Calor de rècord, ramats contra els incendis i desacord per reduir les emissions marítimes

Catalunya Ràdio. Catalunya Áudio. Som podcast. Què tal? 24 de setembre, festa grossa. Aquesta setmana, tres ciutats de primer ordre. Catalunya, Reus, la Misericòrdia, Barcelona, la Mercè i Tarragona, Santa Tecla. Diuen les estadístiques climàtiques, si fem números, que aquesta és la setmana de l'any en aquestes poblacions estadísticament més plojosa, més passada per aigua. Doncs bé, aquest any això no es veu ni s'ha vist per enlloc. Som al programa 653. Varem començar el novembre del 2012 i ens escaparem cap a la Batissa Hotel-Restaurant a Meteo Terra amb el Jordi Puig, les anelles ramaderes. Meteo Ambient a Mangallego, la negativa de l'Organització Marítima Internacional, assolir qualsevol compromís de reducció d'emissions. A la taula anirem el Sucamulla, d'Alp, i el Meteotemps, l'Alfons Puertes.

Desesperat per unes dades que fan saltar pels aires qualsevol dels registres dels últims anys i dècades, perquè aquest observatori, ara ho escoltareu, va començar les observacions el 1914. Quin temps ha fet? I els darrers vuit dies, ja que parlem de l'Observatori Fabra, ens tornaven a portar un d'aquests dies, ara fa 40 no, 48, no, 72 hores, un rècord de temperatura altre cop. Novena vegada, novena vegada en aquest setembre que se supera el rècord de temperatura més elevada que hi havia fins al 31 d'agost. En aquest observatori que datava del setembre de 1987. Doncs nou vegades s'ha superat aquell rècord. Una barbaritat, una aberració. I tot això ha manit pel sol, algunes nubolades i venim de més moviment ara fa vuit dies. Però, francament, això s'ha acabat molt ràpidament, amb nits una mica fresques, tampoc cap cosa de l'altre món, i dies que han continuat molt càlids a l'espera que demà toquin sostre les temperatures.

METIOS CAPADES.

Ens escapem i ho fem cap al Ripollès, concretament a la vila de Sant Joan de les Sabadeses. Allà hi ha un establiment que té moltes virtuts, però una d'elles és que és una fundació social. I aquest és un plus, és un afegit que per mi i per aquest programa té un valor extraordinari. Jordi Solanelles és cap de sala del Abatissa Hotel-Restaurant. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Escolta'm, per què hauríem de fer una escapada al vostre hotel?

Bé, hi ha una miqueta diverses possibilitats. Primer, és una ermita que ha quedat de finals del segle XVI a principis del XVII. Que és Sant Antoni de Pàdua, i amb la seva casa de pagès, és a dir, que hi ha una part d'història també antiga, des de la pagesia, està sobre una muntanya, és a dir, a sobre el que seria Sant Joan de les Abadeses, i clar, les vistes també són molt maques, i a més a més, doncs, que estem envoltats molt de bosc, amb. Ara, per exemple, que anem encara a la Tardor, doncs també van canviant els tons ja com unes estampes molt boniques, no? I hi ha molts camins per perdre's per anar a caminar, hi ha zones de trial. És a dir, que és una muntanya que té molta vida. Per la gent de Sant Joan, per la gent de la comarca,

una miqueta en general tot. És a dir, que en el moment que surts ja estàs al mig de la natura. Correcte. Però no aïllat, és a dir, tens Sant Joan de les Abadeses molt, molt a prop i, per tant A dos quilòmetres i mig. Per això, perfecte. Escolta, quantes habitacions, quant bé, sí, quantes habitacions. Mira. Perquè hi ha algun apartament o tot són habitacions convencionals d'hotel?

Ara actualment hi ha 14 habitacions i un apartament. Passa que l'apartament no està disponible i després parlaríem de 14 habitacions. D'acord.

Són habitacions, m'imagino, amb tots els èxits del confort.

Sí, a més a més aquest hotel fa relativament poc que està obert, és a dir, portem dos anys i mig que està obert. I clar, vulguis o no, s'ha modernitzat una part, una part és obra nova i l'altra s'ha modernitzat també, o restaurat, perdó, el que seria l'edifici antic de la casa de pagès. És a dir, que també conserven les seves parets i una miqueta les seves finestres,

la seva estructura d'abans. Per tant, hi ha unes habitacions, podríem dir, entre cometes, tot i que aquesta paraula de vegades és una mica delicada, vintage, no?, amb l'essència d'aquest edifici, d'aquesta ermita que deies, no?, i entenc que hi ha unes habitacions potser més funcionals, més modernes, que no vol dir que les primeres no ho siguin, entenc.

Sí, no, bueno, s'han intentat de fer similars, passa que unes, per exemple, és habitacions amb parets noves construïdes ara fa relativament pocs anys i les altres són les parets antigues del

que era la casa de pagès. D'acord, però el. Al final les 14 acaben tenint un.

Tota la mateixa estructura i la mateixa finalitat, no? És a dir, donar confort i donar el màxim també de les vistes, perquè, per exemple, algunes hi té la seva terrasseta, les altres té diverses finestres també per poder veure que, per exemple, ara que ve la tardor d'hivern, hi ha alguna que es veu a Pedraforca des del lluny. Bueno, saps? És a dir, que hi ha vistes maques també. Perfecte. Escolta'm,

en aquestes habitacions, són habitacions que m'imagino que totes són possiblement per dos, algunes per tres, quatre persones, una família podrien tenir una sola habitació, el tema dels banys.

Tenim diverses opcions, és a dir, tenim dues habitacions que tindria com dues sales, dues habitacions. Tipus suite. Una. Tipus suite, correcte. A més a més, una està adaptada amb grua, amb llits articulats, és a dir, amb un quarto de vent també, amb dimensions considerables perquè hi pugui entrar una persona amb cadira de rodes o, per exemple, si també necessita una ajuda, que també puguin treballar fàcilment i dutxar-se, per exemple. És a dir, hi ha una habitació adaptada. Després en tenim vàries que són ací accessibles, d'acord? I la resta doncs són més ací convencionals perquè ens entenguem. I hi ha possibilitat amb algunes també que hi puguin quebri tres llits o bàsicament sempre en marquem a base de dos, però després hi ha algunes que cabrien alguna cosa més.

