Cap al Ripollès pel coll de les Barraques i el Puigmal: rutes per triar i remenar i vistes úniques!

Són 2 quarts de 3 i ara toca informar -se una altra vegada, perquè és l'estiu hi ha qui té vacances i també és veritat que hi ha qui no té vacances. Per tant, si correu pel país, com si no tant si avui tanqueu com si no segur que plou, direu amb les orelles, si us proposem algun idea per voltar a la vora d'on sou. I això és el que ara volem fer. Perquè sabeu què passa? Que per gaudir d'una bona excursió del patrimoni de la natura d'un bon paisatge, no cal anar a Suïssa,

no abans que res, com sempre.

Moltes salutacions d'ajust parla amb Gerard López, d'aquí fins a les 3 farem això descobrir o, millor dit, redescobrir algun bonic racó d'aquest país, mitja hora per adonar-nos que per tenir un bon paisatge no cal anar a Suïssa, avui tornem al Pirineu, en concret, al Ripollès i a la Vall de Ribes. Farem un cim, com cal pujarem al Puigmal, i ho farem des del coll de les barraques, i de passada també coneixerem més a fons la Vall de Ribes, però també, a més a més, descobrirem com coneixem i desconeixem nosaltres el conjunt del país, la Vall de Ribes va marxar, però abans, com sempre,

un recordatori lleure sense sempre és si ets un amant

del nostre bonic paisatge i alegre. Patrimoni endavant és el lloc adequat. Però si aquest amor el demostra és fotent el cotxe dins d'un prat per entaular enmig d'un sembrat o banyant en un estany d'alta muntanya, deixem-ho córrer aconsellem que baixis algun pot casar a la ràdio el de les Teresines, per exemple, a algun capítol de Crims i que tornis d'aquí una estona a les 3, ja estarem. Moltes gràcies.

No hi ha remei aquí I recorda a muntanya la gent Se

saluden ara si va cap al Ripollès, cap.

I com sempre.

Que si anem a un lloc, volem parlar amb gent del lloc. Per tant, si anem a la Vall de Ribes, què millor que parlar amb algú del tros de Ribes

mateix amb la roba a la tarda, no ets la Ramon de la Vall de Camprodon

i la Ruth Rosique de la Plana de Vic

és l'error govern de Ribes de Freser, i com estàs gràcies per estar aquí Gràcies a vosaltres, i bé encantada,

i i agraïda, que es parli del poble, perquè sóc una ferma defensora del poble i del nostre Pirineu i Aran, aquest programa que no sempre es centralitzen en la Barcelona, no, i en les notícies que passen, per tant, que avui molt contenta d'estar aquí amb vosaltres, perfecte.

Per cert, coneixes aquesta música que sona bracet, zona. No.

La Academia.

Es diuen carta esfèrica i són de Ripoll, no sé si ets una gran alguna cosa ja sé que arribes

al Ripoll Perú Perú Perú Nàstic

tant a la pàgina blavosa a casa i música molt estrambòtiques, també, però no és culpa dels altres, no m'agrada molt, però podem votar una ruta que dediques. Mira, jo tinc el plaer i el gust i estem predica fa mirant el dia 26 de juny farà 30 anys que estic a la Vall de Núria, per tant, que que formen part una mica d'aquesta vall, hi ha 30 anys d'experiència a alta muntanya,

i jo diria 30 anys, i amb aquests 30 anys, i molt la perspectiva també actual tu creus que la Vall de Ribes es coneix prou bé que està eclipsada, potser per la Vall de Núria o tot va amb un sol paquet

