Bomberes: "Tothom pensa en foc, però el que fem és cuidar persones"

I hasta diotips que cremen.

Aquest estiu ens n'hem fet un fart, tristament, de veure imatges d'incendis. També la foto més repetida és la del bomber. Encara pesa molt l'imaginari de l'home jove, amb força i una gran tolerància al risc. De dones se n'han vist poques. Esclar, perquè n'hi ha encara molt poques, no arriben al 9%. De tots els cossos d'emergències, el de bombers és dels més masculinitzats de l'administració pública. Per això, en els últims tres anys, s'ha reservat el 40% de places per a elles. N'hi ha alguns que no els sembla bé. Quin problema?

Hi veuen? A Catalunya Ràdio, les dones i els dies. Amb Montse Virgili.

How could I ask you to say what if there is something bad for us next time Alabama Shakes

acaba de treure un nou disc I Must Be Dreaming és la nostra cançó per començar les dones i els dies de dilluns que és dilluns però nosaltres ho fem amb energia si hem de apagar focs que ho faci Brittany Howard aquesta dona que ens

agrada tant So it doesn't hurt so much.

Quina veu, avui també posarem el crit al cel amb la representació de les dones en el cos de Bombers, però les que venen ho faran molt bé, ens representaran molt bé. Benvingudes, benvinguts a les dones i els dies.

I ens acompanya en Mari Muñoz, que és sotsinspectora de Bombers de la Generalitat. Com estàs? Hola, bona tia. Estava pensant jo ara, ja ho estava dient, i pensava Bombers i Bomberes, també hem de dir, o no? I ja no hem de dir cos només de Bombers? Hauríem. Potser que canviem ja la denominació, eh? Hauríem, hauríem. Hauríem de començar per aquí. Ai, Déu meu. Carla Alcaide, també aspirant a bombera, ja ha superat les oposicions i ara començarà el curs de formació a l'Escola de Bombers. Com estàs? Pues molt bé, moltes ganes. Sí? Moltes ganes? Moltíssimes, sí. Per què? Per què tantes ganes?

Perquè és un treball molt dur, porto molt de temps i bueno, ara per fi ha arribat aquest moment i tinc ganes de posar-me l'uniforme.

Era una cosa que et feia molta il·lusió, que ja has estat com somiant molt de temps. Tora, em deies que fas de professora d'INEF, és a dir, que força física no te'n falta, això és la ràdio, però li hauríeu de veure els braços que té aquesta noia. Jo no m'agradaria trobar-me a les 3 de la matinada a la Foscor. Tu portes temps no només amb la preparació física, sinó amb moltes altres coses. Què és el que et cridava el cos de Bombers? Bueno,

jo des de quan estava fent l'ESO, que havia de triar què havia de fer a la selectivitat, què havia d'estudiar, sempre m'ha agradat molt l'activitat física, m'ha agradat tot lo físic, el fet de moure'm. I recordo que en aquella època li vaig dir a uns pares que m'agradaria estudiar a INEF per ser profe o per ser bombera. Jo en aquell moment no sabia tampoc com accedir al cos de bombers i els hi vaig comentar això. Bueno, quan els hi vaig comentar em van fer molt d'èmfasi a, sí, sí, professora, i no una bombera. Aleshores, sempre com tot el meu camí acadèmic ha estat encaminat a ser professora. De fet, a mi m'agrada molt ensenyar. I una vegada, bueno, vaig fer la carrera, vaig fer després el màster per poder donar classes, i va arribar el moment d'opositar. I mira, tinc la gran sort de. Porto uns anys fent de cangura una família que el pare es bomber. I vaig parlar amb ell i una miqueta també em va animar a opositar per bombers. Jo en aquell moment no sabia lo de la reserva de places i quan em vaig informar vaig veure que hi havia, bueno, també aquesta reserva de places i vaig dir, bueno, és el moment d'opositar. A bombers, i si ho intento i no entro, sempre podré opositar al profe.

Has dit una cosa molt important, que és que primer et costava trobar referents, suposo, vas tenir la sort de fer de cangur aquesta família, però d'entrada a casa teva et deien això de mestre bé, però bombera no tant. No ho veien tan clar. Tu creus que encara hi ha l'imaginari de és a dir, que és una feina perillosa? I que una noia no la pot fer, què creus que hi havia? N'heu parlat a casa, d'això? Sí, o sigui. Ara que no ens escolten, segur que no ens escolta la teva família, explica.

Ma mare pateix molt i la meva àvia també. Sí. Sí, sí. Sí, al final, bueno, sempre hi ha hagut referències masculines, no hi ha hagut dones pràcticament. Aleshores, sempre, també jo crec que és una mica la visió que tenen d'aquesta feina que sigui com molt força o força bruta i no només és això. Aleshores, jo crec que tiro una mica aquí aquest pensament.

Aquest pensament hi és i segur que la Mari Muñoz, no sé si a casa teva també vas haver de fer, tu ara ja ets inspectora, ja veuen que te'n surts molt bé amb aquesta feina. Ara parlarem, eh, que crec que és molt important també explicar que tots tenim allà la idea aquella, també l'han fet molt els calendaris, que han fet molt mal els calendaris de bombers, els senyors amb la manguera i amb allò acabats de passar pel gimnàs, molt suats, tots ells, però a part d'aquesta erotificació d'aquesta feina, m'agradaria també que em diguessis, tu quan vas començar, que fa cinc anys que et sots inspectora, quins referents tenies? I també. Si et va passar una mica el que deia la Carla? Sí, jo a nivell familiar

sí que ho vaig enganxar, potser més gran. Aleshores ja estaven acostumades a que fes una mica el que em donés la gana a la vida. Aleshores no vaig sentir tant aquest qüestionament, potser familiar. Al contrari, sí que aquesta part de vocació i de servei públic a casa hi era i per tant que jo volgués dedicar-me a algo que servia pels altres sí que va ser molt ben rebut. I la part de l'estereotip aquesta o de referents sí que hi era. Jo vaig tenir la sort de començar a Bombers fa més anys, aleshores d'anar a poc a poc coneixent el cos fins a dir, no, no, jo vull fer això, jo vull ser inspectora. Perquè vas començar en emergències i et va encantar. Jo vaig començar com a operadora de control, vaig descobrir Bombers, sí, i d'allà vaig començar a veure, a dir, això és una feina. A mi em quedava molt lluny que jo podria ser bombera i realment. A mi també em va ajudar molt que un altre inspector em digués, però si tu això t'agrada i ho faries molt bé. I van creure abans potser en mi altres persones que jo creure en mi mateixa que sí, que podia fer aquesta feina i que a més la podia gaudir i la podia fer molt bé.

