Autoconsum amb deduccions del 60%, ajuts als cotxes elèctrics i hotels zero emissions

Green Meteo Mauri, amb Francesc Mauri.

17 de setembre, queden pocs dies per l'arribada de la tardor astronòmica. La climàtica va arribar l'1 de setembre i l'astronòmica arribarà al voltant de les 2 de la matinada el 23 de setembre. Per tant, dijous que ve ja estarem a la tardor astronòmica. Avui, 17 de setembre, programa 652. Green Mobilitat, recordeu, això és Green Meteo Mauri aquesta setmana. A Green Mobilitat parlarem dels ajuts del Pla Autoplus, però que en molts casos estan anant els híbrids endollables i no pas tant en els 100% elèctrics. El José Luis Gallegos. Farà diverses consideracions. A Green Empresa i Comerça Plus, atenció, hotels zero emissions, amb una cadena americana d'abast mundial que déu-n'hi-do el que comença a fer. Green Yara Plus, ciutat i consum responsable, anirem cap a les propostes de tardor del cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans de l'AMB. I a l'entrevista Green, recordeu, són 30 minuts de conversa. Avui parlarem, conversarem amb el Manel Romero de Sudrenovables, una empresa d'energia renovable. Hi trobem, evidentment, plaques solars, hi trobem carregadors elèctrics, bateries, bombes de calor d'aerotèrmia. I tot això amb un assessorament 100% professional i sobretot, sobretot, molt dedicades a l'autoconsum industrial, comercial, però també a nivell familiar. Quin temps ha fet? Els darrers vuit dies ens han portat una rampa de pujada molt notable de la temperatura, ara fa 48-72 hores, amb valors que abans d'ahir fregaven en un observatori concretament de la Ribera d'Ebre, els 39 graus i molts valors de 30-35 graus.

Això s'ha tallat i s'ha tallat amb el canvi de temps que aquest dimecres ens arribava amb força, amb virulència, en algunes comarques catalanes. De fet, en moltes no va caure ni una gota, ni s'esperava, sobretot cap a Ponent, cap al sud, també de manera discreta les precipitacions al Pirineu Occidental i, en canvi, a diversos observatoris del que anomenem Quadrant Nord-Est, aproximadament a l'est i al nord del riu Llobregat, però també en algunes zones occidentals, del Penedès, del Garraf, fins i tot esquitxant l'Anoia, etc. Registres importants, són molt importants, i malauradament amb una riurada mortal en una urbanització d'Olivella a l'Alpenedès, concretament a. A Vila de Llops, a l'Hèrdula, van caure 127 litres per metre quadrat, 109 en el cas de l'Observatori d'Horta a Barcelona, 93 a Muià, són alguns dels registres més importants. Amb aiguats intensos i una pedregada espectacular a diversos barris de la ciutat de Girona. I tot això ha acabat amb un descens més que notable i general de la temperatura.

Green Mobilitat, amb el patrocini de Port de Barcelona.

Green Mobilitat. Ai, que ja veig per on va el tip.

No, res, que no ens esperéssim. Això era d'esperar. És més, jo diria que tu, perquè nosaltres no vam parlar de quan es va presentar l'AutoPlus, perquè es va presentar a Barcelona, recordes? Ho va presentar el president Illa. Sí, sí. A la seu de la Casa Seat. Casa Seat. A la Casa Seat. Sí, sí, a la plaça 5 d'Oro. Doncs quan es va presentar abans de l'estiu, jo crec que tu ja vas deixar anar.

Clar, perquè és que això, mira, tu ara has de desenvolupar això i o no, mínima intervenció. Home, no, això és un espai a mitges. Ja ho sé, però entén-me. Primer, no és de rebut que el 2026, ara començo no pels híbrids endollables, sinó pels híbrids, que un motor de combustió, tingui l'etiqueta Eco, això és delictiu el 2026, perquè un motor híbrid, un cotxe híbrid d'Eco no té res, perquè és combustió pura. De cada 100 litres, 60 es fonen per ineficiència. No pot tenir l'etiqueta Eco quan el mercat, la tecnologia, ha madurat prou perquè no els necessitis.

I els híbrids s'endollables. Tinc un híbrid. I t'ho reconec. No és la primera vegada que t'ho reconec que a mi em van enganyar. Creia que estava comprant una cosa i amb el temps

m'ha adonat que efectivament. Però n'hem parlat moltes vegades. Tu el que has de fer, evidentment, és exprimir, optimitzar aquest cotxe, perquè et seria també delictiu, perquè t'ho dic jo, que et canvies el cotxe. Això no s'ha de fer. Però sí que la propera decisió sigui entenimentada. Per tant, estem d'acord al 100%. Perquè jo també he estat pecador en molts moments i ho continuo sent de moltes coses. Aleshores, a partir d'aquí, l'híbrid endollable podria tenir la categoria d'eco, però no de zero emissions i no de segons quinze juts. Podríem dir perquè és. És que estan en la mateixa bossa, eh? És un motor de combustió.

Fixa't el que diuen aquestes organitzacions que defensen que avancem cap a la mobilitat, cap a l'electrificació de la mobilitat. Els híbrids endollables ara representen, si no vaig equivocat, el 55% dels cotxes electrificats són híbrids endollables. És a dir, És mentida. Quan donem dades de vehicles elèctrics que es venen, el 55% són híbrids endollables. A la Unió Europea són el 35%, són molts, però hi ha 20 punts de diferència. I a Catalunya sàpigues

que les últimes setmanes l'elèctric pur. Ha superat el híbrid endollable en vendes, però és d'ara, de les últimes setmanes, només en el mercat català. El número 1 és l'híbrid convencional en vendes i per primer cop a la història d'aquest país el benzina ha caigut a tercera posició. I els elèctrics purs freguen el 20% i d'això. Això és allò, com diria Última Hora, Última Hora. Això mateix.

En el cas de l'Estat, les matriculacions de cotxes 100% elèctrics, 8,8%, segueixen per darrere dels híbrids endollables, 10,8%. Això són les dades que portava aquest estudi. En canvi, a Europa, la bretxa s'amplia cada vegada més a favor dels elèctrics purs, gairebé el 20%, En contra, els híbrids endollables, un 7,6%. D'un i d'un, eh?

Portugal, un 38%, eh? D'elèctrics, ja. De venda, Malta, Etiòpia, tots aquests ens superen de carrer,

Turquia. De moment estem parlant de la motorització, és a dir, de l'eficiència i de les emissions. Ara anem a parlar d'un altre àmbit que volia imposar el Pla AutoPlus, que és promoure. El consum de vehicles europeus. Això és perquè depèn del paquet d'ajuts per l'automoció de la Unió Europea destinat a aquesta, que és això que se'n diu les tres Es. Elèctric, econòmic i europeu. Bé, què està passant? Anem a fer un repàs. A les dades que jo tinc, dels 10 models 100% elèctrics més venuts a Espanya, només dos. Són de fabricació europea. El Tesla Model I i el Renault 5 E-Tec. La resta són o coreans o xinesos. Sí, senyor. És així. Perquè els japonesos no estan apostant per l'elèctric pur. Pensa,

Catalunya és l'únic país desenvolupat del món que no hi aposta. Sí, no sé, suposo que és cas d'estudi. Catalunya frega el 20%, com et deia Portugal un 38%, Dinamarca un 96%, Noruega un 99%.

