Borja Vilaseca: "No hi ha bona salut mental a la nostra societat. Li posaria un 3"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal? Com esteu, oients? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui comencem el Revolució 4.0 amb una història que encara no ha passat, però qui sap si ho farà algun dia. Estigueu atents.

Hola Chantal, la teva aplicació MotivApp està llesta per 9,99 euros al mes. Com? MotivApp? Això què és? Sóc qui et coneix millor. Porto seguint-te des que vas néixer. Sé com eres de petita, sé què et fa feliç, què et paralitza, quan estàs a punt de rendir-te, quan necessites una empenta.

Quina por, com portes tota la vida vigilant-me?

No. Els teus pares van contractar MotivUp quan vas néixer. Ho sé tot de tu. Estic llesta per motivar-te sempre. Activa't i estarem connectades les 24 hores. Quina por. Realment m'ajudaràs, de veritat? Esclar, no estiguis nerviosa. El teu ritme cardíac ha augmentat un 12%. Respira. Tu pots. Sé què et passa sempre que has de prendre una decisió. Confia en mi. Sóc aquí per ajudar-te. Amb mi aconseguiràs en tot moment la millor versió de tu mateixa.

Ollens, MutiApp no existeix encara, però avui dia la teràpia i l'acompanyament és el número 1 de la intel·ligència artificial segons el Harvard Business Review. ¿Podrà una app saber-ho tot de nosaltres i convertir-se en el nostre millor coach motivacional? ¿O això millor que deixem que ho facin sempre les persones que en saben realment, els psicòlegs? Vosaltres què en penseu? Avui ens preguntem al Revolució, la tecnologia pot ajudar a la salut mental, un tema que és avui en dia cap dalt. Benvinguts al món de demà, no us ho perdeu, comencem a revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0. Parlarem amb el coach Borja Vilaseca sobre com motivar-nos en la vida i a la feina. El periodista i expert en relacions públiques Edu Fuster engegarà el seu retrovisor viral i ens parlarà de la moda dels anys 90 i 2000. Ens preguntarem si estem contents o farts de parlar amb chatbots cada cop que volem fer una gestió. Ho farem amb l'Esther Lorente, advocada experta en dret de consum. I en la masterclass de l'economista Santiago Niño Becerra parlarem de màquines que fan còctels i de com la cursa mundial per comprar avions de combat ens empobrirà a tots.

Hem començat el programa imaginant una app que ens acompanya des de que naixem i que ens motiva millor que ningú. Ja veurem si això acabarà passant, motivar-nos i millorar la nostra salut mental. Mireu, les visites de menors als centres d'atenció primària per salut mental a Catalunya van augmentar un 28% l'any passat. Dada preocupant i entre els adults, quasi el 12% de catalans i catalanes afirmen tenir un baix benestar emocional. Avui volem parlar de salut mental, de motivació, autoconeixement, amb un escriptor, divulgador i conferenciant especialitat en desenvolupament personal, lideratge i transformació. Té més de 3 milions de seguidors, ha venut més d'un milió de llibres a 25 països diferents i ha donat més de 1.000 conferències. És el Borja Vilaseca. Escolteu què diu sobre la felicitat.

La felicidad suele ser o suele venir como consecuencia de satisfacer nuestros deseos egocéntricos. Es muy común escuchar a personas decir el día más feliz de mi vida cuando me casé, el día más feliz de mi vida cuando nació mi primer hijo, el día más feliz de mi vida cuando el Barça ganó la Champions League, el día más feliz de mi vida cuando me dieron ese ascenso y gané más dinero. Siempre vinculamos la felicidad con algo que está afuera, que está en exterior. Cuando conseguimos, cuando ganamos, cuando nos pasan cosas buenas. Pero todo eso no tiene nada, absolutamente nada que ver con la verdadera felicidad. Molt bé, encantat d'estar aquí. Jo també, molt contenta.

És la primera vegada que visites el Revolució.

Ets feliç? La felicitat és un estat subjectiu fruit d'una connexió profunda amb un mateix. I no és permanent. No és permanent. No, i tampoc cal obsessionar-se, però sí que al final té molt a veure amb l'acceptació del que estàs experimentant dins i fora teu, no?

No sé si vas escoltar Pep Guardiola, jo vaig seguir que Pep Guardiola va dir, escolta, tenim dies bons i dies no tant, per tant, la felicitat. Vas sentir aquest taiga, deia el Pep? No, no el vaig sentir. Però diu això, que no tenim tots dies feliços, eh? A veure, Borja, tens molts seguidors, moltíssims, no?, i molta gent. Tu dius que és escriptor i agitador de consciències, com et definiries?

Sí, en el sentit que al final jo el que faig és reciclar els meus traumes, el meu dolor, i compartir el meu procés d'aprenentatge i de sanació amb les persones que estan despertant, que estan tractant de portar una vida més conscient, no?, I això no vol dir que siguin persones que estan felices tota l'estona, però són persones que no estan al victimisme, que no estan a la queixa, que no estan alimentant el seu ego tota l'estona, sinó que estan fent un treball més profund a nivell emocional per tal de sàpiguer gestionar-se millor emocionalment. I honrar la seva autenticitat, la seva singularitat i portar vides més plenes. Però en aquesta plenitud un ha de saber gestionar el patiment, ha de saber gestionar el dolor i també valorar quan un està en pau amb si mateix. Però, com deia el clip aquest, no buscar la felicitat on no hi és, que és fora de nosaltres mateixos. Això és el que proposa el sistema i és una pseudo-felicitat perquè, en el fons, ens està envenent anestèsia per la nostra buidor i el nostre malestar. La veritable felicitat ve quan tu estàs harmonitzat, cos, ment, esperit, sistema nerviós, i és una causa interna, és una connexió profunda amb un mateix.

Si et dic Borja Vilaseca, com tenim la salut mental? Com estem? Quina nota li poses a la nostra societat?

Doncs jo, sincerament, sospenem, sospenem perquè la gran majoria de persones viuen amb parches, addiccions, i no només a drogues o medicaments o antidepressius, sinó quantes coses fem o quantes substàncies consumim o quantes persones necessitem diàriament per tapar buidors, pors, malestars que no volem lidiar. Quina nota? 3-4? Sí, tres, més tres que quatre.

