Belén López, CCOO: "La vaga és pels salaris, els preus alts i l'habitatge"

Ens acompanya a aquesta hora Belén López, secretària general de Comissions Obreres de Catalunya. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, molt bon dia. Per què el seu sindicat ha decidit convocar aquesta vaga general?

Bé, perquè tenim un problema greu de carestia de la vida, on tenim uns salaris que no arriben perquè la gent pugui donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, que són la cistella de la compra i l'habitatge. Per tant, les dues grans reivindicacions d'aquesta vaga, de fet, tres grans reivindicacions que s'uneixen, que són salaris, preus i habitatge, crec que és un motiu suficient per situar-ho, no? I per fer una reivindicació que sigui d'un gran espectre social, però que tingui una parada laboral al darrere, perquè aquí l'habitatge també va molt lligat amb els temes laborals. De fet, els salaris són el poder d'adquisitiu dels salaris, bàsicament, on els destines, a la cistella de la compra i a l'habitatge. Tenen precisament pel

que m'està explicant que molta gent no es pugui permetre renunciar a una part del seu sou per fer vaga i que sí que ho manifesti després a la tarda a la concentració? És a dir, que veiem que hi hagi un seguiment menys massiu que el que hi haurà a la tarda pel que fa a la vaga general?

Bé, a les jornades de vaga sempre hi ha gent que té moltes dificultats per poder-les fer, no només per la pèrdua econòmica que representa, que al final és un dia de salari, no només per això, sinó perquè trobem en moltes empreses on és bastant difícil fer vaga. En empreses on no hi ha representació legal, on la garantia dels drets és difícil complir, perquè jo sempre dic que tu hi hagi una legislació bona, no és garantia que es compleixi. La garantia que es compleixi és que hi hagi delegats i delegades sindicals a les empreses. Per tant, hi ha gent que segurament tindrà dificultats. Però jo estic convençuda, pel que estic fent i pels milers d'assemblees que hem fet, jo sortint d'aquí me'n vaig a fer una assemblea a l'ADAM, és que la majoria de les empreses catalanes s'aturaran, perquè. El que estem reivindicant és una cosa tan de sentit comú i és una cosa que molta gent, potser no viu molta gent en primera persona el tema de l'habitatge perquè té solucionat, però pensen els seus fills en el futur i clarament és una cosa que interpel·la d'una manera molt transversal a tota la societat.

¿És una vegada que llença un missatge al govern en funcions o a l'oposició?

És una vaga que llença un missatge a tota la societat. Jo crec que aquesta vaga, més enllà de les qüestions concretes que volem aconseguir amb aquesta vaga, que és que se senti a negociar la patronal, perquè aquí sembla que ens oblidem de la patronal. I aquesta vaga és contra la patronal en primer lloc, i després contra els governs que no estan fent les mesures necessàries per garantir el dret de l'habitatge. Tots els governs, els que hi han hagut, els que vindran, els autonòmics, els estatals i els locals. Però més enllà de les qüestions concretes que volem, que se senti la patronal a negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva, que és el paraigües marc de la negociació col·lectiva pels increments salarials, o enviar aquest missatge que es legisli, que s'aprovin els decrets Mari Carmen, i també que el govern que surti el 29 de novembre legisli en funció d'això, més enllà d'això també volem amb aquesta vaga canviar el sentit social, el sentit comú de les majories socials respecte al que és l'habitatge. L'habitatge no pot ser entès com un actiu financer i ha de ser entès com un dret que s'ha de garantir i que hem de crear un sistema, igual que pot ser el sistema d'educació o el sistema sanitari, això vol dir legislació que garanteixi drets i provisió de serveis. Per tant, també hi ha una voluntat de canviar el sentit comú de la majoria amb aquesta vaga general.

Parlant dels patronals, consideren que és una vaga que diu que no és laboral. Ho diu Foment, però també PIMEC, per exemple. Anem a escoltar el seu secretari general, Josep Ginesta.

