Cançons per afrontar una ruptura

Dos quarts i mig a dotze, recta final del Matí de Catalunya Ràdio. Ja sabeu que aquí, al Matí de Catalunya Ràdio, especialment a l'estiu, ens agrada molt la música i avui tenim la sort de tornar a parlar amb la Pau. Pau, com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí. Dic de tornar-hi perquè ja vam parlar un munt de música, la Pau i jo, l'estiu passat, de cançons, en aquesta exposició que n'hi hem dit, estripant cançons. Estripant cançons. Que no és Destroyer, és el contrari. Exacte. De fet, és que són cançons que ens agraden molt, els dos, probablement, també. I és gastripar-les en el sentir, la Pau és cantant, i és molt interessant veure com una persona que es dedica al món de la música ens analitza determinades cançons. Què farem aquest estiu? Doncs mira,

jo crec que aquest estiu ens dedicarem a descobrir cançons salvavides per aquells moments en què sembla que tot ens cau una mica al damunt.

Ah, molt bé. Mira, ahir vam parlar de pel·lícules per afrontar moments fotuts, avui cançons per amuntar moments fotuts. Molt de teràpia aquest estiu. Teràpia, que ens cal a tots i a totes.

Jo penso que la música no és l'única cura pels mals, evidentment, però jo crec que tothom tenim aquella cançó que ens fa una mica de ens posa la tireta i ens apaivaga una mica els dolors. I avui comencem amb un d'aquells moments universals que són les cançons per afrontar una ruptura sexoafectiva.

Vinga, cançons per afrontar una ruptura. Rihanna, no és aquesta? És que clar, com que sóc tan fan de la Rihanna i tu ja ho saps perquè ja n'hem parlat. Sí, sí, sí. És un fenomen de la natura, Rihanna. Molt fort, molt fort.

Jo, bueno, sempre més. Aquesta cançó és de Rihanna i Miki Eko i parla d'aquest conflicte intern, de desitjar que una parella es quedi, tot i saber veure que la relació és absolutament disfuncional. Que aquestes coses passen, també. Clar, és que l'homor romàtic ens ha fotut a tots la vida en l'aire. O sigui, les coses com són. Sí, sí, sí. Sobretot, que quedi clar que no vull treure pes el que implica una ruptura, perquè al final, vull dir, qualsevol persona que estigui passant per aquest moment probablement pot pensar que ens estem fent burlar, ni molt menys. Però sí que penso que l'amor romàtic ens ha fet molt de mal i que potser hauríem de poder trobar la manera de marxar abans no sigui tard aquest stay de la Rihanna, que és com. D'alguna manera és, no, poder marxar, no? Igual arriba un punt que dius, ja ho tindríem. Perquè potser ho podem reconduir, no? I que s'acabi convertint en una relació, o transformant en una relació d'amistat preciosa i agraint el que hem compartit, no?

I need this whole gone Funny you're the broken one But I'm the only one who needs.

Tamaso, Tamaso. És que sí, clar, vull dir, som víctimes de l'amor romàntic, també, i llavors torno que sigui una cançó una mica tallada, també ens agrada.

I dir les coses com són. Hi ha moments que és terapèutic, també. Absolutament. Hi ha moments que es pot regodear amb això

que diuen en castellà. Jo crec que si pensem en les fases del dol, aquesta és com la típica del moment de la negació, de dir, no, això no m'està passant a mi, sisplau, posa't aquesta cançó, plora una estona, que t'anirà molt bé I tira. I tira, no? I una cosa que m'agrada molt, que a més a més sento que a boca, musicalment, ja anant a la part més d'estripar, diguéssim, Aquesta cosa d'aquest piano que tota l'estona rítmicament fa el mateix, rítmicament, no? A mi em dona aquesta sensació de bucle mental, una mica, no? I penso com anar. Bueno, en el poder que hem parlat moltes vegades tu i jo, que té la música, que és un llenguatge afegit, més enllà de les paraules, no? O sigui, si jo amb la producció li faig una volteta, i a més a més afegeixo algun detall que encara em porta més aquest bucle mental, pues. Tot això que tenim, no?

Sí, no havia pensat en això. És veritat que a vegades, a més, tu ho has comentat diverses vegades, que hi ha d'aquests intangibles de la cançó que reprodueix una mica el missatge que es vol donar o el subtext que es vol donar.

I la buidor una mica, també, no? Que al final aquí hi ha un piano, uns ambients, no? I les veus, no? I és com, vale, o sigui, la soledat expressada en cançó, no? Vull dir que, Rihanna, carinyo, sabem que ets víctima de l'amor romàntic, però tot i així t'estimem, ens encantes, i aquesta cançó ens va molt bé per plorar una mica.

Dèiem la fase de la negació, però hi ha una altra fase, diguem-ne, que també hi ha alguna cançó que ens va bé.

