Caparrós: "Deixar d'ensenyar autors catalans provocarà un rebuig, però hi pot haver autocensura"

Podem saludar aquesta hora la Sònia. Sònia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Tu ets professora de llengua catalana. Sí. Concretament a on, Sònia?

Estic a l'Institut de Moseros, a l'Horto Nord.

Això és a València, eh? Sí. I a partir d'ara, què és el que passarà amb el que tu ensenyaves, diguéssim, als alumnes?

A veure, la primera cosa que passarà és incertesa, que la tenim des d'allà al curs passat, quan ens van censurar una sèrie d'autories, perquè ens van dir, suposo que ho haureu llegit a la premsa ahir als mitjans, que no podíem ensenyar a l'alumnat cap autor o autora no nascut al País Valencià. Després també, que això ja ho vam patir els anteriors, la terminologia a l'hora de parlar, hem d'intentar parlar al màxim possible separant la llengua, és a dir, no utilitzar terminologia pròpia de l'oriental. I ara la policia ideològica que anem a patir, doncs el que tenim és incertesa, perquè això de fer persones crítiques és una. No sé, tenim ahir una. Ens han posat un aport que al mateix temps el que està creant és una indignació de rebeldia. Tenim aquesta. Hem venit a situació.

És a dir, ara mateix tu no pots ensenyar, pel que em deies, ni Ramon Llull, ni Papaseit, ni Rodoreda, ni Pla.

És el que diuen. Bueno, si l'imprimo, tampoc podríem ensenyar la crònica de Jaume I. I ho seguireu explicant? Sincerament no sé què he d'ensenyar al meu alumnat. Però el curs ha començat avui. Avui comença el curs i no saps què ensenyaràs. Sí, avui és la rebusa. El curs, diguem, de manera lectiva començarà demà. Però jo penso que és el que provocarà almenys en el professorat de català és. Un rebuig d'aquesta censura. Jo, i els meus companys i companyes d'altres instituts, la gent va continuar fent vida normal. Però sí que és cert que pot haver-hi un sector que s'autocensure. De fet, aquest estiu la Generalitat

ja deia que habilitaria la inspecció educativa per vetllar textualment la neutralitat ideològica.

Sí, però què és la neutralitat ideològica? Ja se ho ha. Perquè neutralitat ideològica és subjectiu, no és objectiu. Nosaltres el que hem de fer és mostrar A, B, C i el que hem d'intentar és crear un debat i ensenyar totes les opcions que n'hi ha i que els xiquets i xiquetes pensen i decidisquen per si mateix. Això és el que ens marca el currículum, fer persones crítiques. La literatura que una persona ha nascut en un lloc o en un altre no té cap test ideològic. Ah, si ens posem a parlar d'altres tipus de conceptes, tenim molts temes transversals que. La igualtat, la homofobia, i tenim moltes coses, això és contingut ideològic, això no és contingut ideològic, això és per persones cíviques, racionals, i que puguem viure en societat.

Molts ànims, Sònia, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada i bon inici de curs.

Gràcies a tots els nens, els necessitarem, perquè això és el principi d'un curs molt intens. I d'uns anys, també, molt intensos. Gràcies, Sònia. Que vagi bé.

Sònia Caparrós és professora, com dèiem, d'un institut, en aquest cas, de València. Juliana Canet, bon dia i bona hora. Bon dia, Ricard. Què hagis fet tu a la teva vida sense Papa Seid?

Home, jo hauria tingut grans disgustos i sense saber-ho, que això seria el pitjor, no? Jo crec que és molt important que t'ensenyin de tot a l'escola i que també que t'ensenyin la literatura que ha estat escrita amb la teva pròpia llengua.

Tu ets una apassionada de la literatura, de fet ens ho expliques, ens expliques com també llegim molts autors de casa nostra. És una literatura també molt rica, des de Ramon Llull, que va ser un dels pares també de la literatura catalana i també de la literatura contemporània europea, que marca també un model, una manera d'explicar les coses. Fins a altres autors més contemporanis com els que tenim ara. I no només és explicar un país ni explicar una llengua, sinó explicar també una manera de pensar, d'alguna manera, no?

