Bad Gyal reivindica Catalunya

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

És un quart de set de la tarda, Juliana Canet, benvinguda, bona tarda. Bona tarda. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I espero que hagueu passat una molt bona castanyada. I tant. I el dia de tots sants, amb la gent que més estimeu. Són dies d'estar en família. Què et passa?

Estàs bé? No saps què estàs dient, no? No saps de què parles? No, volia. Estàs improvisant? Sí. Estàs nerviós? Està nerviós perquè jo tinc un WhatsApp per llegir.

Sí, m'ha avisat fa pocs minuts, ha dit, tu no ho saps, però et llegiré, i he pensat. Ja hi som.

És que és moment de compartir amb l'audiència la meva rutina de la jornada laboral, que és, els dilluns, normalment hi ha un allau de WhatsApps, Perquè s'acumulen els de divendres, els de dissabte i els de diumenge, els 6.77, 27.10, 58. I aquest pic d'activitat al WhatsApp és notori, sobretot quan la gent del programa ha fet plans una mica extraordinaris, fora de la normalitat. Com va ser el cas d'en Marc Andreu i en Roger. Que dissabte a la nit van sortir al Cabrorroc. Déu meu. Jomo absolut. Jomo absolut. És que a mi m'haurien hagut de pagar per anar-hi.

El directe de Catarres, ja sé que no us importa, però és espectacular.

Escolta, jo dels llocs on millor m'ho he passat a la vida és en directes de Catarres. Vull dir que no menys tinc.

Es comentava allà al Cabrorroc del millor directe segurament dels estilants. No desviï l'atenció.

Perquè jo us he passat tots aquests missatges que hem rebut i n'hi havia un que cridava molt l'atenció. Perquè era un missatge acompanyat d'una foto on apareixia el nostre company Roger Carandell. Parlant amb algú. Amb una sintonia. Que jo fa temps que no et veig. D'acord? Llavors si em deixes el llegeixo, perquè m'heu ignorat completament. Jo no he llegit ni WhatsApp, ni l'has seleccionat per llegir. I penso fer un cop d'estat. Perquè la gent es mereix llegir això. I el Roger selecciona tan malament els WhatsApps. Per mi sempre el llegeix, o sigui, no, perquè sempre tots m'interessen molt, però sempre se'n deixa de molt importants. Hola, aquest cap de setmana hem anat al Cabró Roc de Castanyada i ens ho hem passat molt i molt bé. I sembla ser que no som les úniques, perquè vam veure en Roger parlant amb una noia molt i molt a prop i tenen alguna cosa segur. Es. Perdó, follaven amb la mirada. Perdonada, Marta, espero que passi moltes vegades més. També interpreta com volen. Adjunto prova gràfica que jo no utilitzo paper de plata al cap, jeje. M'agrada molt que la gent sigui tan professional i seriosa. Seguiu així, equip. Volem saber qui és. Això! I què tenen, perquè ella ens sona moltíssim, o sigui que a sobre és famosa. Posdata, queda clar que en Marc Andreu és el gai més simpàtic del programa. Bé, això és una cosa. En Jaume muntarà pollastre amb això. Aviam, aquesta noia, Roger, no passa res si es diu que és la noia que ja fa dies que et ve així una mica neguitós. Un moment, un moment. Per al·lusions. Parlava molt.

És una noia que conec, que de fet ens hem conegut fa poc, no ens coneixíem abans. Que bé, això de les noves amistats. Exacte, visca l'amistat. T'il·lusiona?

També és veritat que ni a mi ni a la Marta ens folles amb la mirada. A mi em sap greu perquè si ella és una amiga al nostre nivell, llavors jo vull ser follada

amb la mirada. Això és una interpretació de l'observador.

I a part, tu tens fomo, vols que en Roger et folli amb la mirada? No, jo no vull formar-te amb la mirada. No, vull formar part del que per en Roger és l'amistat. Si aquesta noia és amiga seva i resulta que tenen aquesta dinàmica, no entenc per què no la tenen les altres amigues. Clarament no és una amiga. Això és al que em referia.

És un festival de música, sabeu que la música està molt alta, llavors no et sents i potser parles una mica més a prop del que és habitual.

Això no té res a veure amb les mirades luxurioses que se'ns esmenten en

aquest missatge. És una interpretació de l'observador o observadora

que estava allà mirant. No és cap interpretació perquè hem vist una fotografia que parla sola. Una imatge diuen que val més que mil paraules i efectivament aquesta imatge val molts diners i hem preferit no ensenyar-la

per respecte als protagonistes. Em sembla bé, a l'altra persona. I a mi també, també. Sí, amb tu també.

Perfecte. Però vaja, estarem pendents i mantindrem l'audiència informada. Encara no us heu ni embolicat ni res, vull dir que jo què sé. Bueno, tu t'embolicas amb els teus amics. Podria fer-ho. Només amb els cosins, ella. Jo podria fer-ho. A veure,

més missatges al 677 27 10 58. És veritat que tu podries fer-ho sense cap mena de problema.

Bueno, ara. Ara potser no. Com si ara fos una senyora vella. Quina falta de respecte. No, però és veritat que abans, quan jo tenia 27 anys, tenia més tendència que ara. Tu no diferenciaves aquella època. Estic en un punt diferent, això és veritat. Avui he tingut un malson.

Vigila amb els somnis perquè saps que. Bueno, res, explica'l. A mi m'interessen com molt poc els somnis de l'altra gent, a no ser que sigui una història realment espectacular.

No és gens llarg, només he somiat que tornava amb una exparella i això em produïa una angoixa tremenda, sensació d'estar tancada, de ser la farmacèutica d'Olot. O sigui, tremendo.

Somiar que estàs amb una parella, que és un malson,

crec, habitual, que han tingut molts. M'he llevat, però. Ai, que bé que no és real. Déu meu, quina angoixa. Fins aquí la meva. Parlant, no? Ja que parlàvem de. No, sí, sí, realment. Anava aquí, no? Anava ben bé aquí, Juli.

