Carles Núñez, creador de pintargegants.cat: "Estem en converses amb il·lustradors"

Ara us explicarem una història que no us espereu. No us l'espereu perquè ja veureu que és una mica el món a l'inrevés. És una meravellosa història d'èxit de la cultura tradicional catalana en què ha estat un nen el qui ha introduït el seu pare, el folclore català, quan normalment és al revés. Són els pares els qui hi acosten els nens.

La història de la cultura tradicional.

A Call d'Atenes, a Osona, hi viu un nen de 3 anys que es diu Mario. Quan s'avorreix, té una fixació. En Mario sempre demana pintar dibuixos de gegants i al principi els seus pares, en Carles i la Judit, no en trobaven enlloc a internet. En Mario té una falera boja pels gegants, li encanten. El seu pare, quan era un nen, mai va tenir un interès especial per gegants, cercaviles, capgrossos ni bèsties de foc, però ara ha volgut complaure el seu fill. El pare d'en Mario es diu Carles Núñez, té 34 anys, s'ha format i s'ha dedicat sempre al món de la tecnologia i la informàtica, ha dissenyat videojocs per a empreses, per exemple, de Gerard Piqué, i ha treballat de programador per a grans plataformes online, com Fotocasa i Mil Anuncios. Per això no li va costar gaire crear un web amb gairebé 1.500 dibuixos de gegants d'arreu dels països catalans que es poden imprimir i pintar. I aquest web, que es diu pintagegants.cat i que havia de ser una mena de joc domèstic, doncs s'ha fet viral i ha triomfat, perquè ens entenguem, com la Coca-Cola. Es veu que a Catalunya hi ha molts marios delerosos de Pintar Gegants. Els primers dies el web tenia 50 visites diàries i sabeu què? Ha anat creixent i creixent fins a acumular un pic de 18.000 usuaris al dia. Ja sé que segurament no serà cada dia, però vaja, el pic ja ha sigut. El Carles Núñez és desenvolupador web, creador de PintarGegants.cat, i pare del Mario. Bona nit, benvingut als Ignorants. Hola, bona nit. Com estàs? Bé, molt bé, molt content d'estar aquí. Escolta, Marc, ens explicaràs aquesta mena d'efecte de bola de neu del teu web, fins on pot arribar, però abans volem una mica que escoltis un dels milers de petits usuaris que han xalat, per entendre'ns, podent pintar els teus, en aquest cas, els teus gegants. Ara sentirem en Marc Rivera, que té 6 anys i és de

Premià de Marra. Hola, soc el Marc, soc gegantí des que tenia un any i m'encanta això que s'ha fet perquè puc pintar els gegants de tot Catalunya. També m'agrada que hi hagi els gegants de la meva colla gegantina de Premià de Marc. Tinc una habitació plena de gegants de goma i podré penjar els dibuixos pintats dels gegants i faré com un museu. Visca els gegants! Visca!

Has fet feliç el Marc, que a part del teu fill, has fet feliç també aquest nen. Quina mena de. No sé si mai has rebut un feedback d'aquestes característiques, però quina mena de feedback tens dels usuaris del teu web? Bueno, primer de tot, quina sorpresa! És que el món és molt petit i trobes gent.

Molt bon gust posar aquest tall, la veritat, perquè no hem tingut l'oportunitat de parlar en persona, diguem, amb nens com a tal. És a dir, hem anat arrel de quan ha explotat tot això, doncs nosaltres hem seguit anant a cercaviles, vam estar a Olot, a la Festa d'Altura aquest cap de setmana, i vam coincidir amb algú i va sorgir la conversa i vam dir, no, no som nosaltres, no, és que hem fet la web. I què? Què? Que vosaltres l'heu fet, és el que ens demanen per confirmar, i clar, quan passa això parlem amb els pares, perquè els nens tenen vergonya i no volen parlar. Llavors, tenir un tall d'un nen. Que ho explica, no? Que ho explica, és molt tendre, és a dir, que moltes gràcies. Però no hem tingut l'oportunitat de parlar de peu de carrer amb persones properament, perquè òbviament som anònims,

ningú sap qui som. Fins ara, fins ara. Fins fa poc, vaja, ara ja ho saben una mica més. Clar, tu fins que vas tenir el teu fill, tu això dels gegants, ni fred ni calor, no? No, a veure, com sempre, jo sóc. I ara et toques el tambor, la colla gelentera? Toco la caixa, sí. O sigui, el canvi ha estat radical, no?

