Brussel·les preocupada pels ciberatacs a supermercats i l'eterna espera per treure's el carnet

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Passen dos minuts de tres quarts de nou. Comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el periodista Vicent Sanchis, amb la directora del diari Ara Ester Vera, amb el comunicador i activista social Mohamed El Amrani, amb el corresponsal d'Internacional del País Claudi Pérez i amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat de Brera. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Mitjans de transport que fa servir la gent i hem passat des de la bicicleta de l'Ester Vera a. Un dels agoristes d'avui que ha descobert ara l'autobús. Ah, sí? Sense por, home, digueu sense por. Sí, perquè jo m'estimava més el metro. Què vol que li diga? I caminar. I ara he descobert l'autobús i és una cosa. Més convindria haver descobert algo contra la alopecia. És terrorífic. Per què? Home, perquè en Hores Punta un autobús és un Frankfurt. És una cosa, allà va entrant gent, no surt ningú, hi ha un moment en què el conductor comença a dir que facen el favor de no espantar-lo, i clar, i tot allò recorda Trecero del Percebes, gent molt rara pujant a un autobús també, i al final jo he decidit que puja per un estudi antropològic, humà, arquitectòric. Clar, clar, que això és la manera d'excusar-se.

Doncs arribeu amb bicicleta, a peu, amb autobús, benvinguts a l'àgora. Bé, vull començar parlant del que està passant a països com Bèlgica, als Països Baixos, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Suècia o Luxemburg, fins a set països, amb aquests ciberatacs als supermercats. Claudi, t'has assabentat? Estàs al cas del que està passant? Sí, ho he estat sent de prop, sobretot. Ja vam veure coses així, a França, claríssimament, a Itàlia, per altres raons, no? Jo sempre he pensat que els ciberatacs arribarien. Per la banda del sistema financer, que ha deixat claríssim, els bancs centrals han dit claríssimament que aquí hi ha cunes de seguretat i si arribessin pel sistema financer podríem tenir un ensurt, un esglai dels bons. Això el que em fa pensar és. Els febles que som, no? El fàcil que és atacar, perquè es pot atacar a qualsevol lloc, fins i tot a les neveres dels súpers, on pensaves que els hackers no anirien a buscar res, no? Doncs sí, van a buscar els sucs a les neveres dels súpers, no? Aleshores, jo crec que això ens deixa conscients de que la nostra capacitat de resistència no és infinita, no? Tanta tecnologia té molts avantatges i té també alguns inconvenients, i estem veient els inconvenients últimament, els estem veient amb coses com aquesta.

Clar, en aquest cas estem parlant de pirates informàtics que manipulen a distància els sistemes de refrigeració i en alguns casos, per exemple, fan pujar la temperatura dels congeladors fins a 50 graus I ho espatlla tot. I això ho espatlla tot, no? I ho espatlla tot. I aquí, doncs, si et quedes amb tots els sopers del barri sense peix, sense carn i sense productes frescos el cabreig de la gent és formidable. Però jo crec que t'ensenya altres llacunes de seguretat. Si n'hi ha aquí, és que n'hi ha més. I aleshores, això és el que hauríem d'estar mirant. Bueno, que ja s'està mirant. Jo crec que això s'està mirant claríssimament des de tots els punts de vista. El que passa és que normalment s'han posat. S'han posat els parches molt més en la seguretat diguem-ne pròpiament dita i en el sistema financer on s'ha invertit moltíssim i ara doncs està clar que la resta de l'economia està igual d'afectada perquè les cadenes de subministra acaben a les baldes dels supermercats quan parlem de l'autonomia estratègica que és una paraula un sintagma grandiós que els líders europeus tenen tota l'estona a la boca doncs. Aquesta autonomia acaba a les baldes del supermercat. Si les baldes del supermercat estan buides, ens assemblem a països als que no ens agradarien mai assemblar-nos, no? Aquí això és un problema claríssim, no?, als ulls de la societat, quan succeeix. Ens ho mirem des d'aquí estupefactes,

eh?, com dient, això aquí no passarà, no?, Però bé, molt en compte amb això. Ja dic que de totes maneres hi ha dos o tres forats que sí que són negres, eh, més que aquest. Això és fàcil, diguem-ne, fàcil de solventar, d'arreglar, no? Però hi ha altres coses que són molt més difícils i que requereixen una. Una planificació molt més acurada i de molt més temps i de gastar molts més diners. I aquí no sabem exactament, no sabem si estem fent els deures o no els estem fent, perquè lògicament quan arriben les crisis és quan es testen, quan es testen els mecanismes de seguretat. Esperem que les crisis no arribin ni a prop, no arribin d'hora, no arribin ràpidament. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forte. Què tal? Bon dia, bon joc. Hola, Ricard, bon dia, bon jug. Què és el que diu la Comissió Europea? S'ho està mirant amb preocupació tot plegat? Sí, començo a veure-ho amb inquietud, sobretot pel que dèieu ara, perquè venim del que va passar a França fa unes setmanes i ahir aquests atacs informàtics contra supermercats es van tornar a repetir, però a una escala més gran. Va ser de forma simultània en diversos països europeus i aquí la Comissió Europea ja hi veu un intent deliberat, va dir, de fer mal i de desestabilitzar el subministrament de menjar a Europa. Les autoritats comunitàries descarten que hi hagi

cap risc de desabastiment alimentari, diuen que no faltarà menjar als supermercats, això ho deixen clar, però sí que es prenen tots aquests ciberatacs com un toc d'atenció, com un avís seriós. De moment, però, des de la Comissió Europea no s'aventuren a dir qui podria haver al darrere de tot. I el comissari d'Agricultura va dir que reforçaria els contactes amb el sector de la distribució per mirar en quin punt estan els plans de ciberseguretat de protecció informàtica dels supermercats europeus. Perquè tu ets trobat, Bruno, a Brussel·les? Sí, vaig anar al supermercat a veure com estava el panorama i t'he de dir que aquí, a Brussel·les, ciutat de la capital, l'impacte va ser força limitat. A Bèlgica, en total, va afectar una setantena d'establiments, o sigui que també és important dimensionar-ho. Com a mínim, aquí a Bèlgica, el que jo et puc dir és que, pels càlculs que van arribar de les diferents cadenes afectades, pel cap baix, una setantena d'establiments. I això s'ha de dimensionar perquè a Bèlgica potser hi ha milers de supermercats, no? Per tant, no va ser una cosa generalitzada contra tots i cadascun dels supermercats, com a mínim aquí a Bèlgica. Van ser, doncs, només van ser afectats. Un grapat d'establiments, però bé, no deixa de ser menys greu. Ja et dic, a Brussel·les, a la capital, l'impacte va ser molt limitat. Va passar, sobretot, per exemple, en supermercats ubicats

en estacions de servei, de carretera, en benzineres, i tant a la regió de Valònia com també a la de Flandes. ¿Se sap què és el que busquen? ¿O és simplement piratejar per piratejar? Clar, ahir, per exemple, aquí, al Centre de Ciberseguretat Nacional, a Bèlgica, va emetre un comunicat, va dir que ho mirarien, que investigarien qui podria haver al darrere tot plegat, però ja van advertir, van ser molt honestos i van dir-nos que potser mai arribarem a saber amb exactitud qui hi ha hagut, qui ha estat darrere d'aquests ciberatacs. El que van fer va ser, però, donar un pantall de tres opcions. Una, ciberdelinqüents moguts per interessos econòmics. Després també van comentar la possibilitat d'activistes moguts per conviccions polítiques. I l'última apuntaven a la possibilitat de governs estrangers o d'estats que el que busquessin fos directament provocar, per exemple, el caos. Clar, arran d'això, ahir vaig contactar amb una experta d'aquí, d'un grup de recerca, una experta en ciberseguretat, i em deia que, clar, un element a tenir en compte és que per ara, ella va dir, desconec que hi hagi. Cap reclamació, cap demanda econòmica, que s'hagi reclamat el pagament de cap rescat o que hi hagi cap mòbil econòmic. Això de moment no s'ha vist amb aquesta onada de ciberatacs i ella em deia que això podia fer-nos apuntar cap a la possibilitat que es tractés d'un sabotatge. Mirades que em fan arribar de l'Agència de

Ciberseguretat de Catalunya, això és del 2025, hi va haver 6.544 ciberincidents gestionats per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya a infraestructures de la Generalitat. Per exemple, en el sector sanitari, 2.162 atacs pirates l'any 2025. Vull dir que això és habitual, és que potser no se s'ho entén perquè a vegades no acaba tenint incidència, però que estem en un món en què sembla que la pirateria és el pa de cada dia. Què en sabem i què no en sabem d'aquests atacs ciberatacs cibernètics? Pol. Doncs, com deia el Bruno, no se sap encara el qui, qui al darrere, ni el per què, què es busca. I això ens diu el pèrit judicial expert en ciberseguretat Brunoz Pérez Junca en aquest programa, que és força estrany. Perquè normalment el ciberatacant el que fa és o busca diners, busca un rescat econòmic, o busca dades, i en aquest cas s'havia atacat unes neveres, uns frigorífics, en els que el que havia aconseguit era augmentar la temperatura i fer malbé el menjar. És com una mena de prova de força. Com s'ho fan? Doncs aprofiten les vulnerabilitats dels sistemes de seguretat per controlar de forma remota, és a dir, a través d'internet, la temperatura de les neveres i dels congeladors. I a part ho acostumen a fer de nit, deixant així els establiments sense gaire marge de maniobra per reaccionar i salvar els aliments.

La clau és si s'ha invertit prou o no en ciberseguretat. Però aquí ens adonem que no tothom té els deures fets. La gent va amb contrassenyes encara per defecte, que és la que et ve del fabricant, o sigui, s'instal·la amb el siguiente, siguiente, siguiente, continuar. I l'altra és que hi ha unes actualitzacions que la gent no fa. Per tant, si hi ha una actualització que no s'ha fet, el ciberatacant la coneix, què farà? L'explotarà. I en aquest cas s'ho ha demostrat. I la pregunta, si això podria passar a supermercats d'aquí? Doncs Pere Tixunca afirma que sí, en aquells establiments, sobretot amb sistemes connectats a la xarxa i no degudament protegits, però el director general del Consell d'Empreses de Distribució de Catalunya, el Roger Gaspa, ens assegurava al Catalunya de Nit de Catalunya Ràdio que l'impacte seria reduït. Som una de les regions europees, per no dir placa més, on tenim més operadors i més diversitat d'operadors. Això què vol dir? Això vol dir que aquest sistema més descentralitzat, més distribuït, ens protegeix per al propi model del sistema d'atacs generalitzats contra la distribució alimentària. En relació a altres països on pot haver-hi una major concentració. Mohamed. Què tal? Bon dia. Bon dia. Doncs, a veure, a mi em recorda això a la psicosis aquesta dels anys 2000, que semblava que les màquines es tornarien boges,

perquè quan llegia la notícia, escoltava la gent allò al bar, a la cafeteria, que ho comentava, i deien una frase que em feia molta gràcia, que és. Les neveres també estan connectades al wifi. Al final, dona aquesta sensació que les màquines estiguin tornant boges. Però la gran diferència entre aquells anys 2000, on semblava que hi hauria un error de programació, és que aquí sembla que hi ha una intencionalitat deliberada darrere. I altra vegada, malauradament, torna a aparèixer un concepte que és el de la guerra híbrida. La guerra híbrida que pot ser protagonitzada per estats o pot ser protagonitzada per altres interessos. I això que ens comentava fa una estona l'Expert, jo crec que és molt important perquè durant els últims mesos, que s'ha parlat molt des d'una visió molt belicista dels conflictes, de d'ampliar el pressupost en protecció i en armament, però oblidem que el que hauria de preocupar-nos més és aquesta visió més de la guerra híbrida tecnològica i que evidentment no estem preparats. No estem preparats, és una visió de país, o almenys dona aquesta sensació, aquestes vulnerabilitats, i l'altra és l'alfabetització en l'ús d'aquestes tecnologies. És a dir, no sé si la societat o les persones estem preparats per poder gestionar aquestes eines en el dia a dia. Ens explicaven el tema de les contrassenyes, que és el més quotidià. Però clar, jo crec que estem davant

d'una altra vegada d'aquest concepte de la guerra híbrida tecnològica que és molt present. Si estem davant d'una guerra híbrida, Ester, un país pot tenir un exercit molt potent? Però alhora ser molt vulnerable si no és capaç de suportar aquests atacs digitals. Per tant, la seguretat de nou l'hem d'entendre ja no com una cosa només de defensar-se amb armes, sinó molt més tecnològica.

