Cap a la vall Ferrera i els estanys de Baiau!

Són 2 quarts de 2 quarts de 3 i Resca, i estem ben informats o potser no del tot encara, perquè molts teniu vacances, altres no, però sí molts correus per al país, d'alguna manera a altra, i segur que agrairé que us donem alguna idea per voltar a la vora d'on sou, perquè sabeu què passa? Doncs passa que per gaudir d'una excursió de la natura del patrimoni o del paisatge, no cal anar a Suïssa.

I això és el que farem ara descobrir o, millor dit, redescobrir algun bonic racó d'aquest nostre país. Ho farem sempre cada dissabte a aquesta hora i serà un plaer acompanyar-lo. Salutacions de qui us parla amb Gerard López i va poder començar a acordar les botes perquè volem dedicar aquesta mitja hora ha confirmat que per gaudir d'un bon paisatge no cal anar a Suïssa. Avui anem a la Vall Ferrera, al nord del Pallars Sobirà, al Pirineu occidental, pareu l'orella que marxem, però abans, com sempre,

un recordatori lleure sense y si ets un amant del nostre bonic,

paisatge i alegre. Patrimoni endavant és el lloc adequat. Però si aquest amor, el de mostres, fotent el cotxe dins d'un prat per entaular enmig d'un sembrat o banyant en un estany d'alta muntanya, deixem-ho córrer aconsellem que et baixis algun pot casar la ràdio al de les Teresines, per exemple, o algun capítol de Crims i que tornis d'aquí una estona a les 3 ja estarem. Moltes gràcies.

Moltes gràcies.

I ja està. No ens deixem res més.

I recorda a muntanya la gent se saluda.

Resta, si diem que anem fins a la Vall Ferrera,

doncs, anem-hi de drets. Per tant, saludem a la Montse Jubany, Montse Bona tarda a la tarda,

com estàs bé, molt, veig veïna d'Àreu, veïna da Silva, Txiki aquest dediqués Montse El món de l'hostaleria, amb els pares van començar fa 60 anys,

y creo que la Vall Ferrera es coneix prou bé al nostre país

no gens no no perquè bé el treball que reconeix la gent i que repercussió té el món de formació sigui ignora, vaja, per entendre'ns i bastant sentit en tots els sentits.

No ens escolta, intentarem justament amb aquest programa que estem ara en marxa capgirar una mica la truita dins del que puguem. Per tant, farem una àrea molt bé. Doncs, esco tant, farem una cosa per començar. Ara celebrem també el senyor Soler i Soler de Tot

i posar senyor Xavier Soler, molt bona tarda. Tingueu molt bona tarda. Companys. El senyor Soler és una persona que ens acompanyarà cada setmana i es dedicarà a anar pels carrers d'aquest país, intentar saber què sap la gent d'altres reconeguts del país. I avui encetem, com dèiem, fins a la Vall Ferrera, que és un record meravellós i preciós d'aquest nostre petit país. Però el que volem saber és això, si la gent coneix bé o no coneix la Vall Ferrera. Per tant, senyor Soler, on us heu perdut per preguntar per Vallferrera?

Doncs, mires Gerard avui per començar a anar caminant pels carrers de Barcelona, molt parlat amb l'Antoni, el Luís, la Maria Jesús, la Immaculada i la victòria molt ben començant per la vora de casa, i després anirem ampliant o no, no us heu treballat massa. Per començar, no. La pregunta que els hi havia al camp, quan escolten quan senten perdó, Vall, Ferrera, i això és el que m'han dit.

Aquesta nota, la sessi que em penso que és la primera vegada que sento un local de muntanya.

Bonito parece.

Supongo que será el nombre de algún pueblo.

És un lloc no ser lloc a la muntanya,

un llop lluny a la muntanya.

Aquest sembla poc que coneixien de la Vall re re

al Brasil, hi ha feina per fer totes.

Encara que els nostres entrevistats sí que han tirat per un lloc de muntanya, ja podeu veure que Vallferrera no el tenen molt identificat. De fet, quan els hi he preguntat per on s'ubicarien en el mapa, molts d'ells han tirat la meravellosa carta de l'atzar,

imagino que està bé, potser el pioner del de Lleida, tal vegada no sé qui fa àcida al nord, té un poquito a l'interior cap a Girona.

No tinc ni idea ni idea Puado fira la fauna de Lleida Lazzaro sense Batzar

en aquest darrer la m'ha tocat una miqueta una miqueta.