Perdona, la salut mental de la societat catalana-espanyola, el tres, quatre.

¿Tu li treus a la gent els parches i les addiccions i la poses nua davant de si mateixa en una habitació sola, sense estímuls, durant deu minuts? I la gent acaba porreant la porta, sisplau, deixem sortir d'aquí. O sigui, la gent no passa ni un minut amb si mateixa connectada amb les seves emocions, observant els seus pensaments. És una societat de drogadictes i és una societat de gent que està fugint tota l'estona de si mateixa perquè no ens han donat educació emocional, no ens han donat educació espiritual. Llavors, confonem felicitat, benestar, amb ben tenir, amb fugida, amb plaer, hedonisme, dopamina. És una societat de drogadictes, però no estic dient A veure,

una cosa I la gent que, per exemple, té fe i ara t'escolta i és creient, pot pensar diferent a tu, Borja?

Sí, que ningú es cregui res. Jo tot això ho sé per la meva experiència personal, de tocar fons i de treure'm la venda dels ulls i començar un camí de veritat cap a dins meu. I te n'adones que dins del ser humà tenim tots ombres, tenim traumes, tenim ferides, tenim limitacions. Però és dolorós conèixer-se a un mateix, és dolorós un camí de consciència. Llavors la nostra societat el que promou és l'abasió, la narcotització, l'entreteniment. El sistema en si mateix és un gran parche que 24 hores ens proporciona tot tipus de substàncies, activitats. Insisteixo perquè ens donin anestèsia, perquè ens donin alivio, però no una veritable curació. Per això l'enfermetat mental, la que està a sobre de l'iceberg, la que es manifesta als mitjans, es manifesta en el consum d'antidepressius, ansiolítics, la gent que es suïcida, la gent que té trastorns, però hi ha molta gent que està lidiant amb processos dolorosos, però. Té els seus parches. T'he de preguntar, has vingut del

Revolució d'Intel·ligència Artificial, ara també s'utilitza, no sé si a la teràpia d'acompanyament, semblava, escoltàvem aquesta història del moti app, no? No sé si veus possible que un app o una app sàpiga tot de nosaltres, però sí que ens preocupa, i tu també suposo que ho coneixes, que la gent li pregunta al seu chat GPT o al cloud que faci de psicòleg o que faci de coach, no? Què et sembla, també, tot això que està passant?

Jo crec que l'aplicació que has descrit la veurem. La veurem, i per una part ens escandalitza, perquè sempre a les persones que tenim més anys ens escandalitza el nou, però als joves no els escandalitza perquè ja han nascut en una societat més digitalitzada, imagina't quan arribin els robots, no? I de tal manera que els nostres avis escandalitzen les formes en les que nosaltres visquem la vida. Hi ha com un judici intergeneracional, però hem d'entendre que l'evolució és inevitable i el més important per mi, Chantal, és que aquesta evolució es visqui amb consciència. O sigui, no és tant que hi hagi una IA que ens pugui fer servir de complement com a psicòleg, que això ja està passant i anirà més, sinó és des d'on ens relacionem amb aquesta IA, amb quina consciència, no? Quin cas li fem, no? O sigui, perquè, clar, si li fem totalment el cas a la IA, estem delegant la nostra llibertat de pensament, la nostra responsabilitat, i en aquest sentit, doncs, seria un ús inconscient, no? Tota la vida són eines. Tu pots agafar un cuchillo i pots matar una persona, un ganivet, o pots tallar el pa. El ganivet és innocent. L'important és qui usa l'eina, quina consciència. Llavors, jo crec que hi ha molta gent que té xerrades filosòfiques o psicològiques amb la IA, i jo m'incloc. Però és des d'on ho fas, per què ho fas, quin ús estàs fent. No cal demonitzar l'eina, sinó cal reflexionar sobre el nivell de consciència de la persona que està usant l'eina.

Tu tens molts seguidors a la xarxa, per tant, molta responsabilitat. Has venut molts llibres. Segurament els teus seguidors et diuen que els ajudes a sentir-se motivats en la vida, a la feina. Quin és l'input que reps dels teus seguidors, Borja Vilaseca? Què et diuen?

Al final, jo crec que valoren que no em posiciono com un gurú, sinó com un ésser humà que ha tingut una infantesa molt complicada, que ha tingut una joventut també bastant moguda, i que al final jo he dedicat i dedico la meva vida a sanar. És el més important que estic fent en la meva vida i crec que és el més important que hauria de fer tots els éssers humans. El que passa és que la majoria de persones no són conscients de lo profundament traumades que estan i com tenen aquests parches que parlàvem al principi, aquestes màscares, aquestes cuirasses i com més o menys anant tapant, no estan fent una feina profunda a nivell emocional i al final això es nota en el reflex a la nostra societat. Per qui sàpiga veure, hi ha moltes patologies, moltes disfuncions, molta toxicitat que la projectem sempre fora, en altres col·lectius, però és un reflex del mirall que ens porta cap a dins. Llavors, al final aquí a mi el que em donen és les gràcies per compartir amb tanta cruditat, amb tanta honestedat, amb tanta autenticitat, perquè al final. Per mi, compartir a les xarxes és una forma de teràpia perquè estic sublimant els meus processos existencials i la gent es veu reflexada, diu, hòstia, a mi em passa alguna cosa similar i tot el que aprenc, tot el que a mi m'ha servit, ho comparteixo perquè al final comparteixo el que m'hagués agradat que algú ho compartís amb mi quan començava aquest viatge.