que s'intenta, evidentment, a nivell de publicitat i de màrqueting, que la campanya té, sí que diria que Vall de Núria tria aquest motor turístic, ja no t'arriba sinó que del Ripollès sinó que en tenim sort no però bé aquest poble petit no de la Vall de Ribes com Pardines com Bruguera són fantàstics cracs, no s'han de poder que i moltes vegades en moltes ocasions, com diu no a l'entrar al programa La gent no tenim vacances i busquem no marxar lluny i no coneixem doncs quasi bé a casa nostra no per tant que tenim un Pirineu fantàstic i també tenim unes platges i una costa també molt bonica. Per tant, que jo sempre animo a que un dia de cada any que tenim vacances ens destinava a conèixer Catalunya, si més no, i conèixer tots aquests racons que de vegades molta gent no, no coneix roig exemple,

em presentaré la resta de l'equip del programa d'acord amb Guifré Lloses és el nostre expert geògraf a la tarda Rull. Pregunta el que vulguis, perquè de Catalunya en Guifré ho sap, tota hi haurà prova prova pregunta? Té alguna cosa a veure de 9?

La Vall de Ribes va, quins diria que el ritme no obria el riu Rigal.

El río saga de correcta.

Si em preguntes operada Rovira

també vull presentar el nostre caminar era l'home que ens diu que fa les excursions que proposem Güell que els digui que tot tot jo no veig fotos, jo només veig col col per profundes, només hauran ara haurem d'aportar proves. Bona tarda, Joan Vilaplana. Avui anirem al Puigmal des del Collet de les barraques. Ara ara entrarem en matèria, també. Per últim, vull presentat el senyor Soler Solé, que es dedica a copsar pels carrers del país. Què en sap la gent del lloc que visiten bona tarda,

companys, una tarda, Ruth.

Y què som roda borsa bé, això mateix que en sap la gent de la Vall de Ribes que li ve al cap quan se'n Vall de Ribes vol saber-ho que m'agradaria molt fe de Manzano. Sabrem. Per tant, anem al carrer amb el senyor Soler dient

Soleil.

Senyor Xavier Soler meva pregunta obligada on heu anat a preguntar sobre la Vall de Ribes? Ja ho dic amb por, eh Per què vas acusar? Jo dic alguna cosa molt a la generació, només dic que vós sou una persona que té poca tirada sortir de casa. Només dic això que et diré que aquesta vegada

he anat a veure els meus veïns de Montcada i Reixac Barcelona motos

Xavi porta fotògraf reben fotos de la seva població de Santa Coloma de Gramenet a Montcada, al costat de casa. Però, escolta, què hem trobat sense mirar allà?

M'He per parlar amb l'Antonio, la Araceli l'Emma, la Lídia i la Carmen, i els hi he volgut preguntar això

per la Vall de Ribes Vall de Ribes, amb el cap una vall humida,

perquè em recorda d'aigua de Ribes muntanyes muntanyes És un banc

i una muntanya.

No em veig ells, l'han començat a tocar, però no, però sempre hi ha un gravar quan ha tocat ubicar. Ens hem trobat amb 2 grups, un on trobem amb la referi, la Carmen, que més o menys saben on es troba, suposo, al Pirineu,

Prepirineu i la muntanya, pels Pirineus, separar eina i un altre amb l'Antonio

i l'hamaca potser se n'ha allunyat una mica de l'Empordà

centre de Catalunya, rodes situat a l'Empordà

i al centre del país. Mira avui tot aquí i així farem aquest recollir tots aquests clients que no s'havien d'anunciar ja ja ho podran situar millor, no? Per tant, que guanyi sempre val la pena no fer aquests programes per divulgar i ensenyar al nostre país,

com us deia, si això és important aquí, quan expliquem el que opina l'agenda dels racons del país, sempre ho fem en mode constructiu, no per dir Mira, aquest no sap res, sinó per justament adonar-nos que tenim tots plegats assignatures pendents, perquè també han anat descobrint que això passa tant quan preguntes a ciutats sobre l'interior del país o de muntanya, però a la inversa, quan el senyor Soler ha sortit, per exemple, pregunta a punts del Pirineu, del Prepirineu, de l'interior i preguntant sobre qüestions de la costa o de la Catalunya metropolitana. Ens hem adonat que passa el mateix també. Per tant, tots plegats tenim força assignatures pendents. En fi, dit això, anem a saber l'opinió del nostre geògrafa expert. Fre la gent del carrer segurament té altres maldecaps que sabem haver de saber detalls de la Vall de Ribes, potser no, però, en tot cas, segons el seu punt de vista que ens ha de venir al cap quan sentim Vall de Ribes,