Ens han escrit molts oients, també explicant-nos que ahir es van trobar uns quants jugadors del Barça al concert de Melindi al Palau Sant Jordi. Fomo, això sí que em fa fomo. Eren en Rodri, en Pedri, en Fermín i en l'Amin Yamal, tots ells acompanyats per les seves parelles i també alguns familiars. I el més comentat de tot han estat les imatges d'en Rodri donant-ho tot amb la seva nòvia Laura.

Uf, ell estava vivint el millor dia de la seva vida amb diferència.

A mi m'ha fet feliç veure'l tan emocionat, perquè és quan un artista t'agrada molt. Viure un concert d'aquesta manera és una cosa increïble.

A mi m'ha agradat perquè jo no tenia clar que era una persona gaudidora i he vist que ha explosionat. A mi també m'ha sorprès. Ell ha explotat d'alegria i això m'ha fet feliç. Me l'imaginava més cap endins. I això que Melendi no és sant de la meva devoció, però A mi m'encanta. Valoro que ell visqui les coses així. De fet, jo crec que diu molt més d'algú. Com a gaudidor, el fet de gaudir, diguéssim, en moments puntuals, que no sempre, o sigui, la gent que tota l'estona sembla que s'ho està passant tant i tan bé, que tot és genial, i que cada consell és el millor de la seva vida, i que el millor dia de la seva vida és cada dia, senyal de que és falsa, punt pilota. El gaudidor, doncs, si té dies molt bons i també té dies dolents, i dies més que pendents i dies més que van fora.

Clar, la reacció d'en Rodri ha contrastat bastant amb l'actitud d'en Lamín Yamal, que anava acompanyat per la Inés, i de fet un ouvient també ens escriu dient Hola perfectes, heu vist els vídeos del concert de Melendi ahi amb el Rodri, el Fermín i el Pedri, amb les parelles, i la pobra Inés ballant sola perquè en Lamín sembla que és més del morat? Pobra Inés, honestament m'ha fet pena, devia estar incòmoda. Clar, són unes imatges on es veu en la mint tota l'estona, crec que no s'aixeca en cap moment. Està assegut amb gorra, no? Amb una cara de. Passotisme absolut.

Clar, potser tenia un mal dia també, eh? O sigui, no sabem si és per preferències musicals, si és que li havia passat alguna cosa, si és que estava ratllat per més a saber què. Però no, no estava gaudint gaire, sembla.

En absolut. Llavors, com no podia ser d'altra manera, una persona que té tots els detalls d'aquesta escena, és en Víctor Rabarro.

Què tal, que no surtis, com esteu? Gran concert de Melendi, avui també hi ha concert. De fet, els jugadors del Barça estaven convidats els dos dies, però és que demà hi ha partit, així que van anar tots ahir. Bueno, tots, estaven convidats tots, però realment van veure a Pedri, a Fermín, a Lamín i a Rodri. És veritat que Covarts estava convidat, però al final només es va veure la família, no el Pau. I en el cas de la resta, van anar acompanyats de les seves parelles, el Rodri de la Laura, les imatges, bé, conegudes ja per tothom, de Rodri, que ho dóna absolutament tot amb Melendi, perquè li encanta com a cantant, la Min, molt seriosa, sembla que no li ha agradat tant a Inés, Inés sí que li agradava, Inés i Berta Gallardo i Fermín estaven molt contents en aquest concert, també, ho van veure, és veritat que van veure els dos, la parella, Fermín i Berta, parlant, en un moment, bé, i en el cas de Pedri va anar amb els seus pares i el seu germà. En el cas de l'Amin també anava amb una persona de la seva seguretat. Avui veurem si, per exemple, poden anar jugadores del Barça femení. Ahir teníem partit i tot. Veurem si hi cau alguna. I res, aquest dimecres tenim concert de pitbull a la ciutat. Veurem si pitbull va. El dimarts, aquest dimarts, al Camp Nou, al partit de Champions, Barça-Eston Villa, i veurem quins jugadors del Barça van al concert de pitbull aquest dimecres a la nit. És bon dia, poden passar-se, i sí, podria haver-hi presència blaugrana, com ahir.

No ho sabia. No, no, jo tampoc. Estem perdent els esdeveniments més importants d'aquest títol.

Però està bé que en Víctor estigui absolutament bolcat amb l'arribada de pitbull a la ciutat i estic segur que veurem jugadors del Barça dimecres en el

VIP del Palau Sant Jordi. Sí que es comentava també dins d'aquesta escena una mica de les menines que t'has de fixar en tantes coses d'aquest vídeo dels jugadors del Barça. Que potser no hi acabava d'haver bona sintonia entre Berta Gallardo i Fermín. Que hi havia moments potser que. Que semblava com una discussió. En Fermín i la Berta. Són novios, no? Són novíssims. Perdoneu, jo sóc represent. Igual que en Roger representa l'oient del que no surti, que l'esponbo, jo aquí desconecto una mica. La nòvia d'en Fermín és molt mítica. De fet, s'havia dit. La rosa, que s'agafava que ho van deixar momentàniament. Sí, sí, sí, em sona una mica, però ara dubtava. O sigui, s'especula, bàsicament, que podés estar malament, vols dir. Bueno, hi ha alguna escena, també, clar, tot tret fora de context, vés a saber, però com que podrien haver tingut alguna mini-discussió, o així. Però bé, escolta, una discussió és salut, també. El tema de tant en tant, una discussió, evidentment, en bons termes, de parlar les coses, els conflictes, són imprescindibles. És que si no vol dir que s'està amagant molta cosa sota la catifa, família. Res és perfecte. I si fas veure que sí i fingeixes que d'allò no la fan a l'habitació, cada vegada creixerà més i explotarà la cosa. També hi ha parelles que només discuteixen, que això ja. Això no, això no. Però m'entens el que et vull dir, parlo de discussions puntuals, sempre en bons termes, evidentment. L'únic que quan són en públic també és incòmode per tothom. Home, i tant. De fet, jo en aquest sentit crec que és molt important ser fals. O sigui, la típica parella que s'emprenya amb el grup d'amics, t'emprenyes a casa, respecte de la resta de gent que hi ha a la taula. Home, tothom ho passa malament. Tothom ho passa malament, ara fingiu que esteu tenint en bé forma part de la sociabilització i després us foteu crits al cotxe si voleu, però amb males cares en aquesta taula si hem quedat per fer un vermut, no i si no ho podeu tolerar us n'aneu i així us podem criticar a les esquenes però és que clar, tot no es pot, de veritat t'ho dic Marta i jo demano disculpes perquè moltes vegades he format part de parella enfadada i no ha estat mai per voluntat meva i me n'empenedeixo. Us demano disculpes si mai us he posat en aquesta situació. No et recordo ara especialment discutint amb alguna parella. És difícil, perquè també et crema per dins, llavors entenc que també pugui. Que no ets només tu, vull dir que tu poder intentar, a veure que no passa res, però si l'altre ja el tens de morrar, ja agarré. Ho veu tothom, a més. Ho veu tothom i després, clar, com esteu, grans explicacions. I després, quan ho deixeu, la notícia és zero. Ho sabia tothom i a menys tu. Això també sap greu, perquè quan ho deixes l'única cosa bona és poder tenir un safreig. I quan no hi ha ni safreig, quina merda. Saps? Quan ja tothom s'ho esperava.