El que acaba afectant és la possibilitat que aquelles persones que puguin, vulguin treballar aquell dia i no vulguin secundar la vaga, tinguin dificultats per fer-ho. Especialment en una qüestió tan sensible com la mobilitat en el nostre país. Som davant d'una convocatòria de vaga general per una qüestió, per una problemàtica que no han provocat les empreses. No resoldrà en cap cas el problema de l'habitatge, sinó al contrari, afectarà la nostra activitat econòmica, la nostra economia.

Què li respon? Bé, doncs, és molt curiós i, de fet, em fa bastanta gràcia que, precisament, Pimec, que situa que un dels principals problemes que tenen les empreses és la falta de personal perquè molta gent no pot agafar ofertes de feina en determinats llocs perquè no troben vivenda, digui que aquesta vaga no té una repercussió laboral, quan ells mateixos reconeixen que tenen un gran problema per trobar determinats perfils professionals, determinats llocs de treball en determinats territoris, perquè el problema de la vivenda està condicionant inclús els seus negocis. Per tant, és un tema clarament laboral, inclús per a ells.

Clar, és un tema que el que vostè demana al final és una transversalitat, no? És a dir, que hi hagués un acord que més enllà dels blocs de partits, aquí hi hagués una voluntat de resoldre el que és un dret, que és el dret a l'habitatge. En les converses que vostè té, més enllà dels partits d'aquest bloc que sí que està a favor dels decrets, per exemple, de l'habitatge, vostè creu que hi ha esperança? Perquè. Hi hagi un bloc més comú, més transversal, per fer front a aquest problema?

Jo crec que aquesta vaga general és un punt d'inflexió per això, perquè moltíssima gent comenci a interioritzar el dret de l'habitatge com quelcom irrenunciable del nou contracte social que hem de crear en aquest segle XXI. I un dels pilars fonamentals ha de ser l'habitatge. I jo aquí voldria que s'assumessin les patronals, sincerament. A problemes que tenen una mirada a molt curt termini. Jo crec que estan en una situació absolutament de bloqueig. Jo crec que inclús pel seu negoci, i si parlem en dades econòmiques, de treure el 30, el 40, el 50% de les rendes de les llars treballadores que no van ni al consum ni a l'economia productiva, al final acaba. Donant rèdits només a alguns negocis immobiliaris, a alguns especuladors, etc. Però no pel conjunt de l'economia, ni per les empreses que produeixen, ni per el propi consum. O sigui, que amb dades econòmiques inclús, això és un fre per a la nostra economia. Per tant, si tinguessin una mirada una miqueta més a llarg termini, haurien d'entendre que intervenir al mercat de la vivenda i garantir la vivenda a totes les persones, garantir el dret de la vivenda, és bo també pels seus negocis i per la pròpia economia. Més enllà que és un dret, jo ara ho parlo en termes que ells poguessin en cos benefici. Però això jo ho situo també en el marc dels drets i dels drets de les persones, evidentment. Sara.

Sí, fa 14 anys que no es convoca una vaga general i si aquesta s'està convocant és en bona part perquè el sindicat de llogateres va liderar la proposta de convocar aquesta vaga. Jo li voldria preguntar si des de comissions obreres reconeixen aquesta força tractora que ha tingut el sindicat de llogateres i que potser fins ara els sindicats majoritaris no s'havien ni tan sols plantejat fins a quin punt s'han vist arrossegats i fins a quin punt això també ha generat debat intern

