Bon vent, Filomena i els ballets per a cobla

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio. Comencem! Música. Bon dia i bona hora,

passen pocs minuts de les 6 del matí, comencem aquí al Mans a Catalunya Ràdio, tota la rel a la Ràdio Nacional. Des d'ara i fins a les 7, avui recuperarem propostes musicals que han deixat emprenta aquesta temporada. D'una banda són els Bon Vent, formació a un alter ego dels Every Night, interpretant Xescu Boix, i de l'altra, Filomena, dues maneres diferents d'entendre la música de rel contemporània. Però adreçada a un públic familiar. Farem visita també al So de Cople per parlar dels ballets, de les danses, amb Cople, un repertori poc conegut però fonamental per entendre la relació entre la Cople i la dansa escènica, sobretot la dansa de l'àmbit dels esvars. Amb la producció de la Dolors Genola i qui us parla, Quim Rullant, a la direcció i locució,

comencem, per tant, aquest Mans. Això és el Mans, i és de bon matí, a Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant. Som-hi, doncs.

I la primera és clàssica, sardana de Robert Agustina amb la verga jove. La verga

jove.

Ah ah.

La verga jove acabem de sentir clàssica, una peça de Robert Agostina, una formació, aquesta verga jove, que avui serà el passeig Manel Puigverd de Calella, al Maresme, al vespre, a la temporada de sardanes d'estiu.

La banda sonora per aixecar el diumenge. Sona amb mans.

Doncs us parlem d'aquest primer treball de les Filomena, una proposta sorprenent, molt ben treballada, ben acompanyada, que posarà sense cap mena de dubte els temes, les melodies, les rítmiques, les sonoritats, a l'abast de tot el públic, sobretot el més petit. Ens ho expliquen la Gemma González i la Laia Gluc de la formació. Bon dia! Hola, bon dia! Bon dia! Una arrancada força potent amb molts de concerts i una feina mediterrània en una taverna a rebentar de gent.

Exacte, doncs per nosaltres és primer un honor, una festa, perquè la veritat és que estrenar un projecte ja amb tanta gent que confia en nosaltres, amb tanta gent que ens està donant oportunitats i que ens ho està posant tan fàcil i ens està donant tants recursos, doncs és com entrar de manera tan fluida i. Amb totes les eines com per poder entrar a gaudir i a no haver de patir massa i a intentar donar el millor de nosaltres i la veritat que a davant de molta gent que té ganes d'escoltar-nos i això és molt xulo.

El que està clar és que hi ha molta gent al darrere, però l'energia que hi ha dalt de l'escenari, amb la Gemma, amb la Laia, que ens acompanyen, la Lola, la Marta, en Martí les percussions i la Raquel, si no hi hagués al darrere un bagatge de coneixement de la música d'arrel, d'aquestes tonades, d'aquestes melodies i fins i tot d'una voluntat de fer arribar aquestes generacions, això no funcionaria. Per tant, Laia, coneixement i ganes d'explicar-se.

Sí, bé, primer és això que has dit, que clar, només se'ns veu a nosaltres allà davant de l'escenari fotent vots i passant-nos-ho teta, però darrere hi ha un curro immens de molta, molta, molta gent, que ara ho comentàvem, que realment són moltes persones les que han fet possible que nosaltres puguem estar allà dalt de l'escenari passant-nos-ho tan bé, però és cert. Que totes venim de maneres diferents, del món de la música d'arrel, de la cultura popular, les ganes de voler-ho ensenyar als més petits, a les meves petites, que tu et veus, ostres, quan jo era petita m'encantaria haver anat a un concert a veure això i que m'ho expliquessin, que òbviament ja s'han fet projectes de diferents maneres que ja han trepitjat aquest terreny, però que t'ho expliquessin així de clar, que puguis parlar del que després veuràs a la festa major, durant la festa major, podent a un concert concret dirigit a tu, que parla d'aquests temes, crec que és molt guai. A nosaltres ens fa molta il·lusió poder-ho estar fent nosaltres. Fa molta gràcia perquè

al web destaqueu Filomena, els escenaris són uns, l'equip artístic és un altre i el motor Filomena és un munt de gent. I entre tots aquests noms hi trobem l'Arnau Tordera, que ha sigut una mica l'ànim als arranjaments, a la composició, a la producció. Però gent com músics del Boni Pissador, gent que ve totalment de l'àmbit de l'arrel com l'Eura Gaia o altres propostes, hi ha fins i tot escèniques i teatrals, és a dir, la perspectiva és des de mil costats diferents. A vosaltres quan us truquen i us diuen, anem a fer això, perquè clar, no és una proposta que vosaltres sí que us trobeu i ens agradaria, o sí, no ho sé,

eh?, No, la veritat és que això va sorgir a partir del sostingut de l'Adrià i l'Ivo, que van tenir aquesta brillant idea de fer aquest projecte. I la veritat és que ens vam anar recopilant també una mica i vam anar entrant les persones que formem part d'aquest projecte i ens vam anar trobant en aquest context. Algunes no ens coneixíem entre nosaltres i ens vam unir per aquest, és a dir, per aquesta fi en concret.