Sí, sí, sí, la veritat és que no han anat gens desencadenats alguna frase, però anem a defensar també els nostres entrevistats,

també per a la gent té dret a saber el que el que li toca saber i punt, però, en qualsevol cas, Montse sí que és veritat que això ens dóna. Ens ajuda una mica a fer-nos la idea de que tenim deures pendents, oi?

Se molts deures pendents de fa molt temps. Jo penso que anem enrere en el tema de l'Administració, en el tema de l'administració d'aquí del territori, i que això és el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ara la Vall Ferrera és on té més hectàrees per part de la prova. Tampoc no ens aporta demà. Jo penso que la resta, també de sumar corrents, no els interessa que et portin el debat. Algú hi ha darrere de tot això no implica que els surtin massa car surt massa cara a i el model, diguem-ne,

de creixement que es proposa, el que s'ha dissenyat per aquesta zona no acaba de foques,

lo no hi ha cap cap tipus del creixement és bona, hi ha part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Per això el mal el 10%, per cent,

doncs, intentarem des que aquest dia ho pugui passar el 12 o 15 que pugui créixer d'alguna manera, senyor ja veuràs com en les propostes en Joan intentaré ajudar i et preguntaran després que ens posi nota una mica també la proposta que fem des d'aquí i, senyor Soler, no marxeu, perquè més endavant els vostres serveis seran novament requerits. Aquí em quedo, i ara també saludem un altre ilustre col·laborador, perquè aquí el no cal de això. També volem comptar cada setmana amb el mestre geògraf Guifré Lloses, que es coneix al país, com com si l'hagués parit, una miqueta Guifré a la tarda, quin parte part m'agrada exclusivament la Montse, no mola Montse y cariño y Ponce. Molt bé. Ara sentia molt que la gent li diu que quan sent les paraules Vall Ferrera, però segons tu, realment, què és el que ens hauria de venir

al cap 3 idees molt saber per favor. Doncs, vinga, el primer, el nom que es digui Vall Ferrera ja ens indica una cosa, el ferro, perquè en aquesta vall que és una vall d'alta muntanya pirinenca, a tocar d'Andorra el ferro, i ha tingut un paper clau els romans a l'estrella l'anaven a buscar, per exemple, als boscos de la banda esquerra, els boscos de Virós i, de fet, a tot el riu s'hi van construir Fargas que aprofitaven la força de l'aigua per moure malls gegants que picaven i mullada en el ferro a muntanya. I d'aquí ve el nom de Vall Ferreres. I, de fet, la Montse ho pot dir, però ara hi ha una farga bastant important. així.

Montse és així.

I la gent la visita, la coneixen, no sap massa re de re Gero que he buscat la gent quan puja aquí dalt L'únic que coneix és la Pica d'Estats, la Pica d'Estats després ho sabrem més a fons, si la gent coneix o no coneix la Pica d'Estats. En qualsevol cas, tenim aquesta primera qüestió.

El ferro, les fargues ja portaven, perdoni si no, no faig, però no hi ha un ventall d'equips capitals, però sí que ningú coneix, per exemple, vapor o hecho Pica Roja al nord i Celsa l'àvia d'Aixeus. Hi ha una ruta que es diu Joan Jubany, que fa que la ruta està 28 En 24 hores o menys és clar que també hi cap tot això està aquí a la Vall Ferrera.

En segon lloc, doncs, tal com el seu nom indica, ens trobem en una vall, una vall d'alta muntanya, estreta i encaixonat de les 3 valls secundàries que drenen la Noguera Pallaresa, Àneu Cardós i Ferrera. La Vall Ferrera és clarament la més escalada i estreta, simplement perquè el seu aparell i glaciar que la va excavar inicialment era el més menut. Això condiciona clarament el seu poblament només 6 poblets menuts habitants repartits aquesta vall Aragó es basava en l'indret de Bazán Alins Àreu i la força d'Àreu montse l'estiu,

la població es duplica, es triplica els nuclis,

es duplica tu no pots fer triplica hi ha moltes segones, ja que passa 15 dies a l'any 15 dies l'any i prou sigui bo és que hi ha gent que ha arreglat bordes no han arreglat porcs que fa 40 anys que hi són correcta.

Això també ha servit perquè algunes bordes que caiguin

trossos s'hagin arreglat si això també va patrimoni de la UAB.