Entesos. Escolta'm, explica'm que per mi, ja ho deia al començar, és importantíssim el fet que sou una fundació social. Sí.

Mira, la Fundació MAP és una fundació que ja està arrelada a la comarca del Ripollès. Des d'ara, si no m'equivoco, ja portem 58 anys d'història, d'acord? I tot és una miqueta allò que als seus inicis comença dintre el món de la discapacitat. I es comença a portar una miqueta la part laboral, també ocupar una part del dia. I de mica en mica va creixent i com aquestes dues fonts, aquestes dues basant ja l'àrea social i després també tenim l'àrea laboral. I depenent de les necessitats que té cada persona se li ofereix el que aquesta persona requereixi.

Ara m'he recordat, i he lligat caps, clar, la Fundació MAP, nosaltres, vàrem fer una entrevista dels formatges. El Mover. El Mover, que el vaig conèixer quan em van fer el casament aquest a Ripoll. El casament a Pagès. El casament a Pagès. Jo era el nuvi i em van casar amb una companya de Telenotícies d'Esports. Ella tenia allà el seu marit real, jo la meva dona real, personalment. Per tant, no va passar res més, però ens van fer el casament a pagès. Aleshores, jo recordo que a l'hotel on estàvem ens van donar el formatge Mover. I vaig dir, escolta, aquest formatge és sensacional. Diu, doncs mira, és una. Una fundació social d'aquí de la comarca, etcètera, etcètera, i vam entrevistar-vos perquè ens expliquéssiu del formatge MoBé, que a propet de casa, allà a Terrassa, en un supermercat, de tant en tant el trobo, i escolta, me'n recordo del Ripollès. Caram, caram, ara ho hem lligat tot.

Ara anem lligant aquí. És bàsicament també, són diferents tipus de treball, bàsicament també per generar llocs de treball social. Per poder aportar facilitat una miqueta a tothom,

segons les seves necessitats. Sí, sí, en el cas de Terrassa tenim ocupacions d'aquesta mena, tipus prodis, tipus filpar, etcètera, etcètera, etcètera, cadascun amb les seves característiques, la seva història, però que evidentment fer una funció social imprescindible, necessària i de primer ordre. Doncs, escolta'm, ara només queda que les persones que ens han escoltat entrin al vostre web, s'acabin de convèncer, que estic segur que sí, i us visitin algun dia. Jordi Solanelles, cap de sala del Abatis Hotel, bona tarda i moltíssimes gràcies.

Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu-siau.

Meteoterra, amb Jordi Puig.

Doncs això és Meteoterra i el Jordi Puig, el conductor habitual amb temes, evidentment, agrícoles, ramaders i tot el que es pugui orgànic 100%. Jordi Puig, què tal? Molt bé, com anem? Molt bé, fantàstic. Escolta'm, avui ens portes, bé, una d'aquelles coses que fan goig i ho fas amb dues persones més que t'acompanyen. Són les anelles ramaderes, oi?

Exacte, sí, sí, avui parlarem d'un tema que és global, holístic i que toca totes les potes. És un projecte molt interessant perquè el que intenta bàsicament és gestionar el territori, tornar a la vida aquests espais agraris que moltes vegades hem abandonat i des d'una òptica pluridisciplinar, amb ramaderia, amb tecnologia, amb molts elements. Que fan que la gestió del territori sigui innovadora i alhora s'adapti al canvi climàtic i, sobretot, i el més important, protegeixi els pobles rurals d'aquest abandonament i dels riscos, com ara els incendis forestals. Per tant, un projecte transversal que s'ha gestat a Lladó, un poble de l'Alt Empordà, i que sense la participació de Fundació EMIS, de l'Ajuntament i dels ramaders del poble no hauria estat possible. I el colofó final de tot això ha estat que el BBVA, un banc, ha finançat aquest projecte i l'ha premiat quatre només a tot Espanya, amb un import elevat de 32.000 euros, i per tant és el reconeixement a tota aquesta feina que s'està fent des del territori.

Fantàstic. Per arrodonir-ho, tindrem el Jordi Puig, ja l'heu sentit, però tindrem un altre Jordi Puig. En aquest cas, Jordi Puig Castellano, que és l'alcalde de Lledó. Bona tarda, Jordi. Hola, molt bona tarda. Fantàstic. I l'Albert Guàrdia, de la Fundació Emis. Què tal, Albert? Hola, molt bé, molt bé. Vinga, Jordi Puig, de casa. Bona tarda.

Albert, primer et voldria demanar una mica com neix la idea, com es forja i d'on venen totes aquestes idees que acaben consolidant-se o, diguem, unint-se en aquest projecte.

Sí, com molt bé has dit tu, nosaltres portem el projecte, però de fet la idea seminal va sortir des del poble i el poble, és a dir, dels tres ramaders del poble i a través de l'Ajuntament són els que realment van gestar tota la idea aquesta. I nosaltres ho vam saber i ens va semblar un projecte extremadament interessant per diferents motius. I ens vam apuntar ràpid. És a dir, la Fundació EMIS és una entitat de conservació ambiental que té com a objectiu fundacional la conservació de zones humides i de la tortuga d'estany. És a dir, en principi no té res a veure amb el que és la gestió forestal i la ramaderia extensiva. El que passa que nosaltres, com a Fundació de Conservació Ambiental, sí que tenim un fort interès en el sector agrari. Ja que creiem que no és possible conservar la diversitat d'un espai, d'una regió, d'espatlles de qui gestiona el territori i qui guanya la vida. Aleshores, jo mateix soc enginyer agrícola, vinc de pagès, faig de pagès també, tinc activitat agrícola, aleshores creiem que és molt important la sinergia entre les dues coses, entre la conservació ambiental i la conservació del territori i de l'activitat ramadera. I aleshores aquí, per nosaltres, ha sigut un projecte que és, com segur que avui en dia, és un matx, perquè condensa exactament tot el que nosaltres pensem que ha de tenir un projecte d'aquesta mena de conservació. Perquè implica gestió de masses forestals per la prevenció d'incendis, per la preservació de la biodiversitat de la regió, i també l'enfortiment de l'activitat agrícola i ramadera. I a sobre, d'aquests projectes, normalment ja se'n fan, ja són força comuns. El que passa aquí, el més important, almenys per mi, és que és un projecte que primer ha sortit del territori, no ha sortit de l'acadèmia ni d'una entitat de conservació de fora o així. Sinó que ha sortit del territori, i a més és col·laboratiu, i això en el món rural català és una cosa bastant difícil d'aconseguir. És a dir, això són terremoters que s'han ajuntat amb la conveniència també de l'Ajuntament, i d'altra gent del poble i han tret això endavant. I això és una cosa que és molt important per a nosaltres.

