Augmenten els atacs de ratpenats: "M'estava menjant un entrepà i vaig sentir un cop a l'esquena"

Qui li haurà fotut la tarda en l'aire a Marta Montaner? Quin misteri, no? Ai, què serà?

Què serà? Doncs mira, Garriga, estrenem categoria dins d'aquesta secció.

Ah, és una novetat, això. Novetat. Novetat.

Perquè fins ara diria que sempre m'havien fotut la tarda en l'aire a persones, éssers humans.

Sí. I avui no. O sigui, avui parlem d'un animal.

Correcte, estem parlant d'un animal i un animal que emet aquest so. Ah, mira, és un ocellet.

Sí, un ocellet. Sembla el concurs de la barcona, això, que farem després avui.

Avui toca el de sons, el repte auditiu. Això sembla el concurs, però jo no regalo res, només regalo la meva margó i em sap greu. Aquest so és el del ratpenat. Ah! També conegut com a ratapinyada. Sí que està molt bé ratapinyada, m'agrada molt. A mi també, perquè em recorda pinya i ho fa una mica més dolç, perquè és un animal que hi ha d'entrada. Amb garrapinyada. Per tant, una cosa dolceta. Sí. Mono, un animal cuqui.

Sí, però quan els veus la cara. Un ratpenat regidet. Ai!

Estem parlant de l'únic mamífer que pot volar, d'un animaló molt petit, que pesa només entre 4 i 7 grams, i que, tot i això, és la bèstia que més persones ha atacat a Catalunya aquest 2026.

Ai, ai, ai, ai, què dius? Això no havia passat cap mes de setembre, que sortís una notícia així. El nombre de persones atacades per ratpenats? El periodisme té unes coses. Deu ser que abans no es comptava, això.

El periodisme té unes coses, Judit, entre moltes, la de ser sensacionalista, que és el que jo estava fent ara. Perquè els ratpenats no ataquen com a tal persones, en el fons. Aquestes són les dades que ha publicat el Departament de Salut i expliquen que des de principi d'any, 1 de gener de 2026, i fins al 12 d'agost, s'han registrat 198 agressions primer d'animals a persones agressions barra incidents i que el 43% han anat a càrrec dels ratpenats per tant en total 86 uau,

o sigui els més agressors són els ratpenats i els top 2 qui serien?

Doncs el segon lloc és pels gossos, que queden molt més lluny, amb un 28% d'aquestes 198 agressions. Llavors, el que preocupa el departament, en el cas dels ratpenats, és que aquests incidents han augmentat un 23% més respecte a tot el 2025, perquè recordem que no s'ha acabat l'any, ho han mesurat fins al 12 d'agost, i que l'any passat n'hi va haver 70, i ara en portem 86 i ha d'acabar l'any. També pot ser, perdoneu. L'ajudem amb aquesta cinta a rebaixar l'alarmisme.

No he vingut a defensar aquests animalons tan simpàtics. Des del gremi de ratpenats. Però és possible que a més cagacions el ratpenat topi amb la persona. Totalment.

I de seguida hi entrarem. Anirem desinflant el globus del titular Clickbait. Al final n'adoptarem un cada dos.

Per què han augmentat aquests incidents amb ratpenats?

Perquè en principi no mengen humans. Clar, la gran majoria dels ratpenats són insectívors, estem parlant d'un 70% d'aquestes bèsties, i de fet llegia un article del diari Ara que explicava que els ratpenats, de fet, són com a aliats nostres, perquè són fonamentals per controlar les poblacions d'insectes. No són tan dolents com ens podríem arribar a imaginar amb aquestes dades, i em sap greu l'aspecte que tenen, que sóc la primera que sí que fa body shaming a aquests animals. I per què augmenten, em preguntaves, Garriga, aquests incidents? Doncs tal com explicava Jacobo Mendioro de 3catinfo, que és un senyor important, amb un càrrec llarguíssim que no li cap al LinkedIn, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, doncs en Jacobo, pels amics, es veu que el que influeix són les altes temperatures perquè han fet que els ratpenats es moguin cap a entorns que no són habituals, tot per buscar menjar. Llavors el cas és que la gran majoria d'ells s'alimenten bàsicament d'insectes, com dèiem, però. També hi ha espècies que mengen fruita, néctar, dieta healthy o fins i tot sang.

