Caos a l'AP-7. M. Nadal, secretari de Mobilitat: "Falta manteniment, capacitat i alternatives"

Saludem a aquesta hora Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures del Govern. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies per acompanyar-nos al Catalunya Mitjà. Deixem començar per l'última part de la frase del president, tot i que la que més crida l'atenció és la primera, ens havíem precipitat traient els peatges, però al final diu, és evident que hi ha un problema a la P7. Quin és el problema a la P7?

Bé, el problema. No, n'hi ha molts, els problemes de la PSC. Potser el principal és de capacitat. Sobretot, per exemple, les Terres de l'Ebre, el tram, si volen, o Tarragona, entre l'Hospital de l'Infant i en Post, o si volen fins a Ulldecona, està molt col·lapsat de camions, perquè en aquest moment hi ha una prohibició de circulació per l'antiga Nacional 340 o l'A7 i els que no ens han donat tots per l'autopista AP7. Per tant, hi ha un problema de capacitat, però jo diria que en aquests moments també s'evidencia un problema de manteniment. És a dir, quan l'autopista tenia una gestió privada, hi havia un manteniment de jardiniament, que els cotxes abandonats es retiraven, de quan hi havia un accident la gent el traien aviat, i per tant, capacitat i manteniment. Per tant, això vol dir que hem d'afrontar el tema de la capacitat ampliant l'autopista, fent el tercer carril en aquest tram de les Terres de l'Ebre i el quart carril en el Penedès i el Vallès, i hem, jo crec, de millorar la capacitat de les vies alternatives, de manera que els camions puguin tornar a passar per l'antiga Nacional 340 o per l'antiga Nacional 2, l'A2. Per tant, tenir vies paral·leles, perquè si tots els camions passen per l'autopista, això és impossible. Ha ajudat tot això amb el tema del transport de mercaderies per tren.

Quan diu que hi ha un problema de manteniment, per què hi ha un problema de manteniment? Clar, aquesta via té un propietari, que és l'Estat. Per tant, què passa, que l'Estat no posa prou diners per mantenir la via en bon estat?

Bé, és una realitat, no vull amagar realitats. No parlem només de Catalunya, que Catalunya, el que deia el president, que durant molt de temps van fer la campanya Catalunya lliure de peatges, i ara veiem que potser els bascos els han mantingut, els han rebaixat, al tanto. El peatge tenia una funció de pagar l'amortització de la construcció de l'autopista, i ara els plaços l'han baixat molt, però tenen una funció de manteniment. I han aconseguit una cosa una mica perversa, que és que part dels camions que abans passaven per Irún, ara passen per la Jonquera, però mantenen les autopistes. Aquí a Catalunya o al conjunt d'Espanya, l'Estat no ha fet el manteniment adequat. I a sobre, fa 20 anys, quan dèiem Catalunya lliures de peatges, dèiem, home, vas per Espanya i veus unes autovies lliures de peatges collonudes, totes ben mantingudes, noves, però ahir vas i està ple de retos que diu via en mal estat, via en batxes, via etc. Per tant, l'Estat no té recursos per fer el manteniment d'aquestes infraestructures. I hauríem de fer un debat seriós, com diu el president, per trobar uns recursos, per ampliar la xarxa, per fer el manteniment i per dedicar una part d'aquests diners al transport públic.

Quan diu buscar uns recursos, vol dir recuperar els peatges?

Recuperar els peatges amb la fórmula que vulguem. Jo crec que és un debat que hem de fer i una cosa que quedi molt clara també, l'hem de fer amb el conjunt d'Espanya, perquè el que no podem fer és tenir una frontera a Ulldecona i una altra, no sé, a Lleida o a Serós, diguem, i que els camioners circulin lliures per el conjunt d'Espanya i que hi paguin. Hem de trobar una fórmula perquè sigui una decisió conjunta. A nivell de l'Estat. La Unió Europea demana que paguem per l'ús de les infraestructures i aquí fa uns anys, 2019-2020, jo diria que era l'època del conseller Puignerós, va fer una feina molt bona d'intentar posar un mecanisme d'eurovinyeta que era un pagament, diguem, pla, no? És a dir, pagaves aproximadament 100 euros a l'any. I et permetia circular per tota la xarxa d'alta capacitat la de l'Estat i la de la Generalitat. Això ara la Unió Europea ens diu que fins al 2030 podem fer per camions i fins al 2032 per cotxes, però després haurà de ser peatge per quilòmetre recorregut. Jo crec que ho hem de fer, però un peatge tou que generi recursos pel manteniment, pel transport públic i per altres coses.