Entenc que els 32.000 euros són el tambor del maig, evidentment, que fa que tot això pugui tirar endavant. Què esperem a partir d'ara perquè aquestes anelles ramaderes tirin endavant? És a dir, quins són els pròxims pasos, els pròxims mesos, per veure aquesta feina i en què consistirà?

Sí, el primer que farem serà fer mostrejos sobre terreny abans de fer cap intervenció de posar ni de gestió forestal ni de posar animals i mirarem exactament com està ara l'ecosistema, els hàbitats en què treballem. Aleshores, després posarem un remat de vaques. De moment seran uns 15 caps aproximadament. Els posarem amb collars GPS, el que en diuen el tancat virtual, que són collars que ells mateixos, mitjançant impulsos elèctrics, diuen a les vaques on han d'anar i on no han d'anar, i aleshores t'estalvies tancats reals. I això va molt bé per poder dir a les vaques on han d'anar.

És molt fàcil això. La modernitat. Hi ha algun home del temps que m'ha xivat alguna cosa, que també està amb aquestes coses. Potser ell, Jordi Puig, ja sap de què va. I tant, i tant. Val, aleshores, aquí hi ha un territori que és Lladó, Jordi Puig Castellano. A partir d'aquí. M'imagino que el maig va per la prevenció d'incendis i evidentment per el profit dels habitants de Lladó Bé,

jo indiscutiblement i aquesta primera premissa que prevenir abans que pagar és important que la gestió del territori de per si sola ha de ser una prevenció d'incendis

això és molt claríssim. Mira, jo et posaré un altre exemple de la vida. Abans de fer una criatura, més val prevenir que després no et trobis amb això. Aleshores, ja sé que la comparació està una mica allunyada, però al final la prevenció és el que habitualment és més intel·ligent i t'estalvia mal de caps.

Després hem de destacar la relació la potent relació que té aquest projecte entre tradició i innovació estem recuperant la ramaderia extensiva que estava totalment acabada i que en el fons no ens estem inventant res, l'únic que estem fent és fer la manera que es feia abans però amb una altra tecnologia llavors això trobo que és amb molt poc esforç el resultat pot ser molt potent. Llavors també destacaríem la qüestió dels micropobles, que no hem de ser només. Poblacions on rebem les propostes de com viure de la ciutat, sinó que nosaltres podem convertir-nos en projectes pilots, com és aquest cas. I que aquest projecte pilot, adaptant-se, segurament, si tot va bé, pot ser una proposta molt interessant per a altres territoris. Després, la qüestió de les aliances. Els pobles petits, la nostra capacitat de gestió, perquè nosaltres, jo sempre ho dic, jo, a l'Ajuntament el que fem és gestió, no fem política, perquè el que fem és gestionar el que tenim. Llavors, en aquest cas, les aliances són molt importants. El fet que hi hagi la Fundació AEMIS, que els ramaders, que els propietaris, fins i tot l'escola, en aquest cas, en aquest projecte també jugarem amb l'escola, tot això fa que la fortalesa del projecte. Amb les aliances es multipliqui.

Deies, Jordi. Sí, no, no, jo Jordi també et volia preguntar una mica la percepció del poble cap a aquest projecte. És a dir, hem parlat de les aliances d'altres pobles, però la gent com ho està vivint, com ho està rebent? Ho dic perquè els habitants del poble també són una part molt important i potser, doncs, això també, conèixer la percepció d'ells és molt important.

Bueno, jo la sensació que tinc és que és un win-win. No hi veig cap algú que hi posi pegues, perquè en principi el projecte de per si és guanyador per tothom. La sensació que tinc jo és molt positiva respecte a la sensació que té la gent del poble davant del projecte.

Albert Guardia, des de la Fundació EMIS, tu has dit que la vostra feina habitual no és exactament aquesta, però que en realitat, com que el que voleu és preservar el territori, Doncs en aquest cas, 32.000 euros que us permeten, m'ho has començat a explicar, en els propers mesos anar caminant. Quin podria ser el resultat aquests propers mesos, o fins i tot alguns anys, visible en el territori de prevenció?

La Fundació sí que té l'objectiu fundacional de les zones humides, però sí que la part que portem nosaltres, que som dos o tres d'entre la Fundació, sí que és bastant aquesta. De les zones humides toquem poc i sí que estem molt focalitzats en el tema forestal i agrícola. El projecte del BBV durarà un any. Ha començat ara, al setembre, i durarà fins al setembre de l'any que ve. Aleshores, seguirem. Ja buscarem diners on sigui, però seguirem fent coses perquè hi ha molta cosa per fer. Però la idea que tenim dintre d'un any, la fotografia que jo visualitzo, és tenir la gestió forestal feta, baixar la càrrega de combustible del bosc bastant, i que les vaques puguin anar punta a punta de diverses finques del municipi, i envoltar, no envoltarem el poble del tot, però sí que un flanc important del poble, d'alguns quilòmetres fins i tot, sí que pot estar gestionat per les vaques. Aleshores, és la part que toca, no és la part que toca directament del nord, que és on el bufalà troba, una part sí que toca del nord, però sí que la part que ve de marinada, aquesta estarà ja bastant gestionada. En totes les generàlies, això és el que busquem. És a dir, que aquests projectes, el problema que ha tingut fins ara és que són projectes que, o els que hi ha, que són de finques individuals concretes. Aquí podem anar punta a punta i això és superimportant.

Escolteu, ens hem passat ja un o dos minuts ben bons, però voldria rematar-ho amb un minutet i mig més. Entenc que aquest aliment de les vaques, evidentment, va cap als ramaders, i entenc que d'aquests ramaders, d'aquestes vaques, en surten. Uns resultats, uns productes que ens surt, perquè clar, el win-win, aquest maig, és tancar cercles. I on tanquem el cercle des del punt de vista alimentari?

Jo, permeteu que hi posi cullerada molt ràpidament.