Però moltes, a més, eh? I guess I just lost my husband.

Aviam, un altre temazo. Això té pinta de la fase de ràbia. La fase quan ja et surt la mala bufa.

Total, i a més és com. Visca el despid fet per dones, el rock, aquesta cosa de A mi m'encanten les dones que no demanen ni perdó ni permís. I la Pink és una mica aquest cas de dona absolutament videoclip trencant guitarras. Què més puc trencar, què més em puc carregar, llengua fora. Endavant, visca el rock.

La primera frase de la cançó és, crec que he perdut el meu marit, i la tornada diu, i què?

Soc una estrella. Tant a favor d'aquesta cançó. A tu també t'estimem. Molt a favor de Pink. M'encanta. Sentim ara la subtilesa musical disfressada del discurs més directe possible.

Aquesta subtilesa crec que és ironia. La més gran de les bufetades

musicals que almenys jo he sentit mai.

Ja m'ho semblava. Es

tremenda, aquesta cançó.

Espectro del infierno, maldita sabandija, cuánto daño me has hecho.

Sí, sí, aquesta és amb la mà oberta, eh? Però no, ja, tipo.

Tiro la casa por la ventana total, no? Això és una ranchera interpretada per Paquita, la del barrio, que va morir a principis del 2025, deixant aquest meravellós llegat a totes les persones que necessitin mostrar el seu despid de la manera més directa i descarada. Escolteu, escolteu. ¡Ra!

Porque un bicho rastrero, aún siendo el más maldito, comparado contigo, se queda muy chiquito.

Mira que l'he sentida a vegades, però està molt bé.

A mí m'encanta aquesta cosa, aquesta elegància de la ranxera i el discurs, que és com. T'ho direm delicadament, però te'n aniràs a casa plorant.

T'ho diré més clarament impossible.

I parlant de cucaratxes, m'agafo el terme encunyat per l'advocada Carnavall per referir-se a cert tipus de. Jo no m'atreveixo ni a dir-los homes, jo els dic hombres, amb N i B baixa, o homens, que corren pel món, els cucaratxes. Jo, a un en particular, li vaig dedicar una cançó que escoltarem a continuació.

Aquesta és tu, aquesta és del disc de La Pau, és un tamasso també que es diu Red Flags, que ara abans que parlaves d'aquests intangibles en la producció, que és una cosa que tu sempre expliques molt bé, clar, amb això, és una cosa molt, molt, molt, no sé si dir molt plena, anava a dir confusa, però no en el sentit que no s'entengui, sinó en el sentit que busques. De fet era la idea, no?

Apateït, potser, atapeït. Sí, exacte, i de fet era la idea, no?, de buscar transmetre com aquesta por, l'angoixa, el neguit, com una barreja d'emocions, amb una alarma, no? Aquestes alarmes que són super molestes, uns crits, una discussió, unes amenaces, no? Sí, una mica com per això que tu deies, no? Aquest intangible que porti directament cap a aquesta sensació, no? Que jo crec que és molt potent, en realitat, i el que dèiem abans, la música és un llenguatge afegit que et permet ensenyar alguna cosa més, no?

Nada más de aquel sinfín de violencia. Me marcho, me voy de aquí. Hey, honey, ya conozco tu wild side. Así que, ¿sabes qué, baby?

Yo me largo pa'l'outside. M'agradava molt el somriure de la Pau. Aquest guinyol horrit, ja conozco tu wild side.

Sí, era com en plan. Tu m'has volgut fer un lovebombing de la hòstia al Nisi, que ja t'he vist, tio, que ja sé per on anaves. Llàstima que et vaig pillar tard, capullo. La veritat. I me les vas fer passar molt putes, tio. La veritat. Però ja t'he vist el llautor. I jo sentia que la meva revenja, d'alguna manera, havia de ser enfotre-me en una miqueta. De dir, jo ja he passat per aquí, ja ho he vist, i les orelles al llop i les red flags les tinc, vamos, a la vista total. Més es diu red flags el tema,

o sigui que ideal. Exacte. Però el que em trobo interessant això, aquesta producció que deies, aquesta sensació d'angoixa que et genera a vegades quan estàs en una relació que pel que sigui. Exacte.

No et fa cap bé, no? Exacte, exacte, sí. I jo, pensant-hi aquests dies, preparant la secció, pensava això, que si heu passat per una relació així, o si ja esteu passant, jo només el que puc fer és enviar-vos la més forta a les abraçades, i recomanar-vos que llegiu Comeràs flores, de la Lucía Solla Sobral, que és un llibre que he llegit fa molt poc i que a mi m'ha fet sentir molt acompanyada, i no tan sola. I ella mateixa deia a l'entrega d'un premi que si l'heu llegit sabreu que hi ha moltes marines a la vida, però que també hi ha moltes dianes. Jo, ara particularment, i ella també ho deia, soc una diana, i us espero amb els braços oberts, i us recordo que no ho hem de fer soles, que jo sí que us crec, i que la culpa és dels agressors, dels còmplices, i de les persones que dia a dia us revictimitzen. Per totes vosaltres, una caricieta en forma de cançó.