Sobre la possibilitat de recuperar els peatges d'una fórmula o d'una altra, a Catalunya Ràdio hem preguntat als transportistes. Per exemple, Eduard Allà, que és president de AC Trans, l'associació de transportistes per carretera de Girona, diu que tornar als peatges, diu ell, no és la solució.

Si tornem a posar peatges, en els camions no ens canvia res. Se'ns incrementa un coste i prou. És efecte dissuasori per aquí. Els camions no. Seria efecte dissuasori pel vehicle particular. Nosaltres el que demanem és, si acabem posant algun peatge, alguna vinyeta, algun sistema de copagament de les infraestructures, hem de canviar la fiscalitat del sector. No podem pagar ni els impostos que paguem amb el carburant, que ja haurien d'estar en la finalitat de les

infraestructures. Bé, jo crec que aquesta és una petició molt recorreguda del sector del transport, però tots tenim aquesta situació que paguem l'impost de la benzina, paguem diversos impostos tant als usuaris del cotxe com als usuaris del camió. Jo estic d'acord amb ell en una cosa, que el que no podem fer és penalitzar o castigar els camions. L'autopista i el camió, al fi del cap, són una mica les artèries, les autopistes i els camions són la sang que circula i que donen vitalitat a l'economia del país, de Catalunya. Per tant, no els podem penalitzar, però jo crec que si els camioners i els transportistes i els usuaris paguem, podrem tenir una millor xarxa, com deia, ampliar-la i millorar-la. Però hi ha massa camions per l'AP-7 ara mateix? N'hi ha molts, però és que, repeteixo, i aquest és un discurs que ara faré no còmode i realista. És a dir, a la frontera passen més de 15.000 camions al dia. En el Vallès passen més de 30.000 al dia. Un tren significa 100. 100 camions, màxim, estiren molt. Posem-hi 20 trens, 2.000 camions traurem de l'autopista, continuarem passant 13.000. El tren és una part de la solució, però no és la solució. Necessitem que els camions passin per l'autopista, necessitem que hi hagi més carrils a l'autopista, que hi hagi vies alternatives. Ahir el president va dir que necessitem construir la ronda, la B40. Com deia jo, les vies paral·leles a les autopistes també les hem d'anar millorant i, per tant, hem d'augmentar la capacitat. Hem de posar aquests tercers carrils que dèiem en el Baix Ebre i el quart carril a. Aquí, diguem, el Vallès i el Penedès.

És veritat que durant els últims anys hi ha hagut moltes forces polítiques, especialment d'esquerres, que deien, no, no, s'ha descarbonitzat l'economia, per tant, hi ha d'haver menys infraestructures pel vehicle de motor, diguem-ne, i que s'havia de potenciar, doncs, més transports verds, tipus tren, per exemple. Clar, això seria contradictori amb el fet de fer més autopistes. Hi ha una corrent social que demana no fer més infraestructures i n'hi ha una altra que diu que no, que cal fer-ne perquè han quedat com molt obsoletes.

Jo crec que hem de fer les dues coses, és a dir. Ell insisteix, ha dit que no era maco ni còmode, però és una realitat. Podem treure 2, 3, 4, 5.000, 10.000 camions si vols, per continuar amb 20, 10, 15, 20.000 que hauran de passar per l'autopista. Per tant, ni que ens marquem l'objectiu europeu, que és que el 2030 hi hagi un 30% de mercaderies que vagin en tren, o el que Espanya marca en aquests moments, que és que el 2030 tinguem un 10%, quan en aquests moments tenim per sota el 4, no traurem els trens, no traurem els camions a la carretera. Per tant. Els necessitem i no els hem de demonitzar perquè són, repeteixo, part de la sang que alimenta l'economia d'aquest país. ¿Hem de fer trens de mercaderies? ¿Hem de fer construir més vies? ¿Hem de construir més trens? Sí. I per això estem plantejant, per exemple, l'eix transversal ferroviari, que és un eix que passaria de Lleida a Barcelona i no hauríem de, diguem, saturar tant el corredor del Mediterrani de mercaderies perquè els trens que vinguessin de Madrid o de Saragossa o de Bilbao podrien anar directament a Barcelona sense passar per la costa. Ho hem de fer, un tren mixte de passagers i mercaderies i ho estem apuntant i ho estem assenyalant com un tema molt important segurament també haurem de duplicar vies i especialitzar vies de mercaderies en l'àmbit del Vallès, que és un lloc entre Castellbisbal i Mollet que quedarà molt saturat pels mercaderies del port de Barcelona però repeteixo, és una solució. Parcial, i hem de fer una visió global, camions i trens. Perquè, clar,

són solucions que són urgents, perquè, clar, aquesta via és cap d'alt per l'economia, però també per la vida de les persones. Hi ha molta gent que utilitza l'AP7, una via que va de nord a sud, travessa tot el país, i que, per tant, és necessària, i que pràcticament cada dia, quan fem la connexió amb el trànsit a les dues, hi ha problemes en un punt o en un altre, és a dir, està totalment saturada.