No, no, jo he de dir que vaig tenir la sort del film PT de fa O sigui, aquest any, no el passat, acabàvem de tocar amb Trèvol i van venir l'Ivo i l'Adrià i em van dir, mira, tenim aquesta idea sobre la taula, ens agradaria que tu hi fossis, qui més creus que hi podria formar part? I vaig dir, els meus amics, Lola, Raquel, Martí. Llavors em van dir, llavors la cantant, i no sabíem si guitarra o violí, llavors va anar sortint així, va arribar primer la Gemma i la Gemma ens va dir, ostres, tinc una amiga molt trempada, la Marta, que toca el violí. I bé, amb la Gemma ja la coneixíem, de l'Smoke, vull dir que tot queda molt en família, en veritat.

Bons intèrprets, no només com a músics, sinó també a l'hora de posar-se dalt de l'escenari i amb una actitud concreta. És evident que als anos no els pots fer un concert i ara us explicarem el tren Pinxo de Banyoles perquè no, s'ha de viure d'una altra manera. I que té forma de disc, un disc treballadíssim, amb detalls molt bonics, molt ben portats, aquí la feina també de disseny és destacable, i una mica el que presentem avui és aquest tra-tra-tro, que no sé si definir com un convit a la festa major, convit a les músiques i els instruments tradicionals, o directament és un fil conductor de tot plegat. Qui ho ha triat, els temes que hi van, que no hi van?

Aquí nosaltres tampoc hi vam tenir gaire a veure, o sigui, va ser sobretot, clar, el sostingut, o sigui, l'Adrià i Libó no es veuen del de l'escenari, però han estat, o sigui, les màquines motores. Llavors ells, juntament amb l'Arnau Tordera, després s'hi va unir també el Pony Pisador, però sobretot va ser l'Adrià i Libó que ho

han anat ideant tot. I vosaltres ja heu participat d'alguna manera en dir, podem encarar per aquí aquest tema o podem encarar per l'altre?

A veure, nosaltres se'ns van presentar els temes creats i vam fer la sèrie d'assajos que es necessitaven per poder fer l'enregistrament que no pocs, no? exacte, va costar trobar-nos perquè al final som molts i ens havíem de posar d'acord però era necessari també trobar diverses dates per. Per poder anar mirant com aquestes cançons s'adaptaven a nosaltres, també com nosaltres hi trobàvem l'essència i trobàvem la manera de fer-les brillar al màxim possible, llavors si es va haver de fer algun canvi a nivell de tonalitat, és a dir, com de fer-ho de la manera que pogués ser el més natural a l'hora de nosaltres explicar aquestes cançons.

I molt orgànic, això és important, no es veu falsejat per enlloc, això és important quan veus l'escenari.

Les castanyes doncs les mengem, les castanyes doncs les mengem. Quan cremem el carnes tot es trau-trau, quan cremem el carnes tot es trau-trau. La sardina l'enterrem, la sardina l'enterrem. Per la diada de Sant Jordi trau-trau, per la diada de Sant Jordi trau-trau. I aquesta és la cançó, i aquesta és la cançó, la cançó de les mentides, trau, trau, la cançó de les mentides.

Parlem d'algun dels temes, sorprenent la versió de la cançó de les mentides, en la qual no sé si s'ha passat una mena de pàtina de fem-ho políticament correcta o senzillament s'ha volgut recrear una altra història que no té res a veure amb la lletra que coneixeríem tots.

Crec que va sortir bastant orgànic, o sigui, era com el que volien dir, o sigui, clar, és que les lletres també hem de dir que no les hem fet nosaltres, és el que deia la Gemma, que ens les han fet, però ens les hem fet nostres, que això és cert, que algunes coses sí que vam dir com. Ostres, això potser no estic tan còmode dient-ho, podem dir-ho així. Vull dir, als assajos també hi havia molta gent, vull dir. Era una super mega producció. I sí, crec que va ser com bastant natural que era el que es volia explicar. Explicar i ja està.

I a nivell de rítmiques, perquè clar, us sentim cantant funky fins i tot amb uns emberbussabussabussaments.

Si t'enganxes no t'atunes, viu i torna a repetir.

Clar, no sé si ho imaginem mai. Veniu del tradi, diuen, farem funky. Ben patir, eh? Sí, no.

