Carles Monguilod: "Rosa Peral assessorant un advocat? Ja el planyo!"

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Passen tres minuts d'un quart de cinc de la tarda. Tenim novetats. Una de les dones més conegudes de la crònica negra a Catalunya. Rosa Paral, condemnada pel crim de la Guardia Urbana. S'ha graduat en dret des de la presó.

Sí. Ja té el títol. Ja té el títol, ja té el títol. Recordem, Rosa Peral, que està condemnada a 25 anys de presó per l'assassinat de la seva parella. Ja en fa 9 que compleix condemna i ha passat fins a 6 centres penitenciaris per diversos problemes de comportament. Tot i així. Ha aconseguit començar uns estudis i ha aconseguit acabar-los. De fet, que estudiava a la universitat, ja ho sabíem, perquè fa tres anys la va entrevistar Ricard Tostrell des de la presó al matí de Catalunya Ràdio i ella li va explicar que estava estudiant a distància a través de la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC.

Intentar, doncs, que en algun moment surto d'aquí. Jo tornaré a tindre, que poguéssim dir, una vida, no? D'alguna manera és intentar normalitzar-ho. I, bueno, doncs, la meva intenció, doncs, és formar-me i sortir d'aquí el més formada possible.

Doncs ja ha acabat aquests estudis i ara es vol reinventar professionalment. Recordem que era policia, doncs ara voldria passar, quan surti de la presó, que li queden encara, entenc, uns quants anys, al món del dret.

I aquí hi ha diversos interrogants que s'obren perquè ho avançava ahir al programa Vamos a Ver de Telecinco. Rosa Paral té la intenció d'acabar exercint com a advocada. Primer dubte, no sé si això és possible estant condemnada per un assassinat. I després diu que es voldria defensar a ella mateixa. Tampoc sé si això es pot.

No sé si això té gaire recorregut. Però si hi ha altres causes obertes,

no ho sé. En tot cas, recordem que el mes de maig Núria González, que fins llavors havia sigut l'advocada de Rosa Paral, va decidir que renunciava, que plegava i que no la representaria en cap dels processos que té oberts.

Bé, clar, hi ha moltes apel·lacions, entenc, i revisions, i alguna altra història, i crec que no sé si tenia algun altre cas pendent, també, que l'afectava amb ella

com a víctima, també, de la venjança. De la pornovenjança, també havia posat una demanda per tota la sèrie de Netflix, que deia que atentava contra el seu norte diversos fronts oberts.

Tenim un assessor, nosaltres. Tenim un assessor que és el Carles Monguilot, que sempre ens resol els dubtes. És el nostre advocat penalista de confiança i espero que no ens faci falta mai contractar-lo per defensar-nos. Senyor Monguilot, bona tarda. Què tal? Bona tarda.

A veure, la pregunta que. Us ho faria bé de preu, eh? Ah, doncs ja podem. Ja podem tenir problemes

que ens en sortirà bé de preu. Millor que no el necessiteu, efectivament. Si és en pa, que ens fas descompte, no? No cridem el mal temps.

Defensar innocents és un privilegi per un advocat. Segur que seríeu innocents. Si venim ja que sigui per una cosa que hem fet.

És igual, va, no ens compliquem la vida. Rosa Paral, condemnada per assassinat, ¿podria arribar a exercir com a advocada de forma normal, com fa el senyor Monguilot? No, ara no.