Sí, hi ha un tema de seguretat, com dèieu, d'accidents i d'accidents mortals, i per tant, només que fos per això ja tenim una obligació de millorar-la, d'ampliar-la, de posar normes de circulació que redueixin l'accidentabilitat, això correspon més al servei que al trànsit, però millorar la infraestructura i millorar la gestió. De la infraestructura, però a l'hora dels accidents hi ha un problema de pèrdua de temps, i si calculem les hores que perdem perquè estem parats en una congestió determinada, doncs això pel país és molt car, i per l'economia del país, i pels transportistes, però també per les empreses que necessiten que arribin els materials a temps, doncs és molt important. Hi ha uns plans. Que hem d'accelerar, que són aquests que dèiem, de construir aquests tercers carrils i els quarts carrils en el Penedès i en el Vallès, diguem. I això, diguem, el Ministeri ens ha rebut en els projectes i jo crec que s'han d'accelerar de manera urgent.

I el Govern de la Generalitat es planteja engegar aquest debat que deia que va ser d'àmbit espanyol sobre si s'han de recuperar els peatges o no?

Bé, fa temps que hi estem pensant, que hi estem treballant, ja he dit que tenim molta documentació preparada, repeteixo, fixeu-vos en un detall, pensem ara a l'eurovineta que dèiem que és una possibilitat. A Catalunya hi ha uns 5 milions i mig de cotxes. A 100 euros a l'any, són 550 milions d'euros que ingressarien per les autopistes, per mantenir, etc. Si comptem els que venen del conjunt d'Espanya, aniríem a 700-800 milions d'euros que ens farien que tinguéssim més capacitat, més bon manteniment, etc. Per tant, que potser alguns camions que ara han decidit venir cap a Catalunya tornin a anar pel País Basc perquè allà paguen petge i aquí no el paguen. Per tant, hi hauria tota una sèrie de coses que serien molt importants que jo crec que haurien de fer.

No sé si el Ferran, el Marc o l'Urdes tenen alguna pregunta sobre el tema de la P7. Tinc dues o tres preguntes més que no tenen a veure amb la P7, però per tancar aquest capítol. Ferran, que no condueix, el Ferran no té carnet i per tant. És un bon referent.

No, el que passa que a mi. Tota aquesta crítica de que potser els peatges es van alegrar massa alegrement i tota aquesta crítica que es fa potser la càrrega s'hauria de posar més en la falta de manteniment i que estem parlant doncs d'una infraestructura bàsica de l'Estat i que no hi ha cura en la cuida perquè clar al final estem com assumint que les coses només es poden cuidar si són privades és a dir que l'AP-7 només pot estar en bones condicions si és d'avertis i per tant d'una empresa privada que la gestiona, que quan la gestiona el sistema públic, en aquest cas l'Estat o si fos la Generalitat, aleshores ens hem d'acostumar els ciutadans a un servei dolent, com dir, no mira, doncs ara això ho gestionen els mateixos senyors que gestionen Rodalies, I ara resulta que l'autopista serà igual de nefasta que el servei de rodalies perquè els senyors del Ministeri de Transport, en aquest cas, tenen una incapacitat acreditada de gestionar les infraestructures catalanes. Jo crec que això, normalitzar-ho, no em sembla una bona cosa. I segurament també durant massa anys en aquest país i les administracions estatals s'han acostumat a dir, bé, com que a Catalunya ja tenen autopistes, encara que siguin de peatges, doncs no cal fer autovies, no cal fer el corredor mediterrani, no cal fer que els trens de rodalies funcionin bé i hi ha hagut molta deixadesa. En les infraestructures d'aquest país. Jo estic d'acord amb els números que fa el secretari Nadal quan diu que, evidentment, el transport de tren no traurà els camions de l'autopista. Però una acció combinada de tot plegat, d'autovia, de tren, d'un bon servei de rodalies, segurament sí que les descongestionaria. I també, políticament, quan es fan els números que es diuen que si es pagués l'eurovinyeta. I es pagués 100 euros d'euro vinyat amb els 5 milions de persones que condueixen, serien 500 milions d'euros, també vull perquè potser algú pot fer-li els números de dir, bueno, i si Catalunya no tingués el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros que reconeix el govern de la Generalitat amb l'Estat, doncs miri si es podria fer un bon manteniment.

