C. Tangana s'ha embolicat amb Aitana?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Què passa? El pitjor inici de la història d'aquest programa. Bé, és un quart de set de la tarda. Juliana Canet, bona tarda i benvinguda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui és el primer programa post-ondes. No patiu, que no donarem pel sac durant tota l'estona agraint-vos tot el que ens heu donat durant tot aquest temps. Però sí que hem rebut moltíssims missatges que són molt bonics i que no els podrem llegir tots, però que ens han emocionat.

Tant de bo tothom pogués viure un dia així a la vida. Doncs jo hi vaig pensar molt ahir, perquè em vaig trucar amb el meu germà, que es dedica. Es dedicar a la integració social i vaig pensar, clar, que fort perquè com jo estava molt emocionada i per mi era el dia més important del món i la meva feina era la cosa més important del planeta Terra i això que m'havia passat era super i vaig pensar, clar, al meu germà mai li passarà res així i la seva feina és mil vegades més important em va saber greu, saps?

I que són uns premis com molt importants per nosaltres que som del sector, però que ho expliques al teu entorn, hi ha gent que et demana que és un Ondas.

Mira, jo tinc amigues que es pensaven que m'havia comprat un cotxe quan vaig dir tinc un Ondas.

No vull delatar, però sí. Que mona, que mona. El que sí que hem rebut avui un missatge molt especial i molt bonic d'un oient i que per mi dona tot el sentit del món a la nostra feina i també en aquest programa. És una mica llarg, però el llegirem sencer. Diu, hola estimats. M'agradaria compartir amb vosaltres un petit homenatge que vull dedicar a una amiga que ja no és entre nosaltres. La primera vegada que vau actuar al teatre a Barcelona, hi vaig anar amb la Gemma, la meva amiga. I com no podia ser d'una altra manera, després vam anar a dinar al bar Bocata. Va ser un dia radiant, d'aquells que recordes sempre amb un somriure. Agafar el cotxe, anar de Girona a Barcelona, passar-hi tot el dia i tornar. Ens ho vam passar d'allò més bé, va ser una experiència preciosa i molt emocionant. Quan vau venir a actuar a Girona, la Gemma ja no es trobava bé i no va poder venir. Aquell dia em va acompanyar la meva parella. D'aquí uns dies tornaré a Barcelona per veure-us. Aquesta vegada, però, hi aniré sola. La Gemma ja no hi és i la meva parella es quedarà amb els nostres fills. Sé que serà estrany, la trobaré molt a faltar i inevitablement em vindran al cap tots aquells records que vam compartir. Però alhora em fa moltíssima il·lusió tornar-vos a veure, perquè d'alguna manera sento que ella també hi serà, que m'acompanyarà i que ho gaudirà amb mi sigui on sigui. Per això aquesta vegada aquest viatge i aquesta funció tindrà un significat molt especial per a mi. I abans d'acabar, enhorabona per tot el que esteu vivint, m'alegra molt tot el que esteu aconseguint i tot el que us està passant. Sou meravellosos i us mereixeu tot el bo que us arriba. Una abraçada ben forta. Una abraçada a ella, no?

Bueno, una abraçada. Una abraçada molt forta a aquesta ulleta, que ens fa moltíssima il·lusió aquest missatge, que ens ha emocionat moltíssim.

Bé, a tot això, el 6-77-27-10-58, us haig de dir que l'audiència s'ha volcat al reporterisme, i podem dir que tenim absolutament tots els detalls del rodatge d'Úrsula Corberó a Tona i a Parats de Lluçanès. Cosa que personalment em deixa en una situació molt delicada i humiliant, perquè ahi em vaig personar al rodatge de la tona sense aconseguir cap mena d'informació. A part està passant una

cosa amb tot aquest material audiovisual que hi ha rola d'Ursula Corberó al rodatge, que és que el WhatsApp ja t'apareix com ha reenviat moltes vegades. Vull dir que t'han fotut una pallissa, Roger. No, no, m'han avançat per la dreta, per l'esquerra i per tot arreu. No passa res, eh, tampoc.

No, però bueno, un veu que potser. No? Podria haver-ho fet millor.

Aquest no ha estat tampoc mai un programa, encara que jo ho hagi intentat en alguna ocasió, que lluiti per tenir exclusives ni tenir. No, vull dir, gairebé millor no tenir-ne.

No, exacte, perquè després quan no tenen la gent se'ls venia. Ha passat el que ha passat. Bé, el cas és que ara sabem que ahir l'Úrsula va dinar literalment al restaurant que hi ha al costat de l'antiga escola Pibedetona, on ahir estaven rodant. Un restaurant que es diu La Torre Simón, amb un 4,8 a les ressenyes de Google. De fet, el mateix restaurant ha compartit una foto de l'Úrsula amb la propietària del local i un text que diu Avui ens ha visitat la gran actriu Úrsula Corbero. Ha estat un gran plaer rebre-la i servir-li el plat a taula. Gràcies, Úrsula, per les boniques paraules que has escrit al nostre llibre de visites. M'encanta que no es perdi això del llibre de visites. Total, analògic i escrit. Desitgem que t'hagis sentit com a casa. Llavors posen quatre hashtags per ser virals, que és Úrsula Corberó, actriu catalana, mirall trencat, la caça de papel i física o química.

És que clar, s'ha de sempre recordar que. També que va ser als inicis. Però és veritat que Mirall Trencat segurament va ser la primera ficció així seriosa on va participar Úrsula Corberó. Va ser així. Després de les seves intervencions com a actriu en algun anunci, aquí va ser quan ja ella es va coronar fent de Maria, em penso. Ella va fer primer l'anunci de la Casa de les Tres Bessones i després cap a Mirall Trencat. Dit amb altres paraules, ella és Catalunya.

