Bruno Pérez Juncà sobre el hackeig que ha patit Binance: "És un robatori molt greu, brutal"

Hem de començar l'àgora, ara parlem de moltes coses, també de les convocatòries que hi ha convocades de cara a demà a Barcelona, aquests aldarulls que vam veure la setmana passada, quins efectes pot tenir de cara a demà. Però abans, aquesta nit, hem conegut una notícia, que és que, atenció, perquè podríem estar davant del robatori cibernètic més gran. De la història. Frederic Vincent, bon dia. Què tal?

Bon dia. Si és Binance, que és una de les plataformes de criptomonedes més gran del món, que ha reconegut, o ha posat un dels seus responsables a les xarxes socials, que ha tingut un hackeig. Un hackeig que, a mesura que han anat avançant les hores, es pot calcular tranquil·lament en 6.000 milions de dòlars. L'alerta va saltar quan es van traspassar milers de milions a carteres externes, creades recentment. Falta molta informació encara, però hi ha informacions, hi ha algunes empreses que apunten que la procedència d'aquest ciberatac seria Corea del Nord, perquè hi ha un precedent raonablement recent amb una altra empresa que es deia Bybit, que es diu Bybit, però era molt, molt inferior, eren 1.500 milions de dòlars, que ja són molts diners, però aquí són 6.000 milions de dòlars, per tant, seria, com deies, un dels robatoris cibernètics més grans de la història. Què diuen des de Binance? Doncs, escolta, que no pateixi ningú que els fons estan segurs perquè ho han parat tot. Quan es para tot. Quan es para tot en el mercat de criptomonedes, clar, com que es tracta de monedes, diguem-ne, que no existeixen, que estan a l'espai informàtic, aquests diners no es poden veure, no es poden traslladar, no es poden convertir en diners. Per tant, en principi, bàsicament el que fan és posar una llista negra a aquests diners que teníem nosaltres perquè quedin marcats i ningú no els pugui fer servir. Però el cas és que ara mateix tot això és una de les grans notícies al voltant del mercat de criptomonedes, que és el que pot portar que sigui considerat un dels incidents més greus en aquest mercat, com a mínim, que recorden els últims anys.

Saludem aquest hora Bruno Pérez Juncà, perit judicial expert en ciberseguretat. Bruno, què tal? Bon dia. Molt bon dia al dematí. Jo també soc de Figueres. Veus? També estem més a prop, Bruno. Davant de què estaríem ara mateix, Bruno, amb això que estem explicant?

Doncs efectivament d'un robatori brutal. La gent el que ha d'entendre és una mica com funciona aquest món de les criptomonedes i què representa el que és el Binance. Binance ho hauries de veure com un gran banc. Què han fet? Han entrat a la caixa forta central i s'han emportat els calés directament. No hi ha més. El més interessant de tot són les dades que estan aportant oficialment, que és una mica com ha sigut aquest atac. Que la gent sobretot no pensi que els han robat les contrasenyes als usuaris, que no ha sigut un accés a través dels usuaris, sinó que ha sigut a través de les credencials d'un de l'equip de programació, o sigui, dels programadors. A través d'aquí han aconseguit entrar dintre del sistema i han aconseguit fer totes aquestes transaccions fraudulentes. Simplement ha sigut això. La gent ho ha de veure com han atracat el banc central. No hi ha més. Clar,

però si han fet això amb Binance, això ho podríem fer amb un banc normal, amb els nostres diners, diguéssim, també?

Aviam, no, vigilem, vigilem, anem al tanto. Estem parlant d'un banc de criptomonedes, no estem parlant d'un banc d'actius, de diners, etc. Aviam, la seguretat absoluta no existeix, perquè m'entenguis, moltes vegades tu no has d'anar al banc i rebentar la caixa forta, sinó que has de rebentar l'ordinador que l'obre. Però aquí estem parlant de dos temes molt diferents. Un, el rotatori que hi ha hagut ha sigut de criptomonedes, d'actius digitals. I això, doncs, què és? A través de transaccions digitals. El tema dels diners nostres, que un banc podria patir alguna ciberestafa, en el cas d'un d'Ena, tothom les està patint avui en dia, sí, és a dir, ara, un moviment tan i tan gros com el que hi ha hagut ara mateix, de moment no s'ha fet, però, repeteixo, la seguretat absoluta no existeix, aquí cau tothom.

Quan Binans diu que els fons dels usuaris no corren perill, això és cert o és una manera d'aturar l'hemorràgia?

