Blanca Garcés: "Les arribades massives només s'expliquen si no hi ha control del govern marroquí"

Avui Ceuta es lleva amb diverses persones, algunes dormint al carrer, són algunes de les persones que hi van arribar i majoritàriament procedents del Marroc, moltes d'elles nedant, un matís important perquè té a veure amb aquella sentència del Suprem que diu que no es poden retornar en calent, és a dir, no es poden tornar immediatament les persones que arribin nedant, bàsicament perquè es considera que no es pot delimitar la frontera. Moltes nadant, però algunes d'elles caminant. Allò van agafar l'espigó i van entrar a seuta. Això és un dels temes del dia i aquest és un dels sons, per exemple, que ens arriben.

¿Cuántas horas llevas en el mar? Más de cuatro horas. ¿Cómo estás? Muy mal. Yo, dos. ¿Dos horas?

Sí. Alguns dues hores nedant, d'altres quatre hores nedant. És important dir que consten 18 morts entre les persones que han intentat arribar a Ceuta. 18 persones mortes. En fi, avui veurem això com es mou en el terreny polític. Pedro Sánchez va cap allà. En el terreny militar, perquè el govern espanyol ja ha desplaçat. I ha ordenat el desplegament de l'exèrcit. En el terreny també diplomàtic, hem sentit com Itàlia, per exemple, deia que s'hauria tancat l'espai Schengen amb Espanya, però el que interessa saber és aquí els fets i què hi ha realment. I per això podem saludar ara mateix la Blanca Garcés, que és investigadora sènior de l'Àrea de Migracions del SIDO. Professora Garcés, què tal? Molt bon dia. Senyora Carcés, bon dia. Sí, bon dia. Ah, bon dia. El que dèiem, el que interessa bàsicament és saber aquí què ha passat exactament. La primera pregunta que li volia fer és, vostè que investiga, vostè que ho analitza, realment una sentència del Suprem que corri per xarxes socials és un efecte crida perquè tantes persones en un poc temps de cop decideixin anar a seute?

Costó imaginar-ho, això és el que ha dit el govern espanyol, però la veritat és que poques vegades aquest tipus d'informació tan puntual, tan específica, és la raó per la qual es mobilitzen. És possible que la informació hagi corregut per les xarxes socials, Però pel que sabem en aquests primers moments, és que quan se'ls pregunta a aquests joves que arriben a Ceuta si aquesta ha sigut la raó, de moment, pel que jo he llegit, no estan allà, és que no. És que molts d'ells, la majoria, no en sabien res.

L'altra pregunta que li volia fer, que sempre amb la Blanca Garcés ho comentem. Quan es posa un control migratori en una ruta, la immigració generalment en busca una altra, no? Pot haver passat això? És a dir, que el control de la ruta canària ara mateix estiguin totes les atencions posades allà i els corrents migratoris busquin una altra manera?

Que aquest cas és una mica diferent. És veritat que sempre diem que les migracions funcionen per vasos comunicants, és a dir, com deies, quan es tanca una ruta, se n'obre una altra. Per tant, pot ser exitós en el tancament d'una ruta, però en el fons estàs tapant per un lloc per obrir-ne una altra, que normalment són rutes més perilloses, més llargues, més costoses, més cares, també. En aquest cas, jo no crec que respongui aquesta lògica. Jo crec que és una lògica més puntual, en el sentit que jo sí que crec. Pel que sé, pel que he llegit, pel que he escoltat en aquestes hores, perquè tot és molt recent, per tant, els anàlisis més a fons tot són hipòtesis, els anàlisis més de fons vindran més endavant, però jo el que crec és que el que ha corregut per les xarxes socials és aquesta idea que la frontera estava oberta, que hi havia una finestra d'oportunitat per entrar a Ceuta, que no hi havia control per la part marroquina, i això és el que ha mobilitzat uns joves, que això sí que és l'element estructural de fons, no veuen futur al Marroc, que no se senten reconeguts, que molts d'ells ni treballen ni estudien i que tenen aquest somni d'arribar a Espanya i a Europa amb la idea d'un futur millor. Aquest és un punt important,

que ara l'abordarem, però em quedo amb una cosa que ha dit, que circulava que per la banda marroquina no hi havia control. Això és una altra de les especulacions que hi ha, que fins i tot. Digui, digui.