Tu que ja tens força experiència en aquest cos, una miqueta, una miqueta, això que ens comentava ara la Carla, encara hi ha l'imaginari aquest de la força bruta i que potser hi ha altres habilitats de la persona que no es valoren tant.

Sí, l'imaginari té molt pes. Hi ha un pes molt gran d'aquella imatge de l'home bomber sortint d'una casa amb flames, cosa que s'allunya totalment de la realitat de sortir de la casa amb flames portant una dona a càrrec,

més normalment. Sempre, sempre, amb camisó i una balena llarguíssima.

Però és que hi és, aquest imaginari, és molt bèstia, no? I això, o sigui, de debò que no existeix.

No t'ha passat mai? No, no m'ha passat mai. No has hagut de rescatar Brad Pitt?

No, entrem en binomi, treballem amb seguretat, com que hi ha moltes més coses. I per mi no és tant si la força bruta, o sigui, la imaginària de la força bruta és veritat, però és que les noies que entren a les bomberes estan fortíssimes, crec que sobradíssim. No hi ha dubte. No hi ha dubte. Veiem aquí la Carla. I, en canvi, sí que és una feina que és tan O sigui, tu obres un camió de bombers i només de saber totes les eines que hi ha, o sigui, la diversitat és tan heavy, de totes les eines, motos, serres, les bombes, els equips de risc químic, o sigui, és molt, molt, molt divers. I una de les magies que ha permès per això m'agrada també la feina, és que cada dia és diferent, pots anar a un accident de trànsit que mai te'l trobaràs, és aquesta incertesa de dir sempre serà un cotxe diferent, un lloc diferent amb unes persones diferents que has d'atendre. I hi ha molta feina de rescat, per exemple, hi ha molta feina de rescat, alguna persona s'ha quedat trebada, no pot sortir d'un lloc, etc. D'obertures d'habitatges en els que hi ha persones grans que han caigut, que s'ha d'obrir la porta, això és la majoria de serveis que tenim a Bombers, són de persones, però hi ha aquest imaginari, a vegades ho dèiem, de dir als bombers i bomberes el que fem és cuidar les persones. Però en canvi, que lluny, no? El cuidar sembla que no sé, que ho facin infermeres, no? Tot el tema de sanitat, però no, el que fem és cuidar. Però això està tan lluny també d'aquesta masculinització

de la professió, no? Que s'han de trencar barreres i tant. Aquí suposo que has de posar molt de la teva part. Tu ho has explicat en entrevistes que al principi va ser dur, va ser dur i que hi havia moltes mirades de a sobre tu què fas aquí i a sobre em manes.

Sí, també hi havia la part interna encara, també hi havia una part molt de la població, de quan surts al carrer i veus això, que molts cops és inconscient però que no li quadres i és normal, no quadres amb l'estereotip. Jo vaig entrar a 30 anys, 32 quan vaig començar, però, doncs això, et trobes amb gent, ciutadans, et trobes amb policies locals, et trobes amb molt i esperen de tu que siguis, en el meu cas, que vaig començar a Sots Cap Territorial, un home. El del calendari. No, en el meu cas era un home de 50 anys, perquè tota la resta de companys eren homes de 50 anys, perquè eren i aleshores no.

Perquè havies de tenir uns galons ja, no podies tenir 30. Dona i 30 anys al cos dels bombers, però escolta'm, fa 5. Així que ho deus fer bé perquè de moment no t'han fet fora, oi? Ho veig fent.

És una professió que justament sempre tens per aprendre, i és màgia això, no? Sempre et quedarà nous serveis, coses diferents per aprendre, però no, de moment me n'en surto.

Sou a les dones i als dies, i per què parlem de Bombers avui? Perquè demà 29 de setembre acaba el termini d'una nova convocatòria amb 300 places, 120 de les quals reservades a dones, i això ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre les quotes, les proves físiques, que aquí sempre hi ha algú que aixeca la cella. A més, les proves físiques, que m'imagino que ja les has passat perquè has passat aquestes proves, explica'ns una mica com són i què feu perquè se'n faci la idea de quins estàs sentint si té ganes de fer-ho.

He de dir primer que les proves físiques han canviat ara, són bastant diferents. Aleshores, clar, jo parlaré de les que s'han fet els últims anys i faré cinc cèntims del que es farà ara. Per què s'ha canviat?

S'ha canviat per incloure les dones, per fer-ho diferent o no?

Bueno, s'ha canviat per ho volen fer com més real a la feina. Perquè fins ara les proves el metge les trobava com que no tenien gaire a veure amb la feina en si, aleshores ara són molt més funcionals, jo les trobo més funcionals. La Mari diu que si eh,

que la sotinspectora que parli. Sí, totalment. La intenció és aquesta, precisament, de dir unes proves que al final s'han de fer, però que estaven fetes també una mica des de l'acostum o des de perquè sempre han sigut així, no? S'ha volgut fer una relació, una mica més, de dir si pots fer aquestes proves estan relacionades amb la feina que fas en el dia a dia.

Hi ha molta part, per exemple, que jo no en sabia res, que es tracta de fusteria, electricitat, conducció. Això m'ha encantat, a veure, explica-m'ho.

És que la gent quan comença a opositar es pensa que només és físiques, teòric i físiques, i no, o sigui, això és una 40 abdominals en 3 segons, no? No, no, per mi el més complicat ha estat la part de físicament, perquè al final sí que he fet tota la meva vida activitat física, però mai havia encerrat fusta, mai havia fet un cablejat, mai havia. Soldat. Exacte, soldat. Tampoc havia conduït mai un camió, òbviament. I en aquest sentit també,

aquí sí que hi ha una qüestió molt de gènere, perquè jo crec que en aquest tipus de feines, el soldar, un fuster, etc., no ens hem vist gent representada, aquí s'uneixen, podríem dir, dos excepcionalitats, perquè tu dius, bé, la part del gimnàs, la part de les proves físiques, això sí que ho puc fer, I l'altre no és que no puguis fer, està clar que ho pots fer, però has de passar una mena de no creure-t'ho, no?

