Cap a la vall Fosca: ruta fins a la cascada de Riqüerna a les portes del parc d'Aigüestortes

Són 2 quarts i ja estem informats o potser no del tot encara, perquè som dissabte, encara som a l'estiu i vés que no els vingui de gust que us donem alguna idea per voltar a la vora d'on sou aquí a Catalunya mateixa a nivell nacional. Perquè sabeu què passa? Que per gaudir d'una bona excursió de la natura del patrimoni i del paisatge no cal anar a Suïssa.

Senyores i senyors d'ara, i fins a les 3, aquí farem això descobrir o, millor dit, redescobrir un bonic racó de país. Salutacions de qui us parla amb Gerard López, encantat de la vida de Porter, Goss estirar una mica les cames, ja ho veureu Osasuna Hereu que per gaudir d'un bon paisatge no casen a Suïssa i avui anirem a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. En concret, farem una gran passejada fins al punt de rus, i quan diem punta volem dir punt no pas un punt, i també coneixerem la cascada de Rick Goerne. Això és el Pirineu Occidental. Vinga, va marxar,

però, com sempre abans un petit recordatori,

lleure sense implica i si ets un amant del nostre bonic,

paisatge i alegre. Patrimoni endavant, ets el lloc adequat. Però si aquest amor el demostra és potent el cotxe dins d'un prat per entaular enmig d'un sembrat o banyant en un estany d'alta muntanya, deixem-ho córrer aconsellem que baixis algun pot casar a la ràdio al de les Teresines, per exemple, a algun capítol de Crims i que tornis d'aquí una estona a les 3, ja estarem. Moltes gràcies.

Ja està.

No hi ha res més i recorda a muntanya la gent se saluda a veure

si ara sí fa vinc a Gavà tots cap a la Vall Fosca.

I quan diem la Vall Fosca és que hi anem directament. Per tant, saludem a la Sílvia Coll, Sílvia molt bona tarda. Hola bona tarda, on viu Sílvia exactament vall Fosca, a Vic,

el poble treball del 19 que hi ha i què està molt bé

i com abans que moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres, avui aquest dedica Sílvia.

Mire, treballo a l'Ajuntament, justament amb promoció turística, l'ajuntament de De la Torre de Cabdella L'Ajuntament de la Vall Fosca i a qui treballen per haver dit que es coneguin una mica més,

la gent té molt al cap Vall d'Àneu, Vall de Boí Les Valls, de la Vall d'Aran, potser la Vall Fosca zona, però no estan tan visitada a l'agost,

ja que hi podria haver més. veritat que durant tot l'any encara ara té espai per a gent que no és tan coneguda i que sembla que Xipre, que no pregunta, però hi ha molta gent que ni hi acaba d'ubicar.

Farem una cosa, ja que estem parlant d'ubicacions vol saber què? Per la gent el que li ve al cap a l'agent, que m'he entrevistat al carrer, quan sent la paraula Vall Fosca té tant i tant tinc molta curiositat. Doncs, això és el que ara farem, perquè això és feina del nostre home al carrer, el senyor Soler, que novament ens acompanya avui també dient Soleil.

També ens, senyor Soler senyor

Xavier Soler Amer Bona tarda tingueu molt honorat tarda companys companyes dir una cosa senyor Soler on heu anat avui a preguntar a la gent sobre la Vall Fosca, doncs, avui ha baixat,

ha anat al Baix Llobregat, Castelldefels més concretament, i és que no hi ha millor manera d'acabar una enquesta de carrer que poden ser una capbussada a la platja després, o sigui que bàsicament mos ha donat a la platja baròmetre allà també a casa seva, a la platja, anar molt bé i que ve bé, perquè aquí i allà ho 10 ser això, que l'enquesta, l'enquesta, senyores, vagi a la platja, es va elevar de perfecte, i això Gerard, centrem-nos en enquesta Com dius a Castelldefels, he parlat amb el Rafel, amb José María, la Teresa, el José Luís i la neu, i la Martina, que han decidit jugar juntes, i, com no podia ser d'una altra manera, els he començat preguntant que els ve al cap quan senten Vall Fosca i hem fet un ple, no podran celebrar un ple perquè tots i totes han sapigut ubicar o s'han apropat molt fosc a un Valle de los

Pirineos muntanya, año y Ola ubicaria el Mercadal de Catalunya

pel fosc a una vall del Pirineu, que ara s'està fent a l'estiu a la Vall d'Aran.

