Berlín: després dels atemptats de l'Orgull LGTBIQ+

Ja m'entens, un programa d'un altre gènere, amb David Ávila.

Espontàniament, centenars de persones s'han concentrat aquesta tarda al voltant de la porta de Brandenburg, encara en xoc per l'atemptat d'ahir a la nit, molt a prop d'allà on se celebrava la marxa per l'orgull gai. Conmoció i por són les dues paraules que més repeteixen els integrants del col·lectiu LGTBIQ, que se senten objectiu tant del fanatisme religiós com de l'extrema dreta.

El passat 25 de juliol hi va haver un atemptat a Berlín durant els Actes de l'Orgull. Un jove de 21 anys va embestir una furgoneta contra la multitud i va matar a una dona i va ferir a unes 31 persones. Uns fets que van sacsejar a tota la comunitat LGTBIQ i més d'Alemanya i ens va posar en alerta a tots plegats. Per explicar-nos una mica què està passant, Parlem amb el corresponsal de Catalunya Ràdio Alemanya, en Jordi Regàs, i amb la periodista Marta Tiana, que viu a Berlín des de l'any 2023-2024. Hola Jordi, què tal, com estàs? Bé, molt bé. Hola Marta. Hola, què tal, com sentiu? Perfectament. Jordi i Marta, totes les persones que passen pels amantents, us preguntem amb quins pronoms voleu que ens dirigim a vosaltres. Jordi. Doncs no, jo en masculí, sí. Marta. Els meus són ella,

però també m'estan fent ell, vull dir que qualsevol.

Jordi, posem en situació, què va passar realment el 25 de juliol? Bueno, clar,

si ens remetem estrictament als fets, que és el que sabem, doncs això, a les 10 del vespre hi ha una fogoneta blanca que entra pel sud del Tiergarten, que és aquest parc gegant que hi ha al centre de Berlín, i que embesteix diverses persones en el seu camí pels camins aquests de terra que hi ha al parc. Fins que finalment s'acaba estimpant contra un arbre. Això és aproximadament a mig quilòmetre de l'avinguda del 17 de juny, que és on se celebrava la festa. I ja amb la furgoneta inhabilitada, l'atacant surt del vehicle i fuig. I a partir d'aquí se li perd la pista. Aquest seria el que els fets estrictament explicats de forma freda.

¿Podem considerar aquests fets com un acte LGTB-fòbic, com un atemptat contra el col·lectiu?

Clar, és que el problema és que si ens remetem estrictament als fets i no fem especulacions. L'atac, l'Abdul Balut, que és el noi aquest que va protagonitzar l'atac, no el va reivindicar com a tal, estrictament. O sigui, sí que és veritat que el mòbil, el seu mòbil personal, que el va desencriptar la policia, es va trobar un vídeo en el que pràcticament sembla ser que no se reconeixia, però que confirmaria que formava part o que s'havia inscrit a l'estat islàmic. És un vídeo que no s'ha vist. I és tot informació que explica el Ministeri de l'Interior. Llavors, en cap cas, en cap moment, al més per les dades que tinguem nosaltres, els periodistes, hi ha una condemna o una reivindicació, una condemna en contra del col·lectiu LGBTIQ+, vull dir, no?, No hi és, no existeix. L'endemà a la tarda, evidentment, el van matar. Sembla ser que hauria intentat atacar els agents amb un ganivet i a aquests li van fotre un tret i ell va morir. Per tant, si hi ha alguna mena de reivindicació específica en contra del col·lectiu, no ho sabrem. Simplement, jo crec que el dubte que ens quedarà sempre és si va ser un atac contra el col·lectiu, si va ser un atac apositant que hi havia una concentració de gent amb un acte massiu. És veritat que tenint en compte les mesures de seguretat, arribar amb una furgoneta fins a la vinguda del 17 de juny, que és la que comunica la columna de la victòria que hi ha aquí a Berlín amb la porta de Brandenburg, jo diria que avui en dia és pràcticament impossible. Per tant, si hagués volgut atacar la festa, tampoc crec que se n'hauria sortit. Per tant, aquí la intencionalitat. Concreta de l'atac, jo crec que aquí cadascú ha acabat fent la seva valoració personal, però crec que ens movem en el terreny de les especulacions, no dels fets contrastats.

