Cap al Solsonès: Prepirineu i història per la presó natural de Busa

Molt bona tarda a tothom, de vida al Solsonès i de la Vall del Lord o de la Serra de Busa, y por la pell o de la Llosa de Cavall, Si només de sentir aquests llocs, ja us puja salivera, caminar aire, sou a bon lloc i si tot això ho sona xinès, també segur el lloc adequat. Nens d'excursió, salutacions de qui us parla amb Gerard López Fageda, perquè avui anirem a redescobrir un dels racons de país més interessants que tenim. Anem al Solsonès, al municipi de Navès, a la serralada de Busa, al Prepirineu. I no només això. A més a més, també coneixerem una de les cases més emblemàtiques d'aquest tros de país: abusa el Mas del rial de Busa. Ho farem amb la seva mestressa, la Pilar Muntada Cardona.

Realment ens agradava viure aquí, ens hem anat aguantant aquí. Al final han anat arribant la llum, el telèfon, la carretera, han anat arreglant. S'arriba més fàcil. També tenim algun veïns que fan turisme rural.

Caminarem per l'entorn del rial de Busa, pujarem fins a l'extrem de la serralada al Capolat. Ell i Fli, parem amb les vistes

i farem també un salt en el temps, no no, que farà reviure

les penes i misèries dels presoners de l'exèrcit francès que ara fa uns 200 anys agonitzava en aquest extrem de muntanya, envoltada de penyes segats, convertida en una presó, una presó a l'aire lliure. I tot això, com sempre, amb el màxim de respecte per l'entorn i amb una garantia. Quan sigueu allà dalt i contemplar el paisatge,

segur que direu allò de és que no calen a Suïssa.

No la l'amo,

se de les mítiques butllofes radioactives, un grup mític, també del mític Solsonès. Entrem en matèria mataria, mítica com sempre. Ja ho sabeu, aquí no es mou res de res sense el nostre equip de sospitosos habituals, que comencen, com sempre, amb en Guifré lloses, que és el nostre geògraf nacional molt basarda, Guifré, Bona tarda.

Una paraula per definir l'excursió d'avui i a veure, una mica rescata, més que els cursos d'avui. Un parell de paraules per definir el territori d'avui

i, si voleu, després ho comentem, sense ordre ni concert. Sense ordre ni concert. Ara ho sabrem i saludem també el gran Xavier Soler, que és el nostre home de les enquestes. Senyor Soler, però, no s'ha mogut Un tant per Busa.

Gerard, ha tingut el privilegi i l'honor de passejar arma per Gelida. I us he de dir que a Gelida va passar d'una cosa que no m'havia passat mai en tots els programes.

Per què, doncs, que Es va posar a ploure?

ha la humanitat, ja que les àrees quina, novetat, Lamas, no havia plogut mai.

Ara us he de dir, això sí, que la pluja no va frenar els aliments i ja li beques a respondre les meves preguntes. I això És d'agrair.

I us puc preguntar què fèieu Geli I

és que re que havia quedat amb uns amics amigues

i D'aquests 100 sempre queda la zona. En fi, tenim un geògraf de país, un reporter de carrer, però encara no estem del tot complerts. Per tot això, no seria possible sense aquest senyor que hi ha xerrar abans de jugar en el guió d'una cosa que vol fer l'home que diu que caminen Joan Vilaplana, que s'ha assecat. La ruta que avui us explicarem és el nostre far de les trucades, Joan Vilaplana, que es van tornar a portar aquí. Sí, aquí he de dir, de la ruta que vas fer, vam mirar. Jo crec que és una ruta que val la pena cap posar si vol. Informació dels oients. Joan Vilaplana ha jugat amb el concepte Bosé de març en considerar que era necessari explicar. Però no ho sé, no li faré. No ha rebut gaire amb la broma. Aquesta obra va ser, ens coneixem de fa anys. Aleshores vaig venir a veure fora conya. Es deia que és una excursió matinal per tota la família, que va descobrir un racó especial i amb molta personalitat del país i que permet fer una bona fotografia del Prepirineu central. Per tant, molt recomanable, val a dir a servidor, i ha pujat un parell de vegades. Per tant, vigila que dius una des de més llarga, des de baix a la Llosa del Cavall. I també n'hi ha una de més curta, que és la que ha estat acosta més al Pla de Busa, que crec que la Guàrdia Urbana Eraso i que se'ns hi ha opció curta. Per què? tercer dia, Wakaso, dels cops i a més, així, la de dinar ja sales, tranquil i no es notaran. Tot això ho explicarem amb tots els ets i uts, però no ho faràs Tossal, perquè per assegurar que la premsa la comptem, com sempre, amb una persona experta, una mina del tros, en aquest cas és la Núria Sala de Sant Llorenç de Morunys .

Núria, molt bona tarda, bona tarda a tots. Estem bé, estem aquí esperant.

Moon, ha arribat a un comerç de Noriega, tu vius a Sant Llorenç, que és a tocar de Busa.

Sí, sí, El resident de la Vall de Lord, Sant Llorenç de Morunys, El poble central, i si està al costat de Busa, ben a prop, podem començar a caminar. Ara, fa, als terminis trativa,

però podem dir que tens un, un passat forestal.

Si, vaig estar molt de temps treballant amb el Departament d'Agricultura en temes forestals. I si una passió pel món forestal i la gestió. Per tant, la muntanya de la coneixes bé. Sí, sí, sí, ja està treballant també en el meu passat forestal, Aguza, en un punt de guaita, d'aquesta prevenció d'incendis. Per tant, és com a casa bosó, també és cases, és una casa més.

I, ara que dius això que vaig treballar de prevenció d'incendis, recordes que en alguna ocasió haguessis de fer algun avís d'un incendi que hagués pogut arribar a afectar la zona.

S'hi, malauradament, estava treballant en els incendis del 90, 8, que van calcinar bona part de les hectàrees de del Solsonès, del Baix Solsonès. Sí, si estàvem treballant en aquell moment,

D'això en fa ja 37 anys, passa el que és el que més atrau des d'aquest lloc

d'abusar mestres, el 9 centre, com una màgia especial per mi i vaig a anar-hi a treballar, em van acollir com una, com una, més concretament el rial. Vaig estar instal·lada allà durant durant el temps que estava treballant, els dies que tenia, 2 o 3 jornades seguides, feia ni tallar. Em consta que la meva acompanya en aquell moment, perquè eren 2 persones que feien el torn, també estaven allà i per tant, és, és, és una casa més i el paisatge no té Desperdicis.

