Berta Aroca: les xarxes són un lloc perillós, ens enganxen i ens fan addictes

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui comencem el programa viatjant fins a Austràlia.

Us presento a l'Essent Onil. Hola, tinc 18 anys i mig milió de seguidors a Instagram.

L'Essent és una creadora de contingut, una influencer. Moltes persones volen ser com ella, viure una vida de somni, com la que ella ensenya.

Tot encaixava, però un bon dia. Vaig començar a esborrar fotografies, més de 2.000. Vaig deixar-ne unes quantes, però vaig canviar el missatge. Volia explicar la veritat.

El missatge que va escriure l'Essent a les fotografies deia Social media is not a real life. Les xarxes socials no són la vida real.

Aquesta fotografia a la platja vaig fer-la per ensenyar-vos aquests biquinis perquè la marca em pagava. Vaig fer 100 fotos on se'm veia la panxa i només aquesta va quedar bé. He fet 50 fotos fins que n'he trobat una que he pensat que us agradaria. Necessitava poder sentir una mica d'aprovació social aquell dia. L'essenor Nil va decidir fer això perquè l'engany de les xarxes socials la va consumir. Era addicta a l'aprovació social. Les xarxes socials em van permetre obtenir beneficis enganyant la gent.

Actualment la Sen balla, passeja el seu gos cada dia i estudia per ser consultora psicològica. De moment no ha tornat a convertir-se en influencer.

Avui el Revolució 4.0. Parlarem amb la creadora de continguts, Berta Aroca. Descobrirem una intel·ligència artificial que escolta els clients amb l'Albert Llongueras, CEO i fundador de ComSci. I esbrinarem com hem de preparar-nos per treballar en el futur amb la Inoa Zamora Peralta, directora general d'Epitec Espany.

Revolució 4.0, el món de demà.

Dos dies,

els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web, i els diumenges, de 10 a 11 de la nit, a Catalunya Ràdio.

Amb Chantal Llevina.

Les xarxes socials han convertit la vida en contingut. Això fa que moltes persones pensin en el vídeo, la foto o l'històric, que penjarà fins i tot abans de viure l'experiència. La nostra convidada d'avui ha crescut a les xarxes i s'ha convertit en una de les creadores de continguts més notables de casa nostra. En aquest vídeo es presenta ella mateixa.

Avui és el meu Sant. Em dic Berta i jo, a diferència de la majoria de Bertes, celebro el meu Sant el 6 d'agost. M'he posat a investigar i a Catalunya actualment som 10.464 Bertes, de les quals la gran majoria celebren el seu Sant el 4 de juliol, el 24 de març o l'1 de maig. Llavors, la pregunta aquí és, per què jo ho celebro el 6 d'agost? La meva mare sempre diu que és perquè ho va veure en una bíblia. En tot cas, a mi el meu nom m'encanta. Perquè el teu nom forma part de la teva identitat i, d'alguna manera, et defineix.

Ho tenim tots clars, el seu nom és Berta, va penjar el seu primer vídeo a punt de fer 13 anys i ara ja té més de 230.000 seguidors a TikTok, 60.000 a Instagram, 290.000 seguidors. Berta Roca, què tal? Benvinguda al Revolució. Què tal? Moltíssimes gràcies, em fa molta il·lusió, la veritat. Escolta, a veure, coneixies aquesta història que hem sentit a l'inici de l'escena onil que hem explicat? Què en penses? No la coneixies, eh?

No la coneixia gens primer cop que l'escolto, però igualment primer cop que escolto la seva història, la d'aquesta noia, perquè em ressona molt i he escoltat moltes històries similars a les xarxes de creadors i creadores de contingut que no han pogut suportar-ho ja més, aquesta. Falsa vida, podríem dir, i la pressió que tot això implica, i que també han decidit viure la vida real.

Ja. I tu, Berta, perquè ets molt jove, quina edat tens? 24 anys. 24 anys. Quan vas sortir a Instagram tenies 9 anys?

Ostres, no me'n recordo. Jo sé que em vaig obrir el meu primer perfil d'Instagram als 11. O sigui, superpetita, una nena, literal, clar. Et van deixar els teus pares? Em van deixar els meus pares perquè jo ja feia YouTube. Tu als 11 feies YouTube. Jo als 11 ja feia. Jo als 10 ja vaig penjar el meu primer vídeo de YouTube i recordo que la meva mare em va dir, aviam, no. No, no pengem aquests vídeos, perquè jo penjava com vídeos cantant i fent coses de nena, no? Que fa a casa seva quan li agrada gravar-se amb la seva primera càmera. Bueno, no era ni meva, era dels meus pares, evidentment. I llavors allò m'ho va fer eliminar, però és que la meva passió era parlar. I era xerrar i xerrar i xerrar. I vaig començar a fer vídeos ensenyant el que hi havia a la meva motxilla i el que es feia en aquell moment. I des d'aleshores no he parat. No has parat, eh?

Clar, ara, precisament, la Unió Europea, com saps, vol prohibir que els menors de 13 anys puguin accedir a les xarxes i que fins als 15 només hi entrin amb supervisió. Clar, tu no vas ser així. Com ho veus, no? Què et semblen aquestes mesures? Veus bé que un menor de 13 anys, tu que ho has viscut, ja en parlarem, no pugui accedir a les xarxes socials, tu vas fer als 10-11.

Jo ho vaig fer superpetita, ho feia perquè ho fèiem tots. Jo recordo que anàvem a 5a de primària i tots teníem Facebook i tots teníem Messenger i era com la manera de comunicar-se. Em sembla bé aquesta decisió? Doncs sí, em sembla bé perquè les xarxes poden ser un lloc perillós. Però sí que és cert que. Primer, que trobo que serà molt difícil d'implementar, perquè com ho fas? O sigui, quina és la manera de dur-ho a terme? I segon, que sento que d'alguna manera, i no vull que se'm malinterpreti, et pots quedar com enrere, perquè si la manera de comunicar-se dels teus companys, per exemple, és a través d'Instagram, mirant TikToks, mirant YouTube, si tu ets l'únic que no ho té. Clar, o sigui, hauria de ser com una cosa molt radical i no crec que s'acabi implementant perquè ho trobo dificilíssim, tot i que reconec perfectament el perill que hi ha a

les xarxes i en veure vídeos reals. M'has dit, les xarxes poden ser un lloc perillós. Per què? Què t'ha passat a tu?