doncs, vinga, 3 idees. En primer lloc, la Vall de Ribes és una comarca natural, una vall d'alta muntanya, amb una artèria central, que és el riu Freser i els seus 3 afluents, el riu de Núria, el Ricard i el Sabadell, un punt neuràlgic on pivota el dinamisme de tota la vall que Ribes de Freser i un mur de muntanyes que s'alcen majestuosa ment sobre la vall, amb alçades que sobrepassen a bastament els 2.500 metres i fins als 2.900 del Puigmal, dues petites serps d'alçada, més modesta, fan d'entrada meridional a la vall, la Serra Cavallera i el Montgrony amb tot el Taga a la Serra Cavallera, malgrat superar per poc només els 2000 metres és un autèntic far i Atalaya reconeixible tota la vall i de gran caràcter, el Taga,

no al Tagamanent, no hi ha certa gent que té tendència a confondre el Tagamanent que el trobem al Vallès correcta, que vertebra una mica les dues valls del Ripollès després preguntaven, per cert, a la gent de Montcada, que en saben del Puigmal ja ho sentireu, però Guifré tenim més més qüestions sobre la Vall de Ribes exacta.

Segona idea, històricament, la Vall de Ribes ha sigut la porta d'accés a un dels passos més concorreguts i tradicionals dels Pirineus Catalans, la Collada de Toses a mil vuit-cents metres d'alçada, aquesta connectat al llarg dels anys, totes les terres de la part baixa del Ter amb l'alta vall de la Cerdanya, una important via de comunicació de vehicles a través de la seva carretera i també una zona de pas de via fèrria. via de tren que arriba al cor d'una altra vall pirinenca catalana a través del túnel de Toses, que queda uns metres per sota la Collada.

ben cert, per cert, recomano ja que són el llibre El transpirinenca català desde Josep Clara aquí explica moltes històries i detalls sobre aquest projecte de construcció d'aquesta línia tan ràpida ara, per cert, com ara fa cent anys, uns tresoreries i escaig a enginyeria,

apunta aquesta ara, un altre dia que encara té viu a l'Elx i que mira, ja que també tenia una oportunitat de veure si hi ha una mica d'inversió en aquesta línia, que ens aniria molt bé i aparca els pobles de muntanya mentre hi hagi transport públic 9, que hi hagi un transport ferroviari que hi hagi d'autocars, això ajuda molt a la gent, la gent gran, perquè, malauradament, doncs, els pobles cada cop estan més envellit el consumidor no poden disposar del cotxe i tenir un tren que funcioni bé i que hi hagi freqüències, sobretot no, perquè de vegades la freqüència és cada 3 hores o molt poqueta, no? I això és, doncs, una d'inversió ens aniria bé que ens estigui escoltant escolta,

ja que estem parlant d'infraestructures ferroviàries, crec que en Guifré encara en té una tercera per explicar que m'imagino que et coneixes molt, molt i molt bé, etcètera.

El que n'ha de dir és el cremallera de Núria inaugurat l'any mil nou-cents 31 el cremallera va canviar la dinàmica d'un santuari que antigament només restava obert durant 3 mesos de l'any als trets d'estiu, només permetia un màxim de 3 dies d'estada. El seu aprovisionament antigament s'havia de fer mules avui dia al santuari de Núria, per la seva facilitat d'accés és un lloc de peregrinació de centenars de persones que volen fer una aproximació a l'alta muntanya, ja sigui per passar el dia més de 2000 metres. O sigui, per fer una excursió alpina, recorren els cims de la coneguda o illa de Núria, tots per sobre dels 2.700 metres amb tot la impossibilitat d'accedir a un cotxe fa d'aquest indret un lloc encara prou ben preservat i amb un cert equilibri en el que el turisme d'alta muntanya

