Avui començo a ser bibliotecària

Avui començo.

Aquesta nit, els ignorants, us volem parlar d'una història que barreja la vocació i el somni. La Montserrat Puñet té 39 anys, va néixer al Guaire, al Sagrià, però des de fa mitja vida que viu a Barcelona. El 2009 es va llicenciar en periodisme i va començar a treballar en el sector vinculat al marketing i a les empreses. De fet, encara hi treballa. Dins seu, però, tenia el convenciment que no estava fent el que realment li agradava. El 2023 va decidir que havia arribat el moment de fer un cop de cap i intentar complir el seu somni. Per fer-ho, es va matricular en un grau en Gestió de la Informació i Documentació Digital. Que per què serveix aquest grau? Us preguntareu. Doncs per ser bibliotecària. Aquest és el seu somni, treballar envoltada de llibres. Aquest mes de setembre ha començat les pràctiques en una biblioteca de Barcelona, l'últim pas per aprovar la carrera, i començar a optar a una plaça que li permeti fer el salt definitiu del periodisme a les biblioteques. I avui la Montserrat Toñet és a la nit dels ignorants. Com estàs benvinguda? Gràcies. Que xula la introducció, m'ha agradat molt. Mira, comencem bé, comencem bé. Diu, estic una mica nerviosa. No, no, no has d'estar nerviosa perquè d'entrada et demano per com van les pràctiques, com fa qualsevol estudiant universitari. Tens 200. Són 240 hores. I com van aquestes pràctiques?

Doncs estan anant superbé. La veritat és que estic molt contenta. Estic a la biblioteca del Clot i és la meva primera experiència, perquè clar, com a usuària sí que biblioteques les coneixia, però no com a professional. I m'està agradant moltíssim. La veritat és que em sento molt còmoda i bé, sí, he trobat el meu lloc. És com tu t'imaginaves abans d'arribar-hi o és una mica diferent? Doncs és bastant com m'imaginava. De fet, tinc una companya de carrera que em deia que potser estava romantitzant una mica la professió. Clar, clar. Perquè jo li deia, és que clar, és que tot el que estic descobrint m'està encantant, tal, tal. I em deia, a veure si esfumaràs una batacada i tal. I parlant, parlant, bueno, allò que vas amb peus de plom una miqueta, però és que. Des del primer dia que he vist que sí, que és tal com jo m'imaginava, o més, perquè té molt potencial i és una professió que és molt xula i a la vegada molt silenciada.

Molt silenciada, ara en parlarem. Amb el temps que portes fent aquestes pràctiques ja te n'ha passat alguna? No sé quin tipus de feina t'han encarregat, perquè a vegades quan fas pràctiques ets l'últim dels últims o et fan fer coses que són les que fan els professionals després.

Jo pensava que seria, i jo els ho vaig dir, mira, és que m'és igual, us puc anar a buscar cafès, m'és igual, o sigui i puc estar aquí darrere vostre mirant què feu i tal, dic el que jo no vull és molestar-vos mentre treballeu, però no, al contrari, estic fent de bibliotecària i estic veient criteris de compra de llibres, estic atenent el taulet, fins i tot he estat jo sola atenent i fent carnets d'usuaris, explicant-los mil i una meravelles de tenir carnet, I sobretot això, al final, és que el públic és molt divers, perquè jo he estat tant a la sala infantil com a l'adults. I la sala infantil és un món, també molt xulo, i després la sala d'adults ja és més. Pot ser més concret. La persona que et ve a buscar pot ser que sigui gent gran que té problemes a l'hora del tema informàtic. M'he trobat ajudant, per exemple, una dona l'altre dia ajudant a fer una petició per la Seguretat Social, de cita. Clar.

És un moment que potser la gent sap de què va el tema de les biblioteques pel soroll que hi ha. Perquè fa temps que el problema està enquistat i que la situació no millora i no hi ha manera que se solucioni. Veig que hi ha reunions i reunions i tot acaba en no res. Clar, i tampoc no puc parlar.