Sí, sí, efectivament. És una de les especulacions. Efectivament, encara és d'hora per dir-ho. Efectivament, el govern marroquí mai ho confirma ni ho reconeix, però coneixent el cas i havent-ho seguit en el seu desenvolupament en els últims anys, llargs anys, costa molt imaginar que puguin arribar. Milers de persones a Ceuta, i especialment ahir, que n'arribaven, diguem, amb gran intensitat durant unes hores, amb control per part del govern marroquí. Per tant, les arribades amb aquesta intensitat en poques hores només s'expliquen si no hi ha control des de l'altre costat, i aquest control només es pot explicar si és part d'una decisió política per pressionar el govern espanyol. Sobretot perquè hi ha un cert precedent, que és el 2021, no? Efectivament, maig 2021, el precedent és claríssim i podríem dir que aquest episodi d'aquests dies segurament més curt en el temps i menys intens, perquè aquell va ser molt intens, van ser més de 10.000 persones arribant en menys de dos dies, per tant, la intensitat. Va ser un major aleshores, però diguem que el patró es repeteix, és un déjà vu molt clar en el sentit d'aquest augment sobtat de les arribades, en el sentit que aquest augment respon a una falta de control per l'altre costat, on de sobte els gendarmes o desapareixen o miren cap a un altre costat. Aquestes arribades. Que saturen el sistema d'acollida, però que els saturen també, que és un context molt petit. És a dir, que aquesta sensació d'avalanxa, d'onada, de la que parlen els mitjans de comunicació, de descontrol, també té a veure amb la dimensió de Ceuta. És a dir, 2.000 arribades són poques en el context d'un país. Ara bé, si les reuneixes totes en una ciutat petita, tancada, crea aquesta sensació de crisi, on per un costat s'aturen els sistemes de acollida i per l'altre trobes tots aquests joves dormint pel carrer, a les platges. Són aquestes imatges. Que sí que donen aquesta sensació de desbordament. Però en termes absoluts i objectius, els números no són per parlar d'una crisi migratoria a Europa ni per començar a tancar les fronteres internes de l'espai xengen.

És molt rellevant això que comenta i molt interessant, perquè efectivament això, una cosa és que per una ciutat com Ceuta, com vostè deia, això suposi un repte a l'hora d'atendre aquestes persones de cop, d'un dia per l'altre. Però els experts com vostè que estudien la immigració sempre insisteixen que la gran majoria de persones migrants en situació irregular no són les que arriben per aquestes vies, sinó són les que arriben amb visat de turista, les que arriben amb avió i senzillament no marxen.

Efectivament, i això és el que també cal posar en relleu, i m'agrada que ho diguis, perquè aquestes imatges, sumades a la regularització dels últims mesos, ajuden aquest relat de descontrol, d'invasió, d'arribada d'un govern que no dona l'abast. Però, efectivament, la immigració irregular a Espanya no s'explica per les arribades irregulars a través de la frontera, de la frontera sud, que, de fet, són relativament limitades. I més, si les comparem amb el que seria la ruta central i l'oriental en el Mediterrani, diguem, la ruta cap a Itàlia i cap a Grècia, els números a la frontera sudespanyola són relativament continguts en els últims llargs anys. La irregularitat a Espanya, que no és menor, s'explica per les arribades a través dels aeroports, bàsicament, d'Amèrica Llatina. I per què? Perquè la majoria arriben sense necessitat d'avisat de turista. Per tant, arriben als aeroports com a turistes, diguem, i després acaben quedant-se, i és aquí on cau la irregularitat, a l'espera de la regularització.