No funciona la narrativa, llavors, clar, no hi ha el giro.

És l'única cosa bona, perquè la resta són tot disgustos, és un dol tremendo, t'ho passes fatal.

Mira, per altra banda, i aquí, Juli, sí que m'hauràs de donar un cop de mà, ens escriuen per demanar-nos una actualització de l'Andreu Joanola a la sotana. Això sí que ja en tinc. Diu, hola, macos, jo no tinc cap informació per donar-vos, però sé una petició. Qui és la nova il·lusió d'Andreu Joanola? És 100% estar al sistema català. No s'hi val passar-ho per alt. Llavors, jo no tinc gaires detalls d'aquesta relació, més enllà de veure'l perdutament il·lusionat, els pocs cops que ens hem vist, perquè li veig que li brilla la mirada, i que recentment he vist que ha estat a Nova York de viatge i que entenc que hi ha anat amb ella, Juli. Doncs sí, hi ha anat amb ella.

He de dir que no vull culpar aquesta lloba perquè no és obligatori ser com les oients que se'n recorden que en Jaume es va casar a Las Vegas per ser considerada una perfecta. Però és veritat que ja s'ha comentat en alguna ocasió en aquesta mateixa taula. Ella es diu Helena, és una noia que l'Andreu va conèixer, jo crec que deu fer ara ben bé un any. Un any, perquè jo recordo que va ser el desembre que ella ens la va presentar. Efectivament, i jo crec que en aquell moment devia fer un parell de mesos, ja que es coneixien, fins i tot tres, fixa't el que et dic. Per tant, ara ja farà un any que van plegats, se'n van anar de viatge a Indonèsia, estan tant i tan bé. Ella és genial, ella és andorrana. Ah, no ho sabia. Això vaig descobrir jo, perquè quan me la va presentar és veritat que té un accent que no pot ser, vull dir-te, no dona marge per interpretació.

A mi no em sona perquè crec que l'Andreu tampoc ha penjat gaires fotos amb ella, no?

No ha penjat moltes fotos amb ella Alguna d'esquena, veig a Nova York Perfectament per ella Aquí la paraula il·lusió ja no és És nòvia Però l'Andreu sempre ha gastat molt això de fer veure que marxa sol de viatge Hi ha molt nòvio que ho fa això Sempre foto d'ell sol I és veritat que l'Andreu ha tingut una època de canviar bastant de nòvia I això també genera confusió Que no l'estem. Caution. No jutgem. No. I sobretot hem d'informar que no és la Maria Vallespí. Per tota la gent que s'ho pensi, que n'hi ha molts que no entenen que ells dos són amics i prou. Doncs exacte, amb ella és una qüestió d'amistat i amb l'Helena sí que són parella. Tot i així, molt a favor de seguir anomenant il·lusió a la persona quan és parella. En un terme, o sigui, m'entens el que et vull dir? Com a, en el sentit literal, que és que l'il·lusiona. Conceptualment és preciós pensar que, tot i que sigui la teva parella, segueix sent la teva il·lusió. Se t'ilumina la mirada cada cop que us ve. Que en un any, en un any, aquesta il·lusió podria haver baixat una mica. Jo a ella el veig molt enamorat. No, està ben bé, com es diu, a la crista de la ola.

És que l'Andreu és un molt bon enamorat. Quan està enamorat, ell és molt bon enamorat.

Tot i que a mi em va explicar, i espero que m'ho expliquis en directe, crec que sí. Si no, anem a ventilar. No ho diré perquè dic no tinc clar. Està molt enamorat. Està molt i molt i molt enamorat, perdudament il·lusionat, diria jo. I aviam com avança aquesta història. És veritat que encara estan d'estreno. Estrena nòvia. I ella estrena nòvio. Aquesta sensació és màgica també. I és molt important intentar que duri al màxim. També amb la roba, que jo em disgusto ja de seguida, que de seguida quan estrenes alguna cosa cada cop fa menys il·lusió. Això és el capitalisme pur i dur. Aquest materialisme tremendo que ens atropella i passa també amb les parelles.

Doncs bé, un petó a l'Andreu i l'Helena i que estarem pendents de la seva relació. I tant. De seguida, ara són dos quarts a set, sentirem també l'Alba Farelo, que la tia no para de concedir entrevistes, però abans hem de parlar d'Anna Mena.

Hola, ¿qué hay? Seguro que te han dicho que soy esa chica que siempre va de fiesta.

La cantant malagueña no està vivint el seu millor any i segueix tocada per la ruptura amb los carcasses. Una ruptura que es va produir a principis d'estiu i només quatre mesos després d'haver-nos regalat un moment d'ensucramenta molt heavy aquí en aquest estudi. La relación cuando comienza el rodaje es cordial. Sí, sobre todo tú. Eras súper cordial.

No, porque era muy maja. Y cordial es un poquito más seria que maja. Sobre todo el primer

mes de tantos ensayos, ¿no? Y pasas tiempo y era tan maja. Y tú ya estabas enamorado y ella veías que. No, no, no. No la pillaba. Yo le decía a mi madre. Yo creo que esta chica.

