Berta Abellan: "He passat de passar nervis a gaudir competint"

Fa 15 dies la Berta Avellana es va proclamar campiona del món de trial per segon any consecutiu i avui ens ha vingut a visitar i nosaltres estem contents de poder-la felicitar personalment. Berta, bona tarda. Bona tarda. I moltes felicitats. Moltes gràcies. Ja ho has assimilat, ja ho has aterrat. Sí, sí, ara ja sí. Ha estat un Mundial, diria que més exigent que el de la temporada passada, pel freca-freca amb la italiana Rabino, que és curiós, però al final no va quedar ni tan sols segona, però vaja, més exigència, més satisfacció.

Sí, sí, sí, totalment. Al final va ser més difícil perquè crec que totes pugen més fort, no només la Rabino, sinó hi ha una anglesa que es diu Alice Minta, l'Alessia Baqueta, i totes tenen més ganes de guanyar i jo crec que hi ha més nivell que mai.

En quin apartat tu ets superior a les teves rivals? Perquè es diu del trial que és un esport molt tècnic, és en això el teu punt fort, per dir-ho així?

Sí, jo diria el tècnic, però sobretot el mental, perquè ara ho estic treballant i he vist un canvi bastant gran, així com els altres anys era el meu punt dèbil, ara crec que és el meu punt fort.

El mental en el sentit de ser més competitiva, d'afrontar les zones amb més tranquil·litat, amb menys pressió, en quin sentit? Sí, o encara la pressió diferent

et diria, perquè abans la pressió em generava molts nervis, estava super nerviosa, no em sortien les coses, em posava tensa i no disfrutava, i ara al revés, d'aquesta pressió he après com a focalitzar més la concentració en el que toca i ara la gaudeixo.

Això ho fas amb suport professional, sí? Sí, sí. I fa relativament poc que ho fas això. Des del 2023, sembla. O sigui, des d'abans de ser campiona.

Sí. Això, et fixes en d'altres pilots que ho puguin tenir? No sé si ho has parlat amb d'altres pilots de trial. Com ho has gestionat aquests anys? Vas veure, clarament, haig de treballar aquest punt.

Sí, aviam, jo el que feia era entrenar com tocava, competia a vegades bé, a vegades malament, era molt irregular, però sobretot veia que entrenava molt bé i competia no tan bé. Llavors pensava, què passa aquí? Perquè estic fent tot el que toca i no arriba a la victòria. I portava sis sots campionats i al final per canviar-ho vaig pensar, doncs així com si em fa mal l'esquena, aniré al fisio potser per descarregar, doncs potser si les competicions no van bé i em poso tan nerviosa, doncs ho treballaré. I així va ser, vaig agafar una psicòloga i superbé.

Doncs els subcampionats s'han convertit en títols. L'any passat vas fer dublet outdoor i la primera edició del Mundial Indoor Femení, que aquest any ha quedat en només la prova de Barcelona. Tens idea de si. Bé, primer de tot, quants títols et comptes tu? És que ara em parlàvem fora de micròfon i és una pregunta interessant.

Jo personalment dos, perquè jo compto l'outdoor. Però és veritat que l'indoor esperem que cada vegada tingui més nom. El 2025 van haver-hi tres proves, ja ho van comptar com a Mundial. Aquest any n'hi ha hagut una, però la idea és que n'hi hagi més. I si compta com a Mundial, realment són quatre. Però jo compto dos, perquè per mi el Mundial és l'outdoor i jo em preparo per l'outdoor.

I de l'indoor tens informació si. Te'n direm l'any passat que semblava que la cosa arrencava o ens estabilitzarem en aquest any que ens hem quedat amb una prova?

Jo crec que de cara al 27, dues n'hi hauran. Espero que sí. La idea és que anem a Alemanya, em sembla, a Alemanya i al Palau Sant Jordi, i tant de bo n'hi hagi més. Esperem que sí. Ara deies que et comptaves els outdoors. Tu els gaudeixes molt més? Sí, també, perquè l'indoor, com que no el fem tan sovint, cada vegada que el faig és com si fos la primera vegada. Em poso nerviosa, ho he de treballar bastant més i l'autor és, al final, el que faig cada dia. Sí que canvia molt el terreny, però m'agrada.

