Bassas, sobre les midterm: "Trump acabarà insultant els americans"

Un reporte rebut per Virginia que vam fer amb el Ricard Lucke i la Carla Vardés i que el Gustavo anava comentant una mica. És el retrat una mica del que tenim a sobre, no? Els republicans intentant explicar-se com poden i els demòcrates amb una certa por que les

enquestes s'equivoquin. Sí, és interessant perquè diu, acabava amb la declaració, el president potser s'ha passat una mica. És evident que ha traspassat algunes línies, és evident que el president no ha complert les seves promeses i fins i tot s'ha comportat en contra del que havia promès, per exemple, de no portar Estats Units a noves guerres. Va prometre baixar la inflació i la tenim al 3,6% a posar taranzels que van en contra del tema de l'economia domèstica i del preu de la benzina que ha afectat pel tancament de l'estat d'Hormuz, que això també afecta els fertilitzants que es produeixen en aquella part d'Hermoni i que consumeixen els agricultors. És a dir, la situació o la sensació dels ciutadans és que aquest president no ha complert el que va dir que compliria i al mateix temps hi ha una sensació, que això s'ha vist en les últimes dues setmanes de campanya, que és el tema de la percepció de corrupció. I l'altra la percepció de corrupció.

A casa nostra, a bases, la corrupció sempre és. No sé si està al top 5 de les preocupacions dels catalans i dels espanyols i dels europeus, et diria, i en canvi als Estats Units

apareix ara la corrupció. Sí, de tota manera, la corrupció tampoc no penalitza tant Espanya. O sigui, hi ha quantitat de corruptes en els dos partits que s'han repartit al govern d'Espanya en tots els anys de la democràcia, I això, bé, potser a vegades ha significat l'alternança, no? És a dir, aquests ara els han castigat una mica, però tampoc no et pensis, una vegada, bé, com va dir una vegada un president de la Generalitat, és que hi ha partits que com més roba, més els voten, no? Doncs això.

Bassas, tu seguiràs, entenc que amb certa tensió, per evident pel teu passat. El nas et diu alguna cosa o intentes no fixar-te en enquestes o no fixar-te en les últimes hores i esperes els resultats?

No, sí que m'hi fixo, sí que ho segueixo i en tot cas el nas o l'edat em fan dir-vos aneu amb compte de no confondre els vostres desitjos amb la realitat. Primer, perquè la realitat nord-americana no és la realitat catalana ni europea. Tot i que cada vegada més l'europea s'assembla a l'americana, perquè la quantitat de vot a l'extrema dreta que ja hi ha projectat és tremenda, també a Catalunya. Per tant, no confonguem les coses. Sembla que sí que hi ha una relació directa entre que la gent diu que el cost de la vida és inassumible i la benzina està inassumible perquè el president ha pres decisions equivocades. Però ja està, per tant, ja ho veurem, no sigui cas que sigui pitjor el despertar. I després ja veurem les conseqüències. Aviam, ara estan dient, estem veient fa un moment a la CNN que havien atacat una illa d'Iran, com el que vindria a ser l'aperitiu d'un primer atac nord-americà després de les mid-term, però jo m'atreveixo a dir una cosa, aquesta és bastant de tirar de la piscina, sabeu com acabarà això? Això acabarà amb Donald Trump insultant els americans i renyant els americans per haver-se passat a l'enemic, per haver-li estat infidel, per haver votat demòcrata, per no haver estat a l'alçada dels sacrificis del seu líder. Perquè això ho fan els dictadors, tècnicament Trump no ho és, però ho fan els presidents autoritaris. Ja veuràs com això acabarà molt malament.

Passarà això, Gustau, creus?