Com sang? Ens estem veient. Has dit que ho rebaixaves, això. Hi ha ratpenats a Catalunya. Que mengen sang? Tenim ratpenats vampirs?

Tant de bo un Edward Cullen a la meva vida, però no! Ja podem carregar-nos aquesta sintonia. Els que mengen sang només són tres espècies que es troben a Centramèrica i l'Amèrica del Sud, i s'alimenten de sang d'altres animals, no de Francesc Garriga. Llavors, el que preocupa realment el Departament de Salut no és l'agressió com a tal dels ratpenats, que de fet no és ni agressió, sinó les conseqüències que poden tenir aquests contactes amb ells, perquè els ratpenats poden ser portadors de la ràbia, que és una malaltia que tots sabem que és molt greu, gairebé sempre mortal si no es tracta, i que ens pot afectar a tots els mamífers. I com transmet la ràbia als ratpenats? M'encanta perquè avui m'he posat la bata. La bata de veterinari. Carreras, m'has dit. Per la Marta Carreras? Sí, no ho sé, no ho sé. Ojalà sigui ella, tant de bo. Bé, doncs. Sou martes. Doctor Garriga, el virus es transmet normalment a través de la saliva d'un animal infectat i això pot ser, doncs, imagina't, amb mossegades, esgarrapades, també llapades, sobre ferides obertes o mucoses. Per això, el que sempre es diu és que si algú té el mínim contacte amb un ratpenat és vital, urgent. Ai anar ràpid cap a l'hospital, on llavors rebrà la valoració pertinent i on és possible que li administrin aquesta pauta de vacunació corresponent i també la medicació necessària. Llavors, per això i amb aquestes xifres a l'alça, el Departament demanava, aprofitant que ahir era el Dia Mundial contra la Ràbia, que evitem qualsevol contacte amb animals salvatges, especialment amb ratpenats, encara que a alguns els semblin bufons, inofensius, perquè de gustos n'hi ha de tota mena, o encara que el vegem ferit. Diuen que no, no el toquis, no l'intentis rescatar, no vulguis ser el messies, avisa els agents rurals perquè se'n facin càrrec. Perquè, espera, són, a més a més, espècie protegida. No, no, no espècie protegida, superprotegida.

A sobre, a sobre. Ens xuclen de sang i

encara els protegim. Escolta, em dóna't sura aquest odi, revisa-t'ho també, eh? Què t'han fet? Si no has tingut mai cap topada, tu amb un ratpenat. No, però n'he vist estols, eh? Ratpenatofòbic. Exacte. A Catalunya no n'he vist. Doncs estan superprotegits, no els pots tocar ni un pèl, val més que no ho facis, ni per salut, ni per ètica, ni per tenir problemes legals, perquè a Catalunya totes les espècies de ratpenats estan protegides per llei i justament perquè són animals que estan amenaçats, hi ha científics que insisteixen que no són perillosos, que no ataquen i que no ens han de fer por. Ah, no, clar. Escolta, tu vols sentir el que diu en Carles Flaque, que és coordinador. És el col·lega teu del departament. Bueno, és que et presento aquí el meu company, en Carles Flaque. Que va amb bata blanca. Amb bata blanca, té el microscopi també aquí al costat i és coordinador del grup de recerca de biodiversitat i bioindicadors adscrit al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Sobretot, el que no es pot fer és confondre el ciutadà dient que els repenats agraeixen o ataquen a les persones, perquè això no és veritat. I de fet, ho podem dir els que som investigadors, que estem sempre en refugis on hi ha milers de repenats i mai, mai, fins i tot en aquestes situacions, ens ataquen. A Catalunya mai hi ha hagut fins ara un cas de ràbia deguda a la transmissió per rap penat. Com a investigadors, nosaltres hem estat sempre estudiant i mirant de fer prevenció. Per tant, estem a favor de la prevenció, però no d'una comunicació confusa, com s'ha fet en aquest cas, i que va clarament en detriment de la conservació d'aquests animals.

