Cap a la Vall Farrera: el cim del Monteixo i l'estany d'Aixeus

Bona tarda a tothom. Teniu ganes de voltar, teniu ganes de conèixer món d'aquí, d'allà, Va. Com sempre voldrem, ho farem per aquí per allà, perquè el món està ple de racons i el nostre racó de món ens espera. I avui anirem amunt, amunt, fins a la Vall Ferrera, farem cim i farem Estany, anirem a l'estany d'Aixeus i culminarem un dels cims emblemàtics del Pallars Sobirà: el Monte hecho. Aigua, natura, boscos panoràmiques, amb el sostre de Catalunya davant nostre, ingredients que, com sempre, també ens faran dir allò de enviar més, que no cal anar a Suïssa. Tot I que, posats a voltar i conèixer mons, també és cert que si fem un salt i ens arriben fins a Polònia -i ara penso en la ciutat de Cracòvia -segur que també tenim molt a descobrir, però no ens precipitem. Primera parada Al Pallars Sobirà. Vinga anem per feina. Ja sabeu que aquí hi ha un alcalde a Suïssa, sempre buscant l'excel·lència en la narració, en el producte, i per això comptem amb el millor equip de la ràdio nacional per ajudar-los a estimar aquest país i la seva riquesa. D'entrada, com sempre, saludem el nostre geògraf oficial, Guifré Lloses. Benvingut de 9, bona tarda a tothom. Li faré una paraula per definir l'excursió d'avui, Gerard.

Diria que és una excursió obligada.

També saludem el nostre home de les enquestes, el senyor Soler, i a més a vendre ha trobat moltes gràcies. Avui hem anat a preguntar sobre el món teixo, la Pica d'Estats, l'Estany d'Aixeus,

per on hem anat a fer això, doncs us he de dir que he tingut la sort de poder anar cap a la Platgeta i fer les meves enquestes a la gent de Palamós, mar i muntanya exacta.

Això està bé, com sempre. Ja sabeu també que aquest programa no avança ni una passa sense comptar amb algú que domini de veritat el país. Segur que trepitja i per això avui serem a la Vall Ferrera. Ens acompanya un veí veïna de la Vall Ferrera, l'Anna Savoia. Molt bona tarda, Hola. Bona tarda a ana. Si los informes no fallan, tuits. Molta gent aquest estiu, molt turisme,

déu n'hi do, Déu n'hi do. L'únic que encara, segona ball i una mica verge que se'n diu llavors, potser no ens acaba de conèixer tan bé com molt bé van venir la gent,

Va venir la gent i a més a més la gent que va fer turisme de morbo cap a Tor,

no passa per Alins.

Contenen ideal exacte i han de passar per Alins i aquesta d'aquest any s'ha notat una mica més.

Per aquesta raó, Vallès de mestre i el Pallars Sobirà mateix, no pas a la Vall Ferrera, sinó a la vall del costat, la Vall de Cardós.

Arribem a l'escola de Rivera, a l'escola els Minairons i Bono. Entre Vall Cardós i Vall Ferrera passa als meus dies molts alumnes, una quarantena d'alumnes, una quarantena,

m'imagino que deuen, deuen aplegar bona part de la de la canalla de la Vall d'Aran,

2 exacta, i juntament amb altres 4 escoles, l'escola d'Alins, la de Tírvia, la de Rialp i la de Llavorsí formen part de les al Pallars de l'escó, sense caminar gaire s'ha de caminar. Si hi ha èpoques que caminen, poques que caminar, però m'agrada molt i procuro fer-ho,

doncs ara ens posarem a caminar, però això ho hem de fer amb el nostre caminar i la nacional.

L'estira cames del programa, el nostre far de les trucades, que sí que també ha fet aquesta ruta, o almenys com a mínim això és el que ens va dir De, fet, Joan Vilaplana.

Aquests focs artificials ja saps que de vegades fan figa també els porcs. Joan recorda que m'explicava que aquesta ruta va fe,

va passar en va ferir, pa va captivar a Facebook. Ofegar bastant, André, això ja sabíem que passaria

En tots aquí, per corregir i esmenar, per desmuntar, per millorar, per complementar, per felicitar i per puntuar al final del programa

tot el que ens expliqui en Joan, a veure, les notes són entre 9 i 10,

l'ibe a de la nit, Susanna també va. Però abans com sempre, el nostre obligat recordatori lleure

sense implica Montanyà, La gent se saluda.

2 preguntes més han estat d'acord? cal reivindicar la salutació a Montañés

per tant i tant que sí, és que sempre una mica d'educació i de fet ens haurien defraudat. Sempre, ciutat, poble i muntanya, hauria de ser d'obligat fe.

Segona qüestió: a la Vall Ferrera: quina és la pedrera? 10, ser la pica? no m'imagino.

La la més coneguda d'aquest es fa mai. Evidentment és la Pica d'Estats. No té tot el que suposa fer el sostre de Catalunya i tot plegat. Pero si anem a mirar les rutes boniques, també tenim la Pica Roja, per exemple, i i d'altres rutes estan ja, ja ho són molt bonics que fins ara féssim. Pots fer caminades també molt recomanables i precioses

En aquesta la van fer fer i encara està sumant. En tot cas, sí que és veritat que la vareta cel ser la Pica d'Estats, però és la vedet per a tothom. Creus que és prou coneguda.

prou coneguda a nivell català? penso que sí, o vuitens fa que sí.

Senyor Soler, vostè té la resposta.

Estan dient solemne.

També té la resposta. Volem saber-ho. La gent coneix la Pica d'Estats i el menteixo, doncs ara mateix els ho dic, però abans vull presentar-los els nostres enquestats. A Palamós vaig poder parlar amb el Carles, la Lívia, la Dolors, el Josep Maria, l'Anna i el Miquel, i podem dir que tots ells ho saben. El que és la Pica d'Estats, o tenen alguna noció o alguna vegada han sentit parlar.

La muntanya, La muntanya molt alta, molt alta, pau, tranquil·litat, sobretot desconnexió del món mundial,

Una de les més altes de Catalunya.

Ara, bé, noé molt bé la gent en tema de muntanya, molt, molt alta, anem bé, anem més.