Ja coneixem els ajuts als elèctrics pobres de Noruega i d'Escandinàvia en general.

Itàlia va molt coixa. Ells, una gran part dels de combustió són de gas. Itàlia, històricament, ha anat amb gas. I ja et dèiem, Malta ens supera, Turquia ens supera, Etiòpia ens supera. Però el Japó és un 3% de vendes d'elèctrics purs.

És molt estrany. És molt curiós. I, en canvi, ells diuen que els ajuts del Pla Autoplus estan anant un 60%. És molt fort, un 60% als vehicles elèctrics endollables. Doncs el pròxim pla, això s'ha de redreçar. No el pròxim pla, perquè és 2030 el que s'ha signat. Hòstia, perdó. El que diuen és que revisi el 2027. I es veu que hi ha organitzacions i fins i tot fabricants que estan disposats a que parlem. És a dir, que els ajuts públics, insisteixo que són ajuts públics, no són ajuts públics per la compra de vehicles elèctrics, es destinin als elèctrics endollables amb aquesta. Diferència que hi ha entre un elèctric pur i un elèctric endollable en termes d'emissions ho trobo absolutament injust que es faci una promoció per elèctrics endollables, que es faci si és que es vol fer, diferenciada o que sigui molt residual ajut són 400 milions d'euros els elèctrics endollables que hi vagin 40 vinga, aquesta seria la proporció.

Pensa una cosa, ara mateix els camions elèctrics trailers de 40 tones, n'hem parlat aquí, n'hem fet alt, són ultracompetitius. Totalment. Els acabes amortitzant amb 3-2-1, tot i que valen el doble, molt més còmode pel camionet, etc. I espera que vencen aquests paviments de carretera d'inducció i poder.

Com a l'escalèstric. Com a l'escalèstric. Això ja sí que serà apaga i vámonos. Clar, aleshores, els camions no tenen ajuts.

I els camions comencen a revolucionar el transport escandalosament a la Xina. Van molt sobrats, trailers de 40 tones a Dojo. A Europa, més modestament, però déu-n'hi-do. I, en canvi, no tenen ajuts. I si treus un tràiler de la carretera, estàs traient de cop i volta 110 cotxes. És l'equivalent, eh?, amb contaminació. Per tant, home, podrien ser una mica més intel·ligents aquests ajuts. Hi ha coses al darrere que se'ns escapen, que són aquelles converses de palau, que no saps ben bé quines portes s'obren o es tanquen.

Ai, n'hem parlat d'Europa, n'hem parlat dels Estats Units, perquè ja saps que, tot i que es va buscar de soci aquell home que feia la salutació nazi, ara no me'n recordo el seu nom. No, jo tampoc. Trump ha tret els ajuts a tot hibrids endollables endollables elèctrics però saps que els que

som propietaris d'un cotxe d'ell tenim el cor partit perquè quan el vàrem comprar en el seu moment això no ho

havíem vist hem parlat de moltes enganxines de before the idiot hi

ha moments que sents vergonya no?

Empresa Green.

Cap a on va l'empresa Green? Cap al sector del turisme, que és un sector que s'està redefinint i que està canviant el pas amb el seu vincle en una lluita contra el canvi climàtic. N'hem parlat moltíssim de cadenes hoteleres, però petites, o d'hotels en concret. Recorda que van començar. Aquest programa entrevistant amb un hotel, aquell famós hotel de Lloret que va fer una reducció. Ah sí, amb el hotel Samba. Que va fer una reducció. Bé, ara canviem de registre, ens quedem amb el món de l'hoteleria, però comencem amb un clem, amb un lema, que es diu el lloc on a llotges importa. Aquest és el lema que ha incorporat una de les principals cadenes d'hotels del món, que és Radisson. Més de 1.500 establiments en un centenar de països, és a dir, que poca broma. Aquí estem parlant de gent que pot canviar i que a més té una capacitat tractora per tirar el sector cap al seu debat, no? Incorporar altres agents.

I tu quin creus que és el motiu principal per aquest canvi? Adaptació? No, no, no, jo et posaré. Només pots votar dos. Jo et dic els dos que pots votar. Tu només podràs triar un. Un. Si faig inversió en energia, en sostenibilitat, en reduir emissions, etc., l'estalvi i els números em surten de nassos, o dos, soc ecologista de nassos, soc l'hotel Radisson americà, però m'he tornat verd de nassos, i visc la sostenibilitat. Quin creus que guanya?

recorda que fa un temps vam fer un programa vam fer un programa en el que parlàvem d'una enquesta que va fer Booking entre els seus usuaris aquesta me la tornes dos milions de reserves diàries si no vaig mal entès és una bogeria. És una empresa holandesa, oi? Crec que sí. El 85% dels usuaris van dir que sí, efectivament, la sostenibilitat entrava en el seu panell de motius per escollir un destí, per escollir una destinació. Un mitjà de transport i un hotel. Jo ara estic mirant, eh?

Evidentment, si un hotel em demana 300 la nit i un altre me'n demana 90, la meva butxaca em dirà cap als 90.

Jo crec que depèn del que busquis. Quan entres a fer una reserva, ja saps on vas. Si vas a Radisson, ja saps que tens un estàndard de qualitat. Estem a dalt de tot. Clar, que l'estandard de qualitat de Radisson no és l'estandard de qualitat de qualsevol altre hotel. En tot cas, el que sí que han fet aquesta gent, i jo et podria dir que genera confiança en tant que són una empresa seriosa i que té més a perdre que a guanyar, i més des de l'entrada de la normativa de Greenwashing Europa, que ja saps que és molt, molt, molt, molt, molt vigilant d'aquests temes. Ells han posat en marxa un programa que es diu Verify at Net Zero, que significa que no només és declarar que seré Net Zero, és a dir, lliure d'emissions, o sigui, emissions compensades a la data que dic, sinó que estarà verificat. Ells diuen que abans del 2030 tindran 100 hotels amb aquesta certificació, zero emissions. I, bé, si ho diuen, primer, si ho diuen, ja és una declaració d'intencions. Això, com a mínim, ja forma part de la seva tarja de visita, de la seva tarja de presentació, fins i tot davant dels clients. Que això ja em sembla positiu, que el sector del turisme no és molt habitual. Absolutament. Després, què estan fent? Perquè això ho han dit. Què estem fent? Doncs estan incluent tots els àmbits de l'hostaleria, incluent els proveïdors.

