Banc de Llet Materna: l'entramat solidari que ajuda prematurs extrems a viure

Generositat i sororitat.

Donar sang és una de les millors coses que podem fer i un dels actes més generosos, però la llet materna també pot salvar vides i potser no es coneix tant. A Catalunya existeix una xarxa que gairebé no es veu, però que funciona gràcies a les dones. És el Banc de Llet Materna de Catalunya. Va néixer el 2011 i des d'aleshores unes 8.000 dones han ajudat a créixer a prop de 7.000 nadons. És sobretot pels nadons més fràgils, pels prematurs extrems que neixen abans de 28 setmanes. La llet, en aquests casos, és primordial i l'entremat que el fa possible són altres dones que donen la seva llet sense esperar res a canvi.

¡Hasta la próxima!

Darling, angel, baby, és el que segurament algunes mares, quan alleten, poden parlar amb les seves criatures. És un tema que ens remet a l'escalfor, a la intimitat, que significa donar el pit. No totes les dones ho poden fer i no han de sentir-se culpables. Per sort, hi ha solucions, també per a aquelles que en un moment durant no poden fer-ho, com el banc de llet. Avui parlarem d'això i de moltes altres coses perquè la llet materna té, jo crec, moltes capes amagades i no és només el que imaginem, no només és un aliment. Això serà el tema d'avui a les Dones i els Dies i, com sempre, moltes altres coses.

Benvingudes, benvinguts a les noves i els dies.

Imagineu-vos si és important el que fan al banc de llet, que el 2023, per exemple, en calien 2.500 litres durant tot l'any i se necessiten molt més dels que es recullen. Hi ha una necessitat molt gran, així que nosaltres tenim ganes avui de parlar d'aquest banc de llet perquè si ens esteu sentint a casa potser podeu ajudar altres dones. Es busca sang però també es busca llet. Per parlar de tot això tenim la Vanessa Pleguezuelos. Com estàs? Hola, molt bé. És la Vanessa, que és responsable del Banc de Llet del Banc de Sang i Teixits, perquè esteu tots allà, eh?

Sí, sí. Tenim molts serveis i tenim moltes donacions. Per tant, no només necessita sang, sinó també llet, sang de cordó, teixits i altres substàncies.

Sustàncies que són molt bones i són importants per la vida. I ens acompanya també la Judit Grau, que és receptora de llet implicada en la difusió i visibilització de la donació del Banc de Llet. I sobretot és mare d'un nadó que en el seu temps va necessitar molta llet.

Sí, exacte. El meu fill va néixer de 27 setmanes més dos dies, prematur extrem, i a part va tenir una intervenció quirúrgica una mica complicada i posteriorment va necessitar bastanta llet. Podríem dir que la llet li va salvar la vida? Podríem dir. Un dels factors primordials va ser la llet.

I també ens acompanya des de la declaració de Lleida l'Àgada Sió. Àgada, com estàs? Hola, bona tarda, bé, molt bé. Doncs escolta, amb aquesta cara de felicitat es nota que ets la donant, eh? Perquè aquesta veu, aquesta alegria, aquesta dolçor. Donant de llet des de fa quatre anys, molt implicada en fer difusió també de la donació. I escolta, Àgada, jo, mira, t'agafo ja per banda, tinc molta curiositat, com te n'assabentes tu d'això? De que pots donar llet als altres?

Sí. Bueno, jo a les cases per part, doncs ja, que ho diuen les llevadores, doncs algo van dir, no? I jo això va ser el primer part que vaig tindre. Llavors allà ja ho vaig saber tard, em van dir que no tenia massa temps per fer-ho, tot el que el segon embaràs ja, bueno, vamos, em vaig saber i vaig començar a informar, i de fet vaig començar al cap d'un mes de tindre la bebé.

Tinc una curiositat que m'has d'explicar. Tu fa quatre anys que ets donadora de llet, però tu dones de mamar els teus fills o no encara? Bueno, Sí, pregunto, no, t'ho demano sobretot, t'ho demano perquè tu mentre estàs donant altres també estàs donant als teus fills, eh? Perquè ho posem en situació. Sí, sí, sí, sí. Perquè a més les dones no generem llet materna per sempre i per tant, clar, la rotació de donants ha de ser constant, no? I a més, tot això us passa, que no estàs donant llet quan tu vols, sinó també en ple postpart, entre cures, feina, cansament. Sí, sí, sí.

Com ho definiries, això? Un sacrifici extra o ho fas de gust? Sí, a veure, jo ho faig amb moltes ganes, i si has de ganes ja ho tens tot guanyat, saps? Jo ho faig amb molt de gust, la veritat és que són quatre anys, Però bé, ja forma part de la meva rutina. Jo ho faig com una rutina, és una vegada al dia que ho faig, que ho trec, i ja està, m'organitzo, i és el moment aquell que saps que ho has de fer, ja està. És una rutina ja per mi.

Doncs escolta, ara parlarem de com es fa tot això, però primer de tot. Tenim la Vanessa Pleguezuelos aquí al costat, que com dèiem ella representa el banc de llet. M'agradaria que ens expliquessis una mica, és a dir, com funciona, quins nadadors ho necessiten, perquè potser és tan desconegut això que diem, o per molta gent ho és, que diu, però això, si em quedo sense llet i puc anar, no, no és només això, són per casos concrets.

Sí, sí, en principi hi ha unes indicacions d'un pediatre, que determina, és una prescripció mèdica i això va dirigit en primer terme a aquells nadons que són molt prematurs, que estan passant de 32 setmanes de gestació o que tenen un pes molt baix al néixer. També tenim casos de bebès a terme o bebès prematurs que són tardants. Però que tenen alguns malalts, tenen alguna patologia que també se'ls prescriu. Però això va dirigit a un receptor, a un pacient que està hospitalitzat. I també pot ser per malalties? Ho desconec, eh? Sí, pot haver, per exemple, alguna cirurgia digestiva, pot haver, per exemple una malformació del tòrax, un quilotòrax, o pot haver-hi algun tipus d'al·lèrgia, alguna immunodeficiència, pot haver-hi altres patologies que determinen quan no està disponible la llet de la pròpia mare que pugui accedir a la llet humana de donant.