es tracta roig, ara que tenim aquí això ho han d'aprofitar cada any, quanta gent passa per Núria que pugui tenir controlats

de mirar al voltant d'unes tres-cents mil persones, i ara també avui dia, no, que moltes vegades parlem de sostenibilitat, no de de Medi Ambient, no imagineu no l'any 31 que es va inaugurar el cremallera. No es parlava a nivell mediambiental, i gràcies que va van crear aquest cremallera, que no no es pot arribar en carretera, encara podem gaudir d'aquesta vall única, aquest treball que, com jo dic, a Ribes i allà respira, natura, aire fred, recupera forces i per venir un dia i en família i passar uns quants dies d'estiu que ara que fa tanta calor a tot arreu. Aquí puc dir que aquests dies les temperatures són molt agradable. Poden repetir la xifra de visitants anuals, que has dit tres-cents mil persones a l'any a l'enginyeria havent-hi

només accés amb cremallera, si no ho tenim regulat,

perquè, de fet, nosaltres ara, actualment el sistema d'aforaments y Anna Permanyer no tenien regulat ben nets Manuel cada dia, la gent que ens pot pujar Núria, a part que també hi ha gent que fa el camí que la Núria, que seria una altra excursió ara, en època d'estiu, també era molt maca, que són unes 3 orelles que aquests serien arriben a la Vall sense el cremallera i aquests nous tindrien tan controlats a nivell d'aforament. Perfecte.

Ara que ja sabem la zona que visiten,

anem a visitar.

Defineix tant aquesta música Joan Vilaplana toca trepitges mig país i que no et perds ocasió per acabar en un bon restaurant aquesta sortida del Collet de les barraques Segre agrada bastant que si exactament entren en un cistell M'encanta mirar, anem a fer un clàssic de l'excursionisme català. Jo crec que segurament per la via menys directa, potser la menys coneguda i concorreguda Anna va fer aquest cim del Puigmal des del Collet de les barraques, just per sobre de Planoles, Colet de les barraques. Tota la coneixia és les fet alguna vegada sona la tens controlada, precisament,

aquesta és l'única que ha fet des del carrer del Pi, però, de fet, els meus pares o de Planoles connecten la zona, però no he tingut l'ocasió de Perla que des d'aquell tant l'explicarem

i la coneixerà és encara més a fons en Joan, ja que som quins moments clau té la ruta. Miren, té moltíssims. Jo tant destaco 4, el primer, el collet de les barraques punt de sortida de la ruta situat a mil nou-cents 10, metres d'alçada, un segon moment, Puigcerdà, 2 Rea, primer cim de l'excursió de 2.547 metres d'alçada. Tercer moment. La Tossa del pas dels lladres segon cim del dia a 2.660 metres, i el quart moment, evidentment, el cim del Puigmal, el tercer de la ruta i 5 comarcal del Ripollès amb 2.910 metres d'alçada, perfecte per a l'orella, perquè al final, malgrat que no l'hagis feta, volem saber quina opinió en temps de tot plegat queda semblat i demanarem que li posi nota a la ruta del Joanne d'acord. Perfecte. Joan quina música posaries a la ruta en qüestió avui us diria que us poseu un disc. Jo el trobo deliciós i és un disc de l'artista més mainstream del panorama musical internacional.

Se hi.