Una dedicatòria molt curta, però molt sincera, a la del llibre de visites. L'Urso l'ha escrit. Moltes gràcies i petonets per tots. També per les cambreres. G, G, G. Això a la Torre Simón de Tona. I avui ens han escrit oients de Prats de Lluçanès per explicar-nos com estan en el rodatge de la pel·lícula El seu poble i revelar-los una escena preciosa. Ens diuen. Bona tarda, guapos. L'Úrsula Corberó gravant a Prats, a Manchino i al fill mirant-la, moníssims tots tres, a la que l'Úrsula no gravava, anava a veure'ls i agafant en Dante en braços.

A nivell de conciliació. Els està sortint perfecte, en aquests dos. Sí, perquè entenc que no els ha passat que hagin estat treballant els dos alhora, que s'ho han anat podent, no sé, tornar. El triu d'èxit suposo que ajuda, perquè deus fer una ficció i tens prou, diguéssim, per anar tirant. Clar, i pots dir sí i no a projectes que t'arriben. A mi. No m'hauria d'impressionar ni de sorprendre, però que dues persones tan famoses no tirin en aquests moments d'un cangur, d'un. No sé, que estiguin. Que tampoc passaria res per ser justos. Clar, sobretot també perquè, no ho sé, que hi ha un desplaçament que crec que no tenen a casa a parats de Lluçanès, diria l'Úsula i la família. Però no ho sé, que em sorprèn que estiguin tan implicats i viatgin en PAC. No sé. Però clar, és que realment, si el xino de lín, com que són feines tan poc convencionals, si en xino ara no està fent cap rodatge. No, fins l'obra de teatre a Madrid, que vam explicar que seria per Nadal. Clar, o sigui, per estar a casa. Doncs pot traslladar-se fàcilment a Prats, que no és tampoc a Mèxic, no? Que té ganes d'acompanyar-te, inclús, i també d'estar amb el seu fill, que no hauria de ser notícia quan ets pare, que per això tens fills. Però que jo m'he trobat amb altres casos d'altra gent que sí que a la que pot s'escapa. Home, només has de veure els futbolistes, que per anar bé no, a vegades no hi són ni els parts. Totalment, totalment.

Els oients ens han fet arribar un parell de fotos en un esbeu en xino, andante i un cotxet instalats en un raconet del rodatge, com per no molestar, i una altra foto on es veu l'Úrsula amb andante a coll aprofitant una de les pauses del rodatge. Ens han dit que avui han estat rodant just davant del supermercat Llobet, que això és ben bé el centre del poble de Prats de Lluçanès. Anirem informant. I parlant de supermercats. Ens arriben noves informacions del supermercat de l'Amor. Al WhatsApp del programa Un oient ens escriu. Guapos, tema bon preu com a súper de l'Amor. Just aquest cap de setmana, de Castanyada, ens vam trobar la Naza i la seva dona a un bon preu de la Ribera d'Ebre. Una química, uns somriures, enveja màxima de veure aquells ulls d'il·lusió i aquells riures. Gràcies per tot i felicitats

pel premi. Ah, se'n parla poc. Se'n parla poc i jo recordo que a mi em va canviar la vida. I com diu la meva mare, jo que penso que totes les parelles ho han de deixar. En elles crec. Veig que avui anem d'especial parelles que s'estimen, perquè entre el Xile i la Úrsula, que m'encanten, i elles, estan a Marnau, París i Reis, allà, eh? No és un club tan petit com et penses, eh? Perquè van sortint. No hi ha Juliana, però van sortint noms, perquè Anna Castillo i Álvaro Mel també estan allà. Estem en una bona època de molta gent a la vitrina. És que hi ha parelles que s'estimen, eh? En aquest sentit, jo crec que es nota que no les coneixem, perquè després, quan tinc les parelles a prop a la meva vida, de seguida penso que totes s'odien en secret. I pitjor! Moltes n'hi ha en secret. Que a mi em sap greu això perquè dic tapeu, vos no ho vull veure. Ja. No ho vull veure, prefereixo creure, saps? Ah, per cert, tenim un missatge per tu, Juliana. En sèrio? Crec que no l'has afegit aquest, Roger. El 677271051. Jo no llegeixo res del grup,

passo de tot, jo demano disculpes, no em mereixo que t'ondes. Juliana, som un equip. On tu no arribes,

arribem els altres i viceversa. Exactament, som siamesos tots plegats. Així, què diu? De fet, fa realitat un dels teus somnis. Ah! Quin de tots? Ja he guanyat l'Ondas, què més? El de que algú tirés la canya en aquest programa. Atenció. Bona tarda, perfectes. Eh, per favor. Enhorabona per l'Ondas. Gràcies. Volia afegir que gràcies a vosaltres soc més conti. I més valent. I és per això, i per una enveja profunda pel charcuter del bon preu, normal, que m'agradaria tirar-li la canya a la Juliana. Ai, quin honor. I ja està? No, llavors això no és una tirada de canya seriosa. A veure, una persona que diu vull tirar-li la canya a la Juliana, per mi la canya ja està tirada. No, perquè després la tirar de dir, doncs això, et vull tallar el pernilet ben finet, com va dir el. Sóc exigent. Li demanaries un segon missatge com acabant de recollir la. Jo li demanaria segon missatge perquè jo estic familiar en una etapa en la que no estic oberta a aquesta mena de A recollir canyes, eh? A Breaking News exclusiva, eh? Mira, aquesta sí que la podem dir. O i tant. Sí, potser públicament no. Això no ho havies dit, eh? A teatre sí. Tu t'has tacat tot.

Jo m'he tirat tot el te sobre i. Dels nervis, és normal.

No, jo estic il·lusionada ara amb unes històries meves personals i privades. Llavors no passa res, però en un altre moment jo m'hagués llançat, t'hagués demanat el número i hagués quedat. Ara no tinc ganes de quedar amb tu. O sigui, li hem de dir a aquest oient que tens un cosí que t'exigeix moltes hores. Jo m'estic enamorada. Enamorada de la vida. Sí. Enamorada de la vida. De la vida del del nord. Estic enamorada de la vida i estic molt contenta amb tot el que m'està passant, que m'estan passant moltes coses bones. No sé per què et fas la desmenjada. És com Bolidol alhora, saps? Bolidol tota l'estona. Perdó, que hi ha el Bernat Soler darrere. Me n'alegro per tu. Gràcies, Bernat. Que mono, el Bernat. Que ha vist els TikToks que fa amb la seva filla, eh? La Bruna. Per desgràcia els he vist. Bé, doncs això em sap greu per aquest oient, perquè en altres moments jo hagués estat ben oberta en aquesta tirada de càndid, però ara estic més reservada. Sempre passa això, eh? Que quan necessites que vinguin tots els pretendents, no te'n ve ni un. Ah, sí. I després, quan resulta que tens les portes tancades, t'apareixen tots picant a la porta. És que és tal qual així.