Home, a mi, mira, clar, jo soc creadora de contingut però també soc consumidora. I trobo que pot ser un lloc molt perillós, per exemple, l'altre dia vaig fer un vídeo parlant sobre el tamany dels meus pits, que és una cosa que em pregunten molt. Jo soc una noia prima i tinc uns pits petits i hi ha moltes nenes que em pregunten que com ho faig per no tenir complexes. I just vaig fer un vídeo perquè vaig pensar. Hòstia, jo crec que no tinc complexes justament perquè quan jo vaig créixer mirant xarxes encara no hi havia aquesta pressió estètica i encara no hi havia influencers que ensenyaven que la manera en la que elles han superat el complex és operant-se. Llavors vaig pensar, un dels perills és aquest, és que tu ets una nena petita que està creixent, que encara no has ni crescut i que veus com la teva influencer preferida supera els pits. Llavors ja penses, és una cosa normal i jo haig de fer exactament el mateix. Aquest és un dels mil perills. Després, doncs això, veure vides irreals, pensar per què tu no pots fer tots aquests viatges increïbles, per què tu sí que has de treballar vuit hores quan després veus que una influencer o un influencer cobra el que tu cobres en tres mesos fent un vídeo, etcètera, etcètera. És molt perillós i tenim una responsabilitat grossa.

Clar, tu creus que els joves estan massa enganxats avui en dia a la xarxa? Ens fa addictes aquests algoritmes a les xarxes, Berta?

Jo crec que tots plegats estem enganxats, no és una cosa només de joves. Crec que de vegades es posa el focus en el que els nens i joves fem. I jo, per exemple, amb ma mare tenim les mateixes hores d'ús de mòbil. Quantes hores? Jo moltes més de les que m'agradaria. Quantes? 7, 7 i mig a 8. 7 i mig a 8? Que és bestial, jo de vegades me vaig a dormir i dic, però avui què has fet? A part d'estar mirant el mòbil tot el dia, que llavors puc justificar-me dient.

Estaves fent emails, estaves fent whatsapps, estaves penjant una foto a Instagram, on estaves? Perquè clar, no és el mateix estar a social media que fent emails de feina, on estaves?

Doncs consumint contingut. És que no vull enganyar-me a mi mateixa, perquè de vegades sí que dic, bueno, és la meva eina de treball, tal. No, no, tinc un problema d'addicció al mòbil, i crec que el tenim moltíssima gent.

És titular, això, tinc un problema d'addicció al mòbil. T'has plantejat parlar-ne? És a dir, hi ha l'Enric Massipe, que per servir de la Desconnecta, no ho sé, Berta, ara parlarem, perquè és la teva feina, la teva feina també és treballar a les xarxes, clar. És a dir, tu treballes a les xarxes, ara quina és la feina de la Berta Roca?

Jo ara mateix visc de crear contingut a les xarxes en català.

I, per tant, treballes amb empreses, amb institucions, i crees contingut, i vius d'aquí. Exacte. Ara mateix sí, he vist d'això. Vius d'això, però, per altra banda, dius que estàs enganxada al mòbil. Llavors, com ho fem, això?

Bueno, clar, és la gran trampa aquesta. Que jo podria. Si hi ha molta gent, per exemple, que el que fa. Molta gent que es dedica a xarxes, em refereixo, que el que fa és tenir dos mòbils. El mòbil de feina i el mòbil personal. I en el personal només tens whatsapps i telèfon. Jo això, primer, que ho trobo una cosa molt privilegiada de fer, perquè jo el que no puc fer és, ara, separar-me els dos mòbils, tenir un mòbil només perquè em truquin i l'altre tal. Però segon, que ho trobaria poc pràctic. Llavors, el que faig és, doncs, és que per mi. Tot pot ser contingut, saps? Llavors jo crec que el meu problema és aquest, o sigui, el que m'agradaria solucionar és això, és separar la feina del que no és feina. I vull anar a dinar i no pensar en fer una foto per fer l'Instastory, saps? Senzillament vull anar a dinar i ja està. I aquí és on hi ha la gran trampa. ¿A vegades has patit ansietat degut a les xarxes? Sí, sí, sí. Evidentment, és el que em dedico i és el que més hores faig durant el dia. Evidentment, he patit ansietat quan he penjat un vídeo i no ha agradat, quan he penjat un vídeo i no s'ha fet viral, que això és una altra cosa, la cosa aquesta de fer-te viral, vulguis o no, et fa molt addicte. Veiem vídeos horrorosos que et surten perquè si hi ha l'algoritme això també em fa molta ansietat, etcètera, etcètera.

Clar, llavors et pregunto, és que avui jo crec que va molt bé perquè molts joves es poden sentir identificats, ja saps, temes de salut mental, és a dir, les xarxes al final no volem tenir ansietat, a vegades l'ansietat tenen adults, els joves, per problemes de la vida, de la feina, però degut a la xarxa. Això ho has parlat a vegades tu amb un professional, amb un psicòleg que t'ha dit, no ho sé, ho hem de separar perquè tu et vols dedicar a treballar d'influencer, que ara en parlarem, però que pugui ser una feina que no la visquis amb aquest nerviosisme, no?

He de dir que no l'he vist amb aquest nerviosisme. Hi ha dies en els que sí que sento això com qualsevol persona en el seu dia a dia. Però evidentment és la feina més privilegiada del món i jo no és que no et vull enganyar i dir-te si és que agafo el mòbil i em fa uns nervis. Home, doncs no, és la cosa més fàcil del món. Tu agafes el mòbil, et grabes i penges el vídeo. Sí que evidentment soc humana i hi ha coses que m'afecten perquè no soc un robot i un comentari dolent m'afecta i un vídeo. En el que atropellen a un senyor i no se censura, també m'afecta, saps? Però no, la veritat és que no ho he hagut com de. D'haver de parlar mai amb un expert més enllà de quan ha passat com una cosa més forta, saps?