Sí, sí, però ara podem dir que Pica d'Estats queda aprovada, però hi ha al món teixo. Doncs bé, aquí potser ja se'ns ha complicat una mica alta muntanya i ubicaria, és aquesta voluntat.

Se i ha mort al Montseny.

És un lloc d'interior rural.

No, gent va de vacant, inclusió de muntanya. I on és aquest pic de la muntanya?

no sé quin Cangròs se és que no calen a Suïssa.

Els carrers de Palamós han parlat, però ara qui hauria de parlar també és el mestre Guifré Lloses somni dans de la Vall Ferrera. Ja en van parlar anteriorment en un altre programa del. No cal anar a Suïssa per no repetir-los avui mencionaré 2 elements diferents relacionats amb la Vall Ferrera. El marc de referència del Munté hecho, el protagonista d'avui. Anem pel primer, però això ho farem amb acompanyament musical tipus un low amoïneu.

No perfecte generat per aquesta música

en va adequar dècima per al primer punt. El primer és el protagonisme ancestral de les pastures del Pallars en general i a la Vall Ferrera en concret. Les pastures d'estiu als prats d'alçada i les vessants Arbós més amables que baixen dels cims del tius, han format part de les seves activitats característiques. Des de temps remots, ramats bovins o pasturatge deures i també, en menor mesura, ramats ovins, formen part del paisatge històric i cultural d'aquest vell indret i amb ell l'ofici de pastor, avui sortosament reconegut i promocionat gràcies a iniciatives valentes com l'Escola de Pastors, una iniciativa 100% Pallaresa al Pla de Boet, per exemple, a la capçalera de la nostra protagonista, ha sigut durant molt temps una de les vies de transhumància més concorregudes per pastors provinents de la Esther Las Planas,

Almunia de l'home, amb l'entorn Anna. Tot això és molt bonic, però qui no viu a la Vall ho té una mica decebut.

L'harmonia que està encara la tenim. No que som uns privilegiats al cap i a la fi,

perquè estem immersos dins la natura,

la gent que intentem respectar, els que encara tenim aquesta mica de càncer que l'haurien de donar

comptes parlant Esencia Guifré. En segon lloc tenim una altra essència.

En segon lloc tenim el romànic.

Malgrat no ser refugi dels grans monuments coneguts per molts, la Vall Ferrera alberga igualment exemples més austers del romànic d'alta muntanya que ens faran connectar amb el misticisme dels seus promotors i els valors de la natura: Sant Lliser de Virós, Sant Vicenç i Sant Quirze d'Alins, Sant Esteve, Sant Francesc de 2, Sant Feliu de la Força d'Àreu, Sant Serni de Nuri, Santamaria de Besan o Sant Pere de Tor. Són exemples de petites capelletes d'alçada, però gran bellesa. I finalment, Gerard, deixeu-me llegir-los una cita d'un reconegut, grandíssima autor català sobre la part del país on ens trobem a veure. Si me'l sabeu reconèixer, Escolteu bé.

És per això que, quan arribem al Pallars Sobirà, tenim una impressió nova.

Aquí és on impera la petitesa, sinó la grandiositat més potent i viva. Aquestes contrades són immensament grans. El seu suport Montanyà projectes sobre la nostra ànima, una sensació desconeguda, no hi estem acostumats. El caos geològic, les proporcions gegantines d'aquesta geografia de cataclisme, ho endevineu, Verdaguer, no ana bastant gros, Vilaplana ballar amb una, em quedaré segur. No estava dient si eres tú y no sembla Guifré,

doncs vet aquí qui ho havia de dir que havia de ser un empordanès, El gran Josep Pla, a la seva gran Via Catalana.

De tot això que ens ha explicat,

tot aquest conglomerat d'idees que ens ha donat a conèixer en Guifré,

resseguirà una cosa a, vegades, la de les escletxes romàniques, un petit incís: a l'INS tenim Sant Vicenç, també tenim l'elefanta Kirk, no Sant Quirze. Fan que queden deixeble falles. Des de fa poc hi ha un petit monument que sí a les falles, la dona fallaire, perquè té una importància molt important, molt important: el paper de la dona a la baixada de l'espatlla i, a més a més, també a la capella de Sant Quirc. Hi ha un punt de Vall Ferrera, Lleida, i el vaig frenar. Llegeix: és un projecte que va començar des del Maresme al capdavant i ara, Joan Antoni Baron, i es tracta doncs que cada ermita hi ha llibres que tu pots anar a fer una lectura in situ o que els pots endur. Pots fer intercanvi de llibres. una bonica iniciativa per fomentar la lectura en espais on que no estan disposats a. Priori. Tercer: aquesta tasca:

Si no hi ha coses per aprendre i per visitar, fem una cosa: ens portem les botes i anem per feina,

anem Els reclams de la ruta.

Vilaplana.

Primer reclam de la ruta que va fer, doncs, l'Estany d'Aixeus, meravella lacustre situada a 2.363 Metres d'alçada, i passarem ben a prop camí cap al cim del món se. Per això faran un petit homenatge a la general. Ja ho veig, va segons reclama la Pica d'Estats a Londres, perquè en treus la pica si estem fent el menteixo, perquè entre els la pica si estem fent el muntatge per la pregunta, perquè si tenim dia clar, la podrem veure ben majestuosa des de bona part del recorregut. Podemos ver estupendo. Va tercer al cim del món de 2.905 Metres fita, sense dificultats tècniques, apte per a tothom que estigui preparat- De, fet, si ho vaig poder fer jo, per tothom i preparat i acostumat a l'alta muntanya i coronari.

Ens ha agradat i veurà com pel fet de com, una vegada apreta

que sàpiga juguen. El que tinc ara respecte al principi d'autonomia d'aquest programa és que penso que els aparadors que has escollit aquesta vegada no s'adeqüen a l'esperit del local Trueba,

dia de tot aquest món.

Local canas.

Joan, amb quina música podem acompanyar l'excursió de botons?

un disc molt vinculat a la Vall Ferrera.

El color de les blan també desmunta.

És el disc Farrera de la compositora, cantant i productora Bikimel, un disc del 2013, inspirat en la necessitat humana de fugir de les multituds i la sobreinformació per trobar-se amb un mateix a través de la natura. Un disc composat, per cert, el Centre d'Art i Natura, que és un espai de creació i de repòs situat al poble de Farrera, a l'entrada de la Vall que porta el seu nom i que és la protagonista avui. Escoltem, escoltem.