En aquell moment la parella estava en plena gira de promoció de la pel·lícula Ídolos, van venir aquí a l'estudi, els van veure maquíssims, i una gira que van fer conjuntament en la que, com podeu comprovar, no paraven d'explicar com s'havien enamorat durant tot el rodatge. El cas és que ara l'Anna Mena ha parlat obertament de com se sent i de com està portant aquesta ruptura, i sobretot de l'esforç que ha de fer per gestionar el dolor a dalt de l'escenari i també davant de les càmeres.

No estoy en mi mejor año personal y desde luego que el tema de salud mental cuando estás. Es difícil a veces ponerte delante de una cámara, subirte al escenario cuando vienes de pegarte una paliza de llorar 10 minutos antes, pero también es gratificante. Cuando tienes una cámara delante es algo complicado de llevar. Lidio con ello todos los días y trato de que se note lo menos posible, aunque no me importa reconocerlo aquí en este momento.

Per tant, ella reconeixent que segueix estant tocada i que s'esforça perquè no es noti, però que si es nota, doncs mira, forma part de la vida també.

És que és normal, també, en aquesta línia del que ara comentàvem d'anar d'estren o que les coses caduquin molt ràpid, sembla que tothom, la sensació que hi ha per com es venen les històries, que tothom passi pàgina, entre cometes, que aquesta expressió no la suporto, no?, però. Com que de seguida es tira endavant, no? I jo crec que en moltíssims casos no és així. Hi ha ruptures que costen molt de tirar endavant, no? Que s'enquisten, vull dir que I que també es pot estar malament per altres motius, eh? Que potser se li ajunten un munt de coses.

Absolutament. Sí, sí, que passa moltes vegades. I de fet, exacte. Se t'ajunta amb tot. Tu dius ara, perquè a mi tot de cop. Ah, sí, tot. I sí. Que en canvi,

fixa't que poques vegades passen les coses bones. Això és cabró, eh? Tu creus que s'ajunten més les dolentes que les bones? O sigui, l'expressió és, les coses dolentes mai vénen soles, no les coses bones mai vénen soles. Que ja passa, eh? A vegades que dius, mira, estic en un gran moment, tot va bé, estic enamorada, la família bé, la salut, els diners. Però no et passa que quan estàs en un bon moment penses, s'acabarà en algun moment? Ah, sí. Evidentment. Estem molt a prop que acabi aquest gran moment. Evidentment, que això també és horrible, no? Sí. Perquè també té molt

a veure amb aquesta cosa de no saber. És molt negatiu. Ser molt pessimista de dir quina merda que estigui tan bé perquè vols dir

que aviat s'acabarà. Em fotré un hòstia. I això amb l'enamorament és encara més evident. Perquè hi ha coses que sí que es poden allargar més. Tens sort i tens una feina amb un contracte de puta mare ilimitat que dius, mira. Sí, però les feines també funcionen una mica per enamoraments. Sí, i també t'avorreixes i també hi ha periodes de tot. Bé, això l'Anna Mena ho ha explicat. Com va dir que res dura. Tempos fugit, nen. Una vida són molts dies.

És que ara, dit així, Juli. Això és la Mercè Rodoreda fent parlar la Cecília C. En tot cas, l'Anna mena ho ha explicat a Bilbao en una xerrada sobre la indústria musical, on també ha dit que, mica en mica, sí que és veritat que ho va superant.

Estar componiendo este disco está siendo súper sanador. Rodearte siempre de personas que te conozcan bien, que te digan la verdad, que no solo te digan las cosas bonitas, pedir ayuda. También tengo mi psicóloga, creo que todo el mundo debería tener uno. Sería más fácil cantarte un adiós.

Que bonica aquesta cançó. Jo no soc un gran seguidor, però clar, m'ha despertat moltes ganes de sentir les noves cançons que ha d'estar fent, perquè els artistes sempre diuen que en els moments més complicats és quan els surten a vegades les millors cançons, els millors llibres, les millors obres. I que aquí farem una

lectura molt que no surti a veure si trobem rastre de l'Òscar aquí hi ha molts llocs perquè clar és que la vida personal li interessa moltíssim a mi també em sap greu quan clar quan un disc està tan connotat per un moment concret que aquí també gran debat però a mi si jo estic per exemple en un període d'enamoraments en un bon moment a mi posar-me el disc de l'Anna Mena segurament no m'acabarà d'encaixar i això em sabrà greu perquè no me'l podré gaudir de la mateixa manera que si estigués passant un desamor sí em costa més per mi ha de tenir molt a veure amb la música amb el meu moment personal quan acudeixes a Adele per exemple quan estàs fatal com aquella vegada que la Marta va fer una secció quan feia Nostalgia el programa que fèiem que es deia XL que eren les pitjors les millors cançons d'Adele per passar una ruptura alguna cosa d'aquest estil i a mi m'havien deixat com feia 12 hores jo et demano perdó no em demanis perdó va anar molt bé això sí que va ser sanador no escriure un disc. Bé, canviem de cantant, parlem de Bad Girl. Quin contrast. Gràcies a Déu. Veus, a mi ara em ve de gust escoltar Bad Girl.

Clar, pel moment vital. A veure, Marta, la Bad Girl que ha concedit una entrevista a un programa de Puerto Rico i ens ha regalat uns quarts titulars.

Mira, Roger, això que dius és molt correcte, molt correcte. Aquest programa es diu La Choza i el sol en visita grans estrelles de la música urbana internacionals. És un format que és molt popular. I jo us puc dir que després de veure'l per primer cop, crec que m'ha restat anys de vida.

Hòstia, nano, no t'ha funcionat llavors.