Aviam, en un principi el que ells diuen és que tenen uns fons, tenen unes reserves, i el primer que han dit és que els usuaris no pateixin, que ells els compensarà. I això és una cosa bona, i a més oficialment ho han dit. Per tant, si tenen aquests fons de reserva, doncs els tocarà assumir aquesta responsabilitat, perquè a l'hora de la veritat. Doncs és això, els han entrat a la caixa forta i els han fotut. Ells són les persones que custodien aquests actius digitals, que custodien aquests valors.

Aquests que tinguin inversions amb divises digitals, tu ara mateix, Bruno, què els diries?

Home, jo el que els diria és, primer de tot, que mirin aquests darrers moviments que han fet, sobretot que vigilin, que no tinguin cap moviment estrany. El més important és que ara sí que es generaran estafes, dient, escolta, arreu de l'estafa aquesta farem un nou sistema de seguretat, ve amb les teves claus que jo t'ho comprovaré. Aviam, aviam, aviam. Les claus, les frases aquestes que tens tu per protegir aquests. Aquestes criptomonedes, això no es donen a ningú, sigui qui sigui, o sigui, recordeu sempre, confiança zero, o sigui, mai de la vida s'han de donar les claus, mai de la vida s'han de donar les contrasenyes, però a ningú. A ningú, és així de senzill. Però sí que hi haurà una onada d'arrel d'aquest tema hi haurà una onada d'estafes en el món aquest de les criptomonedes d'intent d'estafes, perdoneu, d'intent d'estafes.

Això em deixa sempre com amb cosa estrany, no? Per exemple, avui també explicàvem que hi ha alguns familiars desapareguts en el cas de l'accident que hi ha hagut a Toledo que estan rebent missatges falsos al telèfon mòbil que se'ls diu que ja han identificat les persones que estan buscant. És que no ho entenc, Laura. És a dir, com hi ha algú que pot aprofitar aquest horror, aquesta tragèdia, per enredar, simplement, perquè en aquest cas no crec que els hi cabi demanar diners, o potser sí, per trobar la persona, no? Però és que no entenc. En el cas d'una gran estafa puc entendre que es busquen diners, però en aquests casos, és a dir, que estem en un moment en què ja no et pots fiar de ningú en un moment que estiguis vulnerable.

Jo tampoc ho entenc, evidentment. A mi em preocupa perquè durant molt de temps amb el nou signe dels temps realment molta gent explica com en realitat s'ha treballat molt poc l'empatia. Estem en una era en què ser més dolent, més cruel, més premi social té. I això jo crec que en certa forma pot explicar el perquè. Hi ha gent que decideix enviar missatges en un moment de tantíssima vulnerabilitat i tantíssim dolor per jugar amb les emocions de les persones que reben aquests missatges, perquè realment hi ha una falta absoluta d'empatia. Hem treballat, hem deixat de banda, com si no fos un dels valors més centrals del fet que fa possible la relació social, la qüestió de l'empatia. Llavors penso que, com que no té penalització, al revés, com més dolent i més cruel siguis, més premis socials reps, doncs crec que això, no sé, hi ha gent que s'activa i se li mou alguna cosa quan fa aquestes coses, però jo racionalment, si m'ho preguntes a mi, no ho puc entendre,

no ho puc explicar. Però és aquí quan apareix l'estafa, no? És a dir, en moments de vulnerabilitat. Bruno.

Sí, efectivament, justament. Jo ho explico sempre, els cibercriminals, jo no sé com s'ho foten, són taurons, oloren la sang. Jo sempre explico el cas d'una persona que justament se li va morir un familiar, que és el moment que estàs més vulnerable de tots, i justament va rebre l'estafa, perquè és un moment que tu estàs en trauma, estàs en xoc, no hi ets del tot, no sé com explicar-t'ho. I és que el cibercriminal t'arriba, per això. Sempre et dic, vigila, que en aquests moments més vulnerables, doncs, demana ajuda, però, sobretot, és el que us dic sempre, és que és confiança zero. I, a més a més, amb tecnologia. Si el número de telèfon, que això us ho he fet moltes vegades, us truco jo amb el número de telèfon, que avui no és un identificador. La veu no és un identificador. Tot el que tu rebis serà fals. Per tant, què has de fer tu? Anar a la font. Sempre ets tu que has d'anar a la font. El que passa, que és el que dic, sempre estem en una societat que ho volem tot fàcil, ho volem tot ràpid. Som una mica vagos, saps què et vull dir? I aquest pas més que has de donar tu no el fas i ja està. Mira, tots sabem.