El canal Som Eva de 3K t'hem vist aquest any fent un programa més televisiu, si a tot on provables tot un seguit d'activitats. Has estat contenta de l'experiència en aquest programa?

Molt, moltíssim. M'ha encantat. He gaudit molt i he après moltíssim.

Llavors, Berta, què vols ser? Què vols dedicar-te? És a dir. Comunicadora, treballa a la xarxa. S'ha dit que els influencers ara han perdut credibilitat. A les xarxes ho creus o estàs en contra?

No, no ho crec perfectament, clar. O sigui, com ja et dic, jo soc creadora de contingut influencer, com vulguis dir-li, però també soc consumidora i esclar que veig això. I per què? Home, doncs, perquè vulguis o no, tu passes de tenir una vida com la resta de persones de la teva edat a que, de sobte, et paguin. Molts més diners per fer només un is d'història o per fer només un reels. Jo crec que tothom acceptaria aquest estil de vida perquè a tothom li compensa fer això, però clar, el problema és que llavors tu mateixa normalitzis. Que el valor de la feina és aquest. Que tu mateixa normalitzis que fent un Instastory i cobrant 500 euros m'ho invento, doncs és una cosa normal i corrent. Llavors, evidentment que no connectem amb la resta. Tenen estils de vida superdiferents els teus. Veus que un cap de setmana normal i corrent se'n va anar a París. Un viatge normal i corrent és a les Maldives. Es canvia en l'iPhone cada cop que surt un nou model. Això és molt diferent i és normal tu veure aquella influencer que al principi seguies perquè anava a la uni i estudiava com tu, i ara dius que no connecto gens amb el que penges, jo no em puc comprar una casa, jo no puc comprar-me un nou iPhone, jo no puc anar de viatge amb el meu nòvio dos cops al mes.

Clar, perquè han perdut una mica aquests influencers en el sentit de la realitat, no?, i fan una vida de somni que molta gent no es pot permetre si guanya 1.000 o 2.000 euros al mes, correcte? Sí. Clar, avui et puc preguntar, no exacte, però la forquilla, perquè, mira, jo no treballo en aquest sentit a les xarxes socials, en un story una bona influencer tu tens, recordem, en total 290.000 seguidors, d'acord?, Una story on reel, perquè entenguem, a quant es paga? Entre 500 a 1.000 euros?

És que sé que és la resposta horrorosa perquè tothom ho diu, però és que depèn tant. De la forquilla, digue-me una forquilla. És que no et puc dir cap forquilla, perquè el problema o la cosa del sector aquest és que no hi ha com uns preus estipulats. Llavors tu decideixes quin és el teu preu. Jo tinc companyes del sector que tenen menys seguidores que jo, o sigui, menys seguidors que jo, i que demanen 1.000 euros per una story. Mil euros per un story? Jo et puc assegurar que jo per un Instastory no demano mil euros. I també depèn moltíssim de l'empresa. Jo no demano el mateix a una petita empresa que moltes vegades ho fas gratis perquè hi confies i perquè t'agrada i hi consumeixes, que a una empresa que sí que té més diners, de vegades són ells els que et diuen directament que et paguen, de vegades, saps, vull dir, no et puc donar una forquilla perquè és que realment depèn de mil coses, la llengua una d'elles.

Clar, però a veure, un estori 1.000 euros, llavors un rill molt més, perquè el rill queda fixat. Doncs sí, m'imagino que sí. O sigui, perquè entenguem, perquè jo crec que això està bé que la gent ho sàpiga, segurament s'ho pregunta. Què val un estori? Pot ser des de 200 euros a 1.000 euros?

Pot ser des de 0 euros. Perquè pot ser a canvi de producte, per exemple.

A canvi que et deixin anar a provar el producte, anar en unes vacances, i pot ser 1.000, 2.000, i depèn de si la influencers és catalana, espanyola o internacional, es pot inflar. Però més o menys, una influencer catalana o espanyola estaríem parlant de 1.000 a 10.000 euros.

Catalana o espanyola ja hi ha molta diferència. O sigui, hi ha influencers que, jo crec que en castellà ja et paguen molt més senzillament perquè encara hi ha com molt l'estereotip aquest de que si ho fas en català no arriba tanta gent, tot i que sigui un públic molt més segmentat. Llavors, és que no ho sé, no t'ho puc dir. Doncs posem per una story 300 euros. No ho sé, però m'ho estic inventant, estic posant, fent una mitjana absolutament inventada.

Iberta Roca, influencer catalana, 230.000 seguidors a TikTok, 60.000 a Instagram. Ara t'he de preguntar la teva relació amb la intel·ligència artificial. També la fas servir? Oh my God, això no m'ho esperava. També la fas servir ara? Perquè és més temps del mòbil.

Sí, sí, faig servir el xat GPT. També més del que m'agradaria. Què fas servir? Doncs. Realment, sobretot ho faig servir molt quan vull fer, per exemple, coses com més artístiques, que és horrorós això, eh? Però, per exemple, l'altre dia volia innovar i fer un post així diferent, fent una mena de collage, tal, no sé què, i li vaig demanar ajuda a la intel·ligència artificial. Em va fer un quadro. Primer que em va retocar el cos, que jo li vaig dir, tu, per què em retoques el cos? Si t'he dit que l'únic que vull és que em superposis aquestes coses. I segon que vaig dir, mira. Realment no m'agrada i prefereixo la naturalitat però sí que cometo aquest error de moltes vegades en comptes de buscar-ho a Google doncs, ara per exemple avui li he preguntat quan és pont per la Mercè d'aquest any per exemple, saps? quan ho podria haver buscat a Google perfectament Berta,

qui són els teus referents a l'hora d'admirar? és a dir, tu tens seguidors a les xarxes dones, comunicadores periodistes, influencers qui t'agradaria ser o qui t'inspira?