Per exemple, coses que fan que a tu et poden semblar que són de primera primària de sostenibilitat, però que hem d'entendre en una cadena de 1.500 establiments. És una barbaritat. Bé, han procedit a l'actrificació de les cuines, això és el primer. Han tret el gas. Efectivament. Electrificació de les cuines, eliminant completament l'ús de combustibles fòssils. Estan elaborant menús amb baixa empremta de carboni. És a dir, que no només vigilen la qualitat dels animals, d'on venen i quina és la seva. I, a més a més, estan sotmesos que això també van parlar tant. Recordes que fa. Molts anys et vaig presentar un software que es podia incorporar a les cuines i que permetia ajustar els menús a la demanda del client per intentar reduir el malbaratament alimentari, que és una de les grans dificultats. Dels grans problemes que tenim ambientals. No només és perquè la gestió d'aquests residus és molt complexa. Evidentment, la demanda d'energia s'atén 100% amb energies renovables pròpies i, a més a més O subministrades. Subministrades, és a dir, que prioritzen i ho asseguren amb traçabilitat de qui ho fa i, a més a més, tot això està, com t'he dit abans, verificat per companyies molt. Que tenen molt a perdre si se la deixen passar. A totes les habitacions i a totes les zones comunes hi ha contenidors de recollida selectiva,

de reciclatge, perquè tothom no pugui dir que no té aquella oportunitat. Hem viscut també experiències de clients d'hotels i de cases rurals que ens han trucat per dir-nos "Ei, denuncieu que aquest hotel no practica la recollida selectiva o aquesta casa rural m'ha hagut d'endur els residus a casa meva per reciclar perquè no tenia aquesta oportunitat". Cossetes, envasos de plàstic d'un sol ús, s'han reduït al mínim. Totes les habitacions, totes les sales de reunions, proporcionen única i exclusivament ampolles d'aigua de vidre. Això és important. Segur que té més bon gust l'aigua. Actualment han aconseguit reduir un 33% les emissions de carboni d'un i dos i l'objectiu és continuar avançant fins que tota la cadena sigui nit zero. Jo crec que aquestes coses haurien d'animar.

Mira si m'has animat, que jo et volia aixafar una mica la guitarra amb el tema i t'he dit tria un o tria l'altre i m'has convençut. Bueno, no, més que. No, és veritat, perquè tu i jo ja som una mica gats vells, amb aquests anys que ens coneixem i tractem aquests temes, i de seguida, als tres segons detectes el greenwashing. Si hi ha una mica de profunditat, de seguida ho veus.

Jo ho detecto de seguida, i a més a més no només ho detecto, sinó que em revelo. Això és animar primer els nostres oients perquè posin en valor aquest tipus d'accions, és a dir, que a l'hora d'escollir una destinació turística mirin l'hotel on van, aquest claim del lloc on a llotges importa. És una gran afirmació. Hem d'intentar incorporar el nostre concepte de consum responsable, no només en comprar-nos un cotxe elèctric, no només en posar-nos unes plaques solars a casa, no només en reciclar, no només en estalviar aigua, sinó quan sortim de viatge, escollir un hotel que sigui conforme a la nostra filosofia. Perquè si no, què fem? Que pengem la consciència quan sortim de viatge. Fent una excepció amb l'hotel. No, hi ha hotels que volen donar-nos aquesta oportunitat de mantenir la nostra vinculació amb el planeta. És per això que jo ho volia remarcar i em sembla que és remarcable. Fantàstic. Vinga.

Llar A+, ciutat i consum responsable.

Llars, Ciutat, Consum Green, José Luis Gallego I amb una activitat que

va començar al gener i que ara es reprèn i amb més força i amb més il·lusió i amb més penya que mai.

Això és Ciutat, precisament, i Consum Green, perquè no vol dir que Consum Green a la Ciutat sigui anar a una botiga de menjar ecològic i comprar.

La ciutat és un univers en el que podem fer de tot. Incorporar també la natura i el contacte amb la natura en aquest univers de consum, de convivència, això em sembla que és una de les grans tasques que està fent l'EMB. Doncs mira, anem.

Anem a fer una petita fotografia que és del 20è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans. Va arrencar el gener passat, però encara falten bastantes activitats per fer. I per això tenim la Núria Matxuca, tècnica de promoció i dinamització de parcs i platges de l'AMB, que és àrea metropolitana de Barcelona. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Hola, bona tarda. Escolta'm, en aquest cicle s'hi poden trobar propostes dels caps de setmana fins al novembre del 2026. Hi ha de tot, oi?

Sí, és una proposta molt diversa que esdevé els caps de setmana als parcs, a platges i als espais pluvials del riu Llobregat.

Molt bé. Escolta'm, oci, experimentació, coneixement, educació ambiental. El gener, jo en dic propaganda, la promoció, jo és que soc una mica d'antes. La propaganda deia 57 activitats. Quines destacaries? Evidentment, no de les que heu fet, sinó de les que falten.

Doncs mira, ara a la tardor encara ens queden els mesos de setembre, octubre i novembre plens d'activitats, d'aquestes activitats metropolitanes que organitzem conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Poden trobar activitats al Jardí Botànic. Poden trobar activitats, per exemple, molt interessants com l'observació astronòmica. Hi ha activitats que són de descoberta dels valors dels parcs i les platges i també dels espais fluvials, com per exemple l'anellament d'ocells, on veuen la diversitat d'aquestes espècies, que a més estan fetes per ornitòlegs, però hi ha activitats que també serveixen per fer una proposta artística enmarcada. En un espai molt bonic, com per exemple l'art del gravat al parc de Can Vidalet, que és un parc històric, patrimonial, molt bonic, i on veurem aquesta proposta artística. I hi ha una acció a les platges que és el dia 18 d'octubre, que és l'acció Platgesmet, on tots els municipis del litoral metropolità faran una activitat relacionada amb un aspecte que afecta avui dia a la gestió i a la vivència de les platges metropolitanes i en general de les platges. Llavors tractarem activitats per descobrir els espais donars, parlarem de microplàstics, parlarem de la regressió tan important que hi ha, de la fauna, etcètera.

Porteu 20 anys, 20 edicions, José Luis.

Home, és una feina que s'ha de posar en valor, perquè és una feina que de vegades no surt, quan l'MB diu tot el que s'ha fet, i que se'n fan moltes, en molts àmbits, seguretat, convivència, però aquest el trobo especialment adient. A mi hi ha una activitat que m'ha cridat molt l'atenció, Núria, i és això d'ensenyar. O de promoure la tenència responsable de gossos a les famílies. T'explico una anècdota molt curta que m'ha passat aquest estiu en un parc natural que anava un senyor de la Cerdanya i el gos li anava davant. I li vaig dir, de bon rotllo, és a dir, que no. Només diré, ei, saps que no es poden portar els gossos deslligats als parcs naturals? Precisament la Generalitat acabava de fer una campanya, no sé si la vau veure, a totes les estacions, a totes les marquesines, intentant educar aquest fet tan important, no? No, no, no. Va anar bé? Sí, va anar bé. Ah, encara hi ha gent. Fixa't el que em va dir. Em va dir, no ho sabia, disculpa. No ho sabia. Per això és tan important, per això m'ha cridat molt l'atenció això de cursos sobre tinença responsable. Amb això estem fent molta enfasi nosaltres. Molt bé, doncs et recomano que la continueu fent.

Sí, sí, perquè nosaltres gestionem el dia a dia dels parts metropolitans i aquesta gestió integral que en fem ens comporta que ens trobem amb alguns factors que veiem que s'han de treballar en la ciutadania, precisament per això que deies. Llavors, què fem? Ens ho emportem a la part divertida, ens ho emportem a la part educativa. I en comptes de fer una acció punitiva d'anem a multar, anem a renyar-te. Anem a fer una activitat que ho fem als espais, a les àrees de gossos que estem implementant des del nostre departament també, on són espais per divertir-te amb la teva mascota, però anem a explicar i anem a parlar tots plegats de com fer-ho bé i de com divertir-nos. Llavors venen uns especialistes que ho saben fer molt i molt bé. I llavors fem una sèrie d'activitats, però has de venir amb la teva mascota.