Que no treu que et puguin tirar la canya. Llavors, ja reculls o no reculls, perquè també alimenta una mica, almenys a mi, a l'ego, a l'ànima.

Fixa't tu. Tot canvia i Déu sap que. Però jo és que estic en un moment que ni ho necessito, estic com en una altra història totalment. Qui ets? Què ha passat? Això em pregunto jo quan miro el mirall, Marta. No em reconec. Ets una loba en l'armari, jo, ara. Soc una puta loba tancada a l'armari, és molt fort.

Juliana i de cognom m'ha enamorada. De la vida, del segon cognom. Sí, sí, de la vida i del nord. Me n'alegro per tu, eh? Per vosaltres, perdó. Sí, per tots, per tots, per tots. Tots som família. Què? No, ara t'estava mirant. No, jo també. Qui és aquesta tia que avui s'ha assegut aquí?

Estic molt content per tu. A mi em passa el mateix.

De seguida parlarem de ser tan gana, però abans molts oients també ens han escrit demanant-nos que ens fixem en una de les últimes històries d'Instagram que ha penjat la Rosalia. Diu, bon dia, nois. Soc part del vostre oientat masculí i us envio proves que la Rosalia està preparant un documental de Lux Tour. Ha penjat una història on es veu claríssimament.

Instagram Story, per cert, que ha publicat just després de penjar un ripost, una republicació de la nominació, o sigui, que ha guanyat a l'Ondas, dient moltes gràcies. Cosa que em fa preguntar-me, ¿vindrà a Barcelona Rosalía a recollir aquest ondes? Ahir vas dir que no. Sí. Ja ho sé que vaig dir que no, però encara no havia penjat aquest Instastory que m'ha fet canviar de perspectiva. A més, Marta, jo ara estic en un moment. Ja no està de gira, clar que vindrà. I després del que t'explicaré a continuació. Que no estàs en ratxa amb les teves intuïcions, ho sento, però estàs molt enamorada i poc bruixa, que això també passa. Marta, estic en hores baixes, estic desconnectada, estic en un moment molt delicat personalment. La teva intuïció només està a una banda. No tinc el nas, gens sí, i per això et dic que canvio d'opinió, perquè és que, com que estic veient que no n'encerto ni una, em sembla que podem estar equivocant també amb això, poder sí que ve. No està de gira, uns ondes. En realitat, no sé on viu, segurament ella dirà que és ciutadana del món, però ella té cas aquí.

Es mou per Barcelona últimament. Últimament sí. I el tema és amb qui ve, si ve.

Amb la Pili sempre. La Pili és la seva ombra. I ella, des de Raúl Alejandro, que no passa per la catifa vermella amb ningú, ni tindria per què fer-ne, ni crec que ho faci, crec que està escarmentada.

Bé, en tot cas, ho veurem el dia de la gala dels Ondas i estarem pendents de si realment es confirma que està preparant una pel·lícula o un documental de Luxdur.

Quina paraula, eh, escarmentada? És bonica, eh? Perquè crec que no ho hem arribat a explicar, això del documental, perquè en aquest stories que va penjar després de dir els Ondas, es veu. Era, en realitat, ella posant-se un vídeo de YouTube, que no sé quin cantant.

Sí, de. És que ara em surt un nom que.

Roger també està distret. I ella posava el text. Saps que la playlist estarà bé quan has anat tan deep i has arribat fins aquí. Ella ho estava vibrant moltíssim i el que passa és que la gent s'ha fixat en una part de l'escriptori de l'ordinador del portàtil de la Rosalia que era una carpeta que es diu Deluxe Tour Film. Marta Montaner. Hola. Encantada. Com estàs? Una part d'enamorada. Prou, eh? De la vida i del nord. No, t'anava a dir, tu creus que estàs més fina que jo? Tampoc molt, però una mica més. Que aquesta Instastory. Aquesta Instastory. L'únic que girarà rodó seré jo aquí. Tu creus que aquest Instastory és sense voler? Perquè ella, com dirien els castellans, no t'ha apuntat de si ni lo. No fa res perquè sí. A més, aquest Instastory, que no té cap sentit, que clarament anava a Close Friends, el penja perquè la gent digui. Totalment. Aquí sí que crec que estem tornant a connectar amb aquella Rosalía que ens anava donant engronetes sobre la seva possible nova era musical. Aquí jo crec que sí que ho ha fet expressament, perquè ella sobretot ja no té aquest comportament a nivell digital. O sigui, ja mai és tan espontània ni tan oberta amb nosaltres.

Bé, són dos quarts de set, i ara sí, de Rosalía Setangana, perquè ahir avisàvem que podríem tenir notícies professionals seves en breus.