Això és ben cert. El nostre mestre geògraf, en Guifré Lloses, diu que el lloc on inspira 2 paraules

Que quines eren Guifré, sense ordre ni concert, que no vol ser pejoratiu, és talment la frase descriptiu del paisatge d'avui i del territori dominat des de Bosé o dominat des de Bosé o des de qualsevol altre punt de la Vall de Lord.

D'acord amb aquests conceptes?

Si estic d'acord, sí, sí, sí, és és curiós, pero no, no, no hi ha gairebé res semblant a nivell això. Entenc que geogràfica, i entendrà més l'expert geògraf, però sí que és veritat que no hi ha ordre ni concert. molt diferent.

És com aquest programa. Núria. Ara faré una pregunta de un sí o no d'acord, y creo que abusa, és prou coneguda, fora de del Solsonès, doncs la resposta concreta la té també el senyor

Soler b tot posant els ulls en blanc, senyor Soler,

el poble vol saber-ne més. A Gelida, què pensa banda gosar,

Gerard, jo crec que avui podem estar força contents. La primera pregunta que els he fet és per la Serra de Busa. Justament, i entre els nostres entrevistats podem fer ho podem dir que hi ha 2 equips. En un d'ells tenim l'Ona i el Marc, que han sapigut reconeixement a, l'instant, la Serra de Busa.

Escoltem què el CAP et Vic, Serra de Busa,

Sant Llorenç de Morunys, perquè de petit estiuejava al poble i recordo que comentaven de la Serra de Busa.

Se, en directe és al Solsonès,

perquè la meva àvia a veure un moment m'està dient, senyor Soler, que volten pels carrers de Gelida i els 2 primers veïns que us apareixen estan vinculats a en cada cursa. El senyor Soler ha destacat que plovia de passar moltes coses cobrint una connexió secret entre bus a Sant Llorenç i Gelida.

Núria, llavors, avisat que era un drac màgic,

Suïssa per en una cova, que entres i surts a Gelida, a Wuhan, on potser allà amb aquella mica de Bauma, hi ha alguna relació. Gelida que consti, Núria.

No, no se que ve gent, estiu ja de de demà, els vallesos, Bari, ballo, pintors, però poc més dels paradisos també.

Potser algun dia podríem fer una Especial,

parlant de tota aquella gent que hem anat parlant i i que tenien relació amb el lloc que els he preguntat, perquè també l'Anna, si no ho recordo malament, de Begues, que tenia connexió amb el Montsant, exacta que sí. Gràcies, senyor Soler se. Per altra banda, tenim les Arenes i la Marina, que no coneixien la sorra, però a l'hora d'intentar ubicar Arla, jo crec que podem dir que no s'han allunyat molt.

Serra de Busa està en algun lloc als Pirineus. que serà una muntanya als Pirineus, a una muntanya

per la zona del Pirineu clar, cap al Pirineu Prepirineu, ho tenim a tocar cap a Tarragona, ni Núria, com ho veus tot plegat.

El que diu la gent, eh bé, 50, 50 Si 50 maneres,

una serra del Pirineu, el Prepirineu.

Sí, ímpetu, que és el Pirineu, està infravalorat, està infravalorat el Prepirineu. El Prepirineu està infravalorat. Totes al Pirineu, El Pirineu, tothom parla del Pirineu, el Prepirineu. Estem més abandonats i això és el que et deia, que a mi em semblava que no es coneixia prou. Tenim més calma. S'ha de mirar pel cantó bo i pel cantó dolent.

Si haguessin preguntat a tu sobre aquesta qüestió,

sobre abusa, també hauria dit Obama. Primerament, una aproximació de context. Ens trobem, com ja s'ha dit, a la comarca del Solsonès, una de les comarques amb més extensió de superfície del país i alhora una de les que tenen una densitat de població més baixa. Això és ben palès a l'excursió d'avui, on la solitud de poblament és de les coses que més destaca, si bé la part del Solsonès que trepitjaran avui és considerada part del Prepirineu. El Solsonès amb si podríem dir que és una comarca de transició, de transició de l'altiplà central català de la Segarra o l'Alta Anoia cap al Prepirineu, de les serres de Port del Comte, la serra de l'Albera, ambdues per sobre dels 2.200 M. I és aquí on ens apareix la Serra de Busa exacte. En concret, la Serra de Busa la podem ubicar a la part més septentrional de la comarca, en un vèrtex de dramàtica confrontació, de relleus geogràfics. D'aquí ve la frase inicial que us deia, sense ordre ni concert, perquè la Vall de Lord és un taulell de joc, on totes les peces miren en direccions oposades, a patades i de formes distintes i capritxosa, donant peu a un paisatge voltes caòtic. Que si el llarg restant vertical dels vestits, talment com un dels tubs d'orgue, que si una coma a peu del Port del Comte, on hi trobem Sant Llorenç de Morunys, la principal població d'aquesta part de la comarca, que sigui una petita, molt acordonada per un santuari al Santuari de Lord i envoltada de relleus, Montserrat. Fins que si les vessants que cauen de forma acusada d'un altre massís calcari com el de Port del Comte, que si un pantà allà al bell mig de la Llosa del Cavall i que aprofita l'aigua de la capçalera del Cardener. I que si un gran pla, el de Busa, que a més de 1300 metres d'alçada sembla una gran taula parada, envoltada d'un imponent, singles que podrien ser les potes, aquesta taula, o, millor encara, les seves estovalles que en pengen.

Sigui únic aquesta metàfora, La metàfora de les naus, on m'he quedat com un vèrtex de dramàtica confrontació de relleus amb un creixement vertical que no m'acabo de Núria, no sé si pots afegir res, jo no sé pas què més afegint.

9: no, no, no puc afegir.

Ha quedat perplexa.

Va feina, però abans, com sempre, el nostre, un petit recordatori lleure,

sense endu, s'hi és un amant del nostre bonic paisatge

i alegre patrimoni davant el lloc adequat. Però si aquest amor el demostra, és fotent el cotxe dins d'un prat per entaular enmig d'un sembrat o banyant en un estany d'alta muntanya. Deixem-ho córrer.