Ah, jo en tinc tres. Em puc apuntar amb tres gossos? Són petits, eh?

Jo crec que has de convence a dues persones més, veniu tots tres, cadascú amb un gos, i perfecte.

Molt bé. I forma part de l'educació ambiental i no sempre està incorporat en el catàleg d'activitats que es porta de terme. Per això us felicito.

Moltes gràcies. Molt breument, Núria, perquè ens hem menjat el temps, fes-nos una foto molt ràpida de, si pot ser en 30 segons, novena edició del Bioblitz metropolità a les platges de les Papallones.

Doncs que és molt important la descoberta de la natura a les platges, que normalment són espais on no et penses que hi ha natura. Doncs animem a tothom que participi de les activitats d'aquesta descoberta dels espais d'un arts, que ens donen una imatge de com és la natura de les platges també.

Que important, que important. Perfecte a Vilassant han posat unes cordes per preservar la flora autòctona i l'altre dia al comentari a les tovalloles d'un parell diu mira que han aconseguit amb aquestes cordes està ple de males herbes.

Imagina't la feina que ens queda per fer a tots els que ens hi dediquem. Clar, bé, és que ens allargaríem. Ara jo m'embalaria. Sí, entraríem en un debat. Núria, una abraçada.

Gràcies. I tant. Igualment a vosaltres. Gràcies.

L'entrevista Estàvem

rient una miqueta amb el José Luis Gallego de temes diversos. Comença el nou curs. I tant, i tant.

I ara parlem d'un tema que és fonamental, que a més a més està remogut, bastant remogut en el cas de la fotovoltaica d'Unidó.

A veure, anem, això és un espai d'entrevista d'uns 30 minuts i anem a entrevistar una de les persones que estan al capdamunt de Sud Renovables. És una empresa, doncs això, de renovables, d'energia solar, però també d'altres temes, doncs aerotèrmia, carregadors, bateries i segurament se m'escapen coses. Manel Romero, a l'altra banda, en aquest cas, de la línia digital. Què tal? Bona tarda.

Bona tarda Francesc, molt content d'estar aquí amb vosaltres, un plaer.

El plaer és mútu i més en una empresa d'aquelles que porta moltíssims anys en el sector i no són d'aquelles empreses d'aparició fugaz i que després marxen. Sudrenovables comença quin any?

Doncs mira, vam fundar l'empresa jo i dos enginyers més que havíem estudiat junts l'any 2005. Per tant, vam celebrar, que a més vam convidar i vas estar, Francesc, al final de l'any passat, i vam celebrar els 20 anys, i per tant, si ara ja anem camí dels 21. I bé, que això en segons quins sectors poden semblar no haver-hi massa anys, perquè a vegades parlem amb empreses del sector del cava, per exemple, que ells parlen per generacions, i en canvi amb el sector renovable, 20 anys són uns quants, perquè hem tingut moltes anades i vingudes, canvis normatius, i és un sector que no ens avorrim pas.

No, està clar. Escolta'm, abans que li doni també i li passi el guant al José Luis Gallego, fes-nos en un minutet un titular que hagués dit al José María García de minuto de jugador y resultado. On som en aquests moments en un sector que, com molt bé deies, esteu sempre distrets?

Bé, si parlem a nivell català, doncs estem en un punt clau perquè ens estem jugant, diguéssim, la transició energètica dels propers anys s'està decidint en els propers mesos i pocs anys perquè tenim un tancament nuclear previst i si no som capaços d'anar desplegant totes les renovables. I la solar, evidentment, ha de jugar un paper central, si no som capaços de desplegar-ho, doncs aquesta transició energètica no serà possible. Per tant, és un moment clau i és un moment de maduresa de la tecnologia, de baixada de preus, que ja és més competitiva que qualsevol altra generació. Sigui renovable o fòssil i, per tant, ara ja no hi ha excuses. És un tema, bàsicament, de saber fer aquest pas, que, evidentment, ara en parlarem de què comporta fer aquest desplegament renovable al nostre país.

José Loés, jo m'agradaria preguntar-li. Evidentment que en tot el sector elèctric és fonamental el que vaig dir, però crec que en el de les renovables fonamentalment és així, que és l'adaptació. No només l'adaptació als canvis regulatoris, sinó amb això, amb els canvis de tarifes, amb els canvis fins i tot d'atendre la demanda, veure quin forat et pots fer, Aquest ha sigut un ritme frenètic. Creus que continuarà aquesta tangana?

Totalment. Jo crec que sí. Jo vaig estudiar Enginyeria Industrial i a la carrera, clar, tot ho imagines a nivell tècnic, aspectes d'electricitat, i no m'hagués imaginat que durant la meva carrera professional m'hagués llegit tants bués, tants realdecrets, i tanta documentació legal que al final sí, és realment impressionant. Costa molt estar al dia de novetats normatives, de canvis, En tema de solar, sí, ara tindrem una revisió del decret 244 de l'any 2019, que ja toca actualitzar-lo i segons el Ministeri es farà a final d'any i l'estem esperant, però tampoc seran canvis tan substancials, però sí que en el tema de les bateries, per exemple, sí que estem veient que s'han de modificar normatives per fer possible la instal·lació de bateries, hibridar amb les instal·lacions existents, Avui mateix s'ha aprovat en el BOE un tema de mercat de capacitat que ha de permetre que les bateries es puguin anar implementant de manera més ràpida i viable. Per tant, sí, jo crec que aquesta voràgine, no sé si per bé o per mal, però ens toca adaptar perquè al final és un. Tota aquesta energia energètica de renovables amb bateries, que és passar d'un model centralitzat fòssil que hem tingut fins ara a un model descentralitzat i renovable, comporta donar-li la volta com un mitjó a tot aquest sistema energètic. I aquí, evidentment, com que és un sistema regulat, Tot i que està liberalitzat a nivell d'empreses, però a tota la distribució i a nivell normatiu està totalment regulat pels governs, evidentment ells hi tenen molt a dir i a fer i és el que estem reclamant que es vagi fent de manera el més accelerada però també endreçada possible.

Anem parlant d'endreçar. El país vol endreçar, quan dic el país vull dir el govern i evidentment això traslladar-ho a l'àmbit local, vol endreçar abans que arribi o que sigui tard el tema de les renovables al territori, bàsicament la solar però també l'eòlica. I dels 947 municipis a Catalunya s'ha fet un plàter, que és aquest pla pel territori, per fer la previsió d'allà on s'han d'instal·lar, evidentment fora d'espais protegits, naturals, segons quins usos, ocupant un 1,2% del territori català. S'han presentat 12.000 al·legacions. A mi em semblen poques. A mi em semblen poques. No, no, ho dic seriosament, no ho dic amb ironia, perquè clar, si són 947 municipis, que n'hi hagi 12 per municipi, em semblen poques. És a dir, em sorprèn perquè perquè hi ha molt territori, molt d'això, etcètera, etcètera. De tota manera, això ara està paralitzat, es volen estudiar, etcètera. Com, com a professional, com a persona que portes 21 anys en aquest àmbit, quan vas al territori, què t'estàs trobant i com veus tota aquesta regulació?

