Cap al Baix Ebre per una ruta litoral de 26 cales!

Són 2 quarts de 3, som dissabte, som a l'estiu i tant si està de vacances, com si no, segurament us ho veu pel país, i potser esteu fent el gos per algun racó d'aquest petit nostre racó de món. I escolteu, una cosa i aquí som us ve de gust que us donem alguna idea per voltar a la vora d'on sou. Ara no és el cas, però no marxeu, no marxeu, perquè sabeu què passa? Que aquí farem això, descobrirem el nostre país, perquè per gaudir d'una bona excursió de la natura, del patrimoni i del paisatge, no, no cal anar a Suïssa,

no d'aquí a les 3 de la tarda. Farem això descobrir o redescobrir algun bonic racó d'aquest país. Salutacions de qui us parla amb Gerard López Tenim per davant mitja hora per adonar-nos que per tenir un bon paisatge no caben a Suïssa, i avui hi anirem pel sud, a tocar del delta de l'Ebre. Volem fer una caminada al litoral, més que planera, pel famós sender GR 92, anirem pel Baix Ebre de l'Ametlla a l'Ampolla, però abans, com sempre indispensable, que us fem un petit i amable recordatori,

lleure sempre si ets un amant del nostre bonic,

paisatge i alegre. Patrimoni endavant és el lloc adequat. Però si aquest amor el demostra és fotent el cotxe dins d'un prat per entaular enmig d'un sembrat o banyant en un estany d'alta muntanya, deixem-ho córrer aconsellem que baixis algun pot casar la ràdio al de les Teresines, per exemple, o algun capítol de Crims i que tornis d'aquí una estona a les 3 ja estaran. Moltes gràcies. No ens hem deixat rars i recorda a muntanya la gent se saluda sí doncs vinga va ser diem

que anem cap a l'Ebre anem-hi Anem-Hi de drets, i avui qui es coneix el tros, com cal, és l'eina de Barajas, bona tarda i no a la tarda i mil. Gràcies per ser aquí nosaltres, a d'altres,

a veure, tu no ets Raval de Cristo, del Raval de Cristo, i això és terme de Roquetes, o incorrecte.

La Raval de Cristo és un poble petit i la forma l'Ajuntament i Roquetes,

i, per tant, podem afirmar que veïns de Roquetes També

es va tancar la gossera, y ustedes un top

i quan sona una visió metropolitana o folklòrica de l'Ebre, ja ho sé. I demano perdó, perquè no saps la il·lusió que en fa poder posar aquesta j ha volgut de Roquetes, perquè suposo que tu no et fa tanta gràcia y,

bueno, va seguir si et diré què els he dit moltes vegades, està farta d'aquest desembre, no, i des d'aquí us agrada més, m'ha agradat més símptomes orgull y cuando cosa quan ha bolcat l'escultor y quins siguin, quan quan va ser l'última vegada que les petites Roquetes sí que hi ha portes, jo porto aquí vivien a Barcelona fer-ho, però jo vaig quedar fins que siguin de nova planta de Roquetes, a la Raval de Cristo, que arriben a desconnectar, et coneixes la ruta que farem avui en aquesta zona de l'Ampolla, l'Ametlla, la zona, si m'agradaria dir que la ruta també, perquè l'he disfrutat, però no, no, no m'ha sortit molt bé.

I aquests són coneixes el senyor Soler, conèixer el senyor Soler, el senyor Soler. Pregunta que ho sabeu, a la gent que en sap del lloc on anem i cada setmana el senyor Soler surt al carrer dient Soleil. Senyor Soler, els presento Ainhoa sense o molt bé. Escoltem avui, senyor Soler, trepitgem, les Terres de l'Ebre, i jo el que voldria saber és on heu estat aquesta vegada per fer de reporters, perquè l'altre dia punyetera us vau quedar a la vora de casa, poques ports, l'altre dia.