Ara, he de dir que no esperàvem que arribéssim tan d'hora. Estem parlant d'un set en gana que no publicava música nova des del 2021 quan va sortir el madrileño i des d'aleshores havia tingut una presència pública a nivell professional només el 2022 i el 2024 estrenant dues pel·lícules. Pensàvem per tal, per tant, tant com tal i com havia explicat ell per altra banda, que la seva carrera a partir d'ara aniria exclusivament dedicada al cinema. Aquest pensava amb quin cau. Marta, prepara't. No siguis impacient. Amiga, aquest tema em crema des d'ahir a les 12 de la nit. Seu i relaxa't. A partir d'un incestori d'una fotografia en blanc i negre que va publicar dilluns. T'ha aixecat el ditet, eh? No, no, m'està fotent aquí. Perdó, però un rap a polvo. Bueno, va, sisplau. Esteu superdesfistats. Escolta, com si no interrompessis tu sempre. Jo no interrompo, jo faig preguntes. Sembro el caos. Soc filòsofa. A partir d'un Instastory, d'una fotografia en blanc i negre que va publicar Setangana dilluns, ahir els rumors es van disparar i molts deien que no quedava res perquè Setangana tornés a la música. I, de fet, en aquest estudi he de confessar que la majoria vam dir que no creiem que fos real aquesta tornada. Jo, personalment, Juliana Canet, vaig dir que entenia que la gent havia de tirar il·lusions i fer el que podia, però que no creia que realment aquesta tornada a la música es produís. L'única que va confiar va ser la Marta. Marta Montaner va dir que ella creia que Setangana tornaria 100% a fer música i que aquest Instastory un dilluns aleatori no podia voler dir cap altra cosa. I per variar, Marta Montaner tenia raó. No està passant gaire, eh? Jo està amb molt mala ratxa, t'ho recordo. Però mira. Havia tingut molt mala

intuïció aquests últims mesos. Ja saps tu que hi ha moments de tot. És un gran retorn, Marta, aquest.

Sí, sí. Setangana va publicar ahir a la nit Milko Freestyle, la seva nova cançó.

Saqué el madrileño. La mitad de los rappers de España querían echarme a patadas del gremio. El rap se me quedó pequeño y las coplas que escribo cumplieron mis sueños. Com el trobàvem a faltar, eh?

Jo sí. Jo aquesta veu, tan única, eh? Perquè no em diràs que és la millor de les veus, però. Té alguna cosa, és magnètic. I tot i així, és una cançó aquesta que ha tret que no recorda gaire a les últimes que havíem escoltat del Setangana i que en realitat el van convertir en un personatge del mainstream, sinó que recorda profundament a les seves primeres etapes de rap. A més a més, amb una foto de portada on apareix el cotxet del seu fill. Que de fet l'esmenta molt a la cançó i surt fins i tot al videoclip, perquè veiem a Anset Angana carregant-lo amb un portababés i també esmenta fins i tot a la seva parella, la Rocío, i se la veu fent fotos.

La mujer de mi vida con una barriga de siete meses, tú y yo no hablamos desde hace meses, resulta que estás dentro de un hospital y perdiendo la apuesta. Que ens diu molt,

ja, amb aquest vers. Home, moltíssimes. Vol dir que s'estava gestant, a part d'una criatura, una nova aventura musical des de feia mesos, perquè la criatura ja fa temps que ha nascut. I tot això és molt bonic, no?, aquest setengant amb més de barri que mai, amb la seva criatura, la seva dona. Que no fa xarenting, per cert, eh? No fa xarenting. Vull dir que es veu. És veritat que aquí també s'hauria de debatre si està bé ensenyar una criatura en un videoclip, que vull dir que hi ha molt matís, també, eh? Però que el moment que la criatura gira i li podries veure el rostre, el pixelen. Tot això és molt bonic, però com no podia ser d'altra manera, la cançó ja ha vingut en polèmica perquè molts s'estan fixant en una frase concreta.

Una superestrella.

Esclar, molts senten aquesta paraula i pensen directament en una sola persona.

Albers. ¡Aitana o caña! Ja està l'exèrcit aquí per posar ordre d'una vegada per totes, com Jessica Goycocho ja voldria. Albers és molt potent, perquè ha dit Snifando en les tetes d'una superestrella. Snifando coca. Ah, tal qual. Jo volia ometre-ho, però veig que l'artista ho deixa tal qual. Em sembla duríssima, la imatge.

La Aitana es posaria a plorar Home, està a punt de plorar jo com no ploraria ell Home,

tu gairebé plores quan vas saber que en Jaume Miranda fumava Això seria per tu el pitjor que et podria passar Això t'has de pillar a la baixa Bé, molts estan assenyalant que el jo poètic se t'engana, ens està dient directament que manténgut relacions sexuals amb la Aitana Aquí hi hauria un gran debat en el qual jo estic gairebé a punt de no dir res perquè com que m'estic equivocant tantíssim No, però a veure què penses. Jo penso que no té cap mena de sentit, que em sembla un encreuament de mons que no em quadra, que no hi tinc cap altre referència al cap que em sembli que pugui encaixar, i després, sobretot, em sembla que Set Angana mai es posaria en aquesta situació, i menys en aquesta tornada, volent-se associar amb una artista tan mainstream, i quan ella està fent justament el gest contrari, intentar-se infiltrar en realitat des del ninxo. A veure, jo entenc la gent que s'ho prengui com a cosa literal, clar, és l'Aitana qui ha fet, no s'ha inventat el concepte superestrella, però sí que és una paraula que la relacionem molt amb ella per l'arran també del Mundial i tot plegat. Ara bé, a mi no em quadrarien els tàimings, perquè a no ser que en ser tan gana tingui una relació molt oberta amb la Rocío, la seva parella, i que vagi fent la seva vida o ho faci de manera unilateral, porten molt temps junts. Llavors, no entenc l'Aitana aquí quan entraria. Bueno, l'Aitana, o d'aquí. O qui sigui. O a no ser que ell estigui fent un exercici de ficció, que això també pot passar, que recordem que Lluís Gabaldà, que no acaba de ser el mateix que sé tan gana,

però bueno A mi les grans decepcions de la meva vida serà que les lletres de Lluís Gabaldà són inventades i que

no són autobiogràfiques. A veure, potser no són autobiogràfiques, però són la biografia d'alguna altra persona. Potser és un amic que li explica una desgràcia o una tragèdia amorosa. Vull dir que també t'alimentes a partir de les vides dels altres. No tots els artistes són com Maria Mercè Marsal, que feia tota la seva obra gairebé en forma de dietari i era pràcticament al 100% autobiogràfica. De fet, la majoria és el que dieu. Fan servir altres històries, estan explicant, estan parlant de temes universals a partir dels recursos que tenen. I després que, i això és de primer de poesia, Molt poques vegades justament pots agafar les paraules des del sentit més literal. Exacte. Vull dir que moltes vegades impliquen altres coses, i a part que Setangana és una persona que ha tingut a l'abast milers de superestrelles. Podria estar parlant sense anar més lluny i seria molt més fàcil associar-ho. I de fet, és a qui associaríem, si no hagués sortit mai aquesta cançó superestrella, la Rosalia. Sí, tal qual. Però tu creus que a Setangana li diria a la Rosalia superestrella? Jo crec que no és una paraula que faria servir per referir-se a ella, eh? No? Per què no? Perquè penso que ella encara té aquesta espècie d'espina o de dir que nosaltres dos vam començar junts, com de tractar-se més d'igual a igual que no, de referir-se a ella com a superestrella. O sigui, jo aquí m'imagino més.