Doncs sí, aquest és un gran tema, com el territori va entomant aquesta transició energètica i aquí ens trobem una mica de tot. T'haig de dir que la majoria de vegades que anem a municipis on hi estem fent alguna instal·lació o a algun parc, la majoria de vegades està de favor i ho veuen amb bons ulls, creuen que és una bona oportunitat pel municipi. Perquè veuen que també són ingressos de llicències i de més. Però és veritat que sí que hi ha altres municipis on està costant més i hi ha certs actors, Unió de Pagesos, ho direm directament, o altres. Hi ha certs àmbits que amb això es posa molt més a la defensiva i que jo crec que s'està generant massa soroll. O d'una manera potser massa alarmista i de vegades no de manera tan informada. Jo crec que s'estan posant més a la defensiva potser sense encara haver analitzat en detall aquest plàter, que no sé si s'ha fet tan a nivell exhaustiu. Però sí, perquè és una oportunitat que té Catalunya de poder endreçar i que cada municipi pugui tenir el seu espai destinat, que en territori és un percentatge molt petit, Però sí que hi ha un cert compromís per municipi de dir que cadascú pugui entomar un percentatge de la seva superfície per poder generar fons renovables. I això, que és una cosa que si mires la resta d'Espanya, perquè jo també en molt part a nivell de Madrid estem a la Junta d'UNEF i parlo amb altres comunitats, El que es fet aquí del Plater és un exercici molt sa i que està molt ben fet, però que no s'està fent a la resta d'Espanya, ja no et dic al món. És una oportunitat i que si no ho sabem fer bé també pot ser un fre, si no ho sabem fer bé.

Jo entenc, pel que sé, que no hi ha cap altre territori a nivell de comunitat autònoma, si entenem així l'Estat, que hi hagi un pla per preservar, precisament, preservar en el sentit d'endreçar, que després no ens passin per sobre segons quins projectes, si sigui tard. Totalment.

Sí, sí, és donar l'oportunitat als municipis perquè puguin pactar unes parcel·les on els promotors tinguin clar que poden anar allà i que. Perquè ara tot el que s'ha d'anar fent fins ara anava a través d'urbanisme, medi ambient, tot era com molt. Tot passava més als despatxos de Barcelona, potser, o de cada província, i ara és als municipis que tenen l'oportunitat de dir mira, ho veig bé que es posin aquests llocs. Llavors els promotors venen i seria tot molt més endreçat. De totes maneres.

De totes maneres, jo entenc que. Jo estic absolutament d'acord amb aquesta mesura del govern, perquè, bueno, si segueixes una mica el que està passant arreu de l'Estat, des de la campanya Renovables Responsables, que han impulsat les organitzacions ambientals, fins als problemes als tribunals que tenen a Galícia, que està gairebé tots els projectes acabant al tribunal, és a dir, que la manera de consensuar i d'evitar problemes a posteriori, jo crec que és aquesta, obrir-hi el diàleg. I mantenir una conversa sincera amb el territori. Jo entenc que és com s'ha de fer, no? I si no, com? I si no, com? Perquè, clar, les renovables han de ser consensuades i el món local ha de tenir un protagonisme que no sempre ha tingut. En altres territoris estic parlant, eh?

Sí, sí, però també ens trobem que hi ha certs ajuntaments que sembla que només saben dir que no i en canvi no saben proposar coses proactives. És el que t'anava a dir. No d'aquesta manera, però d'un altre lloc.

Clar, què es proposa? És a dir, perquè entenc que el que proposa no d'aquesta manera o en un altre lloc és que li està bé continuar omplint de benzina o gasoil els vehicles.

La pregunta que ens hauríem de fer és què hem fet malament o quina part del relat. No l'hem construït com calia perquè hi hagi aquesta resposta en contra. Jo sempre intento reflexionar perquè, clar, el més directe i el més és això, són negacionistes que creuen que això no va amb ells, que possiblement hi hagin casos, però també jo crec que hi ha un punt de desconfiança,

un punt de rescamor. Bé, perquè hi ha actes en el passat que no.

Home, evidentment, l'eòlica no va entrar a la Terra Alta, estic parlant de comarques que l'eòlica va fer una revolta. Però fixa't, fixa't, Manel, tu que també.

També tens una edat, saps que als cinquantes i als seixantes tot el camp de Tarragona eren camps de pagesos i hi va haver gent, bé, hi va haver gent, tothom que va poder, es va vendre els seus terrenys, es va fer la petroquímica, etcètera, etcètera, i tot això va passar absolutament per sobre, no?, Aquest potser no és tampoc el millor exemple, però sí que en alguns llocs del territori la implantació de segons quins equipaments, diríem, gairebé per la força, etc., etc., doncs no dona confiança.

Exacte, és com dius, ja vénen territoris que vénen ja molt matxacats dels anys anteriors i com deia el José Luis, hi ha un tema també de desconfiança i també jo crec de desconeixement o de pensar o de no saber la magnitud d'aquesta tensió energètica que implica. I també hi ha un missatge moltes vegades molt simple de dir, no, posem-ho a les taulades i ja està. I a veure, jo em dedico principalment a l'autoconsum. I evidentment hem de prioritzar les taulades, però hem de ser molt conscients que només amb les taulades no farem aquesta transició energètica i per tant calen també, i s'ha de fer en paral·lel, cal fer en paral·lel també muntar parcs i sobreterreny perquè estem parlant de més del 50% d'electricitat que té Catalunya prové de les nuclears. Aquest és el cul de sac en el que ens hem ficat tots plegats.

Exacte. Escolta'm, crec que ara portem uns 12-13 minuts, mira, em diuen 14, estem gairebé a l'Equador, aterrem ja, perquè hem estat fins ara molt teòrics i molt d'això, intentem aquests últims 15 minuts, Manel, perquè tu et dediques bàsicament a l'autoconsum, a tocar a dins d'un pis, a dins d'una comunitat de propietaris, a dins d'un comerç, d'una empresa, a dins d'una unifamiliar, on som ara mateix? Perquè entenc que els equipaments han caigut i continuen caient de preu. Plaques solars que valen. Una placa solar ara deu valer com una garrafa d'oli de les barretetes. Vull dir, no hi ha gaire diferència, no? Doli, bastant bo, eh? Em refereixo. I a partir d'aquí, bé, on som? Hi ha ajudes? Quan es pot estalviar de terme mig un habitatge, una empresa? Situa'ns en alguns números.

I ara, a Catalunya, que ja tenim, ara mirava les estadístiques de l'Observatori d'Autoconsum, ja tenim més de 140.000 instal·lacions d'autoconsum a Catalunya, i això va en augment. Per tant, és una cosa que s'està. Són moltíssimes. Són moltíssimes i més que necessitem. Llavors, sí que la gent, jo crec, els últims anys, i a través de les ajudes del Next Generation. I de campanyes que s'han fet, jo crec que hem aconseguit que a tothom li hagi perdut la por a l'autoconsum i entengui la simplicitat que té una instal·lació solar i que és molt ràpid de fer, que algun dia la pots instal·lar i es legalitza en pocs dies. Per tant, hem aconseguit un avançament i aquí sí que a diferència d'instal·lacions sobre terreny, el que comentàvem abans del plàter, que a Catalunya és realment un espai molt complex, Amb autoconsum sí que hem de dir que s'han fet bé les coses, tant a nivell de govern com a nivell de país. Les empreses i la gent ho han agafat bastant ràpidament, però evidentment queda molta paella per fer. I en quin punt estem? Els preus de les plaques solares van anar baixant de manera molt espectacular. Durant els anys 2000-2010. Vam arribar a baixar un 80-90% dels preus a un punt que, si us en recordeu, fa 15 o 20 anys hi havia unes primes per les renovables. Això va ser necessari no només a Espanya, sinó a Europa i als països més occidentals.