dins dels propis sindicats. Bé, nosaltres, això sempre ho explica el nostre secretari general confederal, l'UNAI, ja feia mesos que fèiem el debat col·lectiu de que el tema de la vivenda era una de les grans fractures socials i el principal problema de la classe treballadora en aquests moments. I això nosaltres fèiem als debats, estan en els nostres documents congressuals, en informes que hem fet i que hem presentat aquí a Catalunya sobre la situació de la vivenda, i estàvem inclús situant, això és com una. Una onada latent que en algun moment emergirà i en el moment que emergeixi hem de sumar el màxim d'esforços per tenir aquesta visió transversal i canviar aquest sentit comú de la majoria de la gent. Jo crec que en aquesta convocatòria de vaga, que nosaltres situem com una convocatòria de vaga heterodoxa, que no és la clàssica, no?, de quan hi ha un atac a un dret de les persones treballadores i a partir d'aquí, doncs, el sindicalisme actua convocant vaga general i és una manera d'impugnar tota la política. Laboral i econòmica del govern de Tort no és aquest el cas de la convocatòria d'aquesta vaga. És una vaga heterodoxa, on es fa d'una manera transversal i buscant una cosa que és molt del sindicalisme de classe, que a mi també em sorprèn quan tots em feu aquestes preguntes perquè dic, la unitat d'acció amb el moviment social. Està en el gènesi de l'aparició del sindicalisme de classe en particular de comissions obreres durant l'època del franquisme, amb les associacions de veïns i veïnes per la lluita de dignificar els barris. Això està en el nostre ADN, era la gent de comissions obreres. El secret del 47 ho va fer un afiliat de comissions obreres. Per tant, això està en el nostre sindicalisme, aquesta voluntat d'unitat amb el moviment social per fer transformacions que vagin més enllà del món laboral perquè nosaltres sabem com a sindicat sociopolític que la vida de la gent no només es batalla als centres de treball. Es batalla també en l'àmbit social amb altres drets i altres garanties. Per tant, aquí hem de confluir en aquestes lluites i, per tant, nosaltres ho valorem com molt positiu. I no ho veiem com una rivalitat d'un o altre que escute els seus espais. Confluïm en aquesta demanda que afecta a les majories socials i a la gent treballadora i que, a més a més, segur que ens dona més força i més empenta perquè aquest dia 11 sigui un èxit.

Sí, senyora López, fixi's si és tan poc heterodoxa que és segurament la primera vaga general que agrada al govern de torn, que s'anima a la seva participació des del govern, també des dels partits que donen suport en aquest govern, i que es convoca a la vaga general pels mateixos motius pels quals es convoca, diuen, unes eleccions anticipades. És així de poc heterodoxa. Jo. Sincerament, deixem que li digui que crec que, i no és exclusiu dels sindicats, la falta de confiança vers pràcticament tot i tothom per part de la ciutadania també ho estan patint els sindicats. I jo crec que en bona part també s'explica per aquesta actitud que han tingut davant d'aquesta vaga general. De fet, fixi's, vostès, l'any 2024 i l'any 2025 han rebut 32 milions d'euros, no només comissions euroeres, eh? Dic tots els sindicats, malgrat no tenir pressupostos, pràcticament duplicant el que rebien de l'any 2023. I justament quan al govern li interessa que es convoqui una vaga general, vostès van i ho fan. Quan, per exemple, a Catalunya, si no hi ha hagut vaga general en els últims 14 anys, hi ha un altre dret laboral, que és el dret de la mobilitat, que és el de Rodalies, que abans parlàvem, i vostès no han convocat aquesta vaga general. Per tant, Com valora, precisament, aquesta crítica que se'ls fa de que, en certa manera, vostès estan, no com un contrapoder, sinó fent allò que el poder els diu que necessiten que facin?