Mira, com que tenim públic avui jove, Bruno, espera, deixa'm preguntar. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Com et dius? Basmo. Com? Basma. Basma. Tu reps moltes alertes o molts missatges d'aquests que dius, això, aquí m'estan intentant estafar el mòbil o no? Sí, bastants. O, per exemple, algun que recordis que et demanés alguna cosa especial?

No sé, per exemple, no me'n recordo ara mateix.

Recordes, però, de propaganda, no? Sí, sí. Alguna cosa més personal que diguis, ui, això em fa sospitar, no? No. I algú d'aquí que hagi rebut algun missatge una mica així més personal? No. A mi em van estafar l'altre dia.

Mira, a tu. Sí, sí. Van estafar? Sí, sí. Com va ser això? Al final això, el que comentàvem ara de les criptomonedes, van néixer com una manera de respondre a un sistema que li deien sistema tradicional, clàssic, i com una forma de rebel·lia a les xarxes socials i una forma que connecta molt, precisament, amb els joves perquè vol trencar amb la banca tradicional. Mira, a mi em van estafar l'altre dia Booking, que és una plataforma que pot semblar, aparentment, que tu reserves un hotel i que, bé, te'n pots fiar al 100% d'aquesta plataforma i, de fet, ara fa poc em va interpel·lar molt perquè, precisament, la Unió Europea vol penalitzar Booking per no regular o no ser gaire estricta amb aquestes estafes, jo vaig reservar un hotel, em van enviar un missatge i em van enviar un link per fer el pagament de l'hotel. Quan vaig arribar, l'hotel no existia. Llavors, clar, i justament vaig sentir que ho explicàveu aquí al programa, que s'estava intentant demanar a Booking que vigilés, perquè a vegades no hi ha certa permissivitat per part d'aquestes plataformes de no regular o no controlar el que està passant. I alguna responsabilitat tenen, perquè jo vaig intentar. Denunciar-ho, vaig contactar amb Booking, fins i tot amb el banc, i bé, es treuen una miqueta la responsabilitat. La responsabilitat és de Booking d'haver permès, diguéssim, que anuncies una cosa que no és real. Però després ells et diuen que no, que tu t'han esfiat d'un missatge que t'han enviat a través del xat, però el xat és de Booking.

De fet, un dia parlàvem amb un expert en phishing, que és com les estafes digitals, un expert del col·lectiu Ronda, que explicava que al final la responsabilitat última amb els casos de qui intentin estafar via la teva entitat bancària, la responsabilitat última és de l'entitat bancària que no s'ha protegit prou. Per tant, normalment la jurisprudència diu que no és la persona estafada si al final s'acaba consumant l'estafa qui té la responsabilitat, sinó les entitats perquè no han tingut prou protecció. Però també m'explicava. Com de sofisticat està l'estafa que hi ha al darrere. És a dir, que juguen amb l'urgència moltes vegades, quan et fan una trucada o t'envien un missatge de. És que has enviat aquests diners a no sé quin lloc i si no ho pares ara amb les teves claus és que perdràs aquests diners. Per tant, juguen amb l'urgència, fan enginyeria social, no tothom rep el mateix tipus de missatges o el mateix tipus de trucades, depèn molt dels perfils de cadascú.

Aquella nit hi havia com 40 persones esperant allà la direcció on. Totes estafades.

Totes estafades, clar. En Bruno ens ho sobrà dir, però cada cop estan més ben fetes. Quan tu rebs un SMS, fa potser uns quants anys deies, això no ho obro, però és que pots rebre

un SMS amb el nom del teu banc. Jo en trobo molts de la DGT. Sí, sí. Potser són moltes. És que va haver-hi un tema. És veritat que a mi em van molt tant de velocitat, però no. No és el cas? No, perquè és un link estrany, no és la DGT. Parla d'ofertes de no sé què, no acabo d'entendre ben bé quin missatge és. És perquè et donin més punts, potser? No ho crec, no ho crec.

O també quan hi ha, per exemple, en Nadal o quan hi ha campanyes d'aquestes que molta gent potser consumeix o compra productes que li han d'arribar amb missatges on hi ha un mail fals de correus. Sí, o el mateix correus. No, no, o sigui, clar, tu ho veus com si fos correus.

Sí, jo també, jo també. I abans en Bruno explicava allò vulnerables que som. Jo recordo fa un parell d'anys el ciberatac a l'hospital clínic. És a dir, que un diumenge a la tarda venia un hospital i cau tot el sistema. Tot el sistema vol dir que absolutament tot. I l'endemà, i el dia següent, i l'altre, clar, l'hospital es va convertir en un caos. Mentrestant, els pirates demanaven un rescat a l'hospital perquè havien agafat dades de pacients que van acabar penjant a la dark web. No es va acabar pagant. Però tot l'enrenou que van crear durant una o dues setmanes a l'hospital clínic o anteriorment, recordeu també la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser brutal.