Hi ha una altra qüestió que també li volia preguntar, que és que en els últims anys són diverses les institucions, incluent les europees, que per dir-ho d'alguna manera, ho diré molt malament, però han subcontractat la gestió de la immigració als països com justament el Marroc, o Tunísia, o Turquia. I les organitzacions humanitàries s'han atipat de dir alerta, perquè això se'ls dona d'alguna manera la clau a governs que, doncs, amb un historial democràtic justet, diguem-ne. A banda que ja consta que a vegades alguns d'aquests migrants aquí s'han interceptat, se'ls ha abandonat al mig del desert, això ja. Hi ha informes d'amnistia, oi? Això passa. I al mig del mar, també. I al mig del mar, també, eh?

Sí, efectivament, especialment en el cas de Grècia. Sí, així és. És un tema sobre el que he escrit sovint, perquè, especialment en la crisi, diguem, a Ceuta, al maig del 2021, es parlava d'aquest ús dels migrants com a arma contra la Unió Europea, contra els Estats membres, contra Espanya. Però, en el fons, aquest xantatge de la frontera. Utilitzant els migrants, en aquest cas els propis ciutadans, és algú que porta temps fent-se i que en el fons és la conseqüència de la pròpia política de la Unió Europea i de la pròpia política d'Espanya. De fet, Espanya ha sigut pionera en aquest tipus de política que el que feia des de fa anys era condicionar tota una sèrie de polítiques, començant per l'ajuda al desenvolupament, la cooperació en l'àmbit comercial, tants altres àmbits. A canvi, que aquests estats, en el cas d'Espanya, on refereixo al Marroc, col·laboressin en el control de la frontera. Aquest xantatge que va començar des d'Europa i, en aquest cas, des d'Espanya, condicionant tota una sèrie d'acords a aquesta cooperació migratòria, se'ls ha girat en contra, que és que aquests estats, i podem parlar de Marroc, però podríem parlar també de Turquia molt clarament, quan estan insatisfets o quan volen que algú canviï, juguen la carta migratòria, en el cas de Marroc molt clarament, deixant que entrin, fent veure que no els veuen o deixant-hi de ser unes hores, a canvi d'alguna cosa. I aquest a canvi d'alguna cosa, en el cas de Marroc, és difícil de saber, sent-se certa, perquè mai diuen res. Òbviament no ho reconeixen, mai es diu exactament quina és la causa darrere, no, òbviament, públicament, però sempre hi ha una demanda darrere. En el cas del 2021 semblava que era una protesta contra el fet que el govern espanyol havia acollit el dirigent del Front Polisari en context de pandèmia en un hospital espanyol perquè recuperés, però sembla ser. Que darrere d'aquest incident que podia ser, diguem, el detonant d'aquesta insatisfacció, hi havia una qüestió molt més gran i molt més seriosa, que és tot el tema del Sahara Occidental, el reconeixement de la sobirania marroquí sobre el Sahara Occidental, que el govern espanyol. Va acabar reconeixent mesos després, a pesar que tradicionalment, històricament, sempre ha tingut una posició molt contrària. Per tant, la carta migratòria és fonamental i Marroc sap que l'acaba guanyant una vegada darrere l'altra, perquè el tema migratori és un tema molt sensible a Espanya i a la Unió Europea en general.

La Blanca Garcés és investigadora sènior de l'àrea de migracions del SIDOP i sempre és un plaer escoltar algú que ho ha estudiat i experta en la qüestió com ella. Senyora Garcés, moltíssimes gràcies, que tingui molt bon dia. Gràcies a vosaltres, bon dia. Marta, com ho veus? Perquè quan sents els experts és una altra cosa, això, eh?