No ho sé. Jo estic a favor del joc i de les especulacions. Ah, ella l'ha enviaguitat. Perdona'm, sempre ho fem amb les ties, que cada vegada que una cantant publica una cançó i estem llegint-hi tots els significats, per si és un missatge pel seu exnòvio, home, si ho fa un tio, també hem de fer el mateix. I a Mancet en gana, per si just s'ha fet mole-mole i que segueixi, perquè a mi els diverteix moltíssim, però és veritat que a Mancet en gana s'han analitzat videoclips, lletres. Deien també que seria Becky G, que també tenien aquella col·labo. No ho sé, però jo a favor que es vagi especulant. A mi m'agraden molt. A mi m'agraden maiores. No, no. També vol passar de voltes la lletra. Li van fer canviar, no? A mi m'encanta aquella cançó i si ara me la posessis jo puc acabar sortint de festesca. Mira, ens envien missatges, ens diuen, jo la superestrella del Setangana crec que és. Esterexpósito. Penseu en la foto polèmica en aquell vaixell de Iate, no? Sí, de fet. Aquell estiu de ja fa bastants anys. I ell després, en aquest mateix vers, després diu, fa una referència en el món Iate, etcètera. Doncs mira. Que no vagi per aquí la cosa. Ei, que potser ell també està jugant, que nosaltres estiguem aquí alimentant. Bé, sis minuts i tres quarts. Quines ganes que careixi el seu fill.

Digui, aviam el videoclip on el meu pare em va fer sortir, el posi, senti aquesta frase, també pugui fer especulacions. Digui, d'aquí devies ni fa cocaïna dels pits, el meu pare. T'ha de ser una experiència, com a fill, que jo personalment no he viscut. No m'agradaria viure-la a mi. I vosaltres tampoc. No, no, gràcies a Déu, no. Però traurà més cançons o no? Sí, jo estic convençut que sí. És àlbum, eh? Per mi sí. No us impacta, però tornem a això, sisplau, vosaltres O sigui, jo a vegades veig fotos de la meva mare en bikini de jove i ja penso. Estava boja! Imagina't veient això del teu pare, de ser fort, no?

A mi ara ja m'impacta molt veure fotos dels meus pares sent més joves que. Que jo ara mateix, ja sent adults i tenint-me a mi, que jo també sortia a la foto, saps? Jo ja us ho i tu ja granadeta, a més. És a dir, no necessito tetes i cocaïna per impactar-me

en fotos dels meus pares. Jo de moment sóc l'única que té fills en aquesta taula, així que ja us ho diré com va. A principi no tinc pensat per això fer el que fa el de ser tan gana.

Es ni fa cocaïna de les esteles, és una superestrella. Jo anava a dir que no jutjaria, però crec que sí.

No, sí que et decebria, eh? Que és el que més et decebria. De tot. Les tetes, la cocaïna, la superestrella. La cocaïna amb les tetes, Jun, no. Si és per separat, ho compres.

Home, no! Sí, home! Jun, em semblaria un escàndol fora del lloc, així que.

Des d'aquí animem a tothom a no fumar, a no consumir i a fer servir preservatius sempre, ara.

Sí. Bé, cinc minuts i tres quarts de set. Canvi de registre, aviso, eh? Avís per als elegants. No, sí, ara centrem-nos un moment, perquè hem de parlar de les Pombo, perquè han rebut una notícia molt trista mentre estaven de viatge.

Sí, perquè teníem la família gairebé al complet a Mèxic rodant la nova temporada del seu The Coreality per Prime Video, i ha estat allà quan els ha arribat una de les notícies més doloroses de les seves vides.

Última hora, ha fallecido la abuelita de las Pombo, lo acaban de comunicar las hermanas. Mucha fuerza a la familia, el recuerdo de Teresa siempre seguirá presente. Soy Javi Ollo, seguiré informándoos de la última hora.