No, perquè ja ho sé, no estàs al sector, estàs fent pràctiques. Exacte, però sí que ho veig i veig la precarietat que hi ha, veig també, i alguna cosa que a mi m'afecta és les dificultats per poder accedir a una feina de bibliotecari. A una plaça. Exacte, perquè jo, per exemple, jo soc periodista i quan vaig sortir de la roda del hamster i vaig pensar què vull fer de gran i vaig veure que volia ser bibliotecària, vaig contactar amb el col·legi de bibliotecaris. Els vaig dir, mira, jo tinc una licenciatura, Què puc fer? Perquè pensava que hi hauria algun màster, algun curs, alguna cosa. I no cal haver de tornar a fer el grau, no? Exacte. I em van dir que no, que únicament hi havia el grau aquest de l'UB. Que ara sí que hi ha un màster en biblioteques públiques, però a mi justament m'ha agafat al mig i a mi me toca acabar el grau, que bueno, que ja estic acabant-lo i per tant no hi ha cap problema. Però que sí, que a part de fer els quatre anys de grau, després has d'esperar que surti la borsa quan falten professionals, perquè hi ha moltes places que han quedat buides, llocs de director que ningú vol o llocs de bibliotecari que han quedat buits perquè falten professionals. I clar, és tant com que la feina surt igualment perquè els professionals són molt bons i perquè la majoria de gent ho fa de manera vocacional. Que hi posa el coll, sí, sí.

Però si no, no sortiria. Clar, però dius, falten directors i tal, i potser no ningú se presenta perquè les condicions

no són bones. Clar, o sigui, al final jo crec que com a director el que has de fer és menjar molts marrons i ningú vol això, i pensant per lo que em paguen o per lo que estigui, doncs ja em sembla bé estar bibliotecari o estar auxiliar o estar a la categoria que sigui. I és una llàstima, és una llàstima perquè és un servei que és imprescindible i més avui en dia. Vull dir, per mi és incongruent. És incongruent.

Clar, aquest somni teu de ser bibliotecària d'on neix? Perquè clar, com dius tu, vas estudiar per. Vaja, ets periodista, home, com jo, igual. L'únic lloc d'estar davant dels mitjans has estat a darrere, has treballat des d'una altra banda de la barrera. Has estat, no, estàs. Estic, estic. Perquè estàs treballant i estudiant alhora i fent les pràctiques tota l'hora. Però aquest somni de dir, jo vull fer això i ho acabo fent, d'on surt, d'on neix?

A veure, jo sempre el tema dels llibres d'escriptura, o és que llibres, lectura, jo això sempre m'ha cridat moltíssim des de petita, vull dir, la meva referent ha sigut sempre la bibliotecària del meu poble, que era la Roser de Calpuro. Que no era ni bibliotecària ni res era una dona que és administrativa crec que a l'Ajuntament i va estar durant un temps a la biblioteca del poble perquè jo soc del Guaire que és un poble de 3.000 habitants i en principi no hi ha d'haver biblioteca quan són menys de 3.000 habitants és com una cosa opcional i és com que viure envoltada de llibres és una cosa que sempre m'ha interessat moltíssim. I, ostres, vaig fer periodisme, també em va agafar la crisi del totxo perquè em vaig llicenciar el 2009 i em vaig començar a reinventar. Però, bueno, és que al final crec que fins al 2020 que no va parar una mica tot, no vaig allò que deia de la roda del hámster. Sí, d'aturar-te a pensar realment què vull fer. Que volia ser de gran, tot i que ja tenia 33, però en plan, que vull ser de gran. I vaig dir, és que jo treballar molt en llibres és la meva passió. I ja no només això, sinó que ajudar la gent i com aquesta vocació de servei, perquè, vale, sí, pots treballar en una llibreria i també estàs

envoltada de llibres. I la llibretera, no, tu bibliotecària. Sí, a mi m'agrada. Per tu la biblioteca què és? Quin. Aquest lloc, què representa per tu?

És el més punk i el més antisistema que hi ha ara mateix. Per què ho dius això? Perquè, ostres, una biblioteca t'ofereix un món d'activitat. Primer de tot, que tothom pot entrar i no hi ha ningú a la porta que et digui què hi fas aquí. I això, per exemple, és molt important i crec que no es té gens en compte. Perquè hi ha moltes persones, i cada vegada més, sense llar i així, i el que venen a fer a la biblioteca és, un, no passar fred o no passar calor, estar tranquils, saber que allà ningú els molestarà, i a la vegada utilitzar els serveis, que pot ser agafar llibres, agafar els ordinadors, etcètera, el que vulguin. I, ostres, en un moment en què el consumisme està a l'ordre del dia, que sempre surt a Instagram, TikTok, els hauls i els unboxing de mil històries, doncs que vagis a un lloc que puguis agafar de tot i de manera gratuïta, doncs és com lo més, això, lo més punky que hi ha ara mateix. És una frase que vaig llegir, és una frase que corre molt per xarxes en anglès, I és que em sembla molt ideal.