Sí, al final amb els meus companys opositors he coincidit amb molt més gent que potser ha fet un grau superior d'electricitat o ha fet fusteria o ha fet temes de construcció. Perquè socialment aquestes feines s'han vist més en l'àmbit masculí.

Això és una cosa que heredem de fet a Bombers, les diferències de gènere i les desigualtats a la societat que tenim a Bombers, a part de ser un lloc on ja s'expressa aquesta desigualtat, però més amb l'accés, ja hi ha una herència de tot allò que físiques, ella perquè ha fet INEF, però que també hi ha quantes dones han anat al gimnàs a fer pres banca, abans d'opositar. Jo no havia fet presbancar en ma vida.

Presbranca, a veure, m'ho dieu? Què vol dir presbranca? Branca o. Has tirat en un banc i en una. No m'ofegis aquí a la ràdio per.

Estirada en un banc, boca amunt, agafes una barra i te l'has d'apropar al pit i has d'estirar els braços.

Molt bé, fer una mica de musculitos. Però vaja, que això sí que és tot un imaginari, el que dèiem, molt masculí, però també és. Està més proper. Avui en dia hi ha molta gent que està fent fitness, que està fent crossfit, tant homes com dones, etc. Però sí que tota aquesta part que dèiem de ferreteria, forneria, fusteria, tot això és una altra pel·lícula. Sí, sí, sí.

I aquí també és una reflexió amb la reserva. Les proves d'oficis es van incorporar no fa gaire, també en oposició, crec que són els últims quatre anys o últimes quatre convocatòries, justament perquè com a cos de bombers incorporem en les proves el que creiem que necessitem d'aquelles persones que hi accedeixen. I òbviament això beneficia algunes persones i ho posa més difícil a unes altres. Així, igual que el teòric, ho posa més fàcil la gent que té estudis i que ha fet carreres de molt d'estudi. I justament, en el moment, es decideix incorporar la prova d'oficis perquè es vol que es passi per aquesta part de manual, de treball manual, i justament per això s'incorpora la reserva de places, perquè hi ha un moment en què necessitem obrir aquesta diversitat de la que parlava fa uns moments.

Clar, perquè si no suposo que moltes dirien, ui, jo la part física sí, però aquesta part no m'hi veig, no? Com tu has fet tu, has anat a un curset allò CCA de fusteria o què?

De fet, l'he repetit. O sigui, l'he fet dues vegades. A part de després amb companys i companyes estar en un local, comprar material, practicar, practicar i practicar.

Sí, molts troncs has tallat abans d'arribar aquí. A part d'això que dèiem, automoció, ferreteria, etcètera, quines parts més hi ha en aquesta prova?

Vols dir a l'ofici a la selecció físic la teòrica, la física o físis i camió que van juntes has de saber portar un camió has de treure el carnet i després dins la posició fer una prova de camió. I després hi ha una part de la evaluació psicològica que és com una dinàmica grupal, així en una taula rodona. I què creus que és el que t'ha costat més? Oficis i camió. Jo crec que per mi on més pressió, més tensió. On pots passar d'estar molt amunt a de cop estar baix si no te han anat bé les proves. Bàsicament perquè tu a física saps el que vas a fer, teòrica és el primer tall, i has d'estudiar i prou. I en oficis no saps què faràs fins 10 minuts abans que te senten a una taula, et donen el full i et diuen, vale, has de fer això. I tens 7 minuts per fer-ho.

Té un component de pressió l'oficis que no només mira l'habilitat manual que tingui, sinó la capacitat de desenvolupar-te en un ambient de molta pressió, que és la que es troben.

Ens trobem tots els que estan en contra o aixequen la cella sobre aquestes quotes del 40% què creieu per exemple a part de tot el que diem que s'exigeix tant a homes com a dones en aquestes proves què creieu que sí que aporten les dones o com han canviat el cos de bombers les dones.

Això és el que deia abans una mica de la diversitat. En un moment en el que com a organització el que comprens és que tens una diversitat de serveis i amb una complexitat cada cop més gran, l'eina, i això ho tenen bé els estudis sociològics, l'eina pel treball en equip en aquests casos és la diversitat. O sigui, l'únic que et pot aportar capacitat per adaptar-te i ser de manera flexible, poder respondre a totes aquestes diversitats d'emergències és la diversitat. I una d'elles, que és per la que hem començat, però en podríem parlar de moltes d'altres que necessitem, però la que hem començat i la que era indispensable, perquè el viatge era molt gran, és aquesta diversitat de gènere. Aleshores, què poden aportar les bomberes? El mateix, o sigui, ser persones professionals. La gràcia és que si incorporem diversitat tindrem molta més capacitat de resposta, en qualsevol cas, i m'agradaria que aquest missatge estigués clar, s'espera que les bomberes incorporin més cura o més per res. El que incorporen és ser professionals com qualsevol altre, però la gràcia és quina diversitat anem incorporant per poder respondre i adaptar-nos a aquesta flexibilitat, perquè si tenim un cos homogènic, perquè ho és, perquè l'imaginari és només un, per tant, només es presenta ja un perfil de persona o es presentava. De fet, ha sigut la diferència, eh? Jo crec que el que deia ella ara, no?