Doncs en aquest cas només ens basarem en els fets contrastats i no en les especulacions. Marta, en aquest cas sí que el que podem contrastar és com ho ha viscut el col·lectiu LGTBIQ i més des de les entitats, com s'han pronunciat?

Clar, jo crec que aquests fets han posat molt en evidència la gran polarització que hi ha tant dins com fora del col·lectiu. Clar, s'ha de tenir també en compte, jo crec que les versions oficials, o almenys el que s'ha dit des dels governs de Berlín i la policia també, és que ha sigut un atac islamista, un tema que té més a veure amb el terrorisme. Però dintre mateix d'aquests arguments és on es comença a polaritzar com a mínim dins del col·lectiu. És veritat que a les organitzacions locals tothom ho ha condemnat, s'ha sentit en general al col·lectiu sentiments de dol i ràbia. Jo després parlant amb altres persones que també formen part del col·lectiu i que són d'amistats meves, la gent estava després amb una miqueta de por o inseguretat inclús de fer reunions. També que més petites o potser més privades, cuir. De fet, el primer esdeveniment que jo vaig anar a cuir més privat després d'aquests fets, vam parlar del tema i tothom estava bastant sacsejat. Però bé, tornant a aquesta polarització dins del col·lectiu, hi ha hagut com tres basants que jo he vist en general. Una primera, que són qui condemnen aquest atac com un tema terrorista, amb motius clarament islamistes, que dins del col·lectiu sabem que l'islamista, aquesta Barté, no. Aquesta política islamista no és gaire amiga tampoc del col·lectiu, per tant, s'ha condenat molt per aquí. Això han sigut més aquells persones del col·lectiu

que són més de centre-dreta, diguem. Després hi ha hagut una altra posició, que és la mateixa del comitè organitzador del Christopher Streets Day, que se li diu així al Pride aquí de Berlín, el orgull. I aquesta segona posició, diguem, ha intentat dir, home, s'ha de condemnar l'islamisme però no cal relativitzar-lo, s'ha de condemnar també qualsevol intent d'atacar el col·lectiu i, per tant, no podem obviar que sí que està havent una violència contra el col·lectiu perquè, clar, jo crec que. Que aquest atac no arriba en un moment qualsevol. Arriba en un moment en què la comunitat queer alemanya està vivint un augment de violència LGTBI-fòbica. I les dades s'han tret justament després d'aquest atac. La Federació Queer per la Diversitat Alemanya, que és l'ALS, B-D va dir això, que havia pujat un 12% respecte a l'any passat la violència queerfòbica. I per tercera posició que hi ha hagut dins del col·lectiu ha sigut més l'antiracista que ha dit, ostres, L'extrema dreta i els sectors més conservadors d'Alemanya s'estan aprofitant d'aquest atac que podria ser, com dèiem al principi, especulativament amb motius islamistes. I aquest moviment més coiri antiracista està dient, ostres, això s'està fent servir per part d'aquests o s'està instrumentalitzant per part d'aquests sectors més conservadors per promoure polítiques més xenòfobes i que creixi aquest racisme. Perquè és veritat que de sobte han sortit tot de col·lectius i sectors

que mai havien defensat els drets LGTBIQ+, a defensar o a atacar, diguem, en contra o a criticar el que havia passat o els fets d'aquest atac quan mai havien defensat el col·lectiu. És el que es coneix com

a homonacionalisme, en aquest cas, com també n'hem parlat alguna vegada, en aquest cas, contraposar uns drets contra uns altres. Jordi, la Marta deia el tema de la polarització. També ho estàs percebent, en aquest sentit, entre la classe política, aquesta polarització i que s'han agafat aquests fets com a arma política?