Tu parles molt d'autoconeixement, i fa servir l'enagrama, correcte? Nou tipus de reformador, perfeccionista, ajudador, triomfador, individualista, investigador, entusiasta, desafiador, és això? Tots són un d'aquests? Bueno, al final l'enagrama és

un ena d'autoconeixement que, en línies generals, descriu nou tipus de ferides. Ferides en les que nasquem i que van profunditzant a la infantesa. Per exemple, imagina't una ferida molt comú, la ferida d'abandonament, la manca d'amor. Les persones que tenen aquesta ferida creen i consideren un personatge, un ego, que el que fa és, com em sento abandonat, com sento que no tinc amor, busco aquest amor fora de mi mateix. Llavors el que genero són relacions d'aferrament insà, dependència emocional i moltes disfuncions que acaben sent relacions tòxiques a l'àmbit de l'amor. L'amor, la parella, s'acaba convertint en un parche per tractar de tapar la buidor, l'ansietat. Llavors l'enagrama t'ensenya aquesta ferida, t'enmonstra el personatge, l'ego que has desenvolupat, i et proposa un camí de transformació, un camí d'autoconeixement per tal de sanar aquesta ferida primigènia i que tinguis una presa de consciència sobre com ets, com funciones, què necessites i, en aquest cas, com has sanat la ferida d'abandonament? Amb la solitud, l'amor propi i tractant de desenvolupar relacions una miqueta més desafarrades. Tot això té un impacte psicològic molt profund a les persones que es comprometen amb aquest treball personal. Borja Vilaseca,

tu saps quan va sortir el primer llibre d'autoajuda, motivacional de la història? Vols saber-ho? Sí, sí, sisplau. Som a Escòcia el 1859, és a dir, fa 167 anys. Aquell any es publica el primer llibre d'autoajuda motivacional de tota la història. Es titula Self Help, autoajuda en anglès, i el seu autor és Samuel Smiles. L'escoltem.

Hola, soc el Samuel Smiles i el cel ajuda a qui s'ajuda a ell mateix. Amb aquesta frase vaig començar el meu llibre i ho vaig petar. Vaig dir-li a la gent d'aleshores que la felicitat depèn d'un mateix i que per tenir èxit cal tenir voluntat, energia i perseverança.

El llibre del Samuel Ismael va vendre molts llibres. A la seva època es va traduir a 37 idiomes.

No està gens malament per a un metge com jo. El llibre el vaig escriure fa molt de temps, però si ara visqués, tornaria a dir-te el mateix.

Doncs mira, Morja, no sé si el coneixies. No sé si estàs d'acord amb el que deia. No, no el coneixia, la veritat. I estàs d'acord amb el que deia, al final, ajudar-se el mateix. És a dir, el que deia més, l'autoajuda, no?, Tu parles d'autoconeixement, per tant és important saber qui som per tirar endavant, ja sigui a la feina, a la vida, al sentit de tot plegat.

Al final, si ho penses, Chantal, no hem rebut educació emocional, ni a casa, ni a l'escola.

A casa algun, sí, perdona que et digui.

A casa sí, a l'escola A casa jo ho qüestionaria. Valors, ètica. Ets un miracle. Valors i ètica. L'educació emocional és entendre el que és la ment, els pensaments, saber regular-te emocionalment, saber lidiar amb el teu patiment, entendre què hi ha darrere de les teves reaccions emocionals.

Però aquí hi ha valors, Borja. És a dir, ser generós, escoltar l'altre, ser empàtic. Tot això també són valors. Sí, sí, és molt important.

Però no t'han ensenyat a ser feliç. No t'han ensenyat a ser lliure. No t'han ensenyat a ser una persona completa per tu mateixa. I per això som tan dependents dels estímuls externs, de relacions, substàncies, activitats, i és una neurosis col·lectiva d'ocupats, ocupats, enfeinats, fent, fent, fent, fent, d'aquí per allà, no parem, no parem, perquè no volem estar ni un segon amb nosaltres mateixos en silenci. Una persona amb educació emocional, amb intel·ligència emocional, medita cada dia. Està en silenci, connecta amb la seva pau interior. Tu medites? Cada dia, és que si no tornes. Bueno, jo no sé com ho fa la gent, perquè si no estàs pres de la ment i dels pensaments, estàs en una esclavitud psicològica. O sigui, la veu del cap que té vida pròpia, et posseeix, La ment et domina i no som la ment, no som els pensaments. I què fem al final? No sabrem gestionar les nostres emocions i tapem, tapem, tapem. Llavors, sense l'educació emocional, per mi és complicat realment viure una vida conscient i plena. I per això em dedico al que em dedico, perquè es parla molt de la IA, Però no es parla de la IE, que és molt més important, la intel·ligència emocional.

La intel·ligència emocional. Però ara ens escolta, per exemple, algú que no li ha dada gens la seva feina. Sí. I què li diria al Borja Vilaseca?

Bueno, pues yo diría, vale, pues anem a fer un pla. Anem a fer un pla, no t'agrada la teva feina, anem a fer un canvi, però primer fer un canvi intern. O sigui, un canvi de seguretat personal, d'autoestima, d'actitud, d'entendre què vols fer amb la teva vida, de veure què depèn de tu. I de moment continues amb aquesta feina, canvies d'actitud, dones l'homaturgia a tu mateix, treballes l'entrenament emocional i quan ja tinguis claríssim cap a on va la teva reinvenció professional, doncs, a veure, amb un pla. I veurem les teves possibilitats i només soltaràs la teva feina actual quan ja tinguis clar la nova feina o el nou projecte o el que sigui, però des de la responsabilitat personal, no des de l'activisme. I aquest pla potser ens durarà un any, dos anys, no sé quant durarà aquest procés de canvi i de reinvenció. Però clar, la gent sense educació emocional té tanta por al canvi, tanta por a la llibertat, tanta por al dolor, tanta por al rebuig social, que al final es resigna, s'acomoda, i al final què fa? Conductes autodestructives, com no m'agrada la feina, em queixo, victimisme, evasió, i em rodejo de persones que estan en una situació similar, que no em confronten, i al final va passant la vida i amb una sensació de resignació generalitzada. I quan ve una persona et diu, eh tio, però que tu podries fer un canvi a la teva vida, bueno, a aquest li cau la de l'atún. I llavors diem, no, no, si la societat té molta salut mental. No, Xantal, no hi ha salut mental en la nostra societat. Vosaltres feu cursos, no? Nosaltres acompanyem persones en els seus processos de canvi, de despertar, de gestió emocional, de reinvenció professional. O sigui, persones que han dit, oi, tu, necessito un canvi, que això és el més brutal que hi ha, la valentia, necessito un canvi, i aquest canvi ve des de l'interior. Deixo de queixar-me, deixo de jutjar, deixo de victimitzar-me, i vaig a veure què puc conèixer dins mateix, què puc gestionar diferent, què puc remoure en el meu interior.