Evidentment, i jo crec que la Blanca ha estat molt clara i ha parlat directament de xantatge, i jo crec que és el que està passant, no? Des del Marroc s'està, per a mi, d'una manera clara, instrumentalitzant el seu propi poble, fins i tot amb menors d'edat, com un arma contra Espanya, i jo crec que és això el que està jugant ara la dictadura de Marroc. I evidentment han passat moltes coses els últims mesos o setmanes, diria, que també crec que expliquen molt bé el punt en el que estem ara. Per exemple, parla de la visita de Pedro Sánchez a Argelia fa poques la setmana passada o fa dues setmanes. També parla de com el Congrés va reconèixer, i malgrat que li va costar molt al Partit Socialista acceptar-lo, però crec que va estar un punt important, la llei que otorga la nacionalitat als saharauis, i mira que això que el PSOE va intentar que suprimiren les al·lusiones al poble saharaui, i també de com la presidenta del Congrés, Francine Albergol, va rebre a nens i nenes saharauis al Congrés i va recordar la responsabilitat que ha tingut històricament Espanya amb el Sàhara. Ara parlava la Blanca de com el Partit Socialista va donar un gir fa uns anys i va, per primera volta, va dir que, bàsicament, que l'autonomia li corresponia al Marroc, que això va indignar a una part del Govern i del Partit Socialista. No dic que siga per aquestes coses, però aquestes coses són importants per entendre algunes de les decisions i crec que. Ara, per exemple, veia una piulada del Frente Polisario a X a la xarxa social i fa un tuit en el que es veu clarament si no hi ha, evidentment, inteligencia artificial ni res amb totes les cauteles, perquè aquestes coses sempre s'han de dir amb totes les cauteles, però que amb un gendarme, pràcticament, deixant passar a molts dels nens i nenes o gent del Marroc, joves del Marroc, i jo crec que això, evidentment, si no és amb la complicitat, sense saber-lo, però si no és amb la complicitat del règim marroquí, no hauria passat, perquè no estava passant fins ara,

no? Però. Sí, jo crec que ha quedat clar també, escoltant la Blanca Garcés, que una cosa són els fluxos migratoris, que tot això és extremadament complex, però té unes dinàmiques i unes lògiques determinades, i l'altra, això que estem veient, que no té res a veure, que és una operació que encara no tenim elements suficients com per ser categòrics, per apuntar qui és el responsable, però clarament hi ha algú que atia aquesta situació per treure'n beneficis. Ara la Marta parlava molt clarament dels interessos del Marroc, que els interessos del Marroc òbviament sempre hi són. Òbviament hi ha els precedents, no només del 21, sinó de la marxa verda, que tot això està en l'imaginari, en els traumes, i tenen pendent, i en algun moment ho intentaran probablement de veritat, de recuperar el que ells consideren les colònies, seu tamaril, etc. Però jo crec que això ara no és només Marroc, és un context internacional en què Marroc s'ha convertit en el gran aliat, diguem, dels Estats Units de Donald Trump, en un context de batalla cultural global en què Espanya i el govern de Pedro Sánchez té una posició antagònica, s'ha convertit una mica en l'antagonista de tota aquesta ofensiva en què col·loca els migrants com els enemics d'Occident i que, per tant, només s'ha de veure la reacció immediata que s'ha produït a Itàlia, un dels governs que vol canviar les regles de joc per endurir i per portar Europa cap a altres posicions, i el mateix Trump, el govern de Trump, que de seguida han fet veure que tot això és conseqüència d'aquesta manera diferent que ha tingut Espanya d'afrontar el fenomen migratori amb la regularització, que això és vist com una autèntica provocació per tots aquests sectors d'extrema dreta global en auge, i que per tant se'n fa molt difícil deslligar aquest episodi d'aquesta batalla global en la que Espanya està en minoria, té una visió diferent d'aquesta onada global i el Marroc, que coincideix els interessos del Marroc amb aquesta onada global que vols posar amb serioses dificultats aquest contramodel de Pedro Sánchez.