No he entès res. És que a Llatinumèrica no és broma estar en uns formats avançats que som més obviades a intentar-los copiar tots. Tanta gent en aquells estudis. Jo aquí noto que m'he fet vella. No passa res, però el temps passa per tothom. Tempos fugit. Jo també ho puc afirmar, això. Però, tia, també és un xoc cultural, perquè no s'estan fent aquests formats aquí tampoc. Vull dir, això meva no hi ha. Jo no conec suficientment el panorama internacional en el món de la comunicació com per afirmar si es fan coses similars o no. Jo només he vist la xofa i he vist. No la vols veure mai més, pel que entenc. He vist tres persones, quatre comptant amb la badial, amb un sol micròfon. Per això, per què? Que se l'anaven passant. Però això és un programa, és un directe. No ho sé, crec que era un directe. Un programa, sí, sí, gravat en directe, que no està editat. No, però no és gravat en O sigui, és com un directe d'Instagram. Com un stream. Com un live. Jo què sé. És que no m'atreveixo ni a. No s'ha d'entendre tot, eh? Putent, nois, que si aquí de vegades tenim la sensació que fotem un guirigall, eh. No havíeu sentit la xofa encara, eh? Una peixateria, no? I tot plegat en una espècie de soterrani com si estiguessin segrestats. A mi m'ha costat molt d'entendre. És que, perquè us en feu una idea, el xou començava així.

¡Sé que usted es la nenota! ¡Va, tío!

Jo entenc que comença el dilluns, de jornada laboral. Molt d'hora al matí posant-te això. Ha hagut de ser una experiència. I aquí entrava l'Abad Gial, començava a ballar, es mirava en una càmera, però que la veies que mirava de reull, és a dir, tot era molt estrany. Però segurament és cosa meva que m'estic fotent molt gran. No us formatis, m'entendreu bé. Sort que l'Alba Farel ens ha deixat bons titulars en aquesta entrevista, perquè un d'ells és la manera com es va assabentar que estava nominada als Latin Grammy.

Yo pensaba que no me iban a nominar, por lo tanto, lo aparté. No, no, no. Ya lo sacó del sistema. Yo lo quise apartar porque es como, probablemente. Ya se le ilusionen. Mejor no te lleven la decepción y ya está. Yo soy un poco así. Mejor no esperarte nada y si luego cae, pues cae bien. Entonces, nada, no me lo esperaba para nada. O sea, yo estaba en Nueva York, estaba en la cama dormida y de repente empiezo a escuchar. ¡Ah! ¿Qué pasa? ¿Qué está pasando? Mi novio gritando en la habitación. No, uno. Dos.

Reina es reina. Però m'encanta, perquè, clar, Batguiel obligatoriamente s'ha de posar en el seu to. I està igual o per sobre. Passadíssima de voltes, però m'encanta. A mi aquesta Batgiel m'ha encantat i si realment el preu a pagar era que anés a la xofa, el pago i bé, i em propina fins i tot. Estaves dubtant, pensava de si ho tornaríem a pagar i dubtaves de dir poder no tant. Poder no tant. Fins aquí. Poder no tant, però Batgiel imitant el seu nòvio Noah Brown, aquest model suíso-cubà amb qui fa ja potser gairebé mig any que surten. I gràcies a això hem descobert que parla en anglès, que no. Ja us semblava per interaccions que tenien a xarxes, eh? Però clar, el ser com mig cubà. Ja, ens pensàvem que dominava l'espanyol, no sé. Jo dubtava. Dic, jo què sé, també tothom és tan internacional que ves a saber. Però per tant, tema xicot, fem un xec. Vist. Una altra branca que aquí sempre ens interessa dels famosos, especialment si de cognomes diuen farelo. La família.

Mi madre es la mamá de la mamá. La mamá. Todo lo que hay aquí de Batllal viene de mi señora madre, Eva Soler, que es una. Bueno, mi madre es una pieza, es una. ¿Qué dicen de tu trabajo, de tu música? ¿Qué opinan? Tus padres quieren lo mejor para ti. Quizás quieren lo que ellos no tuvieron, ¿no? Pues sácate una carrera, no sé qué tal. Y no entendían, porque yo dejé la universidad. Lo intenté un año. Me fui a la universidad pública. Yo también.

Jo no recordava que la Batlle havia anat a la universitat. Estudia disseny. Disseny de moda. M'ho he estat consultant i sí que era una cosa que se sabia, però jo no la recordava. Bé, i una altra qüestió que sempre crida la nostra atenció quan les perfectes del programa visiten podcast de l'estranger és el del país i la llengua. I en aquesta entrevista la Batlle es converteix en la millor ambaixadora de Catalunya. Catalana reggaetonera. Pero tú hablas catalán,

¿no? Porque ahora mismo tú hiciste un cover en el 2016 de The Worker. Sí. Pero en catalán. Yo hablo catalán. Hablo catalán, castellán, inglés y ya. Yo no sé qué carajo dijo. ¿Qué significa? A ver, enséñanos una palabra en catalán. ¿Cómo tú mandas a alguien para el carajo en catalán? Vés-te'n a la merda. Vés-te'n a la merda.

Cullons. Cullons es cojones. Cullons.

Ella ha salvat el nostre idioma. Gràcies a Déu. Perquè es passen gairebé l'hora sencera de xou a la xosa dient collons, collons, i ells se li fot una gràcia i ho van repetint. Però és bo perquè se'ls queda aquesta paraula. Vull dir, marxaran, hauran passat tres mesos i seguiran dient collons, collons, i potser ho aniran propagant, també. I això que dubtaven al principi, com passa moltes vegades a l'estranger, que no saben ben bé. Si aquí es parla un idioma o no el parlem, o és un dialect, no tenen ni idea, no? Doncs mira, sobre això, sobre el català, el catalunya, si ella parla aquest idioma o no, la Batguiel fa memòria i recorda com va començar la indústria musical. Pues tú eres de Barcelona,

¿no? Yo soy de Barcelona. Pero en Barcelona hablan español, no hablan catalán, que yo sepa, ¿viste? Hablan catalán en Barcelona, claro.

Bébix Catalunya, tengo una amiga mía por aquí sentada que es muy catalana, mucha honra, que está sonriendo, está sonriendo de la

información aquí que estoy dando. Mira, ahora mismo, ¿por qué tú decidiste entonces la primera canción que tú hiciste hacerla en catalán?

Pues porque la verdad que yo cuando empecé a probar un poquito con la música, terminé en un estudio donde la gente grababa música en catalán, como hacían como trap en catalán. Entonces pues dije, voy a probar. Y probé. Y de ahí la verdad que, hermana, me di cuenta de, se me da bien. En verdad, toda esta gente que llevan tiempo haciendo esto, a mí se me da mejor. Pero, bueno, un polemic. Yo soc de la Paungeng.

