Aturat el desnonament d'Annabel Gavaldà: "Em sento fatal, espero que se solucioni"

Passen tres minuts de dos quarts d'onze. Una altra de les coses que hem comentat amb el president és que s'ha aturat aquest desnonament previst aquest matí a Riera de Gaià, al Tarragonès.

El contacte que vaig tenir ahir darrere Ori aquest matí minora amb el conseller és que aquest desnonament, gràcies al decret que alguns no voten, i és una ocasió que tinc per tornar a demanar-los que els donin suport, s'ha pogut aturar. És un desnonament que

explicàvem que és de. Correspon, en aquest cas, a la germana del cantant dels Pets i col·laborador també d'aquest programa, Lluís Gabaldà, que és l'Anabel Gabaldà. Lluís Gabaldà, bon dia. Bon dia i bona hora. Com esteu? Desbordats.

Una mica ens ha tirat a sobre tota aquesta problemàtica i només tenim que agraïment per la quantitat de gent que està aquí, que ens ha fet ressò i també ens sentim una mica privilegiats perquè gràcies a això, saturat, però hi ha tantíssima i tantíssima gent. Que ho té bastant pitjor que nosaltres i que segurament no té aquestes eines per poder. És una mica trist, no? Que s'hagi de moure per una cosa tan òbvia i tan necessària.

Tu vas demanar suport a les xarxes socials per aturar aquest desnonament, recordant que la teva germana ha pagat religiosament, però ara és l'empresa que té aquest pis que no ha pagat la hipoteca i per tant la desnonen.

Exacte, sí, sí, aquest és el cas. Com està ella? Ella està. Si jo estic desbordat, ella ja. Vostè tres vegades més. Molt agraïda. Bueno, la tinc aquí al costat. Vols parlar amb ella? Home, sí. Sí, estaria bé, perquè aquí jo el que faig és de germà, només. De portaveu.

El passo. Venga. Un petó. Un petó. Anabel. Hola, bon dia. Com estàs?

Estic, que no és poc, estic desbordada, estic amb unes sensacions agradables, agraïdíssima per tot aquest suport. Però també preocupada perquè estic abandonant potser també una situació que sembla potser que sigui algo personal, però no, no, no, tot això no va només amb mi. Això va per als ben afectats d'aquesta comunitat i per tantes famílies que s'ho estan passant molt malament. I ara sembla que m'hagin desnonat a mi perquè soc la germana de qui soc, o perquè soc coneguda, o perquè soc blanca, o perquè soc rosa, o perquè soc catalana. I no, em sento fatal si la cosa va per aquí. Espero que no, espero que això d'una punyetera vegada es solucioni. L'habitatge és un tema molt seriós, que cal posar-lo damunt de la taula i prioritzar per davant de moltes altres tonteries.

Quants anys fa que hi vius, aquesta casa, Anabel?

13 anys, portem 13 anys. Som víctimes d'una estafa, d'una promotora que ens va llogar aquestes cases i aquesta promotora no va pagar mai el deute amb el banc. No sols això, sinó que l'any passat vam rebre una carta de base en la qual ens comunicaven que el lloguer, en lloc de pagar-lo a la promotora, havíem de pagar-lo ja a base perquè no havíem pagat els divis al municipi. O sigui, aquesta promotora s'ha estat embotxacant als lloguers de tots els veïns d'aquesta promoció. I ara com ha quedat el desonament? Què us han dit? Doncs, no ho sé, nosaltres estàvem avui esperant la comitiva judicial perquè ens havien denegat la demora de poder treure les coses de la nostra casa. Això és. Sí, no, no, és increïble. És a dir, rebem una notificació que el secretari judicial no ens deixa aquest marge de temps per poder treure les coses perquè aleguen que el jutjat està col·lapsat. Llavors ens ve, nosaltres estàvem esperant la comitiva, i bé, l'única demanda, com que demanàvem, era aquest temps prudencial, perquè portem tres dies que ja no sabem ni com ens diem, intentant treure-ho tot, i per això havíem demanat aquest suport per poder negociar amb aquesta comitiva judicial perquè ens donéssim una miqueta més de marge de maniobra.

És a dir, que no és que t'oposessis al masonament perquè diguéssim que l'havies de catar, simplement que necessitaves el que tens per fer el trasllat. Correcte. Hi havia més famílies afectades com tu?

Sí, sí, clar. Això som una comunitat de 20 cases i tots ens veiem afectats. El que passa que a través de Sareb algunes famílies s'han pogut acollir amb un lloguer assequible perquè reunien els requisits que. Que se'ls demanava, però amb un contracte de cinc anys. És a dir, al final aquestes famílies, d'aquí cinc anys, sense cap mena de privilegi davant d'aquests habitatges, hauran de deixar la casa i llavors aquests organismes que jo no puc entendre, o sigui, el meu cap no entén què són, qui són o què fan, després amb aquesta promoció podran fer el que vulguin, tenen carta blanca per poder especular tot el que vulguis.

Anabel, una abraçada ben gran i a continuar, i a descansar també, perquè entenc que són moments de tensió i que no són fàcils. Una abraçada ben gran. I una abraçada a Lluís. Recorda-li que divendres tenim secció, eh? Diga-li que ja me'l conec. Ara amb l'excusa ja no m'ho dirà on treballarà. No, sí que treballarà. És molt treballador. Ja ho sé, ja. Una abraçada, Anabel. Gràcies. Mil gràcies, gràcies.