Jo m'ho vaig passar molt bé amb els embarbussaments, explorar la meva faceta de rapera i de sentir tothom rapejant cadascú amb el seu embarbussament, que ens anàvem passant la pilota, per mi va ser molt xulo.

Molt còmode. Com sorprenent, no? No és espectacular de. Algú ha dit, no? És folk per xics, sí, però te colen un tema que el concepte és folk, o de real, però la rítmica se'n va.

Clar, però per sortir una mica, perquè, bueno, crec que totes venim del folk, però no estem com. Tancades segur que no, clar. És això, veiem molts altres gèneres i també formen part de la nostra vida i també és lo guai, poder fer una mica de fusió i poder ensenyar als més xics que amb el folk es pot fer de tot, també.

És com una combinació molt curiosa, perquè són temes tradicionals amb lletres de nova creació, però alhora hi ha temes de nova creació, però amb lletres o melodies tradicionals. Clar, la combinació és interessantíssima com per donar fins i tot a una filomena que tots tenim a l'imaginari, però que serveix per presentar el grup.

La cançó de Filomena vam tenir amb l'Arnau, que va ser ell qui la va arranjar i qui li va posar també, bueno, aquests canvis de melodia, perquè en veritat tots tenim un al cap, actualment tenim un al cap, que no fa referència a l'original, que era un couplet que tenia. Llavors, això sí que és guai, perquè molta gent ens ha dit, ostres, canvieu la melodia de Filomena. I clar, és no, no, no, o sigui, fem l'original del couplet, llavors, bueno, és guai, perquè també és fer un treball de recuperar. Bueno, per exemple, aquest couplet, vull dir, que també va més enllà. Nosaltres també diem, bueno, jo també ho penso, que no només és per xics, que jo aniria a veure un concert de Filomena perquè realment les cançons són molt xules. I bueno, i això, i expliquen històries, i hi ha també un treball molt gros al darrere, vull dir, que no són ximpums.

Abans m'ho apuntava la Laia, us hauria agradat quan éreu més joves, sou molt joves, però quan éreu més joves tenir una proposta que us contextualitzés la festa d'aquesta manera?

I tant que sí, totalment, vull dir, penso que és superbonic, a més és superil·lustratiu, penso que és això, es toquen molts temes, sobretot, molt centrat en la festa major i en els elements, diguéssim, típics de les viles, de les diferents festes, i trobo que és com una manera molt fàcil, molt, això com deies tu aquí, molt orgànica, molt natural d'entrar, d'entrar en els conceptes d'aquest món, de saber-hi posar nom, de saber-ho explicar, després de poder-ho cantar i explicar a altres persones, des de petits fins als més grans.

El format ara mateix és només de concert participatiu? Teniu propostes pedagògiques al darrere d'anar a escoles? Quins camins agafarà aquesta Filomena?

Sí, s'estan valorant, s'estan treballant i ja ens han arribat alguna proposta, però clar, quan ens van arribar encara no havíem estrenat oficialment, llavors crec que està allà una mica a stand-by, diguéssim, però per nosaltres endavant, o sigui, poder-ho portar a una escola crec que seria superbonic, bueno, perquè és. El públic que volem, no?

també de prèvies en va fer unes quantes fins a Fira i ja esteu parlant de concerts per l'any que ve per tant la cosa es belluga properes cites, aquesta setmana es presentava Cantut però encara n'hi ha més aviat,

oi? exacte, sí, tenim ara el que tenim més a l'horitzó, més a la vista és el dia 1 de novembre que estarem a les fires de Sant Narcís a Girona, doncs fent el directe, el directe que vam presentar a la Fira i llavors com tu deies Quim, ja estarem en el Cantut a Caçar la Selva. La gent té moltes ganes

de participar en propostes així i de cantar. Això també és una cosa a valorar. Ens hem adonat que sí,

que de fet sí, o sigui que no només és per petits i petites, sinó que la gent té ganes de tornar a cantar aquelles cançons que semblen que estiguin molt en el nostre dia a dia, però realment després t'adones que realment no, que es donen ja per suposat. O jo què sé, nosaltres dèiem, no, no farem aquesta que. Que ja està molt escoltada. I dic, no, no, està molt escoltada però realment no es canten al nostre dia a dia. I aquell dia ens vam adonar que sí, bé, vam fer gairebé el mateix espectacle o la mateixa animació que fem als concerts i,

bé, va estar molt bé. Molt xulo. És que tothom tenia moltes ganes de cantar i crec que era molt fàcil encendre el botó, com donar-los el primer tret de sortida i es creava allà un cor de veus molt xulo.