I quin és el problema avui en dia? Si et digués feina, amor, temes de salut. Tu què en diries? Bueno, al final hi ha molts.

El que més fa patir a la gent, nivell 10, és l'amor. L'amor? Sí. I m'incloc en la meva experiència personal. Tu parles de la separació que va canviar-te molt. Sí, bueno, tots els que hem viscut un divorci amb fills sabem el que és, no? Però torno a lo mateix. Digue'm quin tipus de ferides tens, et diré el mecanisme de defensa que has desenvolupat inconscientment, el personatge, l'ego, i et diré el tipus d'entorns on tu has tractat de buscar la teva felicitat. I la vida, en la seva saviesa, arriba un moment que, en forma de pèrdues, et torna a tu mateix i et torna aquest dolor que hem parlat al principi. I una de les experiències més traumàtiques, més doloroses i potencialment més transformadores són les ruptures sentimentals. En el dia a dia, en aquest sistema en el que visquem, el que treu la somriure a molta gent és el tema dels diners, de la feina, de la inseguretat, de la precarietat. Laboral, i això també. Però no fa tant de mal, no és tan desgarrador com la ruptura emocional.

Molta gent se separa, evidentment, a vegades és millor una família que se separa que no uns fills que vegin uns pares que no s'estimen, però tu has escrit un llibre que dius que ser feliç és fàcil.

Sí, és una provocació, evidentment. Sí, sí, és una provocació. Però en el sentit que és més fàcil del que ens explica la societat, perquè la societat ens diu que la felicitat està fora de nosaltres, per això triomfa l'hedonisme, que l'hedonisme és una filosofia de vida mal entesa, que és seré feliç quan aconsegueixi, el que has parlat al principi del clip. La felicitat té a veure amb aquest silenci, amb aquesta presència interior, quan tu harmonitzes cos, ment, esperit i sistema nerviós. I és una feina que depèn de tu i és una feina diària que té a veure amb hàbits saludables. I si tu et treballes interiorment, passen coses a la vida que et desregulen, passen coses a la vida que et poden descentrar, però al final tu acabes entenent que el teu benestar depèn de la relació íntima. Amb aquests quatre components de la teva condició humana. No té tantíssima a veure amb el decorat o amb les teves circumstàncies. Les persones que pateixen per les seves circumstàncies o el decorat són persones que han delegat el seu benestar, la seva felicitat, fora a si mateixes.

Doncs escolta, ens han quedat molts temes, eh, Malborja? Ja s'ha acabat. Ja s'ha acabat, ha passat molt ràpid. 20 minuts han passat ja. Has de tornar un altre dia.

Quan perds la noció del temps és que has estat connectat.

Has estat allà fluint. La felicitat i l'autoconeixement. Són dues qüestions que van lligades, com ens ha explicat avui en Borja. Coneixer qui som, què volem, cap a on volem anar. Potser la felicitat no consisteix tant en convertir-nos en una altra persona, sinó. Ara està bé nosaltres mateixos. Avui el Revolució, una mica més diferent, parlem més de tecnologia, però IAIE, com deia el Borja, més connectats que mai. Avui que som tan digitals, també hem de pensar molt en les nostres emocions i en les nostres fills i filles.

I una recomanació per mi per verificar tot això. Jo el diria, si algú s'ha quedat fins al final, que no es cregui res, però avui troba 10 minuts per estar sol amb tu mateix, fent res, en silenci, ulls tancats, observant la teva ment. I a veure què passa aquests 10 minuts. T'asseguro que aquests 10 minuts et donaran moltíssima informació sobre la relació que estàs tenint amb tu mateix i amb la pròpia vida. I és que no hi ha més, o sigui, 10 minuts. Moltes gràcies, Borja Vilaseca. Un plaer.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

I aquesta temporada volem activar un retrovisor viral, és a dir, volem parlar d'aquelles tendències que en el seu dia ho van petar i que si haguessin existit les xarxes socials haurien sigut virals. Avui engegarem la nostra particular màquina del temps i posarem el focus a la moda dels anys 90 i als 2000 amb el periodista i expert en relacions públiques Edu Fuster.

Edu, benvingut al Revolució. Què tal, com estàs, Chantal? Molt feliç d'estar aquí amb tu, de nou. Jo també, molt contenta de sentir-te. Si agafem, Edu, una revista Vogue dels anys 90 i un mòbil actual, estaríem mirant dues versions del mateix? És a dir, podríem dir que Vogue era l'Instagram dels anys 90?

Doncs jo estic convençut, diguéssim, revistes com Vogue, El Marie Claire, Cosmopolitan, que marcaven com vestíem, com ens havíem de vestir, què és el que era tendència, ara ho canviem i què és? És l'Instagram, és el TikTok, és el Pinterest, són eines que tenim al nostre abast, que tenim a la nostra mà i que en segons ens marquen què és el que ara mateix es porta a Nova York, a Barcelona, a Berlín o a Hong Kong, saps? Per tant,

hem canviat les revistes, no? Hem canviat les revistes. Pels influencers, podríem dir. Per als influencers. Què tenia una portavoga que avui té un post a Instagram, no? I els 90, qui decidia que era cool abans i qui ho decideix ara, no? Com ha canviat?

Ara hi ha una paraula, Xantal, que tu deus conèixer i en aquest programa n'heu parlat moltes vegades, que és l'algoritme, no? Que és el que et marca el que en aquell moment. Tu vols veure, però també volen les marques i les empreses que vegis. Abans hi havia grans empreses darrere de portades de revistes, amb grans editorials, i et marcaven què és el que es portaria aquella temporada o no. Ara qui ho marca? Ara ho pot marcar fins i tot una persona que va caminant pel carrer i es grava un vídeo, el puja a les xarxes socials i això té un rebombori total i arriba a l'altra punta del món. I això és màgic.

Per exemple, ara al meu Instagram no para de sortir-me el concert que la Shakira ha fet a Madrid, aquests 12 concerts. Per exemple, sí. Per exemple, hi ha tendència i surt a les revistes, però em surt també a les meves xarxes socials, en aquest cas. Què significava ser una top model als anys 90 i ara?