Quants.

Víctima y viene, y no sé si els coneixes.

Una que és preciosa cançó, m'encanta, Pedro, era fer un petit petit incís li haver quedat amarrada Ferrera. a la Coma de Gurb, a la Vall Ferrera, hi ha molta gent que li passa i és aquí confonen els fets. No era l'habitual. el que Vall Ferrera, amb més gent, que ho canvia per Ferrera i y Borges Farreras del poble, que estava com la de Gurb, just ha fet.

Em pensava que un cop agafades la rotonda vessant Llavorsí, on ha desviat el benestar de la Vall Ferrera. I ara és sabut que no es compten.

Exacte, realment es compta la cançó, tota la lletra que diu Bikimel. Realment també pot descriure fàcilment la Vall Ferrera.

Nor.

No, realment és molt maca, molt maca a més a més.

En Joan ha acabat baixant punts.

Se que els havien dit que parlava sobre els desperfectes. Joan, dades bàsiques d'aquesta ruta.

És una ruta de poc més de 3 quilòmetres, però és anar i tornar. Per tant, en farem un 6 i mig en total, desnivell important. Estem fent alta muntanya. Hauran de salvar gairebé 900 metres positius de desnivell i les fer-los en total. Poseu i unes 6 Orestes per anar i tornar, 6 dretes per anar i tornar

Joan. Joan, Joan per mera curiositats i Anna parar l'orella, si us plau, Joel, Joan, amb quant temps la desfeta?

no, no, no, no hi fa res. No té cap importància el temps que vaig fer jo, Joan C,

les i mitja, 7 hores i mitja Per anar i tornar a have.

La qüestió de la mà del pare es va declarar.

Tampoc hi haurà la nova versió anglesa,

en el qual, nefasta, depenen de mirar de bastant ràpid

sense córrer. E això els grecs, els que fan la la milla vertical, el menteixo, si bé surten des de l'hereu, no van creixent. Pero després de tocar, haver fet per anar, deixeu, estarà nevada a fer-nos fotos. I per tant, hores i hores. Vull dir que si s'incrementa cada dia, has de gaudir. Camí. Sí, sí, no cal fer que De Juana una unes 3 hores de pujar i baixar una mica, aquesta assemblea va ofegar.

Això sí que ho tenim, Joan, requisits per fer aquesta ruta,

banda el que diem sempre que anem a l'alta muntanya: forma física adequada, coneixement del medi de la ruta, calçat adequat, aigua, menjar, roba d'abric impermeable per si el temps canvia, que pot passar i a més, com sempre està al cas de la previsió Mateo, sempre dins del mateix gest que s'ha de dir.

S'ha dit, Gerard, Com parlar de retards a Renfe. El mateix, no es pot obviar. El que sí que és diferent aquesta vegada,

evidentment, és el punt de sort tida d'arribar fins a 10, que és la darrera població de la Vall Ferrera, i agafar la pista que ens durà fins al pàrquing de la Molinassa. Al cap d'uns 6 quilòmetres i mig arribarem al pla de la Selva, on ens enviarem a mà dreta per anar cap al pàrquing d'Aixeus, on deixarem el cotxe. I si anem entre juny i setembre, hem d'entrar al web Àreu Pica d'Estats, puntcom, per si cal fer reserva per poder estacionari emprenent,

per cert, es juguen. No podríem fer aquesta ruta sense la teva proposta de Carme.

Els he de dir que en aquest cas vaig dir, em vaig implementar un trist entrepà de tonyina. Però per què no? posaré la motxilla a un bon xolís per arreglar, perquè no? o si vols posar-hi el punt gurmet una mica de girella Pallaresa amb aquest embotit típic del Pallars, passant per la paella, volta i volta, ho ha convalidat. Un pa amb tomàquet, una l'àpat excelsa per fer la muntanya.

Si ara estem parlant de teca, mira què fer? i sobretot, per també, segona cosa, el què i on la Maria és a buscar, comprar, trobar-la,

perdre. La gira és molt bona, l'únic que giraran. Tenim 2 tipus: la que fa Marroc, es diu Irene, i que està clar que passen errors, que es fa amb vísceres de corda de la tripleta que només es fa. I tant l'una com l'altra són boníssimes i per tant hi haurà gira, Ja pots, també me l'han porteria, molt bon pernil de casa que hi ha gent que encara fa el mentor típic i després també un bon Juli del Julio comprar. Llavors, Si teniu quarantena, embotits de Cardós, teniu molts obradors. Fan boníssims. Tant angúnies concedits, estic apuntant, he apuntat De punta a punta,

Joan apunta als exercicis que no calen a Suïssa.

Per cert, ja sabeu que podeu trobar la ruta Wikiloc i tots els detalls. Els teniu els 3 caps barra, no a Suïssa. Però ara farem un apunt bomber.

Un, el que ens porta el nostre company Guifré, perquè segur que d'aquest racó de món hi tenim alguna publicació en paper que val la pena recuperar.

I diferent si jo avui ho recomanaria, el llibre El meu Pallars, del prolífic folklorista i etnogràfic Joan Lluís Pallarès, que va morir el 1999 i que va deixar un notable el llegat de la vida tradicional pallaresa en diversos llibres, seguint l'exemple del seu company i amic Ramon Violant i Simorra, un altre destacadíssim en obres pirinenc. El llibre El meu Pallars és un compendi de 4 volums editats entre els anys 50 i 60 del segle passat per l'Editorial Barcino. Però també hi podeu trobar els 4 volums junts en una sola publicació, en una nova edició de l'editorial per cert Pallaresa. Una joia per descobrir l'ànima de la vida tradicional pirinenca en general i Pallarès en. Particular.

Ara la coneixes. Aquesta publicació, sí, sí, sí,

s'han descobert moltes coses del Pallars i i de la Vall Ferrera en concret, gràcies al 9 Pallars.

La calma Suïssa.