Però jo, perdoneu, eh? Hi ha països, Àustria potser és un model específic, i si voleu més pròxim, el País Basc. En el País Basc, la gestió de les autovies en aquests moments és de les diputacions forals. I hem mantingut el peatge per un peatge de manteniment. Per tant, hi va haver gestió pública eficient i bé, un bon manteniment des del sector públic. Que no és la del Ministeri de Foment, eh? No, no, no. La gestió pública eficient, malauradament, en aquest país. Hi ha hagut una desinversió estatal històrica durant els 20 últims anys o més, diguem-ne. Però, vull dir, repeteixo, una gestió pública es pot fer. I es pot tenir una tarifa d'ús i es pot tenir una tarifa pel manteniment de les infraestructures.

Jo aniria una mica en la línia del Ferran, però des d'una altra òptica. És a dir, els catalans a Catalunya la P7 l'hem pagada, perquè no hi havia una infraestructura estatal del mateix nivell que les espanyoles, per exemple, en Madrid-València, per dir alguna cosa. I aquí a l'autopista ens l'hem fet i ens l'hem pagada. I un cop s'aixequen els pegles és perquè ja havíem pagat el deute, diguem-ne, i s'aixeca. Clar, a mi em sembla, em fa difícil de compaginar i d'entendre el fet que un cop ja l'hem pagada, com que és cosa nostra, ja ens apanyarem l'infraestructura. I per tant, si voleu, poseu una vinyeta i amb els que sou aquí a Catalunya, més els que vindran d'Espanya, ja us podreu mantenir les vostres infraestructures. Home, jo crec recordar que l'eurovinyeta no es va poder implantar perquè, clar, si la implementem a Catalunya ningú dirà res, però és que no volien que implementar-la a la resta d'Espanya. És a dir, escolta, jo vaig de gratis i l'eurovinyeta, si vols, paga-la tu, però jo aquí no. A mi em sembla un greuge comparatiu que un cop ens hem pagat l'autopista, hem saldat el deute amb la concessionària, ara no hi hagi manteniment, i si volem que hi hagi manteniment, haguem de fer una eurovinyeta que pagarem només nosaltres i eventualment els que ens visitin de l'estat espanyol.

Jo diria molt clar que havia de ser conjunta l'Espanya-Espanya. No, però és que no ha processat, o sigui, no ha prosperat. Que quedi molt clar, és a dir, que no volem un grigió compartida de Catalunya amb la resta. No, però no ha prosperat per això, perquè allà va dir que no la volien. Bueno, però jo crec que ara, he escoltat alguna cosa del ministre que ha començat a dir, bueno, escolta, potser hauríem de posar algun petge d'ús i de manteniment. I a Europa, a Europa també demanen. Llavors, com deia, Àustria és un bon exemple, a més fa 25-30 anys tenien unes carreteres molt malmeses, han posat el petge aquest d'ús, i ara tenen una empresa de manteniment de. Que s'obren els calés i tenen unes carreteres perfectes. Per tant, jo crec que aquest és un sistema que hem d'estudiar com a mínim. Per tant, jo dic al govern i estem treballant i estic convençut que aviat podrem obrir el debat públic, ja a l'haver del president, però amb seriositat, amb ponents. Veient exemples comparatius d'altres països i pensant en sectors públics i en sectors privats, gestió pública, gestió privada, i veure quines són més eficients. Jo crec que el model austríac, que és un sistema públic, funciona, i el model basc també. I els bascos no són que siguin pobres tenen el concert, però han tingut el peatge. Perquè, bé, a vegades les coses, si les apaguem, les valorem més.

No, i també perquè tenen el cupo i això els permet, escolta, entre tots ho pagarem tot perquè són els nostres

calés i les nostres infraestructures. No depenen d'allà. Però paguen per autopista. Sí, sí, perquè s'ho gestionen ells, tot. Marc, jo només afegir una. Em sembla molt interessant el plantejament que fa el secretari Nadal i només afegir una reflexió molt personal. És a dir, més enllà de la lectura política, que evidentment es pot fer i s'ha de fer i s'haurà de fer, també hi ha una lectura sociològica, col·lectiva, no? És a dir, hi ha un canvi de paradigma a nivell col·lectiu els nivells de consum als que hem arribat, no ho sé, amb tot, amb la paqueteria, amb la immediatesa amb la que volem les coses, amb el consum fora de temporada, això implica moviment, moviment, moviment de mercaderies i al final. Aquest increment i aquesta sobreexplotació de la infraestructura té noms i cognoms, que és el de cadascun de nosaltres. Per tant, insisteixo, més enllà del debat polític que caldrà fer, crec que hi ha d'haver també una certa constricció, en primera persona del plural, perquè la situació, insisteixo i acabo, té noms i cognoms. Si em permets, un tema de futur.