La llet humana, se n'ha parlat molt, que si els nutrients, les vitamines, etcètera, però què és el que conté? La llet humana té, per una banda, nutrients.

Estic explicant coses de P3, però. Si no, els beneficis i els components de la llet són ampliament coneguts. Sabem que tenim nutrients que afavoreixen el creixement, el desenvolupament de qualsevol nadó. I això no ho podem fer amb llet de fórmula. Però, clar, la llet materna té components bioactius, té components que tenen una activitat biològica, que donen aquesta immunitat i donen aquestes. Factors que afavoreixen que es prevengui del risc de patir algunes patologies llavors això no es pot comparar amb altres tipus de sucelanis de la llet Escolta, Judit,

tu que ets la mare la mare que vas necessitar llet començant al principi com va arribar al món el teu fill i sobretot què et passa a tu quan t'expliquen que necessitarà el llet d'un donant perquè estem acostumats a que li diguin al teu fill se li ha de fer una transfusió però que li hagin de donar el llet d'una altra persona què passa amb tot això?

Doncs, al moment en que. Bueno, el meu fill va néixer molt petitet, amb 900 grams. I tot va anar bé fins que al cap d'un mes va agafar una malaltia típica de prematur, una enterocolitis necrosant. De cop i volta, tot va ser molt ràpid. És que jo ho recordo tot molt ràpid. Quiròfan, no té intestí gruixut, no té tampoc apèndix. Estaven dubtant de si treure els bodells per fora. Bueno, amb bosses va ser una mica. I al final no, al final aconsegueixen que tot el pobret se li tanca tot a dins, clar, però després jo al principi li vaig donar llet meva, però a part que en treia poca, perquè és un prematur extrem, tu estàs a casa intentant treure't la llet amb la màquina, pensant en el teu fill que està a l'UCI i que està en la situació en la que està, aleshores no treus la llet que una qualsevol mare et treuria.

Perquè allò que em dius se'm talla la llet té a veure amb els nervis

que estàs passant en tot aquest moment. Clar, i a part de tot, tu no has tingut un postpart normal. O sigui, tu el postpart és anar i tornar de l'hospital, deixar el teu fill per la nit. I cada tres hores, aquella nit, tu t'has d'anar traient llet, però en aquell moment ja estàs pensant, a veure què li està passant, a veure si està bé, truques a neonats. Bueno, per mi, la llet no em va sortir. O sigui, el just, el que se li diu l'or. El calostre, la llet primera. Exacte, que les enfermeres diuen que era l'oro. Això és or?

Sí.

Però això al banc de llet n'hi ha, de calostre? Tenim calostres, sí, perquè tenim mares de bebès que estan. Quin nivell! Sí, sí, perquè tenim mares de bebès que estan hospitalitzats i potser el bebè no pot en aquell moment obtenir la llet i potser la donen. O també tenim mares que estan en dol perquè ha mort el seu bebè i llavors decideixen, per transitar el seu dol, poder donar la llet al banc i donen calostre. Bèstia, eh, això. Com està el teu fill?

Ara mateix està ben grandot, té 8 anys. Que sembla que fos ahir. No, ara està bé. O sigui, no. Bueno, és que no té seqüeles de. Com a molt, un TDAH, però jo crec que avui en dia. Però em sembla que en

té mitja Catalunya, no et preocupis. No serà per la lletra. Però bé, estic molt contenta.

I sempre que em diuen vols explicar la teva situació? Sí, sí, sense cap problema, perquè per mi me van ajudar molt.

Psicològicament. És que m'estàs explicant una situació de vida o mort.

Sí, perquè me'n recordo sempre que li vaig dir, quan et detecten, el teu fill té això, li vaig dir, se me pot morir? Em van dir sí. Aleshores, clar, després de tot això, que t'ajudin transfusions de sang i la llet materna. Jo no vaig tenir cap problema. En el moment en què em diuen, estàs d'acord? Home, clar que estic d'acord. Tot el que sigui un benefici pel meu fill, endavant.

També hi havia dol per això, o culpa? De dir, oh, no em surt llet, totes aquestes coses que sempre diem sí. Al principi sí. Tot i que saps que no és culpa teva, no?

Sí, però i dol perquè pensava, a veure si ha sigut la meva llet la que li ha fet la. Ai, ai, ai. Sí, sí, sí, perquè les hormones les tens, que tot és culpa meva, tot és culpa meva, però no. Al final saps que no, però que la llet se'n va tallar de cop a mi.

Però per sort ahir hi havia el banc de llet. Sí. Escolta, fem una cosa, posem-hi números a tot això. Ara la Celia Forment ens farà una radiografia de per què la llet és tan important i sobretot per què el banc de llet és tan important.

Esteu tots pensant en aquell vídeo i el pit, eh? Però avui el Banc de Llet no té pit, eh? Com a mínim biberons. Se le formen. Posem-hi números, no, tot això?