Jo entenc aquestes crítiques que són interessades i jo intentaré explicar-te-les. Primer. La vaga general arriba en el moment en què s'impossibilita fer cap avenç en cap altre espai. Nosaltres portem uns anys on moltes de les propostes que el sindicalisme de classe situava en relació al sistema de protecció social com les pensions o la reforma laboral o el salari mínim interprofessional han tingut recorregut. S'ha pujat el salari mínim interprofessional un 66%. Hem fet una reforma de les pensions el 2021 per desfer la que va fer el PP el 2013, que ha significat revaloritzar les pensions un altre cop amb l'IPC, perquè estaven al 0,25. Hem tirat enrere una reforma laboral que el que feia era deixar absolutament els treballadors a mercè dels empresaris. I tenim més treballadors que mai treballant en un contracte indefinit. Davant d'això convocar una vaga general em sembla de perogruyo. Sincerament, és que és de perogruyo. Perquè quan tu, les teves propostes tenen un recorregut, les vas negociant. Hem arribat al cap del camí. Per què hem arribat al cap del camí? Doncs perquè al Congrés dels Diputats tenim una majoria inversa de dretes que fa que s'impossibiliti qualsevol reforma de progrés pels drets de la classe treballadora. Ho hem vist amb la reducció de jornada, sí, sí, sí, amb la reducció de jornada que PP, Vox i Junts van votar en contra i el mateix amb els drets Mari Carmen. Amb els decrets Mari Carmen, perdó. Per tant, ja no hi ha possibilitat de negociar res i amb la patronal estar assentada esperant que arribin els seus. I no estem, deixem acá, i no estem negociant absolutament cap conveni. Avui ha convocat cinc dies de vegada el conveni de càrniques. Estem en un acord, clar, estem en un acord que vam signar aquí a Catalunya d'equiparació salarial dels serveis socials que la patronal està incomplint sistemàticament malgrat tenir els diners. No volen negociar l'acord estatal de negociació col·lectiva. No volen negociar l'acord interprofessional de negociació col·lectiva. Davant d'aquesta situació, què ens queda a la classe treballadora? Escolteu, dues opcions, eh? Resignar-te. O sortir al carrer. I nosaltres hem triat la segona opció, sortir al carrer. Per tant, ara és el moment que tocava la vaga general. I a més, com explicava abans, el tema de l'habitatge estava en un moment latent, s'encén una espurna d'injustícia que sent la gent amb el desnonament de la senyora Mari Carmen Abascal, i la gent surt al carrer. Doncs escolta'm, és una cosa tan clàssica del sindicalisme, acumulació de forces, finestra d'oportunitat, convoques la vaga general.

Però amb Rodalies, amb el que hem viscut a Rodalies no era suficient quan vam tenir dos dies i mig cap tren funcionant. Mira, amb el tema de Rodalies,

nosaltres hem convocat una vaga amb tot el comitè d'empresa per al tema d'assegurar. Primer, hi ha la vaga general que interpel·la a l'agenda Rodalies. Aquí el problema és si estem parlant de sindicalisme corporatiu, que és el que fan alguns, o sindicalisme de classe. Sindicalisme de classe i sociopolític, que és el que representa Comissions Obreres, el que fa és lligar una cosa que és bastant complicada de fer i que aconseguim fer-ho bastant sovint, que és defensar els drets de les plantilles amb els interessos de la ciutadania i l'interès i garantir el dret de la mobilitat. Hi ha una jornada de vaga general que interpel·la a tota la classe treballadora i que qüestionem el model perquè aquesta vaga general també és pels serveis socials. Per tant, també és un missatge de com destinem els recursos que tenim entre tots i totes. Hem de baixar l'IRPF, com diuen alguns, o hem d'incrementar els impostos a qui més té per garantir infraestructures i serveis públics, que és el que defensem nosaltres. Doncs això és el que també està en qüestionament aquesta vaga de l'11 de novembre. Per tant, hi ha aquesta vaga, hi ha una vaga el 17 de novembre de tot el comitè d'empresa de DIF i Renfe per denunciar els temes de seguretat, etcètera, etcètera, la manca d'inversió, tot això que estem dient aquí. Per tant, no entenem aquestes vagues, malgrat que les respectem, com no pot ser d'una altra manera, aquestes vagues del dia 10 i el dia 12. Responen a altres qüestions i nosaltres no estem aquí perquè la gent que ha d'anar a treballar no pugui arribar al seu centre de treball. Estem per defensar una visió conjunta de la societat i no interessos purament corporatius. Per tant, la vaga general ha de respondre a moltes coses, no a un interès corporatiu d'una qüestió i és veritat que hi ha una mancança endèmica de molts anys de falta d'inversió en rodalies. I que nosaltres venim denunciant des de fa moltíssims anys que s'han destinat els recursos a alta velocitat en comptes de rodalies, que és el tren de la classe treballadora. De fet, nosaltres hem fet un projecte a Comissions Obreres que es diu Alta Velocitat per a la Gent Treballadora i hem fet tot un mecanisme perquè aquesta inversió tan bèstia que s'ha fet amb diners de tots i totes tingui un retorn també per a la gent treballadora.