Es que sí que va per ells, eh. Soc gent de la Paungeng. Montu, un cristo, eh? Un cristo gros, eh? Exnòvio de Batguiel, no? Exnòvio de Batguiel, però a més a més, o sigui, que jo entenc, és veritat que ella és supertalentosa, però jo crec que es pot dir que tu ets molt talentosa sense, i entenc que deuen tenir les seves històries, sense fer de menys els companys que literalment et van animar i et van donar l'oportunitat, encara que fos de la manera més trash possible, a cantar, a dir-te, va, germana, que vés a saber, eh? Podríem passar coses a les esquenes que no ho sabem i estaríem molt a favor d'aquestes declaracions. Jo pagaria, a mi aquí sí que pagaria doble, eh? De què va passar entre Poundgang i Batlle. Dono tot el que tinc, ni se'n m'hi crea inclòs, tot. Perquè ho van ser tot. I perdona, a la Poundgang es mereixen una creu de Sant Jordi, és gent importantíssima, sense ells no hi hauria. No hi hauria, no tinc ni la meitat. No hi hauria res de l'escena urbana actual, que és la major part d'escena, vull dir, se'ls ha de reconèixer i se'ls ha de tenir sempre molt presents i valorar-los i respectar-los com es mereixen. Perquè a més ningú se'ls creia, tothom se'ls prenia de broma. Vale. Amb això m'emprenyo, veus? No, no, ja ho he vist. T'ha tocat aquí. Home, és que són una fibra. La font gang és I que a tu sempre t'han agradat molt. És que és, o sigui. Bé, després la Batia l'explicava que ella gaudeix molt encara treballant en català, però que es va passar el castellà una mica. Parlo dos sempre que encedem de memòria, que és per arribar a més gent. I també justificava dient que ella s'havia instruït i que s'havia format amb sons caribenys i el castellà, clar, era l'idioma predominant. Llavors, molta estona parlant de la nostra llengua, però aleshores la Batlle se n'adona que s'havia

oblidat d'explicar-los una dada importantíssima. Hemos hablado mucho de España y tal. Hay que saber aquí, en este stream, en este chat o lo que sea. Ya saben. Ella tampoco es japonesa. Una cosa es ser español, ¿vale? Que toda España es muy bonito y toda España es increíble y visitar todos los lugares de España que podáis y comer en todos los sitios que podáis, el sur, el norte, el interior, todo. Pero otra cosa muy diferente es ser de Barcelona. ¿Por qué? Porque Barcelona tiene otra aura y Barcelona tiene otro rollo y Barcelona tiene otra cosa y es así. Y los de Barcelona somos más guays. Lo siento. Ella està, en comptes de la lover era,

està en l'era de buscar-se enemics, perquè entre la Taylor Swift, la Pound Gang i ara, a mi m'agrada que reivindiqui Barcelona, perquè al final penso que també està reivindicant Catalunya. Home, és un eufemisme claríssim. Jo vull pensar que és una O de Catalunya. Tot i que a mi em sap greu que no s'atreveixi a fer-ho netament. Però clar, seria ja dir visca Catalunya lliure, saps? Sí, és veritat que ella les seves cançons ha fet famosa a Barcelona per molta gent que potser no la té tan situada en el mapa, però sempre que pot en treu pit i les venta les seves cançons. I bé, ja per acabar, perseguint amb Barcelona barra Catalunya com a fil conductor, la gent de La Choza li demana a la Batllial que intenti descriure una altra artista que també està nominada als Latin Grammy.

La Rosalía, le voy a decir. Jo, es que también talento, tío. Es que quería decir algo de Barcelona o algo en catalán porque las dos somos de Varna, pero talentosa, tiene un talento, es increíble. Las dos somos de Barcelona, sí, sí, sí, sí. Pero ella es la legend, o sea, el talento y nadie, nadie ha conseguido todo lo que ha conseguido esta mujer, o sea, es el orgullo de la ciudad, el orgullo de nuestra ciudad, de Rosalía. Té raó.

A mi m'ha encantat que parléssi d'ella, no sé si això es tradueix immediatament en una col·labo o no, crec que són paraules d'amor senzilles i tendres i que l'admiració i l'estima hi són, això seguríssim. La xofa, si algú vol aprofundir en aquest format. És intens, però a mi m'encanta perquè aquí hi veig com l'Alba Faré lo més autèntica, saps? Si aquest format ens ha permès veure-la així, doncs endavant. I que soc jo segurament, eh?, l'antiga. Jo. Jo, imagina't, imagina't. Marta també en formats. No, i que cada O sigui, no tot està fet per tu. Clar, potser no va per tot aquest format. És allò que explica sempre la Soy una pringada, que últimament la cito molt i molt, però és que és veritat que diu, la gent avui en dia a internet veu un vídeo d'una recepta d'arròs amb pollastre i ja es queixa perquè ell no té pollastre a la nevera i li sembla que ho haurien de fer amb porc perquè ell té porc a la nevera. Aquella recepta no és per tu, Nino, ja està. Passa el vídeo, llisca, busquen un amb porc. Em costa d'entendre per què no tenen quatre micros pront davant. Vale. Si hem entès que Marta Rimbau se l'ha sentit tan i tan malament després de 15 anys. El so ja no està de moda. Fins i tot ella ha vingut a les nostres. L'audio no està de moda. El so no es porta, és veritat. La ràdio està en hores baixes. Gent com tu, Roger Friquis del so, ho teniu molt, molt fotut. Molt malament, molt malament.

Passen dos minuts a tres quarts de set. Fem una pausa i saludem en Jaume Miranda.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu? No sé si coneixies La Choza. Mira, jo divendres nit me vaig posar La Choza a casa. És un programa que, a més, dura com una hora. Sí, sí, que bona. Sospit, que és un stream de Twitch o de YouTube, una cosa així com en viu. No sé com els diu. A YouTube també hi és, allà. No vaig aconseguir mirar-ho sencer i mira que m'agrada anar a batallar perquè és insoportable. És pur de deisme però desdolent. I mira que tu tens molt aguant en aquest sentit. Sí, jo puc tirar de la casa de los gemelos una hora sencera. Potsen passar-te coses heavys al cap de setmana a la nit. Sí, jo no tinc cap tipus de prejudicis, sobretot no tinc cap tipus de valor. No tinguis això. Però aquest programa, vos jur que insostenible. A mi m'ha sabut greu que a la Marta li toqués fer aquest tema.