Està clar, escolteu-me, ja per situar en l'escenari, pugeu uns quants instrumentistes, diguem-ne, plurinstrumentistes, moltes vegades, feu papers de tot, a dalt de l'escenari veiem sobretot contrabaix, gralla, acordeó, què m'estic deixant? Percusions, i ja està. Però al disc se senten molt bé els instruments. Però no tots som nosaltres. Aquí hi ha de tot, eh? Sí, sí, vam venir molta,

molta gent a gravar, sobretot del món de la música tradicional, molts musicassos, per sort, i, bueno, de fet, a la cançó de sempre hi sonen instruments, a cada referència i a cada nom que es diu, sona un instrument tocat per. Els millors instrumentistes de casa nostra.

Sí, sí, la sensació és d'això, d'un projecte, no és per fer la pilota, d'un projecte ben fet, ben pensat, fet amb calma, que moltes vegades aquest és el drama, no arribar, o sigui, anar menjats pel calendari, i que n'estem convençuts que funcionarà i funcionarà moltíssim.

Escolteu, ja ve el seguici,

és el so de la festa major, els carrers són un bullici.

Escolteu-me, marxarem amb un tema que el tinc creuat perquè la meva filla me'l fa escoltar cada dia. Què és aquest seguici? Expliqueu-nos què és aquest seguici.

Doncs bé, amb aquesta cançó el que es fa és anar introduint diferents elements del seguici, d'aquests personatges que surten per la festa major, i es fa en forma de joc, en un joc semblant amb el que es fa amb la masovera. Quan anem dient que va al mercat i cada dia compra una cosa diferent i és una mica acumulatiu i has d'anar recordant els diferents elements. Doncs amb el seguici passa una mica el mateix i és que amb cada estrofa fem una mena d'endevinalla de cada element del seguici i llavors la gràcia una mica és que la gent intenti quan anem dient qui ve, qui ve, qui ve, qui s'acosta pel carrer, que la gent pugui dir el drac o l'element que cregui. Llavors també. El joc és d'intentar endevinar l'element que toca cada vegada i llavors també d'anar recordant tots els que han sortit fins al final, que s'acaben acumulant tots. I mira, és divertit perquè a part de cantar, doncs com estàs allà. Intenció, eh? Exacte.

Aquest és Trat Retro de la Filomena, que avui ens han vingut a presentar la Gemma González i la Laia Gluc. Felicitats per la feina. Feliciteu a tot l'equip, un per un, que són molts. Són molts. I moltíssimes gràcies per venir fins als estudis de la ràdio a presentar-lo.

Gràcies a tu, Quim. Gràcies.

Criatura de pell verda, amb escates i amb ullals, s'actifla, violes sonen i el foc li surt dels caixals. Qui és que és a costa o pel carrer? Qui són

els de les cospires que venen tocant timbals? Porten unes llargues masses, són vermells, són pernais.

Un animal de corona amb elegancia, és de ploma ben daurada i una copla l'acompanya. Qui és que s'acosta pel carrer?

Animal de quatre potes, és seriós que no en fa por. Porta llarga, cavallera i entra a plaça com un tronc. I es que s'acosta pel carrer.

Escolteu, ja ve el seguici. És el so de la festa major. Els carrers són un bonicí. I jo sóc pura emoció.

La polla que ara arriba, personatges divertits, els caps tenen força grossos, saludant a grans i a xics.

Fins demà! Bona nit.

Es el sol de la festa major, els carrers son orgullosos.

A Catalunya Ràdio, mans.

Seguim endavant al mans i ara us parlem de música per a coble, com fem cada diumenge. Recuperem els nostres col·laboradors, la Laura Valls i l'Albert Fontelles, de l'Espai Sotocople de Catalunya Música. Avui amb la Laura repassem algunes de les principals, algunes de les més destacades, composicions de ballets i danses tradicionals.

Sí, perquè avui us portem un recull de danses tradicionals catalanes harmonitzades i instrumentades per a coble, per diversos compositors. Un petit tast de l'important patrimoni que representa aquest binomi entre música i dansa.

Un repertori habitualment associat als esbards que a vegades escoltem també com a peces de concert, posant de manifest la qualitat musical d'aquestes obres. Grans compositors de coble han fet aquestes seves, aquestes danses. Un exemple molt notable és el cas de Joaquim Serra i la seva col·laboració amb el coreògraf Manuel Cubeles. Fruit d'aquesta amistat musical ens queden obres com el Ball de Gitanes de l'Arbós del Penedès, Un encàrrec de Covelles per a l'Esbart Verdaguer estrenat el 9 de maig de 1948 al Palau de la Música Catalana. Ja l'any 1928 Serra havia guanyat el premi del concurs de Sant Jordi per la glosa del Ball de Gitanes del Penedès i li interessava el caràcter musical d'aquest ball, fruit que va donar peu a aquesta versió que escoltarem avui. Covelles per la seva banda tenia interès en la part coreogràfica que per la seva naturalesa d'entre més incorporava parts recitades. L'esquema del ball és compartit en la zona geogràfica de l'Arbós, el trobem a l'Alt i Baix Penedès, Garraf, Tarragonès, Al i Baix Camp, dintre l'estesa tipologia de les danses amb cintes. Aquest és el Ball de Gitanes de l'Arbós del Penedès de Joaquim Serra.