Si és cert, és cert, l'altre dia vaig quedar per aquí per Barcelona, però avui hem fet un canvi radical en el bé, i és que per parlar del delta de l'Ebre, manat a l'altra punta del país, on ha anat on es va mirar, he estat a la Seu d'Urgell a la Seué així si un reguitzell pobles que també demostra que no cal anar a Suïssa, això també ho té allà. He parlat amb la Clàudia, la Natàlia, el Carlos Larrosa, la Ruth i la Laura, i com no he començat preguntant què els ve al cap quan senten delta de l'Ebre i que, com ha anat aquí? Doncs, miri, podem dir que el Carlos, la Laura, la Rosa i la Ruth, saben el que és el delta i inclús s'han llançat a ubicat

en el mapa mosquits i bon rotllo, on acaba Catalunya i comença el País Valencià,

Castelló, si el delta de l'Ebre, si no els camps d'arròs, i així si en un lloc molt maco

l'error sobretot la desembocadura de l'Ebre, els típics barquer que vas a veure per menjar i quan fan la costa des de Mediterrani es tiren cap baix Sant Carles de la Ràpita una mica més avall ha molta diversitat

d'animals aquàtics. I tot això que és molt bonic, sé que està tocant la part baixa

de Tarragona, em sembla una mica de tot Una mica de tot,

s'hauria de conèixer més sobre si me sorprèn que no ho tinc tan clar que et trobes a faltar. Parlen així, dubtosos.

Pregunten ara sobre l'últim racó que hi ha darrere de les Alberes, també, potser dubtaria també podria ser, en tot cas, Soler,

què més tenim si tenim més, perquè ens hem trobat amb la Clàudia i la Natàlia que jo he de dir que crec que els ha passat una mica com quan et poses nerviós en un examen. No saps ben bé què dir jo crec que els ha passat això i que s'han desubicat una mica de l'Ebre.

aquí, a Espanya no era normal per no fe que quan escoltes al delta de l'Ebre,

la Núria mapa de Catalunya,

cap a dalt que el va col·locar el deute cap a Girona, és una bona reestructuració,

una mica de la geografia del paisà,

i no la reestructuració del tot, perquè han girat del mapa, bàsicament, aquesta recomposició geogràfica

del país ens fa una mica de perles també per saludar el nostre geògraf Guifré lloses malbaratat de Guifré a la tarda, a veure, Guifré ara sentíem aquestes explicacions de la gent de la Seu a l'Ebre. No desemboca justament precisament la Costa Brava,

el president, no, sinó que més aviat a l'altra punta del litoral català, i, en tot cas, quines idees, creus que ens haurien de venir al cap a tots plegats, quan sentim això delta de l'Ebre. La primera és que ens trobem en un llac únic del país i pràcticament de tota la península Ibèrica. Ja sabeu que un deute és un accident geogràfic produït per l'acumulació de sediments transportats per un curs fluvial, en aquest cas, al riu Ebre, en la seva desembocadura, al mar bé, al delta de l'Ebre és el delta més important de la península Ibèrica i, alhora, un dels més grans i importants a la riba mediterrània, juntament amb el Roine, el pou Itàlia i el Nil a Egipte, fins que arriba un dia que el se l'han passi en segon lloc. En segon lloc, si parlem del delta de l'Ebre, és obligat parlar del riu Ebre al riu que el nodreix l'Ebre és el segon riu més llarg de la Península després del Tajo OTG, com diuen els portuguesos, i també és el segon riu més cabalós, després del Duero l'Ebre, que neix a tocar de la serralada dels Pics d'Europa, Cantàbria té una conca vestir Sima i es nodreix de tots els grans rius pirinencs, pals com el 5 a l'Aragó, el Gállego, el Segre, el seu origen etimològic més acceptats és el que li van donar els ibers que anomenaven Precisament IVA aquest riu i que aquest mateix topònim donava nom a la península Ibèrica, però també recordo que era una marca de camions fa uns anys. I el tercer, finalment, en tercer lloc, és obligat exposar que el delta de l'Ebre és un espai altament sensible més en els temps actuals, suposar un ecosistema humit, humit, perdó, dels més valuosos del Mediterrani i un paisatge únic en el que és la relació entre l'home i el medi. Al llarg dels segles. La seva supervivència està en entredit des de ja fa temps per varis factors. En primer lloc, perquè l'Ebre és un riu abastament han trepitjat i regulat amb nombroses preses i embassaments al llarg del seu recorregut, i això fa que les aportacions de sediments importantíssimes per al manteniment del Delta cada cop siguin més escasses. En segon lloc, per les alteracions fruit del canvi climàtic, grans temporals descens del cabal d'aigua forta, evaporació o pèrdua de la qualitat del so. I, finalment, per una creixent pressió turística, en especial a les seves platges, que altera els ritmes de la seva fauna i qüestiona els usos i activitats tradicionals