Aviam, han canviat moltíssim les percepcions, perquè abans, la Claudia Schiffer, la Naomi Campbell, la Kate Moss, eren estrelles inaccessibles, eren aquelles estrelles del món de la moda que veiem desfilar a les grans marques de luxe, Chanel, Dior i tal, i les veien com molt inaccessibles. Ara mateix, les que són celebrities que tothom coneix, no?, la Kendall Jenner, la Bella Habit, són influencers, però que protagonitzen campanyes de marques de luxe, però que fan que la seva vida, com la seva vida és coneguda, els donen aquesta oportunitat. Va una mica com al revés, no?, la història. No és que gràcies a la seva feina de desfilar s'han fet famoses, sinó gràcies a la seva vida i a narrar la vida de xarxes socials, són famoses, per això desfilen i per això les criden i per això tenen aquest reclam per les marques, saps?

L'únic que és veritat, que depèn de la generació, i avui que ens ha escoltat gent de tota la generació, és que a un influencer que li agrada el meu productor, doncs potser jo no el conec. És a dir, que abans la televisió feia que tothom conegués a tothom i ara hi ha més nichos. Però, per exemple, la MTV era una mena de TikTok d'abans, d'existir TikTok, no? És a dir, que tenien els videoclips dels 90, que avui tenen els rils, és a dir, ho veiem als rils en aquests perquè ens agrada el consum més ràpid, no, Edu Fuster? Totalment.

Tu recordes segurament quan veies videoclips de la MTV, de les 41, no? Veies els estilismes que portaven les cantants, les Spice Girls, les Britney Spears, la Madonna fins i tot, no? Quina nostàlgia. Quina nostàlgia. Què passa? Tot això s'ha accelerat moltíssim més i ara el que veiem és que el segon, això que veiem que és tendència, aquest TikTok d'aquesta cantant o d'aquest Reels, d'aquest videoclip d'aquesta cantant que aparem a les xarxes socials, en pocs minuts. Aquella peça de roba pot ser nostra i la podem portar gràcies a què? A una cosa que segur que n'heu parlat molt també al Revolució 4.0, que és el comerç online, l'e-commerce. Gràcies a això ho veig, m'agrada, ho vull, ho compro, ho tinc. L'altre dia llegia que 3 de cada 4 joves entre 25 i 44 anys a Catalunya ja consumeix habitualment online, compra online. Això és brutal, això als anys 90 era impensable. Quan tu veies què portava la Madonna, després deies. M'encantaria comprar això. Potser havia de passar un any perquè una marca costosa traiés aquell teixit, aquella peça de roba, i te la poguessis comprar, no? Tot això ha canviat.

Ui, gens, abans vèiem un look en una portada, ara veiem com algú es vesteix, es maquilla, surt de casa a través d'un vídeo. És a dir, abans volíem vestir com les models, ara volem viure o volen viure com els influencers. Què ha canviat? Quan hem passat de veure el resultat a veure tot el procés. A mi, a vegades, això de veure tot el procés, Edu, mira, no m'agrada, perquè es perd el glamour. És a dir, abans veies una portada de la Clàudia Schiffer i deia que guapa, que espectacular. I ara, en canvi, veus com es maquilla la Jennifer Lopez i dius.

O com era abans de maquillar i ara maquillada i veus tot aquest procés. No, però això no creus que ho fa molt més real? No creus que la gent empatitza molt més amb la superestrella i no la veu tan inaccessible?

Sí, però jo crec que la superestrella, que ara també que hi ha hagut aquesta caiguda d'influencers, que ahir em van parlar al programa amb la Berta Roca, està una mica estressat, perquè clar, jo gravar la vida privada i mentre estàs maquillant i arreglant, a mi em sembla una mica pesat, però és veritat que la gent vol credibilitat i autenticitat,

no? I et diuen, jo gravo la meva vida privada, però no la meva vida íntima. Per tant, gravo aquella parcel·la de la meva vida que vull que vegis, i jo te la mostro i te l'ensenyo a través de les xarxes socials, però hi ha una part que no. Bé, això és un gran debat. Jo, Santala, et volia parlar de com ha anat evolucionant tot aquest tema de la moda, l'indústria de la moda, perquè aquí a Catalunya tenim la 080 Barcelona Fashion, que és la Setmana de la Moda Catalana, que passa aquí a Barcelona. El 20 d'octubre comença. Jo fa més de 22 edicions que hi treballo, gestionant la sala entre els periodistes, els influencers i tal. I com ha canviat, Chantal? Ha canviat radicalment. Jo recordo les primeres edicions d'ara fa 15 anys, on la gent que jo seia, els periodistes i tal, hi havia els periodistes intocables, periodistes de les millors portades de moda nacionals i internacionals. Després hi havia un grup de premsa digital i després hi havia alguns famosos. Ara, qui a cap ara el front row que es diu d'aquestes desfilades, doncs la Batgiel de Torn o la Lola Lolita de Torn. Això és el que és realment important. Influencers, enseguidors a les xarxes. Abans, qui era important era el Belén Coso o el Joan Cortajarena que desfilaven aquella desfilada. Ara qui és? Les persones, les celebrities, els influencers que van allà a ser l'altaveu del que succeeix en aquella desfilada.

Però estàs d'acord amb el que s'ha dit que han perdut una mica de pistonada darrerament? Tu hi estàs d'acord?

Tu que treballes molt amb ells? Jo crec que treballo habitualment perquè la meva agència es dedica una mica a gestionar la vida i les accions comercials dels influencers. Crec que no ha canviat. El que passa és que hi ha hagut un filtre on ara posem, vale, no tothom et pot parlar de tot, o no tothom té la credibilitat per parlar de tothom, o no tothom ha de parlar de tot. Vull dir, hi ha influències que són molt bons parlant de moda o parlant de viatges, i per què han de parlar de política o d'altres assumptes? No. Llavors això, allà sí que s'hauria de fer una criba de quins influències són realment interessants que parlin i que persisteixin, i altres que no, que no ens interessen, no?