Jo que soc molt veterano i que, per tant. Aquestes coses cauen molt lluny, però estem pensant encara en infraestructures del segle XX. I clar, quan veus que, per exemple, el repartiment de la paquetaria la pots fer amb drons, he vist coses espectaculars, inclús passatgers, diguem, dues persones amb conducció autònoma amb un dron. Tot això va canviar una mica el paradigma, i d'aquesta manera també vull apuntar-vos que estem treballant en un tema que en diguem les carreteres intel·ligents, és a dir, que pugui haver-hi conducció autònoma en les nostres carreteres. Per tant, tot això. Haurem de canviar moltes coses que ens semblen molt normals ara i que hi haurà un camí molt, molt, molt, molt ràpid que no ens n'adonarem.

A banda de l'APC, deixem prontament una altra cosa. El Ministeri de Transport acaba de notificar que ha acabat l'accés ferroviari a l'aeroport de Barcelona i que les pròximes setmanes es començaran les proves amb trens. Podem posar data quan podrem arribar a l'aeroport amb aquesta R-Aeroport?

Jo crec que el primer trimestre del 2027, des de l'any que ve, Ferrocarrils podrà començar a operar aquest tren R-Aeroport amb trens nous de Ferrocarrils i demostrar la seva capacitat de gestionar trens amb una xarxa que no serà d'ells, que serà de l'ADIF, que això és una novetat important. Que aquest és un asterix

que sempre s'ha de posar, perquè quan a vegades es diu, no, no, Rodalies, que li donin a Ferrocarrils, que allà veuràs que bé que fan. Bé, la gràcia, entre cometes, que té Ferrocarrils és que gestiona els trens, però també les vies de les seves línies, i si passes a gestionar Rodalies, les línies són de DIF.

No, no, aquest aeroport haurà d'arribar fins a Sant Andreu, per tant, passarà pel túnel de Passat de Gràcia, per tant, haurà de compartir les vies amb Renfe i tot això. Quina és la ruta? Com van? De l'aeroport a Sants, de Passeig de Gràcia i fins a Sant Andreu, diguem. Llavors aquí un tema també d'informació, perquè a vegades ens ho hem explicat malament, hi haurà una tarifa per l'aeroport, però la gent normal podrà fer servir la mobilitat per fer servir el tren.

Els tres que ja fa temps que es proven són els nous de Rodalies,

després dels problemes de fabricació. No, no, però aquests són. Específics d'Alsen però de

Ferrocarrils Sí, sí, sí, ho sé, però dic que a banda d'això s'estan fent ja aquestes proves amb els nous trens de Rodalies després de tota la crisi que hi ha hagut amb les vies i tot plegat hi ha novetats de quan es farà el primer servei amb aquests nous trens que s'estan construint per Rodalies o no?

Jo espero que siguin abans d'acabar l'any, perquè han d'arribar mica en mica, hi ha alguns que estan circulant en període de proves, també tampoc ho puc amagar, que alguns ja els han pintat abans de començar a funcionar, aquest és un tema que ens preocupa molt, el president ens fa reunir gairebé cada 15 dies a veure què coi podem fer perquè no hi hagi aquest. Ataca permanent els trens i estem prenent mesures, els Mossos d'Esquadra ja ho veieu que de tant en tant estan en detenció, per tant, és un tema que ens el volem prendre molt en sentit. I estan funcionant les mesures que han pres de seguretat? Els Mossos estan detenient gent, estan i estem demanant a DIF i a Renfe que facin tancaments més seriosos dels trens, que els guardin els trens en llocs tancats perquè no puguin entrar, tot i així hi ha com. Com un esport que es venen gent de tot el món a pintar trens aquí, que per tant aquest és un tema preocupat.

Doncs són els temes principals, perquè és veritat que aquesta setmana el govern ha presentat aquest pla de serveis ferroviaris, que realment és un pla amb molt llarg termini, fins a l'any 2040, però clar, s'han de tenir plans, no?, per poder-los després anar desenvolupant.

És de 2030 i 2040, però hi ha algunes mesures per l'any que ve, diguem, per exemple, les rodalies i els regionals del sud de Catalunya, diguem, de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, i de Valls, i aquestes poblacions han de millorar el primer trimestre de l'any que ve, també.

Estarem pendents de tot plegat i també de veure si es millora o no aquesta situació de l'AP7 que pràcticament cada dia centra les nostres informacions del trànsit. Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures del Govern, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.