La vida se acaba, lo bueno y lo malo son días que pasan. Confía en tu fuerza y recuerda los mares que ya aprendiste a navegar. Tú sabes, tú puedes, tú vales,

lo canta la tierra que pisa en tus pies. Dejar que se muera lo viejo es dar la mano.

Caricieta de cançó, eh? Jo és que tinc les meves playlists de cançons, de cançons abraçades, que els dic jo, no? Oh, que bo, m'agrada molt. Sí, perquè a vegades fan falta, tu, escolta'm. I aquesta, a diferència una mica de l'Stay, que sí que té com aquesta emotivitat, el que m'agrada és que aquesta és empoderadora. Això és una cançó que es diu solo para ti, de la otra que comparteix amb la Maria Ruiz i la Eva Serra. Són tres cantautores que a mi m'encanten i que trobo que tenen una visió també feminista, que fa que les seves lletres siguin molt empoderadores. I, a més a més, el vídeo de la cançó que estem escoltant està gravat a Granada, que tu saps que Granada és una ciutat molt especial per mi. Exacte. I bueno, no sé, escoltant aquesta cançó em feia pensar en el poder de les amigues, no? Una miqueta, també. Que jo penso que en moments com aquests no hi ha res millor que l'abraçada d'una amiga, que si algú pretén allunyar-te del teu cercle, fuig. I si tu mateixa t'allunya, recorda que les amistats cal cuidar-les, vés i demana'ls-hi disculpes. I digue'ls-hi, no, ho tornaré a fer.

Te quiero si dices que no, te quiero si dices que sí, te quiero si vienes conmigo y te quiero si vuelves a ti. Te quiero aunque a ratos te olvides, te quiero aunque vuelvas a huir. Ya casi te veo ofreciéndote el hogar.

Mira, de carícia, a més a més, fins i tot, eh? Sí, a més, la producció és com aquesta cosa que aquí no cal res més que les tres veus, que a més són tres veus superdiferents si teniu oportunitat d'escoltar-les sencera. Tant la otra com la Maria Ruiz com l'Eva Sierra tenen tres veus super super diferents i cadascuna t'abraça d'una manera diferent, no? I aquí és guitarra i tres veuetes i endavant, no?

I això ja t'ho he dit alguna vegada, que crec que és de les coses més complicades que hi ha d'haver a la música, quan afegeixes coses o quan entreus davant d'una cançó.

Jo també ho penso, que és el més difícil perquè te la pots acabar carregant, no? Vull dir que a vegades almenys és más, una miqueta, també és I el Vicenç, que és el guitarrista amb el que toco, el Vicenç Solsona, sempre em diu que si una cançó funciona, guitarra i veu, No hi posis cap cosa més, no? Ja està, o sigui. Endavant amb el programa.

Solo para ti, de la otra, la Maria Ruiz i la Becerra, aquesta abraçada en forma de cançó que ens deia la Pau. Les amigues, contentes parlant d'amigues?

Sí, perquè, perdoneu, però el millor per superar una ruptura és sortir a ballar amb les amigues. Peti qui peti.

Me dio una sirimba un domingo en la mañana cuando menos lo pensaba Caí redondo como una guanábana sobre la alcantarilla ¿Será la presión o me ha subido la bilirrubina? Y me entró una calentura y me fui poniendo blanco como bola en naftalina. Me llevaron a un hospital de gente, supuestamente. En la emergencia el recepcionista escuchaba la lotería.

O sigui, proposem sortir a ballar Juan Luis Guerra. Ai, si és que jo l'adoro.

Mira que és una víctima de l'amor romàntic més, eh, el senyor. Alguna, sí. Fa el que pot, pobre, també. Però. Jo, o sigui, a més, la qualitat musical és insuperable. La Janina Rosado, que és la directora musical de la banda, que és increïble, a més, la van veure al Cruilla, te'n recordes? El Cruilla, ja deu fer per allò tres anys. Devia ser, sí, 2022 va ser allò, em penso. Janina Rosado, apunteu-vos aquest nom, perquè és que, en realitat, el poder de Juan Luis Guerra és ella. Sí. És ella. I és O sigui, a mi m'agrada molt que li dóna molt d'espai al Juan Luis Guerra, no l'amaga. I vaig pensar, vale, tio, ara ja O sigui, m'agradaves però m'encantes. Ara encara em cau millor. Si l'haguessis amagat, haguessis passat a ser a la meva llista dels que no em molen, tio. Però ara sí, eh? Me la poso rotllo Guilty Pressure, però no saps? Ara sí, no? I és veritat, o sigui, és com té un protagonisme especial al directe, perquè la tia fa una feina molt increïble, no? I a mi el que més m'agrada del Juan Luis Guerra és que em treu de qualsevol forat. Absolutament.