Hi ha una mica de xoc, no sé si ho heu percebut així, entre la comunitat científica i com s'han comunicat les dades del departament. Sí, s'ha anat desinflant el tema. El tema s'ha desinflat del tot. Però ara el tornarem a reactivar perquè penso que.

Agafo la manxa i comencem a inflar la barca. A la tarda de Catalunya Ràdio. Ui, quina música! Que tenim amb nosaltres. Un ratpenat, t'imagines? No, no, estem en disposició de parlar amb una víctima. Una víctima d'un d'aquests atacs de ratpenat, o com a mínim de contacte amb ratpenat, que és la Pilar Martí. Pilar Martí, bona tarda. Pilar, bona tarda. Hola, bona tarda. En primer lloc, estàs bé, eh?

Sí, sí, sí, sí. Ja ha passat el susto, l'espant, i ja està bé. Ens pots explicar què et va passar?

Quan va ser? Què feies? On eres? Doncs mira,

fa cosa d'un mes, més o menys. Estava al passeig marítim, a la zona del port de Badalona, i bueno, havia sortit a córrer i tal, i vaig parar un momentet en un banc a menjar una entrepau. I res, vaig notar un cop. Un cop a les costelles, diguéssim. I llavors vaig mirar un momentet i vaig fer un cop així amb el braç i vaig veure que era un ratpenat, que va sortir volant. I no vaig fer més cas, la veritat, vaig fer allò que et fa angúnia, la veritat, però res més. Et veia amb la cara mentre ho fas, eh? Sí, sí. I un parell de dies després, quan m'estava canviant de roba, perquè jo no vaig notar res, Quan m'estava canviant de roba, estava la meva filla i diu, oi, mama, què tens aquí a l'esquena? Llavors m'ho va mirar i tenia dos foradets que s'opuraven, diguéssim. I el típic allò amb el mòbil, que allò, oi, a veure què és la foto, perquè llavors em vaig enrecordar. Vaig enrecordar, llavors em va venir de copa el pensar, ostres, el ratpenat, a veure si va ser el ratpenat. I ve allò que et poses el mòbil i et diu el que és. I posava mussagada, ratpenat. I bueno, llavors ja em vaig anar a urgència, el que passa que, clar, jo patia perquè havíem passat tres dies. I clar, tot el matí, que la vacuna t'has de posar de seguida, i tal i qual O sigui, tu et vas espantar en aquell moment? No, perquè jo no era conscient que podia passar res. Em van espantar després a l'ambulatori, quan em van dir tot el que podia passar, si no m'havia posat la vacuna, i tot plegat. I per tant,

vas a l'ambulatori i dius, hola, miri, bona tarda, que m'ha picat un ratpenat.

Sí, amb una mica de vergonya, pensant que per què vas a urgències per aquesta tonteria, saps? Però allà, sí, sí, allà tothom revolucionat, i trucant a Valladolid, trucant al clínic O sigui,

vas generar una mica de desassosseg al cap,

que estaven molt tranquils aquell matí. Sí, sí, s'activen tots els protocols. Sí, sí, tota la gent que estava d'urgències esperant, perquè jo vaig ser prioritària, i allò em va espantar molt. Home, no, no, clar, si et fan passar el primer és que la cosa és urgent.

Sí, exacte, exacte. I llavors, què vas haver de fer? És a dir, et van curar la ferida, et van vacunar, què et van fer?

Direct, allà només em van posar la vacuna antitetànica, que és l'única que tenien. Llavors em van derivar a Valldebron, i allà em van posar l'antiràbica, em van posar el gamma globulina, em van netejar la ferida molt profundament, però bueno. I ara fa una setmana, menys d'una setmana, ja he acabat totes les dosis, perquè crec que eren quatre dosis, em sembla que eren diversos dies de repartida. I ja està, ara ja en principi creuar els dits i confiar que el ditxo no tenia la ràbia i que ja està. Va ser molt això, va ser mala pata, de la veritat molt estrany. Però això jo estava menjant tranquil·lament. Per què menjaves, Pilar? No sé si és una explicació. Sí, però de què? Sí. Una entrepà de tonyina. I la gent em diu, això és que la tonyina va treure l'olor.