Va ser necessari per desenvolupar la tecnologia fotovoltaica. Va haver-hi una economia d'escala i vam tenir moltes fàbriques. Els preus van baixar i, com deies, avui. I feia el símil amb una taula. És més barat comprar-te una placa solar i posar-li quatre potes que no comprar-te una taula. I així hi ha gent que es fa taules amb panells solars o tanques. Sí, web és en una oficina. Sí, sí, sí. I després també amb patis que es posen tanques, que són els panells fotovoltaics directament. Per tant, sí, hem arribat que realment el preu d'un panell, ja estem parlant de 40, 50 euros, 60, depèn de la potència i de la mida. I també només el panell, que després s'ha de comptar l'instal·lació. Però és una cosa que ha baixat espectacularment de preu. Va pujar durant els anys 21-22, que és quan vam tenir el Next Generation, recordeu, veníem de la pandèmia, hi havien ajudes, llavors els preus, com que hi havia escassetat de xips i d'equips electrònics, van pujar els preus. Però teníem les subvencions. Però ara hem arribat a un punt que no hi ha subvencions directes tipus Next Generation, com hi va haver fa dos o tres anys. Que et podíem donar el 30-35% i allò va ser un boom, que moltes empreses van aparèixer, com deies, en aquell moment ha aprofitat l'oportunitat de mercat que hi havia. Ara, per desgràcia, el caure més al mercat

perquè ja no hi ha aquestes subvencions directes, aquestes empreses no han pogut resistir. Al final, qui realment té vocació de permanència en el sector i té una mirada més de mig i llarg termini, són els que han pogut anar resistint. Però avui sí que hem notat una baixada, tot i que avui haig de dir que econòmicament una instal·lació avui pot ser un 30 o un 40% més barata que fa 3 o 4 anys, que ve a ser la diferència que tenies amb la subvenció, i que al final la baixada de preu ens està pagant la subvenció que potser teníem fa 3 o 4 anys. I això molta gent avui no ho coneix, no veu directe la notícia que el preu de la llum està tan alt i això és més emocional la compra dels usuaris domèstics que no la de les empreses, que és més racional. Però bé, sí que crec que estem més en una maduresa. Les empreses això ja ho estan assimilant des de fa més anys. I avui, per exemple, les instal·lacions que ens estan comprant els clients, ja totes o pràcticament totes tenen un sistema que diem de backup, d'emergència, per si marxa la llum, que això també ho vam poder experimentar amb la pagada de l'abril de l'any passat. I també bateries, que és una cosa que fa dos o tres anys la gent no percebia com tan necessària,

i en canvi avui hem de dir que la majoria d'instal·lacions que fem són amb bateries, amb aquests sistemes de backup.

Unes bateries que també han caigut de preu i que faciliten virgar. En la gestió abans ho deies, aquests decrets que venen quasi per hibridar instal·lacions, per donar estabilitat al sistema, etcètera, estem ara en un moment en què podríem dir que tot és possible.

Sí, les bateries estan aportant un complement perfecte. De fet, si volem fer la transició energètica al 100% renovable, necessitem sí o sí bateries. Evidentment perquè tant la solar com l'eòlica són intermitents i per tant en els moments que no produeixen hem de poder tenir aquestes bateries que ens donin l'energia. I aquest desplegament realment està sent important a nivell tant d'empresa com a nivell residencial com grans parcs. De fet, els grans parcs que estan veient que el preu de la llum, gràcies a la solar, està baixant a preus gairebé zero a les hores centrals del dia, doncs les bateries els permet guardar aquesta energia perquè més tard, quan el preu sigui més alt, poder-la injectar a la xarxa. Això a nivell de grans plantes, a nivell d'empreses el mateix, poder gestionar més aquesta diferència horària, aquest cuello de cisne que té la corba de preu durant el dia, amb la bateria el que fas és aplanar aquesta corba i fer que les empreses, quan a la tarda o a la vespre és més cara la llum, puguin tirar de la bateria i a les cases el mateix. Per tant, si són indispensables per una gestió més eficient dels preus, són també imprescindibles a les cases si volem tenir més autonomia energètica, perquè al vespre no hi ha sol i els consums de les cases, bàsicament, és al matí, a primera hora i al vespre. Per tant, si volem tenir una autonomia més alta, hem de posar, sí o sí, bateries. I són imprescindibles també pel sistema elèctric, i això es va viure amb la pagada, per mantenir aquesta estabilitat, aquesta qualitat del sistema elèctric. Per tant, sí, a tots els actors que estem en el mercat elèctric, des del petit domèstic fins a la gran empresa i al gran promotor i, evidentment, al gestor de la xarxa elèctrica, de la xarxa elèctrica, els convé que tots posem bateries, des de la més petita a les cases fins a la més gran als grans parcs. Per tant, sí, aquí, evidentment, hi ha un món. Un camí per córrer. Aquest és un. I l'altre que ho deies al principi, nosaltres ens dediquem també a cargadors de cotxes elèctrics, a muntar-los, també a aerotèrmies. Tot això té a veure amb l'electrificació, que és l'altre aspecte clau d'aquesta tangió energètica. Si realment ens volem descarbonitzar, hem d'electrificar els consums. I això passa per muntar també tots aquests sistemes.

Escolta'm, podríem dir amb la calorada que hem tingut hi ha molta gent que li han agafat insolacions i amb aquestes insolacions han dit hem de muntar un aire condicionat, va, que em posin un split d'aquests i que tingui ja aire condicionat. Quan dic aquestes insolacions vull dir que la calor ha dificultat pensar bé les coses, no? Però clar, si tu et poses un o et fas posar un aire acondicionat de qualsevol manera, probablement aniràs necessitant algun split més, alguna habitació més, la temperatura va més i no mires el mercat o la tècnica i dius, no, l'aerotèrmia no, que és més cara al principi, pot ser que et trobis després amb uns resbuts desmesurats i amb uns consums, per tant, d'energia molt grans. Estem en perill ara mateix amb el que ens ha caigut a sobre de disparament de la temperatura de triar una bomba de calor simple i no triar-la amb aerotèrmia i no pensar molt millor les coses?