Que los rayos X se fundieron y que el suero ya se usó para endulzar el café.

Repassant cançons per superar una ruptura, deies que el Juan Luis Guerra sí que és una mica víctima o copartícep en la idea del amor romàntic,

però ningú no és perfecte. No, però tranquil·les, que si necessiteu una mica reggaeton feminista, jo us el tinc preparat.

L'any passat ja em vam parlar del reggaeton feminista. Tu ets una gran abanderada i defensora que no només existeix,

sinó que és d'una alta qualitat. Sí, això és Tremenda Jauría, Tribada i Mafalda, que són tres bandes de dones obertament feministes. Beat reggaetonero clàssic, lletra rapejada, i sortint una mica d'aquest estereotip de la veu de dona dolça, tendra, que canta a l'amor. Rihanna, t'estimem, ja t'ho he dit abans, però, no? Vull dir, tanquem una mica amb això, sisplau. Hi ha d'haver altres coses, no? I jo em visualitzo amb les meves amigues ballant al mig de la pista, ocupant tot l'espai, rient fortíssim, brindant, movent-me per mi pel plaer d'estar gaudint d'estar amb elles, i no per seduir a ningú, sisplau.

Ni linda, ni guapa, no me llamo nena, tus letras de mierda no nos representan y a ver si te enteras.

Ai, m'agrada molt això. Tu no eres mi papi, tio.

Sí, però això és clar, és a dir, tus letras de mierda no me representan, entenc que això va pel reggaeton més clàssico, diguem-ne. Exacte, jo també m'imagino algo així. Molt partidari que les cançons parlin entre si, eh?

Sí, sí, sí. Algún dia també podríem fer algo així, no?, com cançons que. Això serà per això. Exacte. Sí, a mi em sortia molt com el dir des d'aquí que ningú necessita un glow up post ruptura, com et venen a xarxes, estàs estupenda o estupendo tal com estiguis, qui t'estimi t'estimarà tal com vens, cuqui. Vull dir, ja està. Ja està, ja està, ja sabem que a estones es fa feixuc, que hi ha moments que no veus la llum i que tot sembla com fosc, complicat, no? Però jo tinc una cançó que és d'aquelles que cal posar amb les finestres del cotxe abaixades fent carretera cap a unes vacances, és igual, cap al que et toqui fer el dia, en realitat. A mi m'ha abraçat fort.

Si el frío rompe la noche, descarcha.

Quina veu, eh? Sí. Poeta, eh, a més. Ella explica en una entrevista que va estar a punt de no gravar-la i de deixar-la fora del disc, que estava entre les cançons dubtoses i jo penso que. Joel López, no crec que ens estiguis escoltant. Vés a saber. Vés a saber. Però gràcies per gravar-la, perquè és d'aquestes cançons que. Bueno, és suau, saps?, però el missatge és superpotent, no? Sí. I aquestes frases llargues, que per mi acompanyen aquesta acceptació. Si estàs atrapada en les ombres, avança, aguarda. Tipo, ja vindrà el moment, o sigui, tornarà la llum. Tipo, tingues paciència.

Si estás atrapada en las sombras, aguarda.

M'agrada això que dius de les frases llargues. Això també és una altra cosa que també n'hem parlado algun cop. A l'hora de cantar, els que ens hi dediqueu, quan allargues una síl·laba, quan allargues una vocal.

Emocionalment, no és el mateix que jo et digui prou a que jo et digui prou. Vull dir que al final això. Sí, la interpretació té un poder molt fort, no? I llavors quan tu escrius una cançó també has de pensar molt com la vols interpretar, no? Perquè la mateixa cançó interpretada amb unes frases més curtes et porta a una altra dimensió, no? Que probablement també és vàlida, no? Però bueno, és una decisió que has d'aprendre quan estàs a l'estudi que comporta dirigir la cançó cap a una banda o cap a l'altra, no?

Cançons per afrontar una ruptura amb les diferents fases, a més a més, eh? La fase de plor, la fase de mala llet, la fase de dir, va, escolta, fins aquí. Exacte. Que aquest és una mica la cirereta, eh?

Sí, exacte, i de dir, tu, la vida tornarà, ja està, no? Vull dir, passem pàgina, gràcies per haver format part de la meva vida, o vés-te'n a la merda per haver-me desgraciat, que també passa, però sí, no? I jo soc molt fan d'aquestes cançons de carretera, no? I per mi és una mica una cançó de carretera.