Ver bones notícies bones notícies, menys la Vall d'Aran, cap a dalt, però ells s'han s'han apropat, s'han trobat una mica, però he de dir encara així que no poden fer festa, perquè jo ja saps que a mi m'agrada molt indagar. He volgut veure fins a quin punt coneixien la Vall Fosca, als nostres entrevistats, i per això seguidament els hi he preguntat pel riu que neix a la Vall Fosca, al riu Flamisell.

Això ja és pujar el llistó, es complau d'elles com confluir a la majoria ni ni la Vall Fosca. M'imagino que 10 ser complicat han pujat una mica

el nivell de la pregunta, i aquestes han estat les respostes, la missa de no ser una muntanya, una cala

les haurà amb vaixell.

Ell, un poble no és una idea de res. El cap pot ser un animal, pot ser un lloc, no té ni idea,

això no era una muntanya Un animal una roca pot ser qualsevol cosa

El Flamisell si el dia et semblen les respostes

Tenim molta feina al mes de maig, perquè no estaven en qüestió. La pregunta del riu era ja de nivell era denota la Vall Fosca, tampoc tan malament això no ens han ubicat a la Cerdanya, que ja és a l'Alt Pirineu i Aitor malament, de mirar en positiu

i una vegada més, certificava el que diem sempre en aquest programa que digui amb aquesta seu desconeixença de la platja respecte a la muntanya, també passa al revés, molta gent de l'interior del Prepirineu del Pirineu, de la muntanya, quan se'ls pregunta per l'àrea metropolitana, per exemple, algun racó de Collserola, el que és la Serra de Marina, també també amb peixos. Per tant, aquí constatem això, simplement només ho constatem, que ens falta connexions una mica els uns als altres. Gràcies, senyor Soler, per la seva primera intervenció no hi ha paraules, com sempre, avui, l'altre dia ara Guifré Lloses el nostre geògraf que es coneix absolutament tot, molt bona tarda, bona tarda Guifré, com que coneix és i tot el país t'han dit mai que Pujiula ja no, no tenim allà no el guió. El jove es desplaçava tot collages tutor, cada racó i cada masia, cada taller i cada cada cada raconet. En fi, ara és el torn del nostre geògraf y perilloses. Vull fer abans que res de semblant, l'opinió de la gent del carrer, i si hagués de respondre com el president Pujol, jo diria que una bona política nacional seria enviar

un un les i on uns quants fa segles de l'Enciclopèdia Catalana a casa,

totalment. Acabem de llançar una idea aquí el gran programa no cal anar a Suïssa, però, dit això, aquesta primera idea ara estaria molt bé que cometessin 3 , si hi ha més concretes sobre l'agent que li ha de venir al cap, que li pot quedar gravat, quan sent la paraula Vall Fosca b 3 idees