d'aquesta zona tan preuada no s'ha de cuidar més, sí que com està dient ara Guifré actualment està patint molt entre el clor, ja que és l'exemple més recent, i tot el que passa és que crec que s'han de destinar més recursos a cuidar, perquè no és xulo seria ensenyar als nostres fills, pero en directe i no en fotos ensenyat. Mireu, el que era el Delta ara ja no hi ha la Punta de la Banya Cada

cada cop hi ha menys si s'ha de cuidar més, senyor Mas. Ara toca saludar el nostre camí d'aire, que sempre va al seu aire, el mestre Joan Vilaplana, molt bona tarda, jugant molt bona tarda. Avui ens proposa una ruta que sembla culinària he anat a l'Ampolla, l'Ametlla, de fet, de l'Ampolla, l'Ametlla de Mar va narrar no sigui valgui la redundància vent

arran de mar doncs sí miri miri per fer-ne un avançament

després ho desenvoluparé amb tot però deixi'm donar-li una xifra i els 3 millors moments, segons el meu parer. D'aquesta manera, el tremolor va veure la xifra de 26 26 a 26 és el número de cales o platges per les que passarem al llarg de 16 quilòmetres i mig de caminada, 26, que es diu aviat, però no torna a la Costa Brava

i prou. Les cales són absolutament i amb el seu director Jaume tant molt bé que a més, doncs, mira, les cales de les platges

són, sens dubte, el principal reclam d'aquesta ruta Josep recomanarem 3, les 3 platges o cales que a mi personalment em van semblar més recomanables va ser per fer-hi una aturada, si s'escau, un banyador una mica de descans. La primera és la cala la buena. Perdoni, passarem quan portem 4 quilòmetres i mig de ruta. Es tracta d'una fantàstica Caleta d'aigües turquesa molt bé que la buena la següent. La segona és la platja de l'illot per on hi passarem, quan portem 8 quilòmetres de ruta, dues cales en una amunt i l'illot un advocat de dimensions considerables que la separa fantàstic. I la tercera va ser la cala que us recomano es troba a uns 5 quilòmetres del final de la ruta, i és la cala llenya, una caleta de còdols bonica, perquè sí que està situada just abans que comenci la zona urbanitzada més propera a l'Ametlla de Mar cat,

la llenya que la governa, les coneixerà i no sé si les conec,

com penso que pel nom estic una mica confosa perquè dedica a la cala d'allí la del costat de no sé qué, pero pero no arrisca d'aquella zona, que és preciosa.

Molt bé, i és una zona que hi ha molta gent de fora, si bé ara estiu ve molta gent i ara aquí nosaltres estem contribuint a que encara hi vaig anar NASA,

esteu contribuir a aclarir i Hanga cal, no cal veure una mica,

és com tot no depenen de la gent i del comportament equilibri sempre molt bé. Jugant a tot això. Si anem sols, si volem fer aquesta fantàstica ruta caminant amb auriculars per no haver d'aguantar el del costat,

amb quina música oferia clarament, tu saps qui és de l'Ametlla de Mira, explicaré el trobador del poble, el cantautor d'estadis l'home que podria fer votar al Camp Nou armat només amb la seva guitarra i el seu faristol. En resum, el creador d'aquest magazín,

la Farga. La.

Un pescador de Un dia mentre s'arreglava No va decantar per ell. No para que lo que no. El guardó seria al podi, se podi en pensa que si no se'n recorda.

El gran mickeal de Gerard, com dèiem des de l'Ametlla de Mar, i jo crec que pot ser una molt bona companyia per anar resseguint aquest tram de costa, que et permet descobrir que encara queden zones que no s'han destrossat del tot el litoral català.

Molt bé, Miquel del Roig no coneixeu el Mickeal, no tinc temps,

però segueix és el veig que no sabia que era la Ara ja ho sap.

Ara ja ens obrim a descobrir si una passada fantàstic

dels cops de ritme del gran Miquel del Roig, Joan va 4 àrees bàsiques sortida, mira, 16 quilòmetres i mig de rutes