Sí, perquè si vaig equivocat, tu m'ho dius, que potser estic ficant la pota, no ho sé.

No, no, però jo volia aquí donar peu a l'alcalde perquè fes una petita aportació respecte a una finca pública que també forma part de l'anella i que estarà ficada en tot això i que també permetrà produir aquests productes càrnics vinculats a l'anella ramadera. No sé si, Jordi, ens ho pots explicar molt breument la.

Bé, de seguida que vam parlar dels projectes, el primer que vam fer és veure quines finques tenia el municipi que poguessin afectar i que poguessin gestionar dins d'aquest projecte. I bé, a la que la vam trucar vam anar directament a parlar amb EMIS i estem. Ja tancant el el cercle el moviment, el cercle i és claríssim llavors això que tu dius del win-win jo et diria que és que els habitants del poble surten guanyant molt amb això.

Entenc que la prevenció d'incendis, però que, clar, aquestes vaques mengen i després en deu sortir llet o carn o alguna cosa que a mi se m'escapa.

No, no, en principi aquí tot l'aprofitament serà carn i que són vaques adaptades a pastura i per tant, doncs això, ara mateix hi ha al voltant de 50-60 caps que estan voltant per aquesta anella ramadera. I clar, tot això serà, diguem, carn que estarà a disposició del poble i dels veïns i de tothom. Fantàstic, fantàstic.

Escolteu, a mi m'agradaria que això hagués durat una hora, perquè en definitiva el que busca aquest programa és això, gratant el territori, gratant el terreny. I fixeu-vos, hem combinat modernitat, però també el sentit comú ancestral, bé ancestral, no tan ancestral, de la ramaderia extensiva, no? Que hem anat oblidant i que és fonamental per l'equilibri i per moltes coses més. Jordi Puig, Meteoterra, el nostre home habitual, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Albert Guàrdia, de la Fundació Emis, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I Jordi Puig, però, alcalde de Lledó, Jordi Puig, castellano, un plaer. Moltes gràcies. Adéu-siau, bona tarda, molta sort. Meteoambient. Amb José Luis Gallego.

José Luis, Medio Ambient, què portes? Sí, males notícies et porto. I això que se'n diu. La música que s'hauria de posar és. Per què? T'explico. Aquí hem tingut moltes converses. No estava preparat, potser la trobaran. Ja està, ja l'he posat jo. Ja l'has posat tu, ho fas bé, eh? Ho fas millor els animals. Fes un lloc. Cosa que no ho faré. No sé per què m'ho demanes, perquè em coneixes perfectament i saps que no ho faré. En tot cas, durant molt de temps hem parlat de com està el transport marítim fent passes endavant per intentar reduir el seu impacte en el canvi climàtic i en la contaminació dels oceans. Ens ha vingut gent del Port de Barcelona, hem tingut gent de Navieres, recordo perfectament el president de Baleària, Adolfo Tor, que ens va fer. Va fer una classe magistral de sostenibilitat. Totalment.

Ja ho saps, de seguida veus si hi ha entranya o no amb segons quines entrevistes.

No estic posant en dubte les seves accions i en el cas de Baleària són indubtables i en el cas del Port de Barcelona encara més. Però deixa'm que et doni una notícia que tira tot això pel terra. M'entens? L'ONU té un organisme per promoure la protecció i la seguretat del transport marítim, però també per prevenir la contaminació i lluitar contra el canvi climàtic. És l'Organització Marítima Internacional, es diu OMI. Aquest és l'organisme de l'ONU.

Veig que són 176 països, per tant, entre 20 i 24 països, depenent del rànquing que consultes, del món no hi són. El Vaticano deu tenir cosa marítima,

no? I Corea del Nord segur que tampoc hi és. Sí que en deu tenir. Tenen un grup de treball que porta uns anys treballant, només dedicat a intentar arribar, des de fa quatre anys en concret a un acord de reducció d'emissions. No a un acord, no a una quantitat, sinó a seure a taula. Això està a les beceroles de la política d'acció climàtica de la història d'aquest planeta. No es tracta de fer. Un protocol de Kyoto o intentar un acord de París. No, no, no. Ei, companys, podem seure a taula i parlar de què podem fer per reduir les emissions? Això és el que està intentant l'Organització Marítima Internacional a través d'aquest comitè. Molt bé. S'ha reunit diverses vegades. La darrera va ser fa unes setmanes. I la reunió va acabar com totes les anteriors. Fracàs rotund. Motiu? El mateix de sempre. Els amos, els capos, els mafiosos, els vitocorleone de la OMI, que són Estats Units i Aràbia Saudí, es van negar rotundament a obrir la llibreta. No a intentar. No, no, no. A obrir la llibreta. Va ser un boicot, com continuen fent des de fa dues. Aquests dos països. Però una pregunta,

dos països poden bloquejar la voluntat de. Dos països que diuen,

qui està d'acord quan es gira? Quan es gira Estats Units i l'Aràbia Saudita. I es giren a la cara. Oi que esteu d'acord amb mi? ¿I què creus que faran tota la resta de països africans?

Segurament que els. Si vols continuar pràcticament viu, més val que diguis que sí. O amb els meus ajuts. O amb els meus ajuts.

Aquests dos països el que fan és imposar la seva hegemonia i per limitar qualsevol tipus de conversa. Vinculada a limitar l'ús de combustibles fòssils.

Hi ha unes dades que jo explico les xerrades i les tinc al cap. El 74% de la contaminació mundial al planeta per transports ve del transport terrestre. L'11% dels avions. El 14%. Dels vaixells. I d'aquest 14, el 40% es dediquen únicament al transport d'hidrocarburs. Aràbia Saudita em sona.

Imagina's de reduir un 14% les emissions d'una tacada.

El que passa és que n'hem parlat aquí, recorda, amb la Navillera, etcètera, no tan sols amb l'Adolfo Autor, sinó amb el seu cap d'operacions, que també ens va fer una classe magistral, etcètera, on s'ho han dit des de Port de Barcelona, que el transport marítim té una inèrcia bestial.

Què ens va dir aquell senyor de Marx, te'n recordes? És una de les entrevistes que més m'ha impactat. Què ens va dir? Què ens va venir a dir? Què ens va venir a dir? És el xèrif mundial del I va dir, deixeu aquest tema. No cal que parlem.