És un lloc, a més a més, com el que tu has explicat, on ningú et jutja. És igual, pots anar vestit com vulguis, pots demanar el llibre que vulguis, que si no el tenen ja te'l buscaran. És igual, pots demanar la pel·lícula que necessitis, la revista que busques, és igual el que sigui.

I, per exemple, ens trobem també que sí que hi ha un sector que potser els adolescents no hi van tant a la biblioteca, però. Sempre hi ha el que pots. És que ningú et jutja allà a la biblioteca. I si, per exemple, tens una situació personal que és complicada, allà pots anar i que ningú et digui res. I pots estar tranquil en una cadira, en un lloc, i ser tu mateix.

I a mi això em sembla molt necessari. Molt necessari en aquests moments. Quines característiques creus que ha de tenir una bona bibliotecària? Has dit que hi ha d'haver una vocació de servei, perquè en el fons, si no tens aquesta vocació, no et poses davant del taulell a ajudar la gent, ni en aquesta feina ni en cap altra.

Sí, crec que és imprescindible tenir això, vocació de servei i zero prejudicis, també pel que et comentava que al final estàs obert a tothom. I hi ha biblioteques que en comptes de fer més de biblioteques, o sigui, fan més de centres cívics socials que de biblioteca, o hi ha algunes biblioteques d'aquí de Barcelona que utilitzen, o sigui, que la sala infantil és més com un resguard pels nens que no tenen extraescolars i que a casa no hi ha ningú o el que sigui, saps? Vull dir, i jo crec que s'ha de tindre paciència, Però al final, sobretot, és voler ajudar la gent. És que la vocació de servei, per mi, és una de les primeres, de les grans coses que crec que és necessària.

Amb aquest temps que has fet de periodista, des de l'altra banda, diguéssim que t'ha decebut una mica aquest sector? Pots dir-ho, eh? Pots dir-ho perfectament.

Obrim el meló. Sí. O sigui, clar, a veure, jo quan vaig estudiar periodisme em va decepcionar bastant estudiar periodisme. I ja quan estava estudiant periodisme sabia que no em dedicaria al periodisme. No? No m'agradava i sí que un avantatge, que per això vaig acabar també la llicenciatura, era perquè tenia com molt era un abanico d'oportunitats de treballar. Per exemple, jo estic en comunicació corporativa i era també una de les rames que a mi m'interessava també. Apostar de A mi, per exemple, davant de. Els mitjans convencionals m'agraden, però no m'han agradat mai. No t'interessaven per treballar. Exacte, no m'interessaven. I clar, ser periodista i que almenys la gent del poble em digués, ai, quan te veurem per la tele? Doncs mai. Si no apareixeu a Crims, no em veureu mai. Home, no, no podem. Espero que no. Però vull dir això, que al final el periodisme, bueno, sí, m'ha decepcionat una miqueta. I per això vaig estar, com que estic en comunicació corporativa, estic en una empresa d'informàtica i en fer marketing. Però bueno, és que ha estat això, també com que soc de fora, estic hipotecada i tot, al final és com que és el peix.

No, que has de treballar, està clar. Sí, està clar. Escolta'm, ¿és veritat que t'han arribat a preguntar si es necessita una carrera només per ordenar llibres? Això és veritat, aquesta frase.

Sí, sí. Però encara, si ara mateix pregunto o et dic a algú que estic estudiant per bibliotecària, ah, però ja estudis d'això? Ah, però cal estudiar per això? Cal estudiar per això. Que fort, no? Perquè és que és una professió molt silenciada. I val la redundància perquè al final és com el típic estereotip de la bibliotecària que et fa callar. Que a mi em fa bastanta ràbia també. Perquè a més a més jo tinc un xorro de veu i penso espero que no em facin callar a mi mateixa perquè clar, ser bibliotecària i parlant fort, doncs tampoc no. Això no ho has hagut de fer encara, eh? Encara ningú m'ha fet callar ni ningú m'ha fet callar a mi tampoc és el que em preocupa més però sí, la gent no sap que hi ha uns estudis no sap que hi ha uns estudis no sap què fan un bibliotecari no sap què comporta ser bibliotecari al final, per exemple el grau que estic fent ara no és biblioteconomia és grau de gestió d'informació i documentació digital. Per tant, és com que jo ho he volgut fer com en periodisme podia transmetre la informació i en aquest cas tinc accés, o sigui, puc donar accés a la informació. És com una diferent manera de tocar el que és la informació com a producte.