Posem-hi una mica de context en general. Ho dèiem al principi, el Banc de Llet va néixer el 2011, està sota el paraigües del Banc de Sang i Teixits. Des d'aleshores s'han alimentat prop de 7.000 nadons. Si ens fixem en l'últim any, van ser 655 nadadors prematurs extrems els que va beneficiar el banc de llet, i aquí precisament hi ha el repte. El nombre de donants es manté al voltant dels 750, cobreix les necessitats, però d'una manera ajustada, perquè donar llet, dèiem, no és una cosa permanent. De mitjana, una mare hi aporta uns 4 litres durant un període d'entre un i sis mesos, i les donants entren, surten. Tot i això, cal que n'arribin de noves. De fet, el banc fa una crida a garantir aquesta rotació per mantenir aquest nivell actual a les 21 maternitats

que hi ha a Catalunya. Et refereixes als hospitals, eh? És que a mi m'ho has d'explicar tot, perquè jo tot això no ho he tocat. Escolta, has pogut parlar amb un testimoni que és una

dona que també ha estat donant, no? Sí, ella és la Núria Ribó, fa una mica més d'un any que és donant, i s'hi ha implicat per aquest motiu.

Doncs jo vaig conèixer l'existència del banc de llet fa molts anys quan vaig començar la meva primera feina al banc de sang i teixits. Jo estava a un altre departament fent estudis clínics però sí que sabia que hi havia un equip dedicat a la donació de llet materna per a nadons prematurs i quan vaig ser mare, fa una mica més d'un any, Un cop aconseguí establir una bona lactància materna, que no va ser fàcil, doncs vaig sentir que volia ajudar altres famílies i vaig contactar amb el banc de llet per saber com funcionava la donació i si era compatible amb el meu dia a dia.

Ara la Núria fa més d'un any que forma part del banc de llet com a donant. Ens ha explicat que, de fet, està molt immersa en la lactància materna i ha decidit formar-se per ser assessora de lactància.

La meva experiència com a mare donant de llet ha estat molt senzilla i gratificant. Vaig agafar l'hàbit d'extreure amb llet una vegada al dia. Algunes mostres les guardava pel meu fill i d'altres les guardaven pels germanets de llet. I invertia uns minuts al dia. I quan tenia prou quantitat, trucava al banc de llet i en gestionava la recollida. Jo aprofito per agrair totes les facilitats que proporcionen des del banc de llet, tant a l'hora de la recollida com pel que fa a l'atenció telefònica en cas de resoldre dubtes. I quan de sobte reps un missatge notificant que la teva llet s'ha destinat a una do vulnerable i que en pots afavorir el seu desenvolupament, és molt emocionant.

A mi m'ha agradat això perquè m'imagino com quan dones sang que reps aquella notificació al mòbil que dius que sàpigues que la teva sang s'ha fet servir per no sé qui, doncs que també passi amb la llet això, no? És maco.

Agrada, suposo que aquest moment de rebre aquest SMS que comença a comentar la Montse és un dels moments

importants del procés, no? Sí, sí, sí, era una de les coses que volia dir perquè realment t'omple, t'omple molt el dia aquell que tens els reps que normalment és els dissabtes. Ja se sap, eh, ja se sap. No és recompensa, això és millor que el Duolingo, tu. I dius, i faig, oi, que bé, veus? Mira, avui he anat a la Vall d'Hebron, avui he anat a Tarragona, avui he anat a Lleida. O sigui, he voltat per tot arreu.

Repartint llet per Catalunya. N'hi ha a tot això, tu.

I ja per últim, a la Núria Ribó li hem demanat si ens pot donar un parell o tres d'indicacions o d'aspectes que cal tenir en compte per iniciar-se la lactància.

El missatge que m'agradaria transmetre és que si una mare té el desig de donar el pit, val la pena que demani ajuda abans de renunciar-hi, perquè al voltant de la lactància encara hi circulen moltes falses creences, però la realitat és que la gran majoria de dones poden produir prou llet. Però clar, avui dia moltes dones arribem a la maternitat sense haver vist en detall, tranquil·lament, com una altra dona dona el pit. Per tant, cal un aprenentatge de la mare. I desmuntar un mite, donant llet no deixes el teu nadó sense prou aliment, perquè el cos adapta la producció a la demanda que té.

Doncs sentíem la Núria Ribó, Cèlia Forment, moltes gràcies. Jo em quedo aquí a preguntar-li a la Vanessa Pleguezuelos moltes coses, també. Fins ara. Bona nit.

Les dones i els dies, a contracorrent des que vam néixer.

Avui parlant del banc de llet, i ara ho dèiem amb la Vanessa, hem d'aclarir també moltes coses, perquè crec que hi ha com bastanta desinformació. Jo no crec que tampoc s'expliqui tant això, perquè no a tothom li sona. Per tant, aquí hi ha una feina també de transmetre aquesta informació, i hi ha molts dubtes, suposo, de les mares. Si dono llet, me'n quedaré jo sense, no?

Sí, sí, és una donació que no és força coneguda a la població com altres donacions. És veritat que la pot fer un col·lectiu que són dones i que han de ser mares i que hem de ser mares que ens funciona correctament la lactància. Però a més a més tampoc tenim una gran trajectòria de donació, llavors ens cal molt més promoció de la donació de llet a la població.

I això que et preguntava, per exemple, de dubtes que deuen tenir algunes donants, de si dono llet em quedaré jo sense pels meus fills, o és una cosa que no s'acaba mai, o és una cosa fins i tot que jo puc haver decidit que n'he deixat de donar pels meus fills, però vull donar-ne per altres, tot això és possible?

A diferència d'altres substàncies d'origen humà, com la sang o els teixits. La llet, a mesura que tu t'estimules més, les glàndules mamàries produeixes més. Per tant, es pot garantir que si tu et fas donar, sempre que el teu fill estigui correctament allatat, no hi ha problema. Pots estimular-te i amb l'estimulació sempre tindràs més producció, més llet.

També volem saber requisits, perquè no tothom pot ser donant. Tu deies que sí, que evidentment busques una persona, una dona, que tingui facilitat, però a part d'això, quins requisits o quines coses no ha de fer una donant? O ho ha de fer?