Ara no em sortirà el nom. Ell, precisament, es dedica a la logística i, a més a més, està a l'organització IKEA, d'Economia Verda. Ja em vindrà el nom, però ell ho va retratar clarament. Claríssimament.

Què és el que va dir l'organització Transport and Environment, que saps que és una organització que replega diferents entitats i volen promoure, doncs això, que aquest sector, el sector del transport marítim, avanci una mica, una miqueta, ni que sigui cap a la reducció d'emissions. Va dir, escolti'm, és per una qüestió, si no els interessa l'ecologia. Com deia aquell cap de campanya del, crec que va ser del Clinton, que els va dir, és l'economia, estúpid. I això, amb aquest claim, li va guanyar la campanya al Bush pare. Doncs en aquest cas és el mateix. Diu, escolti'm, si no se venen a qüestions vinculades amb l'ecologia, faci un per economia. Mirin, segons les estimacions de Transport and Environment, durant la crisi de l'estret d'Ormuz, la dependència del petroli els va costar al sector del transport marítim 350 milions d'euros diaris. Torno a repetir per si la gent creu que m'he equivocat. 350 milions d'euros al dia. Què és el que diu Transport and Environment? Li diu a l'OMI, perquè no prospectem intentar com a mínim obrir un foradet cap a altre tipus de combustibles que redueixin les emissions i que ens permetin deixar el 100% actual, el 100% de dependència del petroli i del gas natural en el transport marítim. I insisteixo, tornen a sortir als americans i als saudis a dir que no hi ha res a dir, que no es pot parlar. Del 30 de novembre al 3 de desembre hi ha una

altra reunió de l'OMI, en aquest cas no del grup de treball sinó de tota l'organització marítima internacional. El que diuen aquests, l'Alex Springer en concret, que és el director, d'aquesta organització Transport and Environment és que després d'un estiu de calor extrema a tot el planeta davant de les temperatures que estan arribant als oceans i els estats insulars que estan desapareixent directament del mapa resulta profundament decebedor que l'OMI que és un organisme depenent de les Nacions Unides segueixi sense arribar a un mínim acord de reducció d'emissions i el que proposen és. Abandonar, deixar de costat, ni tan sols convocar Estats Units i Arabia Saudita i tots els seus acòlegs, i mirar de fer acords impulsats per la Unió Europea, que fa molt de temps que està presentant propostes de reducció en aquest grup de treball, la Unió Europea, per intentar descarbonitzar el sector del transport marítim. I ja que els americans i els saudis no volen saber-ne res, escolti'm, no cal que vinguin. I fer acords no multilaterals, però sí regionals, per intentar que en determinats espais, en determinades rutes i en segons quins àmbits es pugui avançar en aquesta descarbonització. El que està fent Baleària, per exemple, a nivell particular, explicar-ho, anar allà i dir-li, escolta, mira, nosaltres estem avançant cap a aquesta línia. I ens estan anant força bé. Estem cobrint línies, estem donant sensació de confort a les viatges, estem acomplint.

I en el cas de mercaderies, crec que seria extrapolable. I no convocar ni tan sols els Estats Units i Arabia Saudita i la resta de països que pengen d'ells. És trist, sí, moltíssim, però és una cosa que jo ja fa temps que defenso a les cimeres del clima mundial. No sé per què hi va, als Estats Units, si no és a rebentar una cimera. Què va passar a la cimera d'Aràbia Saudita? Què va passar? Tots ho sabíem. Fins al minut zero. Al minut zero es va aixecar aquell senyor amb aquell turban que portava i va dir les negociacions s'han acabat, no ens queda més temps. I els hi quedava un dia sencer. I no va haver-hi acord. No cal convocar aquesta gent. La resta del món hem d'intentar avançar. Ni que sigui per aquests estats insulars que estan als oceans, estic parlant de Samoa, estic parlant de Fiji, estic parlant de Trinidad, que s'estan enfonsant directament. Jo cada vegada que arriben a les cimeres els representants d'aquests estats, diuen, miri, És que jo no vinc a parlar de qualitat de l'aire, ni vinc a parlar de quina calor que fa a l'estiu. Jo vinc a parlar que els cementiris de les ciutats dels nostres països estan sota l'aigua. La memòria dels nostres avantpassats està submergida i estem migrant cap als continents perquè ens quedem sense país. Si això no fa reflexionar els delegats.

En quin món ens hem convertit, Francesc Mauri?

En el món que veiem de bé, que no ens ho podríem haver imaginat. Suposo que als anys 30 tampoc s'ho devien haver imaginat el que.

Vinga, va. Meteotaula.

Ens entaulem i ho fem en una comarca de muntanya, l'àrea Pirinenca, i anem a la Cerdanya. Allà hi ha el restaurant Suca Mulla i el cap de sala del restaurant i gerent, en Josep Benasset, ens acompanya. Josep, bona tarda, què tal? Hola. Bona tarda, Francesc. Bé, escolta'm, em diuen algunes persones que han estat al vostre restaurant que, bé, el que està clar és que és un restaurant familiar, de cuina casolana, que això no és una d'aquelles franquícies d'haver-se saber quin tipus de menjar. Quina és la vostra especialitat?

Bueno, com tu acabes de dir, és un restaurant de cuina casolana molt familiar i el que intentem és fer amb productes de proximitat i temporada.

Per tant, en segons quina època, potser no trobarem segons què, i en altres èpoques sí. Evidentment, hi ha coses que pràcticament ja hi són tot l'any, que potser no són tant de proximitat, però segurament aprofiteu, diríem, aquest plus, que també és un valor afegit des del meu punt de vista. Escolta, en plats de temporada, potser segons quina època la caça pot estar en algun plat de taula.