Sí, és que ha canviat completament la manera de fer la guerra. Si mirem Ucraïna, per exemple, fins a quin punt els tancs russos no van servir per res i en realitat el que ha servit són els drons que s'han construït després d'una manera rapidíssima i en la qual Ucraïna s'ha convertit en un expert. És armament molt més barat, molt més lleuger i molt mortífer. Per tant, estem realment en una situació de guerra híbrida. Jo no m'hauria atrevit a dir això si no m'ho hagués dit fa unes setmanes Michael Ignatieff, el politòleg canadenc. Li vaig fer una entrevista i li vaig preguntar gairebé sense voler preguntar, però com si cometés jo un pecat preguntant-li. Li vaig dir, però vostè creu que podem estar en un context d'una tercera guerra mundial encara que fos híbrida? I em va dir, no, no, és que estem en un context de guerra mundial. Estem en aquesta situació. Això el que ens demostra és que som molt fràgils i la nostra fragilitat arriba a tota la nostra vida perquè la xarxa informàtica ho afecta tot, el nostre menjar, la nostra defensa, la nostra salut, i en els últims anys ho hem vist, tots els ciberatacs que hi ha hagut a universitats, a hospitals, a tot arreu. Per tant, aquí el que s'intenta és no tant atacar l'alimentació dels europeus, sinó que els europeus sàpiguen que tenen alguna cosa de tema.

No oblidem que a Catalunya va haver-hi fa. Ara no recordo el temps, una incidència informàtica que va deixar algun supermercat buit perquè va fallar el sistema de logística. Que no va ser un atac, o almenys no semblava aparentment un atac, però sí un error en el sistema. Per tant, no és només la refrigeració, sinó també si s'ataca aquest sistema de distribució. També pot afectar i això va passar aquí a Catalunya fa poc. Quan parlem de guerra híbrida es parla de cinc elements o de cinc formes diferents d'agressió. Un seria aquest ciberatac, que és bloquejar hospitals o robar dades o manipular també sistemes industrials. Després hi ha el sabotatge propi, que és atacar directament les infraestructures crítiques. La desinformació, que és un element més que tenen en compte, aquesta pressió econòmica que s'afegeix a l'hora d'interrompre aquestes cadenes de subministrament i, finalment, la ingerència política, que això ens portaria potser a parlar de blocos i del que va dir també ahir el ministre Álvarez, que diu que s'està investigant si darrere hi ha Rússia. Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses, y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales. Preguntat per Rússia. Pissant. Uf, ha introduït,

esteu introduint un monto de qüestions i, en fi, no ho sé, unes quantes que se'm passen ara mateix pel cap. Quasi tots els ciberatacs al sector sanitari, darrere hi havia una demanda de diners. Vull dir, allò estava clar que no era un sabotatge, no sé què, sinó que en realitat hi havia gent. Clar, és necessari fer el catàleg d'agressions que cada vegada ens compliquen més la vida per veure exactament a què es deuen. Si hi ha immediatament una exigència, per dir-ho així, d'un rescat, està clar que això és delinqüència comuna, està claríssim. Si estem parlant d'atacs que passen d'un estat i que, per dir-ho així, incorporen més d'un estat i que darrere hi ha una exigència econòmica, doncs, home, està claríssim també que no s'atacen avaries normals, sinó que darrere hi ha una intencionalitat. Que moltes vegades pot ser interna o pot ser externa. Ni de què a parlar contínuament de Rússia o a parlar de Xina. També són factors a tenir en compte. Si estem parlant de previndre-ho, llavors dius, ostres, cada vegada que hi ha un conflicte i cada vegada que hi ha una situació de perill, Jo crec que s'imposa el doble circuit, l'analògic i el digital. No pots fiar-te només del digital perquè hi ha gent que ja sap com entrar-hi i en aquells moments has de buscar recursos que poden semblar tradicionals però que

et serveixen a la vida. I si es tracta, perdó, ja acabo, d'inversió d'armament, ningú no diu en quin armament s'ha d'invertir. Ningú no ho diu. I el que està clar és que tot el que era entre esprós blindats per part d'Ucraïna o per part de Rússia ja es va veure que no anaven enlloc. I el que sí que cal, penso jo, és tindre un fons d'inversió o una previsió de veure exactament quin tipus de defensa pots tindre per quan vingui una situació conflictiva. Però no tindre aquest fons o aquesta rapidesa en buscar després possibilitats a través d'armament de defensa diferent doncs et col·loquen en una situació molt precària, ja ho estem veient. O sigui, el que és segurament bàsic és que les situacions canvien contínuament i sempre has de tindre dos o tres jocs. Però al final aquests àtecs el que busquen és aquesta sensació de vida normal, de normalitat, d'allò quotidià. Doncs bé, es va erosionant a poc a poc i la pregunta és si aquestes proves de foc o el que sigui ens estan alertant de si estem preparats. Algun país fa poc proposava i sense alarma. És a dir, al final, aquesta vida, aquesta nova cultura de la prevenció, sembla que no l'estem interioritzant. Fa poc va haver-hi una pagada a tot el país i si preguntem ara quanta gent estaria preparada novament per una pagada, no sé si ho estem tots.

Home, clar, però és que les situacions civils, per dir-ho així. Estem acostumats a viure amb la tranquil·litat, a viure amb una certa opulència, a viure més o menys bé, i tot depèn de circuits que en un moment determinat, quan alguna cosa falla, immediatament tots anem corrent-se a comprar paper de vàter. Que no vol dir caure en la psicosis, perquè si no, enganyat. Al final el que busquen és infundir aquesta por. I després, perdoneu, però una pinzellada macabra. Està clar que ha d'haver-hi un doble circuit moltes vegades entre protecció nuclear, per exemple entre el que és analògic i el que és digital entre el que és informàtic i el que és més manual ara, espera que els tècnics que posen siguen millors que els que té la xarxa ferroviària espanyola, per exemple perquè si això és així l'altra part també ha de funcionar. No podem pensar que si falla la part digital, la part analògica, la part manual, la part humana, és una catàstrofe, també. Per tant, sí, hem de respondre a massa afronts, però és que és així, la vida moderna, entre cometes.

Bueno, no sé si recordeu quan es va formar una gran polèmica respecte de si s'havia o no s'havia d'aturar el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Donald Trump va dir, tireu, i des de la Xina deien que s'ha de ser més prudent, hem d'intentar veure quins són els efectes i a més. De fet, el que estàvem parlant, aquest diàleg, era un diàleg que no tenia res a veure amb una qüestió ètica, és un diàleg que té a veure amb el que estem vivint ara. Haquejos de la xarxa, sobretot bancària, fa dècades. Jo conec gent que ja porta, alguns d'ells són antics hackers, que porta treballant a la ciberseguretat d'aquestes empreses financeres des de fa dècades. Estic parlant de pràcticament 30 anys. Ara, el que tenim en el moment actual és probablement el dubte del que abans parlava el Pol. Nosaltres sabem el que ha passat, però no sabem qui ni per què. I en el qui i el per què hi ha la clau de volta de tot el sistema. Si realment es tracta no de la delinqüència organitzada per intentar obtenir dades, per després segrestar dades i tornar-les a canvi d'uns diners, això seria el menys que ens podria passar. Perquè això reforça des del punt de vista del blindatge que hi hagi de seguretat a cada empresa. Si el que tenim és el qui i el per què té a veure amb el que abans deia el Mohamed que és generar un cert caos perquè aquest caos eleva la cultura de la prevenció i en el dilema entre la seguretat i la llibertat nosaltres apostem per la seguretat, estem en un canvi d'escenari. I en aquest escenari, aquesta lluita pel desenvolupament de la intel·ligència artificial és capital. És a dir, exactament el mateix que va passar al llarg de curs de la Segona Guerra Mundial amb la energia nuclear. Si s'havia o no s'havia de fer la bomba i qui l'havia de tenir primer. Aquesta cursa actual de la intel·ligència artificial és una cursa que desgraciadament és suïcida per la humanitat, per els efectes col·laterals que gent com Antropi ha dit que podrien passar, malgrat que Antropi, com a les altres, continua desenvolupant la intel·ligència artificial. Però ara ens porta a una situació que no havíem previst, que aquestes guerres híbrides el que fan és que una part importantíssima de la inversió en pressupost continuï sent en armament perquè. L'economia d'aquesta indústria de guerra no és fàcil de treure-la, però fonamentalment el que s'està fent al Pentàgon i a totes les indústries de seguretat de tots els països del món és invertir en la investigació de la intel·ligència artificial. I per això està tan preocupada la Unió Europea, perquè aquí n'hi ha poc d'això. Sabem que nosaltres depenem.

Aquí el debat és si hem de tenir exèrcit comú o no. Bueno, clar, per suposat. Ja no com ha de ser l'exèrcit, encara anem més enrere.

Clar, clar, però ja veiem que el sentit comú és el menys comú dels sentits i, per tant, tothom està apostant a veure qui té la cuirassa tecnològica més eficient davant dels altres que estaran constantment intentant. Saquejar els seus sistemes, els informàtics, i per tant els bèl·lics, i per tant els logístics, i per tant els energètics. És a dir, la guerra, efectivament, com ens deia l'Esther, que li va dir a Ignatieff, la guerra ja està aquí, ja s'està fent, el que passa és que no té l'aparença de les altres guerres, no hi ha directament un mort, també n'hi ha, però no són aquests, hi ha cadàvers pel carrer, però hi haurà cadàvers des del punt de vista econòmic, des del punt de vista social, i des del punt de vista polític. Això és una evidència i per això van parlar, s'ha de parar, s'ha d'aturar, no sé què.

Però el problema és que hem construït també una societat que són extraordinàriament avançades, molt connectades, però també molt dependents. Molt vulnerables. Clar, sense seguretat aquesta societat cau.

Som molt fràgils, com dèieu. No comprem aquesta seguretat, no? I quin és el preu que paguem per la seguretat? Quanta més seguretat, quin és el preu que paguem? Això és històric. Paguem llibertat, paguem intimitat, paguem privacitat. Els nostres deures i drets fonamentals del segle XIX i XX estan decayent.

I que no parlo només de tenir policies, diguéssim-ho així, sinó de poder garantir que una societat al final pugui continuar funcionant, Esther. Sí.

Sí, quan la nebrera diu això de paguem amb llibertat, aquesta és la trampa. Aquesta és la trampa i això és el que es pretén. És a dir, en aquest moment el que hi ha és una guerra contra la democràcia liberal i en aquest moment el que s'intenta demostrar és que els governs totalitaris, els estats totalitaris donen més seguretat i gestionen millor. Que les democràcies liberals. I aquest crec que és el moll de l'os del que tenim per davant.

Quatre minuts serà un quart de deu del matí. Parlant de seguretat, de seguida parlarem també de la situació ferroviària a Espanya i també de la proposta que va llançar el ministre Oscar Puente fa quatre dies o va insinuar que potser s'haurien d'aturar dos anys les infraestructures de l'AVE entre Barcelona i Madrid per unes obres. De seguida ho comentarem tot plegat. Però abans, com tenim les carreteres, Clàudia Serra?

Mira, comença a millorar la circulació als punts on hi ha hagut accidents aquest matí. Un recordemo a la 2 a Sant Joan d'Espí, sentit Barcelona. Tot i això, encara hi ha retencions des de Sant Andreu de la Barca i, com a conseqüència, la B23 des del Papiol cap a l'enllaç amb la 2. L'altra, la C17, a l'envella del Vallès, sentit Barcelona. Tot i que, precaució, perquè en aquest punt encara hi ha un carril tallat. I, d'altra banda, precaució també a la C31, a l'alçada de Sitges, on s'està donant pas alternatiu per inundacions, tot i que no veiem que es generin retencions destacades en aquest punt.

Avui a l'agora parlarem de trens i també entrevistarem, atenció, Jaime Martínez Porro, que és filòleg i també és investigador de la Universitat Lliure de Berlín. Va ser un dels fundadors i és membre directiu del partit Die Linke Alemanya. Però abans, de què més estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanas.

Doncs mira, ara a les 9, Alberto Núñez Feijo, està en un esmorzar informatiu. Veurem què dona de sí, què diu el líder i candidat del PP a les eleccions. Just avui que s'ha desallotjat la Puerta del Sol i que aquesta tarda compareix el ministre Puente per l'accident d'Urta. En Madrid, Tania Tapia, bon dia. Bon dia.