exactes. Gerard primera, en el conjunt del Pallars tradicionalment s'ha associat al Pallars Sobirà a l'alta muntanya, més forestal i ramadera, i al Pallars Jussà, la muntanya mitjana més agrícola degut als menors relleus Amb tot, si mirem el mapa del Pallars Jussà, té una mena de apèndix septentrional, que trenca aquesta esquemàtica. Descripció són per un cantó, la Vall de Manyanet i, sobretot, la Vall Fosca, una vall d'eix nord-sud, d'uns 20 quilòmetres de llargada, clarament d'alta muntanya, i que forma part del que anomenem Pirineu axial l'artèria, que configura aquesta vall és efectivament, el riu Flamisell que recull les aigües d'un important conca lacustre i les condueix fins a la Pobla de Segur, on influeixen a la Noguera Pallaresa, el principal curs fluvial del Pallars i escoltar aquí som el nom, el nom de la Vall Fosca. Aquí probablement, podríem dir que el nom fa la cosa, i és que la Vall Fosca és una vall profundament excavada i de qui prové el seu nom, de la manca de llum que hi arriba especialment a la seva part superior. I quan el Sol, s'amaga darrere les altes muntanyes fruit del seu empresonament, no és gens menys pel Montseny de Pallars autèntic sentinella. De la vall té una alçada més de 2.800 metres, i la seva falda cau directament al fons de vall amb un desnivell de mil de més de mil quatre-cents metres verticals. molta verticalitat realment és molt de desnivell entre la que la llum del saló, que entre la fondalada de la vall i el punt més alt és increïble, és la primera idea,

però en tenim moltes més. La segona, que crec que va molt lligada amb la població exacta,

tal com ens deia la convidada a la vall, actualment té menys de mil habitants amb una baixa densitat de població de aproximadament 5 habitants per quilòmetre quadrat. En tota la vall hi trobem 19 nuclis de població, tots ells de molt petita dimensió i població. Fixeu-vos, però els noms tan bonics i genuïns del Pirineu d'alguns d'ells, Cabdella o cap amb la Pobleta de Bellveí Estevill amb Envall en This Castelles Taüll Beranui, Laplana Monrós, estem oberts Aguiró, Pau Rovellat, Monrós Molinos La Torre de Cabdella, aigua Villa es pugui,

i la Central de Cabdella s'hauria ara, ho deia en Guifré Cabdella, bé, de burro o Cabdella,

amb pedra de patata.

Els 2 l'apartat a en no val val que el poble de l'app del municipi és ampli, y aquí perquè molt nostra la vam fer la nostra com la l'original va originar en p de patata. Aquest sentit més nostra i escolta,

ara comentava la Pobleta de Bellveí Guifré és un bon lloc per visitar també i per dinar, i després, per exemple, de fer una caminada per l'estany de Montcortès l'estany de Montcortès,

exactament un un estany singular, ser molt més meridional que la resta d'estands al Pirineu, però també un estany de menys alçada i amb una aigua amb una temperatura més bona que acompanyen, un lloc idíl lic per anar a fer ara Sharp. Ara no se pot banyar, però ara no saben què més que a més tercera, l'activitat ramadera tradicionalment hi ha sigut molt important, però sí per una activitat econòmica, ha destacat el darrer cicle. La Vall Fosca ha sigut per la seva capacitat generadora d'energia hidroelèctrica ja el mil nou-cents 14, entrar en funcionament el salt de Cabdella, la primera central hidroelèctrica de Catalunya, i, posteriorment, dues centrals més, una mica més avall, la de Molinos i la de la Plana, la Central de Cabdella,

que, per cert, es pot visitar i que realment s'hi podrà un euro i que val molt la pena que és molt interessant.

Efectivament, la Central de Cabdella és un exemple paradigmàtic de tipus de central elèctrica d'alta muntanya. El gran desnivell existent entre l'estany Gento a 2040 metres i la pròpia central és de més de vuit-cents metres permetent una gran potència generada per la força de l'aigua a través d'una llarga canalització de 5 quilòmetres, tot el que suposa l'aprofitament d'aigües del sistema de l'estany Gento embassament, funicular central, ferrocarrils, equipaments, diversos habitatges forma part d'un conjunt de patrimoni industrial de primer ordre perfectament ordenat i visitable, i que destaca en qualsevol visita aquesta bonica ball. Per cert, que, senyor Soler, crec que té previst preguntada l'estany

Gento més endavant que sí i parlarem i parlaré molt bé i sorprenent també re per acabar, l'experiència de la Vall Fosca

no és més que una primerenca iniciació de tot un sistema d'aprofitament hidroelèctric de la Noguera Pallaresa i els seus afluents, i que, entre altres coses, va comportar una important modernització i transformació d'aquesta part del Pirineu, ja sigui des del punt de vista del seu paisatge, de les seves activitats o de la seva població.