No, doncs, ara desenvoluparem els 3 moments màgics d'aquesta ruta. Primer, l'estan deixant C,

Una meravella d'allà que, dèiem, està situat a 2.363 Metres, 4 hectàrees, 814 metres de contorn tancat pel sud per cims com el pic de morís. Ho el mateix menteixo, si podria quedar mirar Loop, el contrast entre el color blau de les aigües, les zones arbrades de l'entorn, importantíssim. Hem de tenir present que som un llac d'alta muntanya i, per molta calor que faci, moltes ganes que tinguem de banyar Arnús, no ho hem de fer perquè aquests llacs tenen un equilibri ecològic molt fràgil. Si, en resum, doncs, hi hem de guanyar,

mai per cert, Guifré, algun apunt sobre seus que, si us hi heu fixat, aquest bonic és tant glacial als peus del món. Això té una gran similitud toponímic i fonètica amb els 5 protagonistes d'avui. Tant Montilla com Mas seus provenen del món basc. Eixe casa, segons el mestre Corominas ha citat el mestre Corominas, una vegada més, efectiu, saps que toca?

Anna, perdona, és que en aquest programa,

Quan se cita Joan Coromines, sempre ho acompanyem d'una ovació de reconeixement pòstum. Molt bé, i a més, és una cosa que no sabia. Doncs mire, senyor Guifré, acabes il·lustre.

L'anna ens ha mostrat els uns als altres.

Realment, hem de preguntar-nos: és conegut l'estan deixant? quan parlem del concepte d'Aixeus, a gent li ve al cap una clínica, per exemple, un mitjà. Senyor Soler, en tenim la resposta també solemne.

Tot posant els ulls en blanc, vaig asseure menú.

Va veure segurament molta gent que ens ha dit que ha anat a fer-se una revisió. Per exemple, a veure, jo he de dir, fets Els 2 enquestats,

que les 2 paraules s'assemblen moltíssim. Això, seus, seus, semblant, això és un sí.

Per tant, sí, sí, Toda la crítica.

això pot anar bé a la Clínica.

Y tercero, y puedo decir que aquestes de les paraules, ana Ara,

que odia, evidentment, sí que em semblen molt els 2 noms. He de dir que hi ha nens aquí, al Pallars, que diuen els seus de nom, que jo em trobo especialment bonic. Personalment, el trobo preciós danès,

no entenem, no entenem, caram, és maco, MQ.

Després tenim el Carles, l'Anna i el Miquel, que no han pensat en la clínica, però tampoc s'han apropat.

Mas se, no ho he sentit mai. Això sí que no ho sé, no ho sabria dir.

Potser un parc, el que pot ser, això em sona a una zona de Osca,

no ho sé, no sé que sigui un paratge natural,

No tinc ni idea.

I per últim, tenim el Josep Maria que, sense saber-ho, ha tirat molt bé la intuïció.

Ostres, no ho sé, no ho conec, però el si algun lloc caixer, que hi ha aigua, un llac que no alguna cosa d'aquest estil.

Per tant, si em permeteu el joc de paraules, poden dir que el Josep Maria ha tingut un bon ull clínic.

Senyor Soler, moltíssimes gràcies.

Nosaltres continuarem amb els reclams d'aquesta ruta. I ara anem pel segon, que és ni més ni menys, que la Pica d'Estat sigui més alt.

Si som, el camí que porta al cim del món, té joves que si tenim un dia clar, des de la pujada d'Aixeus i durant tota la resta del camí fins al menteixo, veurem perfectament la pica amb els seus 3.143 Meses, amb 45 centímetres, com ens va explicar en Guifré amb el programa dedicat als estanys de Bayamo, ben enganxada, ets al cim de la Pica d'Estats, doncs, l'apunta Gavarró a la dreta, al pic Verdaguer, a l'esquerra, obrim una mica més la panoràmica. Altres cims de més de 3.000 Metres, al Montcal, al seu lloc i, de, fet, si hi ha sort, fins i tot podem arribar a veure la Maladeta I l'Aneto.

Millor i el tercer reclam: el cim del món té, això sí, des d'Aixeus,

2 novetats més. Ho tindríem: pujada forta, però sense cap complicació tècnica.

Per tant, toca remar amb una bona s'hi.

Rahman a caminar, a anem pujant i anirem superant a cada mà

i al final veurem la pala d'accés al cim. Jo me'n vaig amb una miqueta de querella perquè estàs bé, ho prendrem en mitja horeta, sabem Dalt, i gaudirem de les endorfines de l'esforç realitzat, d'haver fet cim, de la satisfacció d'haver aconseguit l'objectiu i des d'allà, més de la pica i companyia, també podrà gaudir d'una estupenda a vista d'ocell,

de l'estany, dels seus perfectes. Joan, moltíssimes gràcies per les explicacions. Completíssima. I ara, ana, atenció, arribat l'hora de la veritat.

Avaluem el Lloar, jo li dic: no sé si és molt exigent. Som-hi L'Anna, aspirant a jugar.

Mira la da a cometer el error word a.

Crec que ja no l'haurem de cometre.

He fet una descoberta increïble avui, i això no no si no entenien que es tracta de situacions que hem seguit fins aquí. Per explicar-ho això, no perdran l'esperança de vida. Però està bé sempre prendre el pas a la rotonda de la Vall Ferrera y lo hace.

És un indret que no és massa conegut, que és espectacular, de la Vall Ferrera i pensa cremar esprai va un 9 excel·lent se.

Gràcies, Anna. Ja després passo al quart acordat. Escolta'm, ana, alguna altra sortida.

Que ens recomanin per la zona, banda d'aquesta cam explicat avui que diguis aquí i a ordenar.

El teló s'ha situat més a la muntanya d'Alins i conflueix amb la comarca de l'Alt Urgell que de, fet, l'Alt Urgell també diu que el valori el seu a la Vall Ferrera. També diem que és nostre. un film que per al partit entre una comarca i l'altra.

Anna, no veus, però cada cop que vas una intervenció, tens el mestre Guifré lloses que va de bòlit amb el mòbil buscant informació.

El Chelsea va ser assalariat. Efectivament, és un sí molt conegut i no dubto que ho coneixes, però segur que estava buscant exactament. No saps què estava buscant. No ara, ara, potser, Però potser fica amenaçar Samuel Juárez.

Oi que hi ha un l'hotel que es diu Salòria.

Si ja hi ha a l'Alt Urgell, també hi ha llocs que diuen avaria, per això per i que estan a una comarca com a l'altra. molt important, el dictador,

som nosaltres els que estem intentant enganxar

se molt y más gràcies.