El desallotjament de la Porta del Sol s'ha produït de matinada. Quedaven 334 persones i hi ha dos detinguts. La Porta del Sol continua tancada. Màquines i operaris s'enduen les restes d'una acampada que ha estat d'en peus 34 dies. Ara ja no queda pràcticament res. Havia començat per reclamar el dret a un habitatge digne, però havia anat canviant. Ara hi havia molta gent sense sostre i la delegació del govern l'ha fet tancar, al·legant també motius d'ordre públic.

I avui també pendents de la vaga dels treballadors de Repsol, el complex industrial de Tarragona arriba en plena negociació de convenis col·lectius i després de bons resultats de la companyia. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, aquí una trentena de treballadors mantenen aquest piquet informatiu que hi ha en un dels accessos de la refineria de Repsol. Aquí hi plou amb ganes de fa temps i tot el polígon químic nord està pres pels Mossos d'Esquadra que controlen els accessos. És el primer dia dels dos d'aturada que ha convocat el sindicat majoritari a Repsol, STR, que reclama millores salarials i de condicions laborals en temps de guanys històrics. No van firmar l'acord marc que sí van fer comissions obreres i UGT. Ara volen incorporar algunes millores en les negociacions dels convenis sectorials. L'aturada, però, no es notarà a les plantes que tenen uns serveis mínims que garanteixen el seu funcionament pràcticament normal.

I gairebé 400 famílies exigeixen, 400 associacions de famílies exigeixen a Educació una solució per garantir les sortides i colònies escolars. Redacció, Marc Jurado.

Sí, la FAC ha registrat una petició col·lectiva al departament que reclama mesures concretes per preservar les activitats. La iniciativa respon a la, és textual, preocupació de les famílies davant la suspensió d'aquestes activitats en diversos centres com a mesures de pressió. La FAC reconeix en un comunicat la legitimitat de les reivindicacions, però també defensa que les sortides són una part important de l'educació, ja que permeten connectar els aprenentatges amb l'entorn, afavoreixen la convivència, l'autonomia personal i la cohesió dels grups.

I a Lleida, avui reobren els quiròfans que estaven tancats per una fuita d'aigua a l'Hospital Arnau de Vilanova. Anem a Lleida, Noelia Casellas,

bon dia. Bon dia. Sí, els 6 quiròfans de la segona planta, si feien obres, va rebentar una canonada molt antiga i l'aigua va arribar als quiròfans. Això ha obligat a netejar i desinfectar durant aquests 10 dies. Calia està segur que la humitat no havia portat fongs perquè un quiròfan evidentment ha de ser un espai del tot estèril. Tant que aquests sis quiròfans, dels 14 que hi ha a l'Arnau, ha obligat a ajornar més de 60 operacions previstes. Ara ja es comencen a reprogramar.

I aquesta vegada analitzem també la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El govern assegura que el lloguer a Barcelona ha baixat un 4,4% des que hi ha topall de preus. Doncs sí, la xifra és certa i surt de l'estadística oficial de fiances. El lloguer mitjà a Barcelona ha passat de 1.193 a 1.140 euros. Però la lletra petita ens diu que el preu per metre quadrat està en màxims de tota la sèrie. 17,13 euros i ha pujat un 2,4% en el mateix període. Llavors, si el rebut baixa però el metre puja, només hi ha una explicació. Es lloga en pisos més petits. Ho reconeix el mateix govern. L'habitatge mitjà ha passat de 75 a 71 metres quadrats. Pagues menys perquè et donen menys i l'estalvi de 129 euros que es presenta és un estalvi estimat. La diferència real entre les dues mitjanes és de 52 euros. Els 129 surten de comparar-ho amb el que hauria costat sense topall. És a dir, és una hipòtesi, no un rebut. Llavors podem dir que la política d'habitatge més eficaç de la dècada ha estat treure quatre metres al menjador.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. Ahir, engoleixo saliva perquè m'accedeixo era en passo. En passo.

Avui dimarts, un enigmàrius lingüístic. Llengua maríndia a l'olla petita. De quatre lletres. Llengua maríndia a l'olla petita. Quatre lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio.

Compartir. Descobrir. Viatjar. Riure. 130 milions. Amics. Llocs. Moments. Somnis. 130 milions. En el pot especial d'Euromillones de 130 milions hi caben moltes coses. El divendres 6 de novembre amb Euromillones, pot especial de 130 milions. I a més del pot, el millor que tant sí com no toca a Espanya. Euromillones. No hi ha res més gran. Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Escolta, per què et tapes amb un cupó de l'11 de l'11 de l'11?

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet? Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin

perquè ets milionari, compta que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Per tu, que sempre vas al mateix bar a esmorzar. I per tu, que a casa et prens un cafè i a funcionar. Gaudeix a Capravo dels preus bons sempre. Com el paquet de 450 grams de pa de motlles sense crosta Eroski per un euro amb cinc. Vols estar al viament? Capravo.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà, és tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa't a endesa.com barra empreses.

Hi ha dos tipus de persones, les que miren la travessa i les que hi participen. Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de La Travessa. Busca una parella que s'atreveixi.

Prepara't per l'aventura més extrema.

Soy Carlos Arguiñano. Yo elijo el súper número uno en calidad-precio porque tiene ofertas como estas.

Són la Raquel de Carglass. Veus aquest impacte des de fa dies? Val més que entris a Carglass.es. Segur que molt a prop teu hi trobaràs un dels nostres tallers. Demana cita ara i en 30 minuts t'arreglem el parabrises amb el més.

Carglass canvia. Carglass repara.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra. Avui ha elaborat el Matí de Catalunya Ràdio el periodista Vicent Sánchez, la directora del diari Ara, Ester Vera, el comunicador i activista social Mohamed El Amrani, la degana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, i el corresponsal internacional del país, Claudi Pérez.

I mirant cap als Estats Units, després també en parlarem, i també mirant cap al Congrés dels Diputats, perquè avui, aquesta tarda, a les 5 de la tarda, compareix el ministre Òscar Puente. Maial Roger, bon dia. Bon dia. Ho farà la Diputació Permanent, que és l'òrgan de guàrdia del Congrés en convocatòries electorals i vacances, i ho farà qüestionat no només per l'oposició,

per PP i Vox, que ja l'assenyalaven. Fins demà! Després del Consell de Ministres,

al migdia, Òscar Puentes detallarà mesures i a les 5 de la tarda la compareixença a la Diputació Permanent. Que no pinta que hagi de dimitir, perquè sembla ser que vol aguantar la posició, però és veritat que totes les formacions polítiques la assenyalen i, per tant, això també tindrà un desgast de cara a aquestes eleccions que viurem d'aquí a quatre setmanes.

Un escarpuente que a les últimes hores, els últims dies, fa quatre dies, va dir això. No le oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. A referir en aquest cas a suspendre la circulació dels trens AVE entre Barcelona i Madrid durant dos anys.

Doncs mala peça al taler, Esther.

Sí, mala peça al taler en molts sentits. El que passa és que quan un ministre es caracteritza més per la gesticulació que per la gestió, arriba un moment que arriba ràpid al ser al límit de la tolerància. I jo crec que hi ha moments que s'ha de fer el que s'ha de fer. I després de 116 persones mortes en una mateixa línia de tren, doncs crec que s'han d'assumir responsabilitats. El problema, per què no s'assumeixen les responsabilitats? Doncs perquè aquí s'han comès molts errors durant molts anys i no afecten només al Partit Socialista, afecten a tots els governs que hi ha hagut a l'Estat. Aquí s'han fet moltes línies de tren d'alta velocitat i no s'han mantingut. I l'altre dia nosaltres publicàvem unes dades que deien que el 84% de les inversions han sigut en nous quilòmetres i el 16% en manteniment de les vies. Hi ha un problema greu de manteniment, hi ha un problema de desinversió, i hi ha un problema també que s'ha optat per l'alta velocitat en detriment de les rodalies, i és una cosa que Catalunya porta denunciant dècades. Per tant, aquest és un problema que no és només d'aquest ministre, però que aquest ministre crec que en aquest moment ha d'assumir com a propi. Claudi.

Jo crec que en una catàpsula com aquesta hi ha com a tres temps que conviuen. Hi ha el temps de les víctimes, que exigeix un cert temps, una certa reparació. Hi ha el temps de la investigació, que demana molt de temps. Recordo que l'accident a Santiago, a la corba d'en Grois, hi ha només una condemna, que és la del maquinista, encara. Hi ha moltes incògnites, encara. I després hi ha el temps mediàtic. Que és més ràpid, que reclama explicacions en qüestió de minuts i dimissions en qüestió de minuts. Jo crec que aquí, en fi, la figura d'Oscar Puente està completament cremada i el moment de la dimissió l'escollirà ell i l'escollirà el president del govern, però arribarà. Ara mateix és el moment més de la gestió de la gestió d'aquest problema i potser aquest és la raó per la que no he caigut encara, però jo crec que és una qüestió merament de temps. Entenc que tothom demani caps i demani encara més caps, però. Però potser hi ha altres coses ara que són les víctimes i que és la gestió, no? I també s'ha de gestionar, i per gestionar necessites les persones que coneixen allò. Ara, és veritat que Puente ahora mateix és un zombi, no? És una víctima mortal d'aquest doble accident en pocs mesos que posa de manifest que el sistema té problemes grossíssims. Un salat?

Som un país sense cultura de dimissió, davant de la faceta política que ara esmentava el Claudio. No tenim la sensació que s'hagi d'immediatament després d'un desastre sense paliatiu de cap mena, ja el segon, de dir, jo no seré el que gestioni, jo no seré el que doni resposta a les víctimes, jo no seré el que investigui, jo marxo. I marxo per un problema de representació de l'ètica política. Ja sé que això queda molt del segle. Del no sé quin segle, perquè a tot arreu sempre hi ha hagut aquesta manca d'ètica política, però bueno, com a mínim un desideratum, que la gent simbòlicament digui, jo no puc estar al capdavant, jo no puc continuar parlant, sobretot per això, per aquest perfil que ha tingut sempre, aquesta burla que ha fet dels altres desastres. Aquesta manera d'utilitzar la xarxa que semblava. Bueno, no pots tenir temps, si la portes tu, no pots tenir temps per gestionar el que et toca gestionar i perquè és l'últim responsable d'aquest ministeri i d'una situació absolutament desaforada d'utilització de la política per comandar qüestions tècniques i per tot l'històric del propi ministeri i les persones que ara estan fins i tot a la presó. Per tant, pues uno, amb vergonya torera, se'n va i diu, i ara que vingui un altre. Això no passarà, i jo estic d'acord amb el Claudi, però ja està clar que passarà perquè no hem tornat a veure una imatge de Pedro Sánchez juntament amb el ministre. Ha estat amb qualsevol persona, menys amb ell. Per tant, no sabem si és demà, demà passat, no pot dir, això crec que és immoral, dir que ell passarà un calvari. En fi. Hi ha un seguit de coses en la figura que el fa poc simpàtic en general. Si un és molt amic seu, potser el podrà defensar. Però la resta, sigui d'esquerres, de dretes, tingui més ganes o menys que el partit que representa es descabalgui del poder, jo crec que li queden pocs amics. I entre altres, segurament, totes les persones que tenen a veure amb aquest desgraciad accident.

La dimissió o la destitució ara del ministre Puente és un acte que no té massa importància ni massa transcendència no més política i per al PP o per a Vox perquè significaria una victòria entre cometes però en realitat tot el govern està desgastat i estem en un període electoral i se tracta d'aguantar el tipus i després els que vindran que ja veurem si continuarà sent el mateix, que és complicat doncs evidentment canviaria el seu govern i si ve un altre se suposa que pretén fer-ho millor. Aquí hi ha diversos problemes. El primer és que abans tindrem el Ministeri de l'Interior o el Departament d'Interior, era segurament el lloc més conflictiu, el vespert més fort en què podíem tomar un polític. Avui en dia, sanitat, ensenyament, transport, obres públiques, el mateix. És que, clar, avui en dia ningú vol ni cap departament, ni una persona sensata hauria de dir, jo no agafo res perquè va tot com va. Sí que hi ha una cosa, de tota manera, que seria un canvi de cultura política, que serà molt difícil que el fem, tant a Espanya com a Catalunya, i que es basaria en no demanar ni exigir res que tu després siguis incapaç de fer. I jo només recordo una dimissió que és Antoni Assumpción, ministre d'Interior que va dimitir quan jo tenia 12 anys. Tenia 12 anys, no, però que va dimitir fa mil anys. A partir d'aquell moment, com pot estar el PP? El PP ara pot dir no, nosaltres no.