Ara que dius això em ve al cap, no us perdeu un llibre, no sé si el conèixer si Sylvia el tots plegats és un llibre que explica la primera en primera persona, amb la veu d'un nen com un problema de la Vall de la Vall Fosca viu tot el procés que es va fer de construcció de les Preses i com aquests pobles van ser mica en mica transformats i que van ser dels primers a Catalunya en tenir llum. un llibre de Pep Coll que es diu el segle de la llum. No sé si ho coneixeu és deliciós, és fantàstic el llibre

El part d'una part de la Noguera i una part, una part de realitat. Però realment és molt interessant, i molt a la idea. Si s'hi explica,

explica com l'agent tenia els masos, tenien una sola bombeta amb un fil i amb la bombeta anaven com per les habitacions estirant el fil, i així d'aquesta manera, podien il luminar les diferents estances, una pausa. I tornem.

Catalunya Ràdio obre el torn a l'estiu més especial

a veure calma, Suïssa, no.

I el nostre gran caminar era oficial, que ha voltat per mig país és el mestre, ja ho sabeu, en Joan Vilaplana, que no és de la Vall Fosca, però portes hi ha unes setmanes que el seu cas, com si ho fos ofuscat portes i pesat i amb aquesta sortida, com estem molt bé t'agrada la sintonia aquesta company

M'encanta, la sintonia que m'acompanya Gerard

és que l'has trobat també declaració molt bé. Es tracta de buscar sempre el que més t'agradi exactament jugant aquesta sortida, on comença i on acaba,

explica que la Sílvia d'escolta. Doncs, miri, intentaré explicar-ho millor que puguem avui a la Vall Fosca vaig pensar escoltant, fem una ruta més tranquil·la, que segur que la podrà fer tothom amb una passejada molt bé. I, per tant, agafarem la Vall de Riquer moderna, amb dianes i Lorrio moderna, una vall secundària de la Vall Fosca, i pujaran fins al Puntet de rus a veure l'espectacle de la natura, que és la cascada de Ripoll, fa un salt d'aigua d'aquells xulos xulos.

I això és des d'un pont que el context de rus és perquè hi ha un punt, un context on has d'anar des del 10 i des d'allà ja veus la Cascada a tocar. Fantàstic, escolta, això ja em fa venir ganes d'anar-hi, però sí, però per tu quins són els reclams d'aquesta ruta?

Va primer reclam Cabdella El darrer nucli de població de la Vall Fosca a mil quatre-cents 10 metres d'alçada i punt de sortida de la passejada La vaca que més adequat segons reclamava l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per a aquesta vall del Riuet, una de les vies d'accés menys coneguda. La tercera, el context de rus i la cascada de Rico. Etna objectiu de la ruta, i reconec raconet bucòlic

Ã'mnia poc Gerard, Joan a veure cada vegada

es vegi que seria cada cop més lamentable de $$'s amb els teus efectes creatiu. Miren, creatiu escoltant em surt per aquí i digui Silvia Què n'opines no de la vaca dels atractius dels atractius que ha explicat en Joan La

vaca famosa trobada de signar el pacte a la muntanya i la gespa trobarà una gran cita. La veritat és que té quasi tot el que fas és amb pedra del primer tram pedraz

dels primers mandats sortint de Cabdella cert cert,

això no sortia el xilè, no, no, això està ruta,

l'he fet fa una mica de temps, i, a més, la vaig fer a l'hivern amb neu. veritat que surtin de Cabdella i aquesta zona empedrats, i si l'acaba està enganxada ple que, en fi, anem per feina Joan,

quina banda sonora li posaries aquesta sortida? Perquè ja saps si anem sols i volem caminar amb auriculars. Hem de buscar una música.

