Avui a "La taverna", cuina marinera, Penedès i reserves

Pau Aranós, Marques Anales, Maria Nicolau, hola! Molt bon dia! Hola! Obrim la taverna. Taberneta. Taberneta express. A veure, Maria, el proper dia vindràs o no? Perquè vam fer una excursió, eh? Ja, bueno, perquè.

Si em canvieu l'hora. Si em canvieu l'hora i jo no tinc combinació després. Ja mirarem de fer-ho fàcil. Però m'heu portat un tàper, no m'heu agafat res.

Vam menjar. No, però van dir que et convidéssim. Són rates. Em van traslladar que

et digués que et convidava. No sé una vegada que ens dius rates, ho va dir també un dia. Espera't, ja espera't. Perquè n'heu de portar una mica de carmanyola o alguna cosa. Ho farem. Els teus cambrers o alguna cosa.

Ja ho farem. Com a companys de secció. Ara. De taverna.

Vinga, Pau, per on comencem avui? Anem a l'Hordal, al PND, a Sant Pau d'Hordal, fins a Calpere del Maset, obert el juny del 1969. Fa 57 anys i un any de gos equival a 7 domans, un any de restaurant equival per la duresa i desgast a 10 domans. Pere Massana, net de Pere Massana de l'Hordal, el fundador i nebot del Pere Massana de Girona, és al davant de l'establiment, que va començar amb carns a la brasa i ara és un lloc de referència al PNDES, amb una carta de vins per caure de cul. Vaig beure dos vins de llagrimeta dels projectes del Roc Ramona, el Montombra del Massís del Garraf i la Sort del Ponent del Priorat. Carta amb un bon nombre de platges regalats, com uns canelons de gai del PNDES, crema de fetge gras i la imprescindible anegueta amb peres, animals criats pel Carles Nadal, a Cal Nadal. Carles era un ciclista professional i una caiguda el va retirar de les dues rodes i el va fer volar com a cridador d'austres. Sense ales, les rodanxes de calamar de potera saltejades amb tomàquet i ceba. Carta molt llarga, conté una seixantena d'enunciats. Marís, peixos, pastes, arrossos, guisats, carns a la brasa. Me no negatia. De tan llarga era la denúncia. Boníssim. La visita va ser al juliol, així que els reis eren els préssecs del Lordal, que vaig menjar en versió gazpacho amb tartar de llagostins, a daus, amb un carpaccio de gamba vermella, i fora l'alvocat, i com a postres, amb gelada de vainilla. Sense vi, uns 50 euros. Però com no has de beure vi al Penedès? El Penedès té la desgràcia de trobar-se massa a prop de Barcelona. El que hauria de ser un avantatge és una desgràcia, perquè preferim els estins i uñans. Se'n va de Litz, amb vinyes d'altres llocs, quan tenim una vinya de primera a tocar.

I pels que tinguin ganes de mar, una altra recomanació, Marc, que en aquest cas del Delta de l'Ebre. Sí, a veure, d'aquests que em costa recomanar perquè no vull

quedar-me sense taula. A veure, l'Agustí, el fill i la Rosa, la mare. Es diu els amics del mar a l'ampolla. L'Agustí s'encarrega dels entrants, la Rosa, dels arrossos. L'Agustí i la Rosa fan dinars de cuina marinera d'Altaica. Què vol dir això? Cuina marinera especialitzada en plats clàssics del Delta de l'Ebre, en un menjador sempre ple de gom a gom, només obre per dinar. L'Agustí destaca, a més, per una picada finíssima d'uns músculs a la marinera per llepar-se els dits. Allà tothom suca pa, sempre amb aquest pla. Imprescindible també tastar les gambetes de vidre i els pupets. Encara que rondina tothom, perquè la gent rondina, perquè molta gent no sap de rossos, la Rosa mai farà paelles valencianes. Ole! I bé que fa. Rosa! Rosa! Ella elabora cuina situada per encàrrec.

El Pau ha dit això a l'honora, però què vols dir? Que no cal que posar-se en embolics paella valenciana, que la faci la gent que vol seguir o no, o d'on sigui, però que vol seguir un codi.

Si no vol seguir-lo, arrossos, més arrossos, arrossos secs amb paella, el que vulguis. Us poso els exemples que jo vaig tastar. Un arròs a banda, amb una lloli suau, del tot adient, també un arròs d'algues i ortigues de mar, de rap i llagostins, d'anac o de cramp blau, del delta, que ja se sap que el cramp blau s'ha de menjar. Hi ha d'arribar-hi més i ha de ser més fàcil de trobar. Dic que és el restaurant ara mateix més antic que queda a l'Empolla, perquè, ho hem de dir, a l'Empolla costa menjar bé, és sorollós, però confortable, per tant, molt recomanable al Delta de l'Ebre, els Amics del Mar.

Queda recomanat. No ens movem de la costa, perquè una mica més amunt anem fins a Blanes, Maria.