No m'agradaria ser ningú. M'agradaria seguir sent jo mateixa. I qui m'inspira? Doncs m'inspiren sobretot les dones del meu entorn. Hi ha dones. És que les dones del meu entorn són superintel·ligents. Qui? La teva mare? La meva mare, la que més, per exemple. Però si ja parlem estrictament de xarxes. Juliana Canet, que és una de les meves millors amigues, Gala Castelldort, que és una de les meves millors amigues, Ayla Madison, que és una artista fantàstica, que serà famosíssima d'aquí a poc, Maria Vallespí, o sigui, és que m'inspiren tantíssimes dones i segur que m'estic deixant noms, i també molts homes, evidentment, vull dir, Alberto Gadel, per exemple, un dels meus amics de l'ànima, també.

Juliana Canet, companya d'aquesta casa, també et parla que a vegades té la sensació d'estar cansada, també, de les xarxes, no?, d'estar exposada contínuament. És una cosa general, sí. És la feina, és a dir, quan comuniques i tens un espai públic, la gent et pot mirar. Exacte. Què et diu ta mare? Et vaig deixar, és a dir, ara els pares i mares, mira que jo soc mare, també diem, no deixem el mòbil a la nostra filla, xarxes socials no, ens estan avisant. Tu ara diries, ara que ets on ets, que tu creus que et van donar el mòbil massa d'hora i vas entrar massa d'hora a les xarxes o no? Ho penso molt.

Sí, però alhora sento que en aquell moment no era un lloc tan hostil com ho és ara. Llavors no érem gens conscients dels riscos i dels perills que hi havia. Ara crec que les coses han canviat moltíssim i si jo, per exemple, ara fos mare, no exposaria els meus fills, des de petits, per exemple, saps? Però en aquell moment és que no ho sabíem, no sabíem lo gran que es faria perquè no era així de gran.

Per tant, ara les mares i pares que t'escolten des del Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, Berta Roca, influencer, 25 anys, 24, donaries xarxes socials als teus fills de 11 a 12, t'esperaries?

Primer, no soc mare, per tant no sé el que s'ha de fer i no sé el que faria. Les coses canvien moltíssim i les opinions també. Segon, que tothom faci el que vulgui i li sembli més adequat. Tercer, doncs no, jo ara mateix, si ara em quedo embrassada. Procuraria vigilar més i anar amb peus de plom. Molt bé.

Aviat faràs 25, portes 13, sent creadora de continguts. T'hi veus, sent-ho, 13 anys més? No. Què vols fer? Quin és el teu somni?

A mi m'agrada fer això, m'agrada tenir un micro davant i xerrar i aprendre de professionals com tu. Gràcies. T'agradaria tenir un programa de ràdio o televisió? Sí, m'agradaria molt. Ja vaig fer el Loft amb la Gala Castelltorto i l'Alberto Gadel, i abans amb la Xenia Casado hi vaig ser molt feliç, he fet el Ciatot, no ho sé, no et puc dir llocs, i jo estic oberta a la vida i absolutament a tot, però és que m'agrada, m'agrada això. T'agradaria treballar a la ràdio o a la televisió, eh? O fent YouTube, per exemple, vull dir, comunicant.

Estarà mal vist, doncs és que depèn, ara ja està mal vist, però no tothom ho veu mal vist, llavors depèn.

Un dia Berta Roca podrà crear un vídeo i desaparèixer durant un any i deixar que una IA continuï sent Berta Roca per ella, segur és possible una flipada.

No, no, la IA no substituirà mai aquest carisma de Berta Roca.

Gràcies per la sinceritat d'aquesta entrevista jo crec que has dit moltes coses interessants has explicat les teves pors les coses que has guanyat a les xarxes però també els perills i jo crec que sobretot. Has d'intentar seguir el teu somni. Joana, jo que soc més gran que tu, si et vols dedicar a la comunicació, clar que sí, no? Ràdio, televisió, molta feina, eh? Que les coses, clar, els influencers, és molt fàcil, no, no, la vida no és de fer una història i un post, és d'escriure, de treballar, d'estudiar, però segur que surten coses. Avui hem fet reflexió amb la Berta Aroca sobre el món de les xarxes, pares i mares, joves que ens escolteu també per pensar, per reflexionar. Gràcies per ser-hi, molta sort, i ens veiem aviat.

Gràcies a tu.

La història no és res més que un diàleg bastant dramàtic, per cert, entre l'home i l'univers. Maria Zambrano. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina. A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Ollent, sovint quan truquem a una empresa per fer una gestió ens avisen que la trucada serà gravada, d'acord. Però després, què es fa amb totes aquestes converses? Les empreses tenen milers i milers de converses amb els seus clients, però sovint no les escolten realment. Avui us explicarem una iniciativa que vol convertir aquestes converses en decisions i aquestes decisions en accions. I ho farem amb un emprenedor, amb el CEO i fundador de ComSai, que és l'Albert Llongueras.

Albert, emperador tecnològic, benvingut al Revolució, què tal? Què tal? Benvingut, gràcies per convidar-me. Gràcies, a veure, com s'ha, i heu creat dues eines, m'han dit, d'intel·ligència artificial, precisament per escoltar aquestes converses dels vostres clients i convertir-les en informació que ajudi a prendre decisions, explica molt fàcil això.

