Avui a "La Taverna", reflexionem sobre els premis "The 50 Best" i l'anunci del Gremi de Restauració

3 minuts seran tres quarts d'11. Pau Aranós, Marc Casanovas, Maria Nicolau, Carles Origuera, bon dia! Bon dia! Us heu tornat més guapos. Feia tres setmanes que no fèiem l'espai,

que anava a la taverna, i heu crescut, us heu tornat guapos, joves. Ja saps que ho pagaràs a l'HGM, això.

Aquesta és absència. Ens hi juguem un dinar. Aquesta és absència. Ens hi juguem un dinar. La taverna suma, eh? Sí, suma molt. Suma quan no hi ha caos de rodalies. Això és cert, això és cert. Bueno, necessites parlar, Marc, del polèmic que anuncia el gremi de restauració.

És que em crema el coll, el tema. A veure, per cert, ho sé, i us vaig sentir. Abans que res, li ha anat molt bé aquest vídeo, recordem el vídeo del gremi de restauració on posen el focus al tema de fumar a l'Esterra. S'ha llenat molt bé la vaga general i la ressaca de la vaga general per passar ràpid, perquè el tema passi i ja no en parlem molt més, però personalment crec que és tan grossa la pífia que jo encara no l'he pogut assimilar. Un vídeo, a més, per cert, això no ho vau tocar només en castellà? El vídeo. No hi ha la versió en català del vídeo. Això per mi me'l polititza des del primer moment, el vídeo. La decisió, sí, sí. Gremi de Restauració Barcelona ha de fer un vídeo en català i en castellà. És més, l'ha de fer en català i si vol, subtitulat en castellà. O no fer-lo.

O no fer-lo. Per situar els oients.

Per què ha de fer un vídeo? Per què ha de fer el vídeo? Per cert, això allò. La producció I actrius professionals. Nosaltres, nosaltres, vaig pensar, hòstia, quina capacitat de recaptar. La factura del vídeo és de producció. Perquè hi ha qui acusa que el lobby del tabaquisme està darrere. Ell va dir que no, eh?

Aquest vídeo és caríssim, perquè la producció, evidentment, ho deixa ben clar, i després, molt important, un vídeo del gremi de restauració que ha de cuidar dels seus treballadors, que obvia absolutament la salut dels seus treballadors, i un negoci de restauració que l'any 2006, 2026, es basa el seu èxit o fracàs en que els fumadors omplin aquell negoci, per mi, ja partim d'un error.

És un vídeo que explica una situació en què hi ha una persona intentant fumar i apareix un equip que intervé i li retira la cigarreteta en una terrassa.

I després veus la ministra que ordena això fumant com si res. De control de l'Estat. L'Estat està amb totes les càmeres vigilant. Que no fumem aún no toca. És una cosa de pura salut pública.

18.000 milions d'euros és el que ens costa a les arques de l'Estat cada any fumar. 18.000 milions d'euros anuals de la nostra butxaca, com perquè el gremi ens digui, ara no, deixeu-los fumar tranquils. La gent pot decidir si fuma o no fuma. I els teus treballadors.

Negacionisme científic l'any 2026.

Això em recorda allò d'Aznar que deia. Yo siempre pienso, ¿y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí? Si yo. Pues eso es lo mismo. ¿Quién te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber? Déjame que las duela tranquilamente.

Aquest vídeo està fet per tota una colla de senyors en calçotets fumant puros, picant amb un duro al canto de la barra, dient, jo, aquí, me fumo caliqueño. Cunyadisme.

El tabac, també, com deia la Maria, afecta la salut dels altres.

Aquell dia, l'Aznar notava que també havia begut aquestes copes de més que no eren necessàries. Jo crec que el gremi, si té tants cales i tants recursos, hauria d'invertir aquests diners en coses útils per als seus agremiats, coses realment que resoldre la qualitat dels treballadors, com es treballa, controlar crinologia i explotació laboral, totes aquestes coses que fan que la gent que està treballant a l'hostaleria es consideri ben pagada, ben tractada. Sí, però mira, n'estem parlant, eh?