Efectivament, explica una manera de pensar i explica una tradició, no? I ressegueix tota una història, perquè, clar, la literatura A mi m'estranya molt que es vulgui ensenyar la literatura sense connotació ideològica, perquè és impossible, perquè sempre en té. I hi ha moltíssima política al darrere i moltíssima història. I quan tu estàs explicant a Osías Marc, un autor nascut al 1400 al País Valencià. Estàs explicant moltes coses, ja només dient aixòs, no? Moltes coses del nostre país, moltes coses de qui som, i això ens ho explica com a comunitat i també individualment. I jo crec que no ensenyar això a l'escola és negar una part de la nostra identitat als nostres nens. I això em sembla molt greu, clar.

Tu, Juliana, fas un podcast de literatura, ho fas amb la Marina Porres, el Club Tàndem, que comenta diferents clàssics de literatura catalana. Per què vau decidir apostar per això, per fer un podcast de literatura?

Vam decidir fer un podcast de literatura perquè, primer de tot perquè les dues ens dediquem d'alguna manera al món dels llibres, per tant era molt orgànic. Ella i jo sempre parlàvem també a la nostra vida privada de literatura i al final les dues hem estudiat filologia catalana i per tant era inevitable també que fos sobre la nostra pròpia literatura, no? També per això que et dic, perquè teníem com aquesta mena de missió o de sentiment tan fort de voler explicar la nostra història, la nostra història com a catalans, a partir dels nostres clàssics, que és un exercici superinteressant i avui dia supernecessari.

Perquè tu diries també que la teva generació és una generació que ha abandonat la literatura, que no li troba aquesta art de seducció que hi troba en una sèrie, per exemple?

Jo crec que la literatura podria estar en temps millors, perquè clar, ha de lluitar contra moltes altres distraccions, i distraccions que segurament són molt més agraïdes o molt més fàcils, no? La gent no es vol avorrir, la gent no es vol esforçar, és molt més fàcil mirar TikTok que no pas obrir Depèn de quin Clàssic o intentar llegir el català antic d'Osías Marc, no? Tot i així, jo sempre animo a la gent a entendre que llegir moltes vegades justament és interessant perquè pot ser avorrit també, que això moltes vegades és bo pel nostre cervell i és bo per nosaltres mateixos i construeix una identitat molt més forta. Tot i així, també penso que sempre hi ha hagut gent que li ha agradat llegir i gent a qui no li ha agradat. I encara hi ha gent que li agrada llegir, gent jove, gent gran, gent de tota mena. I que, per tant, també tots aquests discursos, de vegades molt negatius sobre els llibres, de dir, ostres, és que ara ja ningú llegeix, de vegades són una mica també alarmistes, jo penso, tot i que. Hem d'estar pendents, no podem desconnectar. Hem de seguir parlant de llibres tota l'estona, clar.

T'ho preguntava, perquè potser també en el cas del País Valencià el que provoca a certes edats és que com a mostra de rebel·lió comencen a llegir clàssics de literatura catalana, per exemple. Mira, tant de bo. La voluntat política d'un govern s'acaba amb la voluntat política del poble, de la gent.

I en aquest sentit crec que és molt important el paper dels professors. O sigui, jo em vaig enamorar de la literatura catalana no només perquè vaig créixer en un entorn on se li donava molta importància a la cultura, sinó perquè vaig tenir professors, com la meva professora de llengua i literatura catalana al batxillerat, que es diu Tres a Pou, que em va saber ensenyar la importància dels llibres, la importància de la literatura catalana, de la teva pròpia literatura, a més la nostra literatura, que és una literatura dins de la literatura universal tan important, donar-li aquesta importància, i a més després de tants anys de repressió, per mi va ser molt important. I si tu tens una professora com la Sònia que he pogut sentir ara, jo crec que això segur que ho aprens sent infant.

I per això avui també volíem posar en valor el que feu, Juliana, perquè crec que també és molt important una persona com tu, que tens la influència que tens en un col·lectiu tan important, decideixis fer un podcast sobre literatura, doncs també diu molt del compromís que tu tens, perquè podries fer un podcast, doncs, jo què sé, de futbol. Bueno, no sé si el faries, però. Sobre safreig, per exemple. Bueno, de safreig també. És que també es pot fer de safreig, no? És a dir, aquesta és la gràcia. No perquè llegís som persones avorrides.