I resulta que la seva àvia materna, l'àvia Teresa, ha mort als 95 anys. Va ser la mateixa Maria Pombo qui va fer-nos-ho saber a través d'un stories d'Instagram, amb una foto en blanc i negre d'ella i la seva àvia, que deia el següent. I enmig d'aquests dies tan especials, descobrint com mantenir vius en el record aquells que ja no hi són, vam rebre la trucada que menys esperàvem. Cap paradoxal que és la vida. Just aquí, a Mèxic, vivint el dia dels morts, ens toca acomiadar-nos de la meva àvia de l'ànima. Clar, imagino també tot el sentiment que deus tenir de culpa, i més si va ser una mort molt inesperada, de dir que és evident que no hauries pogut fer res, però és aquesta sensació de dir, jo no era on tocava. En la distancia, o sigui, sempre és duríssim, però amb la distància m'imagino que molt més. I això és el típic que no t'ho perdones, eh? Que has d'acabar-ho, no sé, encabant. I que només pots pensar I que no en tens cap culpa, vull dir. No, i per això només pots pensar en tots els moments que sí que has estat present, perquè a més a més és que elles estaven molt unides a l'avi i han fet. Vull dir que no. Crec que poden estar contentes. No han estat netes absents, no. Han compartit moltíssimes estones amb ell. De fet, la Lucía Pombo sempre ho explicava, que passava grans i grans moments amb l'àvia. Però justament per això, també, jo crec que es deuen sentir molt culpables de no haver estat en els minuts finals de vida de l'àvia. I bé, la germana mitjana, que és la Marta, també publicava una foto a Instagram d'una posta de Sol, on deia. Tornem a Madrid amb una de les notícies més tristes i menys esperades, just en aquest moment. Àvia, et trobarem massa a faltar. I com deies tu, Juliana, l'àvia Teresa era una figura molt present a la vida de les germanes, havia aparegut en diverses escenes d'aquest reality a prime, i elles la mostraven sovint a xarxes, fins i tot, no només en foto, també en vídeo l'havíem sentit la veu. I tot i la seva edat avançada, res feia pensar als Pombo que moriria ara. Perquè a part recordem-ho, i ho vam explicar aquí al programa, que fa cosa d'unes dues setmanes, vam tenir totes les dones Pombo Ribó, de la part diguéssim materna, d'escapar de Barcelona per gravar nova temporada del DocuReality. I l'àvia hi era, l'àvia inclosa. I ara, clar, suposo que això és un fet dins la família que no s'esperaven, però que integraran dins de la nova temporada. Segur. Clar, perquè hi havia un guió que ha quedat totalment capgirat. I ara ho hauran d'integrar. Però és que realment. Sí, sí, però. És que, clar I si és un docu-reality ho explicaran. Hi ha guionistes que envien O sigui, hi haurà un capítol que és aquest últim viatge juntes, i després a Mèxic que les va acompanyar a les càmeres, intentar copsar tot aquest dolor i aquesta tristesa per la seva mort a tants quilòmetres de distància. Bé, elles ahir ja tornaven a Madrid, o sigui que ja deuen haver arribat, i ara suposo que estaran preparant l'enterrament. O sigui que molts ànims, que descansi en pau la via Teresa.

Un minut i arribem a tres quarts de set de la tarda, fem una pausa i de seguida parlem amb en Marc Andreu.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Activia Kèfir.

Tres quarts de set, Marc Andreu, bona tarda. Bona tarda, pendons, curistes d'ondes, eh, també. A veure si poden pujar totes les curistes. No sé si se'n sorrarà

a l'escenari si pugem totes. En Carles també vull que pugi. Ah, que no vam dir res.

Carles! La que ens toca la marimba i. La Xènia. La Xènia, perdona. La marimba. La marimba i el xilòfon, no? Tot, tot, sí.

Marc, estàs millotos. M'encara estic tocat. Realment, estic molt colpit, eh? Però és que és molt maco. I a més, tots els missatges que ens envia la gent, que ho viuen tan bé ells, és que em fascina.

Mira, explicaré una escena que hem viscut aquesta tarda, que és que se'ns ha presentat en Pau Esparcs, ens ha avisat la redacció, amb un ram de flors, i en Marc Andreu, a la que l'ha vist. Estàs desmuntat. Ha anat directament a abraçar-lo. I en Pau deu tenir tota l'espatlla plena de babes i mocs, perquè s'ha fotut a plorar, una plorera.

Hi havia una carteta que a mi m'ha emocionat molt, que he hagut de penjar la trucada perquè gairebé em moro. Molt bonica, per tot el que ha acabat sortint d'aquí. Així de senzilla i així de bonica. Ets un geni. Ell va fer una publicació al seu compte d'Instagram, que seguiu-lo, sisplau, perquè aquest tio hauria de ser viral, a altes hores de la nit, perquè no podia dormir. Un post, també, que no és tan llarg de paraula, vull dir que hi ha lo just, però és la dosi justa per arribar al cor. Si el podem llegir,

és que ara no el tinc aquí. Sí, jo sí que el tinc aquí. És una foto de quan fèiem l'XL, que era el programa d'abans del que no sortí d'aquí, que el fèiem en un altre estudi, l'estudi d'ICAT. És un estudi que és com un infern a la Terra. És una foto de la Juliana. A veure, la foto no té cap gràcia. No, però és d'aquella època.

És a dir, el que diuen un pof, un point of view, el punt de vista d'en Pau Real.

De molts dies que a la vesprosa no arribava. Per mi és l'essència del que ha arribat a ser.

Diu, avui és un dia de mirar pel retrovisor, d'aplaudir que finalment es reconegui, malgrat la controvèrsia dels premis, un talent inqüestionable, de prendre consciència de la sort d'haver-nos trobat, de recordar mil i un moments plens d'emocions de quan encara quedava molt camí. Gràcies per haver pogut volar amb vosaltres i el seu ben amunt el cavall alat.

Que maco, és poeta, eh? I la meva mare que s'ha equivocat, veig, i ha comentat 15 cops el mateix. Hi ha Marc Andreu que està trencat novament aquí.

Estic plorant, tio.

Guapo. No pot ser.

I ara has de fer secció, vols que t'ajudi? No, no, res, fem-la, fem-la. Bueno, ara et centraràs perquè parlarem de 3Cat,

perquè hi ha novetats. A més, m'he estat passejant pels passadissos aquest matí, com sempre. Molta gent de la ràdio ens ha felicitat, per cert. I he vist que hi ha el tabler d'anuncis de 3Cat i m'he trobat diverses coses interessants que m'agradaria destacar amb vosaltres, d'acord? A veure, a banda. Tenim un taulell d'anuncis, amb xinxetes i. Marc Andreu, per què t'ho inventes, si veig que està generat a mi? Això està fent a mi, a Marc Andreu. A veure, no és idea radiofònica, això. Estic intentant estirar-ho, jo què sé. A banda de les estrenes que ja hem vist, com el nou cicle de la Torre, o l'IA, la nova sèrie d'Emma Vilassau,

que es va estrenar ahir. Hi ha una noia que es diu. Perdoneu per centrar-ho tot. Bueno, per començar. Però vull passar-ho com ràpid per altres coses. Disculpa, puc explicar molt ràpid que ahir a la presentació Trescat i jo anant cap als Verdi a veure Seny i Sentiment vaig passar ben bé per davant de l'estrena i em vaig haver d'amagar darrere d'un cotxe per no veure el senyor Trescat. Ah, perquè es presentava sortint de l'IA al Cine Bosque de Barcelona. Vaig haver d'amagar. T'ha felicitat el senyor Trescat? Fou gros, sí. Dos senyors Trescat, la resta no.