Molt bé, aquí fer el tercer element. Doncs, finalment, el tercer element crec que és una qüestió de context general, encara que aquesta hauria de ser, potser el primer element a tenir en compte la Vall Ferrera és les valls més característiques del Pirineu occidental. Ja sabeu que el Pirineu, a casa nostra, el dividim en Occidental i Oriental, i la divisió la podríem situar més o menys a la confluència del Segre amb el Valira, i el que és estrictament el Pirineu occidental català forma part del conjunt del Pirineu el que va del Cap de Creus al mar Cantàbric s'anomena Pirineu central o axial, que és on hi ha les principals alçades del massís tant és així que en el nostre cas concret, la Vall Ferrera alberga el sostre de Catalunya, com dèiem, la Pica d'Estats, amb una alça de 3.143 metres i uns pocs cims més que l'acompanya i que també superen els 3.000. Ens trobem, doncs, en una de les valls més representatives del que és l'alta muntanya pirinenca catalana i l'alta muntanya pirinenca en general,

no ferro cims pobles petits Montse hi afegiria és alguna cosa romànic romànic patrimoni sí senyor molt bé doncs no el tenim en compte també i ara com que estem ja en condicions de fer la ruta, anem a fer aquesta excursió per la Vall Ferrera el nostre caminar i oficial. Qui ha voltat per mig país? un home preparat, curtíssim a punt, per agafar les botes i enfilar de dret per on convingui receptora o mostra, home, d'assolir el seu objectiu al restaurant és el mestre, también estuvo y picat per Joan Vilaplana, que no és de la Vall Ferrera, però que de les trepitjades de canvi o no. I tant que sí. Bona tarda. Mestres molt avalada amb Joan Vilaplana. Cada setmana ens anirà fent la seva ruta, ens explicarà detalls del que puguem saber

a cada comarca que visiten, me n'aniré amb Joan Mira, farem la ruta dels Estanys treballant als estanys de Bayamo

de veieu molt bé i la resta que ho sembla, com ho veieu.

Montse d'entrada és una mala elecció afectat les compres

o, doncs, digui'ns 4 moments claus d'aquesta ruta,

se seleccionarà Mira, el primer és claríssim, ni més ni menys Pla de Boet una cubeta glacial bonica, perquè, si amb els seus prats verds rierols serp netejades i vistes increïbles, increïbles el segon, els estanys glacials d'alta muntanya, amb passarem fins a 4. Gerard en només dues hores i mitja de recorregut, en tercer lloc, al refugi de Bayamo, una opció per si 6 fatah i el de pernoctar a la zona o per si voleu fer ruta per acabar el circ de Bayamo una carena espectacular de 5 superiors als 2.500 metres amb algun altre nom, molt reconeguts perfecta jugant

si haguéssim de fer aquesta excursió amb un servidor, per exemple. I, evidentment no volguessin aguantar ni un segon, o si volguessin fer la ruta tot sol i caminar amb auriculars amb quina música la ferida és la ruta clarament amb aquesta.

Això és massive Attack, exacte, d'adob dels britànics,

Massive Attack, una melodia sinuosa misteriosa per muntanya, sinuoses i amb una aura de misteri. Penseu que tenim tors gran nom, poble mític, molt a prop situ,

un turisme de morbo e una mica en mica si estàs d'acord amb això, a Montse, que és turís any en què volen vendre i això que els de Barcelona, els de torn,

tots plegats, tots plegats, sobretot els de les persones que els interessen treure'n un partit molt bé i quines són aquestes? No, no, nosaltres el trobo molt bé, igual molt bé,

al revés del que diu, si no sempre n'hi ha de veritat, normal i corrent,

oi tant que sí, evidentment com tothom, només faltaria, Joan y 4 dades bàsiques. El desnivell, la durada, és una ruta molt assequible, Gerard, des del cotxe i fins al refugi de Bayan, que és on arribaran són uns 6 quilòmetres i mig tornarà pel mateix camí. Per tant, en total ens queden 13 quilòmetres, un desnivell d'uns sis-cents 50 metres més a menys que el primer farem de pujada i després de baixada, jo crec que amb 4 o 5 coses hem anat i hem tornat i, per tant, sortida perfecta per un matí molt bé, requisits per fer aquesta fantàstica ruta forma física, imprescindible per recórrer aquesta distància. Aquest desnivell, saber $$'s per camins d'alta muntanya, sembla portar menjar per evitar les famoses passes, les orelles, les celles aigua i estar molt pendents de la previsió meteorològica, com us deia, que al Pirineu, a l'estiu, és possible que ens caigui alguna tronada. Molt bé. Tenim molt clar tot això, i ara ens falta. El punt de sortida L'ideal és accedir fins al pàrquing de la Molinassa per arribar-hi, amb d'agafar la carretera, que recorre tota la Vall Ferrera, que és l'aigua, cinc-cents 10 i arribar fins a Àreu allà seguiré amb un camí asfaltat, que surt de la part més alta del poble i que atenció, aviat es converteix en una pista sense asfaltar. Seguirem amb un durat 12 quilòmetres que requeriran el seu temps i que el cotxe no sigui molt baix o, en tot cas, no vagi molt carregat passat deixant fer una pregunta a la Montse Montse a l'estiu per aparcar la Molinassa, cal reservar i cal pagar, oi Si els al juliol,