Hem recuperat aquest ball de gitanes del disc de Ballets de Manuel Covelles i l'Esbarc Verdaguer.

Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.

Doncs del Penedès anem.

Que, per cert, per cert, que diferents els balls de gitanes del Penedès amb els balls de gitanes del Vallès i fins i tot de la Maresme. També té un estudi, això. Però no seria el so de copa, seria el so de dansa. Ah! Podem fer una secció, eh? Exacte. Dansa al so de coble. Avui ho estem fent una mica.

Sí, sí, us podeu. Us animem a ballar si ens esteu escoltant.

Exacte. Ja us veig enmig del menjador amb el pal de cintes i fent voltes amb la làmpara.

Que tothom té a casa, serà clar que sí. Seguim cap a Tàrrega. Doncs sí, del PNDS anem cap a aquesta població per presentar ara una instrumentació de Lluís Moreno Pallí, qui fou director de les Barber d'Aguer. Es tracta de l'eixida de Tàrrega, ballat a Tàrrega, en les festes assenyalades. Un cas original en l'àmbit coreogràfic, ja que en aquest ball de parelles no entren a ballar totes alhora, sinó que a cada repetició del motiu musical entra una nova parella a dansar. En l'àmbit musical, Moreno Pallí va apostar per contrastar aquesta reiteració musical i coreogràfica, amb la diversitat dels recursos de la instrumentació. Això què vol dir? Doncs jugant amb els canvis de tonalitats majors i menors, els diferents colors dels instruments, la densitat i el volum sonor de la coble. La versió original de Moreno Pallí, per a dues cobles, es va estrenar l'any 1949 de la mà de la coble Barcelona i la coble Molins de Sabadell. Nosaltres l'escoltem avui amb la coble de Cambra de Catalunya dirigida per Jesús Ventura.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Des del 2021 aquest enregistrament que porta a parlar amb Ballets de Manuel Covelles, amb l'Esbart Verdaguer i l'Esbart Serrià, la copla de cambra de Catalunya que ens ha ofert aquesta eixida de tàrrega de Lluís Moreno.

I precisament al voltant dels anys en què s'estrenava l'eixida de tàrrega de Lluís Moreno, començaria a endinsar-se en el món de la dansa tradicional un dels grans instrumentadors d'aquest gènere. Era l'any 1947 i el mestre Fonsabater introdueix el seu deixeble, Manuel Oltra, a aquest món. A través del compromís d'instrumentar el ballet contrapàs de Palau Noguera per a les bars Montserrat. D'aquí passaria a dirigir musicalment un seguit de bars enfocant una important part de la seva tasca creativa a la música per a la dansa. El Ball de la Morratxa de Gironella és un dels seus treballs, amb una música que consta de dues melodies de 16 compassos que es repeteixen. En aquesta versió, Oltra instrumenta dues repeticions alternant tots els instruments de la cobla entre la melodia i l'acompanyament. El ball, propi de la festa major del mes d'agost, s'anomena així pel recipient de vidre que porta el dansaire que representa el senyor feudal. Aquesta és el ball de la morratxa de Manuel Oltra.

Hem anat amb un registrament de la Copla de Cambra de Catalunya del 2023, Harmonitzacions i Instrumentacions per a Copla de Dances Tradicionals, Ball de l'Almorratge de Gironella, d'en Manuel Altra. I seguirem ara amb un altre Manuel Altra.

Sí, recuperem el mateix compositor, aquesta vegada amb un ball recuperat a línia, és el ball pla de línia, que va ser això, recuperat per ballar-se a la festa major. És un bon exemple d'aquest tipus de ball present a moltes comarques de Catalunya, amb dues parts diferenciades, la primera amb compàs ternari i la segona amb compàs 6-8, més ràpida i saltada. En la part musical. El que se'n diu ball pla i corranda. Exacte. Molt bé, Quim, ja sabia jo que. Hi havia ja l'avena. Que ens sortiria l'avena dels bars. I tant. En la part musical trobarem l'exposició de dues melodies diferenciades, amb protagonisme de la tenora, el tible i els fiscors. I sentirem el canvi a la segona part del ball pel canvi de to i compàs, de ternari a binari. Aquest és el ball pladal linyà d'Emmanuel Oltra.