En principi, has de ser mare, si ha passat el moment del part, i sempre recomanem que passin 15 dies perquè estableixi la seva pròpia lactància i el seu bebè és molt important que estigui correctament. Allatat. Llavors, igual que la donació de sang, hauran de passar una entrevista, un qüestionari mèdic, hi haurà uns criteris d'acceptació per reduir els riscos de compartir aquesta llet o de transmetre aquests riscos al receptor. Però en principi seria això, seria una mare lactant i bàsicament que pugui donar llet i tingui temps per fer-ho. Però sí que hi ha qüestions

que són importants, per exemple, que no fumi, que no prendre determinats medicaments. Jo sé que són bàsics, però n'hi ha com quatre, oi? Sí, sí, sí.

El tema de consums d'hàbits tòxics, doncs no pot fumar, no pot prendre alcohol. Però justament amb la maternitat no acostuma a ser una població que tingui, si estàs donant el ping, no acostuma a ser una mare. Ens trobem moltes mares que fumin o que prenguin begudes. Però sí que hi ha un període d'exclusió si ets consumidora de tabac o de begudes alcohòliques. Moltes coses.

Suposo que tu tens molt present, no, Àgueda, el que pots fer i el que no pots fer. Vull dir, tens com una mena de compromís.

Pues sí, sí, sí. Jo, a veure, ja no he sigut consumidora mai, o sigui, no m'ha sigut difícil fer-ho. O sigui, m'ha sigut fàcil, d'acord? Igual que menjar, segons quines coses, o infusions, o. Si tu prens lo normal, no n'has de tindre cap de problema. Vull dir. No, jo no fumo, jo no bec no, res, que ets una dona molt

sana i no prens infusions estranyes i també que les infusions es veu que també pot ser un que no són perilloses i ho poden ser-ho no estic parlant de ayahuasca tranquil·litzem-nos a veure. A veure una cosa, a mi m'agradaria quan parlàvem una mica abans que m'expliquéssiu el procés, el procés també des que comences tu i com arriba a la Judit, perquè abans es feia per transpassar vent i m'heu d'explicar què és això perquè jo he pensat en el riu Ebre i llavors m'heu de dir com funciona. Sí, com vulgueu. L'Àgueda o que m'ho expliqui la Vanessa, que potser la part aquesta la té més controlada.

Doncs una donant ha d'anar a un centre de selecció per fer-se donant de llet. També oferim l'opció de fer una entrevista telefònica i que la mare només hagi d'anar a un centre de selecció, que tenim 22 centres repartits al territori català. I ha de fer una entrevista mèdica, li preguntarem diferents preguntes i després li farem una extracció d'unes mostres per fer uns tests, uns anàlisis. Quan aquests resultats estiguin correctament, la mare pot començar a fer-se l'extracció. Nosaltres li facilitem un kit. En el que hi ha un tirallet, hi ha uns recipients estérils i també instruccions que també l'expliquen en aquest moment d'entrevista, per com ha de fer l'extracció, com l'ha de conservar i com s'ha de posar en contacte amb nosaltres per enviar-nos aquesta donació, perquè tot ho farà a casa, o sigui, només hi ha un primer contacte amb aquest centre. I els aneu a buscar, fins i tot, no? Exacte, anem a buscar-la, si ella s'està extraient la llet a casa i la té congelada allà, l'anem a buscar a casa, o hi ha mares que potser la tenen a un servei de nonats o altres a la feina, doncs sempre que estigui dintre del territori català, doncs podem anar a buscar-la.

I potser la pregunta que li volia fer, abans tu has dit, Agatha, que hi ha un moment del dia que tu t'extreus la llet, que és com l'hora del te, podríem dir, tu ets l'hora de la llet, i tens una màquina, com ens hem d'imaginar? A veure, jo també diria que. Tenim molta fantasia en aquest programa.

Jo també he de dir que vaig ser la primera que vaig fer l'inalàmbric, que el vam proposar, sé que encara me'n recordo, que jo vaig dir, és que ara ja m'incorporo a treballar i jo no puc anar amb el tirallet aquí, amb la samarreta aixecada, no? Llavors ho vam provar i vam veure que la llet aquella que es treia, tot i fer un trasbassament, els nutrients eren correctes i no es perdia la qualitat de la llet, I després jo vaig amb un tirallet. Jo estic de cara al públic, jo treballo de cara al públic. On treballes, si es pot saber? Amb una entitat bancària. D'acord. Si tu estàs allà repartint bitllets i traient tallets. Una vegada, eh? Per entendre-ho. Sí, sí, sí, sí. Realment és així. I clar, hi ha vegades que la gent em diu, què és aquest tirallet? Que et vibra el mòbil? I jo, no, no, no. Et vibra? Em vibra el cor. Sí, sí, sí. I després, doncs bé, jo ho trec i ho fico a la botelleta aquesta que va presentar aquest donen els del banc de llet. L'important aquí, en aquest cas, és que si tindré un congelador a prop.

Un congelador, congelador, o sigui, com un frigorífico, una nevera. A l'entitat bancària de Lleida tenen neveres, aquestes gent. Sí, sí, sí.

Em sembla que la Vanessa volia fer un apunt. Sí, sí, jo volia comentar que l'Àgueda ha comentat una exclusiva, perquè nosaltres ara mateix al banc de llet estem donant al kit un tirallet que és manual. Sí. I amb ella vam provar un freehands, un manós llibre, elèctric, que és el que recentment, bueno, en els propers mesos implementarem, però això encara no és conegut. Ens han aprovat i de cara a l'any que ve ja volem implementar-ho. O sigui que ella ha comentat ara l'inalàmbric,

que vam tastar amb tu. És una exclusiva. Crec que és superimportant. És un avenç que es pugui fer això. Sí, perquè dona molta llibertat, la veritat.