Moltes gràcies, Va Joan. Reclams de la sortida.

El primer reclam és el Pla de Busa on deixarem el cotxe i punt de sortida de l'excursió. Un altiplà de dimensions considerables, situat a 1300 metres d'alçada i esquitxat per diverses masies històriques ben fermes. Y Segur que hem sentit què és això. Anem a la presó de Busa. Representa que és una porta de que es tanca de presó. Molt bé, jo crec que el més adequat, impossible, menor, i has quedat narrativa amb aquest efecte especial d'en Joan.

Molt bé, molt bé, la porta a la presó,

per tant, ens haurà d'explicar com hi va entrar i quan va sortir.

Un repte que hauria d'estar dins encara del dia del Barça, quan reclama, doncs, l'església de Sant Cristòfol de Busa, neoclàssica del segle XVIII, construïda sobre restes romàniques del segle XI i un bon mirador cap al sud, si em permeten el vídeo, diu: segle XII al segle XI, no odio 12 y hasta mai, més ben dit, pot dir missa. Tercer reclam de la presó natural de Capolat, honestedat, envoltat de cingleres, on, a principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, si mantenia presoners en captivitat. Aquí diu el guió del segle XIX i ha dit: segle XIX, ara ja fets. Em diuen, Joan, que a més a més tenim un bonus track. Si i és obligat pel anirem explicant durant cadascun dels reclams. I són les imponents vistes que gaudirem en molts moments del recorregut Joventut, això amb quina música ho acompanyaria. Si som al Solsonès, jo diria que qualsevol disc del gran Roger Mas és més que benvingut.

El.

La Lluna sota abusa se, si això és si s'apartessin els núvols, la flor de la lògica del primer disc, titulat Les flors del somni, era el 1997 i a la portada hi apareixia en Roger amb unes bones graelles. Han passat 28 anys i Roger Mas, sense granges, és avui un dels referents de la cançó d'autor i de les cançons arrelades a la terra, les cançons teòriques, com el seu disc de 2008. Així que si voleu trencar per posar música al nostre consellers a la Terra i deixeu-me posar a una l'ànima amb la veu de Roger Mas,

se'ns va obrir al su no.

Y Sembla l'Athletic, que la resposta és molt important. de màxima responsabilitat. Perquè no? perquè si ens diuen que no vas mai al bosc amb música, però mai, mai, acabarem suprimint Aquestes accions? necessitava? sí, perquè tothom diu que no, només, no només jo.

Per tant, no hi és El braç de suprimi mail, ni ràdio, ni i vaig en silenci. Això només hi vaig amb companyia. I quan vaig en companyia, parlo amb el que tinc al costat. Quan camino o estic a la muntanya, m'agrada gaudir de més que el silenci del Sud, els sorgits de la muntanya. No és un silenci sepulcral.

Tot això va portar a una vintena de programes

i de 20, 10, de 20 convidats.

Parla igualment dels cantautors de fet, comarca en. Qüestió.

En realitat, en realitat, és l'excusa perfecta per fer alguna cosa. Repassem les dades bàsiques de la sortida.

Som i tenim per davant una sortida d'uns 9 quilòmetres i mig, 350 metres de desnivell, per tant apte per tota la família i en 3 o màxim 4 hores hauria d'estar feta 3 a 4 hores. Neus i Núria comparteixen aquests tempos de categoria usainbolt que ens acaba de dir, Guinjoan. No són assumibles.

Sí, sí, sí, sí, són assumibles. Això està més de marge de maniobra. Sempre és bona, és, no és,

no és representat ciu del punt de sorti,

perquè estem parlant juande de la ruta curta, si poder sortir del Pla de Busa i per accedir-hi, amb d'arribar fins a la població de Navès i allà agafar una pista asfaltada que en uns 12 quilòmetres ens durà fins a aquest pla d'abusar i a l'inici del pla podran deixar el cotxe. Requisits per fer aquesta ruta que repetim cada programa. Joan Mira, Com que detecto per les teves paraules i el teu Tonet, sempre que ve aquest moment dels requisits que m'estic fent pesar. No, no, no, no, no és el meu túnel, no ho demostraré. Mira, fem una enquesta ràpida, mestre lloses, senyor Solé, Núria es fa pesada o no, dient sempre el mateix, Joan Herrera em posa un compromís, és

se.

Ahora.

Se fa 3 setmanes. Xavier, se sap greu, però si Joan et traspassa, sembla perfecte.

Teva pregunta, són coses necessàries, agràries, però no vol dir que no es faci pesat.

La gran majoria, Núria, ho esperava i sobretot escoltar, no us explicaré més, no sé on sortirà. Una intel·ligència artificial que segur un que se li fa més cas.

Camí.

L'excursió del pla de bus a la presó del clatell és una ruta espectacular al Solsonès. Per gaudir amb seguretat i comoditat cal tenir en compte els següents requisits: nivell i preparació física. Ruta: dificultat fàcil, moderada, adequada per a excursionistes amb un mínim de condició física. 2: equipament necessari. Calçat de muntanya adequat, ja que el terreny pot ser pedregós, repetint el mateix que CiU sempre ha viscut: culleres de so i crema solar, especialment a l'estiu. Protecció que tenen pendent o impermeables. I li demanaria que li digui: no m'agradaria destacar el GPS amb el drac de la ruta, però que és cient mínim un con 5 litres per persona, ja que no hi ha fons durant le, un con 5 de la norma.

Formació bàsica, li tot la Generalitat per requisits

per anar a fer l'excursió per la Serra de Busa. Això és el que m'ha dit. No hauria fet molta conya aquí que exigir ja ja, però ens hem deixat alguna cosa Creus per fer aquesta ruta de 6?

con dit, tot això s'ha de posar dintre una motxilla a la vista. No sempre estem davant d'un totes se de Cadis que taparà les mans caminant per aquell món de la serralada. No, no, no és molt pràctica, és veritat.