Veipa de l'Iñà, un enregistrament de l'any 1996.

A Catalunya Ràdio, Mans.

Sou a Catalunya Ràdio, sou al Mans, seguim amb més música. En aquest cas, una formació que actuarà a aquestes Santes el proper dia 22 a Mataró. Són els Bombers. Parlem avui d'un homenatge ple de tendresa, de compromís i de memòria, amb el grup Bon Vent, encarcelat pels membres d'Every Night, que presenten les cançons de Xescu Boix, projecte que revisita el llegat d'un dels grans referents de la cançó infantil i de la música popular catalana. El disc recupera algunes de les seves peces més emblemàtiques, amb nous arranjaments i una mirada contemporània, mantenint l'esperit alegre i educatiu, sobretot, que va marcar tota una generació. Sobretot molt humanista. Bon Vent és a l'hora d'un espetacle familiar, un treball discogràfic que vol acostar el missatge de Xescu Boja a les noves generacions, fent les seves cançons que tornin a sonar a escoles, a places i escenaris. En coneixem el projecte amb l'Arnau i Marí cantant els Every Night, cantant dels Bon Vent. Bon dia, Arnau. Bon dia.

La bicicleta, clink, clink, la bicicleta, clink, clink. Oh, que bé que s'hi va. La bicicleta, clink, clink, la bicicleta, clink, clink. Tot el món podrà esmorzar.

Xescu Boix ressona, per molts anys que tinguis o per moltes generacions que van passant, sempre són cançons que van ressonant d'una o altra manera. Sí, sí, efectivament.

Per nosaltres, per l'en Xescu Boix, per la de les nostres infàncies, és una de les veus de les nostres infàncies, no? Cadascú té les veus que té, dels seus referents de la infància, siguin els seus pares, mares o qui sigui, però l'en Xescu és una que ens atravessa a moltíssim, no? I a part, és una cosa que. Si bé s'ha anat evolucionant i l'animació i la música infantil i familiar han anat fent girar la roda, la deuda en Xescu Boix ha travessat diverses generacions i per això em sembla que és un personatge i una figura capital dins la història de la

música en català. La figura d'en Bosch, a més a més, és ben polièdrica, perquè per un costat va a partir d'ell o de la seva imatge, hem creat tot aquest imaginari de el que abans en dèiem l'anima d'infantil, que ara en diem polifamiliar, i que és un fet gairebé únic al Principat i al voltant de Besos Catalans, però alhora va ser una persona que ens va portar les cançons de Pete Seeger, de Woody Woodry, de Bob Dylan, les va catalanitzar, no només a nivell de lletra, sinó també fins i tot d'imaginari. Per una banda, crec que és important

remarcar la figura de Xesco Bosch com un dels pioners. De l'animació infantil catalana, perquè això ha fet que sigui una de les més riques del món, i això és una cosa que evidentment, com que ens en preocupem poc, perquè un cop ens fem grans, doncs deixem una mica d'escoltar la música que escoltàvem quan érem criatures, i en tot cas la recuperem, si tenim canalla, no ho sabem, no en som conscients d'això, i això va passar en part gràcies a Xescu Boix. I crec que una cosa molt important que va passar durant aquella generació d'Europdefolk, i en Jesco Boix va ser un dels exponents més importants d'aquest fet, és que vam conèixer tot aquest repertori, efectivament, gràcies a la seva feina d'adaptació. I una de les coses que ens vam plantejar en fer néixer aquest projecte era de. No cantar cançons només que cantés en Xesco Bosch, sinó intentar submergir-nos en aquest univers de cançons d'aquella època, que vinguessin de diferents llocs del món, que potser algunes no estaven adaptades encara, i donar-li una producció moderna, fer-los les voltes que creguéssim necessàries, que els havíem de fer per sentir-nos-hi còmodes, I el resultat, doncs, que fos un disc, un espectacle, doncs una música que ens semblés adequada per la canalla del 2025. Per la canalla i no tant canalla. Apet, això és una cosa que. Això és bastant. Per què? Quan fem concerts, els concerts que hem fet aquest estiu, que ja hem començat, malgrat que no hagués sortit el disc, hem començat a fer alguns concerts per festes majors, sobretot, i algun festival, ha vingut molta gent gran. Però gent gran, no gent adulta, sinó gent jubilada, molta gent de 70 i 80 anys, no? Gent que havia conviscut amb aquest moviment cultural, no? Que va ser el grup de folk, la nova cançó i que, per tant, doncs aquestes cançons li toquen molt de prop, no? De fet, l'últim concert que vam fer a Ustafrancs, a Barcelona, hi havia una persona que va venir i va dir, m'he passat mig concert plorant, no? I era una persona que havia tocat amb en Xescu. I vam pensar, ostres, això té molt de sentit, perquè realment vol dir que estem fent una cosa que potser cada cop s'està fent menys, que és reivindicar i donar vida a tot aquell repertori que, en el fons, tampoc és que hagi deixat de ser vigent, perquè. Si es cantava en els últims anys del franquisme i avui ho cantem i pensem que encara tenen sentit