I, escolta'm, el recorregut, acabem el recorregut, perquè ara tu t'has tret llet a l'entitat bancària, estem allà traient bitllets i tot allò, aquest món que et portes. Aquest tràfic que et portes des de Lleida, però llavors, m'imagino, clar, després, el camí, algú et ve a buscar aquesta llet que està en una nevera, i llavors arriba a casa de la Judit. Congelador, eh? Congelador, eh? Congelador, congelador, perdó. Congelador, que és molt important, que els nutrients no es perdin. Correcte. I llavors arriba a casa de la Judit, posem per cas. Com va això? No va així, eh? No. Explica-m'ho. Nosaltres estàvem a Sant Pau.

M'estic imaginant un globo, ja m'estic. Emporteu un litro de llet, t'has imaginat un senyor amb el globo allà?

no, no, la qüestió és que una vegada tu ja l'Adam va passar al postoperatori, aleshores et ve la doctora la pediatra de l'Adam, la neonatóloga i et diu, Judit, estaries d'acord amb rebre llet materna perquè la necessita el nen i aleshores, doncs clar, evidentment dius que sí, firmes uns papers conforme estàs d'acord. I aleshores el nen ja rep la llet materna. I la tolera, que això era molt important, que tolerés la llet materna. Estava a l'hospital, no te la portaven. No, no, no. Vam estar a l'hospital tres mesos. Imagina't la llet materna que va prendre la Dan.

Molt bé, molt bé, estic molt contenta. Molts litres, no? Sí.

Clar, perquè quan pren una criatura. Bé, depèn. Clar, un nadó molt prematur o un extrem en el seu cas, possiblement va començar a mig, un mil·lilitre per toma, fan unes dotze tomes al dia aproximadament, per tant, parlem d'un promig de dotze mil·lilitres. A mesura que va creixent i va guanyant pes, ja va incrementant. És veritat que tenim nadons que potser consumeixen quatre-cents mil·lilitres perquè són més grans, o cinc-cents mil·lilitres al dia, però aquests que són extrems, no?, que són els que al final estan més crítics o tenen un alt risc de patir patologies com la que he explicat. La Judit, doncs, és un mil·lilitre, possiblement, la toma. I sempre prioritzem, no? Si la mare té llet o té calostre, doncs, i ha de prendre dos mil·lilitres i la mare té un, doncs, primer serà el de la mare i després serà el de la dona. Exacte. Catalunya, doneu llet. Sisplau.

En la situació de la llet materna també hi ha hagut modes. Hi ha moments en què es porta molt d'una pit, d'altres moments no, i no sé si això ha favorit també que potser s'emmascari una mica la feina que feu. Potser Sant Parlaments ara, els últims anys, sembla que la llet materna està molt de moda, totes hem d'estar amb el pit fora, com aquell que diu. Però hi ha hagut moments, fases de tot. Com heu viscut això al banc de llet?

Els inicis van ser més complicats, més complexes, perquè no arribava aquesta llet a tota Catalunya, no era una donació molt coneguda. Comptàvem, potser, amb 100 donants els primers anys i després va començar amb la lactància materna, pujant els índexs de lactància també al territori. Va començar a promocionar-se i a donar-se a conèixer. Tot i això, encara hi ha feina per fer. Moltes, moltes, ja ho veiem.

Clar, la figura de la vida, per exemple, ara ho veiem com molt llunyà, però en realitat és una cosa que de manera natural. I de manera, vaja, que no ens plantejàvem tot el que sabem ara, s'ha fet durant molts anys i era una feina molt important, no, aquesta?

Sí, sí, seria el reflex, no, de la vida de fa anys, és a dir, l'únic que ara ho tenim, no, ho tenim processat. Aquesta llet la processen, abans era d'una donant o d'una vida directament a l'hospital, a un nadó, i ara, doncs, hi ha un processament i uns anàlisis, no, que és el que fa el bandellet. Escolta,

¿no has parlat amb el teu fill de tot això? De la seva història?

Sí. I què? Sí, i jo crec que encara no és del tot conscient. Del que significava, no? Del que ha significat, però sempre, sempre. Jo sempre li diré que ajudi, o sigui, que sempre. Si ens truquen de neonats, ves. Ara és petitet, perquè té 8 anys, però sí que em pregunta, i per què tinc aquesta cicatriu, mama? I jo soc un guerrer, mama. De debò, mama. Perquè em fa mal. Per exemple, es fa una esgarrapada i li dic, no, home, no, això no és res. Amb el que has passat tu, mama, això no té res a veure. Jo era petitet i no me'n recordo. Però sí que I li aniré dient. I li ensenyem fotos de. Però com una cosa positiva. Mira el que has lograt. De cara a un futur que ell vegi que pot lograr-ho.

Suposo que tu també quan veus dones embrassades o recordes tot aquest patiment, no? I aquesta soledat també de que no entenies molt bé què passava i que es pogués solucionar tan fàcil aparentment amb la llet,

no? Sí, sí, sí, sí, perquè és que de cop i volta no saps res. Estàs en una sala de neonats amb un bebè que és un nino. I no saps ni de llet materna, ni de transfusions de sang, no t'imagines res. I ara ho recordes, o sigui, tens un botó que fa un off, però ara quan parlem i ho recordes i m'emociono encara perquè és que estic agraïda a tots i cada un dels que han ajudat a tirar endavant el meu fill.

Està clar, doncs, escolta, Judit Grau, moltíssimes gràcies pel teu testimoni, a la Vanessa Pleguezuelos, responsable del Banc de Llit de Banc de Sang i Teixits, i a la Gada Sio, que t'he de preguntar, Gada Sio, com a donant de llet des de fa quatre anys, quants anys en vols donar de llet? No, ja.

Ara, en principi, jo suposo que aquest any ja pararà la cosa, però bueno, he donat quasi 90 litros o 90 i algo. Mare meva, tens prèmium, tu. Sí, sí.