Sí, sí, certament, certament, vull dir. Aquí tothom el problema és l'oportunisme, jo crec. Jo crec que aquí el que tenim molt clar és que tenim. La classe política en general aquí ja va donar per bo des del bon principi que era un atac contra la comunitat LGTBI+, perquè d'alguna forma ja els anava bé. De fet, aquí tenim el ministre de l'Interior, que és en Dobrins, que és un piròman, seria el bomber piròman, entre cometes, perquè en lloc de calmar la situació, de seguida es va apuntar l'alarma, dient que altres festes de l'orgull vigilin, perquè ja se sap que hi ha imitadors, que penses, això és el que ha de dir el ministre de l'Interior. I també va ser el primer que va parlar que aquest noi era d'origen libanès. Després ja s'hi van ficar amb el tema que se'ls hauria de treure la nacionalitat a tota aquesta gent, tot i que en el cas d'en Dolonya aquest era impossible perquè era nascut a Alemanya i per tant només tenia la nacionalitat alemanya i per tant no se li podia prendre. I evidentment ja no parlem de l'extrema dreta, que evidentment l'ha fet servir per fer anar l'aigua cap al seu molí, que és el que fan sempre. Evidentment, que l'AFD, que és qui en aquests moments a Alemanya va liderar les enquestes, no només a nivell de tot el país, sinó que aquest cap de setmana hi ha unes eleccions importants a les quals sembla que pot aconseguir la majoria absoluta, veurem. Però clar, l'alternativa per a Alemanya de seguida ho va portar cap al molí de l'extremisme, d'encontrar l'extremisme religiós, d'aturar la immigració. S'aprofiten, lamentablement, aquest tipus d'actes que cadascú intenta treure en partit. I el govern tampoc és que s'hagi lluit massa, perquè en Merz mateix va condemnar l'atac, va anar a una missa en honor de les víctimes, on va mostrar la seva solidaritat, va donar les gràcies a la policia, que menys, Però després, de seguida, doncs sí, sí, l'atac a la llibertat, volen dividir la nostra societat, això tindrà conseqüències. Però després, en la seva política de retallades, per exemple, dels col·lectius queer, això va endavant. O sigui, els col·lectius queer, jo he de criticar ja en el seu moment de dir, senyors, potser que ens donin una mica d'ajuda perquè ens esteu retallant les ajudes per totes bandes. I això no s'està produint. Per tant, una mica aquesta posició de. Home, després d'un atac d'aquest tipus, no tenim altre remei, evidentment, que posar-nos al costat. Però, bé, d'aquella manera, no?

I Marta, en aquest sentit, ara que el Jordi comentava el tema que des del poder, des dels partits polítics que estan al poder, diuen que es posicionen a favor del col·lectiu, però que tampoc fan massa, des de les entitats, què hi diuen? Com reaccionen en aquest sentit? Si hi haurà protestes o no?

Clar, Vera, és important assenyalar que el govern central, el govern de Merz, en cap cas tampoc ha dit que era un atac LGTBI fòbic com a tal. No s'ha fet servir aquesta paraula. I això és una cosa que s'està reivindicant moltíssim, sobretot des dels col·lectius, per dir, escoltem, no podem parlar d'aquesta LGTBI fòbica, que de fet estan en augment. I clar, és contradictori alhora perquè, si veiem les dades les incidències estan denunciades per part de col·lectius d'extrema dreta. Quins estan exercint aquesta violència en contra del col·lectiu són els grups d'extrema dreta. Per tant, el col·lectiu ho està veient com que hem de fer alguna cosa per aturar aquesta violència i que comença assenyalant qui l'està exercint. Amb tota aquesta instrumentalització també vivim en un moment de molta islamofòbia i això també està creixent i ho veiem no només a Alemanya, ho veiem a tota Europa.

I Marta, clar, des de fora, des d'aquí a Catalunya, es considera Alemanya com un dels paradisos del col·lectiu LGTBIQ i més. És així? És aquesta percepció real o és un tòpic que ens ha arribat i la realitat és esbiaixada?

Jo crec que el Jordi ho sabrà millor que jo, però jo des que he arribat a Berlín sempre em diuen Berlín no és Alemanya, Berlín és com una illa, no? I veiem els resultats amb les eleccions passades i ho veiem així també a Berlín, com una cosa, un fenomen estrany diferenciat, no? I és veritat que Berlín sí que és una ciutat que té polítiques amb molta defensa, dels drets i les llibertats LGTB, que hi ha molts esdeveniments i moltes associacions i fons per a aquest tipus d'activitats i d'altres. Però és veritat que també tenim aquestes xifres que et dic que van a moment a la violència i tampoc es veuen en polítiques. Veus les propostes també dels partits polítics que venen i no hi ha propostes obertes per garantir aquests drets, no? I llavors, bé, també, clar, tenim un context on, per exemple, el Dia de l'Orgull, LGTB i Berlín, és que a Alemanya, per exemple, l'any passat van haver-hi gairebé 300 esdeveniments diferents en un mateix dia, no? Per tant, sí que hi ha aquesta diversitat, hi ha aquesta població que clarament vol o exigeix més llibertats i més drets, i hi ha aquesta altra part que també s'ha exercit més violència.