Espero que t'hagis passat bé amb Nadal. Sigui molt ràpid i ara és un altre dia.

També, si s'escau, se què puc repetir.

Perfecte que vagi molt bé.

Moltíssimes gràcies a vosaltres no, Gran comarca i gran, gran ruta.

Suposo que ara estem més convençuts que mai. No podem dir amb la cara ben alta que no caben a Suïssa.

Vas va separar dius tot i que tot i que a veure, potser a Suïssa no heu viatjat mai a Polònia. Y amigos, y mando y zulo. Y desde Polònia, Crackòvia, o coneixeu en sap alguna cosa. Massa, una mica es menja bé, en mica s'hi menja bé, Joan Rangel. Ara s'apropa encara més. Si s'hi menja bé, Joan, perquè anirem fins a Cracòvia? per què? perquè el nostre país té molt per ensenyar. Sí, però a la resta del món també. I sempre està bé aprendre d'algun viatge i aprendre a viatjar. Et diré més casualment: vaig aprofitar les meves enquestes al carrer per preguntar també per a Crackòvia. Això ens agrada, conya, perquè ara coneixerem encara més racons, més patrimoni i noves maneres de viure i de viatjar pel món. Per Crackòvia parlarem amb la Vic i Molina, que és del Maresme, però que porta ja uns anys ensenyant al món la ciutat on viu ara que és Crackòvia. Perquè si no cal anar a Suïssa, val, sí, sí, i aquí hi ha, tenim de tots, sí, sí, però tampoc cal que ens passem o no hem d'obrir. Hem d'obrir els llocs de treba amb això.

No catalana, Lluisa hoy.

Per cert, Guifré, aquí su tens

alguna inquietud que vulguis saber sobre Crackòvia.

Et diria que potser a mi sempre m'ha interessat molt la morfologia urbana de les ciutats. Potser li podria preguntar si a Crackòvia, malgrat destacar per la bellesa del seu centre històric de cicles anteriors, també hi trobem exemples de barris propis de l'urbanisme soviètic,

d'habitatges en grans blocs pocs grisos, l'avinguda ampla, les zones verdes. Sabrem, fem una pausa i descobrirem les cares de Cracòvia amb la Vic i Molina.

Fins ara, sí, d'acord, no cal anar a Suïssa, però segur que no.

Vicki Molina, Com estàs.

Monet arremete.

Les vacances a casa. Vull dir que avui ha sigut sempre casa a Cracòvia:

13 de Cracòvia al sud de Polònia. Per entendre'ns, però, tu ets del Maresme, jo sempre l'he de dir,

d'Alella reals, propietat de Barcelona, maresmenca. Vaig venir cap a Cracòvia. Cracòvia pertany a la regió que se li diu Mou el pols, que hi és la petita Polònia.

I com acabes fent de guia a Cracòvia,

Jo havia estudiat a Cracòvia l'any 2003, vaig estudiar 6 mesos a la universitat i aquí n'hi ha. I aleshores sempre em va quedar la nostàlgia que hauria d'haver estat Steps qui destacat. I fa 8 anys em vaig traslladar a viure a Cracòvia perquè vaig pensar ja que hi havia estudiat. Començo per aquí i vaig conèixer algú que em va dir: Escolta, tu podria fer d'aquí a que estem buscant algú i vaig començar a estudiar per fer de guia turística. I aquí estic des de fa 8 anys, doncs, treballant de guia. Com funciona aquesta feina? en el teu cas Era a Cracòvia. No està, està liberalitzat, diguéssim el mercat de guiatge els propers dies pel carrer. Realment, no necessita cap cap llicència, però tot i així hi ha la Federació de guies de la ciutat. Estan associats des de fa uns 10 anys i aleshores ofereixen lladres a 3 oficines de que ofereixen cursos, és a dir, un curs que dura un any, que jo ja l'he fet, és el polonès. Aleshores jo he fet aquest curs després per guiar diferents museus del tercer, també curses per treure'ls la certificació, i jo, per exemple, puc hi ha a la fàbrica dels caixers, als museus de la memòria històrica de la Segona Guerra Mundial i també al Museu d'Història mitjana del que està sota la plaça del mercat. I això dóna feina de dilluns a diumenge, tots els dies de l'any que vulguis que parlo italià, polonès, català, anglès i castellà, pugui diferencia El bàsquet català en faig també se la meva companyia. Jo, com a autònoma, la companyia que creat que es diu que recuperi a tots, és només per aquí en català, aleshores sóc l'única i com que formo part de l'Associació de Guies en català del món. Doncs, intentem entre nosaltres promocionar l'ús perquè la gent sàpiga que pot viatjar, també hi pot trobar turcs en català.

Ara entrarem ja de ple una mica conèixer aquesta ciutat i aquesta zona de Polònia. Quants habitants té Crackòvia?

Tots estan més o menys més o -700.000 I pico, 800.000, 800.000 Al voltant dels 800.000 Habitants.

Déu n'hi do, Déu n'hi do. Bé, fem una cosa: tu creus que la gent, quan arriba a Crackòvia? bé, diguem-ne, ja conegués la ciutat.

La veritat és que no, perquè la majoria de la gent que visita Crackòvia és perquè algú els ha explicat que és molt maca o perquè venen a veure el judici i les expliqui. Operen, vénen a visitar Crackòvia com a destinació de la Segona Guerra Mundial. Però a part d'això, Hi ha poca gent que conegui la història i tot el que ha passat aquí.

Doncs ara l'explicaré amb una miqueta. Aprofitaré la teva presència al programa perquè ens donin a conèixer més detalls. Però abans que res, vol saber una mica a la gent del carrer aquí a Catalunya, quan li diem la paraula Crackòvia, que arriba al cap.

Sembla que serà força interessant, doncs donem pas al senyor Soler.

Senyor Soler, per aventurat. Quina casualitat, no que justament aquesta setmana també haguessin preguntat al carrer per Crackòvia. Sí, sí, si estic preparat per pel que necessiti, Gerard, i digui què en sap la gent de Cracòvia. Per respondre aquesta pregunta, primer té de presentar els entrevistats clar. Sempre he pogut parlar amb la Clara, la Marta, la Maria Teresa, el Ramon i el Santi i els hi he preguntat per Crackòvia. Tenim el Ramon, la Maria Teresa i la Marta, que no dubten gens.