els caps de setmana i el mes d'agost, cada dia fins a mitjans de setembre fins a l'Onze de Setembre,

per deixar el cotxe al pàrquing, heu d'entrar a la web Àreu Pica d'Estats puntcom i són 5 euros per ajudar a la carretera

i la pista, aquesta en millors condicions. Catalunya Ràdio.

Joan ens deia és que el primer reclam destacat de la ruta és el Pla de Boet.

Exacte, el veurem quan només portem 5 minuts de ruta, el palauet és espectacular Maresca ens observar uns minutets des de la mateixa pista severa una mica alçada sobre el pla i per mar per, per tant, ens permet tenir unes bones vistes. Es tracta d'una coberta, glacial. Gerard, una mena de plana d'alta muntanya per entendre'ns que està situada a mil vuit-cents 80 metres d'alçada, idíl·lic, perquè observa, i també dividit pel bestiar boví, que en gaudeix de les pastures amb el riu que baixa de Yao, s'ha de plantejar anti i, de fet, és on hi ha el nostre embaràs Eva és particular, la Pica d'Estats, amb 3.143 metres d'alçada la Pica d'Estats.

Això és un referent que sigui farem si és el nostre. Efectivament. Ara el que farem és una enquesta perquè això mereix una enquesta al carrer, amb el senyor Soler.

Soler també ha portat la Pica d'Estats

una mica als carrers de sí sí sí sí és que si ens posem a parlar del Pirineu Occidental, hem de parlar de la Pica d'Estats, i us he de dir que amb aquesta pregunta m'he trobat amb molts nivells de respostes que aplaudim això. Doncs, miri, primer tenim l'Antoni escoltant Pica d'Estats ha respost sense dubtar Pirineu

una muntanya preciosa després m'he trobat amb el Luis

i tornant a jugar amb l'atzar Ens han d'acordar

amb el de l'home del principi l'ha tornat a encertar Vol

ser un picor de Catalunya Pirineu,

el següent nivell de mercat, la victòria, la qual sí que ha relacionat la Pica d'Estats amb una muntanya.

Però quan li ha tocat ubicar la muntanya i la sabria situa més complicat al Montseny per dalt, perquè darrere i per últim,

ens trobem amb la Immaculada i la Maria Jesús, les quals no saben ben bé el que és la Pica d'Estats, però que tenen una naturalitat meravellosa, per dir-ho Pica d'Estats.

que no sé què. Pues no lo sé; algo, no tengo ni idea un cabo de mar o una cosa montañosa. No lo sé.

Un Camp Cabra del Camp de Mar, una cosa muntanyosa novembre a Montse Allau, sense els posen una allau arran de mar,

prefereixen molta feina, ja molt bé, en tot cas,

Guifré que ens ha de venir realment al cap quan sentim Pica d'Estats, segons el meu punt de vista,

com ja s'ha dit vàries vegades en aquesta estona programa la Pica d'Estats el sostre a Catalunya amb 3.143 atenció i 45 metres la seva amenaça graves d'afegir 45 centímetres i 3.143 metres i 45 centímetres. La seva edició és exacte i amb contundència decimal, ja que fa pocs anys un equip de l'Institut Cartogràfic de Catalunya en va voler fer una revisió al mateix petit massís que hi ha a la Pica. Hi trobem també el pic Verdaguer, el segon cim més alt de Catalunya amb 3.129 metres i altres puntes que també superen els 3.000, juntament amb els massissos veïns del sud i del Montcal, un 12 a poca distància que ara n'era conforma el conjunt més oriental de 3 minuts de tot el conjunt dels Pirineus.

Gràcies. Mestre Guifré. Recordeu estem descobrint aquest nostre bonic país per la Vall Ferrera, perquè a Catalunya de llocs per visitar en tenim tants, però abans és que no caben a Suïssa i ara torna a jugar a l'NBA jugant, perquè ara em sembla que ens toca caminar una mica.