Que els obstacles siguin naturals, que sigui la muntanya, això suposo que és un afegit, no?, per tu. Sí, a mi m'agrada més,

perquè al final això pot variar segons el temps, segons el lloc i però a la vegada l'indoor

té la gràcia que hi ha més públic o que el tens més a prop no sé si això li dona un és com cantar en públic o en poc públic no diré sense públic perquè a les zones n'hi ha però és evident que molt menys que en un pavelló.

Sí, el bo de l'Indoor és això, que ens dona més visibilitat que mai. La gent d'aquí a prop pot venir a veure'l i és relativament fàcil, és espectacular i és especial. O sigui, a mi m'agrada molt l'Indoor,

però sí que passa amb molts més nervis. Ara que has guanyat i has tornat a guanyar, que diuen que és el més difícil, quins són els teus plans pel 2027?

Doncs seguir entrenant al màxim, seguir competint al màxim, intentar guanyar el Campionat de França, que porto tres anys anant i sempre em quedo al pòdium però no acabo de guanyar, que allà corro amb nois. Sí, aquella categoria és com en un nivell més alt, que em costa més fer, però també em motiva més, m'agrada més i com que m'aplico més em va millor, llavors. És molt divertit intentar que algun dia pugui guanyar la categoria que estic i al mundial també intentar guanyar el màxim de títols possibles.

Perquè en un esport com el trial, la diferència entre la categoria femenina i aquesta mixta o la de nois directament és una qüestió de força física, de resistència tècnica? Quina és la diferència?

És tot una mica, però sí que hi ha bastant, sobretot tècnica i física, però física, si vas anant a moto i vas entrenant, ja la tens. O sigui, no crec que guanyin perquè tinguin més força, sinó si tu treballes bé la tècnica i et vas posant forta, al final pots arribar al nivell. No al nivell del Tony Bowe, però sí que a un nivell alt.

Ara parlarem del Tony Bowe. Tu podries competir al Mundial Masculí o això que fas al Campionat Frances és una excepció, per dir-ho així?

Sí, és una excepció perquè el nivell és Terra 2+. O sigui, el Terra 1 no em ve amb forces d'arribar-hi, i el Mundial, Terra 2, a dia d'avui també és molt complicat, i jo crec que tampoc hi arribaríem. El que estem intentant lluitar és per fer les zones de trial 3, que ja són zones bastant xules, amb bastant nivell,

i jo crec que aquell nivell sí que el podem fer. Reglamentàriament sí que podries competir, és a dir, si tu t'hi apuntes podries competir, però d'acord, simplement en bateria.

Fa uns dies parlàvem amb la Daniela Guillén, que també s'ha proclamat campiona del món de motocross, la coneixes? Sí, sí, sí. Doncs ella ens confessava que es pot permetre participar al Mundial fonamentalment gràcies a les ajudes federatives. La teva situació és similar?

Sí, jo vaig estar molt temps amb la Federació Espanyola i va molt bé perquè t'ajuda per anar al Mundial i et cobreix moltes despeses, però a dia d'avui jo puc competir gràcies a Scorpa, que és la meva marca de moto, i Yati, Segur de Viatges, que és el meu patrocinador principal i altres patrocinadors, però sense aquests patrocinadors no podria.

Però no necessites ajuda federativa i per tant, per dir-ho així, ets autosuficient. Sí, sí, sí, molt afortunada, ja no és suficient. Que no deu ser habitual, ho dic perquè ella gairebé ens parlava d'un exercici de supervivència cada any per poder quadrar pressupostos, per poder desplaçar-te als grans premis, a les curses.

Sí, aquest és el problema, que al final és un esport que requereix bastantes despeses, molts desplaçaments, gasolina, i tots aquests gastos no són fàcils, i encara que tingués una marca darrere, i patrocinadors segueix sent molt més car el que ens costa que no el que guanyem.

En el teu cas, m'imagino, una prova i vas sola, necessites algun mecànic que t'hi acompanyi?

Sí, normalment viatgem amb la meva motxillera Alba i el meu company d'aquí per nau i el seu motxiller i un cop allà ens trobem amb els mecànics que són els que ens han portat les motos i un cop allà entre tots intentem muntar les carpes, preparar les motos i de més.

Tornem a la part competitiva. Ara en dos, dos o quatre, diguem-ho com vulgueu, els 14 de la Laia Sanz estan fora de concurs, no són un objectiu?