Sí, mira, precisament tenim un arros de galta de porc amb trompetes de la mort i amb un cruixent de cancelada i una ratafia casolana. També podem trobar, ja parlem de porc, però hi ha un carpatxó de peu de porc amb encenalls de formatge i anacars. També podem trobar aquella que costa la tardor. Ja començarem amb la sopa de ceba gratinada. Tenim el trinxat de sardanya amarangada fumada. Caram. Sí, vull dir, també això com uns entrants i després, si no, també tenim una espatlla de xai del ramat de gel rostit al forn amb naps glasejats d'aquí sardanya. També el tiró típic, bueno, el tiró que li diguem nosaltres d'aquí de Cerdanya, però és l'ànec de pagès amb naps de Cerdanya, també. També tenim molt bona brasa i, bueno. Escolta'm,

pels plats que m'acabes d'explicar, la gent deu sortir amb gana, no? No, és la meva ironia. Veig que t'has quedat una mica clavat. No, no, no. M'has explicat uns plats que dic, ostres, tu, quan surts, més val que et porti un taxi o passeja una estona perquè, escolta, jo soc molt de teca, eh? Molt. M'agrada taula, un bon vi. No aparentes gaire, eh? No, ja, ja, mira, escolta, tot el que menjo es veu que s'evapora. Però m'agrada, m'agrada menjar i menjar molt i menjar de vegades, potent i fort, no? I en aquest sentit m'has explicat uns plats que a mi em feien venir a Salivera. Escolta'm, la cuinera és la Montse. Dius que és l'ànima.

Sí, mira, precisament et volia dir, sí, l'essència d'aquest restaurant, del suc a mulla, són les mans de la meva dona, la Montse. Ella sempre diu que no és cuinera. Això és una cosa que sempre t'ho dirà. No és cuinera, però és una gran cuinera. Perquè resulta que la seva àvia ja era una gran cuinera. I des de molt petita ella va mostrar molt interès per tota la cuina i llavors. Especialment amb cuinats. És una crac amb tema de cuinats. Guisats, vaja. Sí, sí, sí.

Escolta'm, i m'imagino potser que també. Clar, abans has parlat d'un formatge. Has dit formatge. He pensat també que, per exemple, aquí a la Cerdanya hi ha molts formatgers.

Sí, tenim tant els del formatge del Molí de Gé com els d'Ameranges. Que són dos clàssics, sí. Sí, però també tenim molt a prop la Seu d'Urgell i també fem servir alguns formatges del Cadí, de la Seu.

De la lletera del cadí, etc. Mira, se m'acudeix el nevat, se m'acudeix. Bé, n'hi ha diversos, sí, sí, de la lletera.

Nosaltres el que fem servir més és el formatge neu del cadí. Ah, el neu del cadí és molt bo, sí. Sí. Tenim un caneló d'ànec i carbassa amb beixamel d'aquest formatge del neu del cadí. I com és un formatge tendre. Tendre, però molt gustós alhora, sí. Molt gustós, sí. A sobre d'aquesta, com el fa la Montserrat, el fa amb aquest formatge neu, queda una beixamel superbuena.

Carai, jo m'estic emocionant. Escolta'm, a l'hora del postre, Abans has parlat de ratafia per acompanyar segons què, etc. El formatge pot ser un bon postre, però m'imagino que aquí també depèn de l'època i deu haver cosa important.

Sí. El que té molta sortida és fer-me una tatuatge amb Pere de Puigcerdà. Ara ve la temporada i m'agrada molt. Un atatent, m'has dit? Un atatent de pera de Puigcerdà.

Ah, d'acord, d'acord. En comptes d'un atatent de poma, la fem de pera? De pera.

I ara a l'estiu la fem de. Com que ja no tenim pera de Puigcerdà, la fem amb préssec de vinya, que és molt més fàcil de trobar a tot arreu, i d'això.

Caram, caram. I escolta'm, per regar-ho tot, no amb aigua, si amb vi, propostes de deus catalanes?

Tant del Montsant com Priorat, Terra Alta, i l'únic que també tenim molta afluència de públic de Barcelona, i aquí entrem llavors amb tema de Riojas i Riberas, però tenim un bon sortit de os de Catalunya. Molt bé, i Verdejos? Y verdejo, sí. El verdejo es molt d'estiu, eh?

No, això és veritat. Però sí, el Rioja i el Rivera hi ha públic, diguem, de barceloní que el porta gairebé la sang. És veritat, és veritat. Perfecte. Doncs, escolta'm, ja hem fet un repàs pel sucamulla, d'alt. Ara el que ens toca, evidentment, és escapar-nos algun dia. Esteu oberts tot l'any?

Sí, bueno, com és molt familiar, com ja t'he comentat, nosaltres ara. Tanqueu la carta. No, sí, tanquem una mica la carta. Ara, quan ha passat, ara esperarem a la Mercè, perquè, com t'he comentat, tenim molt públic de Barcelona, doncs esperem tots els ponts i palanques que hi pugui haver, i després fem uns quants temps de descans. I a partir de mitjans d'octubre ja estarem a peu del canó. A veure si tenim bona temporada d'esquí. A veure. A veure si ens acompanya un altre cop com la que hem tingut aquest any passat, que ha sigut molt bona. Sí, senyor. I aquests meteoròlegs ens fan fer pujar força gent cap aquí a Cerdanya.

No mateu el missatger perquè fa temps que els de dalt no ens fan cas. Amb les demandes que fem els demanem que baixi la temperatura i ens envien calor infernal, els demanem que plogui i no, els demanem neu i. Escolta, ja. Sí, sí, no ens fan gaire cas. Josep Bernaset, gerent. Bernaset, Bernaset. Perdó, Bernaset, sí, sí, sí. Gerent i cap de sala del Sucamulla. Moltíssimes gràcies, una abraçada i molta sort. A tu, bona tarda. Bona tarda.

Què tal, bona tarda, Meteotemps, i evidentment cal fer esment ara que en les últimes hores hem estrenat la nova estació astronòmica, la climàtica va arribar l'1 de setembre, però. Fem una mica de balanç, un balanç que ja fèiem amb l'Observatori Fabra en servei, agafant dades des de 1914 i regularment de forma, per tant, habitual, l'Alfons Puertes, meteoròleg de l'Observatori Fabra. Bona tarda. Molt bona tarda. Doncs el Fons Puertas ens fa actualització, podríem dir, del marcador, allò minut de joc i resultat. I el minut de joc i resultat és el d'un partit que no havíem vist mai.