Però hi ha una cosa que és molt pràctica, molt important. Joan Vilaplana, hauria, i tothom que és volem una proposta de carmanyola, restaurant. El meu consell és: acabeu l'excursió abans de les 2 del migdia i aneu a dinar alguns del a qualsevol dels pobles del Solsonès i allà de Manlleu, els magnífics productes que ofereix la zona o uns bons embotits o bolets, si som a la tardor, o formatges, trumfos, tòfona, pèsols negres. una bona ruta, jo crec, per entaular, acabat i recuperar forces, Xalant fort clar, no hi acabem de dir alguna menja propi del llop, que voldria destacar.

Gairebé gairebé els ha dit totes, e sóc partidària també, anar a caminar al matí a centrar-se en un bon restaurant. També han caminat, gràcies se més de restaurant

que no pas l'entrepà o carmanyola.

L'accés a l'excursió dóna de si per poder anar a fer un entaular. Sempre val la pena. Si és més llarga del compte de carmanyola, no s'ha de tenir en compte sempre i li va molt bé, però només si és necessari nos a menjar.

Com Déu mana molt revés, fem una pausa i ens posem en marxa.

Calma. Suïssa. No, no Va jugar encara.

Toca de desenvolupar els reclams. I comencem pel primer, que és el punt de sortida al Pla de Busa. Doncs, si deixarà el cotxe en aquest altiplà, que està situat a 1300 metres d'alçada i és un lloc singular d'una gran amplitud i obertura, penseu que arriba a unes dimensions de 4 per 2 quilòmetres. Així que déu-n'hi-do. I és una meravella geològica, perquè som entre 500 i 700 metres per damunt del fons de la Vall, Estem envoltats de cingleres per tots cantons. Per tant, Xúque trobar-li una esplanada tan gran i tan relaxant en un indret que té un accés tan agrest. I el pla bust està encaixonat entre el Cardener a Ponent i el riu d'Aigua d'Ora, Llevant i esquitxat per algunes masies històriques. D'elles és el rial de Bosé i allà hi ha viscut tota la vida la Pilar Muntada Cardó Pera.

Nosaltres realment ens agradava viure aquí, ens hem anat aguantant aquí. Al final han anat arribant la llum, el telèfon, la carretera, l'han anat arreglant i com ja ens agrada i malgrat que ja han anat marxant els veïns, de moment seguim aquí. També és això. Si arriben més fàcil. Si també tenim alguns veïns que fan turisme rural, va ser: vinguin, el lloc és. Per nosaltres és un lloc especial i hi té molts inconvenients, però, malgrat això, mira, preferim estar aquí. De moment que està en un poble. Tenim la natura, pots anar a caminar, uns uns avantatges que un altre tenim.

Aquesta és la veu de la Pilar de Busa, amb qui vaig poder parlar el dia que vaig anar a fer. La ruta hi havia en aquest paratge que, com ens comentava, s'hi accedeix per una pista d'uns 12 quilòmetres des de Navès. Núria, entenc que us coneixeu i amb la vila Ens coneixem.

Ens coneixem, sí, si som grans amigues.

De, fet, si tu vas viure el rial, Núria, no devia es compareixia, i vaig viure amb la Pilar Les temporades, les 4 temporades

que vaig estar treballant en el punt de guaita. Vaig estar vivint allà, sí, sí, amb ella, amb els seus pares, els seus pares i la tieta, que malauradament ens van deixar, i molt bé, al costat de la llar de foc i malgrat que fos a l'estiu també perquè feia fresqueta i i molt bé,

Una llar de foc és espectacular i és on ens va atendre la Pilar el dia que vam fer les sí, sí, i la Pilar, que ara viu amb un parell de cosins que li fan companyia en aquesta masia espectacular, on, realment, tens la sensació que s'hi ha aturat el temps i que allà hi va haver molta i molta vida. Només cal veure les llargues taules de fusta que conserven i que tot plegat fa que vinguin moltes preguntes al cap. Com t'has guanyat la vida recopilar?

però nosaltres aquí, a casa meva, no eren propietaris de la casa. I primer, Bono mira entre els venien Pins, on cultivaven la, les 4 vaques, 4 gallines. Després van fer uns anys de turisme, 9 web. Feien menjars per a la gent, s'hi passaven també ens guanyàvem algun calé SARS en les pensions dels avis. Aquí potser tampoc no es gasta tant. Si estiguéssim com en altres llocs, potser tampoc no, però ho vàrem anar tirant així si feien menjars per la gent, una mica només el que teníem de casa, una mica de resum: conill, el que tenia la truita de patates que passaven i no portaven res, i els traiem algun culer.

Així és com explica la Pilar la subsistència. Busa i la Pilar, que ara té 64 anys i que ha viscut tota la seva vida allà, i Joan, Si tu saps si Hi ha canviat molt tot allò de quan era petita, doncs miri, jo això també li vaig preguntar, i més que com ha canviat Busa, òbviament, la Pilar em parlava de com ha canviat la vida a casa seva.

Ho, i totalment. Jo vaig néixer aquesta casa als anys 60, a casa meva, amb 11 persones. Encara hi havia el meu avi, els meus pares, 2 germans dels solters dels meus pares. Encara hi havia 2 mossos que els tenien i que havien vingut joves quan no tenien tractor, que el Barça tenia que llaurar la terra en vaques i es van quedar a viure aquí fins que van morir 2 criades que està que abans tenien criades a aquestes cases pairals. I ell també va morir aquí, imagino, torno a dir la meva germana, 11 o 12 persones.

És un lloc totalment enmig de la natura, 1300 metres molt aïllat de qualsevol nucli. Però tot i això, parlant amb la Pilar, tens la sensació que allà hi ha estat i és molt feliç i que no s'hi ha sentit mai sola.

La meva infància va ser meravellosa, amb els avis, els tiets, la meva germana, tota la gent que vivia aquí. Sempre venia gent, passaven gent, es quedaven a dormir la pallissa, excursionistes, perquè amb cotxe costava molt arribar i l'ambient que hi havia. Això és un valor molt millor del millor. Vull dir això és un records meravellosos. Jo no canvio per res del món. La veritat em deia

que no ha viscut mai fora d'abús en només un parell d'anys, quan era petita i anava a col·legi a Berga, però que al cap de setmana tornava al seu estimat La

d'abusar i Joan Coma, és avui el seu dia a dia. Ens mira, això és el que em va explicar.