José Luis Corcuera també va dimitir quan li van tombar la llei de seguretat ciutadana. D'acord, sí, sí, no m'estranya. A mi no m'estranya, no, però va dir, jo me'n vaig i se'm va anar.

Gràcies, en tenim dos. I els del Mire i els dos socialistes. No, no, no està mal, no. En 40 o en 50 anys. I que jo recorde el mateix partit que ara està exigint tot això, Vox no ha arribat al poder encara i per tant pot fer el que li doni la gana, quan arribi al poder ja veurem què farà. Però clar, el PP, quan va haver-hi l'accident del metro de València, diu, no, és que eren uns altres, d'acord, eren uns altres, però era el seu partit. Quan va haver-hi l'accident del metro de València, allà no va dimitir ningú, no només no van dimitir, sinó que es van cometre errors i barbaritats polítiques gravíssimes. I quan l'atemptat de Totxa, crec que encara hi ha gent que està dient que allò era d'ETA. És a dir, com és possible que un partit polític no aprengui que la primera clàusula important per governar guanyant-te un cert respecte, és que tu allò que exigeixes als altres, després ho has de fer tu d'una manera impecable. I en això no avancem. Aquesta, pel que fa a la part política, després hi ha la confiança, de com la gent recupera la confiança amb el transport públic, en aquest cas amb el tren. Ens acompanya Pere Calvet, de Gada, al Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Pere, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. No sé si vol entrar en la discussió política

o ens centrem més en la tècnica. Podria portar por jo aquí, ja en sabeu més vosaltres. Com es recupera aquesta confiança que dèiem en el transport ferroviari? Al final, la confiança és molt fàcil de perdre, difícil de guanyar. Les nostres expectatives del transport ferroviari és que sigui un transport. Que et porti a casa amb tota fiabilitat, que quan arribes a les estacions t'hi pugui arribar, tant parlem per la part dels metros, com per la part dels rodalies, com per la part de l'alta velocitat, i fins i tot jo encara diria més, jo crec que el transport ferroviari hauria de ser el transport que en qualsevol situació climatològica adversa és el que t'assegura que et porta a casa. És igual, quan hi ha aquells ruixats, aquells aiguats, que el tren, per exemple, no parés. Jo crec que l'avantatge que té el servei ferroviari és que sempre passa pel mateix lloc, que passa per unes vies segregades, que es pot conèixer exactament per on pot passar. El que passa és que has de ser molt responsable de la infraestructura que tens i saber exactament com la tens i tenir confiança en la infraestructura que tens perquè et pugui donar el servei que necessites. Quan això no passa, que és la situació que estem vivint ara, es busquen responsables. Parlem molt del ministre Escarpuente, però no sé si vostè creu que també hem de parlar

i començar a entendre com funciona DIF i Renfe en tot això. Sí, jo crec que ens n'hem donat compte que el transport públic és una infraestructura d'estat. Potser ho havíem tingut tota la vida i ho donàvem per fet que això és fàcil, s'han convertit en infraestructures estratègiques que han de tenir una gestió estratègica. Els números diuen que els últims 14 anys han tingut 7 presidents de DIF, vol dir que el promig és un cada dos anys, 6 presidents de Renfe, i això, no només aquestes empreses, sinó qualsevol empresa del món que faci qualsevol producte, no es pot permetre tenir aquesta governança. I més, en unes empreses on les decisions no són el producte que trauràs l'any que ve i que després en pot treure un altre, sinó que són decisions a molt llarg termini, molt estructurals, que hauríem d'aconseguir, i jo crec que aquesta és una proposta des del col·legi, que segons quines empreses d'estat tinguin pactes d'estat, doni mandats de quatre anys, vuit anys i torna a anar. A començar on aquesta persona que té aquesta responsabilitat la portés fins al final i se li pogués demanar cada dos anys que passés pel Parlament, que expliqués com funciona, però clar, la comparativa francesa, a mi, les comparatives entre països se'm fan difícils perquè a vegades compares coses que no són i sempre pensem que hi ha altres països millors que els nostres,

però l'anterior president de la CNCE va estar 11 anys independent d'això, i una persona respectada, independent del color polític. Color polític, els ministres han de donar les claus cap a on es vol anar, però després té que existir un equip absolutament professional que faci possible aquestes funcions. Per tant, professionalitzar la direcció tant de DIF com de Renfer, en aquest cas també Rodalies, pel que afecta a Catalunya, i aleshores aquí hauríem de parlar també de manteniment i d'inversió. Vostè creu que la gestió ha de construir molta alta velocitat, com deia ara l'Esther, també, i descuidar-ne el manteniment, així com la xarxa convencional de Rodalies s'ha demostrat fallida? Aquest és un debat que oposa unes coses amb l'altra quan una part no hauria d'estar qüestionada. És a dir, si tu has construït una xarxa d'alta velocitat o una xarxa de rodalies, has de posar els mitjans necessaris perquè estigui en perfecte estat de revista. Independentment si construeixes moltes més coses o no les construeixes, si tens molts diners podràs construir més coses, però no voldríeu posar la sensació que si hem construït molt. És que és un altre tema. El tema d'això és que tot el que tens ha d'estar en perfecta estat de revista amb les inversions de manteniment absolutament necessàries. I té algun càlcul de quan hauria d'augmentar aquesta inversió de manteniment a la xarxa ferroviària?

Bueno, això ho ha de conèixer la gent que està dintre. Penseu que el. La tecnologia ferroviària, que porta una llarga història i està molt protocol·laritzada, té uns paràmetres molt, molt concrets de quins són els nivells de manteniment d'un carril, dels fils de contacte de la catenària. Vol dir que és medicions que els sistemes actuals ferroviaris poden portar molt lligats. En conseqüència, en funció de com ho tens, has de saber. A més, d'una manera és molt fàcil de pronosticar, és que hi ha coses que ja saps que passant aquest número de trens cada dia, al cap de tres anys, o hauràs de canviar, o al cap de cinc anys, o al cap d'un any. Vol dir que la planificació de manteniment és molt desagraïda. Perquè no hi ha glòria en el manteniment, és a dir, el normal és que tot funcioni, i si tot funciona no tens especial rellevància, doncs és absolutament necessari que tots els sistemes que tenim funcionin, perquè són els que tenim, i no ens podem permetre que no funcionin. Parlem també molt del centre de control. Hem començat a conèixer-nos una mica, perquè també hi ha molta opacitat sobre qui són aquestes persones, quines decisions prenen, hi havia els protocols, no els protocols. Vos diria que, en general, cal formar més aquestes persones que treballen als centres de control? Jo crec que els centres

de control abans es deien gestió de tràfic. Jo crec que allà la paraula gestió de tràfic feia que fa anys hi havia una activitat important en els que estaven en aquests centres de control per fer el moviment dels trens. Ara tot està molt automatitzat. Ara, en un centre de control. Quasi tot funciona amb automàtic i les característiques de la gent que està en aquest centre de control han d'estar preparades per moments es poden passar 3 dies amb una feina normal i arriba el dia que és el dia que tens que actuar i aquests dies segurament els neguits i les incidències que hi ha en aquests moments ha de ser una tipologia de gent preparada i jo repeteixo la gent que treballa a aquests postos està preparada per fer això. Però crec que es necessiten qualitats potser diferents de les que s'han necessitat tradicionalment. És a dir, cal altre tipus de gent de la que tenim fins ara. I supervisió, per exemple, canviar els procediments, també creu que és important? Crec que portem molts, molts anys amb un sistema segur, amb uns procediments els mateixos. És a dir, el Madrid-Sevilla funciona des del 92, amb plena satisfacció per tots nosaltres. Els procediments han estat bé en aquest manera, no ha aparegut una circumstància que ha portat en aquest accident i que s'haurà de veure quin és el. Quina ha sigut el problema.

Hem sentit també, per exemple, aquests últims dies que Ada Colau ha proposat destinar els diners de l'ampliació de l'aeroport a invertir el transport ferroviari. Vostè això com ho veu? És que es barrejar podríem treure-ho d'una altra partida. No té res a veure. Jo crec que aquests són temes ideològics que demanen canvis de partides. Jo crec que l'Estat ha de fer-se càrrec de les infraestructures que té, i tant si parlem en ferroviari com parlem en les carreteres, com si parlem en sanitat. Hem d'invertir els diners necessaris perquè tots aquests establiments que ens hem dotat funcionin perfectament. Tem que ara en la campanya electoral tot això es confongui? És a dir, que tothom vulgui fer més promeses de les que toquen, de no parlar de fons del problema que estem parlant? És que el problema. Que segurament és molt complexa, no té massa secrets. Jo voldria recordar, i amb la part, potser aquí seré una mica partidista, perquè la meva vida ha estat a Ferrocarrils de la Generalitat, els últims 12 anys era el director general, i potser el que diré és una mica, com estimo l'empresa, potser per un cert carinyo, però l'any 1979 Ferrocarrils eren dues empreses privades, un desastre. Eren molt pitjor que les Rodalies, eren dues empreses que havien quebrat, I quan es funda la Generalitat, el 1979, la primera empresa creada per la Generalitat és Ferrocarrils de la Generalitat,

en la qual s'integren aquestes dues empreses privades que estaven desfetes, es posa un equip tècnic, professional. I equip tècnic professional, al cap de 30 anys, i després parlaré menys, però al cap de 30 anys, aconsegueix que sigui una de les tres empreses millors del món de rodalies, i ho diu l'Imperial College, no ho deia l'Imperial College, que Ferrocarrils havia aconseguit això. Això és per dir que un bon servei ferroviari és possible. Però hi ha que posar les bases per arribar-hi, i la demostració la tenim a casa, Ferrocarrils amb això, i fins i tot un petit detall dintre de Ferrocarrils, el 2005 hi ha la transferència de la línia de la Llei de la Pobla, són 100 quilòmetres, que era un desastre de línia, era un desastre de línia, i al cap d'uns 10 anys ja és una línia bona, que a més amb un cert augment de tràfic, que ja clar, no sortirà el tràfic de tots els llocs, però funcionava bé. Vol dir que el mètode, ja se sap, és saber quins actius tens, posar els equips necessaris per fer el manteniment d'aquests equips, i que any rere any es faci una inversió no molt grossa, sinó la justa i necessària que et puguis posar sobre el terreny, és a dir, que puguis fer efectiva any rere any, i al cap d'uns anys tot aquest sistema es recupera,

i un cop l'has recuperat és que tota la vida ha de ser així, has d'anar mantinguent any a any, això, any a any, No és evident, perquè amb les circumstàncies administratives que tenim avui en dia, has de tenir uns equips d'advocats potents per fer els plecs de condicions, has de tenir un equip econòmic que tingui els diners preparats, un equip d'enginyers, tècnics, fent els projectes de l'any següent. I un equip d'enginyers i tècnics fent les obres de l'any en curs. I una vegada aquesta maquinària està en marxa, ja és imparable. I l'únic que has de fer és que aquesta maquinària aconsegueixi invertir els diners que t'has dotat any a any. Que durant molts anys Ferrocarrils, que els successius governs l'han tractat bé, no li han donat molts diners, però tampoc pocs. Els justos i necessaris, perquè. Perquè això funciona. I no hi ha altra solució. És a dir, podem estar discutint de moltes coses, però només una maquinària com aquesta serà capaç de treure'ns del forat que estem.

Montserrat. Sí, està ben clar. Semblaria una classe perquè la gent entengui com funciona una infraestructura estratègica com aquesta. Jo li volia fer dues preguntes. Una que té a veure amb el que hem estat parlant abans i una altra sobre una investigació en curs. Una, És per semblant possible, podria ser un punt d'afectació d'una eventual incursió de sabotatge per part de coses com les que han passat amb els supermercats, en el cas de les infraestructures de ferrocarril, tenint en compte que tot s'ha automatitzat, com ens ha dit, i la segona té a veure amb la investigació que sembla que està en curs de la Fiscalia Europea sobre. És a dir, com es pot controlar que els diners que eventualment estiguin abocats al manteniment d'aquesta xarxa ferroviària, en aquest cas de l'alta velocitat, arribin a bon port? I si aquesta investigació de la Fiscalia Europea pensa que pot ser barçamblant? Per tant, dues preguntes sobre la barçamblança. Una sobre el sabotatge i l'altra sobre la investigació.