A vegades, és a dir, no és que et falti capacitat, és que t'hi falta veure-t'hi. És a dir, quantes dones veiem portant camions? És que en l'imaginari ja costa molt veure'n. Per tant, jo si fes una prova on un dels requisits fos portar un camió, d'entrada crec que hauria d'anar a teràpia abans

per enfrontar-me. Total. Això és una cosa que ens diuen moltes persones, i per mi una dada que és espectacular és, a part d'aquesta que s'han presentat moltes més dones, però internament en la convocatòria de capurals, eren poques però hi havia força bomberes en el moment que va haver-hi la reserva es van presentar moltíssimes i és com no van entrar per reserva la majoria d'elles a més prou estigma tens-hi a dins com per haver-s'ho de currar la pressió però era el primer cop que l'organització els deia. Volem que siguis caporal, et necessitem volem que tu també, fins aleshores rarament s'havien sentit cridades, a dir potser m'agradaria però vaia marron, a sobre no? haver de lidiar, però en un moment en què l'organització et diu, no, no, és que estem aquí recolzant-vos perquè volem que sigueu caporals, volem que promocioneu volem que estigueu aquí, aleshores és quan es presenten i quan ho són perquè la majoria d'elles es van presentar i van aprovar la posició i estan fent,

són caporales. I creus, tu que ja fa temps que estàs al cos, que en alguns moments heu de fer més, heu de demostrar més perquè us creïn? Sí, absolutament, la mirada del judici,

el judici és, bueno, el focus, una mica, de dir, tu has de demostrar, això hi és, això hi és. Tothom ho ha de demostrar, que és un bon bomber o bombera, però jo crec que el focus hi és una mica més. O la vivència, com a mínim que he compartit, suposo que amb opositores també, però de bomberes, de les proves també. A les proves hi ha algú que t'ha mirat com dient, pobreta.

Mira, jo recordo. Anècdotes. ¿Puedo explicar una anècdota? Sí, sisplau. El teòric me'l vaig treure sola pel meu compte. Quan vaig passar les físiques vaig anar a un grup d'entrenament. El primer que vaig sentir, hi havia un noi assegut en un banc, que va dir, estic repetint la posició perquè una noia m'ha tret la plaça. I va ser com. Bueno, va ser, bueno. Gràcies, lladres de Catalunya, som nosaltres. Sí, després quan gent em pregunta, ostres, i què estàs oposidant? I jo dic, per entrar a Bombers. I em diu, ai, tu t'hi veus capaç d'entrar, tu et veus capaç de treure I jo, òbviament, i per què em fas aquestes preguntes? Li faries també al meu company aquestes preguntes?

Mira, a mi fa dos dies també, em vaig trobar una

persona

que feia molt temps que no em trobava i que no sabia que era subinspectora i em va preguntar per la vida, i no, sots subinspectora de bombers, va, però tu no vas a foc, dic, home sí, quan hi ha un foc forestal, però què vols dir, no, però tu estàs a la sala, no? I era com, uau! A un home de 50 anys que t'hagués dit, no, no, jo soc sotinspector de bombers, aquest hauria sigut també el teu imaginari de dir, no, però.

Tu vas amb vestit i mirinyacs, no? Tu no vas amb un vestit. Després parlarem dels vestits, perquè els polos i la roba també i els vestuaris han sigut un tema. Un tema. Avui les dones i els dies i les bomberes.

Les dones i els dies, la ràdio pública que et fa aixecar les orelles.

Esteu a les dones i els dies i tenim la Cèlia Forment, que aquests dies ha estat investigant molt sobre bomberes. Tens totes les dades. Cèlia, benvinguda. Què tal?

Llancem aquesta primera dada, que és que el 8,9% dels efectius del cos de bombers actuals són dones, segons aquestes últimes dades que ens ha donat el cos de bombers a setembre 2019. Del 2026. Fa 10 anys aquesta xifra no arribava ni al 3%, així que suposem que hi ha hagut una millora, però seguim parlant d'un cos molt masculinitzat.

Sí, sí, ho dèiem al principi i a més estàvem fent números amb la Mari Muñoz al principi i dèiem, jo li deia, perquè soc una mica dolenta, li deia, però aquestes dades són de veritat o què? I em deies que sí. Però que han comptat les últimes que han entrat fa dos dies, eh? El 15 de setembre. Vull dir que la Carla potser està.

No, fins que no passes l'escola, les pràctiques, bueno, aquí queda un periple encara.

Recordem que de totes aquestes places, des de fa tres convocatòries, com ara anàvem dient, totes aquestes convocatòries reserven el 40% de places a dones. És el cas d'aquesta última convocatòria que recordem, tanca el 29 de setembre, és a dir, demà, que és l'últim dia, i hi ha hagut alguns canvis, aquesta convocatòria ve acompanyada d'alguns canvis de proves físiques.

Sí, de fet hi ha una que em crida molt l'atenció, m'agradaria que m'ho expliquessis, aquest canvi en prova física que ens ho anava a explicar abans la Carla, però tu també deus tenir dades.

Una de les més comentades, segurament vosaltres també sabeu més específicament quines són, però és el tema de la corda, que hem vist que ha portat una mica de debat. Hi havia aquesta prova de pujar 6 metres a la corda, que després el mateix Departament d'Interior va detectar que potser tenia una mica de viatge de gènere. I deixava fora potser algunes candidates.

Això vull que m'ho expliqueu, per què puja l'acord de TVI de gènere?

Llavors hem vist que s'ha substituït per la d'arrossegament d'un cos de 80 quilos. Hem vist que tot això portava una mica de debat. Per què? Aquesta és l'anterior,

de fet és la teva, no? La que es va fer. Jo sí que voldria fer un apunt perquè parlem molt de. Sempre em diuen això ho has d'explicar bé. La reserva de places del 40%, i crec que està bé aclarir que, òbviament, amb aquesta reserva, vull dir, has de provar una posició, vull dir, has de passar, no és que estigui reservada, i que a més hi ha una diferència del 10% entre la nota de l'últim opositor del torn d'obert, o sigui, d'homes, i entre l'última persona del torn de dones que entra, no? I que a vegades és una de les coses de dir, entra tothom, no. No entre tothom, o sigui, tot i que, a més a més, si has hagut de passar a l'oposició, que és el que posa la línia del que es considera que tenen les capacitats i les habilitats per ser bombera, a més, perquè no és una distància molt gran, si l'últim home entra amb un 8, l'última dona, com a molt baixa nota, pot tenir un 7,2. Crec que això està bé també que se sàpiga de dir, tot i que es fa servir un mecanisme com la reserva de places, perquè si creu, doncs òbviament es fa amb unes garanties o amb unes condicions perquè tothom que entri sigui el més capaç possible.