Toni. Bueno, me recorda molt aquesta vaga a la del 14 de desembre del 88, que era la primera vaga que un sindicat socialista es posicionava contra el govern de Felipe González, que va guanyar les eleccions després. O sigui, la vaga és política, clar, és electoral, no. Perquè, home, jo entenc el que deies fa un moment, de com fer una vaga general contra un govern que t'ha pujat el salari mínim interprofessional, les pensions, l'ingrés mínim vital, els permisos de paternitat, la reforma laboral. Home, no sé jo si aquest és el camí. I volia arribar al salari mínim. Si el míting el faràs tu ara. Home, clar, és que estic contestant el míting que ha fet una altra copa. No és que si va tan bé segurament ningú anirà a la vaca, perquè tot va molt bé. També sé jugar les paraules. El salari mínim interprofessional. El dilluns 16 acaba el període d'exposició. Si es podria aprovar, creus que es podrà aprovar abans que acabi la legislatura? Perquè clar, amb PP en contra, amb Vox en contra, amb la COE en contra i amb Junts en contra, si no s'aprova no el tindrem, el nou salari mínim interprofessional, que per cert. M'agradaria que molts dels nostres oients es preguntessin si en el salari mínim interprofessional, tant que es posen les mans al cap la patronal, es pot pagar un juguer a Barcelona, per exemple.

Bueno, evidentment no, i per tant, nosaltres, de fet, malgrat que aquest increment que estan plantejant és significatiu, no el valorem com a suficient. Nosaltres estàvem plantejant un increment del salari mínim interprofessional del 7%, i sobretot que no es pogués absorbir en els plusos, que és el que està passant ara, i per tant molta gent no veu aquest increment reflexat. En la seva nòmina. Per tant, hi ha d'haver un increment del salari mínim interprofessional, però el PP ja està dient clarament que quan ells arribin al govern, si la COE no vol, que només ha signat un increment de salari mínim interprofessional, que va ser el primer i tots els altres han estat en contra, no es farà aquest increment del salari mínim interprofessional. Per tant, el que no es pot ser és estar missa i repicant, que dic jo. Perquè això la patronal avui llegia a les declaracions de PIMEC que és necessari incrementar els salaris, però després no volen incrementar el salari al mínim professional, o es posen en contra de la reducció de jornada, quan la reducció de jornada era un increment salarial per 350.000 dones a jornada parcial, amb salaris molt baixos, aquí a Catalunya. Per tant. Pau.

Bueno, primer de tot felicitar la Belén perquè s'explica molt bé, tampoc és una cosa tan normal.

És veritat, això que dius Pau està molt bé destacat perquè no és habitual que la gent s'expliqui molt bé i per tant s'ha de dir que la Belén s'ha explicat molt bé.