Jo crec que els paisatges de la Vall Fosca s'escau una mica de pop metafísic.

Sobre això pot el tema sobre el disc de la mida de la gran Andreu, aquest minimalisme característic de l'etiqueta pop metafísic que han popularitzat músics com El Petit de Cal Eril o Ferran Palau. Crec que potser una molt bona banda sonora per acompanyar el corriol que recorre l'inici de la Vall de Ripoll des d'aquests empedrats de Cabdella, fins al Puntet de rus, i la cascada excel·lent i dades bàsiques per la sortida Mira són poc més de 4 quilòmetres, ja ho dèiem, una passejada es faci la passejada apte per tots els públics, 4 quilòmetres fins al Puntet i la cascada i la tornada a desfer camí. Per tant, farem uns 8 quilòmetres en total, desnivell uns quatre-cents 50 metres. Per tant, calculem que unes 2 o 3 ocasions en què s'enfila y mi vaig estar una mica més, però perquè ella era a l'hivern, hi havia neu ja i s'havia d'anar més al més alt, tanto dues tresoreries. Fantàstic requisits per la ruta va veure com sempre que anem al Pirineu i em faig pesat amb això haurem de portar, encara que sigui estiu la roba d'abric a la popa per llegir els costos.

Y la mateixa frase posa tots els guions que deixa clar, estem al Pirineu, amics, oients, sàpiguen que en Joan fa un cop al país.

Tercer, perquè li havien pregunta que s'ha de dir, és a dir, perquè la gent que ha estat posarà fa tant de tempesta i tu estàs amb els teus pantalons curts, samarreta de tirants deixat i calçat adequat, i una forma física que ens permeti fer la ruta, divideixen les coses, alguna cosa per menjar, sobretot aigua, formada, formació bàsica i protecció solar per als ulls i la pell. Si fa bon dia, això sí que ho té més ara a l'estiu el punt de sortida de la població de Cabdella a la capçalera de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, i arribarem a través de la carretera de les cinc-cents 3 que surt de Santpedor. Molt bé.

Si Sílvia alguna cosa ha dit, i de moment tot correcte correcte,

molt correcta, sobretot jo dic que és una pàgina d'ETA i és un camí molt, molt agradable despe­ sa. Y un desnivell que fa una mica més jo dic y y però em sembla que aquí són quatre-cents 50 metres

de desnivell, és una d'aquelles considerable,

una ruta, per exemple, que ve el que faci moltes famílies o no s'ha d'anar una mica preparat,

de la qual moltíssima gent moltíssima gent adquireix la recompensa d'arribar i que falta aigua. Tota la taca ha d'arribar fins això, ara l'actriu la Juan i durant tot l'any.

Fantàstic, doncs, ara sí, ja hi podem anar. Joan fem repàs dels reclams d'aquesta ruta o passejada. El primer, com deia més justament Cabdella mateix i a Cabdella,

una visita que val la pena és l'església romànica de Sant Vicenç referenciada per primer cop al segle XI i que la trobareu una mica aixecada sobre una roca que la situa una mica per sobre de les cases del poble, una església declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, i, de fet, la ruta surt de la plaça de l'església de Sant Vicenç. Hem d'agafar el camí que porta, que puja fins al port de Ruz un coll que per l'altra vessant comunicar amb la Vall de Boí Gerard fantàstic,

doncs, ja tenim d'entrada una mica de patrimoni abans de començar a fer cames, segons reclama, doncs,