I no són fàcils, perquè crec que les dues tenen una certa complexitat. La primera, vull pensar que no, vol dir. Perquè pensar això ja seria terrible, perquè pensar que tenim unes estructures d'estat dèbils ja seria molt, molt, molt. Jo crec que no, que les coses de vegades són més senzilles i una de les peticions que podríem fer en el. En el ministre és que la informació sobre el que ha passat ens arribi aviat i no tardem dos anys en saber com han passat les coses. Crec que això seria interessant. Respecte a la gestió dels diners, també haurien de pensar que una empresa d'estat com a DIF gestiona bé els diners quan li arriben i els posa on s'haurien de posar. Seria a nivell europeu un escàndol que no s'hagués fet les inversions que toquen en els llocs que toquen. Jo crec que les dues coses haurem d'esperar. Sí, jo volia plantejar, perquè hem parlat de manteniment, hem parlat de seguretat i l'altre gran tema que malauradament s'ha obert arrel de ha calgut dos accidents perquè es plantegi, que és el model. Ara mateix hi ha un model que és un sistema molt radial, on tot el tràfic ferroviari les línies estan construïdes de forma que les connexions són molt centralistes si parlem de l'alta velocitat cap a Madrid i en canvi si parlem a Rodalies no és una xarxa ferrovial molt capilar per exemple en el cas que s'ha plantejat

ara que s'hagi d'aturar per obres aquesta via cap a Madrid-Barcelona. Una de les grans preguntes és precisament això. No hi ha alternativa perquè no hi ha una capilaritat, no hi ha aquesta capacitat d'imaginar un país on el transport públic realment sigui bé, que tingués aquestes alternatives i les connexions siguin diferents. És cert que una de les alternatives a Catalunya que s'ha presentat en aquest sentit és la. L'orbital aquesta línia que es va presentar a Mataró que presenta o almenys és un dels primers indicis que es proposa un canvi de paradigma a nivell ferroviari perquè ja no és una visió tan centralista sinó que es planteja aquesta visió més orbital del transport jo volia preguntar veient tot plegat com està organitzat i la dificultat i la complexitat que ens explica si és possible passar d'aquest sistema radial a un sistema més capilar. Sí, és veritat, jo crec que seria interessant, jo crec que hem partit d'una situació, Espanya tenia una xarxa absolutament obsoleta, perquè no pensem, la xarxa Renfe de tota la vida era una xarxa i quan arriba la decisió de fer el canvi d'ample, que per cert aquest canvi d'ample del Madrid-Sevilla, bé impulsat per un projecte que va fer Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya als anys 89, 90, 91, que es deia el Barcelona-Perpinyà, perquè tots pensàvem que l'alta velocitat entraria d'Europa i entraria per Catalunya i aniria baixant.

I en aquell moment es convenç en el ministre Berrio Nuevo que la modernitat passava per l'alta velocitat i es fa el Madrid-Sevilla, que ja s'havia començat amb una ampla de via i se li canvia l'ampla de via i aquí comencem. A més, amb una situació híbrida, perquè en el món europeu hi havia dues grans empreses, els francesos d'Alstom, els alemanys de Siemens, que tenien els seus projectes i competien cada any aviam quin tren corria més, i aquí el Felipe González decideix fer-ho a mitges i diu compro els trens als francesos i compro la senyalització LZB als alemanys, i així es. Tenim tot content. Però sí que hem de pensar que veníem d'un sistema obsolet i hi ha una visió d'estat, i aquí podem dir que estem d'acord o no, però són les visions polítiques, que la capital del reino té que estar connectada a totes les capitals. I aquest és un model radial, com tenen altres països, com té França, per la distribució del país. Ara ens trobem amb amb dues xarxes paral·leles, i segurament, jo crec que la gran mancança és que no hi hagi hagut tampoc una visió d'estat, que hagi pensat que el corredor mediterrani, que la segona i tercera, que són Barcelona i València, estiguessin lligades, que Barcelona i Bilbao. Estiguessin lligats. I, finalment, el comentari de la xarxa Orbital, si a més és un projecte

que vaig fer cap als anys 2009-2010, des de l'empresa IFERCAT, que va fer aquests projectes tant de l'eix transversal ferroviari com la d'Orbital, donaria aquesta visió de mobilitat circular, que ja que ens estem queixant de la radialitat del país, també tenim una radialitat sobre Barcelona, que aquesta orbital podria arribar a trencar. També és veritat que els fluxos importants acaben sent els radials, i aquí inverteixes en una cosa que és interessant com a estructura de país, i segurament en una situació en què cada vegada hauríem de fer que Catalunya s'espongés més i no fos Barcelona el centre de. De tot, perquè el mateix que diem per Madrid, però també per Barcelona. Tinc hospitals, reforçar altres àmbits. I aquí tampoc sé si ho podem pagar tot. El país ideal el tenim clar. Després ja sí ho podem pagar. Vicent. Gràcies. No és exactament el mateix. Una cosa és que. Tu al final respongues a fluxos humans i de mercaderies i al final que respondes a fluxos polítics molt clars. I no és igual, per dir-ho així, deixar desconectada, encara que políticament, públicament, hauries d'intentar que això no posara la vall davant, de vall d'Aran que connectar Toledo amb Madrid perquè resulta amb alta velocitat, perquè resulta que l'has de connectar, perquè totes les capitals de províncies. És a dir, no. I jo, en el seu discurs, el que he notat és una mica això,

és a dir, note que són reflexions escèptiques, molt raonables, molt raonades, però clar, és que són decisions, són impressions públiques, i això no va així. És a dir, els recursos són limitats i, per tant, si tu decideixes fer una xarxa radial d'alta velocitat, no fas el corredor mediterrani. I, clar, aquí no es tracta de dir, no, no, és que està bé que facin una xarxa radial i aleshores el que han de fer és, no, no, és que no està bé que facin una xarxa radial. En aquest sentit, trobo que cal ser més crític, no? És a dir, no perquè sí, sinó perquè són decisions polítiques que no tenen cap sentit. Si jo unisc, jo per anar d'Alacant a València, ja no de Barcelona a València, sinó d'Alacant a València he d'anar per Madrid per fer-ho ràpid perquè l'Euromet és una catàstrofe i el corredor mediterrani és una autèntica fal·làcia, no existeix per molt que diga que ara estan fent no sé què doncs això és una decisió política i és un error i pot ser que arribi el moment fins i tot des del punt de vista tècnic de dir és que algunes decisions polítiques són un error. Són un error perquè es fan des de plantejaments que no tenen res que veure ni amb els fluxos econòmics, ni amb els fluxos humans, ni amb les necessitats. No, no, no, no, tenen que veure amb una

idea d'estat que pot dir, no, és que això, ha comentat vostè, perdone, no, això ja passa en altres estats. I home, això ja passa en França. I no passa, eh? No passa d'aquesta manera. I estan molt contents els francesos de com han muntat el seu estat. Vull dir, no, si tu tens, decideixes fer una cosa i tu dius no ens preocupem o no ens hauríem de preocupar perquè hem d'assegurar-ne el finançament i els recursos, una vegada ja hi ha una decisió presa i es continua ampliant aquesta xarxa radial sense dedicar diners al manteniment, no són coses separades, és una decisió política equivocada. Sí, sí, jo quan he manifestat o he fet el comentari, jo he dit que havia sigut una decisió d'Estat fer la realitat del país no entrat, si podia estar equivocada o no, que segurament podria estar d'acord amb tu que abans de fer segons quins inversions hauria fet el corredor mediterrani, hauria potser unit això, però. Però la Quimana mana, i aleshores les responsabilitats del Quimana hi ha que demanar-li en el Quimana i perquè ha decidit fer aquestes inversions.

A banda de que, perdona, tu diràs el que vulguis. Jo no li preguntava a vostè, però ànims. No, no, però perquè crec que hi ha una altra manera de veure-ho. Segur, clar que ho fa. Deia una ministra que no ve el cas del mateix ram, deia, tu no podràs arribar a visibilitzar en el territori altres llocs que aquells que tenen els fluxos tradicionals si no els poses en el mapa. És a dir, si no fas que arribin fins allà les infraestructures. Aquesta és una opció d'estat. És a dir, per què no a Galícia? Per què sempre ha d'estar al final? No, perquè primer hem de fer el corredor mediterrani. I a més la de Barcelona-Madrid. Mira que bé, ja ho sabem,

que Bilbao-València-Madrid i Barcelona són la conya. Si la idea és connectar Galícia entre elles i si la idea és que tots els gallecs vagin a Madrid a veure musicals, no. No, no, no, és que és això, he dit, especificat per José i Maria Aznar i després concretat en tots els plans d'expansió de l'AVE que s'han fet des d'aquell moment fins ara. Si la idea és que d'Osca i de Saragossa han d'estar units en Barcelona i han d'estar units en Europa, és una bona idea i em sembla magnífic perquè caldrà. Si la idea és que han d'anar a Madrid tots i fins i tot des de Terol s'ha de poder anar a Madrid perquè deixi de ser invisible i perquè existeix que no em sembla cap bona idea, em sembla una autèntica catàstrofe. I què passa, que és incompatible? Absolutament, perquè els recursos són limitats.

Els recursos són limitats, però la capacitat de desenvolupament dels territoris té a veure amb certs tipus de connexió.

En que tot es connecte a Madrid una d'elles és segurament aquesta doncs ara agafarem el senyor Juan Roig que fa mil anys que està demanant, per l'amor de Déu que li facin un corredor mediterrani com Déu mana i que té una empresa que té 100.000 treballadors i diré, vostè no es preocupés en Juan Roig que està vostè unit a Madrid des de fa 10 anys i hauria d'estar tranquil segur que està molt content d'estar unit a Madrid segur que està contentíssim perdó, està que no caga està feliç i a més voldria que l'altre també hi fos. No, no, a més voldria no, perquè resulta que els recursos són limitats. I si tens una cosa, no tens l'altra. I aquest és el problema. Si tu poguessis fer-ho tot A veure si acabaràs

comprant l'argument de Colau. Per tant, no fem l'aeroport ni l'eixamplada de l'aeroport, perquè estarem molt en l'àmbit.

Un moment, és que no crec que una cosa tinga res que veure amb l'altra. Això és el que dic jo. Una cosa no té res a veure amb l'altra. I tampoc estic d'acord quan es diu només invertir en rodalies. Però sí que estic d'acord que la inversió en rodalies, la inversió en trens i en trens d'alta velocitat, ha de ser racional. Absolutament. I que si no te funciona la xarxa de Rodalies, més val que pares aquesta pretensió d'unir-te-la a Madrid i que dediques més esforços perquè funcioni la xarxa de Rodalies de Catalunya. I tant. Però torno a insistir. A mi la idea política de que tot el que es fa i que tinga com a centre Imelic del món Madrid és una bona idea perquè així som tots més feliços, no la puc convertir. Pere Calvet, degà del Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Potser acabem de veure perquè no s'acaba d'arreglar això dels trens. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres. Tres minuts i volem conèixer la història d'un dels ideòlegs i un dels membres de la direcció del partit di Linke. Ara ho expliquem. Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

A veure, ¿per què t'has d'esperar a tenir aquell mòbil que t'agrada tant o la rentadora que necessites o l'aspiradora d'escombra recarregable? ¿Per què t'has d'esperar si ja et pots anticipar el Black Friday amb els preus del Corte Inglés, per exemple? Emporta't ara l'Smartphone Xiaomi Redmi Note 17 Pro Max per 449 euros amb 90 o una rentadora Bosch de 10 kilos de capacitat per 479 euros. També tens una aspiradora d'escombra Dyson B-15 Detect a 559 euros o un televisor Samsung Neo QLED Mini LED de 65 pulsades per 599 euros. I tot amb els tecnoavantatges del Corte Inglés, com l'assegurança gratis de 3 mesos o el finançament fàcil. No t'esperis més, avança't ara al Black Friday amb els millors preus en electrònica i electrodomèstics a la botiga web i app del Corte Inglés i a l'Hipercor. Fins diumenge 8 de novembre. Finançament ofert per financiera al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació. Consulta les condicions i exclusions al Corte Inglés, Pones, i visita la nova planta d'esports del Corte Inglés, Cornellà, a la primera planta. Hi trobaràs running, pàdel, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva, amb nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la. I res més per avui. Fins demà. Bon dia.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes.

Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries als centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva.

Així que m'he decidit.

El tatuatge valbràs.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. I a més, milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel. En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre.

Amb l'etat, en John sí i els fa l'alar. Hi, kids! Hola! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'ha agradat moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles. No és només un reality.

A qui hem vingut aquí? A guanyar! Tampoc una cursa més. És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana. Ja disponible a la plataforma 3CAT. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Molt greu amb el porter de l'Andorra, Owono, va ser ingressat a l'hospital ràpidament, va patir una aturada cardiorrespiratòria. La seva situació neurològica havia empitjorat aquesta matinada, era l'últim comunicat que havia anat a més des del Tenerife, que ha informat aquest matí que finalment el davanter ha mort. Hi ha reaccions de l'Andorra, que diu que té el cor trencat i que estan desfets al club andorrà i envien les condolències per la mort del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel Alameda.

Dos minuts seran les 10 del matí. Ara volem parlar d'aquest nou fenomen que s'ha produït a Berlín. S'ha convertit en un dels laboratoris polítics de l'esquerra europea. Es diu Die Linke i és una formació que durant anys ha estat considerada marginal i radical però ara ha aconseguit guanyar protagonisme amb una proposta que posa al centre. Les preocupacions quotidianes de la ciutadania, com per exemple l'habitatge, el cost de la vida o les desigualtats. Però què hi ha darrere d'aquest creixement? Com es construeix una alternativa política capaç de tornar a connectar amb la gent? I què pot aprendre també l'esquerra catalana i, si voleu, també l'espanyola? Avui en parlem amb Jaime Martínez Porro, que és un dels ideòlegs de Die Linke i membre també de la direcció del Partit de Berlín, a més de filòleg i investigador a la Universitat Lliure de Berlín. Jaime, bon dia. Buenos días. ¿Cómo estás? Hola, buenos días, ¿qué tal? Muchas gracias por invitarme a participar hoy aquí. Gràcies a tu per acompanyar-nos. Explica'ns com comença tot, com empieza todo. ¿Cómo empieza la campaña? ¿Cómo empieza D-Link? La nova estratègia política de D-Link que aconsegueix connectar tant amb la gent. Sí, bueno, Die Linke venía de pasar una crisis bastante profunda en los últimos años, desde 2020 en adelante, en la que se nos consideraba que podríamos acabar extraparlamentarios, y en ese momento se deciden varias cosas. La primera es que el partido abra sus puertas,

los diputados y diputadas, que aquí tienen oficinas, abrieran las puertas de sus oficinas, se acercaran a la gente con asesorías de vivienda, asesorías laborales, sociales. O con temas de migración y también una forma de hacer se cambia una estrategia de acercarse a la gente también con la estrategia del puerta a puerta se empieza a poner en funcionamiento en unas elecciones regionales por ejemplo en Sajonia o en Brandenburgo. Y bueno, en un momento en el que, además, digamos, el tema con la migración escala y alternativa para Alemania, la CDU y también la excesión de Die Linke, la alianza de Saravágnic. Empiezan a aprobar políticas migratorias mucho más restrictivas, DILINC se posiciona como una alternativa con estas otras medidas en las que ya se había ido aproximando a la gente y en unas elecciones federales, las de 2025, en las que las encuestas nos daban un 3% a finales de diciembre, pues a principios de febrero conseguimos un 9%. Hay un crecimiento exponencial, se crece. Y a partir de ahí hemos seguido consolidando este crecimiento y en Berlín hemos ganado las elecciones, ahora en septiembre con un 26% prácticamente. Si haguessis d'explicar a un ciutadà de Catalunya què és el que proposa, diria l'Inke, és a dir, quines són les tres grans idees que definirien el vostre projecte polític? En la ciudad, concretamente, las propuestas que ha llevado para la campaña, el lema era hacer Berlín asequible y fundamentalmente se llevaban tres puntos, o varios puntos,

uno relacionado con la vivienda, que era la expropiación de las grandes inmobiliarias y la socialización de esas viviendas expropiadas, un tope a los precios de alquiler en las empresas públicas de vivienda, y también mejorar el tema de las basuras, que parece algo como menos relacionado con el bolsillo, pero que al final tiene que ver con la habitabilidad de nuestros barrios y con algo que preocupa el día a día a la gente. Esos eran los tres principales puntos de la campaña electoral. Pero bueno, había otras medidas también de corte social, como puede ser, por ejemplo, la bajada del ticket del metro a un ticket social de 9 euros y a un ticket normal de 29 euros mensuales. Y también, en general, mejorar las infraestructuras de la ciudad que ahora mismo no están funcionando bien. Quan decidiu baixar al carrer, això que em deies d'obrir les portes o fer el porta a porta, per exemple, noteu que estàveu molt desconnectats? És a dir, que l'esquerra estava parlant d'uns temes que no eren els temes que preocupava realment la gent? Digamos que el proceso fue a la inversa, en el sentido de que nos acercamos a las puertas para escuchar cuáles son las preocupaciones y hacer ese mapeo y luego generar nuestro programa electoral, obviamente ya desde nuestra perspectiva de izquierdas, es decir, no simplemente copiar lo que nos diga la gente, por ejemplo, con temas de seguridad.

A veces la gente dice, no, es que me dan miedo los migrantes. Bueno, pues porque a lo mejor nos digan eso en el puerta a puerta, no vamos a decir, hay que frenar, tenemos que tener una política migratoria restrictiva, pero es verdad que cuando se va al puerta a puerta uno palpa cuáles son al menos los grupos temáticos más importantes y al final lo que percibíamos es que los temas principales son aquellos pegados a las cosas del comer o a las cosas del día a día, como por ejemplo eso, que el tren llegue a la hora. Y no pierdas, no llegues siempre tarde al trabajo o no pierdas la mitad de tu día de camino al trabajo. Y bueno, más o menos sí que di link que teníamos unas propuestas que iban en esa dirección ya desde antes. En las elecciones federales del 25 con el tema de la redistribución de la riqueza a través de una reforma de la impositiva o una reforma fiscal o por ejemplo con un tope de los precios del alquiler en toda Alemania íbamos ya en esa dirección pero ese puerta a puerta te ayuda un poco más a focalizar o a. A recoger más datos que ayudan a mapear cuáles son los problemas, que no necesariamente además son los mismos en cada parte de la ciudad, porque cada barrio o cada distrito también tiene sus particularidades, y eso también ayuda a que las asociaciones de distrito que tenemos,

las asambleas de distrito, además de las propuestas generales, desarrollaran propuestas concretas para los diferentes barrios. Crees la vostra proposta, però clar, al mateix temps veiem com crees també l'alternativa per a Alemanya. No sé com ho llegiu això, és a dir, què creieu que explica que una part de la societat barrinera, en aquest cas, busca respostes a opcions polítiques tan diferents com la vostra i tan oposades, no?, com la vostra i alternativa per a Alemanya. Yo creo que hay una parte de la gente que parte, digamos, del mismo diagnóstico, y es que hay gente que está cabreada, desconectada de la política, desconfiando de la política, y ese cabreo se puede canalizar por diferentes vías. Ese cabreo se puede canalizar por, digamos, el enfrentamiento con el que está, digamos, con los mismos problemas que tú, pero que es el diferente. Sea por una razón de origen, o como vemos ahora en España, el enfrentamiento intergeneracional, diciendo que los jóvenes les están pagando a la fiesta, a las personas mayores. Esos enfrentamientos que tienen que ver son muy identitarios. Mi identidad con la de fuera, mi identidad como persona joven frente a las personas mayores, son formas de canalizar ese descontento, digamos, sencillas o muy intuitivas, vamos a decir, y Dilingue lo que hemos hecho ha sido optimizar. Recoger, escuchar sobre todo este cabreo, escuchar por qué la gente estaba desconectada y ofrecer esta otra alternativa que se traduce en las medidas que comentábamos.

El mero hecho de que la gente se sienta escuchada genera una confianza hacia nuestras organizaciones y es verdad que yendo a esas puerta a puerta, a barrios donde por ejemplo estaba creciendo bastante la extrema derecha, ahí les hemos disputado el voto y les hemos ganado parte de ese voto o parte de un voto que estaba desmovilizado y que era susceptible de irse a la extrema derecha o gente que se iba a quedar en su casa y finalmente ha decidido darnos su confianza. Una cosa es construir aquesta proposta política, aquesta esperança que estàs explicant, l'altra és portar-la a pràctica. Què pot passar quan arribeu a les institucions i descobriu que no teniu, per exemple, totes les competències per aplicar el vostre programa? Bueno, hay que decir que Die Linke en Berlín ha gobernado ya cuatro legislaturas, aunque era el socio minoritario. Esta es la primera vez que Die Linke se convierte en la fuerza mayoritaria. Y está claro que en temas como, por ejemplo, la expropiación y socialización de vivienda, en el que en el preacuerdo de gobierno nos hemos ya unido, o ya hemos acordado con los verdes y los socialdemócratas, No va a ser sencillo. La ley lo permite, pero está claro que las grandes empresas inmobiliarias van a intentar hundirlo en burocracia. Es verdad que va a haber presiones, como ya las está viendo, del gobierno federal para que no suceda. Pero es verdad que las propuestas que tenemos están desarrolladas.

Técnicamente, no solo políticamente, sino técnicamente con mucha experiencia. Como digo, Berlín ha estado gobernando la ciudad, conoce las instituciones por dentro, ha gobernado en otros gobiernos federales como el de Turincia, y son propuestas que están muy bien desarrolladas y así lo avalan también incluso algunas instituciones. Fundaciones e institutos económicos que sean, del signo ideológico que sean, lo que sí que dicen es que técnicamente son viables. Pero claro, habrá que hacer alguna renuncia, ¿no? Para poder gobernar, ¿no? Por ejemplo, no sé, en aquest cas de les negociacions, no sé com estaran anant perquè sigui Elif Eral, la primera alcaldessa de la història de Berlín, i sigui de Día Linke. Las negociaciones justo van a empezar ahora. Han empezado ayer, de hecho. Se hizo el preacuerdo de gobierno y ahí, por ejemplo, claro que se ven concesiones. Por ejemplo, en el tema de la expropiación y socialización, por ir a algo muy concreto, la propuesta nuestra era socializar las empresas inmobiliarias a partir de 3.000 viviendas. El acuerdo al final es a partir de 10.000 viviendas, pero bueno, vamos al fondo de la. De la medida que es cambiar la dinámica y recuperar viviendas a manos públicas en vez de 220.000 ahora se convierte en 150.000 y claro que por supuesto se hacen algunas concesiones en estas negociaciones. Es verdad que por primera vez Dilín que tiene digamos la voz cantante porque es el partido más grande y casi tiene tantos votos como los otros dos partidos

juntos que van a ser socios de la coalición si las negociaciones llegan a buen puerto. Pero claro que en los diferentes grupos de negociación que hay ahora, hay 13 grupos temáticos y un grupo general, yo estoy en uno de ellos, en el de ciencia y universidades, claro que tenemos en esos grupos de negociación, seguimos nuestro programa, digamos que hacemos una priorización de cuáles son los puntos que consideramos más importantes, Comparamos con los programas de los otros partidos y vemos dónde tenemos los puntos de encuentro y allá donde haya las discrepancias ver cuáles son nuestras prioridades. No, cuáles son nuestras prioridades, dónde podemos ceder más o menos. Claro, por ejemplo, per mantenir les negociacions, per governar Berlín, l'SPD i els verds també ja han impurat les seves condicions. Per exemple, reconeixer el dret a existir a l'Estat d'Israel. Sí. Efectivamente, esto ha sido uno de los puntos más conflictivos. Y con el tema del reconocimiento de la existencia del Estado de Israel, hay que decir que Dilín, que en su programa fundacional también lo reconoce como derecho político, no como derecho innato, pero como derecho político, y la solución de los dos estados. El programa fundacional es algo que se puede revisar. Estamos en un proceso de revisión del programa fundacional, pero en ese sentido, digamos que no sería un problema porque es parte del programa fundacional. Pero sí que es verdad que desde el Expedit