Doncs mira, al final té una història bastant senzilla, crec que és, nosaltres vam començar amb una plataforma d'agents, amb intel·ligència artificial, que el que feia era automatitzar les respostes, que quan preguntàvem a un client o a una empresa, automatitzàvem totes aquelles respostes que podíem. Què va passar? Que vam veure que cada vegada més hi havia més respostes automatitzades. I llavors, veies com que el client necessitava una confiança sobre aquestes respostes que s'anaven generant de forma automàtica. Però com que perdia el control, tu necessitaves donar-li, i nosaltres també internament, una eina en la que diguessis, ostres, el que jo t'estic responent, la guia que t'està responent, és correcta. I aquí és on apareix el segon producte, que és el de Signals, que és el d'analitzar el que està passant. Clar,

té sentit explicar que l'atenció. Té sentit, eh, que deies? L'atenció al client ha quedat obsoleta, a què et refereixes? És a dir, vosaltres, a mi a vegades jo truco a algun lloc i em diuen aquesta, aquesta conversació serà gravada, val? Llavors, vol dir que aquesta ja analitza la conversa

que he tingut jo? Sí, sí, sí. L'analitza perquè posteriorment es pugui saber què està passant. És a dir, les empreses, el que els passa és que, i és normal, perquè venim d'un. Clar, és que la llei està canviant tot molt ràpid, no? Llavors, les empreses tarden molt més a posar-se al dia, no? Llavors, Quan un centre d'atenció client el que fa és basar-se en categoritzacions. Llavors tota conversa que entra es categoritza i es diu, doncs mira, aquesta va d'estat del pedido, aquesta va de reclamacions, aquesta va de devolucions. Però aquí perdem molta informació i a sobre ens estem basant en com, o sigui, les empreses el que fan és dir, està content amb el client i ho basa en una enquesta de satisfacció que s'envia posteriorment. Una enquesta que respon entre un 7 i un 10%, depenent del sector. I a sobre tu estàs respondent al client i no mires la conversa que han tingut. Con lo qual, les decisions que pots prendre poden estar molt sesgades. Llavors, el que fa Signals és dir, traiem tot això, molt bé, tu què tens? La teva font bona són les converses. Per tant, jo vaig analitzar les converses, com ho ha dit el client, què ha dit i com ho ha dit. I això em fa treure el. Sí, sí, està parlant del seguiment d'una comanda, però. Escolta, potser t'ha dit que no ho entén a la web, que no sap com trobar tot el seguiment d'allò, i això es perd, perquè està posat com a seguiment de, en canvi, amb signals, et permetrà veure això.

Per tant, gràcies a la IA, pot detectar, per exemple, una determinada queixa que repeteix molt abans que l'empresa se n'adoni, sí?

Clar, perquè les tornem a dir el mateix, que els centres d'atenció de clients tenen categoritzacions predefinides ja, que han fet l'exercici en el moment d'implantar aquesta eina, no Signals, sinó l'eina que tenen de centre d'atenció client, i això potser ho van fer fa tres anys. I això, modificar-ho, doncs sí, es va fent, però cada una vegada a l'any, dues vegades a l'any, màxim, no? En canvi, Signals passa d'aquestes categoritzacions i les fa dinàmiques. Llavors, al fer-ho tot dinàmiques, és el que permet detectar això.

Albert, ens visiten molts emprenedors i al llarg de la revolució venen moltes històries que, per cert, el juny tindrem els Premis Emprenedors de la Revolució i premiem totes aquelles empreses tecnològiques. T'he de preguntar per la història, és a dir, d'on surt la idea de crear aquesta empresa tan disruptiva? Quants anys fa, ara, d'aquesta idea i d'on va sorgir la conversa de hem de crear aquesta empresa?

Això va sortir fa més o menys uns tres anys. Jo estava en un altre lloc, després em vaig deixar-ho i fa dos anys, bueno, quasi bé dos anys que vam començar la companyia. Però bueno, ja vam venir amb aquesta idea que vèiem fa uns tres anys que la tecnologia havia evolucionat molt. Començava a sortir una intel·ligència artificial que ja era usable, diguem-ho així, però els productes de mercat que existien, de centres d'atenció al client, o sigui, estaven molt lluny, continuaven desfasats, sempre donant les mateixes respostes, amb plantilles, amb fluxos estàtics, i tu dius, ostres, però amb la tecnologia que hi ha a dia d'avui, tot això es pot canviar. Jo puc entendre que m'està demanant el client i si em demana la mida d'una maleta. Jo he dit donar-li i no donar-li tota la FAQ, la pregunta estipulada. I llavors aquí va començar la idea. Vam començar amb la part d'agents i després ho hem evolucionat amb signes per dir, hem de tancar tot el cicle. És a dir, no només és vàlid donar la resposta, sinó que jo et dono una resposta, vaig mirant què va passant i llavors vaig implementant. Perquè si no és molt comú que els directors d'atenció client es basen en sensacions, nosaltres traiem aquestes sensacions i diuen jo necessito això, però potser no necessiten allò.

Emprenedores i emprenedores, emprenedores de la revolució, com s'ha de dir, aquesta empresa nativa d'intel·ligència artificial, això fa més hàbits a l'hora de pensar com la IA pot fer feines automàtiques i en aquest cas el servei d'atenció, en aquest cas. Per tant, quan oients ens graven i ens ho diuen, aquesta informació, l'empresa se suposa que millora. Vol dir que, perquè ho entengui també, els xabots que a vegades parlem, també vosaltres els treballeu, sí? Tot.

És a dir, nosaltres treballem amb qualsevol canal. Això és una cosa que va ser des del principi, que això va ser multicanal. Multicanal vol dir que si tu fas una configuració per un chatbot, que el dia de demà diguis, jo vull la veu. I la mateixa configuració que has fet del chatbot, la tens per la veu i per l'email. Llavors, tu tens una regla de negoci gestionada, però tens tots els canals oberts. I és un tema de, amb la nostra plataforma, vas obrint i traient canals. A la plataforma, eh?

Podem dir clients, clients o empreses del sector treballeu per fer, no sé si el sector viatges, el sector de venda de concerts. Mira, jo l'altre dia em passava, no? Havia de parlar en un chatbot per unes entrades, no? És a dir, per quins sectors d'empreses treballeu aquesta ja? Doncs mira, vam començar,

jo he estat molts anys amb una aerolínia i vam començar amb aerolínia, però a dia d'avui tenim tres clients que són de mobles, de venta de mobles online i físiques, després tenim gimnasos, després tenim agències de viatge, Una miqueta, no ens hem volgut tancar mai perquè al final pensem que la nostra solució tan vàlida és donar un missatge per una agència bèstia com un gimnàs. Al final és entendre. Nosaltres el que tenim molt clar és que els nostres agents el que fan és entendre i sobre aquesta entesa responen.