Sí, sí, el que estem veient aquests dies i demà, per exemple, amb aquests anuncis que hi ha a les xarxes, el que també molta gent es pregunta, Bruno, és com és possible. Que els Mossos no puguin tenir les eines per entrar dins aquesta xarxa, per rastrejar exactament el tuit o l'anunci i detenir aquestes persones. Ho han fet, eh? Ho han fet en aquest cas amb un jove de 16 anys a Lleida, però encara queda molta feina per fer i els Mossos sempre denuncien que hi ha moltes dificultats perquè aquestes plataformes oculten molt les dades. Bruno.

Sí, sí, és que efectivament un dels problemes que tenim és que estem treballant amb lleis que són locals i en canvi estem jugant amb servidors internacionals. Perquè si, per exemple, jo te foto un merder des d'un servidor que està a Aràbia Saudí, el jutge d'aquí espanyol li demanarà que li doni les dades i aquest d'Aràbia li dirà que, tururut, muy buenas, yo no voy a saber res de tú. Des del moment que hi ha aquests xiringuitos o aquests països que tecnològicament no entren dintre les regles del lloc, aquí tothom pot fer el que vulgui, això és el salvaje oeste, és així de senzill. Per això tu moltes investigacions que fas arribes a països que dius "aquí me he quedado". I aquí et quedes. És que és així de senzill, no hi ha més per això. Més que falten eines, que també diria, aquí hauria de sortir algú amb valor i realment donar a les unitats tecnològiques, donar tot el que necessita i reforçar-les, perquè si veiem quanta gent està dedicada a això i amb la quantitat d'estasses que estan rebent cada dia i denúncies que reben cada dia, per mi això no està gaire proporcionat. Però bueno, Això seria una altra cosa. El que realment s'han de fer han de ser unes lleis internacionals que puguis, que no tinguis aquestes fronteres. O sigui, que no tinguis aquests llocs aïllats, que et quedes allà, ja et dic, que et quedes allà tirat.

Sí, que pas que tenim la sensació que a les xarxes, Jordi, hi ha una impunitat que no hi ha al carrer. És a dir, hi ha delictes que al carrer són clarament tipificats, com l'assetjament, per exemple, en una escola, en una aula, és claríssim el que és un assetjament, en canvi a les xarxes aquí no passa res.

No passa res de moment, mica en mica. Jo agraeixo molt la intervenció del Bruno Pérez Juncà perquè els experts en aquests casos ens ajuden a entendre determinades coses. Hem començat parlant de criptomonedes i d'un robatori. Aquí hi ha dos elements. Un és el propi desconeixement de la majoria de la població del producte. Es parla de criptomonedes però poca gent entén. Del que estem parlant i per altra banda és la confiança. És a dir, tu pots estar més o menys enfadats amb els bancs, però al final, en l'últim extrem, al banc vas a un taulell i a una persona allà i t'hi pots més o menys. Cada cop menys. Ara aniré aquí. Ara aniré aquí. Ara aniré aquí. Més o menys t'hi pots dirigir per un cantó desconeixement i l'altre desconfiança. Fins i tot l'expert en Bruno. Ens ha hagut de fer pensament lateral perquè ho entenguem. És a dir, què ha passat aquí? Doncs que uns dolents han entrat i han agafat diners de la caixa forta. Per tant, i ara aquí és quan. No tot el que és modern és progrés. I crec que això, sense voler assemblar-nos a Josep Pla, ho hem de començar a dir. És a dir, no tota la societat hem d'avançar al ritme que aquests experts i que els més innovadors ens estan aportant. Per què? Si tu posar-te en mans d'una cosa que no et genera confiança, et pots suposar una estafa. Que no hi ha un regulador ballant-ho i que no tens garanties de poder-ho recuperar, doncs escolta, de moment no t'hi posis. I jo aquí aprofito el micro, Ricard, per demanar als bancs, per demanar als bancs que en aquest sentit inverteixin en aquest concepte de confiança. És a dir, probablement ja són menys competitius a nivell de productes financers, donament, rendibilitat. No oblidem que en el seu moment van vendre unes accions que molta classe mitjana havia posat diners i es van perdre, etc. Però té l'element de la confiança. Llavors, a mi no se us passa a vosaltres també. A vegades reps trucades, truquem de part de tal banc. Digue'm el seu DNI. No. Digue'm el número de compte. No. I em diu, doncs vagi a la seva oficina. Dic, clar. Però llavors és, banc, per què m'envies una empresa intermediària que em truca, principalment en castellà, i em demana unes dades que tu mateix m'estàs enviant per un altre cantó, que sobretot no les doni ningú? Genera desconfiança, no?