El folklore de Taylor Suïssa, un disc publicat durant la pandèmia per sorpresa, és la suite, la gran diva del pop, fent fong bones melodies i un so bucòlic Estoril que escoltar marida vivint amb la ruta, especialment durant la primera part, les pendents a Vozes que ens portaran fins al Puig de REE amb el Puigmal a la nostra dreta, que sempre. I quan faci bon dia molt bé, ara que estem ja amenitzat amb 4 dades bàsiques de la sortida a la setmana passada, va ser planera, però avui avui la ruta ens demanarà més despesa física, no per la distància, que és més curta que les rutes la setmana passada de l'Ampolla, l'Ametlla de Mar, sinó pel desnivell mil cent 60 metres de pujada i de baixada en uns 9 quilòmetres i mig per anar 19 i quilòmetres i mig, per tornar amb total unes entre 6 i 8 hores de camí, segons el ritme que porteu jo, sinó els coneixeu molt bé. La zona els recomanaria que torna a pel mateix lloc, perquè no us amb siga Lew, com va passar quan va passar ningú en Segalà, sinó i aclareix el concepte similars i aclarir s'ha d'aclarir per què no conegui el terme Nargó senderista han signar-se, és en publicar-se per zones complicades o que no s'hi pot passar fàcilment. Ja ho vaig fer. Vaig voler tornar a baixar del cim del Puigmal per una altra zona que no fos el camí d'anada, va exercir gala de mala manera així que estalvia portar problemes. I, mireu, de tornar però nouvingut. Si teniu ganes de fer variants un cop dalt del Puigmal, podeu baixar fins a Fontalba, a l'AVE fins a Núria i tornar al Collet de les barraques per l'anomenat camí dels holandesos. Això sí, si ho feu per Núria és més estona i potser és recomanable que i fer-ho ni, en tot cas, pel que deia, és entre anar i tornar. Estem parlant d'uns 18 quilòmetres de llargada, 5, molt rebent requisits per la ruta, va mirar bona forma física. Penseu que han de fer més de mil metres de desnivell de pujada i els mateixos de baixada tenir coneixement de l'alta muntanya, saber veure si i orientar-se i portar portar calçat adequat i com sempre, menjar aigua i formació, la bàsica, la motxilla Som al Pirineu, així que roba d'abric impermeable imprescindible també a l'estiu que a muntanya el temps es pot girar en un obrir i tancar d'ulls i llars una mica la troca. Això sí que ho té punt de sortida dies, 11 al Collet de les barraques al que comentàvem ara amb la ruta per arribar a dir Hem de plantar-nos a Planoles, a través de la dos-cents 60, la mítica collada de Toses a l'alçada del poble, trencant en direcció contrària, i a partir d'aquí, 9 quilòmetres de carretera asfaltada d'alta muntanya, que es fa sense cap problema. Això sí, poquet a poquet, perquè és estreta i fa pendent doncs vinga

som-hi No tenim res a veure calma

Suïssa no.

Vinga, va jugar a anar a perpetrar i explica la sortida, anem pel primer moment al Collet de les barraques on similar deixarem el cotxe poc abans d'arribar al Collet, en una esplanada per sobre del refugi corral blanc, una altra opció per si volem fer nit a la zona i en 5 minuts a peu, ja hi serem preparats per començar la ruta a l'oest. Vistes espectaculars de la cara, és de la Serra del Montgrony, i només que sortim del bosc i si fa bon dia del cim del Puigmal cap al nord-est del so. Si el veieu, perquè no és fàcil que el cim del Puigmal sigui zona lliure, de nuvolades a l'Alba a l'estiu, sobretot al matí, és possible que va aconseguir un de corda en som Joan Collet s'arriba al segon moment, que és el Puig de 2 ries. Primer cim de la jornada, si hi hauríem arribat després d'unes 2 o 3 orelles, i uns sis-cents metres de desnivell seguint fins força amunt, una tanca de bestiar que va pujant incansable per pendents a Arbúcies, fent-ho donats els famosos repeticions Gerard al Puigmal sempre ens quedarà a la nostra dreta de pujada i al nord, un coet molt clar, l'anomenat pas dels lladres o Coll de cara a la cadena que limita amb l'Alta Cerdanya i a l'esquerra del Coll al cim del Puig de Del Rio, 2.547 metres enmig d'un ample pedregar. No tindrem massa sensació de 5, però l'haurien fet un 5 de vaques que en diuen de tan fàcil que, en tot cas, no ens entretindrem foto de 5 guanyis aigua, i seguim endavant amb la foto i feta la foto. Ara sí que agafem la carena, en direcció al Puigmal, fins a la Tossa dels parcs dels lladres a 2.660 metres d'alçada, les vistes cap a la vessant nord són pèssimes, però no tot serà bucòlic perquè dalt del cim ens trobarem les restes d'un remuntador mecànic àcid les restes d'un remuntador mecànic. Unes restes de cabal que em faci ser si era un dels remuntadors de l'estació d'esquí d Puigmal, que tenia la base sobre la població de l'Alta Cerdanya, l'estació va tancar el 2013, però va reobrir fa 2 hiverns amb el nom del Puigmal 2.900, i allà hi han quedat aquestes restes de l'estació antiga unes restes d'un antic remuntador mecànic. Va sabut això, anem al plat fort, l'ha matada final, que és fer