Crackòvia amb un programa de TVE, Una sèrie divertidíssima,

Un programa de televisió.

Per això no és la Crackòvia de Polònia. Aquí ningú la toca abans. Sí, sí, que ha anat trencant, però no és, això és diferent. Jo crec que el que han fet és una mostra de patriotisme i ens han ensenyat com la televisió pot incidir en l'imaginari popular. També bé, què et sembla aquesta primera aproximació?

et donaré una dada a Crackòvia. I també el programa Polònia va rebre una queixa del consolat de Polònia perquè hi ha una pífia bastant important i és que quan acaben els programes, posa còrnies i quan ets a polonès, vol dir que no podi final. S'hi oposen, oposen amb les lletres al revés, com si fos alfabets idíl·lic. Bolonya mai ha tingut alfabets idíl·lic. Això és una cosa de Rússia i de la Unió Soviètica. I com que s'explica malament i s'ensenya malament la gent, aspecte que ve a no ser a un país comunista. I no és així que fan servir aquest. Al revés, i això va rebre queixes totes maneres.

Val a dir que no tothom feia referències al programa. A veure, tornem el senyor Soler. Ningú s'ha referit a la ciutat.

No patiu El Santi, la Clara. L'han encertat a la primera i, sense pensar -s 'ho massa, recobri una zona de Polònia,

Crackòvia.

Què et sembla El belga Alex al Polònia? és un actiu de capital d'un regne que va ser molt gran al centre d'Europa. I, a més a més, Crackòvia és Ciutat Reial, aquí s'enterraven els Reis, és on hi ha enterrats la majoria dels reis de les dinasties poloneses més importants i, a més a més, els herois nacionals dedica a tot allò més important de Polònia, Crackòvia el turó on hi ha la catedral de Baby.

La.

Crackòvia té aquest component històric perquè és de les ciutats que no va ser, diguem-ne, demanada per èpoques convulses del segle XX. Però sí que és veritat que hi ha 2 aspectes, també a la vora, que són, són claus unes òrbites que n'han fet referència, els camps de concentració que els viatgers la el nom amb alemany, però amb en polonès és possible, sinó una mica diferent.

El Camp 9, al cap només tenen amb Alemanya. No han tingut mai. No m'ha polonès, perquè els camps els fan els alemanys. Això era Alemanya i Polònia no existia des de setembre de 1939, aleshores el camp es diu Austin, és un camp d'extermini, de concentració al poble al costat del qual va construir el GAM. Mateo Pesquer, això és el nom del poble, de que el nom del camp.

Una cosa sorprenent quan es va les big, que és que per molts problemes que tinguis a la vida, quan et compares amb el que va arribar a passar allà, sempre pots acabar dient que tot podria ser molt pitjor perquè realment s'ordenaran molt sorprès

se però ha deixat de pedra d'encendre que està molt massificat i que realment el jutge també és popular. I el que surt a les pel·lícules quan li sembla, i documentals, però, és que tota molts dels camps entre Alemanya i Polònia, el que era a la província que deien el govern general, n'hi havia moltíssims, hi havia centenars i de diferents i de diferent tipologia. Noi jerarquia aleshores que vaga que per desgràcia hi ha molts camps que es poden visitar.

No, un altre aspecte que també és interessant i ja em corregirà. Sé si ho dic bé o malament. Estic en una ciutat que va créixer al costat de de Crackòvia,

que se'n diu No bajó.

no y no va votar.

És fascinant. I això que ara la gent ho ha descobert, no va votar. un projecte, vol dir la nova fàbrica de ser aleshores l'estadi després de la Segona Guerra Mundial. Es queda amb el control de tota la zona de l'est i encara que Polònia és un país satèl·lit, no de la Unió Soviètica, ell decideix que Polònia serà el lloc d'industrialització. I s'han industrialitzat Polònia i construeixen una fàbrica d'acer de les afores de Cracòvia, amb un terreny que ells consideren que serà adequat, que està ben comunicat, i comencen a construir i a dissenyar una ciutat que és la idea de la diversitat socialista per als treballadors de la fàbrica. Destrueixen 4 pobles, confisquen les terres. Vaig anar a treballar, a remoure autònom y a dissenyar una ciutat sota aquest ideal de la ciutat. Jardí, també no, i les casetes, quantes famílies hi viuran, quines instal·lacions tindran, etcètera. I era una ciutat ideal idíl·lica que demostrava la nova societat, la nova joventut, el 9, sistema d'organitzar-se, etcètera. Tot està centrat en què sigui espai públic. Pretén la nova plaça del mercat passar al mercat. Crackòvia. Això és el passat. En aquesta societat que no va votar, no hi haurà plaça del mercat al centre de la ciutat és administratiu i aleshores va anar evolucionant fins a dia d'avui que encara s'estan construint cases en aquesta zona.

Per entendre'ns, era una trama urbana diferent que no té res a veure amb Crackòvia exacte.

a dir, van crear vingut els grups perquè poguessin fer grans desfilades. Per exemple, a le de maig hi havia una avinguda que es deia Lenin, una altra que es deia revolució d'octubre. Va haver-hi una plaça que es va dir al principi Stalin, després plaça central i avui en dia es diu plaça Ronald Reagan, L'avinguda de Fidel Castro, que avui en dia és l'avinguda de Joan Pau II. No, no és què és que tots els detalls estan fets, pensats que el món socialista i comunista tenien el que havia de fer una ciutat per als treballadors. molt curiós. Una cosa que he descobert fa poquet, que és que, per, exemple, les cases que feien les cuines no eren molt grans i els menjadors tampoc. La vida és al carrer, és fora que la pots controlar, la destronat, interessa que la gent tampoc passi molt de temps a casa i això fa que canviï també inclús com dissenyar les cases per dins. Quanta gent viu allà? al voltant de 300.000 Persones.

Quan abans parlàvem dels 700 -800.000 Habitants de de Cracòvia, també incloïa.

aquest, aquesta gent entén que passarà a comptar aquest barri, quasi la meitat de de Cracòvia.