Correcte. Podem fer servir molts adjectius. Escandalós. És el més exagerat que se m'acut, perquè de veritat el que hem observat al llarg d'aquest any, pràcticament de tots els mesos, amb alguna excepció molt poca, és realment escandalós. En particular. Pel que fa a la temperatura. Està fora de tota norma des de fa molts mesos. I quan tu vulguis entrem en detall. Va, doncs entrem en detall. Vinga. Doncs mira, ara. Encara podrem salvar el gener i el febrer. El gener i el febrer encara es qualificarem de prou normals. El gener fins i tot va mostrar una temperatura lleugeríssimament per sota del normal, però vaja, entre dia perfectament va ser un gener normal, fred, com cal, i febrer encara bé. Arriba el mes de març i quan acaben es deixa un registre, va ser ja el quart març, més càlid de tota la sèrie. Tenim 112 anys, aquest és el 113è any, març va ser el quart més càlid, això ja era prou noticiable, prou contundent, però el pot va venir després, arriba a l'abril, va ser l'abril més càlid de tota la sèrie de l'Observatori Fabra, arriba el mes de maig, el tercer més càlid de tota la sèrie de l'Observatori Fabra, Sí, sí. Arriba el juny, el segon juny més càlid, el tercer juny, perdó, més càlid de la sèrie de l'Observatori Fabra, juliol, destrossa tots els registres. En juliol vam assolir de nou els 40 graus per segon cop en la història de l'Observatori Fabra,

però vam superar el registre de fa dos anys, que va ser de 40, hem fet 40,9. El buit de juliol. D'aquest any. Juliol s'estava mostrant enèrgic, contundent. Malgrat tot, Juliol no va acabar sent el mes més càlid de la història de l'Observatori, va quedar segon. Com a Juliol primer, com a més en absolut segon, té molta contundència i molta presència l'agost de 2003, que encara queda clavat històricament en la sèrie climàtica com el mes més càlid de la història de l'Observatori, i va posar fort, però no el va superar, per poc. No el va superar. L'agost ha estat. El mes d'agost ha estat el segon agost més càlid de la història de l'experimental i el tercer mes més càlid en absolut. És a dir, juliol i agost han estat consecutivament el segon i el tercer mes més càlid en tota la història de l'experimental. Seguits, sempre per darrere, d'agost de 2003. Bueno, semblava que ho havíem vist tots ja en aquestes altures. Per exemple, Juliol em deixava una dada important. El primer cop en la història de l'Observatori Fabra que un mes sencer, tots els seus dies 31, superen els 30 graus, de manera continuada. No havia passat mai que un mes sencer totes les jornades se supereixin els 30 graus. Ho va fer.

Aquesta no la recordava o no la sabia. Com que hi ha tants rècords de les últimes setmanes i mesos, bé, em surten per tot arreu del cervell.

Jo mateix tinc por de saturar una mica de rècords a l'oient perquè realment és el que ens està oferint l'atmosfera. És un continu, és un no parar, evidentment sempre de rècords càlids, no hi ha cap rècord de fred, queda molt enrere, molts anys enrere, molts dispersos en la sèrie climàtica de l'Observatori i tots els de calor en tots els mesos de l'any. Estan molt actualitzats. Faltava el setembre. El setembre tenia rècords de calor encara molt endarrerits. Fins aquest any, la temperatura més alta solida a l'Observatori Fabran 1, més de setembre, havia estat 33 graus fa 43 anys. Estava molt endarrerit i es resistia, però això també ha caigut. I ha caigut de la manera més escandalosa que pot caure. Sí, perquè aquest rècord s'ha superat 9 dies d'aquest mes de setembre. És com si en uns Jocs Olímpics, en una prova d'atletisme, un rècord de fa 40 anys, el superessin 9 atletes en els mateixos Jocs Olímpics. Això és impensable. No, això no,

jo diria que no ha passat mai en la història dels Jocs Olímpics, de moment ja ha passat en la climatologia, que jo no tinc, en els anys de feina que m'hi dedico, des de l'any 85, mai he sentit que només es puguin superar 9 vegades l'anterior rècord, jo això no em consta de cap observatori.

I a més un rècord molt antic, és a dir, que estem molt acostumats a actualitzar rècords de calor recents, aquest encara s'havia resistit moltes dècades, però ha caigut d'una manera estrepitosa, perquè ja els últims dies que passem de 33 graus, com per exemple fa dues jornades, ja gairebé ni ens immutàvem, perquè havíem tret una normalitat superar aquest rècord. Pregunta.

Clar, estem a dia 24, és la Mercè, l'Observatori Fabra evidentment no tanca. Has fet números fins a dia 20? Si no els has fet no passa res, però fins a dia 20, les dues primeres dècades, deuen haver estat les més càlides de la història del Fabra, perquè aquest setembre.

Aquest setembre, Francesc, està desbordadíssim. Estem gairebé 5 graus per sobre de la mitjana. I pràcticament dos graus per sobre de l'anterior setembre més càlid.

I queda demà divendres, queda dissabte, queda diumenge. Clar, ostres, ho petarem, però ho petarem de quina manera?

Sí, està claríssim, queda molt poc marge perquè pugui arreglar res que no. No, no, no, està clar. Per arreglar tot, que la precipitació més o menys ha anat fent al llarg de l'any d'una manera o una altra, malgrat que l'estiu, lògicament, ha estat molt sec, i de precipitació, parlem d'alguna altra variable que no sigui temperatura, estem prou arreglats. Estem prou arreglats, hem tingut diversos mesos, gener, març, maig, fins i tot el setembre, amb aquests dos episodis de tempesta forta a Barcelona, hem acumulat gairebé 80 litres ja aquest setembre, i malgrat que veníem d'un estiu força, força sec, cosa que no ens espantava ja, Entre finals d'hivern, primavera i aquests dos episodis de setembre, la festivitació, 403 litres portem ja a l'Observatori Fabra. Hauríem de portar 430, però no està pas tan malament.

El que passa és que, clar, efectivament, aquests dos episodis que dius de setembre, per desgràcia no han estat generals al territori català, hi ha indrets on pràcticament no ha caigut ni una gota i bé, va deixar de ploure el mes d'abril, a principis de maig. Per tant, podríem dir que l'illa de Collserola, en aquest cas, l'illa de l'Observatori Fabra, igual que alguna altra illa del territori, el Camp de Tarragona o fins i tot alguns sectors del Pirineu, doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do com se n'han sortit. Bé, no sé, Alfons Puerta, si hi ha algun detall que a moda de titular vulguis destacar, perquè ja anem, doncs, això, tancant l'entrevista. Tu, Manas, algun detall o. Digue'm, digue'm.