Ella pot estudiar, efectivament, no és el primer cas de presos coneguts o ilustres que ho ha fet. Els que tenim una edat recordem el mític Luté, o fins i tot el Vaquilla, que jo vaig defensar. Havien estudiat a la presó. Havien fet estudis universitaris, o el mateix advocat del president Puigdemont, el senyor Gonzalo Boyer, ell ha explicat que va acabar la carrera, no sé si el va començar també, però la va estudiar des de la presó que estava complint una condemna. Què passa? Que tu pots acabar els estudis, abans en deia llicenciat en dret, ara has graduat en dret, però llavors per fer d'advocat, per exercir, Necesites la col·legiació, has de poder donar d'alta en un col·legi professional, que és el col·legi d'advocats, el col·legi de l'advocacia. I si tens antecedents penals per delicte greu, no pots donar-te d'alta. Per tant, la resposta és, ara per ara, la senyora Rosa Paral no podria exercir d'advocada, fins que hagi complert la pena i hagi tingut dret a la cancel·lació d'antecedents penals. Però això no queda per sempre? Els antecedents penals es cancelen. Igual que els delictes prescriuen, una condemna, quan l'has complert, la llei marca uns anys que han de passar entre que es declara extingida la responsabilitat penal i el dret que tens a cancelar aquests antecedents penals. Però això són molt d'anys. Són molt d'anys i si efectivament ella vol arribar a exercir, suposo que haurà fet els càlculs, veurem quan li declaren extingida la responsabilitat penal. Em sembla que va ser condenada a 20 anys o 25. Sí, sí. Bé, 25, llavors haurà de passar un temps per poder fer la cancel·lació i a mi els números em sortirien que seria realment més edat de jubilació que no d'una altra cosa. El que sí pot fer, evidentment, és els coneixements que té, assessorar a l'advocat o advocada que li porti els casos, pot donar la seva opinió, encara que en aquest cas jo ja aplanyo a l'advocat o advocada que la doni. Tenir un savi de client que pensa que sap igual o més que tu sempre és molt complicat passa molt això? Passa poc. Jo, si alguna vegada m'hi he trobat, a la presó a vegades n'hi ha que es pensen que són molt savis, perquè saben que hi ha instants i tal. Jo els dic, escolta'm, perdona, aquí qui mana sóc jo i l'estratègia la decidiré jo i tu pots consensuar-ho si et sembla bé o no, però si no, jo penso que et perdries una mica de capacitat de fer la feina bé. Clar, clar, clar.

Els està passant a molts metges, això. Que hi ha pacients que diuen. És que el Google diu que tal.

Hi ha mestres, també.

Hi ha mestres A mi ja m'han vingut clients que porten escrits que es veu clarament que ho han fet amb intel·ligència artificial i, aleshores, bé, els has d'explicar realment quina és la teva feina i que ho entenguin perquè si no, mira, hi ha d'haver sempre confiança entre advocat i client i viceversa, client i advocat per tant, si no és així si comencen a qüestionar estratègies és com el metge, que si li qüestionen les teràpies o li qüestionen la feina, m'imagino que no acabarà bé això.

El que deurà passar és que Rosa Paral assessorarà companyes de presó i llavors pobre l'advocat d'aquestes companyes que els dineran i dient, oh, m'ha dit Rosa Paral que això no sé què, no sé què. I ara explica-li tu que el que li diu Rosa Paral no està bé.

Això segurament passarà. Sí, segurament. I sí que hi ha una cosa, que és que tot el que és el dret penitenciari sol·licitud de permisos, fins i tot de demanar canvi de règim penitenciari o passar del segon al tercer grau, etc. Es pot fer sense necessitat d'intervenció d'advocat. Llavors, si un intern que està complint una condemna té coneixements de dret i a sobre és graduat en dret, podrà segurament argumentar i fer escrits com si fos advocat amb exercici, sense ser-ho, i se li tramitarà, perquè no és obligatòria la presència ni de procurador ni d'advocat. Quan llavors ja recorres en el tribunal, sí que necessitarà l'advocat. Però sí, segurament allà dins, i més a més, com que hi ha aquesta relació íntima que que acaba establint-se entre companys de cel·la. Pensem que és un ambient hostil on els que estan junts en la desgràcia doncs fan pinya i és normal i són aquella relació de col·legues molt dura i a la vegada molt intensa. Pot ser que el que assessori la senyora Peral es pensi que està més ben assessorat amb la seva amiga. I graduada en dret que no amb l'advocat que tingui designat, però bé, això ja serà cada cas, serà cada cas.