Quants agents d'intel·ligència artificial estem parlant que teniu?

Cada client en pot tenir entre 10 i 20, més o menys.

I què et sembla en l'actualitat? Perquè clar, tothom preocupat amb aquests agents d'intel·ligència no ens hem d'espantar. És a dir, aquests agents estan ben regulats i ben treballats, no?

Jo sempre quan parlo amb un client li dic que tracti un agent com si fos una persona més. És a dir, Quan entra, tu li dius, com l'explicaries a aquesta persona si vingués a la teva empresa? Dic, explica-li igual. De fet, a la nostra plataforma no hi ha res tècnic. Tot és llenguatge natural i s'explica d'aquesta manera. Per què? Perquè la persona que ho gestiona ho faci de la mateixa manera que ho faria amb una persona. Per tant, aquest canvi cultural que hauria de fer aquesta persona no cal que la faci. Aquests agents tenen noms o no? No, normalment buscador de productes, d'evolucions, podríem ser més creatius.

Què en diries que és el millor i el pitjor d'emprendre? Us va bé? Crec que sou 8-9 persones ja en aquest equip. Les empreses tecnològiques no pareu de créixer. Què diries que és el millor i el pitjor d'emprendre als oients?

Bueno, jo penso que és un sector en el que hi ha molta demanda, hi ha molta cosa a fer i això és molt apassionant. Aixecar una empresa. És complexa i tothom que ho hagi fet entendrà el que diu. Però bé, hem tingut la sort de tenir un inversor des del principi i això al final fa que potser no hagis de pensar tant en els diners com hauries de fer si haguessis començat sense res. I això s'agraeix moltíssim.

S'està fent i funciona per això. Gràcies, Albert, per venir a explicar-ho.

Molt bé, moltes gràcies.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

La feina de tots canviarà d'aquí a deu anys. El que no sabem encara és què haurem de saber en el futur quan la tecnologia que avui que fem servir sigui ja obsoleta. Pot ser que la competència més important en el món de demà sigui saber aprendre de manera constant. Ara bé, podem ensenyar això a les noves generacions? Avui en volem parlar amb la Inoa Zamora Peralta, que és directora general de PITEC Espanya. Hola, Inoa, què tal? Benvinguda. Hola, benvinguda. Què tal? I també la Ainhoa, bé acompanyada de l'Anna Pallarès, una estudiant de tercer any de PITEC. Què tal, com estàs? Molt bé. Molt bé, de Galícia. Ainhoa, a veure, què haurà de saber, em diries, una enginyera de programari d'aquí 5 o 10 anys? Perquè, clar, tot canvia tan ràpid que què haurà de saber?

Bé, això precisament és molt difícil de saber, no tenim una brújula, no som bruixos per saber això, però sí que tenim molt clar les competències que hauríem de tenir precisament per enfrontar-te als reptes que realment vindran del futur en aquest sentit.

Molt bé. La velocitat amb què evoluciona la tecnologia ILEA fa que cada vegada sigui menys important dominar una tecnologia i més important saber aprendre. Adaptar-se i afrontar, no? Estem formant els joves per aquest escenari, em diries?

Crec que encara, precisament, les universitats i els centres que estem precisament enfocats en preparar les futures generacions estem una mica enfocats en els continguts, no tant en la competència. Precisament l'impacte de l'AI el que està tenint en totes nosaltres és que està qüestionant la manera que tenen d'aprendre, per una banda, i per altra, les competències que desenvolupen més enllà de la tècnica, perquè precisament. En el nostre cas, ingènieurs i ingènieres informàtiques, la AI avui dia està fent moltíssimes coses i el que necessiten els nostres estudiants i la societat en general és tenir, com deia al principi, unes competències d'aprendre, aprendre, que tu deies en la introducció que és fonamental i que a Epitec ho entrenem a diari, que és com podem aprendre les coses que no sabem encara que existeixen. Perquè per una banda està crear, que pasos posats, i, de fet, hem de crear moltes solucions, etcètera, però realment no sabem, com deies, què passarà. Llavors hem de tenir les claus per enfrontar-nos a aquests reptes que ens portaran, no en cinc anys, jo crec que en un any.

Molt bé, l'Anna, que ve de Galícia, vas estudiar Enginyeria de Programari. Explica'm una mica com ha evolucionat aquests anys, què et va portar a estudiar, què volies ser o què vols ser?

Pues yo creo que estudiar Ingeniería e Informática en EPITEC y estudiarla en otra universidad es bastante diferente. Yo nunca he estado en otra universidad pero puedo hablar de gente que conozco que ha estado en otras universidades. Yo soy estudiante de tercero y me veo comparada con otros estudiantes de tercero y creo que hay cosas que yo sé y que me han enseñado en hacer en EPITEC ya fuera del ámbito tecnológico. El saber. Organizarte en los proyectos, saber trabajar en equipo, saber tener todas esas competencias que son igual de importantes porque cuando estés trabajando el día de mañana vas a tener que hacer esas cosas, no solo te van a poner en una sala, en un cubículo a programar y ya está. Y es lo que decía Inoa, de que ahora tenemos la IA que puede hacer muchísimas cosas que hay cosas que igual antes se llamaban una ingeniería que ya igual no necesitas saber porque para utilizar la IA tienes que saber lo que le estás pidiendo, pero. Igual no lo vas a hacer tanto, entonces tienes que trabajar en otras competencias. Creo que eso es lo que aprendes en Epitec y es lo que de verdad te enseña.

¿Tu de que volies treballar que et vas apuntar? Es a dir, ¿que vols ser?