Sí, ens passa una miqueta com ha passat històricament amb el gas, que una caldera de gas és molt barata i la gent no. Bueno, un que val mil euros, compro la caldera, però llavors compta el que et gastes en gas tot l'any. Una barbaritat. Com molt bé dius, amb una bomba de calor, posar un split, pot ser relativament barat d'instal·lar, però després el consum elèctric que hi ha al darrere pot ser molt important. I amb l'aerotèrmia està passant, i això preguntàs abans del tema d'ajuts, amb l'aerotèrmia sí que és més fàcil avui, que hi ha desgravacions de l'ERPF, i pots arribar a tenir ajuts del 60% del cost de la inversió. Uf, Déu-n'hi-do. Això està en vigor, eh? Això està en vigor, sí, sí. I això fa que inversions que poden ser importants, de 10, 12, 15.000 euros, doncs, home, puguis tenir una ajuda molt important perquè això, com bé dius, és una inversió important, perquè el rendiment que té aquesta màquina és molt superior i, per tant, la despesa elèctrica, evidentment, no té res a veure amb un sistema convencional d'aire condicionat o, ja no diguem, altres sistemes més intensius, sobretot parlant de calor, no? Per tant, sí, crec que és una bona opció. De fet, ara hi ha molts clients que s'estan animant a fer tot el paquet. Llavors, també hi ha solucions de finançament, a part d'aquestes deduccions i estalvis en l'IRPF.

Abans d'acabar, Manuel, volia aprofitar que estem parlant amb un professional del sector per comentar aquesta notícia que ha sortit aquests dies de la UNEF, precisament demanant un pla d'ajuts, una mena d'operació de socors al govern. Què ha passat? És a dir, abans ho has deixat, has deixat anar que en un moment donat van florir les petites empreses, però es veu que aquí hi ha hagut un autèntic drama. Tantes situacions complexes hi ha ara en el sector.

Sí, sobretot amb aquests ajuts que comentaves, és més a nivell de promotors de grans plantes d'energia que això, que s'estan trobant en una situació de preus. Molt, molt baixos i, clar, inversions que s'han de retornar, doncs, evidentment, això són finançaments que s'han de retornar i, clar, i ara a curt termini hi ha tensions de tresoreria que poden ser importants, no? Per tant, des del sector, si es reclama puntualment que es pugui fer això, ja que és una miqueta com un contrasentit perquè justament la renovable, la solar, hem ajudat a baixar el preu de la llum, però al mateix temps ara diem, ostres, que jo no puc pagar la meva planta, no? Però, clar, no només demanem això, que això, evidentment, és un tema coyuntural ara de situació de presureria que algunes plantes estan patint, però al mateix temps, també, com que s'estan començant a donar. Si us en recordeu, l'any passat es va, amb el tema de la pagada, de pagada general es va veure que primer es va acusar les renovables, hi havia massa renovables, que s'havia corregut massa, i després, analitzant amb calma i els estudis, es va veure que no, que les renovables tenien la capacitat d'haver estabilitzat la xarxa, però la normativa no ho permetia. I ara s'estan començant a connectar les primeres plantes, que sí que permeten això, però en canvi les retribucions que estem rebent, nosaltres, aquestes plantes, són inferiors a d'altres fons d'energia contaminants que estan fent el mateix servei. Llavors estem reclamant. Estem reclamant, ja que estem aportant estabilitat a la xarxa, que se'ns pagui un preu que sigui just perquè aportem també uns serveis de xarxa que s'han de ponderar també bé. És una miqueta la casualística aquesta que comentes.

Manel, amb aquestes corbes de preus diàries que hi ha dies que arriba a zero o fins i tot no fa gaire per primer cop a la història els preus van ser negatius, etcètera, i amb una gestió intel·ligent, precisament, de l'energia solar, de les bateries, del consum, tot plegat, fa que avui en dia hi hagi vivendes o fins i tot tallers, comerços, naus industrials que puguin tenir consums pròxims a zero, no?, Totalment, i ho veiem des de nivell

residencial com a empreses que estan també apostant per bateries. Consum zero tot l'any és més difícil perquè costa més, però sí que durant molts mesos i molts dies pots tenir una autonomia energètica molt gran i amb habitatges estem veient a nivell anual de 80-90% es pot arribar. Però bé, l'objectiu tampoc ha de ser el 100%, perquè al final tens la xarxa que et dona suport puntual. Per tant, si aconseguim valors del 60-70%, jo crec que és una cosa molt factible. Però el que és important és que tothom entengui que una instal·lació, i més amb la bateria, és un actiu. Que amb tot això que s'està modificant ara a nivell normatiu, de mercat de flexibilitat, de capacitat, o sigui, tenir una bateria amb una instal·lació solar, ja no seria una instal·lació que la poso en marxa i funciona sempre i me n'oblido, sinó que és un actiu que això també es farà de manera intel·ligent, no l'ha de fer l'usuari en softwares de de gestió que ho fan, que llegeixen els preus de mercat i saben si injecten o no injecten, i donen servei si ho demana, mercat de capacitat. Imagina't. A l'ESRAT, que ara hem vist que també ha actuat, o ara ho feien fàbriques, fins ara ho feien fàbriques que havien d'aturar la seva producció, llavors ara ens trobem fàbriques que diuen, no, em poso una bateria, la meva producció no s'atura, i aquest servei que em paguen el faig amb la bateria, no? És una revolució abans

parlàvem d'adaptació la paraula clau del sector és adaptació.

Totalment, sí, sí, i això és a marxes forçades, però és apassionant perquè realment ja no som, ja vam passar de ser uns consumidors passius a ser uns productors, però és que ara som uns productors que tenim moltes més eines amb aquestes bateries per fer tots aquests serveis, que se'ns valorin, ja no només injectar energia a la xarxa, sinó fer-ho en moments determinats i, per tant, operar aquesta estabilitat de la xarxa que ens convé a tots.

Manel, ens queden un parell de minutets. Tu viatges constantment a Àsia, especialment a la Xina, a altres països també, però, evidentment, la revolució mundial de les renovables és la Xina. Fes-nos en dos o tres minuts què has observat allà quan parles amb aquella gent, quan fas tractes, quan veus què estan fent allò és una onada gegantina que m'imagino no ens podem ni imaginar des d'aquí.

Allò és increïble i el que deia abans dels 20 anys que portem, jo al principi era impensable que compréssim un inversor o un panell a la Xina, era una cosa que tots associàvem a la Xina com un lloc de producció barata i de coses de poca qualitat. Però això en molt pocs anys li hem donat la volta i hem fet unes fàbriques allà increïbles, vas a una fàbrica de panells i de fet no veus xinos treballant gairebé, tots són robots i tot està molt automatitzat, té un producte de molt bona qualitat. Jo, quan estic allà, ho veig amb un doble sentiment, pensar, ostres, quina passada des del punt de vista de la tècnica, de l'enginyeria, és brutal, però, dius, ostres, Europa, com ens hem deixat perdre a tots. I uns xinesos m'ho deien, que ells admiraven els enginyers alemanys, i jo havia anat a Alemanya a plantes, i tot el que Europa va tenir, això ha anat perdent aquest lideratge d'una manera bastant bèstia, no? I això serà molt difícil de recuperar, almenys amb aquestes coses. Hem de saber trobar altres innovacions que Europa recuperi el lideratge, perquè ja és bestial. És impressionant. I, per tant, el concepte que teníem de Xina l'hem d'actualitzar, perquè realment són capaços de generar producte de molt bona qualitat, i sobretot d'innovació i d'intel·ligència artificial. Tot el que estan fent és impressionant. I això ens està arribant ara amb vehicles elèctrics, que jo ja els he vist allà fa dos o tres anys i ara comencen a arribar aquí. És impressionant.