Jo estava pensant ara, com deia el lletrat, que ja no és el primer pres que estudia una carrera, però em dóna la sensació que és com fer les coses al revés, primer cometre el delicte. I després estudiar per què t'han condemnat primer jugo al monopoli i després em prenc les normes i et volia preguntar estudiar una carrera pot comportar una rebaixa de condemna? Bé, això en el món dels presos a Tarres,

d'ETA, ha passat moltíssim. Molts han estudiat estudis universitaris, han estudiat carreres, i sí que se'ls té en compte com a mèrits de voluntat de reintegrar-se a la societat, d'acceptar una disciplina, tot això sempre es valora, efectivament. Abans quan hi havia el que en deien redenció de penes pels treballs els estudis comptaven, et podien rebaixar anys de condemna ara el que es valora és pels beneficis penitenciaris per arribar més aviat a tenir permisos o arribar més aviat a un règim obert, però sí, sí, efectivament és una manera de. De demostrar voluntat de reinserció i de refer la vida, que per això estan pensades les penes. I també ho tinc que dir, als centres penitenciaris la Direcció General d'Institucions ho posa fàcil, és a dir, ajuda a les persones que volen fer estudis i també la universitat a la vegada també hi posa els seus mitjans, desplaçant professors si fa falta inclús, vull dir, ho fan. Ho miren de fer bé perquè tot això porta en aquest objectiu que té la pena, que és la reinserció i rehabilitació.

Ara ens ho mirarem una mica més de prop. Carles Monquilot, com sempre, un plaer. Moltes gràcies. A vosaltres, moltíssimes gràcies. Atenció a les dades. 55 presos ara mateix a Catalunya estudiant a la universitat, segons les últimes dades fetes públiques pel Departament de Justícia.

Sí, són un percentatge molt baix, en realitat, perquè no arriba ni a l'1% dels presos els que estudien a la universitat. En tot cas, com deia ara el Montguirot, estudiar des de la presó és clau per facilitar la reinserció dels reclusos un cop acabin de complir la condemna. La majoria estudien en universitats a distància, com la UNED o la UOC. Nosaltres hem parlat amb la UOC i ens diuen que en l'últim curs han tingut 13 presos matriculats i ara estan en època de matrícula, potser se'n sumen de nous.

I els presos estudien en les mateixes condicions que la resta d'estudiants? Són els mateixos cursos?

Més o menys sí, tot i que en algun cas puntual potser ens diuen que poden adaptar algunes activitats i després també heu de pensar que depèn de les titulacions. Si és una titulació que requereix moltes pràctiques a fora, aquí segurament no podran estudiar aquest grau perquè han de marxar de la presó. Els treballs en grup? Clar, això dels treballs en grup,

en principi. Mira, com la diu un orc, els fa la zarzuela o, si el fas amb rosa parada, et toca a la presó.

En ser universitats en línies més fàcil, perquè en principi cadascú té el seu correu electrònic i pot anar fent, si impliqués quedar a casa d'algú, clar, això ja evidentment.

Però si necessiten comunicar-se a través d'ordinador o a través de mòbil, que hi ha molts grups de WhatsApp d'universitaris i que les coses gestionen per allà.

Has de pensar que ells tenen els telèfons mòbils, els ordinadors molt restringits i llavors només se'ls dona accés a les plataformes de la universitat, al fòrum de debat de la universitat. No crec que els deixin tenir WhatsApp per estar al grup dels apunts del WhatsApp.

Això ho dubto molt. I sabem quines són les carreres amb més demanda? Doncs mira, Dret, com la Rosa Parada,

és la que solen estudiar més els presos. I després també Comunicació. Ah, mira. I després també ens diuen des de la UOC que els que fan dret després també acostumen a continuar els estudis i fan el màster en advocacia, vull dir que van seguint la carrera.

En tot cas, la Rosa Peral és una font constant de sorpreses. Sí, i de notícies a vegades inesperades.

És fantàstica. Dos quarts de cinc de la tarda, un minut de pausa i atenció perquè passem d'una icona de la Crònica Negra a una icona del que no ha sortit d'aquí. I no és Marta Montaner. Hola, hola.