Un objectiu no, però sí que m'agradaria guanyar-ne tants com pugui i fins que pugui. Al final és un esport que m'encanta, m'encanta competir i tant de bo pugui lluitar molts més anys. Però és veritat que cada cop veig més rivalitat i crec que totes tenen tantes ganes de guanyar que al final no crec que passi com l'era del Tony Bowe ni com l'era de la Laia Sanz, sinó que serà un any guanyes tu, un any guanya l'altre i jo tinc altres objectius també.

Per qualsevol nena jove que es dediqui a proves de motor en aquest país, suposo que l'Aya Sanz és tota una referència, no?

Sí, sí, sí, per mi ho ha estat tota la vida i al final és que ha obert camí a totes, així que ho és i sempre ho serà.

I ella ha provat diferents especialitats, no sé si tu et plantes en el trial o també t'agradaria. Ara estem al trial, però qui sap si enduro, si velocitat, no sé.

Sí, a mi em crida l'atenció, però tampoc tant com per. No em veig en un Dakar, com ho diuen, sí que m'hi veig, però a dia d'avui no és el meu objectiu i m'encantaria provar-ho. De fet, en fora de temporada sí que intento agafar una mica la moto d'enduro, però fins i tot el punt de competir de moment no. A quina edat vas decidir que volies fer trial? Doncs decidir-ho jo pròpiament no ho sé, perquè no ho recordo, però jo crec que als 6-7, que ja començava a fer algun trial i el meu pare veia que m'agradava i em seguia apuntant a competicions, però. Per tant, en aquell moment li agradava a ell, diguéssim. Sí, i jo seguia perquè ell em deia anem aquí, jo anava cap allà. Però no sé si als 7 o 8 em va cridar més l'atenció a mi i li deia jo d'anar-hi.

El triatl a casa nostra té moltíssima tradició, hem parlat de l'Alessandra, el Toni Bou, però és que abans hi ha Terrés i companyia, vaja, la llista de campions és incomptable. Creus que té la visibilitat que mereix?

No, o sigui, sigui a la T si ens movem, però si no ens movem és molt difícil. Al final sempre acaben sortint els tres o quatre noms de sempre i tant de bo algun dia la gent conegui més tot el trial en general. Hi ha molts pilots catalans que estan lluitant per guanyar títols i per fer molts bons resultats i sempre acaben estant a l'obra. I si pot fer alguna cosa

per robar espai als programes de ràdio, a altres esports que els donem més atenció?

A mi només que em crideu jo diré que sí segurament perquè ho trobo una oportunitat molt gran i per mi és important això, donar-li visibilitat a l'esport i al trial femení sobretot.

Acabo, Berta, ens ha explicat el Marcos Garcia, que et coneix bé, que tens al cap o estàs planejant obrir una escola de trial a Terrassa. Ho tens tot més o menys embastat?

Sí, a dia d'avui tinc una mica parat perquè tenia moltes coses, però la meva idea és reprendre-ho.

Primer el Mundial i després els altres business.

Sí, però tinc moltes ganes. Penso que és una molt bona oportunitat pel trial perquè creixi a la ciutat i la gent ho tingui més a l'abast i així la gent practiqui més trial, el trial vagi millor i hi hagi més interès. Al final crec que és el més interessant.

Dius a ciutat, que clar, evidentment per captar volums importants ha de ser a prop de ciutat. Tu no et deus entrenar a ciutat, o sigui.

No, de fet no hi ha àrees així tan a prop de la ciutat i cèntriques, i la meva idea és aquesta, que a Terrassa, que és la meva ciutat, hi pugui haver una àrea i la gent ho pugui fer fàcil. Perquè tu on t'entrenes habitualment? On més entreno és al motoclub Cent Peus, que també està a Sant Fos de Campsantelles, bastant a prop de tot, i si no, Cap a Igualada, Cap a Tona, Vic, Ripoll, Olot, aquestes zones, sí.

La Berta Avellan, que és doble o quàdruple campiona del món i que té aquest projecte tan xulo, ella ja té els seus patrocinadors, però si algú que ens està sentint diu, a mi em sembla molt bona idea això de fer una escola de tri a la Terrassa, ja ho sabeu, ja us passarem al seu telèfon. Berta, moltíssimes gràcies, a gaudir d'aquest títol i molta sort en la resta

de projectes. Gràcies a vosaltres.