Bé, jo me'n vaig amb 10 per allà a les 8 quart de 9 i dormim. Em vaig aturar a 2 quarts d'onze si no fan res a la tele quan vaig a dormir d'hora. Si si abans teníem tenien més feina perquè tenien bestiar, tenien porcs, conills a veure quan feia menjars, però ja no estaven bastant aliats. Però ara no. Ara no, perquè tot això ja no fem bestiar, també tenim molt poca cosa. Però la feina de casa, aquesta casa és molt gran. També netejar una mica la casa, cuinar, vaig molt a caminar, llegir i que m'agrada escoltar. Muy que ara tinc temps, m'hi trobo una mica de tot.

L'altre dubte que tenia, que li vaig voler preguntar, és: li molesta la Pilar que vingui gent, abusa o li agrada?

Ja està bé jo, si ho respecten, jo veig que ja no respecten bastant. La gent fa que hi va molta gent que van d'excursió i ho deixen net, no volum jo. Jo penso que a mi no em molesta que vingui gent, la veritat, perquè aquí hi ha de petites, tota la vida ha vingut gent a casa meva, gent que venien d'excursió, es quedaven a dormir la pallissa i a mi m'agrada canviar. Està bé que vingui gent. Si ho respecten i ho deixen com ho troben, que vinguin 85.

També ens deia, però, que hi ha gent que no es comporta o que no se n'adona i fa coses malbé. I ens parlava especialment en època de bolets, quan hi ha molta gent per la zona. Així que, evidentment, si s'hi va, que s'hi vagi amb respecte i cura. el que sempre estem promovent des d'aquest programa: deixar les coses igual o millor, si pot ser, de com les hem trobat. Encara sobre la pila. Joan, no li fa por viure en un lloc aïllat com és el real de Busa. Jo em faria por a sobre la pila y bueno y bueno,

yo no hi penso, porno, Goyo, no hi penso, amb la por o no? això no és que si hagués, tingués por i podria viure. Jo tampoc no, no vull dir tot arreu. que la vida és tan precària per un cotxe per sota de cap que no saps mai a veure les 6, la teva. Ara vull dir, Mira, no, no, no a tot arreu i jo no, no, això no.

Una altra pregunta que li vaig fer a la Pilar. L'agent comprèn la seva aposta de vida.

N'hi ha que ho entenen i n'hi ha que no. N'hi ha, com diuen Estem en una privilegiada i d'altres, que diu, no, jo no viuria pas a un i su equipo y somiar i d'altres, que si d'altres ho van fer, alguns ho entenen i tan dolent és un privilegi viure aquí. Aquest lloc és preciós i jo també m'hi quedaria variada.

Tota La Pilar té clar que potser, quan sigui més gran, no podrà seguir vivint a Busa, on ha viscut des que va néixer, però mentrestant ja veieu que li treu el màxim partit a la casa i a la terra de la seva vida. I, per cert, una darrera pregunta que li vaig voler fer a la Pilar. Som al Prepirineu, a 1300 metres d'alçada, ja segur canviar el tema méteo m'interessa i per això li vaig preguntar: han canviat molt

els vents i Alfred abusar, un avanç nevava molt més. Jo me'n recordo que nosaltres érem petites i feien uns minuts amb els tiets i el meu pare cap a l'Ebre, cap al porxo, cap allà el garatge, i nosaltres quasi no sortien ni mínim ni per dalt de la neu. Pot venir bé un metro. Deien que o bé cada cada 3 o 4 vegades cada hivern, i ara últimament ja no hi ha. Cada 15 anys, cap aquí hi ha cada vegada més una nevada, cada 6 o 7 anys. Aquest any, l'any passat quasi no va nevar. Ara, ahir va quedar blanc. A l'altre dia una mica s'ha fet, s'ha notat molt amb la neu. Si ahir fred, potser també

Els ferits, els negacionistes del canvi climàtic. Aquest cop ho explica la Pilar de Busa. Abans 3 o 4 nevades cada hivern, d'un metre de neu i ara cada 6 o 7 anys. Quan hi vaig anar, hi havia algunes clapes que no arribaven a un dit, però tota la resta ben pelat. Quito escenari. El mes de gener, jo hi vaig anar i a principis de febrer de febrer, doncs, hem conegut de la Pilar del Rial i la masia situada al bell mig del Pla de Busa, que és el punt de sortida de la nostra excursió. I ara anem al segon reclam, que és l'església de Sant Cristòfol de Gosar.

Un, doncs ens dirigim ara, germans, cap a un lloc d'absoluta pau i vent

haurà silenci.

A Sant Cristòfol, hi arribarem bé aviat.

Quan portem només un quilòmetre i mig de ruta i per terreny ben planer, és ja al peu de la cinglera i visible des del cotxe i des de qualsevol punt del pla d'abusar. Es tracta d'una església neoclàssica del segle XVIII, construïda damunt d'un petit Turonet sobre vestigis romànics del segle XI i amb un petit cementiri adjacent. I des del Turonet de l'Església a qui les primeres panoràmiques basses i àmplies cap a d'altres massissos i podem veure especialment cap al sud. En dia clar Us destacarà la vista, les formes retallades de Montserrat i de les seves agulles. Molt bé, O I poc després de Sant Cristòfol és quan ja fem això, comencem. Mica en mica han apujat. No, si tornarem a la pista que havien deixat per anar a veure Sant Cristòfol i, davant d'una de les masies, agafarem el corriol que seguim, fites pujar fins dalt de tot de la carena. La tienen. Anirà pujant i no pugen ni apujar, ni apujar ni apujant. Però no pensa tampoc tant. Ara pagarà rotllo. Sí que acabem de veure exclusivament apujar els llums. No és gaire dur, és una pujada tan ràpida que passa bé. O sigui que si esteu mínimament forts, no com jo, no hauria de tenir problemes i n'hauria audaç. Bufarà gaire. Haurem fet 170 metres de desnivell, així que tampoc n'hi ha. Per tant, no Arribarem al de la carena, ens quedarà l'estimat vall de la cinglera a la nostra dreta i abans de seguir cap a la presó, arribarem al Cogul, el punt més alt de la Serra de Busa. I durant tot el recorregut de la carena tindran vistes, aposto, plans de tot el Prepirineu, solsoní, Berguedà d'oest a est, la Vall de Lord i el Port del Comte, la serra del verd, al Pedraforca i la Serra d'Ensija. Aquest és un lloc ideal per fer fotografies, no totalment totalment, amb les vistes que tens. espectacular, Núria, en fas moltes de fotos quan puges aquí, oi ja deus tenir 40.009 De diferent.