el cim del Puigmal o no Prepareu les cames,

que aquí ara toca pujar i pujar com ho fem això jugant, mira d'afrontar la seva cara NO el desnivell és fort, però el camí està perfectament marcat en tot moment, no apujant les reserves va pujar de pujar horriblement. No és segur, hem d'estar forts de carn, i el tercer el dia no és dolent i coneixem l'alta muntanya. No hauríem de tenir cap problema per fer cim 2.910, metres d'alçada i tercer, pic més alt del Pirineu Oriental, després del Carlit i el Puigpedrós.

Per cert, un occidental a la famosa creu que confluiran amb els senderistes que pugen de nodrir els que pugen de Fontalba entre Núria i el cunyat de les barraques i els que vénen de la base de l'estació d'esquí des de la vessant que dóna a la Catalunya Nord un cop dalt, repòs, foto de cim repetim l'operació, ganivets i aigua cap a baix, que encara queden unes 3 varetes de baixada per tornar a ser el cotxe, desfer el camí, sobretot nous antiga escola. El concepte de nit que vas dient els clàssics, les que vaig dir jo, que vinc del Baix Camp, unes Avellaneda és el cim del Puigmal, les àrees bàsiques de meravella, Roses, tocat del cap quan sents la paraula Puigmal.

Mira, com diu la paraula, i jo dic, pot fer molt mal i emblemàtic és molt bonica i pretendre amb aquesta precaució que causava anomenava, no, perquè en moltes ocasions ens trobem que el cremallera es deixa 2000 metres d'altitud. Això què vol dir? Que partint d'una base a alta muntanya i en moltes ocasions la gent no ens diguin, no veiem ben preparada, sobretot a nivell de captat errava com estàvem comentant. Per tant, aquestes precaucions i si la gent està en forma i tan endavant que és molt bonica fer aquest dimecres la foto del que tothom va deixar fer-se la foto,

això sí, Guifré Puigmal, que et cap tal com deia el rus,

estem davant d'un dels cims més emblemàtics del Pirineu i del país. Jo només voldria fer esment als versos de Mossèn Cinto Verdaguer, el gran excursionista i poeta nacional català, que deia de Puigdemont, Puig pel coll de Finestrelles s'enfilen de Puigmal a l'Alta Cima, tota la terra, que el meu quart estima des de 6,

veuen serres onejar excel·lentíssim això és el que us expliquem del Puigmal, però encara no hem acabat, perquè hi ha al carrer, què en sabem, què en saben, del Puigmal pels carrers, per exemple, com dèiem, de Montcada i Reixac La resposta la té el nostre home al carrer. El senyor Soler. A veure, senyor Soler, il lustrar un ús una mica i explicar-nos què diu al carrer, perquè avui parlem del Puigmal,

que és un dels pics més importants del país, com sentíem si Gerard i del Puigmal parlarem encara que he de dir que aquesta vegada ha volgut fer una cosa diferent a veure què s'han perpetrat aquesta vegada no et preocupis, és el tema, és que normalment mostra un lloc per cada intervenció, però avui vull parlar de 2 llocs, i és que si estem aquí aquest meravellós programa, sens dubte, és per donar a conèixer la Vall de Ribes i tots, i quan dic tots tots els seus impressionants espais a veure Gerard Tu, creus que la gent coneix el punt que la gent coneix el Puigmal.