Jo he pensat que no m'ho mereixia, però som-hi.

Jaume, avui hem de tornar a parlar de Mario Casas i de Blanca Suárez, perquè s'han tornat a deixar veure junts, aquests dos.

Sí, a més ho han fet com d'una forma una mica críptica, perquè na Blanca i en Mario Casas han compartit unes fotos a conjunt, en els seus respectius Instagrams, evidentment, unes fotos en blanc i negre on se'ls pot veure a ella recolzant els braços sobre ell i amb unes camisetes dissenyades per jugar. A sa d'ella hi posa I'm not Mario Casas, és a dir, no soc en Mario Casas, i a sa d'ell I'm not Blanca Suárez, és a dir, no soc na Blanca Suárez. Una performance tèxtil sense cap tipus de context. És a dir, tu veus aquesta fotografia i dius, què està passant, no? A més, se li ha de dir que en Blanca Suárez ha afegit a la història de la fotografia un text que posa algo se viene. Uf. Clar, aquí sa gent ha començat a embogir i a buscar significats ocults en aquestes camisetes, perquè hem de recordar que aquest duo han estat parella a s'Imaginari Col·lectiu des de 2010, quan protagonitzaven El Barco. Eres tu, Marta, que estaves enganxada en El Barco,

o no? No. Qui estava recuperant El Barco? Marc Andreu? No. La Laura Escanes? No. Ai, no sé.

Jo preferiria veure El Barco que mirar El Barco ara mateix, eh? El Barco en 2026 ha de ser complicat. No tinc prou estómac per mirar El Barco ara.

Sí que algú l'estava recuperant, ara no recordo. Ha de ser dolent. Ha de ser dolent la xoza, perquè dura menys. Anava que estaven en un barco. I la Blanca i el Mario volien follar, però lo bèstia. L'Ivan Massagué, que feia. Era una vibra manuscrita del segon origen. L'Ivan feia de burbujes, deia el seu personatge. Però crec que era una mica això. Tot, com sempre passa amb aquestes sèries, era decorat perquè pogués haver-hi quatre escenes marranes que et posessin una mica cachondo.

Eren dos supervivents i, com entendràs, estaven a dins un barco. Doncs sí. I fornicaven el barco, finalment.

Al vaixell i dins tothom fotent polvos. Sí, la sèrie. Novament, mirem què va aconseguir aquesta sèrie. Aviam. Que aquests dos s'emboliquessin. Per mi va valdre la pena. Home, i tant. I hi ha hagut sèries tan més dolentes que no ens han donat res similar.

He de dir que en 2010, quan se va estrenar sa sèrie, oficialment no se varen enrotllar. Ah, vale. En aquell moment. Després varen protagonitzar altres. Obres magnes com Fuga de Cerebros, però no va ser fins al 2018 que varen oficialitzar la seva relació, que a més va durar bastant poc, va durar fins al 2009.

Ja no sé per què ens pensem tots que va ser tan i tan llarga. Però és que en Mario Casas. Està molt cinematogràfica, no? Jo crec. I que en Mario, que no és ni jutge ni res, però que és de nòvia curta. Ell té parelles molt pocs anys. De relació breu. Novia curta no vull dir nòvia, ximplet. Fins i tot a mi em semblaria furíssima del lloc fer un comentari així, sobretot perquè podria haver tingut 15 nòvies i dictaminar si totes són curtes. No tinc algú amb cap d'elles, de fet. Algunes sí que sembla més espavilada que alguna altra, però no, dic relacions molt breus. Vull dir, d'un any, dos, a molt estirar.

El Barco té un 7,2 a IMDB, vull dir que no és una nota. Mireu a Film Affinity, que són més estrictos.

Ara estic angoixadíssim. A IMDB sempre hi ha un punt més. Sí. A cap avall. No, sempre són més generosos, a IMDB. Com ho controles, això?

Hòstia, Marta, tens tota la raó del món. S'ha de mirar sempre a Film Affinity. Estem amb notes del llibre de Maxi Iglesias. Ostres, quin greu. Aquell. Està sospesa, a Film Affinity. Amb un 4,1 sobre 10. Passar d'un 7 a un 4 també. És com dir-li al director d'esborrar-ho tot i tornar a fer.

Un 4,1 costa de justificar cas, eh? Ja hi ha males cares, eh? No hi ha Blanca i Mario que t'ho aguantin. El barco fa aigües, aquí. No hi ha qui qui a sobre d'un mar brallant el vaixell que valgui.

A més, el barco hi va haver una escena que se va fer superviral, crec que era a la Índia, perquè era mig eròtica per nosaltres, sabeu que molt més lleugera del que ho veien allà, i tenia una de visionats, però de milions i milions de visites a la Índia. I era una escena bastant absurda a ulls nostres. Però si voleu tenir aquesta dada, jo vos la dono.

Fa com una mica de mal cos, no? Pensar també, penso, si fos actriu i jo sapigués que s'estan viralitzant escenes que jo, on jo he actuat, diguéssim, com a actriu professional, però com des de la cosa pornogràfica.

A més, ressaben la minoria d'edat, pràcticament. En aquell moment tenien uns 18-19 anys, ells dos, probablement, no? Bé. Que ara es retroben. Tot va bé si acaba bé. Tornem en aquest 2026, s'han fet aquestes fotografies amb aquestes camisetes i clar, la gent s'ha demanat què vol dir tot aquest paperot i més tenint en compte que els dos estan estables en les seves respectives parelles. I d'això us ho hem d'explicar una mica. Recordareu que a principi d'any parlàvem d'una peli que se rodava a llocs com Terrassa o Reus. No sé, Ben Roger, crec que li ha donat un valor que la millor no té. Tu això ho recordaves? Vam parlar d'una pel·lícula.

Ui, si teníem no sé quantes enviades especials a Reus que ens deien avui en Mario Casas.

