Bali, l'altra cara del paradís

Mapamundi. Cròniques d'un món convuls.

Bali, l'altra cara del paradís.

Viatjar per trobar-se i connectar amb un mateix, relaxar-se en una vila, en piscina i vistes al mar o en una platja de sorra blanca i aigua cristal·lina. Bali és un dels destins més desitjats del món, però darrere la imatge paradisíaca que es ven a les xarxes socials, l'illa viu una realitat molt diferent. Massificació turística, una mala gestió dels residus i contaminació de l'aigua. Amb 4 milions d'habitants, Bali rep uns 16 milions de visitants l'any. Com altres illes del sud-est asiàtic, el turisme n'és el principal motor econòmic. Després de la pandèmia, el nombre de visitants va augmentar exponencialment i l'any passat va batre records amb més de 7,1 milions de turistes internacionals. Però mentre l'economia se n'ha beneficiat, la població local empateix cada vegada més les conseqüències. Nora Zizá, ciutadana balinesa i investigadora en gestió de residus, explica que l'illa no estava preparada per al tipus de brossa que genera el turisme actual.

Els patrons de consum han canviat de manera dràstica i també el consum associat al turisme, que genera residus diferents dels que estàvem acostumats a tenir, sobretot de plàstic. El sistema no estava dissenyat per tractar aquest tipus de deixalles i últimament hem vist una crisi recurrent als abocadors, la crema de brossa i contaminació a les platges de Bali, però crec que tot això són només símptomes d'un problema estructural més profund. El creixement econòmic ha anat molt més ràpid que la capacitat de governança.

Segons el Sistema Nacional d'Informació per a la Gestió de Residus a Indonèsia, l'illa genera unes 1.200 tones de brossa al dia, però només la meitat es tracten correctament i únicament el 7% del plàstic es recicla. Aziza recorda que els turistes generen gairebé quatre vegades més residus que els residents i reclama que no es posi només la responsabilitat sobre els locals.

Hem d'evitar idealitzar massa els coneixements

de la població local. Sí que pot fomentar un comportament responsable amb el medi ambient, però no pot resoldre els problemes estructurals de residus. I si s'anima a les comunitats a reduir l'ús de plàstic, però no hi ha alternatives assequibles o no hi ha un sistema de recollida que ho permeti, el canvi de xip és molt difícil.

La imatge idílica que es projecta a les xarxes ha accelerat encara més l'arribada de visitants. Vincent Chalies, fundador de l'organització sense ànim de lucre Ocean Gardeners, que es dedica a la neteja i conservació dels esculls de corall, creu que l'única solució per a un turisme més sostenible passa per canviar radicalment la forma de consumir-lo.

No existe el turisme responsable, és una plaga. I ara tothom vol veure Bali en tres dies. Som una societat de consum ràpid. Els turistes ho volen veure tot, però no tenen interacció amb la gent local. Volen menjar, volen gaudir del mar, volen veure les cerimònies, però no hi volen participar, només volen consumir el turisme.

La gestió i l'accés a l'aigua són un altre punt crític. La indústria turística consumeix més de la meitat de l'aigua subterrània de l'illa. L'investigador expert en turisme responsable Harold Goodwin alerta que el sistema no dona l'abast.

Els turistes tendeixen a dutxar-se més vegades que els locals. Per tant, són residents temporals però que utilitzen més aigua. I un altre tema de què ningú vol parlar, però que cal posar sobre la taula, és que si tens més gens, també tens més excrements. I si no tens un sistema de clavegram que pugui fer-hi front, creixen també les aigües residuals al mar. No s'està netejant prou l'aigua abans de tornar-la a abocar al medi natural.

Però Goodwin avisa que les conseqüències d'una illa sobresaturada no només afecten la població local, sinó que també tenen un impacte en la seva imatge.

La massificació implica que el turisme ha crescut fins al punt que la qualitat tant de l'experiència per al turista com l'impacte en la vida de la població local s'ha tornat inacceptable. Però la gent ho viu de moltes maneres diferents. No són només les aglomeracions, és l'augment dels costos del lloguer, dels sorolls, del trànsit, el descontrol i el mal comportament.

La saturació és tan evident que alguns viatgers ja habiten l'illa. L'Anna, una catalana que va visitar Indonèsia l'estiu passat, va preferir descartar Bali després que l'advertissin de la massificació.

A Bali sí que hi ha molta massificació turística. No hi he estat precisament perquè vaig voler evitar això. Es veia per xarxes socials i a blogs que estava molt massificat. I de fet, l'únic que vam fer a l'illa de Bali, que va ser travessar-la per anar a buscar un ferri cap a Lombok, bé, és que hi ha cues per tot arreu, es nota molt que la infraestructura no està preparada per acollir tants cotxes de turistes.

El govern ha començat a limitar la construcció d'allotjaments turístics, la majoria en mans d'empreses estrangeres, i endurir les normes pels visitants. Però tant els experts com els residents coincideixen que sense canvis profuns en el model turístic, Bali continuarà lluny de solucionar el problema.