mira amb el fet d'entrar, atenció a l'únic parc nacional del país, el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i fer-ho per la Vall de Ripoll, que no seria l'accés més habitual. De fet, uns metres abans d'arribar el puntet de rus, ens trobem amb un petit cartell de fusta que ens anuncia que estem accedint a la zona perifèrica de protecció. Això què vol dir? Que no sabem encara a la zona més protegida, però aquí ja sí que hem de tenir clares certes normes, per exemple, no collir flors no collir fruita, no collir bolets, no guanyar-se en llacs o tolls, ni practicar cap altra activitat aquàtica i, sobretot, pernoctar als pobles de davant de la vall o els refugis d'alta muntanya,

respectar més que mai la muntanya totalment i els seus elements. Doncs, escolti, això està claríssim, però queda encara el tercer reclam d'aquesta ruta,

i és el punt d'arribada el puntet de rus que travessa el riu i la cascada de Ricky Lluerna tots 2 situats a mil vuit-cents 55 metres d'alçada. Haurem fet aquests quatre-cents 50 metres de desnivell que dèiem, és l'objectiu final de la ruta. Val la pena fixar amb la cascada un salt d'aigua que recull els barrancs de França i de les mainaderes. Jo no he trobat per enlloc l'alçada oficial de la cascada igual. La Sílvia ens la pot dir Jo vaig calcular que serien entre uns 7 i uns 9 metres de caiguda d'aigua. Per tant, s'hauria que vius.

Jo també diria una cosa més o menys, no? Sílvia que arriba a Macau de vaca Cava té, jo diria una cosa, oi que sí, que era de molt alta

i no sé si entre 7 i 9 metres ja són, en tot cas, és una alçada que la converteixen en cascada espectacular. que no cal anar a Suïssa pel cas Casas i que, a més a més, és una imatge que a l'estiu és molt refrescant veure tota aquella tot aquell vida 10 d'aigua que va caient per la cascada de governar els que estiguin forts al que dèiem abans poden pujar a seguir el camí, que sàpiga una mica més hi ha dues hores o dues hores i mitja aproximadament arribaran al port de Ruz que separa la Vall Fosca, de la Vall de Boí, ja ho dèiem abans Ara bé, el camí a partir del context de rus això és empènyer una miqueta si són els meus, jo no vaig tirar més amunt, i jo em vaig quedar escoltant i havíem fet el dia de vaga, ja era tan bonic el paratge del Puntet de Roser Casado, del Riuet me veig y perquè venia de guanyar gracies, y qué hacen. Y si tinc temps de deixar Cabdella de baixar els pobles de la Vall i fer un bon àpat, és una ruta de salts d'aigua,

però no és una ruta de Stavanger a qui no, qui vulguis Tànger,

qui no n'hi ha, no, no, aquí no n'hi ha, però escoltant amb la cascada d'aigua per estona

el seu via de la Vall Fosca i ara més en genèrica l'estat més conegut, segurament 10 ser l'Estany, Gento no té a veure amb el conegut,

perquè quan arriba el telefèric que tothom coneix,

vol saber si realment la gent coneix més o no coneix Mentrestant, Gento vol saber què diu la gent del carrer a veure a veure quin ha estat mig, com sempre per saber-ho. Anem a consultar el drama del carrer el senyor Soler dient Soleil digui'm senyor Solé Buhos direu perquè els seus entrevistats coneixen o no coneixien

Gento Gerard Sílvia, per desgràcia, he de dir que no, no, no, no molt, ja que només un entrevistat ha sabut reconèixer que és

se n'ha de l'estany Gento del Pirineu. Està bé, però conèixer que hi havia gent que era allà fer excursionisme i que era un lloc bonic també fresc com la no s'ha pogut trobar

i no reconèixer que Gento la resta de la gent toca, s'ha entrevistat, no anem a parlar dels entrevistats, que són el Jose Luís, la neu i el José María, que podem dir que davant de no conèixer gent tot això, si han vingut a jugar i s'han atrevit a fer una aposta a veure si guanyen ni idea los Rio. No sé no sé si un riu que té al cap, quan sents la paraula.