de los Verdes se obligó a firmar un, digamos, preacuerdo previo al preacuerdo de gobierno. En el que Die Linke se comprometía a seguir lo que se llama el compromiso de Berlín contra el antisemitismo, y entre otras cosas eso incluye aceptar la definición de la IHRA sobre antisemitismo, que es mucho más restrictiva y donde es mucho más susceptible que una crítica a Israel sea catalogada como antisemita, mientras que en Die Linke habíamos tomado como referencia la declaración de Jerusalén, donde es mucho más amplio la crítica o donde se analiza que la crítica a Israel no es antisemitismo. Y donde, por ejemplo, se considera que movimientos como el BDS no son per se antisemitas. Ahí sí que se ha hecho esa concesión, una concesión que ha sido muy dolorosa y es verdad que nunca antes para llegar a un preacuerdo de gobierno se habían puesto precondiciones. Y se consideró que en el balance de presionar con temas económicos como el de la vivienda y tener que hacer aquí una concesión, se hizo esa concesión a cambio de que los socialdemócratas pasaran por el aro de la expropiación de vivienda. Jaime Martínez Porros, membre de la direcció de Die Linke a Berlín. Gràcies per acompanyar-nos i per les explicacions. Molt interessant. Gràcies. Muchísimas gracias por la entrevista. Que tengan buen día. Gràcies. Claudi, com ho veus? Bueno, és molt interessant. Són molt interessants les propostes perquè suposen pensar fora de la caixa,

en un tema que és tan important aquí com la vivenda. A mi hi ha dues reflexions. Una. No hi heu parlat, però hi ha unes aclaracions de la candidata de Elie Feral sobre dient que tem per la seva mort, per l'acció de possibles radicals pro-palestins, israelians, o sigui, això em resulta. Em resulta molt sintomàtic del grau de tensió que tenim en aquests moments a Alemanya. O sigui, crec que el fet que hagin guanyat a Die Linke a Berlín augmenta encara més aquestes tensions. Després, ja hi ha algunes crítiques, tot i que es van encetar les negociacions ahir amb l'SPD i amb els verds, ja hi ha crítiques per la tensió que hi ha en aquesta futura coalició. És curiós que bona part de les crítiques venen de la CDU, L'ACDU, que després de les declaracions a bon boi platillo del canceller Merz dient que mai deixaran passar l'extrema dreta per governar, doncs hi ha 15 diputats de l'ACDU que han permès que Saxonia-Halt governin els parafeixistes d'Alternativa per Alemanya i trenquin el tabú del tallafocs aquest del Brun Mauer, del. Del tallafocs que li fan a l'extrema dreta. Diguem-ne que a Die Linke se li posa una lupa i a la CDU se li posa un altre tipus de lupa. I després, ja et dic, crec que provoca un estrès molt fort en el sistema el fet que hagin guanyat les eleccions a la capital.

Estel? Sí, és un laboratori interessant del que pot passar o del que està passant a la resta d'Europa, com els partits tradicionals perden capacitat de tracció i tant De Linke com Alternativa per Alemanya creixen. Aleshores, jo crec que la prova de foc de De Linke serà si deixa de ser només una formació urbana i universitària. O creix, per exemple, a l'est, on ha retrocedit a favor de la FD. Per tant, veurem, hem d'estar atents. És un experiment interessant, sí.

És que també hem de veure això que els preguntava, d'aquestes propostes, com acaben collant finalment Mohammed a la ciutadania, perquè sona molt bé. A veure, són fenòmens polítics que segueixen un efecte pendular. Segueixo amb el que ha passat o el que està passant a Berlín. D'aquest moviment d'esquerra universitari segueix un patró que és el de Nova York. Nova York, durant aquests últims anys, és a dir, amb en Dani, ha estat desenvolupant una política molt similar de porta a porta. Sí que és cert, amb una estratègia de xarxes socials molt potent, però que aquest baixar el carrer i aquesta manera també d'entendre que l'esquerra també pot ser institucional en un país com Estats Units on és difícil perquè evidentment hi ha posicions més moderades o conservadores i amb idees tan transformadores com les que planteja en aquest cas, per exemple, Zohar Mamdani, és difícil. Zora Mandani presenta a Nova York una política que es basa en un concepte que és el de la vida assequible, que és fer un canvi de rumb totalment de la política d'esquerres i centrar-se directament més en aspectes purament ideològics de terminologia al cos de vida. I en aquest cas, a Berlín, ho hem sentit ara a l'entrevista, es planteja aquest concepte de la vida habitable, que és aquesta vida basada en tu com pots arribar a tenir una vida digna on l'eix central és aquesta capacitat de poder accedir a una vida habitable. Però, evidentment, això amb unes polítiques

molt controvertides, perquè es vol socialitzar gran part del parc immobiliari a Berlín i treure molt d'aquest parc a grans immobiliàries. Llavors, s'està transformant un comportament electoral a l'esquerra perquè durant molts anys s'ha parlat molt d'identitat, s'ha parlat de seguretat, de globalització, i aquí el que presenten aquestes noves corrents ideològiques esquerres és parlar si amb el meu salari jo em puc permetre una vida digna, per què jo no tinc dret a viure millor que els meus pares, per què jo no puc accedir a un habitatge, i aquí també jo crec que és molt interessant el lideratge. En el cas de Nova York, Mamdani és fill d'una família d'origen indi, que va néixer a Uganda, és musulmà i vinculat al socialisme democràtic nord-americà. I en el cas d'Alemanya, la líder és filla de refugiats polítics turcs i també vinculada a aquest moviment intercultural de Berlín. Per tant, són perfils molt atrevits. I la pregunta seria fer-nos, perfils com aquests serien o tindrien èxit a Barcelona o tindrien èxit a una gran ciutat de Catalunya? Crec que seria bastant interessant i bastant controvertit. En algun poble de Catalunya s'estan presentant alguns candidats per les properes municipals i estan apareixent candidats racialitzats. I a mi em sorprèn perquè està generant. És bastant provocador perquè parlem molt d'interculturalitat, parlem que Catalunya és diversa, però en el moment en què sorgeixen aquestes figures, que tant a Berlín com a Nova York semblarien figures molt naturals,

si sorgissin aquí a Catalunya, o ja ho estem veient a nivell de política municipal, generen bastantes friccions perquè plantegen certs privilegis i són noves maneres de fer. I després es parlarà molt aquí al Matí de Catalunya de Ràdio de les eleccions americanes. I precisament aquest canvi pendular de l'esquerra influirà molt en com s'està regenerant el Partit Demòcrata, perquè el Partit Demòcrata està mirant precisament què està passant a Nova York i per què Kamala Harris no va ser capaç de resintonitzar amb l'electorat d'esquerres. Per tant, no és res secundari, sinó que mirem a Nova York, mirem a Berlín, perquè el Partit Demòcrata i tot el que vindrà de cara al futur a l'esquerra es veurà influenciat per aquest nou patró. Si parlem d'esquerres i diem exemples de partits i opcions d'esquerra més a l'esquerra de les habituals, per dir-ho així, això a Barcelona ja ho ha tingut, que es diu a la Colau. És que això ja ho ha tingut Barcelona.

I fa l'efecte que no va anar exactament bé pels resultats posteriors i pels que ara es podrien atribuir a les enquestes al seu partit. I clar, hem de distingir entre el que són opcions urbanes de grans ciutats i el que són opcions ja territorials de gran abast de l'Estat. Alemanya s'assembla en aquest sentit, amb molts matisos, al que és França, i en França ja ho hem vist, que tenim a nivell global, i això també passa en moltes ciutats, la bipolarització entre l'extrema dreta i allò que podríem dir l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon. I és una extrema esquerra que la gent que estiga d'acord amb Melenchón no s'ha de preocupar perquè té a la seva esquerra dues o tres opcions més i al final pot acabar fins i tot amb revolució permanent que ja és el súmum de l'extrema esquerra. El gran problema de tot això, crec jo, per aquestes opcions són dos. Els dos són els problemes. El primer, quan fan una coalició, quan fan un pacte, un acord, perquè tot això es redueix. I aquest és important. Havia passat a sumar, per exemple, amb el so. Per exemple. I el que li ha anat fatal. O a Podem, en el seu moment, quan va entrar al govern, podem recordar que es va presentar dient, tombaré la llei mordassa. Per exemple. No, és que era l'únic punt amb el qual Podem entrava al govern. I van quedar amordaçats encara hi som per

tant hem de veure què passa quan hi ha una coalició o un acord de govern i després la solució dels problemes si hi ha una esquerra capaç de fer el que fa l'extrema dreta que s'acosta a la gent i diu jo això ho solucionaré després ho he de poder solucionar. I aquesta és la part més dura. És a dir, si jo dic que s'ha de trencar amb la resignació i que hem d'oferir solucions concretes a problemes concrets, i això ens farà guanyar credibilitat, després la part important és no perdre la credibilitat quan tu governes. I això li passa a molta esquerra, també. Que quan governa, o bé per problemes de coalició, o bé per la incapacitat, o per un excés de programa i de promeses, no governa o no és capaç de complir allò. Són les 10.18 i tot això també altres problemes que tenim i que no sé si solucionaran en aquest cas des de la política, o haurien. Avui al matí de Catalunya Ràdio us hem avançat que hi ha entre 4 i 7 mesos d'espera entre que els alumnes del carnet de conduir acaben la teòrica i poden començar a fer classes pràctiques. Això genera una situació d'angoixa i d'incertesa també a la gent que necessita treure's el permís de conducció. Si ens voleu explicar el vostre cas, ens podeu trucar ara mateix al telèfon del directe, al 9301 7474.

A la zona d'exàmens, a Montjuïc, a Barcelona, allà hi tenim la Lara Garcia. Lara, bon dia. Què tal? Bon dia, Ricard. Quina llista d'espera hi ha ara mateix?

Doncs al conjunt de Catalunya hi havia 88.500 persones amb la teòrica aprovada al setembre que estan en espera per començar pràctiques. La situació més greu és a les comarques de Barcelona, on hi ha prop de 70.000 alumnes en llista d'espera. Les ciutats que acumulen llistes més llargues són Barcelona, amb 30.500 alumnes, i Sabadell, amb 11.500. Són dades de la Federació d'Autoscoles de Barcelona facilitades en aquest programa. A Lleida, la DGT ha obert dues convocatòries extraordinàries d'exàmens per desencallar aquest coll d'ampolla. La primera és el 14 de novembre a la Seu d'Urgell i la següent el 28 de novembre a Lleida Ciutat.

Et trobes, com dèiem, a la zona d'exàmens a Montjuïc, a Barcelona. Què és el que et diuen els alumnes a la zona d'exàmens? Doncs mira, nosaltres en aquesta

zona que li diuen la jaula i que és des d'on comencen i acaben el recorregut els exàmens d'aquesta àrea, fa més d'una hora que estem aquí, hem pogut parlar amb uns quants alumnes, no paren d'anar amunt i avall des dels cotxes, i el que ens diuen és que estan molt nerviosos, sobretot perquè fa molts mesos que esperen aquest moment i no volen suspendre, principalment per no haver d'esperar més.

Doncs que si m'espero tant ja se m'obliden moltes coses que potser si ho faig més seguit no perdo, o les senyals i coses així.

I em van prometre de temps d'espera estimat uns 3-4 mesos. Jo em vaig trobar la teòrica el 20 de febrer i per temes de logística, per temes de demanda de professors, de que no hi ha ni tal, vaig començar a practicar fa un mes, és a dir, he esperat 7 mesos.

Vaig intentar fer-ho més ràpid perquè el meu objectiu era treure'm part a l'estiu, però al final va haver-hi certs problemes i no vaig poder.

El motiu principal d'aquest temps d'espera és la falta de professors i també d'examinadors que puguin absorbir la demanda. En podem parlar ara mateix amb el Javier Miguel, que és examinador d'aquesta zona. Bon dia. Hola, bon dia. Vosaltres feu exàmens cada dia, els examinadors em deies no doneu abast. Quants n'has fet avui, Javier?

Normalment fem 12. Avui han entrat nous examinadors aquí a la província de Barcelona i estem fent 8 amb un noi de Múrcia que ha entrat ara, però normalment són 12 exàmens.

Per fi, després de tants temps de demanda, us han entrat 22 examinadors nous en aquesta zona de Barcelona, 34 en el conjunt de Catalunya. Això dóna esperances que es desencalli aquest coll d'ampolla? Correcte.