Doncs ara sí, moltíssimes gràcies també. A vosaltres. Vinga, una abraçada, que vagi bé, bona nit. Adéu.

Cataluña Radio.

I si algú posa la ràdio ara, pensa, home, per fi, bona música a les dones i als dies. És una alegria que vingui Olga Ábalos a parlar-nos de música i, a més, Soni L. Fitzgerald. Bona nit. Bona nit, com estàs? Bona nit, home. Són bones notícies.

Si comencem amb Ella Fitzgerald, a partir d'aquí tot anirà molt millor. Tot anirà bé.

Catifa Vermella, avui parlarem de jazz. Correcte. I a més perquè aquests dies se celebra el 60è aniversari del Festival de Jazz de Barcelona. I m'has de lligar això amb l'Ella Fitzgerald perquè jo aquí em perdo. A veure, explica-m'ho.

Doncs, bé, tots sabem que el Festival de Jazz de Barcelona és un dels festivals més veterans d'aquest gènere a tot l'estat, però té un lligam molt especial amb aquesta figura d'Ella Fitzgerald perquè justament fa 60 anys. Ella Fitzgerald va actuar per primera vegada a Barcelona i aquella actuació mítica que es va celebrar al Palau de la Música, també acompanyada de Diu Kellington, aquest compositor i director d'Ornesta. Tu no hi eres, no et marquis el rotllo perquè no hi eres, que ets jove. Encara no hi era. Bueno, ja no començo a ser tan jove, però de moment als 60 no hi era. M'hauria agradat molt estar en aquell concert. A totes, a totes ens hauria encantat. Però aquell concert va sembrar la llavor del que després acabaria sent el Festival de Jazz de Barcelona i va ser un punt d'inflexió també per la ciutat, perquè els organitzadors del concert, que ara en parlarem més a fons, van veure que hi havia un potencial. Van dir, ostres, aquí podem fer concerts. Què vol dir que hi havia un potencial? Doncs un potencial de portar artistes estrangers, o portar, en aquest cas, músics de jazz, i que la gent hi responia, comprava les entrades i van omplir el Palau de la Música, que no era fàcil omplir el Palau de la Música amb una música que no fos clàssica, ni A més, era la casa de l'Orfeó català, vull dir, amb un gènere totalment diferent que no estàvem acostumats,

no vols dir? que era un lloc més de clàssica i de sobte, clar, però és que portes l'afígera

i clar i en ple franquisme el context era molt complex per dir-ho així. Però va ser tota una revolució i allà es va despertar alguna cosa per la ciutat.

Tot i així, Barcelona té una trajectòria i un amor pel jazz increïble i a la plaça real, amb el Jamboree, etcètera, la història ve de molt lluny.

Ve de molt lluny. De fet, Josephine Bale, Iker, te'n recordes? Sí, això t'anava a dir. Vam parlar, va arribar a passar per Barcelona, Lluís Armstrong va actuar diverses vegades. El Jamboree, la sala Jamboree, era el lloc preferit de quan venien els marines nord-americans que passaven uns dies a les ciutats, perquè tenien permís per portar els vaixells al port de Barcelona. On anaven aquesta gent? Passejaven per Nou de la Rambla, anaven als prostívols, també. Hem d'explicar tot. Doncs i anaven molt al Jamboree i allà escoltaven música jazz perquè també van veure, home, si ve aquesta gent, els han de posar la seva música. Allà va haver un caldo de cultiu interessant en la sala Jamboree als anys 60. Doncs tot ens serveix per excusa per avui fer

un repàs per la història, per la vida i per la música de la Fitzgerald que és la mestra del swing i del bebop, no? Li diuen així, però després ha fet coses de tots els estils i meravelles. I parlaves de Louise Armstrong, així que sentim-la amb Louise Armstrong.

And my heart beats so that I can hardly speak And I seem to find the happiness I seek.

La trompeta de Louis Armstrong i cantant Ella Fitzgerald amb aquest Chic to Chic, que és un superclàssic. És un clàssic, sí. I ens va molt bé de catifa sonora perquè m'expliquis la visita d'Ella Fitzgerald a la Barcelona.

Sí, ens hem de remuntar al 25 de gener de l'any 1966. A l'aeroport del Prat hi ha molta expectació per rebre Duke Ellington i Ella Fitzgerald. I saps qui estava esperant allà al costat de l'avió amb un ram de flors molt, molt, molt nerviosa? Ilustrem, ilustrem. Núria Feliu. Núria Faliu. Núria Faliu va rebre l'efitge de l'Iduca Linton a l'aeroport de Barcelona. Suposo que gairebé ningú parlava anglès en aquell moment, però hi ha una foto fantàstica en blanc i negre d'aquella escena. I va ser l'arribada d'aquestes dues grans figures del jazz a Barcelona. Aquella mateixa nit omplirien el Palau de la Música Catalana i a partir d'aquí. Doncs Joan Rosselló, que era el propietari del Jamory i organitzador d'aquest concert, que ho va arriscar gairebé tot per llogar el Palau i portar en avió tota la banda.

Ara estava pensant que això és l'any 66 i l'any anterior havien vingut els Beatles a la Monumental en aquest famós concert. On resulta que hi va anar tothom, tothom, tota Catalunya hi va anar.

Bueno, això crec que no és cert, perquè hi havia més gent fora perquè no va poder entrar que dins, perquè hi havia controls dels grisos i aquestes coses. Però aquest concert va ser una proposta de risc de Joan Rosselló, va sortir bé, la ciutat va respondre, van omplir el Palau de la Música. I van dir, doncs segurament hi ha un espai pel jazz a la ciutat, però no d'espais petits, de clubs petits com el Jamboree, sinó grans esdeveniments de jazz, i això va ser la Lleboda, el Festival de Jazz de Barcelona. Ah, sí, sí, exactament la visita de la Filgeral. Sí, home, no va ser just el després, però un parell d'anys després ja va néixer aquest certamen. Mira, escoltem-los a tots dos.