Ah, sí, cada dia ens va haver passant un bar de diari. Vam tenir una seguidora, que era la nostra estimada Andrea de Terrassa, que inclús, plovent, mos va enviar àudios allà. Ja ho recordo. Aquesta pel·lícula estava protagonitzada per en Mario Casas i na Blanca Suárez. Aquesta pel·li s'estrenarà dia 11 de desembre a Netflix i el seu títol és, per si us recordau també, En nombre del otro. I d'aquí el joc de camisetes i s'intercanvi de noms. Ah. Call me by your name. Final desviatge. La campanya. Bé, però escolta, mira. No, però té el resultat.

O sigui, és jugar, no passa res, eh? Amb tota la marraneria i la atrapalleria possible, que jo no puc estar més a favor, sabent l'interès que genera això en el sector del cor. Després no passa res. Però, Mario, somriu i explica'ns què tal amb la Melissa quan et preguntin amb la catifa vermella, perquè tot no es pot.

Sí, i a més vos he de recordar que en aquesta pel·lícula teníem informació exclusiva de que a sa ficció, i no més a sa ficció, en Mario Casas i na Blanca Suárez són parella sentimental en el nombre d'e otro. Aquí el director té.

Bueno, ja ha posat ganes. S'ha posat sàdic. Són els més aplaudiments. Qui és el director? Oriol Paulo, que és barceloní, de fet. Ah, mira, clar, com és que el talent sempre ve d'aquí.

Espero que estigui per sobre el 4,1. No, no creig, però bueno. Mario fa bé els thrillers, eh?

Surt Eduard Fernández, pot estar bé. A veure, no tindrà un 8. Però entre el 6, sí, el 6 potser sí que hi arribem, no?

A mi em va encantar Mi soledad tiene alas, per exemple. És veritat que sortia el germà i no ell. I era un 6. Vull dir, saps? Era una nota baixa, perquè ho hem buscat. És que a tu també t'encanta bé, Regi. No vull dir que no és ben, eh? Sigui nota baixa no vol dir que no t'emocioni.

Són molt classistes amb les pelis blockbuster, perquè tu mires xicas males que és Ciudadano Kane. Sí. I té molt mala nota.

Molta pretensió, tens tota la raó. Hi ha molta pedanteria en el món del cinema. No vol dir que no puguis gaudir moltíssim del barco, saps? Una cosa no treu l'altra. A lo millor a los repasami mos encanta. Vosaltres com us sentiríeu? O sigui, no ho sap. Jo penso, jo estic amb un tinc parella, no? I aquesta parella fa una pel·lícula amb la seva exnòvia on esmorregen i de tot. Ja sé, és que això sempre és el debat de sempre, i a més amb els actors i les actrius és que les emprenya molt, perquè jo ho entenc, perquè justifiquen tot això de que és la. Vale, sí, però si jo per feina, no sé, li tiro la canya al rugir, no sé, no sé, jo entendria que incomodés, m'explico? Sí, t'expliques? No et generaria incomoditat a tu mare que si tinguessis un suposat nòvio i aquest nòvio. Sobretot perquè veig la reacció de la gent quan veu aquestes fotografies de la Blanca i en Mario i tothom està dient que deixin les seves parelles i tornin a estar junts. Sí, que hi ha com un clan popular que ells eren la parella autèntica i la mitja taronja de l'altra. I tu aniràs a veure la pel·lícula i veuràs el teu nòvio, que ja en general a mi em sembla que ha de ser complicat de gestionar. A mi em costaria gestionar que la meva parella fos actor i estigués allà morrejant-se amb les pel·lícules per molt que ja sabies que és professional. Avui estem parlant. Un idioma molt antic, eh, en aquest programa. No, no, avui uns gelos tòxics. Avui no hi ha cremalleres.

Avui ni una puta cremallera d'estudis. Però no vol dir que no ho sentíssim. No, no, jo us explico. No hem parlat mai d'això amb en Roger Escapa.

Sí, i ell sempre diu que ho entén perfectament. És que poder quan t'hi trobes, de sobte, no és tan complicat i ho entens. És a dir, jo només dic que alguna cosa dins meu, per molta confiança que hi hagués, tindria una mica de. Se'm regiraria alguna cosa a la part. A mi hauries de fer-te una feina. Absolutament. A teràpia. Absolutament. Si és que jo ho estic plantejant ja com una debilitat meva, però l'únic que dic és que si això et passa a sobre, que la teva parella no només s'embolica, sinó que és la seva exparella. Exacte, vull dir, has de fer teràpia. Si és la feina de la teva parella, llavors què fas? No t'aguantes, evidentment. T'aguantes, intentes viure això de la millor manera possible, entre cometes, o ho deixes. Jo és que entraria a.

Des de la toxicitat, analitzar el morreig tècnicament que fa amb l'altre, i si a mi el fa igual o no. Però si tu no te veus des de fora, com has de saber com queda el teu morreig? No, però el seu sí, saps?

El que et veus ja depèn del que facis al llit. Ah, bueno, et pots mirar. Però si mires de reull no és el mateix.

Es porta molt el mirall últimament. Està arribant que és com. Que torna el mirall. No està arribant.

El mirall mai ha marxat en el teu món, no. Crec que no ha marxat mai. No, el mirall sempre hi ha estat. Doncs a mi m'agradaria molt que una Melissa Pinto expliqués. No, que es mostrés humana i vulnerable, si és que de veritat li afecta que poder no, i expliqués quines són les eines que ha fet servir per dir, mira, doncs jo he encaixat el fet que el meu nòvio per unes qüestions de feina s'hagi hagut d'estar morrejant, no? Tot això, que si li ha molestat, no diràs res de tot això que acaba. No m'imagino per això la Melissa, la nova temporada de La Torre, que per cert crec que comença avui, amb nova presentadora. Ah, sí? Ho he vist, sí, sí, amb l'Ona Falcón. Han aconseguit el que volia perquè llueix Trescats.

Jaume, demà, un tema que et feia molta il·lusió i que no hem tingut temps, el nas de l'Andy Lucas. Bueno, de l'Andy.

El nas de l'Andy està bé. L'Andy no. De l'altre, que l'ha refet, no? Sí, se l'ha refet. Torna a estar a Turquia, és molt emocionant. Molt bé. Fem una pausa i tanquem la tarda.