Per tant, en tot el nucli antic de Cracòvia que s'ha conservat, que no s'ha destruït, un dels grans al licients que té aquesta ciutat. Tenim també aquesta trama urbana del segle XX. Tenim també els malaurats camps de concentració. 2, els altres que anomenava són alguns dels atractius, entre cometes d'atractiu de de visitar Crackòvia. Però ara ens agradaria també que expliqués una mica el que no ensenyes de Crackòvia. Tu, per exemple, molt temps que fa que aporta, és aquí que et trobes, encara que et sorprengui el tema de.

Jo sóc mediterrània, tinc una dieta i m'he criat amb una dieta que em costava, encara em costa adaptar-la. Aquí. El tema del menjar, per exemple, dels horaris, i aquí es menja tota hora. Però, per exemple, el que nosaltres faríem, un dinar amb 2 àpats, no, i amb més temps, a qui van molt ràpid, de vegades la gent menjar per dinar, pot ser que estiguin menjant a les 12 o l'una o les 2, entre les 3 i les 4, aleshores és com un dinar sopar i jo encara no acabo de controlar el dinar clàssiques, on tindrà molt copioses. La gastronomia polonesa és forta i, per exemple, una cosa que això els periodistes ho notaran també, és que a l'estiu el menjar que troba dels menuts encara segueix sent menjar de moltes calories. Ja com la versió d'estiu va fer classe amb una sopa potent o una, o per exemple, alguna cosa que has fet al front a un rostit. A l'estiu, potser si fa molta calor no té entre no i aleshores costa trobar una alternativa, per exemple, de maig a l'estiu.

Quin tòpic tenim mal entès de Polònia o Crackòvia. Que tu creguis que ho tenim molt mal entès Boeing posa. Va a ser muy feminista.

Vas que aquí, com que sóc comunistes, aquí no són comunistes. No, no em digui, no, ells no van votar. Això no és on. No van tenir un món democràtic. Hi ha moltes coses històriques que no sabem. O, per exemple, Quan a la gent hi ha situacions que Polònia, després de la Segona Guerra Mundial, va perdre la meitat del territori, explotar el cap, o aquí hi havia molts refugiats, va haver-hi gent que la banda portada a la seva ciutat no va poder-hi tornar més des d'on, van haver d'anar a un altre lloc, és a dir, temes històrics. Hi ha molts estereotips que no es coneixen, i el del comunisme és un d'ells, no l'altra. que bé. Això sí que és veritat, diuen, és que aquesta gent és molt, molt conservadora. El govern d'abans, els remots,

Si els grups dels germans Kaczynski eren molt conservadors, per exemple-o altres governs que hi ha hagut.

El panorama, el panorama i el mosaic polític que hi ha actualment a Polònia és immens. Estan comptant. Només per per si m'ho preguntava. I ara mateix al Borràs hi ha una coalició, 12 partits diferents. Una altra cosa: la gent que sap que al segle XIX polonia no existia, que era que Rússia, Rússia i Àustria la van ocupar, i la va partir en 3 trossos perquè se la van quedar, diguem-ne, altres altres imperis. Torra clar. I aleshores això dels participants ha fet que les 3 parts de Polònia que no pertanyien també. Dir que quan no existia encara, avui en dia, quan quan hi ha votacions, inclús a les infraestructures, no pots veure que hi han diferències a la part occidental de Polònia està més avançada i la part oriental està més abandonada.

Un altre tòpic que m'imagino que surt i m'agradaria comentar, per exemple, ha estat 2 vegades a Crackòvia. La segona vegada, anar n'han tret des de Polònia i durant tot el viatge tenia un senyor davant i ell manava, observat, m'anava observant i aquest senyor va parlar amb mi. Es veu, fins que al final es va llançar i em va dir 4 paraules. No entenia res del que deia. I al final, saps que el que volia, entre cometes explicar el vendre. No sé que no sé què era, però era una estampeta del del vuitè, la del papa. S'hi apunta El religiós. La religió és tan present com ho percebem des de Catalunya,

Més que la religió. Per bé que som catòlics, a lladres estan envoltats cristians que no són catòlics. No tens protestants, els alemanys protestants i després, temps. Per exemple, tot el món de l'est són ortodoxos els ucraïnesos d'Iveco catòlic, de la qual cosa ja ser catòlic és identitari de la teva nació. Els reis polonesos seran catòlics. Aleshores, això és per Captur. Però és que després arriba un moment que, quan ja germà nització de justificació, per exemple, l'església una de les coses que feia era educar en polonès. Per tant, la nacionalització, no identificar amb la llengua polonesa i ser catòlic també a centre d'Europa, no és a Polònia. L'únic que, com passa, que hi ha aquesta identificació són categòrics, perquè és una manera. L'església ha estat el paraigües on ells han protegit la seva identitat.

Passen, tornaran a Cracòvia. Concretament, és molt cara.

La vida a Crackòvia S' ha posat tan cara que els preus ja està com a l'Europa Occidental. Està venint molta gent d'Àsia, per exemple, i comprar i comprar en metàl·lic, trobar un pis de 40 metres quadrats, i ja estem 40 metres quadrats a 200.250, 1.000 Euros al centre

de la ciutat, 250 de 40 metres quadrats i els nous mitjans,

clar, 700, 600, 800 euros.

Aquest és el sou mitjà d'uns 800 euros més o menys. Els números no surten, no surten.

La olla equilibre. Cavall a fora hi ha gent. A vegades hi ha gent de la família que està treballant a Londres, jugant encara amb el fet que un treball i fora i després 2 o 3 anys o 4 o 5 treballant en un altre lloc, guanyen més. I amb aquests diners els bars del poble i compra d'un terreny i els adaptats comprar una casa, no L'agent que ara està comprant i invertint al comtat. Que compren al comtat i a més a més hi ha programa tot i la gentrificació. El que era que hagi més ja on hi ha el barri jueu. Allò era un barri molt pobre històricament i aleshores aquí, després de la Segona Guerra Mundial, queda molt estigmatitzat, igual que la zona de pot pujar on hi havia hagut el gueto i a 2 en zones on els edificis es que hi han trossos, es comencen a restaurar. Però ara s'està posant molt de moda i estan desapareixent tots els negocis locals. Per exemple, en el barri de que i un forn de pa és difícil de trobar un repòquer tancat, una ferreteria, ja no queden negocis de la gent local. Que acabi als turistes i quan arriben a anar, jo vull anar a un restaurant local, menjar polonès. Ensenyava una cosa que els turistes no vegin Ja, ja ja no queda és que quasi tot ja sap coses modernes i ha admès que va have i restaurants de taques que cada restaurants de menjar polonès, i això és una cosa que no sabem com frenan Kènia perquè se'l quedés tot. una cosa global que arribem a temps abans, abans de que nosaltres podem fer lleis per canviar-ho.