No en tinc forces, no és mai igual, perquè ara estem a l'hivern, ara estem a l'estiu, ara ja 4 volves de neu, ara tenim al Pedraforca, nevat i sempre són diferents, però sí, sempre que arribes a dalt, és gairebé obligatori fer una fotografia. 2, 3, ara que tant és una com 10, ser una bona col·lecció,

doncs fas fer ara, quan explicava, és això de les diferents estacions de l'any, perquè quina és la millor per captar una bona imatge o quina és l'hora bona si volem destacar les 12, tècnic i no tornar els 19, 15, explicarà qui sap realment de fotografia. No dubto del teu, ni Pallars és Joan. Però si et sembla que ens expliqui en Sergi Boixader, fotògraf i col·laborador de la revista Descobrir Catalunya, que ens farà un doble exercici, com sempre, un busca objectius i trucs per fer una bona foto. Guai de Pastorets per l'Instagram i una, de notar enguany, de queixa de lamentació per la xarxa de les Lamentacions que és ICS. Preneu nota ara. Si voleu captar una bona imatge,

s'ha de demostrar en molts indrets per poder-ho fer bones fotos. Per exemple, des del Mirador del Portell tenim una magnífica panoràmica de la Vall de Lord, amb el Port del Comte, al santuari de l'art i la serra dels vestits, sort al matí i amb sort, potser amb algunes boires al fons de la vall, als cingles d'abusos. També són espectaculars tant des de la presó del clatell com des dels cims del Cogul i de la llebre. Però aquí la millor ara per fotografiar seria la tarda, especialment a la primavera i a l'estiu. En aquestes fotos sempre va bé que posem algun element de referència, com pot ser algun ocell o una persona, per dimensionar i donar aquest espai en el que són els singles. Per als més detallistes podem captar el santuari de l'Horta lluny, amb damunt d'una cinglera amb un bon objectiu. O bé el detall dels conglomerats de les roques de Bosé, que en recorden també les pedres de Montserrat, i fins i tot a la tardor preveu agafar i fotografiar alguns bolets.

Fins i tot, però, com els deia, abusa i com a tot arreu també dóna per fer fotografies que preferiríem no capta poca autocrítica.

Ho seria l'estat d'abandonament amb què es troben molts masos, com la Casa Vilaró, la Casa Llobeta. Són una mostra més del Despoblament Rural del Solsonès que tradicionalment se la coneguda com la comarca de les masies.

Enrere, Carles Suïssa. No, en resum, que i tenim sota nostre la Vall del Lord,

però no l'hort de l'horta del Huerto, sinó l'hort escrit com un senyor anglès, i és mai l'or. I resulta que aquí tenim també a la vora del Lord, un compte concret al Port del Comte, que queda a sobre nostre. I com apuntava Esto, mestre Guifré Lloses, estem per tant entre l'ós i Comptes, amb una zona molt i molt noble. Més acte il lustrats, una mica sobre la vall del Lord.

La Vall de Lord ha estat històricament protagonista d'una lluita constant contra el despoblament. A l'activitat agrícola i ramadera tradicional se li va sumar una petita activitat industrial, la dels Pirineus, l'elaboració de tot de peces, tèxtils, mantes, peücs i vestits de la zona que li va donar un cert renom. Tot això avui ha quedat enrere amb l'impuls de l'esquí a Port del Comte i el turisme en, general, esdevenint un centre de serveis de muntanya. Però podem dir que això queda lluny de Busa, malgrat la proximitat de la distància física. El fet que l'única via de comunicació motoritzada mèdica, Penedès, fa que abusen quedi encara més lluny del brogit estacional dels serveis turístics de Sant Llorenç. Això fa que les condicions de vida dalt del Pla de Busa siguin tan dures i hospitals i solidàries, però alhora són garantir el manteniment

d'un entorn gairebé únic Que privilegiat no anem bé, no ho veu bé si ens hem deixat alguna cosa que tu cregués que han d'explicar també.

No, no estava molt ben explicat per què és això. Sí, si vols anar a Busa des de Sant Llorenç i no hi vols anar a que el mateix, si bé a vegades es podrien deixar un cotxe qui vagi, arrenquem a caminar, trigarem una hora i qua, una hora i mitja des de baix a el pantà. I si anem a fer el tomb per nevés i agafem la carretera i la pista i l'asfaltat dels 12 quilòmetres i de més, poc menys d'una hora, per tant, si fa un bon dia i tens ganes de caminar, val la pena pujar a peu.

Això queda clar. Però a la gent que no és de la Vall del Lord, coneix la Vall del Lord o Port del Comte? la resposta la té també el senyor Soler. Tam bé, senyor Solé, tornem a Gelida, en què diu: la gent d'aquesta bonica localitat coneix més la Vall del Lord, coneix més el Port del Comte.

Gerard, crec que tinc la resposta a aquesta batalla mig medieval que acabem de crear: l'or contra compte, compte contra l'or, qui guanyarà? comencem amb la Vall de Lord i de 9, el Marc i l'Ona l'han encertat,

o Sant Llorenç de Morunys, la Vall de Lord, és el que hi ha el a sota del Port del Comte.

La Vall de Lord, si això és la zona del Solsonès.

Tot això, Y Quan ho tenen, més hi ha una passera secreta,

subterrània, que connecta els 2 llocs.

En, canvi, les Arenes i la Marina no tenen. La vall, molt ubicada Vall de Lord,

està cap a la zona de ratxa per allà. No, no la conec, però és una vall negra. Per tant, estarà entre muntanyes.

Tampoc la conec, però no diré que Star per Manlleu,

per Manlleu a Osona, no, ben bé, tan sorpresa,

això no hauria El Brent, no, no, no em sorprèn.

Ja he avisat que busquen. No estava molt clar que la gent sapigués on passava. I la Vall de Lord, justet, si no, és algú que realment ve de turisme. Ho ha vingut de sempre amb els seus familiars perquè estiuejaven aquí. un lloc que realment menys conegut del que caldria esperar.

I ara anem a l'altra banda. Tenim el Port del Comte i he de dir-vos que ha estat el guanyador, perquè tots els nostres entrevistats o la coneixen, ho han sentit parlar del Port del Comte.