Clar, quan arriba a Barcelona ja és una artista coneguda, ja tenia un nom molt important.

Portava molts discos gravats, havia estat líder de vàries big bands, havia tocat això des de Chris Webb, Louis Armstrong, com l'estem escoltant, i molts altres artistes, Duke Ellington, ell mateix, Per tant, arriba a Barcelona ja amb una trajectòria consolidada, però clar, és la primera vegada que des d'aquí la podem

veure en carniosos i cantant. Veure aquella dona negra, que m'imagino que també va impressionar en aquest sentit, perquè estàvem poc viatjats, diguéssim.

I clar, l'estat espanyol era el que era en aquell moment. I cantant ñi-guñi-guñi per parlar en anglès.

Doncs escolta, posem més música de l'Ela Fitzgerald.

¡Vamos!

Aquesta cançó és potser dels inicis, no? Sí.

De quan comença a cantar. Quan tenia 20 anyets. I més, segurament hauríem de fer una playlist amb els hits de Ella Fitzgerald. Aquesta l'hauríem d'incloure, que és Atisket. És una cançó molt representativa de l'època daurada del del swing dels anys 30. Era molt joveneta Ella Fitzgerald quan va començar a actuar amb grans big bands. Però clar, per ser cantant de jazz no va tenir gens fàcil. És una d'aquestes artistes que té aquelles biografies que comences a llegir i dius, mare meva, com ha pogut. Refer-se de tots aquests entrebancs ella va néixer a un barri al costat de Nova York l'any 17 amb una adolescència duríssima va morir la seva mare quan era molt jove va passar per un reformatori va acabar malvivint al carrer no ho va tenir gens fàcil però en aquelles coses que un es busca a la vida va veure que hi havia un concurs a Harlem per ballar.

Aquest lloc mític, la Polo, no? De Harlem, que si heu anat a Nova York, ara ja és un lloc obligatori de visita, que està a l'Avinguda Principal, i que cada tarda hi fan espectacles i música, és un lloc que, vaja, quan vas a Nova York i vols veure una mica la història de la música, hi vas, perquè a més estan totes les parets plenes de fotografies en blanc i negre, de totes aquestes actuacions.

Bueno, veig que hi has estat, eh? Sí, he estat. Mira, jo. És una de les signatures

pendents que té. Veus fotos del Sammy Davis Jr., de Frank Sinatra, de Dean Martin, i d'un munt de dones meravelloses. Dina Washington. Vaja, jo m'agrada molt, t'he de dir.

M'apunto per la meva llista de todos i de desitjos. Exacte. I quan va tocar ella? Es va presentar un concurs. Ella es va presentar un concurs, però un concurs de ball. Llavors, el que passa és que estava tan nerviosa que es va paralitzar i va canviar d'opinió, va dir, no puc ballar, cantaré. I aquí va ser on ella mateixa es va descobrir com a cantant i van dir, ostres, aquesta noia té. Aquesta noia no sabem com balla, però canta. Canta molt bé, i allà la va descobrir Chris Webb, que era un compositor, director de big bands, i va dir, aquesta noia que acabava de fer 20 anyets, doncs jo crec que pot ser molt adequada pel meu projecte musical, i la va fitxar per la seva big band. I durant tota aquella època dels anys 30 va formar part de la big band de Chris Webb, que a més era curiós perquè en aquella època, l'època del swing, hi havia tota aquesta rivalitat entre bandes, no? D'allò Blue Oasis, els Beatles, els Stones. Doncs amb les bandes de swing hi havia una rivalitat semblant que quina és millor, la de Benny Goodman o era la de Chris Webb? Doncs. Hi havia aquest ambient de rivalitat entre grans formacions i cal dir que la de Chris Webb, per repertori, per les ganes que aconseguien fer ballar la gent, moltes vegades guanyaven les batalles a Benny Goodman. Però bueno, allò va ser una gran escola per Ella Fitzgerald. Que tenia superjoveneta, eh?

20-21 anys. Mare meva. 21 anys, sí, sí. Doncs sentim més cançons. Ella Fitzgerald avui protagonista amb la secció musical d'Olga Avalos.

Les dones i els dies, si no existíssim, ens haurien d'inventar.

L'Ella Fitzgerald també, jo crec que no cal que la inventin, perquè per sort hi era, eh? Meravellosa, aquesta dona, que estem repassant avui la seva trajectòria. 21 anyets, primer disco, treballant, com dèiem, a les big bands. I després, què? Què passa?

Amb el que dèiem d'aquests entrebancs de la vida, el director d'orquestra, Keith Webb, Chik Weg, perdó, havia fet un crossover amb un altre nom d'un productor musical, Chik Weg volia dir, doncs va morir molt jove, va morir a l'any 39, vull dir, gairebé 4 anys més tard de començar a treballar amb Ella Fitzgerald, I què va passar? Doncs que ella Fitzgerald va dir, saps què? Agafo jo el lideratge de la Big Bang. I ella es va posar com a líder de Big Bang, cosa que era totalment inèdit en l'època, que una dona. Negra, cal dir-ho, també, liderés una formació de 15, 16, 17 I tan jove. I tan jove. I ella va decidir tirar endavant aquest projecte, liderar l'orquestra de Cris Webb, i això també va ser un punt d'inflexió perquè es comencessin a veure les dones no com simples vocalistes, sinó també com a músics com a gent que podia fer decisions dels arranjaments, del repertori i de liderar un projecte com és una gran Big Band.

Escolta, i després què li passa? Perquè clar, quan la tens aquí manant i dirigint aquesta orquestra, què fa?