Siento un bar.

Una montaña.

Perdona, hi havia un jugador del Madrid Castella

en aguantava Paco Gento, en Paco Gento, que jo estava esperant que algú d'aquelles en què recorda que m'encantaria. Però igualment he de dir que tenim una resposta molt original, també que de la Martina i la Teresa l'han compartit i totes dues ja han tret la La resposta més original ve al cap, quan sents la paraula Gento molta gent.

Y Negro. Es buena gente.

Y lesiona gente Asensio suposo que és això. Ovació ovació, realment sempre s'hauria que sembla que té trampa.

Té trampa de preguntar per què. O y Colomina que també ho fa fàcil, llavors, a mi em pregunten l'àmbit del president Puigdemont, estaria desorbitada, faltava les tanques

jurava que la pregunta era justament per saber si era un estany, no era un riu, era una mica el joc que feia una mica de trampa. Era una manera també molt crec que prou prou interessant per saber per on caminem, senyor Soler, moltíssimes gràcies a les seves aportacions. S'hauria ara ha arribat el moment de la veritat. l'hora de votar apunt.

Doncs bé, la seva votació és clau,

perquè ha de posar nota a la ruta del nostre mestre Johan. Sabia no sé si és molt dura del al 10, quina Nathalie Poza se la ruta, i, com ha explicat la ruta del nostre company Joan

pensar que el Camp Nou ens agradaria un o un noi afecta, segur segur, eh, tant Segur que sí que siga un nou director general, que és cert

que al principi s'ha d'aixecar la nostra aquí d'aquí.

Per això, no precisament el 10 de Bengala y Sílvia La ciudad y negra surt dormir tranquil a buy, càstig.

Estopa Sílvia, moltes gràcies, però abans d'abans de deixar-ho perquè se'ns acaba el temps amb tu, quina ruta alternativa ens recomanaries per la zona juega mucho.

Y, mire, yo recomanaria ligrams per exercir el dret dels pobles per pagar ara a partir de la plaga de Monroe, a Beranui arribàvem a veure un mirador espectacular que veiem a David fa molt molt espectacular de la vall exterior i de fred de cara al directiu. I volíem veure tant que he dit que aquesta ruta no me n'aniria, agafaria el marit i m'agradaria posar a l'estadi, tot i la de Columbine,

que, a més a més, permeten veure les antigues restes del Rei i els que hi havia al capdamunt, eh que sí, quan es feien les les construccions que veuen,

veuen encara travessa el primer que fa bé que funcionava a principis del segle XX, perquè ara, com aquells altres que és una mica de dir que aquí no expresses dels adjectius feta amb pedra de granit i allà ha caigut del tren i que allà hi va haver una vida de segle. I ara sembla que anem on s'acaba el món. No? Miri que s'acaba el món perquè no hi ha cotxes,

no hi ha virus al final el que deixa el que continua havent-hi i sempre hi serà, és un un patrimoni molt gran històrica, també natural, que és el que hem volgut explicar, i, en qualsevol cas, també humà, com ens ha demostrat la seva via avui, que ens ha acompanyat amb aquesta meravellosa sortida, tornarem d'aquí a 7 dies, i ara resta més acomiadar la setmana que ve, l'últim programa anirem a la serralada amb més pressió humana del país, ben bé al revés del que ara explicava la Sílvia, anirem a Collserola, la Seu hi ha moltíssimes gràcies. Ens veiem per la Vall Fosca, evidentment,

el cap de setmana i molt greu a nosaltres a 10 seu

i la resta igual Joan Vilaplana, senyor Xavier Soler, Amer, Guifré Lloses. No hi ha molts per expressar la gratitud, com sempre. Moltes gràcies, senyora Cid, i recordeu a Catalunya mateix Tenim racons per la i per vendre alegres paratges que quan els descobrim ens van dir

amb orgull és que no cal anar a Suïssa a negociar.

No. No.

No.