Port del Comte, poses un port de muntanya que està als Pirineus, no, Port del Comte, és Port del Comte esquiar a l'Urgell, ja estigui sentit el nom, això surt a la vegada. Ni idea de com anem a esquiar.

Però ara ja hi ha poca neu amb poca neu amb molta neu. Ara sí que podem anar cap al tercer reclam, que és la presó de Busa. Com hi arribem aquí? ens mira des del punt més alt de Busa, al Cogul, seguirem que ha d'anar generar perdent alçada fins al mirador del Capolat, on tindrem una excelsa vista del pantà de la Llosa del Cavall, de Sant Llorenç, de Morunys, de la resta de la Vall de Lord i de la Serra del Port del Comte i, resseguint el camí, arribarem fins a un punt que salva un precipici amb una caiguda important. Aquest punt és l'únic accés al Capolat pell, un petit tram de la cinglera envoltat d'estimar ball per totes bandes. Són a la presó de Busa o Dalt Capolat,

ell no, no, no me a veure.

Tu flipat, guàrdia, flipat de les sintonies, ens has posat la sintonia d'un altre programa, sigui la Vanguardia de Catalunya Ràdio electe, perquè de bon lloc, amb molta història, i on s'hi devia haver viscut moltes situacions tràgiques, especialment per part de soldats francesos. Això és veritat. Per això tenim en línia algú que s'ho coneix molt millor que tu i que jo, i que tots plegats estem parlant de. La Montse Vilalta, que és responsable de l'Oficina de Turisme i del Museu de Sant Llorenç de Morunys. Montse: molt bona tarda.

Bona tarda, Montse, perquè la gent se'n faci una mica d'idea. Això va ser durant la primera Guerra del Francès.

Exacte, això va ser durant la Guerra del Francès. Sobretot ens hauríem de situar entre el 1811 i el 1813, en què Catalunya estava vivint un moment de pèrdua de punts forts durant aquesta guerra i Agustí Canelles, que era un topògraf, diguéssim, militar, va ensenyar el capità general de Catalunya en aquell moment la Serra de Busa i allà hi va plantejar de fer-hi una fortificació i que aquesta fortificació alhora tenia, tenia una presó molt diferent al que estem el que estem acostumats a imaginar. I com se'ls allarga, com s'aconseguia, Les carrers que van a al que van aprofitar és l'orografia del terreny. Hem de pensar que la serra de Gosé és un altiplà i aquest altiplà, en un dels seus extrems, té una petita part de la muntanya que està separada de la resta per una, per una gran esquerda de de centenars de metres, com se, com se'ls ha aïllat molt fàcil. Segurament laven alguns pins que acabaven fent com una mena de passarel·la i enviaven, diguéssim, els presoners en aquesta petita i que quedava aïllada de la resta de la muntanya, quan hi havien els presoners allà, doncs, simplement, doncs segurament retiraven aquesta, aquestes passarel·les i allà ja ja quedaven,

ella i allà et quedes, no perquè evidentment, fer un salt per intentar recuperar i tornar a l'altra banda. La distància era massa gran com per saludar-la. Y com com eren les condicions allà. Estaven al ras, tenien algun tipus de cobert que se sàpiga, els tiraven el menjar des de l'altra banda, sense detalls,

d'això No se saben gaires detalls, però alguna cosa sí que se sap. Les condicions eren dolentíssima, sobretot en tots moments, però sobretot els hiverns. Hem de pensar que vivim directament al ras Magna, no, ben bé directament, perquè en algun lloc s'ha llegit que potser tenien una mica de Cabanyes, però la qualitat, diguéssim, d'aquestes Cabanyes, doncs, era com si, com si visquessin al ras i de menjar. No tenien ni menjar ni ni aigua. Per tant, les condicions eren, eren duríssimes.

De fet, n'hi ha prou passejant-se una mica per allà que ja ho veus de seguida, que les condicions havien de ser realment molt pèssimes. Creus que era tant o més dur que que una presó tancada

per tant i tant i tant era molt més dur i inclús molt més cruel, perquè acabaven fent patir, diguéssim a la gent, els prejudicis que que deixaven allà, ahir, allà i llacs a la intempèrie, sense les condicions climàtiques que hi pugui haver en cada moment i a més, a més, sense sense menjar i sense aigua.

I de, fet, expliqui el que alguns acabaven llançant se directament. 5 la Vall.

Exacte, això és el que diu la llegenda popular. No, no ha quedat enlloc escrit, però tothom és una cosa que el que sí que sempre he sentit, que alguns presoners desesperats estiraven de dalt a baix i mentre es tiraven, cridaven much i abusa, és feixuc Chiapas, i que vindria serien morir a Gusen i renéixer a París, com que és tot escarpat, acaben sent centenars de centenars de metres i va veure que allà no tenien cap possibilitat i que era com agònic i ciutadanes, allà molts decidien, diguéssim tirar-se, tirar-se, diguéssim a penya segat avall.

Se sap quants presoners van passar per la presó de Busa i quant de temps va estar operativa.

No, no se sap quan presoners. Això és una cosa que segurament anar revisant aviam, si algun dia no es pot trobar, ni que sigui un llistat de quanta gent, diguéssim, va bastant. Per tant, no se sap quants presoners i hi van haver i el temps que va estar operativa tampoc se sap ben bé, però sí que hem de comptar entre el 1811 i el 1813, cal pensar que aquesta presó està inclosa dins d'aquest projecte de fortificació que que volia fer a Agustí Cañellas en alt, a tota la llarguíssima tota la Serra de Busa. Però, al final, per falta de recursos, no, no es va acabar i, per tant, per això tenim, diguéssim, aquest decalatge que no sabem ben bé quan va començar i quan va acabar el funcionament pròpiament de la presó.

També perquè, més enllà de la presó, de tot el que era el Pla de Busa, allà sí que s'hi van fer algun tipus de de fortificacions, no de presó, sinó de l'exèrcit Exacte.

Sí, sí, sí, sí, la resta de pla sí que hi va bé, sí que hi va haver, diguéssim, tota tota aquest projecte i alguns edificis i unes coses. Tant, sí que es van fer, perquè, a més a més, a dalt, doncs, hi havia un camp de d'instrucció,

un camp d'instrucció militar i en queda algun rastre o marca que encara es pugui veure quan ets allà.