Però no consta com a una de les fonts d'alimentació

del ratpenat? No, doctora, no. No, no em consta, no.

I t'han dit perquè, és a dir, si ara has de fer alguna cosa més, o et quedarà marca, o ja està. Si et creixen els ullals una mica. No, eh? Hi ha molt de broma.

A casa meva hi ha molt de cachondeo amb això, eh? Jo ara faig broma, però he passat uns dies que la veritat, a veure que allà a l'hospital, a Vall d'Hebron, que em trucaven de la Generalitat, que em van trucar a ple de llocs de sanitat, llavors ja em vaig espantar més, perquè vaig estar a punt de no anar ni a urgències, perquè em feia vergonya dir, home, per una mossegada allà. O m'ho prenia com a alguna cosa anecdòtica. I ara tens por dels ratpenats? Et fa por actuar-te amb un altre? Doncs mira, sí, jo no. Jo no he sigut mai poruga, i menys amb aquestes coses, però a casa meva, que tinc pati i tal, i a la nit n'hi ha molts boletejant per allà, ara ja ni surto, de debò. No, no, home, clar, has sigut una surda, has sigut en el cap i tot. Ho he de superar, i més penso, ja estic vacunada, si torno a mossegar, ja no passa res. Home, clar, ja ets immuna.

Ah, perdona, ets la nostra heroïna ara, perquè ets l'única que

es pot enfrontar al ratpenat sense cap problema. Ara ja, sense cap por i em pico entre els ratpenats.

El que m'impacta del teu cas és que no és una topada, com dèiem ara, que podia passar, no que et pot xocar una mica un ratpenat, és que aquí hi ha una mossegada.

Sí, però el bitxo va xupar contra mi. No hi veuen. Vaig notar el cop a l'esquena. Jo tinc entès que no hi veuen. Jo crec que es devia espantar, perquè jo al fer un gesto així amb el braç, per això es devia espantar, crec jo. No crec que anés a mossegar-me directament. Perquè vaig notar el pes que se'm quedava com posat a l'esquena. Ah!

Avui somiarem ratpenats, merda. Ah! Ah! Ah!

Va ser estrany, va ser estrany, que realment passa que n'hi havien moltíssims, moltíssims, volaven molt baixos. Però què vius, a Transilvània? Ah, és que Badalona és la nova Transilvània. No, però que n'hi havia molts a Davos, semblava com un núvol. Hi ha molts a Badalona a la nit,

n'hi havia molts. A veure, 932017474, si a la vostra població. Hi ha molts ratpenats, expliqueu-nos-ho, perquè jo. Clar, potser a Barcelona no, però.

Jo crec que és urgent que, aprofitant el debat de política. Hòstia, calla, un susto. Aprofitant el debat de política general, s'aprovi una resolució. Decret antirratpenat. No, al revés, perquè Catalunya vegi els ratpenats com animals de companyia, perquè no els podem estigmatitzar així. De companyia tampoc, eh? Em fan molt fàstic, però no els podem estigmatitzar. Crec que som injustos. Sos ratpenats. Que existeix, eh?

Que hi ha una plataforma que es diu SOS Ratpenats. A veure què estan. Vull dir que són una espècie amenaçada. Són necessaris perquè es mengen els mosquits.

Perquè la ciutadania es mobilitza. Tenim el telèfon que comença a treure fum. Tinc el Jordi també de Badalona. Jordi, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. A Badalona hi ha molt ratpenat? No és un cas a Badalona,