Doncs res, és que no et deuen haver felicitat perquè estan molt ocupats, com he pogut deduir. Perquè. No poden parar de treballar. Si us hi fixeu bé, a la part de càstings d'aquest tauler. Com vam avançar aquí el programa, la travessa ha renovat per una nova edició, però amb anònims. Aquesta cinquena edició, sabem que ja han obert el seu càsting aquesta setmana, però per participar han d'omplir un formari i hi ha tres requisits. Quins? Sempre són els mateixos que d'Eufòria? No, aquí no has de cantar, Marta. A veure, què? De moment, ara que han fet Raquel Sanz, potser els sembla una bona idea que hagis de cantar. Presentar-vos en parella. Les inscripcions individuals quedaran automàticament descartades del procés de selecció. Ser majors d'edat, tots heu de tenir 18 anys o més, ara o en el moment del rodatge. Ara, no? Entenc. Ara la inscripció. I parlar català. Tots dos membres de la parella heu de saber parlar català per poder participar al programa. Si us interessa, hi encaixeu, que jo crec que aquí, per exemple. Ah, clar, aquí no podríem. Com que no? Escolta'm. Quin problema hi ha? Perquè no ets anònim, Roger. Per cert, quin premi era el de la travessa VIP? Al de la travessa VIP no hi havia premi. Això em va sorprendre molt, perquè normalment als programes tan famosos sempre hi ha com.

Com una donació per una ONG, una fundació. I llavors ho donen normalment. Suposo que no hi havia prou pressupost perquè el que es gastaven de normal en l'Anònims, que no els hi pagaven amb ells perquè els hi paguen res, 50 euros al dia, s'ho gastaven en el catxet.

Aquí torna un premi final que és de 20.000 euros. Que guanyarà la parella que arribi això a l'última etapa i important tenir present les dates de rodatge Juliana apunta el càlendar perquè segurament tornarem a anar com cada any març-abril de 2027

on s'ha d'enviar el mail?

Heu d'enviar al càsting a la travessa3cat.cat. I què dius? Com què dius? Dius hola, presento el càsting. Hi ha un formulari, no t'hauràs d'escriure tot, que ara en deia el teu nom de l'aventurer 1, el nom de l'aventurer 2. Roger i Juliana, relació, amics. Una foto, un vídeo. Per tant, et descarregues el formulari. No et descarregues res.

Aquí has d'escriure inscripcions a través del formulari oficial o del correu càsting a la travessa.cat. Sí, i entres i hi ha el formulari.

La gent que busqui càsting travessa al safari ho trobarà.

Hi ha molta gent que ha comentat, eh? En el cromo, el que fem servir.

Jo soc més de crom. Jo també. Si no, no sé funcionar. Tiro tant de safari. I durant aquella època feia servir aquell que deien que plantaven un arbre. Ah, boníssim. Com Firework o Firefox. No, no, el Firefox no. Ah, no, un altre, com Terra. Ara ens ho dirà, Terra. Sí, sí, sí, era una cosa que es deia Echo no sé què, i com ja el nom indicava, plantaven un munt d'arbres

cada vegada que buscaves. Plantar arbres, que van haver de treure'l perquè. Perquè ja n'havien muntat un d'arbre que van dir. Ecosia. ¡Aquí va! Era un buscador,

cada cop que buscaves, deien ells. Deien que m'ho plantaven un arbre. És el típic que dius perquè la gent es descarrega la teva web. Però no ha funcionat. No ho sé, perquè no et passaven, clar, fotografies ni comprovar-se que aquest arbre hagués estat plantat.

Mira, és un motor de cerca que dona tots els seus beneficis al planeta. Mira, una polla com una olla. A plantació d'arbres i energies. Bueno, perfecte. Doncs ara m'hi tornaré a canviar,

deixaré de fer servir el safari, disculpeu. Doncs això, que ho busquin al safari, a Ecosia on coincidirin.

Allò també podràs buscar un altre càsting, perquè el senyor Trescat ho té tot obert, com, per exemple, el de la cinquena edició d'Euphoria. Hi ha coses del càsting d'Euphoria que encara no sabeu.

Més d'una cosa, Miki, però no patiu, perquè sabem que teniu molts dubtes d'aquesta nova tamborada i hem vingut per donar-vos totes les respostes. Totes, totes no, les que ens deixin. A veure, jo us ho explico tot, eh? De debò. Perquè sé que teniu moltes ganes de conèixer com serà aquesta nova temporada, i el que us puc avançar és que no serà igual que les anteriors. Ja ho sabem,

això sempre hi ha moltíssimes novetats i moltíssims canvis. Continuareu sent vosaltres els presentadors? Ah, que sí, mireu, Euphoria es renova completament. Nosaltres hi hem de seguir sent. A més a més, tenim moltíssimes ganes de conèixer els nous concursants. A veure, novetats.

La Marta Tornet té moltíssimes ganes de conèixer-los i no se'n recordarà de cap nom. Que a mi m'encanta això d'ella. Funciona tan bé a xarxa, és la Marta Tornet. És al·lucinant, eh? És superviral, eh? No, i ara s'està professionalitzant. Vull dir que va, que té un equip que li munta aquests vídeos. Que ara fa vídeos com hi ha molt pensats, que no és en plan, penjo una foto i ja està.

A veure, novetats ens se les ha dit poques, la Marta, vull dir, hi haurà molts canvis, aquesta és la novetat, no sabem res més.