Jo us pregunto quina és la millor manera d'acabar tornant a casa amb el maquillatge fet un cromo, cantant per la vorera, amb els pantalons descordats i farta de cigala. A un afte de cigala? Tornant de fer l'esmorzar de forquilla de pescadors al Cala Bona. A la Cala Sant Francesc de Blanes. Has estat molt fi aquí, Paola. M'agrada molt. En aquest restaurant de temporada, que només obre de març a octubre, per tant correu-hi, al migdia s'hi menja molt bé a base de morrelleta fregida, musclos, escomerlenets, mariscades, grellades de peix i tota aquesta història, tot ben executat i un preu raonable. Ara bé, aquí fan una cosa que s'escapa de les gràfiques de la disfrutamenta, esmorzar de forquilla de peix. Sempre ens sembla com molt obvi que l'esmorzar de forquilla sigui amb els guisats típics dels treballadors, la capipota. Salada, la botifarra. Pels treballadors del Marc E, que no tenen drets, que no són persones. No esmorzen. Doncs aquí, l'esmorzar de forquilla. Moderno, dels que treballen amb género d'aigua. Tres fórmules, una per 17 amb 50, que inclou amanida de ceba, tomàquet, pebrots confitats i olives, pa de pagès amb tomàquet i pebrots del padró, i després, segon plat a triar d'una llista de 12, on hi ha coses com morralla de peix, sardines de la brasa, sapionets, bacallà fregit o vedella amb bolets. Amb postres, cafè i vi. O sigui, postres per l'esmorzar. Sensacional. Després n'hi ha un altre més especial de fórmula que puja gairebé 20 euros i hi ha tota la resta de les amanides d'aquesta història i aquí trobes la muralla dels Camerlans. La llista de coses com el llenguado a la planxa, calamars farcits, popets amb ceba, gamba blanca de blanes, ous ferrats amb sons. Ens quedem amb la fórmula especial. Espereu! Espereu! Menú estrella per dues persones i a tots els entrants d'abans, incloses unes cigaletes al vi blanc. I de segon. El pescador en sashimi. Fregit de llagosta amb ous ferrats i patates. Bueno, doncs potser farem el menú estrella, va. I xampany. No. No em vull orir perquè així podré anar a tope vegades. Quant val això, aquest últim? Això val 40 per cap. O sigui, són 80 euros. Si te'l cardes tu sol, el llamant-ho a cara a gos, saps?

Pau, reserves. Ui, aquest és un tema.

Tens una hora, tens una hora. No, tenim quatre minuts. Mira, jo entré a la web d'un restaurant de Palamós per fer una reserva. Són tres persones, tria dia i hora i diu que no hi ha disponibilitat. I quedeu-vos amb això. En Curiosit faig el mateix i canvio la quantitat i començo als quatre i em dona taula. Faig el mateix amb una persona. No hi ha disponibilitat. Un clàssic. Provem dues. I em dóna taula. Els imparells no són benvinguts. Un comensal ocupa el lloc de dos. A la taula de tres podem menjar quatre. Ara ho entenc tot. Sí. Tinc ganes de conèixer la casa i trucar al restaurador. Especulació. Truca al restaurant. Diuen que haig de fer la reserva per la web. Hombre. Un altre personatge els haurien llegat a rodar. Explica el cas. Asegura que ara desbloquegen una taula perfectament conscients que no volen tresos ni uns. Torna a la reserva, em demanen la targeta i publiciten un advertiment en castellà. Siempre hay que estallar el apartamento. Si no vas a poder acudir o necesitas modificar tu reserva, recuerda hacerlo con al menos 24 horas de antelación. De no hacerlo, se cargará a tu tarjeta 35 euros por persona. El importe total de la cancelación por el incumplimiento de política es de 105 euros. ¡Por los fascistas! ¡Move, move! Truca a mí, venga. Al mateix dia de la reserva m'arriba un correu y una frase entre admiracions. ¡Queremos confirmar tu reserva! Y una sentencia de mort. Reconfirma o cancelas, como el Che Guevara de les reservas. Què vol dir que reconfirmeu cancel·lit? Si cancele, hauré perdut 105 euros, perquè ja han passat les 24 hores, però encara no queda clar que ja aniré. Reservar és morir una mica i carregar-se de paciència i d'estras. Molt bé, molt bé, estic d'acord.

Aquí quatre dies diran allò de salvem l'hostaleria i diran que no ho toquen pel cul, saps?

De mirar que no hi ha reserva a la web, trucar i sí que et donen taula.

A mi aquest estiu també m'ha passat una cosa que és reservar en un restaurant d'hotel i a l'hotel a última hora enviar-me un missatge dient no pots utilitzar el pàrquing perquè és per clients de l'hotel i llavors t'estan dient, t'estan convidant a no anar-hi perquè t'estan dient que aquell restaurant només és pels clients de l'hotel que paguen molt més diners que el tiquet mig del que ve de fora. Seria el resum. Està passant de tot a les reserves. És veritat que això de les pàgines web.

Però és un esforç, perquè posen les pàgines web perquè siguen més còmodes, però per la plana web resulta que no pots reservar realment les places que hi són disponibles.

I saps què més passa? Vas a la fitxa del restaurant a Google Maps. I dius, va, vinga, i vas en aquell cercle que posa pàgina web del restaurant. I és directament la central de reserves. I no hi ha lloc on consultar la carta, els preus. Això és increïble, perquè no saps si vas a gastar-te en vin o 200. Potser vols gastar-te en 200, però potser vols gastar-te en vin. Has de saber què et costarà. Una pàgina web normal, per favor.

Que els imparells no siguin benvinguts i que un sol comensal sigui expulsat. Penalitzat, totalment, sí.

Jo entenc que els fa por el no-show, però entre el no-show i que directament et facin fer una gincana I després la quantitat

de vegades que tu fas una reserva i diuen que confirmes la reserva i al cap d'uns dies te tornen a demanar que confirmes la reserva. Quan ja has pagat, ja t'hi saps un dipòsit, però si ja hi aniré, ja hi aniré, si no perds els calés.

Visca el sector serveis. Pau Aranós, Marc Casanovas, Maria Nicolau, gràcies per la taverna. Adéu-siau. Adéu. Adéu.