Bueno, estoy explorando muchos campos. Lo bueno es que he hecho prácticas ya desde el segundo año, entonces también es una gran oportunidad que te dan para poder explorar. Las primeras prácticas fueron en el ámbito de blockchain, pues para ver si me gustaba. Yo nunca había estado ahí, nunca me habían enseñado, entonces fui allí, aprendí, vi de qué iba. Ahora estoy intentando buscar algunas prácticas de ciberseguridad, pues porque también es un campo que también es muy necesitado y que es muy importante y quiero explorarlo, pero el tener prácticas todos los años de segundo también es algo que a mí me alegra porque puedo explorar y puedo ver qué me gusta y en dónde quiero de verdad aterrizar al final.

Sobretot també es tracta de treballar per projectes, no? Treballar en equip, no?

També? Justament, sí. O sigui, a Epitec estudies durant cinc anys. Realment, el que fas t'entrenes durant cinc anys desenvolupant projectes reals amb els teus companys i tu sol o tu sola, òbviament. Com deia l'Anna, o sigui, tens el projecte que has de desenvolupar, però també tens pràctiques que has de desenvolupar a empreses reals des de segon anyer. I també tenim un quart any que viatges per al món, o sigui que en aquest sentit veus altres realitats i treballes amb altres cultures també en l'àmbit, òbviament, de la enginyeria informàtica i desenvolupes un projecte emprenedor al final del procés. Realment en Epitec estudies durant cinc anys un procés que et revoluciona, com el nom del programa diria a nosaltres, que realment Epitec et revoluciona, et transformes, perquè, òbviament, agafes la part hard, estem parlant tota l'estona de la part més de soft skills, perquè és la raó i el valor diferencial que tenim a Epitec, realment, és la pedagogia, el peer-to-peer learning, el que no hi ha professors, precisament, d'aquesta manera, si tenim un equip pedagògic que t'acompanya, òbviament, et reta, realment, Però, tot i que la pedagogia és diferent, posem el foc també en tota la part de ciber, de tot el que estava dient l'Anna.

Avui parlem també d'aquestes professions del futur, ara també et parlarem del tema de la dona. Digue'm quines són aquestes professions que surten i que hi ha feina, és a dir, quines són aquestes professions del futur? Bueno, aquestes professions. Posem exemples de professions. De professions.

Tenim, òbviament, experts en ciberseguretat. Avui dia, ciberseguretat, tot el que té a veure amb robòtica data, és clau. També la combinació d'empresa i tot el que estem dient d'enginyeria. O sigui, les professions vinculades a tenir una capacitat, precisament, d'estratègia de desenvolupament de projectes empresarials, però amb la part, òbviament, tècnica, en, com deia, intel·ligència artificial, per suposat, i la resta de branques.

Com és viure aquesta experiència sent dona en un sector encara molt masculinitzat? Què em diries, Anna?

Bueno, yo siempre, o sea, lo estaba hablando antes con Ainhoa, que he tenido mucha suerte de no haber experimentado nunca, pues algo, nunca me he sentido como un alien, que creo que es como algo que es bastante típico de que es verdad que en mi clase somos dos chicas y muchísimos chicos y es como. Es un repta. A veces lo comentas con otra gente y dicen, ¿y no te sientes como raro? Y es como. No, la verdad es que no me han hecho sentir eso, pero luego cuando te paras a pensarlo dices, ¿es verdad que igual necesitamos más chicas aquí? ¿Qué está pasando? ¿Por qué la gente, las chicas no quieren entrar en estos campos? Creo que es importante la representación y enseñar a las mujeres o a las chicas que están en el colegio, en el instituto, que de verdad hay otras mujeres trabajando en estos campos y que es normal y que puedes entrar y que no es solo para chicos.

Clar, tu com ets enginyer de programes, perquè la jo no entengui, perquè a vegades allò, programar, què és programar? Que es poden programar moltes coses al final, no? Internet, quantes coses hi ha programades a internet, no? Però la pregunta que et faig és, si avui la intel·ligència artificial també ja pot escriure codi?

Sí, la inteligencia artificial ha avanzado muy rápido y creo que nos ha sorprendido a todos, incluso a la gente que está en el campo de lo rápido que de repente ha avanzado. Vas a HGPT y te hace una página web. Y es como, wow, pues la verdad que no me lo esperaba que fuera tan rápido. Pero hay una cosa que yo creo que se dice mucho y es que tú como persona que no has estudiado en ingeniería puedes irle a HGPT y pedirle que te haga, que te programe lo que quieras. Pero yo, como persona que ha estudiado en ingeniería, puedo usar ChajeBT como una herramienta, ChajeBT como cualquier otra IA, como una herramienta y te voy a hacer algo probablemente mejor porque yo sé de verdad lo que estoy usando, lo que estoy pidiéndole a esta inteligencia artificial que haga y hay cosas que la IA nunca va a poder llegar, o sea, al fin y al cabo una IA. Nunca va a hacer algo nuevo, porque crear algo nuevo, eso tiene que salir de ti, de tu imaginación y de tu cabeza. Una IA solo va a trabajar sobre cosas que ya existen. Entonces no. Clar, és un ajudant més.

Perquè tu que estàs en contacte amb les empreses, que contracten després aquests joves enginyers, quins coneixements tècnics demanen? El que es demanar? Capacitat de resoldre problemes? Avui en dia també s'està. Les empreses què demanen dels estudiants que surten de la facultat?

Avui dia tenim un repte enorme i de fet fa pocs dies ho parlava amb altres iniciatives també universitats i és que les empreses necessiten que els estudiants surtin més sínior que juniors. O sigui, hi ha un problema i de fet la contractació de perfils juniors és veritat. O sigui, la Mobile World Capital amb el seu Global Annual Report que sacen de talent digital que surten ho diu que ha baixat el percentatge d'estudiants juniors que surten de la universitat a les empreses llavors el que necessiten és que els perfils que entrin siguin més seniors i per això de fet iniciatives o propostes com la nostra d'Epitec fa que el perfil de salida sigui més madur amb experiència perquè porten quatre anys desenvolupant-se en empreses reals amb la nostra pedagogia viatjant. I és veritat que el que necessiten és estudiants que sàpiguen aprendre el més ràpid possible i enfrontar-se a un repte sense por i realment d'anar cap a ell, no?