No em queda res clar que el fet de que no hi hagués cap edifici pròpiament com a presó, sinó que simplement els deixaven allà, allà i llacs, tret d'aquests, si tenien alguna petita, alguna petita cabanya, diguéssim, per dormir, miri, no em queda absolutament en risc el tall, com es pot distingir. Per això, avui, quan van arribar, i hi ha una passarel, la de ferro, que permet travessar, diguéssim, d'una banda de la muntanya fins a dins, a dins de la presó i fins al risc que ningú vingui

i que Matrix, això també és veritat. Això, quan passen dius bé, diumenge, aquesta sembla, sembla sòlida i Falcao no les retiraran. L'altra banda, per cert, ja per acabar, a Montse, a més de la Guerra del Francès, al cúpula que s'ha fet servir com a presó en alguna altra ocasió, que en tinc cap constància, no, realment només

va ser durant durant aquesta època. I després ja hi van haver, diguéssim, d'altres punts de la Vall de Lord, com per exemple el Santuari de Lord, durant la Guerra dels Carlins, que sí que van servir de la presó, però com a tal, a la Serra de Busa, no es va utilitzar més.

La gent que vulgui visitar des de vostè mateix pot veure a l'altra banda de la Llosa del Cavall, el que és tota la moda de l'hort i allà podria veure la segona presó i enviar la segona presó alguns anys després, no gaires anys després, però tot en el segle, al segle XIX, pel que veiem Montse Colet, responsable de l'oficina de Turisme, la gent quan veu bé interessar-se pel que van visitar Sant Llorenç i tot el conjunt de d'aquest racó de país us pregunten molt per Busa.

Sí, si realment, Bosé i les vistes que tenen des de des de dalt, el pla amb tot el que és la la Vall de Lord, i, tal com va dir Stuart, també es pot veure a la Mola de Lord, Sant Llorenç de Morunys, amb la cerca de Port del Comte, quan queda una panoràmica que és molt maca i és un punt de que la gent li queda molt a més. A més, diguéssim, de demanar per la presó, perquè molta gent i no aquí, el que vau diguéssim és arribar fins a fins a la presó de Busa.

Fins ara, això és el que fem també des d'aquí, intentar ajudar la gent també, conèixer més aquest país i conèixer racons com aquest. Que us expliquem.

Montse, moltíssimes gràcies, moltes gràcies a vosaltres. No no a veure calma

Suïssa, no, no molt bé, doncs ara sí

que ha arribat ja l'hora de la veritat, posant tota la ruta i el paperot del nostre camí. Neira, Joan. Per tant, Núria Sala,

se molt bé i no sé quina és la màxima era exclusiva, guanyat entre el i el 10 pots i en nega.

Moreno ha explicado.

Què és el que està convençut de les explicacions, Cicinho.

Explicacions del circuit, tal com se sap, tal com passa pel pla, quan es puja, com es va aixecar, onejant, explicar molt bé, molt ben explicat, les vistes des del mirador.

S'ha descuidat, El nostre company expert, geògraf Guifré Lloses, ha fet una puja golejada, com una casa, també, explicant i coneixent, tothom pot ser o no.

Necessito aquella descripció per explicar-la. Quan vulgui convidar algú a la Vall, per animar-lo, que vingui,

es combinarà amb uns pèsols negres aquí al Solsonès, per a aquesta nota que han exposat. Escorta Núria, ara que tenim aquí molt ràpidament, alguna altra ruta a banda d'aquesta d'abusa, que valgui la pena, que recomanin per a qui ens estigui escoltant,

Si pujar a la Mola de Lord, que és on està el santuari de aquest que estàvem parlant, no té Desperdicis, són les Escaletes, Via Crucis, a un quart d'hora de pujada, si hi ha un viacrucis, quart d'hora d'escales i es pot baixar fent la ruta del Camí de Sant Jaume, que hi ha una miqueta més bastonet a donar el tomb per no baixar una altra vegada per l'escala, i val molt la pena. un camí 9, molt llarg, familiar. Les vistes des d'allà també valen molt la pena. I quan està realment a la Vall de Lord i Sant Llorenç

és molt pràctic, doncs crec que ja ho tindríem tot no hi ha. Moltíssimes gràcies per haver -nos acompanyat. Espero que ho hagi passat bé.

Si m'ho he passat molt bé i gràcies per posar la Vall de Lord al mapa.

D'això es tracta. Entre tots coneixem una mica més i respectar-los i estimar també una mica entre tots el territori. Desgràcies fins a la pròxima a 10, gràcies a vosaltres. Marxem. Ja sabeu que podeu recuperar tot l'àudio d'aquest programa, la nostra pàgina del Transcat. També podeu baixar Arbusà Track, veure fotografies, textos, fer-nos arribar les vostres propostes i comentaris al correu Transcat. No cal anar a Suïssa, mestre Lloses, Gràcies per la seva Chapí ànsia. Molta modèstia, Gerard. Gràcies a vosaltres, senyor Soler, gràcies per les seves enquestes, com sempre, un plaer, la simpatia i l'alegria. Moltes gràcies, Joan. Caminar caire Nacional de Catalunya al Far de la CHE. Poques gràcies per la teva carrera infatigable, fer la propera exclusiva. Una cosa que havíem d'anar: fonent d'anar. Potser podríem anar cap a Montserrat, cap a Montserrat al cap. Hi ha motius per anar-hi a acudir al lega, motius per anar-hi, senyor. Gràcies també al tècnic, Edu Arnes, que ens ha portat a tot arreu i rebeu també una salutació que us parla, Gerard López, a negociar.

No, no, no.

D'have ha respost no. Semblava voluntat no.

S. No. De.

La se me. No.

Els nor. No. Lo.

No, no. No.

Ho han encès aigües que la mare, molt el que va sentir crits de. No. Tinc por, no de la ciutat de Suso, en els vostres fills. Els monjos i els de la renda. Encara es troba bé i de pressa. La imatge, el no de la ciutat, nor els vostres fills. Cents Camp 9, ser el gran tronc causa sorpreses que era.

Un llamp que el fet de no, no, no en els nostres fills. En vots: no, no, no, si més, no, no.

El.