Vull dir que han aconseguit que el tema torni a la raó. Sí, però no parlen bé. A la pàgina del Gremi de Barcelona, del Gremi de Restauració de Barcelona, o sigui, allà on. Jo me l'he mirada de dalt a baix, allà on te mira partners, associats, conflictes d'interessos, el que hi ha és activitats que ells proposen en els seus agremiats i descomptes que els fan i tal. Però quan vas al que és la mare superiora dels gremis locals i regionals, que és la patronal hostelera d'Espanya, que és l'agrupació que agermana. La gran majoria d'empreses de restauració, des del proveïdor fins a la distribució, fins als locals, als restaurants, etc., sí que quan baixes a la secció de partners i de grans sponsors i companys, hi ha el logo de Coca-Cola, hi ha Estrelladam, hi ha un parell de logos més grossos, però el més gran de tots, que ocupa quatre espais en color gris, és Philip Morris. Per tant. De vincles amb el tabac, vincles directes, vincles que impliquen molts milions d'euros anuals en patrocinis i en combinacions, igual que hi ha cirsa en el gremi de Barcelona que fomenta la ludopatia, hi ha el tabac. Llavors, jo no sé si això fins a quin punt filtra el gremi de Barcelona, però el que està clar és que si hem de creure allò de por sus frutos, les conoceréis, i pels seus actes seran tan o més eloquents que per les seves paraules o els seus vídeos, doncs realment aquí hem de pensar que fa pudor com de tabac.

Sempre et feia referència, Ricard, a la llibertat individual dels adults i obviava absolutament la salut pública i obviava la salut dels seus treballadors com a gremi. A mi em sembla, de veritat, un error greu, un error greu del gremi de restauració de Barcelona.

I quan es va prohibir fumar a l'interior del restaurant no es va perdre un sol client. I seran els mateixos clients que seguiran anant a les terrasses i omplint els restaurants de la mateixa manera que ho fan si els interessa l'oferta que fan. Allí.

Ara. Que comencin a cuinar bé, a cuinar bo i a fer coses amb sentit.

Veig que avui hem tornat amb la versió filosòfica de la taverna. És que feia molts dies, eh? Activista, activista. Feia molts dies. Activista i reivindicativa i crítica. A mi, estic totalment d'acord amb el que esteu dient, però a mi em fa por una cosa que és la vinculació al final de A mi que em toca el vi. La relació que algú vincula entre el tabac i el vi. O sigui, aquesta cosa que el vi és dolent, va contra la salut i aquí darrere és perillosíssim això. És veritat que l'alcohol amb excés no fa cap bé a ningú, però fer un paral·lelisme entre tabac i vi. Fa molta por, perquè darrere hi ha interessos per destruir tota una cultura, una manera d'estar en el Mediterrani, una manera de cuidar un paisatge, una manera de cuidar una agricultura, i això, ostres, cada cop que sento discursos d'aquests, em bloquejo una mica les neurones, però vaja, no signaria sota el discurs de José María Aznar, jo tampoc, vull dir que. No és el mateix, una cosa no treu l'altra.

I d'una polèmica a una altra, Pau, perquè tu vols parlar també del 50 Best. Sí, el 50 Best.

No, no, no, res, fer la reflexió aquesta. Aquest any ha guanyat Echevarri, que és un lloc de brasa del País Basc. Això de l'Echevarri. És que em té mala experiència, també. No, no, no, i la cosa que sempre em fa pensar-hi. Jo vaig ser durant set anys votant, després ho vaig deixar, no m'interessa per res, vaig votar honestament tot, fins on arribava a les taules que havia anat, és que a Echevarri no s'hi pot anar. No és possible aconseguir una reserva. Que la gent d'aquí que vota des de l'Estat pugui anar-hi, d'acord, però la gent de tot el món que requeriria que per la votació fos certa i clara i real, és impossible de complir-hi. No n'hi ha places, hi ha moltíssima gent que vol anar-hi. A vegades diu que aquest barri és un club privat, en realitat, com tots els restaurants, és a dir, que has d'accedir amb unes reserves que s'obren i mai ningú. Ha votat molt poca gent, aquesta llista. Nosaltres, una vegada, quan jo estava més ficat en això, vam calcular-hi i amb 100 vots, pot ser el número 1 del món. Sí, va ser un càlcul, un càlcul que vam fer d'aquella manera. Perquè és un vot superatomitzat superatomitzat n'hi ha vot en mil i pico persones si tu votes els teus la gent del teu territori més un parell de vots de fora això vol dir que està superdispers amb molt pocs vots arribes a número 1. Ja està, durarà un any és una brasa Víctor, a més, Víctor Guizón la seva voluntat és vendre-ho i retirar-se, ara suposo que tindrà

més nubis i més nubies posa un tall de carn boníssim vam posar un tall de carn vam trigar mitja hora entre plat i plat que ens vam acabar la bodega ens vam haver de perdonar el cos de vins perquè no sabíem on posar-se ens vam haver de portar un plat més perquè vam sortir amb una gana horrorosa. Però això devia ser una cosa excepcional. Una experiència que tinc.