Sobre els motius de la vaga jo crec que són compartits per moltíssima gent, no només pel sindicalisme de comissions i UGT sinó per molta bona part de la societat. El lloguer s'ha convertit en un robatori normalitzat, legitimat sobre el salari. I comprar un habitatge s'ha encarit, s'ha pràcticament doblat a l'última dècada. El llogar-lo ha augmentat gairebé un 60% i el salari és només un 26%. Pagar un lloguer ja és la principal causa de pobresa, el principal factor de pobresa a Catalunya. Heu parlat també de sobreocupació avui a Catalunya Ràdio, que he pogut escoltar les dades que ha brindat la CGT i són realment alarmants. Ha crescut un 69% també la sobreocupació de l'última dècada. En definitiva, els motius són n'hi ha de sobres, diguem-ne. Però sí que li volia preguntar a la València si no creu. Que hi ha hagut un cert debat en el moviment d'habitatge, l'estem podent veure en xarxes i crec que és bastant raonable, sobre la participació de comissions i UGT en aquesta mobilització. Per què? Jo penso que a Catalunya comissions i UGT sumen crec que pràcticament el 80% dels delegats i més de 200.000 persones afiliades, 260 i pico mil crec, si no em corregirà la Belén. Per tant, entenc que aquesta aliança per la vaga era necessària, però com li apuntàveu, crec que té un preu. Efectivament, aquests sindicats no havíeu convocat cap vaga general en vuit anys. Tu subratlles, Belén, que s'han fet coses bé, però també és veritat que s'ha augmentat la despesa militar, que s'ha posat una catifa vermella a Blackstone, que aquestes dades que he donat de precarietat vital que tenen a veure amb l'augment del cost de la vida i també amb l'augment dels lloguers i la propietat, s'ha adonat en vuit anys del govern del PSOE. I per tant és normal que la gent li sorprengui, permet-me que t'ho digui així, que durant vuit anys no hi hagi hagut motius per una vaga general i que ara tinguem la Iolanda Díaz dient visca la vaga general, que tinguem el senyor Sánchez posant-s'hi, pràcticament aplaudint aquesta mesura. Per tant, la pregunta seria. ¿Creus que el sindicalisme anomenat de concertació, és a dir, els que heu estat més pactant que lluitant en aquests vuit anys, i jo ho veig així, si no ja em corregiràs, té pendent una certa tasca de generar independència política respecte als partits per guanyar credibilitat, tant econòmica com també de mobilització?

Bé, a veure, jo et negaria tot, la major des del principi al fi, perquè nosaltres, la nostra acció sindical es basa en un binomi que és molt fàcil d'entendre i d'explicar, que és la mobilització per la negociació per acordar. L'altre, quan tu mobilitzes per no arribar mai a cap acord i per no transformar la correlació de forces entenent el món en el que vius, que no és només com tu veus el món, que hi ha moltes cosmovisions del món, això es diu una plataforma de malestar. Que no canvia res i no transforma res. Llavors, dit això, nosaltres. Hem mobilitzat durant tots aquests anys moltíssim. Que no hàgim fet una vaga general no vol dir que ens hem quedat tancats als nostres despatxos. Hem fet vagues a tots els sectors, la vaga del metall, la vaga dels serveis socials, la vaga de les càrniques, la vaga de la neteja, que també hem convocat la vaga de les companyes de la neteja. Hem convocat vagues sectorials a tot arreu, fins al punt que nosaltres hem fet un fons de solidaritat de 4 milions d'euros per a aquelles persones més precàries que no poden perdre un dia de salari. Poder financiar-los i que facin l'exercici de vaga. Quantes organitzacions tenen això? És que, clar, la crítica facilona de heu de convocar una vaga general, però perdoneu. Escolta'm, una vaga general es convoca quan hi ha una mobilització social i quan hi ha raons absolutament de fons. Quan no, tens les vagues sectorials, tens la negociació, tens totes les eines que nosaltres tenim i utilitzem a diari. I llavors tapar-ho d'aquesta manera. És que em sembla una mica indecent, inclús, sincerament. Com si haguéssim estat quatre anys negociant no sé què. Escolta'm, hem fet negociacions perquè hi ha hagut mobilitzacions i perquè ens hem anat a barallar a moltíssims llocs i perquè hem presentat propostes molt treballades de com podem fer determinats avenços.

Hi ha avenços. Perdona, Valent, però quan es van convocar les eleccions, en algun moment vau dubtar de si calia mantenir o no la vaga? De dir. Potser una cosa embrutarà l'altra, perquè és evident que estem en un període d'eleccions, per tant, una cosa tindrà a veure amb l'altra. Aquest debat hi va ser o no hi va existir?