Parlàvem d'això de l'arrossegament i de la corda, l'arrossegament del minot de 80 quilos o la corda, per què era una diferència això?

Hi ha una comissió que s'encarrega d'avaluar una mica totes aquestes proves, però sí que la nova convocatòria, que és la que es tanca demà, sí que canvia absolutament. On s'ha fet un estudi amb l'INEF, el CAR i com una comissió força gran, han estat un any treballant per canviar absolutament. Vull dir que ara ja no hi ha ni corda ni ni not, sinó que tot són proves com funcionals que simulen d'alguna manera o. Vindrien a simular la càrrega de feina amb un incendi forestal, la càrrega de feina amb un incendi d'habitatge mitjançant circuits i en els que sí, hi ha temes d'arrossegament, hi ha temes de portapés, com si portessis motxilles, mangueres, etc. Amunt i avall, tota l'equipació. Hi ha hagut també debats d'altres motius.

Nosaltres aquests dies fent una mica d'investigació hem vist que algun dels episodis, per exemple, dels últims anys que ha causat una mica de debat és que precisament l'estiu passat el Departament d'Interior va decidir excloure definitivament un aspirant del cos de bombers. Creien que havien canviat el seu sexe del DNI d'home a dona només per poder-se apuntar a les places reservades per dones. Això és com. És com un caldo de cultiu que va creant tothom des del seu prisma, suposo, suporta el seu lloc per reivindicar X coses, i precisament no era la primera vegada que ho intentava, ja ho havia fet abans, el 2024, tot i que aleshores es va fer enrere i no es va presentar l'examen. Llavors, hem vist que hi ha algun cas així a Badalona, també a Vic, No sé, què en penseu vosaltres? Són coses que no es poden generalitzar, entenc, són casos molt concrets, però hi ha com aquest debat que sempre sembla que les places puguin ser. El que està clar és que algú li cou. Li cou si és capaç de fer tot això. Sí, sembla que sigui com una excusa per treure un altre cop el debat.

Total, i que a més és un ús fraudulent d'una llei que ha costat molt de temps aconseguir unes llibertats per totes les persones trans i hi ha gent que ha vist un forat per aprofitar-se d'aquesta reserva. Això ens va obligar, de fet, des del 24 al 25 es va afegir a les bases una frase en què et permet, com a tribunal, si tens sospites que pot haver-hi un ús fraudulent de la llei, poder excloure aquesta persona. Clar, és un tema que va totalment en contra dels valors de l'organització i que per tant, doncs allà estem, formacions també, perquè hi ha moltes coses que també són desconeixement de la societat i opinions, que com més no hi ha molta diversitat, però hi ha una mica de tot també. Suposo que hi ha homes

que estan encantats de tenir-vos allà. Per suposat. Per suposadíssim.

De debò, hi ha una part que és molt d'agrair, d'aquesta benvinguda, de dir que estem contents que estigueu aquí.

La Carla t'està fent ullets, esperant que arribi el seu moment, perquè això sigui veritat. Salia Forment, tu què? T'hi apuntaries o què? M'encantaria.

Jo soc del Ripollès i no sé, moltes vegades també no per grans incendis, però per coses molt quotidianes necessitem els bombers i és una cosa que sempre pensa, si no hagués sigut periodista ara.

Bombera voluntària, Cèlia calla, allà a Camprodon té en el parc, és veritat aquí s'ha d'estar obert un camí, potser és l'inici d'una història d'amor tot aquest sacrifici,

no sé si podria arribar-ho bé,

s'havia d'entrenar parlem-ho, parlem-ho també hi ha

convocatòria oberta jo hi corro ara amb el camió.

Sou a les dones i els dies avui parlant amb Bomberes quin goig, ens encanta avui no votarem foc en aquest programa per demostrar la seva força perquè no ens fa falta la seva força i la seva rapidesa estem parlant de moltes coses també de la guerra psicològica perquè jo crec que hi ha una mica de guerra psicològica en el fet que hi hagi alguns personatges que es dediquin a posar trampes a fer-te sentir que vosaltres sou una mica de goma o de sucre. No sé si entreu també al cos amb ganes de demostrar, evidentment, que tot això és fals, però també amb una mica de ràbia, perquè la ràbia a vegades la desplacem una mica, però és important també per fer coses, de vegades.

No ho sé. Ui, a mi la ràbia m'ha servit molt a Bombers per aprendre a posar límits. Vull dir que l'he hagut de fer servir prou, també aprendre a gestionar, però crec que la ràbia és una emoció que al final t'ajuda a posar límits i calen. Amb qui has hagut de posar límits? Mari Muñoz, que ara m'has deixat aquí una cosa, un regalito. Un regalito. No, doncs amb aquestes. Mira, jo em vaig haver de preparar una frase per dir quan deia les coses amb certa contundència. Ja em veieu una mica com parlo a vegades, però ni crido, ni em poso nerviosa, ni així, no? I se'm feia molt el retorn de, bueno, tranquil·la. És a dir, a la que depèn de quin home sentia això, i em vaig haver de preparar I queda la frase que potser me l'apunto. Doncs la frase és, jo estic tranquil·la si tu fas bé la teva feina. Però va sortir de la ràbia, eh? De tantes vegades no respondre, de dir, no, no, és que jo he de trobar. Vols dir que no et feien cas? Perquè quan manaves tu era. Sí, sí que em feien cas, però ho veien com una invasió O et qüestionaven. Sí. Vols dir que ho hem de fer així? Molt externa, eh? Dic intern, la jerarquia és diferent. Internament, els bombers i tot, també ja et coneixen de seguida, de seguida veuen qui ets, com vas i així, i això no m'ho vaig trobar, però amb externs, uf, el primer cop que et veuen, uf. A veure, torna-ho a dir, que m'estic apuntant.