Sí, és que agafant el fil del que deies, Donald Trump ha qualificat aquesta regularització d'extrema esquerra. Per tant. Apoyada amb el suport de la patronal i de tots els. Exacte, bé, totes aquestes fantasmes que sempre veu el president nord-americà. Abans de tot, crec que també és important deixar clar que aquesta gent que creu a la frontera o aquests fluxos migratoris no venen perquè els agrada sortir del seu país. És que allà s'estan morint de gana. S'estan morint de pobresa, perquè a vegades això també ho hem de tenir en compte i hem de tenir aquesta xifra de 18 morts. Evidentment, tots els mitjans de comunicació. Estem obrint amb l'allau, perquè és el gran fenomen que s'està produint, però, com deia en Freddy, 18 morts, que a vegades els passem per alt, i és molt important. Per tant, aquest punt crec que és bastant clau. Segon, que hi ha un interès del Marroc. Seguríssim. La Blanca parlava de xantatge. Els últims 10 anys, el Marroc ha rebut de la Unió Europea uns 400 milions per fer aquest tipus de controls. A partir d'aquí, doncs, diu, si en vull més, obro l'aixeta, tanco l'aixeta, i vaig jugant amb les esperances d'aquesta gent jove. I darrere segurament també hi ha el tema del Sáhara Occidental, com va passar el 2021, que tots els experts, la Blanca ho recordava, com va haver-hi aquella allau. Setmanes abans hi havia hagut en un hospital de Logroño, en plena Covid, s'havia atès el govern espanyol. Un líder del front polisari, i curiosament, al cap d'un parell de setmanes, sobre la frontera, o si més no, es relaxen, la frontera. I per tant, aquí segurament pot passar el mateix després que Pedro Sánchez hagués visitat Algèria, que recordem que Algèria ha defensat sempre la independència del Sàhara Occidental, cosa que el govern marroquí no vol. I després hi ha, evidentment, les derivades polítiques, que ja estan passant aquí. Ahir llegia un tuit del alcalde Xavier Albiol, que deia aquests immigrants no els vull. Que no vinguin a casa meva, gent d'esquerra i comuns o de sumar, si els voleu, els acolliu vosaltres. És que crec que el tuit ja per si sol parla, o després té bé via i una petita manifestació ceuta, ja instigada per Vox, la gent cridant jo soc espanyol, jo soc espanyol. I aquí el PP i Vox és on culleran a Pedro Sánchez i diran que el gran culpable del que està passant és aquest tipus de regularització d'immigrants que obre portes al camp. Però com estem veient, la mateixa Blanca gairebé ho desvinculava i també ho desvinculava de la versió oficial que s'ha dit que és aquesta sentència del Tribunal Suprem. Sònia, com ho veus tu?

Hola, la Blanca Garcés pràcticament quan explica les coses ho explica tot, però afegiria, és cert, és molt bona, afegiria que clar, el problema és com dèieu, té moltes causes, és multicausal, però hem de pensar que una de les coses més febles en quant a control de fronteres és tenir una frontera on a banda i banda el nivell de vida és tan desigual. I això és molt difícil de solventar, perquè per molt que ajudis al Marroc amb ajudes, en realitat no és un país pobre, és un país amb una família reial autoritària on no hi ha una redistribució, no hi ha un estat del benestar, etc. Dit això, Es pot entendre, com deia el Blanca, que per les dimensions de Ceuta i Melilla, que no oblidem que són unes ciutats molt petitones envoltades de concertina, murs, electrificat, etcètera, quan de sobte t'arriben milers de persones, és obvi que qualsevol que els vulgui mobilitzar els veïns en contra ho tenia molt fàcil ahir. I per això tot el que heu explicat de la geopolítica que hi ha al darrere, que el Marroc ara és aliat de Trump, no ara però fortament, volen ajudar tots els moviments de dreta i ultradreta dins d'Europa, estan molt enfadats amb Espanya, hi ha tota una sèrie de raons que, com deia la Blanca, acadèmicament estan més que demostrat, hi ha molta gent que es dedica només a estudiar la política exterior del Marroc, en referència a fets puntuals amb Espanya. Ignacio Sembrero, per exemple, ho ha explicat moltes vegades als seus articles, quadra perfectament quan vol aconseguir alguna cosa o vol castigar Espanya, diguéssim, doncs aquesta frontera s'obre. Dit això, fa massa anys que hem de trobar solucions per tots aquests joves que arriben, als quals no els donem cap. Cosa feta. O sigui, són gent que ve amb tota la il·lusió pensant que aquí seran o el nou Lamin Yamal o la nova persona que podrà enviar diners a casa, estudiar, treballar i després els tenim que no tenien fins fa res que es va fer la nova llei que ho permetia, no podien ni accedir al mercat laboral. No tenien estudis. Als 18 anys els xutem fora dels centres tutelats. Esclar que tenim gent vagant. Aleshores, Fer veure que això no passa a les persones pro-racistes tampoc ens està ajudant perquè acaba sent caldo de cultiu. Aquests xavals, molts, pateixen moltes violències fins que arriben i s'estableixen en una localitat a Catalunya i hi ha un efecte rebot també de quan tothom espera, quan ningú espera res de tu i tothom espera que siguis un delinqüent, doncs acabes vivint i comportant-te d'una manera que ja t'és igual la societat en la que estàs. Per tant, crec, ho estic simplificant molt, però crec que és urgent. Que les autoritats públiques aquí tinguem oportunitats i un programa gran que doni coses a fer a tota aquesta gent jove que entra en situació desesperada. I que no poden malviure anys i anys els nostres carrers.