Doncs després comença a fer diferents projectes en solitari. Clar, ella havia agafat un renom molt important i clar, tothom volia. Cantar i tocar amb Ella Fitzgerald, com Charlie Parker, Digi Gillespie, etc. I a més, Ella Fitzgerald es va fer molt coneguda per una tècnica que no totes les cantants podien fer, que és l'escat.

No sé si. No sé com és. M'ho vols provar? No. Ah, d'acord, d'acord. Això. D'acord. Oh, doncs va ser molt bé, eh?

Potser que traiem la música que canti l'Àvalos. No, és que ara m'he vingut amunt. No, no, fantàstic. Jo no m'ho facis repetir. No, i a mi tampoc. Però dintre del jazz, que ja la part d'improvisació és molt important, clar, llavors, la veu, quin paper de tenia en el jazz? Ha de ser considerada com un instrument més? Doncs ella Fitzgerald deia, doncs sí. La veu ha de ser un instrument més i ella feia les seves improvisacions amb l'escat. Improvisar sense dir cap paraula en concret. De fet, mira, si pugem la música.

No era en aquell moment, no ens hem quedat fatal. Estàvem escoltant de fons. Però sí, és una cosa que hem sentit habitualment. Aquesta manera d'allò de trobar amb la veu,

amb el so, anar movent-se. Sense dir cap paraula, sinó utilitzant síl·labes. I llavors cada persona al final té les seves pròpies sílabes, la seva forma de fer les frases, i Ella Fitzgerald va ser una gran virtuosa d'aquest escat, que no ho va inventar ella, Louise Armstrong ho feia, però clar, en dones no era tan habitual que es fes. I de fet aquesta cançó

que estem sentint ara de Mac the Knife. El que li va passar és que em sembla que en alguna interpretació justament va provar de fer aquest exercici perquè li havia marxat la lletra

del cap. De fet, és la gravació, és aquesta que estem escoltant en directe, que hi ha un moment en què ella s'oblida de la lletra i llavors comença a fer escat i aquest error al final va acabar sent un dels moments aquells més mítics de la història del jazz i tothom diu, uau, ostres, Què has estat? Què has fet aquí? I ella diu que m'havia oblidat de la lletra i simplement he tirat pel dret i he improvisat. I aquella gravació li va valer dos gramis i també el respecte de molts crítics que van considerar que aquell solo que partia d'un error era un dels millors solos vocals de la història del jazz.

Doncs l'heu sentit ara, amigues. Imagineu-vos.

Mira, precisament, no l'hem escoltat a Mag the Night, però aquí a Flying Home, que és una altra de les seves grans peces, això ja són els anys 40, aquí l'hem escoltat fent aquest escat, i de fet, en aquesta dècada hi havia molts discos on ella. Mira, de fet, mira, l'escoltem ara.

La gent ho fem, això, a vegades, quan ens oblidem la lletra, però no ho fem com l'Ela Fitzgerald, claríssimament. Quina meravella, quin control, perquè tu fas.

Pensa que aquests discos van crear escola. Llavors és com, a partir d'Ela Fitzgerald, ja tens com el llistat, per ser una bona cantant de jazz, què haig de fer? Doncs haig d'entonar així, haig de comunicar amb la veu d'aquesta manera, però també haig de poder fer escat. Aquesta improvisació. Aquesta improvisació que d'alguna forma la Fitzgerald també va ajudar a estandaritzar, per dir-ho així. I aquesta és una altra grabació d'aquestes famoses de referència, aquesta Flying Home. Sí, que també en el seu moment va ser considerat com un dels millors discos de jazz vocals i més influents d'aquella dècada dels 40. A part de l'escat i del seu virtuosisme vocal i també era molt coneguda per saber defensar molt bé a nivell líric els temes i de portar al seu terreny les històries que transmitien les lletres. Això ho vam veure ja més avançada la seva carrera amb aquells duos amb Frank Sinatra també, que també van ser molt coneguts. De fet, És una cosa que algun dia hauríem de tractar. Els duets. Sí, el tema duets i també per què a les dones no se'ls considera cruners com als homes. Això és un maló que deixo aquí a mig obrir.

Doncs vinga, quan vulguis l'escapcem.

Doncs Ella Fitzgerald podia ser la crooner de la història de la música jazz. Ella també defensava molt bé tot el que són les balades i tot el romanticisme, per dir-ho així, del jazz.

Mira, Bela, Ella Fitzgerald m'encanta aquesta cançó i també m'encanta Hell of Paris, que també és un clàssic, aquestes balades meravelloses, que no entenc ara perquè no les fan servir també en publicitats.

Com les defensava ella? És que segurament són lletres que ella no havia escrit, però les defensava com gravelles si les hagués escrit ella des de l'estómac. Això és un clàssic de George Ira Gershwin, que ella va cantar molts estandes de jazz i, com dèiem, va crear escola d'una forma de cantar i va seguir cantant. Aquesta cantant fins a principis dels anys 90 on, malgrat una diabetes, va tenir una operació a cor obert el 1986, però ella va continuar amb la seva carrera musical.

I sempre tenim els seus discos. Nosaltres marxem amb la seva música, ens encanta fer-ho. Aquest programa que hem fet, Roser Pereira Moragues, Cèlia Forment, Mireia Isar, Albert Castellví, Helena Miquel, Pau Roca i qui us ha parlat, Montse Virgili. Olga Avalos, moltes gràcies. Bona nit. Fins aviat. I nosaltres ho deixem aquí. Demà no hi ha programa, però ens podreu assentir per l'exclusiu digital.

I'm a little lamb who's lost in the wood I know I could always be good. Although he may not be the man some girls think of as handsome. Won't you tell him please to put on some speed Follow my lead Oh, how I need Someone to walk.

Someone to watch over.