I jo estic tranquil·la si tu fas bé la teva feina. Jo estic tranquil·la si tu fas bé la teva feina, mare meva. Escolta, s'ha parlat molt dels parcs també de bombers sense vestidors femenins, uniformes tallats només per cossos d'homes. Com està avui aquest tema? T'has d'anar a arreglar la roba abans d'entrar a Mossos, t'has d'engreixar perquè et capiga tota la roba, se creixa

A Bombers estem en ello, la veritat. Vull dir, ara entrant just a l'octubre 9.000 EPIs nous, sí que amb tallatge femení, els polos van entrar abans, però hi ha tot un catàleg de vestuari amb el que ara mateix no absolutament tot té el tallatge. Sí que hi ha el compromís des de fa 3 anys que tot el que entri nou de contractes sí que s'incorpora, Per tant, és una cosa que a poc a poc, cada cop que es fa un contracte, ja s'incorpora i ja es va. Però això, els EPIs, per exemple, que fins ara a l'octubre no hi ha nous, doncs no hi ha tallatge. Però ha sigut també un procés molt interessant perquè, com que hi havia nou contracte, doncs s'han estat fent proves, amb el que han pogut participar bomberes, en el que han pogut dir la seva opinió, de com ens anàvem.

No és només una qüestió de talles, vull dir, per un tema d'anatomia hi ha samarretes, hi ha coses que no et deuen ser còmodes, et deuen tibar, o no, o jo què sé, els anoracs, no? No et baixen de la cadera, que és la típica cosa de roba tècnica.

I els vestidors, jo crec que és un projecte, per mi és superbonic d'explicar també, perquè és concebre que el vestidor, que no farem en els parcs vestidor masculí i femení, sinó que el projecte és fer vestidors inclusius, que són com els càmpings que tenen un acte. Precabina i una cabina de dutxa i fa que el vestidor sigui un espai que conserva la teva intimitat i privacitat que tampoc ho eren abans perquè hi havia molts vestidors separats per gènere però amb dutxes comunitàries i que també és una aposta de dir que en un lloc laboral has de poder tenir. Doncs s'aposta per això, per poder tenir el teu espai de privacitat, però independentment no només del gènere, sinó de la teva orientació sexual, de les teves ferides o cicatrius que no vols mostrar, de les teves mil històries que tenim i quan vinguin, que esperem en algun dia també hi hagi altres gèneres abombers o altres diversitats, doncs poder-les incorporar, no?

No, però suposo que anaves una mica amb por de dir

que em trobaré em van, vaig tenir la sort tinc una amiga que és bombera i em va deixar fer una visita al parc i vaig veure que allà tenien el vestuari que abans era de la neteja el tenien habilitat per les poques dones que hi havia en aquell parc i clar, tenen com el vestidor, el vestuari. Gran dels homes i el que abans era el de la neteja el quartet de

la neteja per les dones tenim apanyillos pel moment perquè les infraestructures també s'ha de dir que és algo que ficar-te

a obres l'autoestima quan et posen el quartet de la neteja no és el mateix jo ho deixo aquí tema maternitat que també dins d'un ofici tan físic com l'esteu gestionant aquesta qüestió perquè també he llegit. Que hi ha un ajornament de la prova física per embarassades o mares recents. Això, com està aquest tema?

Sí, les bases contempla aquest ajornament i el que sí que crec que és important de dir també és que durant l'embaràs i després l'allatament fins als 3 anys de la criatura hi ha una adaptació del lloc de treball perquè no pots estar ni fent torns a 24 hores ni sobretot estar exposat als tòxics que podrien passar tant a l'embaràs com amb la llet que. Aleshores, en el cas de allatament és fins que tu ho tries, en el cas de l'embaràs és directe, en el minut zero es proposen altres tasques, perquè a Bombers per sort tenim moltes maneres de portar i molta feina per fer, no només en el parc, no només en l'operativa, i aleshores és una etapa de la teva vida que portes diferent.

Doncs anirem millorant tots esperem també que els cossos de bombers moltíssimes gràcies Mari Muñoz sots inspectora de bombers de la Generalitat de Catalunya i la Carla Alcaide aspirant a bombera però que ja ho té aquí, ja ho té a tocar ja ho té a tocar, mira, mira quina rialla l'hauria de veure, quin somriure que li arriba d'orella a orella moltes gràcies, felicitats gràcies moltes gràcies.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Qui tingui

bon nivell d'anglès com la Marta Armengol entendrà el que diu aquesta lletra. I de passada, Marta Armengol, benvinguda, com estàs? Traductora, guionista, persona estimada, moltes coses.

Com estàs? Estic bé, Montse Virgili. Tu com estàs? Bé, bé,

avui parlarem de temes molt íntims. No sé si Catalunya ha de tindre tota aquesta informació sobre nosaltres, però potser sí.

Jo crec que compartir és estimar, que els ho dic sempre als meus fills, però si no parleu anglès us recomano que aneu a veure la sèrie Crazy Ex-Girlfriend, jo no sé si l'has vist o no ho sé. La tens a Amazon Prime, és molt divertida i tindreu uns subtítols fantàstics per entendre aquesta cançó. Però, el tema d'avui. Montse, tu te'n recordes de la primera vegada que et vas posar un tampó?

Doncs me'n recordo molt perquè va ser traumàtic, que ho estic confessant aquí a Catalunya, però vaig pensar, m'he equivocat de forat, perdó. És que m'ha fet tan mal que vaig pensar, què és això? Què és aquesta màquina de l'infer que representa

que m'he de posar dins? Saps què passa? És que jo crec que no estàs sola. Jo recordo també la primera vegada que em vaig posar un tampó i recordo haver llegit les instruccions amb molt d'interès. Sí, sí, jo també m'ho he llegit com si m'estigués posant el medicament més fort de. Com si fos un examen, no? Exacte, sí, sí. Jo recordo que em vaig quedar molt amb lo de la síndrome del xoc tòxic perquè comença. Sí, sí, jo també. Si de sobte t'agafa febre alta, un dolor abdominal intens, no? Vull dir, com realment la mort. I llavors t'has de treure el tampó immediatament i anar a urgències primer mors i després et treus el tampó però clar, si ho penses això no surt mai a la publicitat dels tampons sempre és això dels tampons, és una cosa super discreta super fàcil, et cap a tot arreu pots anar a nedar, pots anar a muntar cavall encara que no hagis muntat a cavall en ta vida tu et poses un tampó i apa però et pots matar també això no ho diuen a la

publi et veig amb un ímpetu per ser aquesta hora de la nit que no és que m'encenc amb alguns temes. Perquè, clar, això no t'ho posen. Les compreses durant anys també, els núvols i tota aquella cosa tan màgica que semblava que. Que huelen les nubes. Exacte, que et posessis una compresa i volessis. Que, per cert, no ho recordem prou, però això és una campanya d'Isabel Cuixart. Sí, eh? Aquí ho deixo. És veritat.