Home, aquest debat hi va ser i, òbviament, que hi va ser i, però nosaltres també vam dir que nosaltres, en aquests moments, amb el moviment social que hi ha, i a més que nosaltres ja a finals d'any teníem programades tota una sèrie de mobilitzacions per el tema de l'ANC. Però no hi havia convocada unes eleccions? No. Evidentment, no hi havien convocat les eleccions. Però la nostra agenda no depèn de la contesa electoral. Nosaltres som absolutament independents de la política, més enllà que alguns diguin que cobrem o no cobrem subvencions. Som tots dependents de la política. Exacte. Que representen el 15% del nostre pressupost. Que nosaltres, els 150.000 afiliats i afiliades de Catalunya, a comissions obreres, ens donen la independència que necessitem per fer la nostra acció. Ara, la nostra acció no vol dir estar sempre en contra de tot i de tothom. La nostra acció és de construcció, de proposta i de victòries. I les victòries tenen el seu recorregut, que a vegades passa per la mobilització, a vegades per la negociació i a vegades per acordar, per poder transformar. I un exemple molt clar és l'acord del 2021 de les pensions. I això ve de vagues generals del 2012, aquelles vagues generals. I tot això té un recorregut, i la reforma laboral que vam canviar del 2012 ve de les vagues del 2012. És que la vaga de l'11 de novembre no canviarem el tema de l'habitatge. Jo no sé la gent com li hem d'explicar això. Això és un inici d'una lluita que ja ve de darrere, i no només és nostra. És també del sindicat de llogateres, jo sé què, i que haurà de continuar.

Però, senyora López, cada cop hi ha menys afiliats en els sindicats, en general. Cada cop n'hi ha menys, i en canvi vostès han passat de l'any 2018 rebre 8,8 milions d'euros a ara rebre 32 milions. La pregunta que ens hem de fer és, clar, jo simplement detecto aquesta informació, veig que vostès convoquen una vaga pel mateix motiu que el govern convoca unes eleccions, i perdoni que li digui, però també he vist el que va passar amb el sector de l'educació, amb UGT Comissions Obreres i els sindicats majoritaris a nivell sectorial, deixi'm que li digui que em sembla que vostès estan més al servei del poder que contra el poder.

Bueno, és la teva lectura. Si entrem a l'educació és que he d'anar per un altre tema. Però jo et diria, d'educació, els sindicats majoritaris d'educació. No, no, però què he de dir? Escolta, els sindicats majoritaris d'educació són Comissions Obreres i UGT. De docents de pública, que és com el CEMAF, són els maquinistes, són els profes de pública, que soc jo també profe de pública. És una altra, però del sector els majoritaris comissions UGT, això és el primer. Segona, un acord de 2.500 milions d'euros que posa damunt la taula una sèrie de reivindicacions, que era la plataforma de reivindicació que teníem entre tots i totes, que a algú no els interessi signar per altres temes, és un altre tema. I després, que un acord laboral solucionar el problema d'educació, no, companys i companyes,

ojalà tinguéssim aquest poder. M'ha dit el moment que he fet el tema de l'educació perquè m'ha fet el polític, no va el tema. No, no, no. Com valora que hagin multiplicat per un 268% l'increment de les subvencions

públicas? Valoro molt poc. Valoro que ens haurien de donar el doble, el triple o el quatriple. I t'explico per què. Perquè la Casa Real Espanyola.