perquè és d'aquesta noia que parlava abans. Jo estic a la muntanya de Prades, aquest cap de setmana, en una casa rural, que vam entrar, només entrar, i hi havia dos ratpenats. Una a la cuina i una altra en una habitació. Estaven allà llotjats? Sí, bueno, és que vam explicar al propietari que segurament hi havia un niu perquè després l'han d'ajuntar a ser. Llavors, el que vam fer, sabent que estan protegits i que són bons per nosaltres, però que al mateix temps. Ostres, és molt difícil això. El de la cuina va costar molt més, però vam aconseguir també que acabés marxant cap a fora i l'endemà va aparèixer un altre en una habitació, però com que no la necessitàvem vam tancar la porta i vam obrir la finestra. Però nosaltres dins, eh? Si no, jo estava dins l'habitació, vaig tancar la porta perquè no anés cap a fora, cap a la resta de l'habitatge. Vam obrir la finestra cap al carrer. Jo he viscut una

situació semblant i és molt difícil treure un ratpenat que trobi la finestra i surti.

Jordi, tu et consideres un home molt valent? Diria que més que la vida a la dada potser una mica inconscient, no?

Això a Prades, ens has dit, eh? Això a Prades. Sí, sí, això a la muntanya a Prades, una casa rural. Molt bé, doncs és el testimoni del Jordi des de Badalona, però amb l'experiència a Prades. Jordi, gràcies per trucar-nos. Igualment, gràcies. Però espera't, perquè ens truca el Jordi, un altre Jordi. De Cerdanyola, Jordi. Hola, bona tarda. Quina experiència has tingut?

A veure, jo vull una mica defensar aquests animalons, perquè jo cada tarda vaig al parc, amb els panals sempre estant ple de ratpenats, i mai han fet res. A mi m'han passat moltíssimes vegades a dos dits, del cap, de l'ombro, i mai han fet res. Estan per menjar, a vegades es toquen, però també es toquen amb un arbre i també es toquen amb un cotxe. Vull dir que, a veure, jo crec una mica una massa. No sé. Això és el que ens deia

la comunitat científica, justament.

Ens estàs renyant una mica, no, Jordi?

Home, és que saps el que passa? Que nosaltres sempre, els de dos potes, que som els que som de dir-te perillosos, tenim de seguida que passa qualsevol cosa, un gos musea, o este gos. Saps? A veure, són animals que no estan més que bé per nosaltres, igual que les aranyes, igual que molts altres animals, però bueno. Però a tu t'agraden els

animals estranys, una mica? A mi, tots.

Mira, has parlat molt bé. No, i després una altra cosa,

que quan ens trobem situacions com l'amic de Prades o etcètera, som nosaltres els que estem anant al seu territori, eh? Sí, sí. Som nosaltres els que

fem por als animals, sempre, també. Doncs Jordi de Cerdanyola, gràcies per també donar-nos el teu punt de vista. Vale, muchísimas gracias, buena tarde. A veure, i abans de tancar el tema ratpenats, és que, escolta, està trucant aquí la gent d'una manera. El Rafa, de Sant Sadurní, bona tarda. Hola, buenas. A veure, tens un ratpenat a casa, em diuen, em comuniquen per línia interna.

Bueno, mira, te cuento. En mi casa siempre ha habido. Yo vivo en una casa aislada, entonces siempre han habido. Han ido en el tejado, por debajo de las tejas. Sí. Es este tipo de tejado de tejas de las modernas de hormigón que dejan huecos y entonces ellos se cuelan por allí y bueno, llevan allí siempre y además bien, guay, porque son animales que se comen muchos mosquitos yo tengo muy buena relación con ellos en el sentido de que ya me parece bien que estén allí igual que las igual que las, no sé los dragoncillos estos que también oye, son los que colaboran en que tengamos algo menos de mosquitos la cuestión. La cuestión es que muchas veces, dos, tres, cuatro quizás, se han colado en mi casa y cuesta mucho cogerlos sin hacerles daño, pero yo los he llegado a coger siempre con guantes e incluso salvé uno que se enredó con una planta, lo veías allí todo atrapado, haciendo unos sonidos muy raros, y bueno, lo llegué a sacar de allí y he salvado, yo creo, tres o cuatro por lo menos. La cuestión, lo que le contaba tu compañera, es que este año sí que he notado una diferencia, que no sé si será casualidad o qué, y es que normalmente tú los ves salir así cuando se va el sol, los ves salir pues como te diría yo, pues igual ves que sale uno del tejado, luego sale otro, y a lo mejor cuentas, yo que sé, que han salido cuatro, por decir algo. Este año he llegado a contar como 12 o 13. Es como si se hubieran arrimolinado más en los sitios o algo así raro y esta diferencia yo la he notado. No sé si tiene que ver con la temperatura, como decíais, o con qué, pero esto yo lo he visto con mis ojos este año diferente a otros años.