Pregunta directa i ràpida i acabem el que més t'agrada i el que més t'agrada de Cracòvia,

El que més ser, el que més m'agrada és que és peatonal, l'arquitectura, el paisatge, la ciutat. M'agrada moltíssim, sobretot la plaça central del mercat, al ritme que m'encanta enamorada i és és el que més em dóna energia. No, i el barri jueu hagi més, també m'agrada molt. I el que menys m'agrada potser, és que, sobretot de cara a l'hivern, ja pot contaminació i que em costa molt trobar. Va trobar una casa del lloc on jo voldria. No cal que l'espai urbà encara necessita molta renovació o trobar llocs de menjar ràpid, stes Mediterrani,

amb aquesta lliçó de tot. Vaja d'agrair moltíssim que ens hagi atès i Viqui que vagi molt bé. Ens veiem ben aviat fins a la pròxima Barajas.

Baraja.

Moltes gràcies per la propera, no la víctima Molina,

guia catalana que ensenya Crackòvia, que viu Crackòvia i que ens ajuda a aprendre a viatjar, en aquest cas per Crackòvia i per Polònia. Us han vingut ganes d'anar-hi o no s'obsessiona amb mi? m'han vingut ganes de tornar i, senyor Soler, Amer, moltíssimes gràcies per ser-hi. Gràcies per convidar arma, Joan Vilaplana, o mostra estira, cames. Del programa no hi ha paraules, jo tampoc en tinc. I Guifré Lloses, molt agraït, també sempre el cervell. Per cert, els teus dubtes que tenia sobre les trames urbanes soviètiques resolts i molt interessant. Perfecte perquè ens acomiadem amb una última reflexió sobre això,

sobre les trames urbanes.

Us deixem amb un viatge d'espai i de temps, amb una vivència personal que ens porta encara més lluny. Ens porta fins a Hong Kong. Si ho heu sentit bé, Hong Kong a 8.400 Quilòmetres de Crackòvia, Polònia, o, si ho preferiu, 10.000 Quilòmetres exactes: 10.000 Clavats d'Arbúcies a la comarca de la Selva, a Catalunya. Y usted mai a Hong Kong, servidor i benestar. Ja fa temps, el 2005, enviat per la ràdio de Turisme a pencar, que si això de les trames urbanes m'ha recordat aquell racó de món,

Hong Kong. I, ara us diré per. Què.

I és que ens hem de situar a finals de l'any 2005, aquell any a Hong Kong s'hi celebra una cimera de la Mercè, l'Organització Mundial del Comerç ha estat gairebé tots els estats de tot el món i són, i també centenars de mitjans de comunicació, inclosa la ràdio pública d'aquest país nostre, Catalunya Ràdio. No pots fer Thatcher. Va ser una setmana llarga de connexions constants per explicar acords comercials, corporacions, lobbys, el BNG y, evidentment, les manifestacions de grups antiglobalització.

I, entre ells els més temibles, els més perillosos de la zona,

els pagès, Els coreans.

El fet: mai una crònica radiofònica entre batusses a cops de mambo, us recomano, és una gran experiència. Així com sentim eren les batalles de carrer entre els pagesos de Corea del Sud i una policia de Hong Kong que no portava ni 10 anys, despenjada dels britànics cops de porra de la pole contra bastons de bambú llargs i flexibles que es lliuraven davant de la seu de la cimera. Volta i centre de Hong Kong. Algú altre centre de Hong Kong té una cosa que recorda el de Barcelona, i és que està davant del mar, com aquí. El d'allà, però, està al districte financer, el deuen xai, que, si acaba, és el rovell de l'ou, aquest districte de Wuhan xai. Allà els edificis són hotels, oficines i seus corporatives, i aquest era el meu escenari quan cada dia anava del meu hotel al recinte de la cimera del World Center. A la caminada era llarga de gairebé 3 quarts d'hora. I ara sí que connectem de ple amb la ciutat polonesa de nova lluita al costat de Crackòvia. Em refereixo a la trama urbana. Perquè Hong Kong, a mesura que s'acosta, és el rovell de l'ou i tanta gent, tanta que les voreres, literalment, no donen l'abast. Per això s'optava descobrir com, en paral·lel a la trama pensada per als cotxes als carrers de Hong Kong, hi ha un segon nivell de disseny urbà, que és la trama dels vianants. Són voreres elevades amb ponts per creuar les avingudes sense haver d'anar pels semàfors eterns que en alguns casos es perdien per l'interior dels edificis, sovint galeries comercials, i reapareixia en algun altre carrer. Tot plegat, per entendre'ns, és com una segona capa. Una segona capa de carrers als carrers de vianants que en el cas de Hong Kong, en vaig mig aprendre quan ja tocava tornar. S'acostava Nadal i el consum compulsiu ja era habitual. I per això aquests carrers de vianants eren un bullici gegantí. I és clar, amb tanta gent era fàcil xocar amb alguna. De fet, recordo haver topat amb algun nen que anava a comprar amb els seus pares.

Se, Potser vaig topar amb un nen de 8 o 9 anys que al cap dels anys va liderar aquella revolta dels paraigües. Siempre que Nens, es va haver d'exiliar i tot potser va acabar a la Gran Bretanya, l'antiga metròpoli potser no, potser va acabar

Suïssa, ah. No. No.

No. No. No. No.

Ja el color de les se. Les muntanyes del su, El gran, responen dintre dels grisos blaus els pi. No. La sobre uns quants.

las. Darrere.

La. Y esta se derriba año. El nor.

O. No, no tinc. Algú ha dit el se.

No màgica.

Se expressament. Se les muntanyes. El. Nor.

Arthur circenses fins i. Tot abans d'anar a dormir i xiula així. Quan sense neu.

Més. Enrere: no, no. No.