I ella n'està molt orgullosa i jo crec que és molt important que ho reivindiqui també, perquè encara ens estem enrecordant. Mai tant. De quants anuncis te'n recordes, tu, de fa 25 anys? Busco a Jacques i aquest. Ah, veus? Però, clar, és que digues, digues. No, no, no. Que pensava que això de les compreses que no fan olor, que la sang és blau, transparent, olor de suavitzant que hi ha hagut sempre molt estigma al voltant de la menstruació. Sí, home, sí.

No ha quedat bé, això. No està resolt. No està resolt.

Encara no en saben. Jo crec que avui ja no queda gent que pensi que quan tens la regla no pots fer maionesa perquè se't talla. Vull pensar. Te'n faries creus. Toco fusta i vull pensar que les adolescents d'avui ja no han d'anar al lavabo amb la compresa allà reficada a la màniga del jersei, no? Com si portessin allà contravant, no? Que no has de demanar un tàmpax com qui demana droga. Però, al mateix temps. Quant de patiment, eh, les dones? És que és increïble, això. Al mateix temps, continuem sense veure sang als anuncis de compreses, no? I, a més a més, clar, ho penses i dius, a veure, un tampó, un cop l'has fet servir. Maco no és. No és una cosa agradable, no? Però un cigarro, tampoc. Tampoc. Una borilla de cigarro, tampoc. Però hem vist. Jo he vist anuncis.

Jo he vist borilles en anuncis. O un clínex fet malbé, amb tot de mocs enganxats, tampoc. No és molt romàntic. És veritat. Però. Jo vull dir una cosa. Tu encara penses en la Camila Parker Bowles i el Carles d'Anglaterra dient-se coses sobre el Tàmpax, oi?

Encara hi somies, oi? No ho hem de repetir això perquè si hi ha algú que no ho sàpiga, no volem que la gent tingui aquesta imatge al cap a la nit perquè després te n'has d'anar a dormir i tens un problema. Però jo crec que això, aquest intercanvi de missatges que es va revelar, és violència contra una generació i encara estic esperant que Carles d'Anglaterra demani disculpes públicament. Per haver-nos traumatitzat.

Escolta, però recorda-ho perquè insisteixo, hi ha gent que potser no sap de què parlem.

Ho hem de dir, eh? Sí. Us demano disculpes per avançat, però bàsicament van sortir uns missatges privats entre Carles d'Anglaterra, aleshores príncep de Gales, i Camila Parker-Bowles, quan encara no estaven casats, no recordo si abans o després del divorci de la Lady Di, però on ell deia a la Camila que li agradaria. Si el seu tàmpax, ja està, ja ho he dit. Posa'm música.

Les dones

i els dies, a contracorrent des que vam néixer.

Ai, amb la Marta Armengol, quins records, quina època aquesta.

Sí, però el cas és que tu comences a menstruar a l'adolescència i això dura molt de temps. I hi ha molt de negoci. I de fet, la Fundació Resero, que per si no ho sabeu, és una societat que en les seves pròpies paraules vol promoure una societat més justa, saludable i lliure de residus i tòxics. Com ho has dit això? Com es diu la societat? Resero. Resero. Zero requete zero. D'acord. Sí, sí. Doncs la Fundació Resero segons ha calculat que una dona es pot arribar a gastar més de 4.000 euros en productes d'higiene menstrual al llarg de la seva vida. És a dir, que potser no podem accedir a l'habitatge per les compreses i no pels cafès. No t'estranyi, no t'estranyi. Que, per cert, parlant d'habitatge, a les companyes que esteu a sol, un petonet i molta força, ens heu fet sentir a totes 15 anys més joves.

I 15 anys és la data, perquè estem una mica 15M, eh, també. Sí, sí, fort, eh. És una mica aquesta sensació d'aquesta, tornen a passar alguna cosa. Aquí a Barcelona també hi ha hagut manifestacions avui durant tot el dia, s'han tallat carrers. Vull dir que hi ha una mica de bullici. Estan passant coses. També hauríem d'haver sortit per tots els diners que ens hem gastat en compreses. Segurament. Potser no ens haurien acompanyat tants homes.

Us voldria recordar que és només des del 2023 que els productes d'higiene menstrual com les compreses i els tampons de què parlàvem tributen amb el 4% d'IVA i no el 10%. No fa gaire d'això, eh? No fa gaire.

Jo me'n recordo també tota aquella campanya de l'última consellera de feminisme, de Tania Verge, que al principi se'n van enriure fins al dia de la seva mort per la tarda, eh? Després ja ho hem anat normalitzant, però va costar molt. Va costar molt que es pogués fer una campanya sobre això, perquè encara estem una mica amb la regla, amb allò del caca, culo, pedo, pis, eh? Totalment.

I a més a més et diré que aquesta campanya que em sembla que estàs parlant de la campanya La meva regla, les meves regles, encara la teniu activa. És una campanya que va començar a començaments de 2024, si no vaig errada, i que segons dates del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, cap a finals de 2025 havia repartit més de 500.000 productes d'higiene menstrual reutilitzables. Ho té tot al cap, això, eh? Ho té tot al cap. Ho tinc tot al cap. Jo tinc moltes coses al cap, Ponce Virgili. Però el cas és que és una campanya que, a part de, com tu deies, campanyes de sensibilització i d'informació, sobretot dirigides a adolescents que van rebre un escarni totalment injustificat, diria jo, també a través de la meva salut, si sou persones menstruants, doncs encara podreu trobar el vostre QR per anar a una farmàcia i demanar un paquet de dues compreses, unes calces menstruals o una copa menstrual de franc. Que no t'arreglen la regla unes calces menstruals? Doncs mira, és veritat, però menys és res.