Clar, estic pensant que al ser una segona carrera tu has compartit aula amb gent molt més jove o no n'hi ha tanta en aquest grau?

Clar, la cosa és que aquest grau fins fa poc, de fet també som l'última promoció, teníem l'opció de semipresencial. I el semipresencial, que és només una classe a la setmana, són persones que treballem. O treballem o hi ha més joves. I hi ha molta diferència entre el semipresencial i el presencial. De fet, molts professors, quan van treure la semipresencialitat, ens deien que és una llàstima perquè els estudiants de 18 anys, Sí, sense criticar ningú, sense voler ofendre. Exacte, però vull dir que al final no és tan vocacional. Hi ha molt poca gent que en 18 anys sàpiga qui vol ser bibliotecari. I necessites com una certa experiència o cert. Ha molt d'una mica el cap i maduresa per dir, doncs, vull fer això, vull fer allò. I, doncs, a la semipresencialitat sí que cridava més amb el tema de la gent que treballa, però sí que també he compartit amb gent. Soc de les més grans, també, vull dir que dins de la semipresencialitat tinc companyes de 30, de menys de 30. Hi ha un nen, perquè és el nen que justament a l'edat, ara deu tenir 22, vull dir I aquest sí que va de vocació, ja.

Aquest sí que té vocació, sí, sí. Clar, tu ara que vas a l'ESPRAC, quan acabis les pràctiques, intentaràs trobar feina de bibliotecària. Tu t'hi veus ja per sempre més, fent de bibliotecària, si tot et surt bé? Sí, sí.

De fet, et diria que ho pensaria també perquè, clar, jo quan tingui el grau tindré 40 anys, just que acabats de fer, i em quedaran 25 anys, si em puc jubilar, o 27, sent bibliotecària, i em semblen pocs. Perquè penses que, ostres, ojalà hagués pogut. Tirar una mica enrere i començar abans, però bueno, ara mateix és el que hi ha i, bueno, ja per totes.

Però tenir una nova il·lusió professional a aquesta edat també és xulo, eh? Sí, sí, sí. És una cosa bonica. A més, tu tens un bloc, quadern d'una futura bibliotecària, vull dir. O sigui que aquí deus escriure el que et ve de gust, no? Recomanacions, una mica.

Sí, m'agradaria tenir el més actualitzat. Ja, però amb la feina i els estudis. Sí, estic bastant apuradeta, com aquell que diu, però. Però quan acabis la carrera, jo crec que li podràs donar un impuls, no? En fet, també volia crear-lo per donar com. Vull crear perfils de bibliotecàries que fiquen nom i cognom a dones i les labors que han fet.

Mira què has dit, eh? Dones. Sí, clar. On són els homes bibliotecaris?

Ja, però és que les dones A mi em fa molta ràbia això. No sé si estaré molt criticada per això, però de 100 bibliotecàries que hi ha, o sigui, 100 professionals, 90 són dones, 10 són homes, i els que destaquen són els homes, o els que sents a parlar són els homes. I és una cosa que no acabo d'entendre, tampoc.

És curios, no?, Segurament trobaríem altres sectors en què passa exactament el mateix. La feina grossa i important la fan les dones, però els pocs homes que hi ha són els que ocupen els grans titulars. Doncs va, que la Montse Montserrat Puñet ho canviï, això. Li doni la volta. Molta sort. Gràcies per venir. Molta sort a les pràctiques i que et surti a la plaça i la puguis aconseguir, Montse. Això esperem. Gràcies. Bona nit.

Walk across the courtyard towards the library I can hear the insects buzzing the leaves beneath my feet ramble up the stairwell. Looking for a lesson in the periodical There I spy you listening to the AM radio Karen of the carpenters singing in the rain Another lovely victim of the mirror.