Jordi, també en aquest sentit, com perceps que la societat alemanya respecte al col·lectiu LGTBIQ i més és una població oberta, permeable o encara hi ha molts melons per obrir?

Jo coincideixo bastant amb la Marta en aquest aspecte. Jo crec que aquí hi ha una fractura, com a tantes societats, entre el que es diu camp i ciutat. Per tant, jo diria que les grans ciutats com Berlín, òbviament, Berlín és des d'aquest punt de vista certament un lloc fantàstic, i les altres grans ciutats alemanyes jo crec que també. Però jo crec que la cosa canvia bastant, a tan bon punt te'n vas cap a les ciutats petites, cap als pobles, Aquí jo crec que la situació pel col·lectiu és bastant més complicada. No crec que es pugui comparar amb Hongria, per exemple, que jo vaig estar agafant a massa amb les eleccions i allà sí que és claríssim, però jo crec que sí, que sí que Alemanya, doncs. Clar, sí. A veure, en aquests moments, amb les enquestes a la mà, Alternativa per Alemanya, que és l'extrema dreta, la intenció de vot a tota Alemanya és del 28-29%, i la CDU, que és el segon partit, està en el 22%, o sigui, Alternativa per Alemanya és. La prioritària en aquests moments. I partint de la base que hi ha una part important d'aquest electorat que no tinguin una posició massa a favor del col·lectiu, tot i que Alice Weidel, la seva líder, viu amb una altra dona suïssa. Bueno, això sí, i aquesta Alemanya és l'Alemanya més rural, segurament, potser també l'Alemanya més de l'est, del que eren els antics lands de l'Alemanya de l'est, però jo crec que sí que a Alemanya, fora de les grans ciutats, hi ha feina, i tant que hi ha feina.

Marta, ja estem acabant aquesta conversa. Segurament molts de vosaltres coneixeu la Marta Tiana perquè ha treballat i ha col·laborat a Orgull Ràdio. Ella era la conductora conjuntament amb Blau Piqué d'un programa fantàstic que es diu Obrim el meló. No sé si a Alemanya o a Berlín teniu espais o ràdios com els Amantents o com a Orgull Ràdio. I, en aquest sentit, també, si això hi ha més possibilitat que la gent es pugui estar informada a les notícies o a la realitat del col·lectiu LGTBI.

De fet, sí, hi ha un munt. De fet, de revistes, magazines, hi ha l'LMH, que és lesbiana, després tenim MENA o Queer.de, hi ha la Sigues Oile, també, que es diu igual, com aquesta on se celebrava el Dia del Pride, que hi ha una estàtua de la llibertat, on Sigues Oile. Després hi ha una tele que es diu Out, hi ha un reality show que és, diguem, una isla de les tentacions, però amb només gent queer, que es diu Princess Charming, hi ha algunes sèries i programes també televisius, vull dir que n'està ple.

I barris tipus, per exemple, el Geixample o Xueca i tal, també els teniu a Berlín?

A Berlín hi ha el famós Noli, o el que està a prop del que es diu Nolendorsplatz, que és tota una zona que hi ha metges, només especialitzats LGTB, botigues, cafès, a més, i no falten banderes.

I'm falling in love, I'm falling in love.

Fem una cosa, Jordi i Marta, si voleu un altre dia parlem de tot el que envolta la realitat del col·lectiu LGTBIQ+, i tota la societat, d'una manera més pausada i més tranquil·la de poder fer una fotografia en clau queer i en clau germànica. Així que us esperem en una propera ocasió.

Doncs sí, fem-ho així perquè ens hem deixat molta, molta cosa per dir, eh?

Doncs he anotat queda. Vinga, gràcies. Gràcies.

Catalunya Ràdio.

Catalunya Áudio. Som podcast.