I tant, i tant, i tant. A veure, cap a on anem ara? Perquè et veig aquesta nit amb una força inusual, eh?

Mira, no ho sé, és que. Moltes coses, moltes coses. Ahir vaig anar a veure La bola negra i tinc aquí com unes emocions. Ui, vaig plorar. O sigui, vaig sortir radicalitzada l'hem d'anar a veure visca els maricons és preciosíssima molt bonica o sigui, l'has d'anar a veure s'ha de veure, jo crec porteu mocadors.

I a mi m'ho vas avisar fa unes setmanes que cada vegada que vindries posaries una cançó de la Dolly Parton i avui m'has posat una cançó en directe Marta Armengol. T'he dit o no t'ho he dit que hi ha una cançó de la Dolly Parton, eh? Hi ha la Dolly Parton, clar, és que aquesta cançó parla de parla també de la regla en aquesta cançó.

Parla de la regla, parla de la síndrome premenstrual, que us recordo que en una època es va voler considerar un atenuant penal als Estats Units. Què vols dir?

Doncs que si tu anaves i et carregaves un company de feina.

En el període premenstrual. No passava res o què? Bueno, no passava res, no, però es considerava un atenuant, però clar, imagina't, això hauria pogut obrir la porta a que se'ns considerés totalment incapaçes durant una època a l'any,

és que clar. En plan, no parlis amb ningú mentre estigui en el període menstrual que Estats Units.

S'han de fer les campanyes, les cabanes aquestes de menstruació que tenen encara moltes poblacions indígenes, que tu te'n vas tranquil·lament a menstruar. Amb les teves amigues, tranquil·lament, sense. Sí, sí, perquè és que pot semblar que els 500.000 productes d'higiene menstrual que s'han repartit amb la campanya aquesta que parlàvem de la meva regla, les meves regles són moltes, però es veu que és només un 20% de la població diada. I jo des d'aquí us demano que si no heu anat a buscar la vostra compresa, la vostra copa menstrual, Si no la voleu fer servir, menja-la, regaleu-la. Exacte, regaleu-li a algú que la pugui fer servir o proveu-la, perquè jo entenc. Que això de la copa, sobretot, i això de netejar, rentar les calces tacades, perquè de vegades la regla taca molt, això és així, que pot semblar una mica fastigosètica, hi ha gent que li pot fer angúnia, però jo us convido a desestigmatitzar els vostres propis fluids corporals, i sobretot la sang, que no és una cosa bruta, no? Vull dir, jo ho entenc, que hi ha molt d'estigma de sortir del lavabo a la feina i allà a la pica, davant de tothom que passi, es vendir la copa. Però mira, escolta. Aquí a Catalunya Ràdio tenim un lavabo per això. A veus? Veus? És que estem preparadíssimes. Però i a més a més, si et veuen, què passa? Vull dir, clar que jo també soc la pitjor persona per parlar d'això perquè estàs parlant amb una persona que observi bolquers reutilitzables amb dues criatures. Llavors, potser O sigui, tu rentes, eh? Sí, bueno, ara ja no, ja no caguen al bolquer les meves criatures, per sort. Però també us diré que és molt menys merder del que pugueu pensar i que, tant si fa servir bolquers reutilitzables com d'un sol ús, quan hi ha bolquers pel mig acabaràs tocant una caca que no és teva. Això és així, ho sento. Frases que em deixen aquí la Marta Armengol. És la vida. Què vols que et digui? Però, a més a més, buscant informació sobre tendències actuals de regla. És que estic amb la boca oberta. No sé cap on anirà això. És que, bueno, doncs vaig trobar que hi ha. Vas parlant de caques, de sang. És que aquí toquem tots els pals. No vull comparar les caques amb la sang, eh? Vull dir, jo sé que mèdicament no són el mateix tipus de fluid.

No, i de fet, la sang menstrual té moltes virtuts i s'està treballant amb això a nivell científic. Ah, bueno, jo sé que hi ha gent que la posa a les plantes, havia sentit. Això funciona?

Tu has provat? No ho he provat, no ho he provat. És que això. No ho he provat perquè. M'interessa. Doncs escolta, convidarem algun dia algú perquè ens expliqui. No te'n vagis de tema que pleguem ja. Que hi ha un percentatge molt petit de la població que no es posa res. És a dir, el que es diu el sacnat lliure. Això n'has de saber molt, eh? Has de tindre una molt pròpia opció del cos, molt gran. També volia distingir entre qui ho fa perquè vol i qui ho fa perquè no es pot permetre productes d'higiene menstrual, que crec que la pobresa menstrual és una realitat a la que no es para atenció i que ens hauria de fer voler cremar containers. Però el cas és que jo crec que el sacnat lliure, a part de que. La gent es pensa que consisteix en aguantar-se, i jo us vull recordar que la vagina no és un esfínter, no va així, consisteix en estar tan atent al teu cos que quan notes que cal, vas al lavabo, deixes anar el que calgui i ja està. Però aquí ens hauríem de fer un curset, eh? Ens hauríem de fer un curset i abajo el trabajo, Montse Virgili, perquè la vida moderna capitalista no és compatible amb estar tan atent al teu cos que diguis, ai, ara, ara, ara.

No, no, no, absolutament. Marta Armengol, ho has deixat molt amunt, això. Montse Virgili, doncs la setmana ha d'anar cap amunt, ara. Tot, tot cap amunt. Escolta, moltes gràcies. A tu, fins a la propera. Fins a la propera, segur que serà aviat. Nosaltres ho deixem aquí. Roser Pereira Moraga, Salir Forment, Mireia Eixar, Albert Castellví, Helena Miquel, Niles Rández i qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà vindrà Maria Canelles, codirectora del Centre d'Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, però sobretot a presentar la seva primera novel·la. Si fos una civila editada per Angla Editorial. Moltes ganes que sigui aquí. A més, vindrà molt ben acompanyada per la nostra escriptora de capçalera, Irene Apujades. Això demà a les 11 de la nit. Ja sabeu on guanyem canviant l'horari a Catalunya Ràdio. Bona nit.

¡Hasta la próxima!