Caray, el Rafa de Sant Sadurní que té aquesta colònia de ratpenats a casa, però diu que es porten bé i que. Bona relació. Tenen bona relació. Sí, sí, somos buenos vecinos. Ho celebrem. Que segueixi la convivència. Sempre saludava. Rafa, gràcies. Un últim testimoni. Anem cap al baix. Eva, bona tarda.

Bona tarda. A veure. Jo quan era petita teníem una casa de pagès i jo dormia a l'habitació on hi havia rampanars. A la nit marxava, no venien i feien el que els donava la gana i jo a dormir al meu llit tranquil·lament. I no passava per res. O sigui, compartíeu habitació. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I no et feien por de petita? A mi no m'han fet mai por. Perquè ells lleuen la seva vida i jo dic la meva, i punto. Mira. No, no. Doncs està molt bé. On era aquesta casa de pagesa? Artés mateix? No, era cap urban. Ah, mira, ben fresquets, urban. Sí, s'està molt bé. Jo ja et dic, eh, ells entraven i sortien quan volien i jo anava a dormir i ells estaven allà i quan jo em llevava seguien allà.

I jo no els hi deia res. Escolta, si tu no et fiques amb ells. Clar, Hakuna Matata, viu i deixa viure. És aquesta la filosofia. No hi havia cap problema.

Jo no havia tingut mai cap problema. Ni un, eh?

Però tu ara t'agradaria tenir un ratpenat voltant per casa,

Eva? Sí, per què no? Bueno, jo a casa, quan arriben, per exemple, els dragonets, jo els deixo entrar tranquil·lament, que paguin. Els dragonets són més agraïts. El dragonet és una altra cosa. A mi quan m'arriba algun bitxo així que dius, pot matar algun mosquit, pot matar algun cul, jo el deixo entrar tranquil·lament, li poso un nom i a casa tenim un animal de companyia nou. Quins noms els has posat, els dragons, aquests? El Paco, el Josep Maria. Arriba la meva filla i em diu, ai, ai, perquè ella es mou d'aixís. Ah, que tenim? Dic, sí, home, aquest és el Josep Maria, que ja va venir l'any passat. Ja està, cap problema.

Tu creus que els identifiques com per identificar-los d'un any per l'altre, eh?

Ah, no, no, jo no els identifico pas, però jo els hi poso nom. Ben fet, ben fet, home, i per Nadal un detallet. Sí, sí, a veure si em venen a dinar, que no? Deixa'ls, deixa'ls, que païquin. Que bé, molt bé. És que a més que aquí hem de conviure tots. Sí, sí. Això els humans a vegades som uns desagraïts. Clar, no voleu mosquits, però en canvi no voleu les coses que maten els mosquits naturalment.

És que la vida a vegades és més senzilla del que la volem. I sobretot pensant que, com deia aquell oient que ens ha trucat, amb la fauna de dos potes que tenim envoltant-nos, aquest sí que no marxen. I aquests no marxen, sinó que tornen. Imagina't. Per això val més una cosa.

Però que fa la seva feina.

Doncs mira, és el testimoni de l'Eva d'Artesa. Eva, gràcies per trucar-nos i explicar-nos aquesta experiència,

també. Molt bé, moltes gràcies.

Doncs mira si ha donat de sí, tu, el tema dels ratpenats. Poc m'ho pensava. No, ja m'ha agradat, eh? Jo he canviat d'opinió, eh? Amor i odi, eh, generen?

Jo he canviat d'opinió. Club de fans. Era una trampa que teníem preparada per fer-vos canviar l'opinió. Molt bé. Farem una pausa i quan tornem, més ratpenats. No, una altra obsessió de la setmana.