O. Ara coneixerem el segon reclam d'aquesta ruta,

els llacs d'alta muntanya, però, clar, aquí haurem de fer cames una mica de caminar, caminar quantes tones estem parlant.

Miri, entre una hora i hora i mitja i 3 quarts de ruta. De fet, això puja amb paciència o seguir molinet Molinet

i anar pujant a pujar caminar.

En tot cas, hora i mitja llarga i arribem al segon reclam destacat de la ruta, els llacs d'alta muntanya i quins llacs Gerard, 4 en total.

Per començar, ens trobarem els estanys dels corbes primer l'Estany xic i després, el gran des de la riba d'aquests llacs no gaire grans, podran gaudir unes vistes espectaculars, destaquen les coloracions rogenca i oxidada de les roques de la zona Hasél Guifré, doncs, segur que ho sap millor que ningú és un dels motius

pels quals la Vall es diu Vall Ferrera

a la zona d'allau i domina com en tota la Vall Ferrera els granets els esquís, sobretot aquests últims a diferència, el granit, les llistes, un tipus derrocar que és més fàcil de trencar per l'acció a l'aigua i el gel, i això fa que els cims que dominen, encara que lluny de ser arrodonits, no tinguin aquelles crestes gràfiques dominades per grans blocs, i entre els esquitxos i podran trobar insercions minerals Ferroser coses normalment vermelloses que porten aquest color en aquestes zones altes de la vall.

Fantàstic, perfecte. Juana m'has dit que trobaria un 4 del total,

però ens agradaria que ens en falten si mira entre 20 i 30 minuts després de passar pels estanys de les corbes arribarem al primer dels estanys de l'allau l'estany inferior bonic, perquè si amb les seves aigües cristal lines i gèlides i 10 minuts més tard, seguint el gest de l'Estany superior de ballar, una altra joia lacustre i punt final de la nostra ruta per la Vall Ferrera meravellosa

Guifré explicar una mica dels llacs d'aquesta part del Pirineu perquè aquí a la vora, si no m'equivoco y el llac més gran dels Pirineus Catalans,

doncs, sí, efectivament, tot el Pirineu axial català es caracteritza per ser unes grans zona lacustre, plena de llacs i estanys d'alta muntanya. La immensa majoria d'aquests llacs d'alta muntanya són d'origen glacial antigues cubetes, cobertes de gel que amb la fusió de les grans llengües glacials que dominaven milers d'anys enrere, han quedat reobertes d'aigua, formant llacs i estanys, i, tal com deia, Gerard no gaire lluny, d'aquí a la veïna Vall de Cardós, hi trobem l'estany més gran dels Pirineus, un estany que podem trobar amb més de 2.200 metres d'alçada, Certascan Certascan, efectivament, molt bé amb el seu refugi

i amb el seu ruc, que no sé si encara hi és. Recordo una vegada s'ha trobaria un ruc a Montse i algunes tanques, agradi especialment o no estanys

Si hi ha el que és una meravella de la mort, que és una mare elogia

Cs, el d'Aixeus recordo haver-lo fet i haver fet un bon tros de tartera també abans d'arribar a Espanya

puja bastant sí sí sí el Dépor i el Dépor a bord també també a la Vall Ferrera.

Això sí que ho té molt bonica, però també molt molt en pujada és el que toca,

reiterar que si es part del seu atractiu també justament el seu atractiu,

que es juga, encara ens queden 2 dels reclams de la ruta,

es podrà degustar just abans de començar el camí de tornada El primer és el refugi de l'allau més conegut com a refugi i Josep Maria Monfort està situat a 2.517 metres d'alçada, i mira perquè facis una idea és el típic refugi metàl·lic de la xarxa de refugis de la FECAC, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, molt petit, amb capacitat només per nou persones, i repeteixo, no està guardat. Per tant, només hi trobaríem l'equipament d'emergència bàsic. Això sí, pot ser molt útil si el temps empitjora i sempre hem de seguir aquella màxima era de deixar-lo millor del que l'han trobat l'ha fet servir, l'he fet servir grans arribar-hi, però no m'hi vaig quedar a dormir.