Les marques necessiten ara més una comunitat que una portada. Què han fet marques com Zara o Mango per convertir la moda en cultura popular, em diries Edu Fuster? Home, mira,

aquí tenim un exemple claríssim. Tant Mango, que és una marca catalana, o desigual també que té aquí la seu, o Zara. Han tingut estils de negoci molt diferents. Zara va dir, no faré publicitat a la tele, mai la faré. No li fa falta, no li fa falta. Ja ven molt. Però què fan? Ells fan una cosa molt bé, i les altres, Mango i Desigual ho estan copiant, que és crear comunitat. Mango què va dir? Mira, Mango, jo estic veient que hi ha una peça de Chanel que tu no et podràs pagar, jo faré una còpia molt similar, te la posaré a una botiga, una botiga que tindràs acostat de casa, que et costarà 18 vegades menys, i que al cap d'una setmana t'avorriràs d'aquella peça de roba i en voldràs comprar una altra. Passarà amb una peça de roba, passarà amb un complement i passarà també amb la decoració, perquè Zara, recordem que també té la vessant de decoració. Per tant, el que fa és accelerar aquest procés de consum, fer-ho molt més accessible, però també molt més efímer. Molt bé.

Per tant, el titular final d'aquest retrovisor viral que avui hem estrenat i que parlem de què passa als anys 90, als 2000, com ha canviat. És que hi ha nostàlgia, jo crec que. Un cop al mes que ens visiten a l'Edu farem nostàlgia, perquè a mi hi ha coses d'abans que trobo a faltar. Doncs ja està, les recuperarem, Chantal. Tu no trobes a faltar algunes coses? Moltíssimes. Els casets, mira, els casets.

Mira, t'agradaven a tu. Quins tenies? De quins cantants o de qui? Ducandu, imagina't. Ducandu, La Guàrdia. Però tots aquests tornen ara. Marina Rossell, que després ha sigut entrevistada i amiga.

És que clar, la vida dona moltes voltes.

Jo aquí, com a titular, diria que la moda ja no neix des de dalt, sinó que també puja des del carrer. Llavors qualsevol personatge del món pot arribar a ser una icona. Molt bé.

Doncs escolta, Edu Fuster, molt contenta de retrobar-te. Ja m'hi he col·laborat plegats. Per tant, l'Edu Fuster el trobareu al Revolució fent aquesta retrovisió viral. Com ha canviat tot el món de la moda, el món de la cultura, aquesta tendència. I molt contenta que siguis en aquesta onzena temporada del Revolució 4.0. Gràcies.

L'esperit humà ha de prevaler sobre la tecnologia.

L'ús de chatbots com a assistents d'atenció al client ha augmentat de forma considerable, però l'experiència no sempre és del tot agradable o satisfactòria. El 60% dels consumidors, per exemple, rebutgen l'ús de chatbots per resoldre les seves queixes o necessitats comercials i afirmen que s'estima molt més que els atingui una persona. De fet, només el 27% de les persones diu que tornaria a provar de parlar amb un chatbot. A vosaltres us agrada parlar amb un chatbot quan heu de fer un tràmit o no? Avui en parlem amb l'Esther Lorente, advocada experta en dret de consum. Esther, benvinguda, què tal? Com estàs? Hola, molt bon dia. A veure, t'arriben cada cop més queixes de persones que no els agrada parlar en xatbots per demanar hora al metge o per fer

una reclamació o una consulta? Sí, arriben moltes queixes i a més a més les patim en persona perquè al final també les pateixo jo mateixa, no? I què diuen? I què diuen les queixes? Bueno, ha anat molt ràpid la tecnologia i s'ha fet com un abús d'aquest tipus de xatbots. I el que està fent ara la regulació, la legislació, és intentar anar cap a un camí de regular-ho una mica. Però els últims anys sí que hem vist que ha crescut molt l'ús d'aquest tipus de tecnologia.

Clar, perquè ara moltes empreses i institucions han decidit apostar pel xatbot, no? Hi ha alguna obligació legal que garanteixi una via d'atenció humana o no, el xatbot? Com ho tenim això?

Sí, mira, t'ho explico. Enguany tenim una llei d'assistència, de serveis d'atenció a la clientela, que va entrar en vigor l'any passat, el desembre del 2025, però que, respecte als xatsbots, entrarà en vigor, tenen 12 mesos per posar-se el dia a les empreses, i entrarà en vigor a partir del 28 de desembre de 2026, el dia dels innocents. I què és el que entrarà en vigor? Aquesta llei el que diu és que tu tindràs dret a demanar que t'atengui una persona. Sempre que aquestes empreses siguin de les empreses que estan afectades per aquesta llei, que són grans empreses de més de 250 treballadors o empreses de suministres, com pot ser aigua, llum, gas, energètiques, etc. Això és un titular

perquè vol dir que moltes d'aquestes empreses tenen els seus xatbots, que també està bé que hi siguin i els poden tenir, però que al final d'aquest xatbot, si tu no te'n surts amb aquest xatbot demanant-li unes entrades o una reclamació, t'ha d'atendre una persona.

Sí, el 28 de desembre. Això la gent no ho sap, eh? Han tingut tot aquest any de 2026 per posar-se al dia i posar el funcionament dels seus programes, de la manera com gestionen. A veure què passa el dia 28 de desembre. Bueno, el 29, perquè entrarà en vigor el 29 de desembre.

Moltes vegades, per arribar a que et derivin en una persona, has de passar moltes preguntes prèvies. Quan aquesta dificultat deixa de ser una simple molèstia, es converteix en una vulneració dels drets del consumidor, què passa?

Bé, amb aquesta nova llei que entrarà en vigor al desembre, el que està previst és que aquestes preguntes que et fan, per arribar a resoldre la pregunta, hauran de tenir una durada de tres minuts, la trucada telefònica. Amb el xatbot. Màxim de tres. Màxim de tres minuts al 95% de les trucades que es facin. També hi ha previstes unes auditories que s'han de fer. Sí, sí, és un tema molt interessant i sembla ser, bueno, vinc una mica a posar llum a la foscor, que sembla ser que comença a regular-se això i protegir els consumidors perquè hem arribat a situacions molt dantesques, sí, sí.

A veure, jo això de O sigui, només amb un xatbot, eh? Oients, pots parlar tres minuts i, clar, pot una empresa obligar-nos a explicar tota una reclamació a un xatbot o no? Llavors.