A Trump li agrada ser el centre d'atenció. Ell ve del món de la televisió i li agrada molt controlar la narrativa del que es diu i constantment per això parla als mitjans. Cada vegada que pot, diverses vegades al dia. Quan el Congrés es giri, probablement la Cámara de Representants. No estic tan segur del Senat, però els mateixos republicans començaran a dir abraçar aquest senyor no ens interessa. I la idea de la neguet coix es tornarà una realitat per Trump, que deixarà de ser el centre i que els mateixos republicans buscaran qui és el nou líder de cara al 2028 i començaran a deixar-lo de banda. Això a Trump l'incomoda molt. I quan això es produeixi, els últims dos anys d'aquesta presidència amb un Trump oblidat o ningunejat o deixat de banda, pot ser molt perillós. Deixeu-me afegir un últim element.

Aquesta nit haurem d'estar pendents de molts estats dels quals ja estem pendents normalment. Doncs no ho sé, Michigan, Ohio, Maine, la cosa allà està sempre 50-50. Però resulta que avui també haurem d'estar pendents de llocs on mai ens hauríem imaginat un demòcrata guanyant. Kansas, per exemple. Alaska, per exemple. I Texas. Texas és el paradigma del que està passant. Els republicans podrien girar-li l'esquena al seu partit de tota la vida perquè no estan contents. És significatiu que Texas estigui en joc, no, Gustau?

Sí, i si t'hi fixes, els dos perfils que competeixen contra els republicans en estat conservador, com Texas o Kansas, són perfils de demòcrates molt moderats que provenen del món religiós o evangèlic. Són predicadors o expredicadors que s'han format i que el missatge que posen sobre la taula és, aquest president no està pendent de vosaltres, un, i dos, el missatge evangèlic d'atenció als migrants, de donar la benvinguda al que és estranger, respectar els drets dels ciutadans, crec que aquest missatge, el de l'economia i els desvalors cristians d'acceptar l'altre en la diversitat, en la persecució, acollir-lo, crec que calen i calen molt bé en aquests dos tipus. Si els demòcrates aconsegueixen donar-li el tomb a Kansas, que fa més d'un segle que no envia un demòcrata al Senat, i a Texas, que fa 40 anys que no ho fa, l'onada blava pot ser un tsunami.

Doncs aquesta onada blava la tindrem aquesta nit en joc, de dues a cinc de la matinada. Gustau, ve de gust passar una estoneta aquest vespre?

Sí, només vull donar-te unes dades perquè la gent tingui expectatives. Potser ens llevem demà i encara no sabem els resultats. El 2022, la cambra de representants, l'agència Societat Press, va trigar 8 dies a donar el resultat i el Senat 4 dies. I el 2024 van trigar 8 dies i el Senat sí es va conèixer a la mitjanit de la nit electoral. Per tant, és probable, per la idiosincrasi del sistema, que les coses no siguin tan ràpides com un n'hauria d'esperar.

Doncs aquesta matinada per Catalunya, el nostre vespre, Gustau, t'esperem també a l'Espacial de Catalunya Ràdio i ho comentem una mica a mesura que vagi desenvolupant-se. Gràcies per acompanyar-nos en aquest matí assolelladíssim. No sembla el mes de novembre?

No ho sembla gens. Però, escolta, el que la gent no veu és els colors ocres, grocs, verds.

Els coneixes bé basses, aquests colors, eh? Preciosos, preciosos. La veritat, sí, sembla molt al revés, perquè aquí a Barcelona plovisqueja, o sigui, fa un dia més aviat d'agost. Una abraçada molt gran, Gustau.

Gràcies, Antoni, igualment. Amb el Gustau ens veurem després. I Bassas, mira, si et sembla, ho deixem aquí avui, que ha estat un programa una mica accidentat i estrany, però molt emocionant també. I molt emocionant també. I ens ha agradat també compartir-lo amb tu, i dilluns que ve també ja ens farem l'abraçada corresponent i comentem la jugada. Doncs vinga. Bassas, gràcies. Farem una pausa. I quan tornem, vols anar a la Lluna? Sí que vols anar a la Lluna? Doncs mira, anirem a la Lluna. Figuradament, però anirem a la Lluna.