vol dir que encara són vigents. Aquesta terra és la nostra terra,

vol dir que encara són vigents. Aquesta terra és la nostra terra, de la muntanya fins a la vall, de dalt del cel al fons del mar, tot això és nostre de veritat.

I uns valors a reclamar avui en dia.

Nosaltres no ens havíem plantejat mai fer un projecte de música dirigida als nens i nenes, però una de les coses que ens va fer veure-ho clar va ser que, precisament, la música d'en Xesco i molta més gent de la seva generació era aquesta voluntat i aquesta voluntat innegociable, diguéssim, que tot allò que s'expliqués als infants estigués farcit de valors, tingués un sentit i estigués pensat. Ho hem aconseguit, com a mínim en aquests primers mesos de vida del projecte, i estem molt animats, en realitat, perquè creiem que no és res que no haguéssim pogut fer de manera natural i que, en el fons, cantar amb La Canalla és una meravella. És un públic molt exigent, però també molt agraït.

Escolta'm, parlem de l'estètica musical. És Every Night interpretant, o sigui, són filtres d'un Every Night molt potent i com si esteu sempre a dalt de l'escenari, però reinterpretant aquests temes. No heu volgut tampoc disfressar-vos.

No, però sí que és veritat que hem intentat que la producció s'acostés més al folk, al country nord-americà modern, amb una producció moderna, i alguns. Per exemple, la flauta potser no sona tant com en altres discs d'Everline, però sí que és veritat que el violí, per exemple, ha pres molta importància, per motius evidents. Llavors hem incorporat molt el banjo, crec que pràcticament en totes les cançons hi ha banjo, tant els banjos de blugres que ha gravat el Guillem Coderm del Pony Pisador, que és un bon amic nostre i que li agradem molt la feina, com els banjos tenors també solistes que hem gravat nosaltres. Hem incorporat molt el piano també, que és un instrument que nosaltres hem tocat molt poc i creiem que en aquesta producció sí que sonava bastant. Llavors sí que hem aconseguit molta energia, que és una cosa que també és negociable, per això que deies, Quim, del tema de no voler-nos disfressar, però sí que és veritat que és un sou que a nosaltres ens sembla diferent, una mica diferent del que veníem fent fins ara.

I s'acompleixi el teu desig. Sàpigues ajudar els altres i deixar-te fer feliç. Que arribis a les estrelles per l'escala que et vas fent.

Sigues jove per sempre més. Sigues jove per sempre més.

Sona brutal, té aquest punt col·laboratiu i cançons, encara no deies, de col·laboracions, però alhora també hi ha hagut una campanya de micromassajos darrere que ha sigut aplastant, ha sigut espectacular com la gent ha respost, cosa que també demostra les ganes que hi ha hagut de tornar a sentir tots aquests temes, i això és destacable. Hi ha temes clàssics com la bicicleta o el gripau blau, i alhora el que deies, heu volgut vosaltres també fer una inversió en el que potser ella hauria fet si haguessin tingut encara molts més anys de nosaltres. Quins temes us han marcat més o els heu volgut anar a buscar? Mira, per nosaltres hi ha un tema que és una mica