En aquest sentit, tens la percepció, no sé si la tens tu, José Luis Gallego, i no parlo des del punt de vista democràtic o polític, que és evident que està en decadència als Estats Units, sinó en el tema precisament industrial i en aquests temes de nova tecnologia, no hi ha un punt de cadència?

Poca broma amb el tema industrial als Estats Units aquests dies, ho comentàvem, el president Trump, a més a més amb un decret presidencial sense passar pel Congrés, va decidir treure qualsevol límit a la generació elèctrica amb carbó i amb gas natural. És a dir, que ho va decidir. I, a més a més, va dir que faria el possible, va donar l'ordre al seu equip jurídic perquè mai cap altra administració pugui revertir aquesta situació. I els aplaudiments s'atronaven de tota la indústria americana. Poca broma, no sé si al Manel li preocupa aquest tipus de notícies, és a dir, però el risc de fer un pas enrere no l'hem oblidat, eh? Cuidado. No, no, és.

De fet, el debat que tenim al sector, al NEF, l'altre dia parlàvem, clar, es veu aquesta invasió, entre cometes, de producte asiàtic, i clar, hi ha la temptació de, bueno, anem a posar ranzels, anem a fer que els preus de les bateries i de les plaques siguin més cares. Això no sé si és una bona solució per promoure el que es faci aquí, però el que segur que ens representa en termes de curt termini és un augment de preus i això no és bo per la tensió energètica. Per tant, crec que hem de buscar solucions una mica més imaginatives i veure què podem fer. Jo crec que hem de buscar aliances,

hem de mirar la manera de. Aliança, aliança. Això és el que el món demana amb gairebé tot. Ara vaig a rescatar un fòssil, que és el president Pujol, i no ho dic per l'edat, ho dic perquè fa molts anys que va deixar la vida activa política, José Luis. Amb els clars obscurs del govern o de la persona. Te'n recordes els anys 80, el desembarcament, us en recordeu? Sony, Itachi, no sé què, les aliances. No pots, Sanyo, no pots guanyar en els japonesos, però intenta que hi hagi unes aliances. I a mi em dona la sensació, Manel, i remata-ho en pocs segons, que si no anem per aquí Europa està perduda i el món que coneixem nostre també.

Totalment, sí, sí, hem de saber com poder, potser buscar aquestes aliances també ara amb Àsia, amb Xina concretament, i aquestes fàbriques portar-les cap aquí, i poder tenir una mica també el control i veure com, o no sé quin percentatge seran capaços de tenir de l'empresa, de les fàbriques, però i tant. Perfecte.

Manel Romero, un dels líders, ja ho ha dit, van començar tres estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya d'Enginyeria Industrial. Això em recorda, per exemple, també Circutor, Vila de Cavalls o altres apostes d'aquestes de companys, no? I 21 anys ja de presència en aquest sector de les renovables. Manel Romero, un plaer, com sempre. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer, Manel. Gràcies. Igualment.

Que vagi molt bé. Gràcies.

Quin temps farà?

Doncs aquest divendres dissabte i diumenge el titular principal jo crec que és d'una banda temps bastant estable que no vol dir net de núvols del tot, això sí sense precipitacions o en tot cas aquest divendres en algun punt que ara matisarem. I el segon titular és aquesta temperatura molt més frenada, caloreta de dia molt suau, molt agradable, i en canvi, nit fresca a gran part de Catalunya, fins i tot freda en alguns racons del Pirineu, però lògicament que ens sopta més venint d'on venim, perquè les temperatures ni de bon tros seran baixes o especialment baixes. I tot això amb un divendres que ens ha de portar molt més sol a la meitat oest de Catalunya, intervals de núvols al nord-est, no és descartable algun ruixat primera hora del matí cap a la costa barcelonina, al voltant de la ciutat de Barcelona, el que anomenem la conurbació barcelonina, a primeríssima hora, amb el cel més gris, algun ruixat entre feble i moderat, I a la tarda, més probabilitat de roixats en alguns punts del nord-est, però sempre de caràcter local. Dissabte i diumenge amb sol, alguns intervals de núvols, però aquests intervals de núvols no donarien precipitació. Ni dissabte ni diumenge. Alguns cap a la costa, sobretot dissabte, diumenge més prims als núvols i a qualsevol lloc, entelant un palet al cel i poca cosa més. Per tant, com dèiem, bastanta tranquil·litat. Anem a les previsions a la carta.

Divendres, el Marc Baumala ens demana la previsió. Per aquest últim divendres d'estiu a Sant Pol de Mar, perquè, bé, vols saber el vespre quin temps farà. Doncs en principi no et preocupis, tot i que vegis alguns núvols, no hauria de ploure divendres al vespre. El Josep demana a Termen, Salanoguera, aquest dissabte a la tarda. Doncs mira, Josep farà sol amb alguns núvols. La Lona Montornès, festa nocturna Mataró. Bé, festa nocturna a Mataró, doncs farà gaire fred, està clar que serà l'aire lliure aquesta festa nocturna, no, no farà gaire fred, però farà una mica de fresqueta, és a dir, aquesta calorada de les últimes setmanes ni de bon tros s'ha de repetir. Diumenge, Andreu Palau, Mercat del Comte a Balaguer, quin temps farà? Solet, algun núvol prim i molta bonança diurna. Eva Vega, passarem el diumenge al Maresme, Canet de Mar, quin temps farà? Doncs amb sol, pocs núvols, molta bonança.

Cap de setmana, en general, Teresa, Fira de la Mella, a Vilagrassa, ens respectarà el temps. Sí, completament, no patiu. Bona dia, fresqueta primera i darrera, un temps magnífic per anar a aquesta fira de Vilagrassa, la fira de la Mella. Antoni Gil, m'agradaria saber el temps d'aquest cap de setmana a les Masies de Roda, Osona. Doncs pinta sol, no és descartable alguna boira a primera hora del matí, algun núvol, però no passarà d'aquí. I la setmana vinent el Carles Casas ens diu. Es pot intuir quin temps farà per Santa Tecla dimecres vinent a Tarragona? Bé, aquí afegiria també la misericòrdia de Reus, no és que ara fomenti la rivalitat Tarragona-Reus-Reus-Tarragona, però se m'ha acudit, i fins i tot la Mercè. Bé, en tots tres casos, però especialment per Santa Tecla, que és la petició de Tarragona del Carles Casas, no hauria de ploure, tot i que la tradició és que sigui una setmana de pluja amb els indrets a la costa catalana.

De tota manera, aquesta previsió té una fiabilitat baixa, perquè falten bastants dies, i per tant seria important, Carles, que vagis actualitzant aquest pronòstic. La setmana que ve, a l'Espai Meteoambient parlarem de la negativa de l'Organització Marítima Internacional assolir qualsevol compromís de reducció d'emissions. Déu-n'hi-do. A més, tindrem propostes ben interessants, com la taula del restaurant Sucamulla d'Alp, al Meteotaula o l'hotel Abatissa a Sant Joan de les Abadeses al Meteos Capades. Aquest i d'altres temes, com dèiem, dijous vinent. Acabem l'equip d'aquesta temporada, el nostre, la nostra tècnic, la Concha y Vecino, a la redacció, el Gori Massip, a la sotsdirecció i producció, el David Bueno, i a la direcció i presentació, un servidor, qui us ha parlat, Francesc Mauri, Que vagi molt bé, adeu-siau.