No. Amb la nova regulació que entrarà en vigor en desembre, nosaltres podem demanar que la resposta ens la faci una persona, que hi hagi hagut alguna persona que identifiqui la nostra queixa, la nostra reclamació. A veure com es desenvolupa. És una gran eina, la veritat, i jo encoratjo una mica els oients que a partir del desembre, si aquestes coses no es donen, que facin denúncies davant de l'Agència Catalana de Consum perquè també auditaran aquest tipus de pràctiques, a veure si les posen en pràctica.

Agència Catalana de Consum, perquè ara molt xatbots, ara es presenten amb noms de persones, els de veu no, però els xatbots de WhatsApp, per exemple, sí que ho fan. És acceptable que un vot es presenti amb el nom d'una persona i una conversa que ens faci pensar que darrere hi ha una persona? Preguntem, també?

Doncs mira, respecte a això, hi ha una normativa europea que ha entrat en vigor el 2 d'agost d'enguany, és a dir, que ja existeix, que obliga a que totes les empreses que tenen xatbots, ja no fa falta que siguin grans, qualsevol. Ha de dir que és un xatbot. T'han d'identificar com que és un xatbot. Hi ha moltes que no ho estan complint. I ha entrat en vigor ja. O sigui, això ja ha entrat en vigor. Llavors, tu has de tenir, com a consumidor, saber que estàs parlant amb una màquina. T'han d'informar.

Ja, però veient els xatbots que hi ha, ara veig que, clar, les empreses quin tamany.

No, no, aquestes per totes les que facin servir. Xatbots, eh? Xatbots. El xatbot només pot parlar 3 minuts? No. Tornem-ho a aclarir. Les grans empreses de subministres o importants, diguem-ne, aquestes han de tenir la resposta en tres minuts, de trucades telefòniques, etc. I totes les empreses que fan servir el chatbot, qualsevol empresa que potser no és gran, com a servei d'atenció a la clientela, ha d'identificar que estàs parlant amb un chatbot, no amb una persona. I això ja està en vigor.

Per anar acabant, tu què en diries? És que, clar, veig que aquí. No, no, no, és un temazo. Però, clar, hi haurà denúncies i és que, clar, contínuament estem parlant. És a dir, que es regula. Sempre diem, regula la IA, regula el xatbot, regula internet, regula la tecnologia, és molt difícil. I com ho farem? Perquè, clar, aquí tothom pot fer denúncies.

Bueno, per això estan les agències de l'Agència Catalana de Consum, que també es pot fer la denúncia online, que no t'has de moure de casa teva, fas càptula de pantalla, no m'ha identificat, etcètera, etcètera, i aniran auditant aquestes empreses per tal que compleixin, si no, hi haurà sancions, i a veure si d'aquesta manera acabem amb aquest tipus de pràctiques i també amb les trucades a spam, que també és un altre

tema que déu-n'hi-do. Sobretot les aerolínees, no? I el chatbots és el que té més queixa? Si em diguessis el sector que arriba més queixa, aerolínees? Jo crec que hi ha aerolínees i subministres. Van una mica per igual. Aerolínees, subministres, podríem parlar d'energia, de gas. Sí, de gas o de llum. Parlar amb el chatbots és on arriba més queixes. M'agradaria, per anar acabant, Esther Lorente, tu com ho veus? Perquè, clar, avui en dia el món és complicat també,

però s'ha de regular. Clar, mira, a veure, jo entenc que es facin servir aquest tipus de tecnologia perquè se'ls fa més fàcil la feina i és més ràpid i, bueno, ho entenc, però el que no podem és oblidar les persones. Llavors, per això, jo crec que és un camí, un principi, de començar a regular aquestes coses perquè aviam arribat a un punt que ja no sabíem ni amb qui parlaven i això és molt preocupant. Jo crec, jo estic esperançada en aquest sentit.

Defensem la tecnologia, sempre també el revolució, però també regulada. És a dir, ens agrada parlar amb xatbots, però sobretot també amb persones i, per tant, que sapigueu, el revolució avança, que hi ha regulació. Apunteu aquesta data al calendari, el 28 de desembre. Regulem els xatbots. En parlarem. Gràcies, Esther Lorente, advocada experta en dret al consum. Gràcies, bon dia.

Clash Becerra Amsantiago Niño Becerra.

Avui mirem el futur des de l'economia i ho fem posant l'ull en com volem viure. Volem invertir més diners en avions militars que en el nostre propi benestar? Volem invertir més temps i anar en transport públic? O volem arribar a més d'hora encara que el preu a pagar sigui el cos ambiental d'anar en cotxe? Volem anar a prendre un còctel i que en lloc que ens serveixi un barman ho faci una màquina?

De tot plegat, avui en parlem amb el nostre estimat Santiago Niño Becerra. Què tal? Com estàs? Què tal? Bona nit, Chantal. Bona nit. Jo molt contenta de saludar-te perquè aquesta setmana t'has fixat en el cas d'una persona que viu a 25 quilòmetres de Barcelona i treballa a la ciutat. I atenció llenç per arribar-hi. Si ve amb cotxe, triga 45 minuts, que això segurament li passa a molta gent que ens escolta. En canvi, si viatja amb transport públic, triga una hora i 55 minuts. Comptant els desplaçaments a peu el tren, el bus, i que no hi hagi incidències. I jo et pregunto, quan es dissenyen les polítiques de mobilitat, s'està baixant prou el detall de la realitat quotidiana a Santiago?

Jo, sota el meu punt de vista, clar, a veure, els polítics, perquè evidentment sempre acabem aquí, em podrien dir que aquest és un cas d'una persona que m'ho ha explicat a mi, però que no tinc proves que això sigui generalitzat. És cert, és veritat. El que passa és que, sota el meu punt de vista, si es dissenyen polítiques perquè s'utilitzi el transport col·lectiu, el transport públic, Però la realitat és que la vida quotidiana, en el cas d'aquesta persona que s'ha de desplaçar 25 km per anar a treballar, la realitat és que aquestes polítiques no compleixen les necessitats. És a dir, per recórrer 25 quilòmetres més l'estona a anar a treballar, al lloc de treball, jo crec que és absurd trigar una hora i 55 minuts. És a dir, no té sentit. Clar, també em podrien dir, no té sentit trigar 45 minuts, correcte, és a dir, tampoc té sentit, però una hora i 55 minuts és que no té sentit. Llavors, Quines solucions proposes?