Però això també xoca amb els nous bancs, perquè han crescut moltíssim els últims anys. Els nous bancs que connecten molt amb una generació molt concreta que no volen parlar per telèfon i volen fer-ho tot a distància. Però això té riscos.

Tu ets més jove, jo que soc boomer, em prefereixo una mica els de 50 cap a. Sí, però Jordi, tu deies. Deixa'm acabar amb un consell, per la gent que ens escolta. Parleu sempre en català. Això fareu dos serveis. Primer, defensar la llengua, que és important, i segon, la majoria d'estafes que intenten fer-te per telèfon, a la que aguantes quatre segons en català, pengen. Home, també hi haurà estafadors catalans. Molt poc, molt poc. Som menys. Sí, som menys poblacionalment, però sí. No, i que són centres organitzats que truquen des de fora fins i tot d'Espanya, truquen amb accent sud-americà. Protegir-se, no?, per tenir més barreres. És una barrera de. En sèrio.

Sí, però és el que comentaves. No donis idea, Jordi, no donis idea. T'envien a l'oficina, i quan vas a l'oficina, què? Qui t'atén? Sí, però cada cop hi ha menys oficines, fixeu-s'hi. Hi ha zones amb pobles rurals on no hi ha ni oficina, on podria treure diners en metàl·lic. I quan vas allà sembla

gairebé un cafè. Però això passa amb la pròpia administració pública. A partir de l'any 2020, que es va començar a instaurar la cita prèvia, l'administració s'ha convertit en un element robust, és a dir, no hi pots accedir.

Sí, per exemple, vas a presentar una denúncia als Mossos, que a vegades és urgent, i et diuen, demana cita prèvia. Ja em sembla bé la cita prèvia, però jo. Ja tenia agendat l'atracament, no? Exacte, m'han vingut a casa i per tant vostè hauria de venir allà a mirar què ha passat. No, no, demani cita prèvia que vindrem demà. És cert, però amb els bancs encara és més dramàtic, sobretot amb la gent gran.

No, clar, ell parlava dels joves però jo pensava en la gent gran, que els joves potser estan més acostumats a fer les coses de forma digital i potser fins i tot des d'aquesta expertesa, perquè són nàdios digitals, poden detectar fins i tot en certa forma algun tipus d'estafes que clarament la gent gran que està menys avassada a aquestes lògiques comunicatives, si no tenen una persona de referència com a qui poder-se adreçar, clarament són un perfil molt més vulnerable en això.

Sí, sí, sisplau, aprofito. És un drama que me trobo cada dia ara mateix amb les famílies. Moltes famílies estan invertint en criptomonedes, la gent gran que tenen els seus estalvis, unes persones molt amables, molt simpàtiques, els enreden de tots costats, aquesta gent confien i perden tots els calés. Sisplau, abans d'invertir en algú, primer de tot explico a la família, explica les teves intencions. I sobretot, vigileu i mireu que no siguin xiringuitos financers, que ja hi ha unes llistes oficials en què s'explica qui són entitats bones i qui no són entitats bones. No confieu en ningú, perquè això és un drama que m'estic trobant. Aquesta setmana, mira, porto tres casos. Un que han perdut 300.000 euros, un que ha perdut 80.000 i l'altre, no sé si 60 o 70.000 més. I les famílies estan perdent els seus estalvis.

Ostres, per favor, no confieu en ningú, eh? És una frase dura.

Amb digital ho sento molt. La màxima en ciberseguretat és confiança zero. És la màxima de la ciberseguretat. No hi ha més. Amb el món digital. Amb l'altre món, bueno, ja t'ho explicaria jo. Amb l'altre món és un altre tema. Però com es diu ara? Però en digital no et pots refiar de res. És el que t'estic dient. És així de senzill. Tot és fals.

Ni d'una trucada que sembli la veu de la teva mare, per exemple. Això es podria falsejar.

Comprovo que ja s'està fent. O sigui, comproveu. És així de senzill.

Confiança zero. Bruno Pérez Juncà, expert judicial, expert en ciberseguretat. Gràcies, Bruno. Que vagi bé. A vosaltres. Salut.