Clar. No m'has dit abans on t'agradaria treballar? És a dir, tens algun somni tu com a enginyera de. Vull dir, millor vols anar a treballar a la NASA? Bueno,

estaría muy bien trabajar en la NASA. Bueno, me gusta más la ESA, que es la europea. Pero. No sé, ahora creo que primero tengo que aterrizar en un campo que me guste, ahora estoy como. ¿Quién es el camp que t'agrada més? Ciberseguretat. Sí, sí, sí, me interesa muchísimo.

És que hi haurà molts atacs, no? Cada vegada més, i ara ja estàvem parlant que els agents d'intel·ligència artificial creaven atacs, i per tant ens haurem de defensar, no? Per cert, feu portes obertes amb d'elles, sí? Sí.

Sí, el dissabte 3 d'octubre a les 10 estarem oberts, precisament rebrem les famílies i persones interessades en conèixer-nos més, o sigui, Epitec a Joan Miró XXI, aquí a Barcelona. O sigui, serà un plaer realment mostrar tot el nostre ecosistema, la nostra comunitat, els projectes i la proposta educativa que tenim per als joves per desenvolupar-se com a enginyers i enginyeres informàtiques amb Epitec.

Avui he vingut aquí perquè cada vegada s'ha disparat que més gent jove vulgui estudiar aquestes carreres. Us passa també que molta gent vol estudiar aquestes carreres perquè sap que hi ha més sortida i que els sous dins del món tecnològic són més alts que altres sectors. Està passant això també, és a dir, que els sous dels sectors tecnològics són més alts que altres sectors. Totalment.

Això està passant i, de fet, també estem encarant, també, perquè no vivim en una borbolla, perdoneu el meu català. Bon boia, bon boia. Soc de Madrid, per això que dic. Per als de Madrid hi parles molt bé el català. La teva felicitat. Gràcies. No, el que deia és que, realment, també, el que hem vist és que la situació econòmica que tenim en general, òbviament, això està impactant en la demanda d'estudis com el nostre, perquè, òbviament, tenen un cost. I, en aquest sentit, per exemple, nosaltres, i el dia 3 d'octubre parlarem d'això, hem creat una bossa d'ajuts, precisament, per a aquestes persones. Que puguin començar a estudiar amb nosaltres, perquè això també ho hem notat. O sigui, que hi ha demanda, però també la societat necessita una mica d'ajut per desenvolupar-se en una proposta educativa com la nostra, que és diferencial, reconeguda, per cert, aquest any a França, a Le Figaro, com l'escola número 1 en tecnologia a França, Epitec, realment, perquè hi ha 15 campus a tota França, i fora estem 4, a Espanya estem a Madrid i Barcelona, però realment és un projecte molt gran amb una dimensió molt potent. Quants alumnes sou en total? Més de 6.000, jo crec, a la xarxa. Aquí a Espanya 100, avui dia estem, però serem molts més, estic seguríssima.

Per acabar, en el teu cas, quant et queda per acabar la carrera?

Bueno, són 5 anys, 3 de carrera, 2 de màster. Entonces, técnicament, la carrera este año ya estoy libre y ahora me queda el màster, que también luego con Epitec I quines notes treus? Yo creo que buenas, tengo un GPA de 3,2. ¿Qué es el GPA?

¿Qué es el GPA? ¿Qué es el GPA?

Para vosotras, hem aprovat, suspens, notable, excelent. ¿Qué valdría el GPA? El GPA es, pues, nuestras notas, es una nota que te da Epitec dependiendo de, o sea, una media de todas tus notas, y es sobre 4. O sea, por eso, si dices tres, igual si es sobre diez es malo, pero. Cuatro es un excelent. Cuatro es el diez, es el máximo. Y tú tens. Un tres con dos.

Tres en dos. Molt bé, doncs escolta això de posar notes. Bé, ets feliç, no? Sí, sí, muy contenta. Fent en general, sempre de petita ja t'agradava a tu els números, no?

Sí, bueno, a mí me ha costado mucho, en verdad, elegir lo que quería estudiar. Pero la verdad es que mi hermana también está en este campo y mucha gente de mi familia y me han guiado mucho. Así que les doy las gracias. Y al final acabé aquí y la verdad es que nunca me he arrepentido. ¿Qué edad tienes tú?

21. 21, eh? Per tant, li queda una carrera espectacular, segurament acabarà treballant en ciberseguretat o en alguna empresa i, per tant, més d'on estic, no? Necessitem més d'on estic, que això sempre en parlem, no? I no, per acabar, falten dones, no? Sobretot que vulguin dedicar-se a estudiar tecnologia.

100%. O sigui, és una feina, és un repte que tenim com a societat. La tecnologia necessita de més mirades diverses. Òbviament, les dones som el 50% de la població. Hem d'estar amb la IA, amb la tecnologia i també a les universitats i als centres, òbviament.

Molt bé. Doncs gràcies per venir al Revolució i parlar d'aquest increment també de dones cada vegada que estudien més tecnologia. Gràcies. Un plaer. Un placer.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina. El mundo de las buenas ideas. Revolución 4.0.

Acabem programa. Avui hem parlat d'influencers i hem recordat aquesta frase que explica molt bé el seu èxit. L'exemple té més seguidors que la raó. Inconscientment imitem allò que ens agrada. La va dir l'escriptor Christian Nestel Bobby el 1862, el segle XIX. Fa un segle i mig, els influencers no existien, però les claus que expliquen el fenomen són les mateixes. Com sempre, moltes gràcies per l'equip, per l'equip molt important. Xavi Llauradó, Ivan Díez, Gerard Gil, Jordi Pí, Marc Amorós. Gràcies també a totes les veus que hem escoltat al llarg del programa. Carles de Bo, Anna Escura i gràcies. Ullens, una abraçada.

¡Un saludo!