Perquè l'eficiència ambiental pot acabar sent ineficiència per a determinats ciutadans. És a dir, molt bé, perquè això li passa a molta gent. Quines solucions? Posem més transport públic?

Jo, Chantal, partint de la base que no soc un expert en això, jo crec que la xarxa de transport, la xarxa vull dir no em refereixo només als trens o als autobusos, no, en general, la xarxa de transport col·lectiu públic no està ben dissenyada. No està ben dissenyada per a la realitat actual. Ara hi ha molta gent, moltíssima gent, que no viu a Barcelona o no viu al costat del lloc on treballa. Llavors jo crec, i compte que és el meu punt de vista, però jo crec que aquesta realitat no està contemplada amb les polítiques de desplaçament.

Ja, per tancar aquest tema, com hauríem de calcular? Potser el cost d'una política de mobilitat, només en emissions, o també en temps de vida perdut, en desplaçaments, que això és molt important també al final. Bueno,

jo crec que el que passa és que, ara el que diré és entrar en altres dinàmiques, però és que jo crec que la. El teletreball, el treball online, hauria de tenir una importància més gran. Jo recordo un informe que va fer McKinsey durant el confinament de la població durant l'epidèmia de Covid, a California, les persones que teletreballaven, la seva productivitat havia augmentat un 4%. Un 4%, veieu, amb el temps de confinament que va ser un mes i pico, va ser un mes i mig, més o menys, és moltíssim. Jo crec que les empreses haurien de posar més accent al treball online i, d'altra banda, els experts que dissenyen les polítiques de mobilitat haurien de fer un pensament i redissenyar-les.

Clar, recordem que també necessitem més fiabilitat a Rodalies. Hi ha un pla del 2026 al 2030 de 8.037 milions d'euros per millorar, però hem d'evitar que el ciutadà es vegi afectat.

Més temes a la Masterclass Becerra. Aquesta setmana hem sabut que Estats Units vol tenir 500 avions de combat no tripulats el 2032. Aquesta nova cursa armamentística també ens afectarà la nostra butxaca. Tu parles d'una possible, atenció, segona guerra freda de baixa intensitat marcada per la tecnologia i la indústria de defensa i competència entre grans potències i planteja una idea interessant que potser. No calgui una guerra convencional perquè es generi una enorme activitat econòmica al voltant de la tecnologia militar. Pot la por convertir-se en un motor econòmic? Ens preguntem qui es beneficia d'aquesta carrera tecnològica i quin surt perjudicat, què diria Santiago?

Tenim un antecedent, que és veritat que es va produir en temps de guerra, però tenim un antecedent i és que a la Segona Guerra Mundial el Producte Interior Brut dels Estats Units entre l'any 1940 i 1944 va pujar, i va pujar moltíssim. És veritat que els Estats Units participaven a la Segona Guerra Mundial, hi va haver moltes destruccions d'armament que es van haver de reemplaçar, però és un fet que la despesa en armament genera producte interior brut. També és veritat que genera deute públic, l'exemple ho tenim a Alemanya amb els plans del canciller Mers. Però jo crec que hem entrat en una dinàmica que el Producte Interior Brut, generar Producte Interior Brut en termes per mitjans, entre cometes, convencionals, és difícil. Per exemple, Volkswagen. Volkswagen s'ha adonat que té un excés de capacitat. Parlo de Volkswagen Montt, no estic parlant únicament Volkswagen Alemanya, Volkswagen Espanya. Volkswagen té un excés de capacitat i vol entrar en la reconversió d'instal·lacions que fabricen cotxes a fabricar-la. I com Volkswagen hi ha més empreses.

Santiago, abans d'acabar la Masterclass d'avui, et ve de gust prendre un còctel? Sí, home, sí. Avui vols comentar la idea d'una empresa que vol fer atenció a una màquina de còctels automàtica i a tu no t'agrada massa, no?

Aquesta màquina, de fet, ja existeix. Es va presentar la setmana passada a una fira alimentària de Sevilla. És una màquina que està connectada a 150 ampolles de licor. I que és capaç de preparar 90 còctels diferents. I què faran els barmans? Bé, aquí està. És a dir, jo estic absolutament convençut que si aquesta màquina s'ha presentat funciona. És a dir, perquè, home, no presentaràs alguna cosa que no funcioni. Ara, tu t'imagines sentar l'estètica d'un barman preparant un Dray Martini o un Bloody Mary? No, jo crec que un robot no.

Ens agraden més les persones. És a dir, mira que som un programa tecnològic, però amb moltes feines preferim les persones. Sí que una màquina pot ajudar-lo, no?

Sí, bueno, no sé. També ara ja tenim un robot que fa pizzes. És a dir. Jo crec que al final, d'aquí uns anys, possiblement s'imposarà. Però jo, Chantal, estic convençut que, per exemple, a l'hotel Negresco de Niza, no tindrà robots fent còctels.

Ja, ja. No hi he estat, eh, jo, a aquest hotel a Niza.

Val la pena, eh? Tu sí, eh? Sí, val la pena, perquè és una estètica molt, molt, molt maca. Sí.

Molt bé, doncs, escolta, fins i tot en la tecnologia, la robòtica, arriba la cocteleria. Quin món, eh? Quin món. 2026. Què passarà el 2040? Ho expliquem al Revolució 4.0. Gràcies, Santiago Niño Becerra.

Un plaer, com sempre, escoltar-te. Bona nit.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Ui, ens acabem el programa avui amb una frase d'Steve Jobs. La tecnologia no és res, el que és important és tenir fe en les persones. Jobs la va dir abans que arribés la intel·ligència artificial i avui hem parlat molt d'autoconeixement, motivació i felicitat. Ja està bé recordar que la tecnologia és una eina meravellosa, però en el terreny emocional no hauria de ser mai un substitutiu de les persones.

Com sempre, moltes gràcies a l'equip molt important. L'equip, Xavi Llauradó, Iván Diez, Gerard Gil, Jordi V, Marc Amorós, i gràcies també a totes les veus que hem escoltat al llarg del programa, Carles Dabó, Anna Escura, Iván Diez. Gràcies, fins la setmana que ve.