El millor restaurant del món és la persona del món. El que passa que aquí s'ha de distingir. El que passa que s'ha de distingir que quan premien què és el millor del món, que no se sap què és, què estan premiant? Creativitat, tradició, canvi d'una escena i unes maneres de fer, com ell va fer amb el foc, amb la brasa, que es va inventar estris per treballar-hi, i feia angules. No mengeu angules. I feia caviar. Tria un bon caviar. Totes aquestes coses, ahi va ser un gran canvi veníem d'una cuina freda i ahi va tornar a dur la cuina calenta la cuina del foc, la cuina més antiga la cuina ancestral, tot això té un mèrit increïble té un mèrit increïble, és el millor del món és l'Alchemix de Copenhague que ho posa l'any passat un senyor que té un menú degustació a la taula del xef que val 5.000 euros què vols que et digui, és que estem parlant de magnitud que no té ni cap ni peus Catalunya serà que no,

aquí ho dominem la brasa. Jo ahir vaig fer-me unes patates d'alcaliu, allà a la llar de foc de casa. Millor restaurant d'Osona. Un bon oli d'aquests guapos, guapos, de primera prensada, unes patates d'alcaliu, allà a la manteta del sofà, tio.

Però a més hi ha una altra cosa meritoria a favor d'etxe barri. N'hi ha agències, això no ho deu saber-ho, però n'hi ha agències internacionals que la gent inverteix als restaurants molts diners, jo conec un cas d'algú que va invertir 700.000 euros perquè a aquesta agència internacional li diuen clients de tot arreu pagant-los tot l'estada i tot per anar-hi. Echevarrí no s'ha gastat aquests calés. No s'ha gastat aquests calés, és a dir, està al marge de totes aquestes coses i ha sortit del millor per ell.

El que diré no és en contra de Xavarri, que crec que és més un premi d'homenatge a la figura que no pas a una realitat del present. El que crec és que, com diu el Pau, si un guanyador del món com a restaurant pot guanyar amb 100 vots, és que el sistema o la classificació és errònia, és que alguna cosa falla. S'ha de resetejar i canviar-ho, això, no?

Sí, sí, clar que sí. Igual que les estrelles. Tenen més o menys credibilitat, però la gent li farà més o menys cas. Ningú és líder si ningú el segueix. Llavors aquesta llista tindrà el valor que tindrà en base al cas que li fem.

El que van tenir és una gran jugada de màrqueting. Aquesta guia, quan va sortir als anys 2000, primer sols érem votants d'Irlanda i Anglaterra. I algú amb una gran visió va dir, ho obrirem al món. Què va fer fent això? Que van aconseguir que hi haguessin jurats per països o per zones, perquè hi ha alguns llocs que eren més d'un país, on ells no invertien un euro. Tot corre a càrrec dels membres del jurat. I ells no inverteixen un euro. Ells únicament paguen els desplaçaments dels presidents del grup. No paguen ni els restaurants. És benefici. És benefici absolut.

A veure, és una gran campanya publicitària. Hi ha regions i zones que volen impulsar el turisme. Saben que això té un efecte crida. Sortir a la llista dels 50 Best fa que atreguis més turisme i això repercuteix en la zona.

Pujar el valor del restaurant que diu que es vol vendre.

És que diu que es vol vendre el restaurant. Com la meitat dels restaurants del centre de Barcelona. Igual que Michelin cobra a les ciutats on van. Paguen. Barcelona va a pagar per la Michelin. Que no és un aparador? Quina necessitat té Barcelona que no cap un turista més en pagar diners? És un error de marketing absolut, perquè a més són llistes que se'ls beneficien a les parts altes. Quan 50 Best ho va fer a Bilbao, el País Basc, les diputacions, van pagar un munt de calés en un lloc que se'ls beneficien aquí. Si el País Basc, l'única persona que tenien a la llista eren d'un parell de restaurants, Etxebarri i Elcano, no n'hi havia més. Aquí beneficia això, és que és mentida que beneficia aquí. Quan ve Michelin a Barcelona, aquí beneficia del bar o xaval que està treballant 50, 30, 15 o 10. A ningú. Són coses que a ningú. Que no cal invertir diner públic en aquestes coses privades.

Nois, ho hem de deixar aquí. Xulguera, gràcies, eh?

Tot el tema del vino vell, que és importantíssim per casa. I ja serà vi vell, serà reserva. La setmana que ve ja haurà passat tot, ma casa on era. Bueno, busqueu, sisplau, gent que ens escolteu més enllà de les reflexions filosòfiques i crítiques d'aquesta taverna. Busqueu tota la informació que hi ha del Vinovell, que comença avui al Vinceum de Vilafranca, i després, el cap de setmana, hi ha moltes activitats. Vull dir, busqueu, sisplau. I no m'han deixat d'explicar res, aquesta gent. Ho buscarem.

A vegades hem de sortir de la terra i hem d'enlairar-nos cap al cel, i és el que hem fet avui. Aneu pujant, que l'hòstia, quan baixeu, serà maca. Pau, ara no es marca. Casa Navas, Maria Nicolau, Carles Friguera, gràcies. Adeu.