No, res, aviam, tornaria a insistir en alguna altra curiositat, però estaríem posant el dit contínuament al botó de calor i calor, i aleshores, bueno, jo crec que ja ha quedat prou clar tota l'eccentricitat d'aquests mesos d'estiu i de la resta de l'any, pràcticament, d'aquest any 2021, que va camí molt directa de ser. El més càlid de la sèrie de l'Observatori, molt hauria de rebaixar aquests propers mesos per no ser-ho, i precisament perquè està consecutivament, per aquest encadenament, extraordinàriament càlid seguit. És un panorama completament fora de tota norma, de manera contínua, que ens deixa molt parats, francament, els observadors meteorològics.

Està clar. Perfecte. Doncs Alfons Puertas, un dels meteoròlegs de l'Observatori Fabra, aquesta institució de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, amb més de 250 anys d'història. No sé exactament la data, però són molts, són moltíssims anys. Una abraçada, com sempre, i endavant. Moltes gràcies, Francesc. Adéu-siau. Doncs a quin temps farà? Hem de parlar de continuïtat. No hi ha forma que això canviï, que aquesta massa d'aire càlid ens abandoni. La veritat és que és molt, molt, molt cansat. És molt cansat, tot i que, a veure, la setmana que ve baixa la temperatura una miqueta a partir. Demà tenim la punta més alta, divendres, baixa una mica dissabte, baixa una mica diumenge, però compte, aquest baixar gairebé només ho notaran els termòmetres, les persones ho notarem poquet, serà molt poquet. Dilluns, dimarts, dimecres, llavors baixa una mica més la temperatura i entrarem en una situació més favorable, d'acord? Ara bé, ara bé, que ningú s'esperi que ve la tardor. Això no ho estem anunciant. Estem anunciant que aquesta bombolla càlida de setmanes, mesos, etcètera, vol tornar a marxar. Perquè ja ha fet dos intents de marxar, hem respirat, hem apagat molts aires acondicionats perquè a les nits es respira millor, etcètera, però. Però és que tenim un setembre desmesurat, tenim un setembre fora d'òrbita. Insistim, no arriba la tardor de ple. L'única cosa és que es pot desinflar la temperatura. I, a més a més, tot això amb sol.

Aquest divendres, dissabte i diumenge hi pot haver alguns núvols, però no hauria de ploure cap indret. Dilluns sí, alguns ruixats de tard al Pirineu, nubolades. Bé, sembla que comença a bellugar alguna cosa, com a mínim una miqueta. Tenim moltes previsions particulars, fins i tot comunitàries, de grups, en destaquem algunes. I anem primer a aquest divendres, un divendres que ens porta un temps estable. La Núria Comas ens pregunta concretament, a veure, Núria Comas, pidi neu oriental, diu, si volem anar a fer bolets. La veritat és que està arribant gent dels boscos amb uns cistells. Bé, que salven, però no ens enganyem, no és un. No, no és la temporada de bolets que somiem, ni de bon tros. Farà bo? Sí, farà bo. Núria, no, no, pots anar al Pirineu Oriental sense problemes. Dissabte, Adrià, festa de la barema, Pax del Penedès, calor, sol i alguns núvols. Patrícia Grau, festa d'aniversari a l'aire lliure a la tarda a Valls, tranquil·la Patrícia, festa d'aniversari sense pluja, calor, caloreta. Diumenge, David Pujades, a plec a la capella de Sant Gabriel, a Bassiana, a l'altiplà central, quin temps farà? Doncs en principi sol, sol i calor. Calor a l'hora del sol sí, a la resta una mica de fresqueta, tampoc molta. Txell Ferrer, Fira Medieval del Penedès, Sant Cugat, Ses Garrigues.

S'espera gaire en renau meteorològic? No, de cap manera. Temps tranquil en aquest punt del Penedès, Sant Cugat, Ses Garrigues. Cap de setmana, la Bea, en general, dissabte i diumenge, la Mercè a Barcelona, quin temps espera? Ens pregunta. No plourà, calor, sol, temperatura un pèl més suportable a la nit. Mateu Prieto, quin temps farà l'ampolla aquest cap de setmana? Sol, aigua de mar d'estiu, a banyar-se, alguns núvols i poca cosa més. I finalment, Nico Rius, fins dimarts estem a Nàpols. Quin temps farà? Doncs mira, a Nàpols, concretament cap de setmana de calor moderada, 25-26 graus. Una mica de fresquet a la nit, 16, 17, ben moderat, i divendres, no sé si viatgeu o no, alta probabilitat d'alguns roixats o tempestes. Dissabte, diumenge, dilluns i dimarts, en principi, el temps estable hauria de dominar amb sol, sol sense excepció. La setmana que ve.

Ens posem la jaqueta de Green Meteo Mauri aquesta setmana, però, a veure, és una jaqueta gairebé transparent, perquè si la posem una mica gruixuda ens continuarem rostint, la calor no marxa. Dijous, va, dijous el José Luis Gallego ens dirà com estan els temes de les emissions dels avions. Un cop més us recordo una dada que fa fredat, és una. Barbaritat mundial. Sabeu que els medicaments paguen impostos? Sí, oi? Sí. Les escoles paguen impostos? Sí, oi? Sí. Les compreses paguen impostos? Sí, oi? Sí. Els aliments paguen impostos? Sí, oi? Sí. El carrosser dels avions a tot el món paga impostos? No! Estan exempts d'impostos! ¿Creieu que pot anar bé el món d'aquesta manera? Ja sabem que ens agrada volar de franc, no de franc, ens agrada volar que no ens costi gaire els bitllets, igual que les entrades del cinema, tot ho volem econòmic, és normal, només faltaria, però hi ha coses que clamen al cel. Doncs bé. Parlarem de les emissions dels avions i d'alguna cosa dels impostos. I a l'espai Green Mobilitat, això anirà al Green Mobilitat, i a més a més ens interessarem dins del Green Meteo Mauri els projectes d'aprenentatge i servei amb les escoles de l'AMB. Hi haurà més coses, però. Acabem i ho fem amb l'equip. Aquesta setmana no hi tenim a la conxi vecino, les vies de so, però sí l'Isma, Sebrián, el Gori Massí per la redacció, el David Bueno a la sotsdirecció i producció i qui us ha parlat una setmana més, el Francesc Mauri, servidor de vosaltres amb la Meteo i amb el que convingui, una abraçada.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.