Sovint es diu això que diu la Sònia, eh, Pere? És a dir, sovint s'ha assenyalat molt particularment als governs d'esquerra de no mirar el tema de cara o de no actuar-hi prou.

És evidentment així, però sí que m'agradaria també subratllar l'enorme diferència que hi ha entre aquest govern d'esquerres que ha fet una regularització que finalment ha acabat afectant a un milió de persones, que és insuficient, per tant estic totalment d'acord amb el que ha dit la Sònia, però que és en un context històric en què els béns bufen amb ràbia en direcció contrària. I, per tant, en aquest sentit, jo crec que, malgrat ser insuficient, doncs és molt notable que en aquest context tan agressiu, perquè aquestes imatges, perquè hi ha una narrativa de l'extrema dreta de la invasió, la invasió dels immigrants. Aquestes imatges són brutals per apuntalar i reforçar aquesta narrativa. Però enganyoses. Enganyoses, sí, sí, totalment enganyoses, però en aquest context en el que estem això probablement reforça aquesta narrativa i encara fa més meritori, a parer meu, aquesta resposta que és insuficient del govern d'esquerres però que va totalment contracorrent de dir no, no, regularitzem, a més a més en un context europeu. En què amb l'espai Schengen, això és veritat, que fa que hi hauria d'haver una política europea, però les polítiques europees, que històricament sempre eren, en aquest sentit, més avançades que Espanya, com a conseqüència d'aquests nous vents de l'auge de l'extrema dreta, doncs probablement Espanya aquí és l'últim reducte d'una manera de fer que cada vegada és més complicat. I estan d'acord amb el que ha dit la Sònia, però vull dir que les dificultats per portar a la pràctica això que a mi també m'agradaria, doncs cada vegada són més evidents. Tònia.

Espera, però sempre estic d'acord amb el que diu. Crec que hi ha un problema aquí que és que sovint Espanya també ha jugat a ser molt hipòcrita. Perquè la sentència aquesta de la que parlàvem al principi, en realitat, el Suprem l'únic que ha fet és afirmar el dret internacional. Que és que quan algú entra en una frontera, no el pots O sigui, les devolucions en calent eren il·legals. I aquest és el problema, que s'han donat com bones. Aleshores, el Suprem l'únic que diu és que quan algú t'arriba a una frontera has de deixar que tingui el dret a demanar asil i ha de tenir accés a un advocat, accés al procés, abans de ser expulsat. Per tant, quan Espanya no deixava arribar gent a la frontera i directament els retornava, ja estava incomplint les pròpies normes. Comparat amb com està la resta del món, que és un desastre en el sentit humanitari, humà, i de pensar en l'altre, Espanya ho està fent bé. Sí, hi estic d'acord amb el Pere, que en el contexte actual la regularització ha estat criticadíssima per tots els governs de dretes, i no només de dretes, sinó dins d'Europa. I ha estat una decisió molt valenta. Però jo em referia especialment als joves que arriben amb 15, 16, 17 anys i que encara no tenen molt menys accés a la regularització, perquè moltes vegades no estan ni dins d'aquest circuit. I per tant, em referia més a donar oportunitats específiques a tots els joves. Que són els que sembla que quan queden sols en grups pels carrers de Catalunya són objecte de la narrativa, molt més que qualsevol persona d'altres orígens que estigui treballant en negre o que estigui encarregant-se de tasques que els catalans sovint no volem fer.

