Autopista al nord, sortida 13

Roden els plats i la bola de miralls. Així que benvinguts una tarda més, de dilluns a dijous, a la pista de fusta. Les cites a les 8, a l'AFM. A migdia, els servidors d'estrèming, i sempre que ho desiguis, a 3 Cap Cultura. Pots donar el mòbil o la tauleta. Una aplicació. Amb les alertes. Amb totes les novetats de la ràdio inquieta. Miqui Puig els plats selecciona. Un collar de perles ha anomenat la pista de fusta. Sempre amb l'excusa dels caps, els peus i els malucs. D'uns pista de fusters que ens seguiu per arreu. A tots vosaltres, de nou, dedicat un nou. Viatge sonor que es diu la pista de fusta. Us girls, running errands. Lo percibí ayer.

Sí sí.

Dues versions d'aquest Running Evans. Aquesta és la Yesterday sota el projecte de US Girls, la canadenca Meg Henry. Amb un disc contra el country i el soul, un cop gravats en un estudi de Nashville, són tallats, enganxats i fets a la manera del hip hop per la Meg Henry i els seus col·laboradors. Petites meravelles sóniques. Totes a la pista. Mondo freaks, put your hand in my hand. D'això va la cadena de ball, l'amistat i ballar junts.

¡Vamos! ¡Vamos!

Com si fos un clàssic, xin sona en el meu cap. I a tu t'ha passat de mel? Son de molt burna. Es diu Among the Freaks. La veu de Jade McRae en aquesta peça acabava de sortir del forn. Fa que això soni a clàssic de clàssics. Sou el d'aquell de picar de mans, d'anar displicentment, de la cuina al menjador, imaginant-nos que som els personatges d'una pel·lícula dels 70, de música disco.

Pista de fusta d'Ems Club.

De dilluns a dijous a les 8 del vespre. Miki Puig als plats. Benvinguts. Balleu, balleu amb Miki Puig al Pista de Fusta.

Jo també ballo pista d'aposta.

A l'any 92, el mític any, que van canviar moltes coses, els britànics ultramarín gravaven Saratoga. Res a veure amb Sarandonga.

Érem els 90. En 1991 van treure una primera edició del seu Every Man and Woman is a Star. Éxit mundial al Redditen amb Rock Trace, que en treu un single. Amb dues cares. Amb Saratoga. I la mítica Nova Scotia. La banda de Ian Cooper amb Cole Hammond. A mi en aquells 90 em va avallir d'una manera especial i no sé per quina raó va ser sentir el single que estem radiant dia sí, dia tamé de l'EP Alamot del duet tamé Gilligan Moss que em van fer pensar amb ells amb el seu funk elèctric aquesta sorda elegància anomenada Saratoga que de veritat lliga amb lo de Gilligan Moss. Ara ha de ser vosaltres que em digueu si Miquel o no Miquel.

La descoberta del Pista de Fusta. Coberta del. La descoberta del Pista de Fusta.

Totalment enamorat de l'EP, de Gilligan Moss, a la moto. Aquesta passió en fruit tropicalista electrònica m'ha portat a ultramarí. I a la pròxima passada, vés a saber què més.

Pista de Fusta. Ara, de dilluns a dijous, el mateix Batcanal de sempre. Hi, George. Morning, Terry.

What's upon our time? That was a very shy young lady. She wouldn't even look into your eyes. But now there's no more fear. Deep down inside she's there in there. And all of her potential she utilises. Could it be the disguise of things I see in your eyes?

Oh, so shiny You never had much to say, no So meek and mild Never thought you'd go wild What made you want to be this way?

What a change You're not the same Is it you? Is it really true? What did you do? Who's to blame?

Are you playing games?

Are you playing games?

Una cançó de funky pretèrita, tallada i enganxada per Patchouli Brothers en la seva darrera col·lecció de talla i enganxes. I ara funk d'ara mateix, amb caire electrònic. Es diu Soul Parlor, Never Give You Up. La veu i tu la gaudeixes. Funk Electronica.

Jansen i Milo, dos alemanys sota el nom de Soul Paddler, un disco que es diu Day by Day, i coses com aquest Never Give Up, amb la veu de Maggis, Aqua, Soul Funk Electrónic, la tradició afroamericana que ve des del blues i del soul i que va creixent fins al final. I ara imagina't que et dius Dimitri from Paris, que et deixen remenar, cintes velles, de música de ball. Doncs ja ho tindríem. Just wanna make you dance. L'increïble so del G-Beast. La banda d'acompanyament de James Brown amb la veu de Maxi passada per el túrmix del elegant Dandy Francesc de les Cabines.