I de fet, justament, al món de la literatura en general i la literatura catalana en concret, hi ha moltíssims afrets també al voltant. Vull dir que sempre t'hi pots deixar des de molts punts de vista. Nacho.

Sí, aviam, el meu punt de vista en relació a aquesta qüestió és que.

És que t'hem perdut. Ara ens recuperarem. A veure, Eva Pomerés. A veure, són els primers fruits

del suport de Vox al govern del PP, però recordar també que el PP el 2023 ja ha adoptat mesures tan espectaculars com canviar el nom de València i posar València, com modificar els criteris del batxillerat limitant les hores d'estudi dels autors que no fossin nascuts al país valencià, com fer menys hores reactives en valencià. I ara fa un pas més, també crec que això està lligat a la vaga de l'escola valenciana, que va ser una vaga indefinida, que van aturar a finals de juny per responsabilitat professional, però que també reivindicava l'escola en valencià. I per tant, ara el que es fa és una criminalització de professors, eliminar la llibertat de càtedra, I, a més a més, convertir les famílies en elements de delació i en elements que poden triar el model lingüístic, i que això és un absolut error des del punt de vista del model educatiu. És a dir, el model educatiu no es dicta ni aquí ni a cap país, i tampoc al País Valencià, les famílies. On va tot això? Doncs a la portada. La persecució sistemàtica de la llengua en el País Valencià, que han dut a terme els governs del PP i ara, a més a més, amb el suport activíssim de Vox. Recordar que parlar la llengua pròpia és un dret humà. Forma part dels drets humans, no? I per tant, potser començaria a ser hora que potser hauran d'anar, fins i tot, s'haurà de plantejar anar fins al Tribunal de Drets Humans, no? Perquè, esclar, són legislacions que incompleixen altres legislacions. Evidentment, amb intencionalitat absolutament política, que en el futur. Perquè estan atacant l'escola, que és el futur, els nens, els futurs valencians i valencianes, que en el futur aquesta llengua sigui cada cop més testimonial, cada cop més residual en el País Valencià.

Nacho. Sí, perdoneu. Aviam, la meva opinió en relació a aquest tema és doble. Un, escollir un govern i no un altre té conseqüències. Molta gent en moltes ocasions cau en el pessimisme de pensar que les prioritats de tots els governs són les mateixes i no els interpelen, hi ha diferents models, i la meva opinió és també que segurament, i després dels resultats de PISA del dia d'ahir, el principal problema i prioritat del País Valencià, de la Comunitat Valenciana, de Catalunya i del conjunt d'Espanya, de bona part d'Occident en relació a l'educació, passa per altres qüestions i jo crec que en el debat educatiu que tot just la setmana passada també el vam abordar amb sindicalistes de Catalunya a Catalunya aquest debat no pot quedar segrestat ni per. Només la llengua ni per només la visió dels representants dels sindicats. Perquè si no ens trobem dades com les d'ahir, que no tenen res a veure amb les qüestions i amb el temps que la dediquem a Catalunya a abordar el debat educatiu. Estem veient com sembla, i per això afecta sobretot a les parts més privilegiades de la societat i no a les menys. Com la intel·ligència artificial està generant un dèficit d'atenció estructural que té conseqüències en les competències lectores de comprensió d'alumnes d'Espanya, de Catalunya, de tot el món, i en canvi el nostre debat públic. Està molt condicionat, no per aquesta qüestió que penso que és absolutament prioritària, sinó que està condicionat normalment per la visió dels sindicats, els quals no els he sentit parlant l'últim any a Catalunya en cap moment de l'impacte de la intel·ligència artificial en el dèficit d'atenció dels seus alumnes i en les conseqüències que té per les seves competències, o per l'element lingüístic que és propi d'una part de. Del país, d'una part d'Espanya prioritzar, però que en qualsevol cas no aborda el repte més prioritari que és quin tipus de competències estan tenint els alumnes de les nostres escoles Montserrat i David.

Sí, jo una mica en la línia del que diu el Nacho, crec que amb l'informe PISA en el que València situa pràcticament a la cua i ha baixat des del punt de vista proporcional encara més que la resta, crec que el debat és un altre. És a dir, no sé si, evidentment, si et diuen que no has de llegir papasseit, acabes llegint papasseit encara que sigui a dins del lavabo. Això ha passat sempre i amb el català i ha passat sovint.