Això, de moment, en principi, augmentarà el cupo d'exàmens i es faran més. Però, bueno, jo penso que, de totes maneres, el problema de base és, per un costat, que els alumnes haurien de pujar més preparats, fer més classes, diguem-ne, i, per un altre costat, si augmentessin la quantitat d'examinadors aquí a la província de Barcelona, també facilitaria que això disminués també.

Per tant, no són suficients aquests examinadors nous, i per què creus que no hi ha gent que es vulgui dedicar o que vulgui venir cap aquí a Catalunya a fer d'examinador o també de professor d'autoescola?

Bueno, en principi, quan es fan les oposicions, normalment sempre ve gent. El que passa és que Barcelona és una ciutat que també, en principi, després de la vivenda, del lloguer, no facilita que demanin aquesta ciutat com primeres opcions a l'Estat. Clar, perquè un examinador ha de venir a viure aquí per treballar aquí. Correcte, sí, sí. Han de viure aquí, jugar, o en pis compartit, o, bueno, una persona sola, doncs, costa una mica de pagar, diguem-ne, el lloguer. Javi, moltes gràcies.

Et deixem que tens més exàmens per fer. Doncs aquesta és la situació.

Gràcies, Lara. Fins ara. Fins ara. Hem obert telèfons al 931017404 i està trucant la gent. Per exemple, Caral, Caral, bon dia. Bon dia. Des d'on truques, Caral? Des de la Universitat de Vic. Des de Vic, molt bé. I quan fa que vas aprovar l'examen teòric? A l'11 de juny,

fa uns quatre mesos i mig.

I quan et donaran, diguéssim, temps per començar les pràctiques? Doncs vaig començar-les ahir. Ahir, just ahir. Sí, justament ahir. A més, jo recordo que en la teòrica l'oblides bastant ràpid, amb molts detalls, la cosa bàsica no. Però sí, sí, passa molt de temps. I fas l'horari que tu vols fer o t'has hagut de menjar l'horari que t'han proposat?

Bueno, primer vaig proposar d'anar a tardes, perquè al matí ja estic a la universitat. Però l'espera era molt llarga i un amic meu em va dir que provés a dir de matins i m'han pogut donar de 6 a 7 del matí i ho faig i després ja vaig cap a la universitat. I com t'ha fet sentir aquesta espera, Carol? Doncs esgotador, perquè al final ja perquè vols el carnet, però també per necessitat. Jo el necessito per venir a la uni, perquè amb la renfe no puc venir. I a veure, depèn dels pares o d'altres amics que et portin, doncs també et pots sentir més autònom i no pots. Gràcies, Caral. Una abraçada i paciència. Gràcies. Per exemple, Liu, també.

Un jove de Premià de Mar que a farts d'esperar va marxar a examinar-se al Bacete, però va suspendre i ha hagut de tornar a una autoscola d'aquí. Ens ho explicava.

I vaig suspendre la pràctica i he hagut de renovar papers. I des que vaig aprovar el teòric fins a que

em donessin pràctiques vaig haver d'esperar uns 5 o 6 mesos. Doncs déu-n'hi-do. També ens truca l'Armand de Falset. Armand, bon dia. Hola, bon dia. Tu diràs, Armand. Pues no, re, pues que, mira, jo he tingut ma filla, ma filla va aprovar la teòrica, pues pot ser a principis d'abril o així. Després va estar tres o quatre mesos a començar les pràctiques i va anar a examen. I llavors, quan va anar a examen, va suspendre. Què passa? Quan suspens l'examen, després no et tornen a donar examen. Abans, antigament, quan jo em treia el carnet, a la setmana següent podies tornar a examen. Ara no. Ara, si suspens l'examen de pràctiques, no et tornen a donar hora fins al cap d'un mes i mig. Clar, això què implica? Implica mantenir seguretat els que s'estan examinant, implica fer més hores de pràctiques, més diners, i així la filla va suspendre i la tercera va aprovar. Però clar, això vol dir que estàs tres vegades fent les pràctiques perquè clar, has de fer moltes més hores perquè vas d'anar refrescant i tot això, implica que el carnet se multiplica molt l'opostre. Armand, queda clar, gràcies. Molt bé, moltes gràcies, bon dia. La Carme de Sabadell. Carme, bon dia.

Hola, mira, bon dia. Jo exposo el cas del meu fill. Mira, fa dos anys, tres, es va treure el carnet de moto, que va el de moto amb la teòrica de cotxe, i ara es vol treure el carnet de conduir de cotxe i ell només ha de fer les pràctiques, val? Està apuntat des del mes de març. El pagat, ja ho té pagada, les pràctiques, i a hores d'ara encara no li han donat hora per començar a fer les pràctiques, que només m'ha de fer 10. Des del març. Des del març, aquí a Sabadell. I tinc l'altra filla que està apuntada per fer-se el teòric, que ara s'examina entre un mes i mig. Però si li va aquesta llista d'espera a qui se va d'ell, jo crec que ni a finals de l'any que ve s'haurà tret el carnet. És desesperant, això, clar, sí, sí. I, per exemple, el noi que va amb moto, diu, és que necessito el cotxe perquè les dies que plou l'haig de portar jo a la uni, perquè no pot anar amb moto.

I ja comences a grandet, no, Carme? Vull dir que ja es fa mil anys. Sí, clar, clar. I el tren, bueno, els ferrocarrils encara té sort.

Bueno, va a Granollers, però A Granollers no tenim sort. I la meva filla que va a Barcelona ara i mitja en transport públic, diu, bueno, si el cotxe algun dia, però que va, que va acabar. I té amigues, ja sé que ha de desenrotllar-me una mica més, que els han dit que vagin prorrogant pràctiques, n'hi ha una que li han dit a Barcelona que n'ha de fer fins a 70, 70 pràctiques. L'import econòmic és brutal. Això, a part, jo crec que ja és un negoci, també, això, de les autoscoles, perquè és impressionant el preu que costa.

A més que són moltes, les autoscoles, perquè al final és un TAP, no poden tampoc avançar.

Sí, però tu saps que són 70 pràctiques, o 40, que a una altra no hi ha 40 pràctiques. La mitja són 20-25. Jo me'l vaig treure fa molts anys amb 20 pràctiques. Sí, sí, sí. 40 pràctiques és. Una barbaritat, sí, sí. A quant? A 50 euros la pràctica o 48 euros la pràctica, eh? Està mal. Aneu sumant. Ja, ja. Vinga. Molts ànims als que s'estan en llista d'esperar.

Carme, gràcies. Que vagi molt bé.

Adéu-siau. Adéu-siau. Això diu molt del que estàvem parlant abans i del que dir l'Inke diu que solucionarà per Berlín. No hi ha habitatge i, per tant, no hi ha examinadors. No hi ha habitatge assequible per la gent. I, d'una altra banda, les rodalies van fatal i, per tant, la gent es treu el carnet perquè no pot anar en el tren. És a dir, tots els serveis públics que no funcionen, totes les contingències de la gent tenen a veure amb coses que la ciutat no ha resolt. I per tant, a Conca.

I qui vulgui vindre a Barcelona es troba que tota la ciutat cada vegada més està pensada per restringir l'accés de cotxes. Efectivament. I que si abans s'entrava per la Diagonal, ara que vaig a pensar, he d'entrar pel carrer d'Albacete. O en helicòpter. O en helicòpter. Clar, és que tot es complica per amargar la vida al personal. I de vegades esperes que vingui algú presencial que digui, mira, ara li arreglarem això a vostè.

No, però la major part de les vegades són promeses que no es poden complir i que saben ells mateixos que no les poden complir.

Mohamed. Sí, jo només afegir que el tema aquest de la manca de funcionaris, aquí ho veiem de forma molt clara amb el tema de les autoscoles. Però si ho traduïm a altres àmbits, com el de la seguretat social o tràmits d'estrangeria, encara és més flagrant perquè al voltant de tot això s'estan generant una venda il·legal, informal de cites, que algun dia n'hauríem de parlar, perquè és una autèntica barbaritat la de llocs o persones que s'aprofiten d'aquesta situació, d'aquesta manca de funcionaris, per fer negoci amb les cites. I aprofitant-se també d'aquest sistema maquiavèlic social. De demanar cita a través d'internet, que a través d'embatxies i que a través de bots s'esfan amb totes les cites i així dificulten que altra gent ho tingui. Per tant, quan no hi ha funcionaris, a part, el que implica també és generar una xarxa. Que se n'aprofiten sempre alguns amb molta astúcia i, malauradament, amb xarxes de tràfic de cites. Doncs a veure com ho arregla això l'esquerra. Són les 10.29. Arriba el moment de saber què han dit els altres. Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Ha arribat el fred, Ricard. Res exagerat, però hi ha col·laboradors d'aquest programa que ja ho noten. És el cas de la Laura Fa, que ja pateix la baixada de temperatures. No gaire, però la pateix. Ara sentirem l'àudio, però vull fer una menció especial a l'apunt mèdic de barra de bar que li fas al final. Ah, sí? Sí.

I després, quan va acabar de dinar, se'n va anar a donar una volta al Sèfora i. Ai, espera. Perdó. És que m'ha vingut un estornut. Perdoneu. És l'al·lèrgia que em dona el casament. És l'al·lèrgia. Bueno, pot ser l'estudi, eh, també. Sí, sí, perquè he d'anar de cars aquí amb tota aquesta. Ai, espera.

Mira, un altre. Quins estornuts que fas? A veure. Ai, per favor, que em moro. Aquests virus. Això és Covid persistent, pot ser, eh? No? És un dels símptomes? En sèrio? Ves-t'ho a mirar. Això pot ser. Ves-te a mirar que pot ser Covid persistent. Tu et quedes tan ample i ella que no ha dormit. En tot cas, de moment. Era el final del programa, ja, per situar-vos. De moment, la Laura Fa i els seus estornuts de Minion és l'única afectada del programa per la baixada de temperatures. Altres els afecta el canvi d'hora. Ja sé que va ser fa dues setmanes el canvi d'hora, però el Ricard encara no s'ha adaptat al nou horari. I en esports torna a les Champions el Camp Nou amb el Barça-Aston Villa a les 9 del matí. Del vespre. I ara posaré un altre detall de veu teu, Ricard, però és un àudio on no t'equivoques. De fet, si poso l'àudio és perquè tenies moltes opcions de fotre't un embolic, però no ho has fet, i era difícil. Perquè en aquell moment del matí en què anunciem els naixements, has explicat que ha nascut una noia, que es diu Naya, a la noia, en un poble que es diu Carme. I també la Naya, a Carme, a la noia. Impecable. Si t'haguessis pogut. És notícia, no? Quan és impecable és notícia. Totalment, sí, sí, sí. Naya de la noia en un poble que es diu Carme. Ara saltem a les emissores de Madrid. Jiménez Losantos, ja hi pot haver accidents de tren, eleccions, guerres, el que tu vulguis, que quan ell se li entrevista un tema I en Losantos encara està molest perquè el Real Madrid i Mbappé s'han disculpat amb la Xina per aquell comentari que va fer Mbappé la setmana passada i tal. Yo espero, que espero que Florentino, yo espero que no le ponga Santiago Setún a nuestro estadio. Porque ya solo nos falta eso. Mao es el apellido, que conste. Todos los hermanos se llaman Mao, eran cuatro hermanos, todos eran Mao. Mao Chin Chin, Mao Cho Chong, Mao Setún, que aquí dicen Zedong. Yo he estado en China y decían Setún. Mao, espero que no Bernabéu. No lo voy a dejar. Yo soy muy pesado. En Teruel, cuando nos faltan al respeto. Vinicius al Gabón, Mbappé a la costa de Marfil y, por supuesto, Conaté de suplente de Escancia. Vale, vale, vale. Y a la COPE, Carlos Herrera explicaba aquest matí que s'ha començat a desallotjar la campada de Sol. Tot respecte a ell pels mobilitzats, Herrera.

Bueno, pues, damas y caballeros. Ah, están acabando de limpiar o vaciar la puerta del Sol de Madrid. Porque se ve que, claro, la chusma de la chusma de la chusma, que ha ido relevándose. Cuando ya se han cansado, se han ido no sé a dónde. Ahora que hay que desinfectarlo en todos los sentidos, en el ideológico especialmente.

Doncs gràcies Vicenç Sánchez, Ester Vera, Mohamed Alamran i Claudi Pérez Montserrat Nebrera per acompanyar-nos. Bon dia. El Carlos Serrera ja marxava, ha dit me'n vaig i ja us ho fotreu. Fem una pausa i de seguida Pere Estopinyà amb nosaltres.