16 16 sempre arran de mar 26 cales si no m'he descomptat en tot cas, com que anem resseguint la línia de la costa, el desnivell és molt poqueta cosa no arriba a cent metres de llarg de 16 quilòmetres i arrest. Per tant, resulta que ens demanarà més resistència pel quilometratge, que comporta que no pas potència física una mica trencacames. Això sí que vaig bé si has fet petites pujades i baixades molt molt continuar en principi, no, no, no hi pensen massa que hagi de trencar amb aquesta zona del país, i no, com que és molt molt continuat el canvi de de de desnivell de passar a fer pujada tan baixa de taurons va notant a les cames, i és un quilometratge una mica important. Hi a 16 quilòmetres. En tot cas, són paisatges de costa, en certa manera. Jo vaig jove, jo vaig trobar quedar prou preservats encara i comparant-ho amb d'altres costes del país. I pel que fa a la durada veure, dependrà de les aturades que feien per fer el ballet Belletti, refrescar. Jo només em vaig fer un vaig un ballet i m'hi vaig estar en total, 5 hores i 20 minuts 5 vegades anar i tornar o només anar només només el mesurament de l'Ampolla i l'Ametlla de Mar és tenir un cotxe a l'altra banda, per tornar a llegir ara ara, ara ho explicaré com han de fer com hem de fer la combinació. Dèiem que és un camí que ressegueix un sender de gran recorregut GR 92, també conegut com el sender del Mediterrani, perquè recorre tota la costa mediterrània peninsular des de Portbou fins a Tarifa. Per tant, seguirem un camí prou ben traçat que no té pèrdua i a una zona derrocar arran de mar, on evidentment no hi ha camí marcat, però, mira, va seguir les marques del GR que ens van indicar quan hem d'anar arran de costa, i quan hem d'entrar una mica cap a l'interior, per cert, que si hi ha temporal de mar no és gaire recomanable fer aquesta ruta, perquè estem arran de arran de mar, arran d'aigua molt bé que Els requisits per fer aquesta ruta per exemple aigua menjar formació la bàsica sempre imprescindible anirem molt a prop del mar. Per tant, ara l'estiu, el més probable és que no calgui obligar-nos. I pel que fa al calçat, un adequat per anar per camins no asfaltats, que és el 80% del recorregut, i la pregunta es pot fer en xancletes la resposta seria, sí, amb matisos. Quins matisos no ha dit en cap cas sí que la podem fer amb unes xancletes mestisses d'aquesta muntanya, amb sola gruixuda, i unes bones tanques que s'acabin i no facin llaga. Per cert, darrera recomanació, si fa sol imprescindible, crema solar i ulleres de sol. Molt bé, tenim els mateixos clars punt de sortida a tots els 2 sentits. Surtin de l'Ametlla sortint de l'Ampolla. Jo la vaig fer sortint de l'Ampolla i resseguint la costa en sentit nord, important, tant a l'Ametlla com a l'Ampolla i l'estació de tren de la mateixa línia, i, per tant, podem deixar el cotxe a la població de sortida, fer la ruta, allò que dèiem i tornar al cotxe amb el tren. Això sí, hem d'informar dels horaris

de pas que no hi ha alguna objecció amb això ens ha explicat en Joan,

no, no ho has dit perfecta. I, com he dit abans, que no l'havia fet ara encara tinc més ganes de fer broma el que passa,

que la freqüència de pas dels trens 10 ser relativa

no és just i també segons el meu compares Perú, jo crec que si ho mires bé, hi ha males te'n vas a fer un gelat. Mentrestant, esperes no tren i ja està refresc, és una miqueta molt bé, doncs, tenim

això que la llenya platja de l'illot, que la buena han fet més o menys m'imagino l'origen d'aquests llocs, però ja que som a tocar de l'Ebre, us heu preguntat mai d'on ve el nom de l'illa més famosa del delta de l'Ebre, l'Illa de Buda. De fet, ens preguntem què en sap la gent de l'illa de Buda que viu al carrer sobre l'illa de Buda és una feina que té nom i cognom el senyor Soler, també, senyor Soler, Anna Erra, com estem aquí estem escoltant

la gent no n'ha marxat amb ganes d'arribar a les escales de la llenya

que la bona i com que els carrers de muntanya La Seu d'Urgell, amb un i tem de costa com l'illa de Buda, Bono, jo els he de dir que les respostes

han estat meravelloses meravelloses meravelloses, primer, el nostre amic Carlos, que sí que ha relacionat l'illa de Buda, amb les Terres de l'Ebre,

a l'instant a les Terres de l'Ebre i flamencs, amb el cap ben bé.

Bé, la primera després tenim la Laura, que sembla que alguna noció té, perquè s'ha quedat bastant a prop l'illa de Buda

és una illa que hi ha cap a Alacant, Alacant, València i les Illes Balears, que s'hi posen bé o quina pau i relax.

Això em ve al cap pau i relaxi la llera del riu rius, quasi quasi al relax.