Pista de Fusta, ara de dilluns a dijous, al mateix canal de sempre. Quiero pa' dormir.

La pista de fusta en l'emissió de Vall d'Hicat, la de la Ràdio Enqueta.

La baterista britànica i productora amb la Kesha Nagant. At the top of the world, ella mateixa remezcla y fa show. Una peça imparable, Amaira's Funk, El Pig y Ove.

Es nota que a part de productora he dicho que el Piggy Obi es baterista. At the top of the wall, remasclant. I la veu, Déu meu, de la Kesha Najant. Fent la resta. Això és el soul, el disco, el funk, el house. Dígale com vulguis, d'ara mateix. Fet per al JP Obi. Paral·lel. Shining in the dark. Un exercicio increíble de baño. Amb un sampler ben posat i la resta directa al contracuix.

A la onzena vinguda. Així ens es dirà el disco de Parallel. Aquest duet de productors amb un gust que esquisit per fer house de real funk. La veu la posa el Barba Lalao. Això es diu Shining in the Dark. I sí, ha sentit bé. Té el mític sampler de James Brown que tothom ha fet servir. Aquest es diu Francis de Simone. Aquest és el seu regularment. I comença Italo i se'n va. Allò que soy curiosos.

Regular man, una peça inspiradíssima, realment vella i gruixuda, perquè aquest beat i aquest baix no te poden deixar indiferent.

Sempre el ball amb vosaltres. Més vigorositat, la de Teddy Wong. Un remix que es fa ell mateix, a la manera dels garatxos, dels magatzems on tots feien les raves. Mike B a les veus i Teddy Wong al bullarenga.

Tots a la pista. Mickey Puig, els Plaus Plaus.

Let's go.

El waterhounds mix, they keep doing my thing. Musculosos, els tracks que us estic servint.

Córnum, la seva passió per l'italo té de també reflectida en aquesta is about. Són novetats de la pista de fusta. I ara, com se lo dien dir les àvies, aquell crit d'alerta quan alguna cosa vida que en va de tornes, quan alguna cosa semblava que seria distinta en allò de pista. Feu pista, que arriba Tatiana Jane. I aquest good morning, la seva manera de dir bon dia, no és de despertador absurd. D'aquells que et demanen si t'agrada el biquini o l'entrepà de truita. D'aquells que et diuen què prefereixes, la dutxa o la banyera. Aquest és un good morning de classe treballadora.

Amb Miki Puig, la secta del ball de Pesa Cerdó.

Perfectament amb el baile funk brasilè, amb els ritmes trencats i amb aquest sampler en portuguès que et diu bon dia. Good morning de Tatiana Jane, la música més trencadora arriba dels suburbis gairebé sempre, no pas de les classes acomodades, la música de valls trencadora. Strat. Et parla d'allò que tots coneixem, que és l'atracció mútua. Mutual attraction. Som en una recta final, la del Pista de Fusta, on les reps imaginàries poden passar a casa vostra, tornant amb el transport públic o en una embussada. Recordeu que ara a la Pista de Fusta hi va a les 8, de dilluns a dijous. Us deixem lliure el divendres per anar a comprar. Por descansar, perquè la secta el cap de semana te amayés. Strut, Mutual Attraction.

Amb Mickey Puts als plats, els vespres tenen banda.

Quina meravella de peça aquesta de Sartre. Es diu Mutual Attraction. Té tots els aires dels 90, els baixos àcids, els pianos bojos i l'escapisme gairebé de l'eurobeats. Soa i català, ràdio inquieta, el programa es diu Pista de Fusta. I el sol locutòmic i Puig dels Plats et diu gràcies per triar-nos. Queda el darrer cartutxo, que aquí el tenim.

Tots a la pista. Qui no balla no és viu. Pista de Fusta, amb Mickey Puch.

Marxem enfilant una autopista. Rubén Kiggens-Magen colabora amb Golden Buck. El músic que fa feina a Barcelona té nou disc. I aquesta autopista, aquest autobahn, una manera de marxar i de dir-vos sigueu feliços i balleu.

I'm running up the hill, a sweet sugar hill.

¿Pista la puesta de ensambla? I'm feeling like a YouTuber.