La Marta, que l'avisin el dia que ha d'anar a gravar,

bueno, a fer el programa i ja està. El càsting està obert, buscant noves veus i talent musical de tota mena de perfils, això és això, que el canvi important és que has de tenir 18 anys o més, o sigui, els altres era a partir de 16, aquest any ja has de ser major d'edat, bona veu i ganes de pujar a l'escenari, és el que diuen, d'acord? I la vergonya a la butxaca. Has d'enviar un vídeo de presentació cantant un fragment d'una cançó. Això és bàsic, eh? Triar una bona cançó i que la puguis cantar. Però atenció, perquè diuen, aquest any el programa no només busca bones veus, l'equip de càsting cercarà el talent més autèntic entre aquelles candidates que estiguin disposades a viure una experiència sense precedents. Jo no entenc que.

Quina manera d'omplir sense dir res. És a dir, pots no saber cantar i presentar-te.

Home, és de primer de talent show de música. 360 busquen, no suposo, perquè l'any passat ja feien de ball. O sigui, estan buscant una diva problemàtica? Espero que sí. Jo des de l'Alexia no he vist.

No, per cert, ha fitxat per una. Una agència així molt important, no? L'Alexia. De representació, d'actors així.

Ai, mira, és que jo ja ho vaig dir que l'Alexia ja arriba a Broadway. L'Alexia serà la primera de les nostres famoses que guanyarà un Oscar. Així de clar t'ho dic perquè és que ella està disposada a tot per arribar a Instagram. I ja us vaig explicar que aniria a viure amb el seu nòvio. I efectivament l'altre dia ja va publicar en anglès, perquè ella està així d'internacional, que ja havia aconseguit un pis aquí a Barcelona, a la ciutat dels seus somnis. Me n'aleuro moltíssim. Aragona! I que no té niu. De fet, ella crec que és de Constantí. Sí. Mira com man, Llucia Valdà. Efectivament. Sí, sí. Que bé, quina alegria que vingui també.

I quins veïns ja haurà de tenir, perquè ara que no té cap moble penjava l'altre dia un vídeo cantant. Amb l'eco. A mi em va recordar Ana Guerra de sobte amb aquella història del veí, te'n recordes?

El veí de l'Ana Guerra que va inspirar la pel·lícula d'Aitana Ocaña a Netflix. Quina pel·lícula més dolenta. Ha fet la volta i és de culta. És de lo pitjor que he vist a l'any.

S'enamoren a través de la paret. A tot això, si aconseguiu passar a la primera fase de càsting d'Euphoria, recordar que hi ha una segona fase de càsting presencial a la plaça Catalunya-Barcelona que encara no hi ha data, però que segurament ho anirem a cobrir perquè és el que més il·lusions fa com a programa. No, Juliana?

Ella està. Jo estic intentant trobar el vídeo que dieu de l'Alexia. No has sentit la primera part del programa? No. No saps què ha dit? Què ha dit? Ah! Ah! Ah! El titular espero que sigui aquest, eh? Ah, carai, nois, de veritat, escolta'm. No trobo que envidia de la. No trobo el vídeo de l'Alexia cantant. Passa res, passa res. Jo, clar que aniré a entrevistar tothom que participi a. Com sempre. A Euphoria, perquè és que jo tinc la necessitat de salvar aquests infants. De salvar-los. De salvar-los. Anirem a un autocar i me'ls anirem duent a tots. I que és l'última temporada que ho puguem fer, per part nostra. Espero. Vull dir que potser Foria segueix per una cinzena. Foria segur que seguirà. No, Foria segur. Això compte, malta. De fet, no sé per què no han fet la versió sènior. Que això fa molt, d'aquests formats que tiren, que fan la versió júnior, sènior, després la VIP. Mira. Els funcionaria molt.

No ho sé. Al tauler d'anuncis també m'he fixat en la part d'estrenes que hi ha un projecte a destacar i és un dels nostres perfectes. Home, a mi em fa molta il·lusió aquest projecte. L'heu reconegut, oi? Sí. Home, ara que s'ha quedat sense feina eufòria, no? L'han fet fora. Amb Don Jordi Cubino, que estrena un documental que es diu El Doble, i hem descobert ja el cartell oficial d'aquest documental produït per 3Cat, que no sé si l'heu pogut veure, si no, us recomano que entreu al videopodcast ara mateix, perquè podreu veure el que és el pòster, diguéssim. La Juliana no l'està veient, però crec que és. M'agradaria que el descriguis, sisplau, el pòster del doble. Està fet amb intel·ligència

artificial? No, jo crec que no. Llavors està fet amb molt mal gust, i jo recomano a la persona

que la hagi fet que se la plantegi.

Té un estil chat GPT. Home, com que no? Aquesta tipografia és de chat GPT. Ho trobo horrorós, però no m'ha d'agradar a mi tot, no passa res. Per mi el problema és que no veig en Jordi Cubino en cap de les fotos. Però a ella li deu agradar, Marta, que no el vegis, perquè et recordo com és el seu Instagram. Ha fet com amb dibuix i és ben bé igual que la realitat. Tu creus que aquest dibuix l'ha fet un il·lustrador, Nino? Jo crec que sí. Ara anem molt amb compte amb això, eh? Martí Melción no fa això.

Martí Melción, que té un bus boníssim. No, però ella ens ho podria dir.

Tu saps que ara, mira, l'altre dia ho va fer Prada, avui ho ha publicat Dior. Queden 30 segons, vull dir, perquè els organitzis. Doncs estan publicant tot de campanyes de Nadal, d'animació, amb dibuixos animats, ben fets, fets a mà, perquè el nou luxe és això. Aquesta campanya d'intel·ligència artificial avareteix moltíssim el producte. Venen ganes de tirar per la finestra el documental que hagi fotut el poble. Si no s'ha fet amb intel·ligència

artificial, que no ho sembli. Són tres episodis que podràs veure el 18 de novembre. Ja veurem si estan fets amb intel·ligència artificial o no.

No dic els episodis, Nino, però el cartell. Ai, que s'enganxen.

Que van fer la preestrena, no?, si anem a Zaribau el dia diumenge.

Foten preestrenes de tot. No, ja va, bé.

Està res bé. No vull quedar a casa. A mi ja saps que no. Vas cap a casa, ara.

Ara m'he quedat amb la meva mare.