Molt revés. Ens queda encara un últim moment màgica que és l'entorn espectacular

de dalt de tot i que siguin dels Llacs. Es refugiava allau sí que és el circ de ballar, ho diguéssim, seguint la cadena d'esquerra a dreta, mé de corba Roca, travessada al pic de Yao i el com a Pedrosa el cim més alt de la zona fronterer amb Andorra i, de fet, cim més alt del país dels Pirineus amb 2.942 metres deixi'm dir que qui estigui fort no és el meu cas i, a més a més, tingui temps des d'aquí pot fer travessa fins al poble andorrà d'Arinsal o fer l'ascensió al coll alt com a Pedrosa, just en el cas ho vaig descartar Rio. El cert és que de les muntanyes notes les acabes el partit de la arribat el dia amunt i avall són no parar de fer excursions i i visitar llacs muntanyes i de tot jo a Sirte,

veieu és un bon exemple del que seria un circ eclesial diferent

si seria un exemple molt gràfic d'aquesta forma de relleu tan característica de l'alta muntanya, una mena de amfiteatre d'alçada, excavat i modelat per l'acció del geli dominat per Parets abruptes Vic crestes, Cercs, Estanys Valls, tot són formes de relleu que domina el paisatge d'alta muntanya i que la Vall Ferrera tots hi són presents de manera molt destacada.

Fantàstic. A la Montse ara és el teu gran moment.

Escolta, això escolta, aquesta música.

La música de veredicte d'acord, ara ens has de posar nota,

et sembla jo si aquesta ruta que ha fet en Joan, que ha explicat Toolson,

10 un do visita o i no està molt ben

explicada, et convido a un dia per anar a la Vall Ferrera,

segur que no accepto que no li posem un 5. No deuen dir per què, perquè hi ha un deute per què Montse un 10,

però molt ben explicada y por coneix molt bé el territori sí

que ha fet un govern com Déu mana acabar aquesta ruta

que, vaja, jo he anat la Vall Ferrera i a fer aquesta ruta,

en concret les rutes que fan trobar altres rutes a la Vall Ferrera

encara han de tenir sempre molt bé la Montse,

un 10, sí, està molt ben explicada la veritat.

Gràcies, Joan comença a fer amb un 10. La primera, a partir d'aquí, només es pot fer la Montse,

toquin la ruta entre recomanaries de fer participar, quina ruta o quina proposta, diguem-ne, de visitants recomanaries

a la gent que ens ha clausurat petit, una muntanya, hi hauria moltes coses,

el que creguis el camí ral. No sé el que creguis que tu diguis que digués Mira,

jo acabaré aquí hi ha qui parla de raons, suposo que ho coneixeu, que va tancar el cap de Creus fins al País Basc, i no ho fa moltíssima gent, i sobretot ho fa gent estrangera, més que catalans i espanyols no apunten ja ja de tot Europa que ho fa algun americà, algun japonès interessantíssim després tenim coses petites, que barreja que no canviï tant el pla de Tudela prima els boscos millors un accelerador, la hidràulica preciosa per explicar com es feia, va funcionar un pla fira del perro. Tenim les espatlles la percentual a una bona gastronomia,

també la girella és d'aquí la girella de la posada,

però no la girella. Em diuen això. El que és més, el Pallars Jussà va més avall a quin dia tripleta tripleta és diferent, es fa amb uns patiments, igual que la girella, però altres que no són els productes que a diferència del mateix, pot ser que en aquesta zona

també hi hagués on hi hagi algunes rutes senyalitzades marcada de pas d'exili de jueus que escapaven del nazisme que creua cap a Andorra. Potser és així.

Així és com passava en Montse saps jo crec que per vetllar

per vetllar vejam Montse potser no no no no el meu asseguro

perquè no ho sé però crec que podia fer com, per exemple, la majoria de la gent que vivia aquí com la meva família, l'equip per guanyar-se la vida feien contraban del cap a Andorra i saber què passava a l'ideari de neu sentits, no com ara, per poder guanyar-se alguna pesseta, no guanyaven, això funcionava així. Fa 70 anys 70 anys enrere.

Sí, sí, montse Moltes gràcies per acompanyar-nos

en aquest primer programa de no cal de Suïssa, espero que tot hagi passat bé, molt bé, que vagi molt bé Montserrat que nosaltres tornem d'aquí a 7 dies, anirem al delta de l'Ebre, us sembla bé, fantàstic. Ara, si marxem, però ho volem fer amb un apunt final. Volem dedicar aquest programa d'avui sobre la Vall Ferrera en Josep Lluís, en Josep, va morir a principis de juliol, i era l'últim Ferrer de la Vall Ferrera tenia 93 anys, ell ens ha deixat, però el seu coneixement sobre la forja, el ferro i la seva vall no ens deixarà mai per a ell. Aquest programa d'avui fins la setmana que ve.

No.