el tapat que li diem nosaltres, o la cançó tapada, que és la Pepa Maca. És una cançó que no s'havia adaptat mai al català, és una cançó preciosa d'en Woody Guthrie, que a la seva vegada, com passaven moltes, i com passen moltes cançons d'aquest repertori, i ara faig un parèntesi, tenim una cançó que posa Lletra i Música, Lluís Maria Panyella, que eren dos integrants del 5 dits d'una mà, i és una excepció, perquè no hi ha cap cançó que sigui realment Lletra i Música una sola persona, Joan del Riu, que posa tradicional catalana. Això és molt estrany, perquè són cançons que han estat versionades, adaptades a diferents llengües i tal. Llavors, Woody Guthrie va agafar un estándard de blues, si no m'equivoco, que a la seva vegada era una versió d'una obra de Mendelssohn, si no m'equivoco, i va fer una cançó que parlava d'una líder sindical dels Estats Units per una família que ara no recordo. En qualsevol cas no tenia gaire sentit la manera com explicava, com parlava del sindicat, perquè evidentment són realitats que a cada racó del món tenen el seu sentit, no? I nosaltres vam veure que hi havia un episodi que justament havíem estat tractant l'any passat, no fa dos anys diria, amb un grup de secundària amb què vam fer un projecte molt xulo de memòria històrica, que és que aquí al llarg dels anys 40, a Matarói i al Maresme, hi va haver una sèrie de vagues del tèxtil liderades per dones, i van ser els primers lideratges femenins potents que vam tenir de manera generalitzada en el moviment sindical. I hi havia una figura que va destacar per sobre de totes aquestes, que era la Pepa Maca, una de les persones que va liderar la vaga dels 15 luros. Creiem que tenia molt de sentit ajuntar aquestes dues coses, no? Aquesta cançó que parlava d'una líder sindical als Estats Units en un context concret, i la Pepa Maca que era un personatge en qui es coneix encara relativament poc, que té una plaça a Mataró. I vam encaixar-ho, va quedar bé, i per nosaltres és una cançó de les millors del disc, de les més potents, no? Hem fet això, hem fet una cosa que potser ningú identificarà com una cançó d'en Xescu Boix, que és el nom que porta el disc, les cançons d'en Xescu Boix, però que per nosaltres és absolutament una immersió en el que va fer Xescu Boix i la generació del Club de Folk.

Escolta'm, Arnau, res, felicitar-vos, de debò perquè és una petita joia, ja no només pels nostàlgics que tenim aquestes coses, sinó també per les generacions actuals que puguin gaudir d'aquesta música.

Gràcies a vosaltres per convidar-nos, la veritat és que ha estat un plaer i esperem veure'ns aviat.

Si ens deixéssim de romansos i ens estiméssim com som, el món podria ser un lloc preciós per a tothom. El món podria ser un lloc preciós. El món podria ser un lloc preciós. Si a totes les taules hi hagués prou menjar i els grans no ens oblidéssim mai de jugar, si aquells que pateixen trobessin resguard, el món podria ser un lloc preciós. El món podria ser un lloc preciós. Si ens deixéssim de romansos i ens estiméssim com som, el món podria ser un lloc preciós per a tothom. El món podria ser un lloc preciós. El món podria ser un lloc preciós. Si tots recordéssim a cada moment de pensar en tot allò que vol l'altra gent, tots junts estaríem un xic més contents i el món podria ser un lloc preciós. Oh, oh, oh, i el món podria ser un lloc preciós. Si ens deixessin de romansos i ens estimessin com sol, el món podria ser un lloc preciós per a tothom. El món podria ser un lloc preciós. El món podria ser un lloc preciós.

Si els nens que ara creixen s'estimen com cal, es cuiden, s'ajuden i es fan regals. Si el món és per ells el dia que es facin grans, el món podria ser un lloc preciós. El món podria ser un lloc preciós. Si ens deixessin de romansos i ens estimessin com som, el món podria ser un lloc preciós per a tothom. El món podria ser un lloc preciós.

Si ens deixessin de romansos, són la gent dels bon vent. El món podria ser un lloc preciós. Els Every Night en la versió Bon Vent amb les cançons de Xescu Boix. Una formació que podreu trobar a les Santes de Mataró el proper dia 22 de juliol. Tota la festa al mans. I aquí s'acaba el mans d'avui. Esperem haver-vos fet companyia durant aquesta hora que hem obert la programació d'aquest diumenge a Catalunya Ràdio. Amb tota la real, com sempre, aquí a la Ràdio Nacional. I tornarem la setmana que ve. Noves festes, nous festivals i més històries amb la producció de Dolors Genola i Quim Rullana a la direcció i locució. Ens acomiadarem amb la Maria. I la seva habanera papallones, inclosa en el treball Rubina. Si la voleu escoltar en directe, aquesta cantautora valenciana, d'Oliva concretament, actorà dimecres que ve, dia 22, al Festival Música al Castell de Dènia, al País Valencià. Que tingueu una molt bona setmana. Ens retrobem el proper dissabte.

Este matí esta vez a mí y me han despertado. Dos papallones, dos papallones, dos papallones. Papayones, dos papayones, dos papayones.

Per tal de a tu llorarte que no vull separarme pero en tu sent que em falta el aire em falta el aire em falta el aire tens papallones dos papallones. I tens papallones, dos papallones. I no he trobat millor manera que escriure aquesta manera per poder dirte, vida meva, que t'estime com a la lluna plena.

Y tantos papayones Y tantos papayones. Tens papayones Tens papayones. Y y y.

Sí que cuida, que el cor fa mal, que el cor fa mal. Després de res passa al negre i després al blanc, després al roig i al color roig. Després fa mal, després fa mal, es trenca i s'arregla i menges, bebes.