No es pot, doncs es fa. El debat, per centrar-lo, jo crec que no és si cada alumne ha de llegir Ramon Llull obligatoriamente, sinó si una administració pot decidir que una figura fonamental de la nostra tradició i identitat

literària deixa de formar part d'aquest relat. I, de fet, són dos debats. Un, que no llegeixen res, ni Eusias Marc, ni Ramon Llull, ni qui sigui, I menys encara aquests, perquè per molt que es digui que es llegeixen aquests autors, no es llegeixen. És a dir, jo he fet filologia, en aquest cas, clàssica, i el primer any era comú, i la gent no llegia els llibres que estaven a dintre, i estaven a la universitat. Ni t'explico a dintre dels instituts.

I l'haig de contar una cosa molt interessant, que és la intel·ligència artificial, és a dir, com això està desdibuixant l'esforç per llegir, perquè ara preguntes de què va Ramon Llull,

ja t'ho explica i ja està. Hem de tenir en compte que a la cua està València, no sabem com estaria Catalunya, probablement també a la cua, però al començament de tot està Madrid. De tot aquest desastre, resulta que la comunitat autònoma que té millors dades és Madrid, i no té precisament un PIB baix. Per tant, aquesta idea que és.

La situació és molt complexa. La Xina, David, lidera els rànquings de l'informatica. I el Japó i Corea del Sud. Al final, em sembla que el Pau Llong tindrà més raó del que.

No, no és aquella xina que li agrada a mi.

En ciències, lectura i matemàtiques, la xina ho lidera.

El rendiment dels estudiants. Escolti, l'educació s'ha convertit aquí en un camp de batalla tremendo. Ho estem veient amb el tema PISA, estem veient ara amb la qüestió aquesta de València, i és un desastre per una societat que l'educació, que és un dels pilars de la societat, no generi uns consensos. Extraordinaris, i una fortalesa extraordinària tant en com i què s'ensenya i tal. Jo vinc del model francès, del model dels liceus francesos, on això ha estat sagrat tota la vida des de la Revolució Francesa i on hi ha uns consensos molt importants. Deixa'm dir que són coses separades.

Típic que França també està fatal, eh, ara? El model s'ha anat a Norris i ens haurien de preguntar per què.

Un fantasma recorre Europa. M'agradaria fer el debat de l'educació, perquè aquí hi ha moltes coses. És evident que hi ha moltes coses que no es volen abordar i són, no? Però d'això me diria, en el cas aquest de València, l'especificitat de la polèmica aquesta concreta, això no és una cosa nova. Vox ha agafat el paper eslareu i el continuador del que era el blabarisme històricament a València, on es basa en el trencament de la unitat de la llengua, en explicar que el valencià i el català són llengües que no tenen res a veure, són dues llengües diferents, com si parléssim l'anglès i el rus. Aquest grau d'imbecilitat, d'ignorància. Que representava això, avui està a Vox, que en fa una militància absoluta, i és evident que no se n'ensurten en determinades coses, hi ha hagut votacions sobre com havia de ser el model, que les han perdut, que les han perdut a València, les han perdut també a les Balears, han intentat fer-ho d'una manera, i ho intenten fer per la porta de darrere, que és amb aquest prohibicionisme. Absolutament analfabet, absolutament sectari i impresentable i que espero que provoqui la revolta de l'escola valenciana en aquest terreny. Hauria de ser una doble revolta, una revolta a favor de la qualitat i una revolta en contra del sectarisme. I acabo dient una cosa que encara no ha estat superada, que és com defineix això l'Ovidi Milló amb la seva cita, que deia que hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, s'escrigui o es pensi. Juliana, per tancar-ho. No sempre. Diga, Ricard.

No, si vols afegir alguna cosa més. Jo? Sí.

Jo recomano la plaça del Diamant, Ricard. Ara, ara. Molt bé. I poca cosa més. Molt bé, doncs ja està molt bé. Que tot està allà.

Una abraçada, Juliana, gràcies. T'escoltem al que no sortirà aquí, a la tarda de Catalunya Ràdio.