I per per últim, tenim el grup de la Natàlia Larrosa, la Ruth i la Clàudia,

que, davant de no saber res sobre l'illa de Buda, han tirat d'imaginació una figura,

està en un lloc amb pantà de l'Illa de Buda amb sona cançó,

però tampoc no sabria dir qui la té ni Reese

sona alguna cosa més espiritual de la natura i Tailàndia, Tailàndia i Bahrain, lo cabal de de rece no ho així,

que Gerard podem dir que aquesta illa no sembla que sigui molt conill

Buda.

Puede puede de Tesedul pel tant de l'humor i el drama Ainoa

Puede puede de Tesedul pel tant de l'humor i el drama Ainoa estava fent també et posaven les mans al cap

i una mica m'estava fent, perquè jo reconec que sí, si jo fos de fora Pochettino podria fer molta gràcia

a la cova de Tailàndia, està a córrer i ja ho han sentit, amics, oients per sentir acudits lamentables. No cal anar a Suïssa i amb aquesta acudit espantar el senyor Soler. Decidirem ja si els fem tornar la setmana que ve o no això que l'illa de Buda soni com a títol d'una cançó que li ha semblat està bé, ja dic jo ho entenc,

perquè al final, si ets de fora, no tens nosaltres localitzades totes les zones on hi ha més justament l'illa de Buda, és com un tros molt petit, molt concret, no és un lloc turístic on l'Església. Perdoni.

Jo recordo que a finals dels anys 80 hi havia un grup que s'ha d'adreçar i l'encert que van treure un disc que es deia justament Bruce Ford Buda recorda aquesta cançó Juande

tenia embarassada amb el meu cervell,

la podria exposar amb els auriculars quan fas la roda. Per exemple, era un grup estaria decidit llançar-se que potser us sona el nom i que van tenir aquesta bonica cançó sobre mi.

Però tornem al recte camí.

Catalunya Ràdio obre el torn a l'estiu més especial

a veure calma, Suïssa, no.

Jugada del primer gran gran moment d'aquesta ruta,

segons tu, doncs, mira la primera de les 3 Cales que us recomano és la cala. La buena 4 quilòmetres i mig des del punt de sortida a l'Ampolla atén, és una calamitat de 8 metres de longitud, per 7 metres d'ample de grava i pedres i tancada per roques i pins pertany al municipi del Perelló. I no és una cala gaire coneguda, potser fins ara que estem recomanant el no cal anar a Suïssa, queda delimitada per la punta de la Bona, pel sud i per l'espigó de la platja de la Bona, pel nord, i quan ens hi acostem, pel camí de la gerra una mica enlairat veurem una caleta encantadora que ens demanen a crits que ens parem a fer-hi el banyat pertinent I la segona mira la segona opció de banya són tot opcions opcions davant, perquè és el gran reclam de la ruta, és és una ruta feta per anar passant per les cales i platges. I la segona que us proposem ens trobem quan portem 8 quilòmetres de ruta és espectacular, ja que aquesta és la que els aconsellaria ara, la platja de l'illot de riures, liderada una de les millors cales del municipi de l'Ametlla de Mar, i fins i tot hi ha qui l'ha considerada la millor cala del sud de Catalunya a veure no la coneixes la davallada 6.

I si es dediqués de les premisses de les més boniques,

molts porten el silur fa prop de la veritat és que, a més a més,

són 2 galetes petites, unides per una roca de grans dimensions, que és aquest illot que dóna nom a la platja conillet, que, per cert, es pot trepitjar sense agafar una mica la la la vena exploradora. En resum, dues cales precioses amb l'addició de l'illot i on el contrast entre verdes, pins torns, altres dels locals i el blau turquesa de les aigües, en la converteixen en un entorn perfecte per un bany reparador i que ens permeti afrontar la segona part de la ruta. Molt bé. I ens queda un tercer moment, no sé si passarà quan portem 11 quilòmetres, ens en faltaran 5 pel final Cala llenya, també dins el terme de l'Ametlla de Mar, Platja de còdols, just a la riba sud del cap de Santes Creus també poc concorreguda rodejada de pins amb roques, a banda i banda, i d'uns 60 metres de longitud, per 5 metres d'amplada. Ja els dic jo que, com a mínim sentireu de temptació d'abandonar una estona a les seves aigües tu va passar sí sí sí sí a mi em va passar basca no tenia molt de temps, i ho vaig reduir a un únic banya a un únic dia havia fet 26, em vaig fer un single resilient, Déu n'hi do.