O sigui, recordem la crisi dels MENA de fa 5 o 6 anys, que precisament és això que estaves explicant tu, Sònia, tot i que a més hi havia aquesta hipocresia, és a dir, molta gent d'esquerres acaba defensant que s'ha de donar suport als MENA, ara no em posis un centre de MENA al meu municipi, que té una de les altres qüestions, recordem que va haver-hi fa uns quants anys. I respecte a això que deia ahir de l'utilització de les imatges de l'extrema dreta, Ahir em vaig encuriosir. L'algoritme, quan veus una imatge d'un conte, diguem, de dretes o d'extrema-dretes, només fa que surti sempre el mateix. I, per tant, al meu algoritme només se'n surten aquest tipus d'imatges. Curiosament, hi havia una que sempre repetien, que és un noi de Ceuta entrant, fent el signe de la victòria, i dient, muy bien, Pedro Sánchez. És una de les imatges més repetides per la gent de dretes i d'extrema dreta a les xarxes, i fins i tot diaris d'aquest tipus d'ideologia, en el sentit que dèiem d'intentar-se apoderar d'aquesta imatge tan bèstia, des d'un punt de vista visual, que els immigrants gairebé estan entrant a Espanya i l'estan ocupant. I després també hi ha l'altra situació de la geopolítica, com Itàlia, el Meloni, l'extrema dreta, i ja diu, doncs ara tanquem fronteres. Que és una de les coses que sempre ha defensat, per tant, tancam l'espai Schengen, que no arribin aquest tipus d'immigrants i aprofitem tota aquesta situació per aplicar les nostres polítiques contra la immigració.

Marta. Sí, jo per una banda veig dues coses. Una, que el relat que vol imposar Marroc i els seus satèl·lits mediàtics i també Estats Units, jo crec, acompanyant, que és que ells tenen un dret històric respecte a Ceuta i Melilla i per tant no és lògic que això sigui en ciutats espanyoles perquè haurien de ser del Marroc, etcètera. Aquest relat crec que fa molt de temps que està ahí, però que no s'havia tant explotat com crec que ho farà a partir d'aquest moment i com això no ho dirà directament el govern de Marroc, perquè com també deia la Sònia abans, jo crec que això no són tan clars, perquè evidentment tenen una agenda política i no volen dir les coses d'una manera tan clara i explícita, però sí que està darrere de moltes de les qüestions que fan o justifiquen i, per altra banda, Crec que el govern de Sánchez, i en aquest sentit evidentment jo crec que sí que és un xantatge des del moment en què fa tres o quatre anys van entrar 10.000 persones i això va provocar, encara que el govern no ho desvincule, que el canvi estratègic de la posició sobre el Sàhara Occidental. Però crec que, per exemple, és molt simptomàtic la reacció que ha tingut el ministre Álvarez, que s'ha enfadat amb Itàlia pel que ha dit Ajani sobre que ha suggerit tancar els països Schengen després del que ha passat ara a Ceuta, però no ha dit absolutament res, res sobre que Marroc els ha permès o la posició de Marroc respecte al que ha passat en les últimes 24 hores. Jo crec que això també és molt indicatiu de que el govern espanyol no vol tampoc enfadar al Marroc perquè sap que ells tenen una eina que poden utilitzar com estan utilitzant ara. I a mi això sí que em sembla que el govern espanyol no està fent o no ha fet moltes de les coses perquè té por de la reacció que té el seu suposadament aliat i soci com és el Marroc ara, que és el que han dit aquests últims anys, que és un soci estratègic molt important, etc. Però, quan passen aquestes coses, veus que no és un soci, és una persona que té un poder sobre tu i tu estàs un poc a disposició del que ho intentes contindre, però sense criticar-lo o sense atacar-lo.