Tant de bo li donessin directament al sector educatiu, no? Un 268%. A veure, la manipulació de la dreta a vegades a mi

em posa dels nervis. O sigui, deixem parlar la Delen i després el Toni. Endavant, Delen. Nosaltres tenim un model sindical que és diferent al d'altres països d'Europa. És un model sindical on nosaltres negociem pel 100% de les persones treballadores estiguin o no estiguin afiliades. Jo negocio un conveni col·lectiu que afecta, per exemple, el de Càrnicas, a 35.000 persones a Catalunya. Aquest conveni, que afecta a 35.000 persones a Catalunya, mira, les dades de l'Estat no sé, perquè a més és un conveni estatal, No tenim tota la gent afiliada, només faltaria. Per tant, nosaltres fem una funció reconeguda a la Constitució, que és així com s'està reconeguda, d'interès social perquè negociem per gent que no està afiliada al nostre sindicat. Si nosaltres tinguéssim el model sindical d'Alemanya, per exemple, només tindrien els increments de conveni la gent afiliada. Per tant, nosaltres rebem aquests diners per fer aquesta funció, que a més a més són uns diners molt pocs, perquè no representen ni el 20% dels nostres ingressos. Vull dir, és poquíssim. Per tant, la típica d'això, que estem subvencionats, dic, home, a sobre que fem tot això, només faltaria. I els rebem per una funció reconeguda a la Constitució, igual que negociem les pensions, igual que negociem coses, les pensions que afecten a 10 milions de persones, i que nosaltres necessitem gent que faci els anàlisis, tècnics, etcètera, etcètera. Per tant, carregar-se les estructures d'intermediació, dir que els sindicats, dir que els espais d'organització col·lectiva, dir que els partits polítics, dir que les institucions no funcionen, és de ser un reaccionari del copón, i és anar en contra de la democràcia. Em sap greu dir-ho així perquè no et conec,

No, no, pots dir-ho com vulguis. Crec que jo no he dit en cap moment que ens haguem de carregar ni les institucions ni res. Ara, que res funciona, t'ho diu la ciutadania.

Belén, si mai deixes el sindicat, truca'm, perquè a l'àgora seràs un actiu molt potent.

Toni. A veure, no, molt ràpid. A part del que ha dit la Belén, que té tota la raó del món, llàstima que va ser el Julián Ariza, gran dirigent de Comissions Soberanes, el que va imposar aquest model. Que alguns ja estàvem en contra, eren molt joves.

Però està bé en el fons, no? No, no. Després es tornen molt corporativistes els altres. Mira els alemanys. Això és veritat. Desincentiva que la gent s'afilia.

Però hi ha un altre element que és molt important. La gent potser no s'afilia perquè no està incentivada. Però hi ha una cosa, Aitor, que és que els sindicats es presenten a les eleccions cada any. Cada any. Cada quatre en el sector, però cada any es fan eleccions. Cada any revaliden, abans el PAU donava, un mes del 80%, UGT i Comissions tenen la representació, i tot això significa moltes coses. El que passa és que jo estic encantat que a la dreta no li agradin els sindicats. A mi sí que m'agraden els sindicats. Jo simplement estic assenyalant que cada cop són menys però tenen més diners. Has comprat un discurs. Això que són menys, a part d'ho dius però no ho diu, cada cop són més afiliats. Per les eleccions sindicals hi ha cada vegada més representació a la petita empresa, a la gran empresa i a la mitjana empresa. Són dades oficials. Hi ha menys treballadors afiliats. Però què és el que no entens?

Escolta, perdó, ja m'heu dit reaccionari i tot, com pràcticament em sembla. És que hi ha gent que no està afiliada. La gent vota a les eleccions sindicals. Ja m'heu dit reaccionari pel simple fet de no pensar com vosaltres i simplement fer una pregunta.

Has comprat el discurs de la dreta. Però jo no compro ningú discurs. Jo tinc el meu discurs. Jo soc una persona lliure. Has comprat el discurs del PP, de Vox i de Junts. És el discurs que estan

cada dia matxacant. Mora de Déu. Jo, de veritat.

I en contra del salari mínim, estic tranquil. No pateixis, Belén. Belén López, secretària general de Comissions Obreres de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Si ja plorava, perquè no sabem què passarà, doncs ens escoltem el dimecres per valorar també com ha estat la vaga general.

Jo vindré, com una bona persona de dretes, estarem aquí, si fa falta. Jo no, jo estaré de vaga.

Doncs gràcies, Belén, que vagi bé. A vosaltres.