Doncs, mira les meves esperances resideixen anunci, senyor Soler, i la resta també m'imagino Joan y Casino Tarragona, rutes sobre els que, si bé jo crec

que perquè són una muntanya molt emblemàtica, com estàvem comentant, i crec que aquesta reconeix Amposta, Bera, Bera ara ens sorprendrà,

no retira, he de dir que no aneu mal encaminats, perquè la majoria dels nostres entrevistats han reconegut. Ho han sentit parlar del Puigmal del mar és una muntanya molt alta

que tenia als Pirineus Una muntanya, feta de Catalunya,

pel Prepirineu, si no muntanya,

també Puigmal és un un cim, això sí que ho conec una mica més,

no veu correcte. Què passa quan parlen d'un altre cim de la zona com a exemple com per exemple torre neules i torrons neules i torrons neules que la gent ja ho desconeix una mica més, no, aquesta anàlisi

i no té sentit, això sí que no conec Banyoles.

Jo penso que és més un poble Torra,

neules m'ha vingut al cap esquiant.

Muy ahí me suena como por qué se nos suena.

Torna la neu, les relacionades amb el menjar gastronòmic, gastronomia, les llebres de Nadal, i segurament s'elabora allà alguna cosa

o realment necessita millorar.

Et bé, no és cert que quan vénen a Núria hi ha gent que sí que ho demana, però quan és implica més desconeguts,

menys mal que coneixen el Puigmal. Y dar això, ara que estem en aquest punt atenció, perquè russa ha arribat l'hora de la veritat.

Ara demanem que faci és una tasca de vital responsabilitats, li has de posar nota a la ruta que en Joan ens ha portat estigui a les teves mans de 10.

Hi ha un tema Hanga.

No se l'ha feta i sense haver-la fet, havent mirat Twitter, claredat y, de fet, sense haver-ne fet la ruta per sorpresa, perquè advertia Hayao com negatiu, Paraguai va esgotar el més a més arguments per fer-la.

En tot cas, toquin recomanaria Roig que arriba,

m'agrada molt fer el Taga. De fet, som afortunats, jo diria per això, perquè tenim unes muntanyes fantàstica i que gràcies a aquests programes de fer-ne difusió i que connecti amb la muntanya, que és allò més saludable i que no has d'anar a pagar un gimnàs, i cadascú pot perdonar i ho diuen molt del Vallès,

però crec que també es pot dir com el Ripollès no hi ha res,

no deixa d'enamorats, però està ple d'emoció. Catalunya Ràdio obre el cor l'estiu més especial.

No aquí nosaltres ens acomiadem, tornarem d'aquí a 7 dies el dissabte que ve farem una altra cosa ben diferent, coneixerem trepitjaran la Catalunya del Nord, seguirem fins al Carlit. O sigui que passarem pel capcer i també farem especialment l'Alta Cerdanya que compreu Guifré compres, ser Xavier Gitano destinada a fer la ruta ruta molt, molt, molt amable per haver-nos acompanyats. Ens veiem per Ribas, molt bona tarda Gràcies a

vosaltres, i espero veure'l, aquí hi ha a la Vall de Ribes mini vindrem senyor

Soler un plaer i com sempre Guifré Llosa és un luxe juguen un luxe asiàtic tenir-los, com sempre bona setmana a tothom,

i tot, doncs, 10 ser seu a veure, calma, Suïssa. No. No cal anar a Suïssa.

No No No. No No.

No.