Doncs, aquests són els 3 grans moments, els reclams d'aquesta fantàstica ruta que uneix les poblacions de l'Ampolla i l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Guifré no sé si vols fer algun apunt geogràfica Majó,

ha explicat en referència a la cala llenya i les altres dues. Estem parlant de cales, petites i modestes, però totes són molt boniques, tal com ressaltava el Joan. El que podem veure és que aquest litoral més meridional també té penya segats i costa retallada, i la seva morfologia ve determinada per les aportacions de l'era Quaternari d'aquí el conglomerat conglomerat perdó, que caracteritza les parets d'aquesta escales i les Rambles que hi desemboquen i els còdols de diverses dimensions que forma el salt de la cala enlloc de la sorra més habitual.

El mico que dèiem abans no debades, la gent es fa, lidera cap al sud, tots són platges amples

que poden entrar a Costa Brava, és més penya segat en pedra,

no té perquè així està establert Carles aquella zona i cales per descobrir més a més, que són poc conegudes.

que no cal anar a Suïssa.

Doncs, ara sí que arriba l'hora del veredicte final. Ainhoa aquest moment

amb tensiona sentit el rotllo patatero que ens ha clavat en Joan no s'hi val molt interessant a la ruta que ha fet 26. Cal trencant tòpics, 5 hores i sorteig.

Quina quina nota li poses a la ruta que ens ha proposat un mínim un 8.

Jo no sé si sóc prova de l'Ebre de Déu és que jo li posaria un 10 a un 10, llavors jugant,

no sento jo crec que no ha volgut 10, es queda curta con 10 euros,

un 10 con 5 el i jo crec que és no sé, és bonica, tens temps naturalesa, tens al mar, és el que el Joan en semblat una vegada, però et pots banyar 26 REGSEGA és creïble, doncs, un deute,

no? Per bé ho deuen. Sembla mètode educatiu ser fantàstic, diu algú de la Terra i un geògraf gesta cal dir res més. Si cal dir una cosa. Ahir no toquin la ruta, els recomanaries fer.

Jo recomano una ruta diferent, una més cap a la muntanya, que és la ruta de la Foradada, que és la roca, és la que es diu la Roca Foradada. I li diuen la mirada del delta de l'Ebre perquè tu puges, i des d'allí veus la planta a la Punta de la Banya es veu tota la zona del Delta i està cap a la zona d'Amposta.

De la dreta, aigües avall, a la dreta del riu correcta, molt bé, i així visites sense gaires caminades pel senyor Soler, per exemple, que va fer, li recomanaria recomanarà 2001,

una un passeig per la zona del Trabucador, que començarà a caminar des de des de la zona de les fustes i les tires està que no et deixen, perquè ja és la reserva natural. I allí és que no sé com explicar-ho, perquè és que no, no és que haga algo especial és el que la pau que tu sents allí, perquè tens el mar als 2 costats l'arena, se respira algú, algú diferent i l'altre seria més cap a la muntanya, també un passeig, que és la zona del Toscar, que està molt bé per a fer una volta és tot muntanya, quan busquem tal tot agafes el seu advocat ha una cua cola i passés un dia, i és que no m'ha convençut més en un moment.

Estem convençuts que ve de molt baixa comissió

Guifré alguna autoescala jo diria que és des del farà de Carles. Pot ser entrar en cap als ports mundial, ha baixat dels camins més temps robat de del país als Ports de Beseit i als Ports de Tortosa.

Si la preguntes hi ha alguna i algun lloc del país que no conegui el Guifré és una bona pregunta.

Això podria ser un motiu d'un programa tot l'any,

ja que si no cal anar a Suïssa per preguntar per què no conec fantàstic a vosaltres vau dir no cal anar a Suïssa, avui ho deixarem aquí,

no deixa enamorat, però està ple d'emoció.

Catalunya Ràdio obre un estiu més y tanto.

No Y ho deixem aquí, però ja ho sabeu,

tornem d'aquí a 7 dies. Tornarem a la muntanya al nord de la Vall de Ribes, us sembla bé, analitzem el testimoni. Coneixia la Vall de Ribes No. No estaré en un atemptat ser, no, senyor Soler, Joan Guifré. Moltes gràcies a tots fins la setmana que ve moltes gràcies molt bona setmana tothom a Canes Suïssa no.

No.

De. Los. Se que jo no. No se.

Lo no.