Sí, sí, m'acabo de comprar una caixa. Només et dic això. És a dir, sí, sí, m'estic tornant un ultrafriqui de tot això i és maco. I el tema de l'anonimat, per exemple, jo què sé, ara ens hem fet una samarreta perquè anem a Reus amb el nostre fill i hem posat una samarreta a pintar gegants perquè si algú vol donar feedback, doncs. Home, doncs clar. I tal, però bé, o sigui, jo no tenia cap afició gegantera. Jo vaig néixer a Vic. Els gegants de Vic són brutals, són molt macos. En Sopetes, d'aquelles nenes, també. Però, bé, Vic sempre ha sigut ciutat de. De gegants i els veies a la cercavila del barri del Remei, el meu barri o de Vic. S'acabó. Però clar, ara, bé, jo no sé, he voltat, he anat a molts llocs. He anat a Cardona, he anat a Turbolot, he anat.

Ara anem a Reus expressament. I tot això és gràcies al teu fill, perquè si no estés interessat en tot això, tu no. Si has posat a crear, a pintar gegants per un cat, ni res que se li sembli.

No, no, impossible. És a dir, no haguéssim fet res d'això, perquè al final és. Bé, és la passió que té un nen, que al final està una mica tips de vegades. Jo estic cansat de tants gegants. Té caixes de cartrós, les pinta, és a dir, és una devoció. I té tres anys, eh? Però penso,

amb tres anys tant de passió, tu t'expliques d'on li ve, això, al Mario?

No, jo crec que li ve que just va coincidir una mica que Calldetenes es va estrenar el gegant Sopetes després de molts anys. I va sortir com a moltes cercaviles, i que després nosaltres hem anat a la festa de l'Espígol de Vic, que és molt guai també, surt el lleó i tal, i crec que nosaltres hem empotjat una mica en Mario a veure també més gegants, també perquè ens fa il·lusió la cara que posa. Quan els veu. Quina cara posa. Flipa, flipa. Ara he vist un que és la Tuta, que és de Vic, que és una geganta així, és com greixeta, és com geganta boja, que quan gira aixeca els braços. I et pica si no mires. I bueno, estava la tuta, la tuta, la tuta. I era com, i papa, tenim la tuta? I no, no tenim la tuta. I era com, ja la posarem, tranquil, ja la posarem.

A poc a poc, a poc a poc. Escolta'm, a part de gegants, el teu fill té alguna altra dèria de folclore català? No sé, els trabucaires o els castells?

Ell em demana sempre, com ell vol ballar gegants, entre cometes, el que em demana sempre és música tradicional, que és la que toquem a la colla gegantera. Em demana Gené Fabré, em demana el Bequetero, em demana cançons que, de fet, l'altre dia vaig anar, també participo al Correfoc de l'Escamot, de Calldetenes, i vaig ficar dos nanos tope joves al meu cotxe i de cop va sonar el Bequetero, i és ultra tradicional, amb gralla, i flipaven, deia, què fa aquest tio escoltant el Bequetero al cotxe, saps? I, bueno. Gràcies al meu fill. Havia de matitzar que era pel meu fill, saps? Però, bueno, és música molt guai, eh? Però, bueno, clar.

És normal que un home de 34 anys escolti el cotxe, diguéssim. Hem vist l'èxit inesperat del web. Tu, realment, quina explicació li veus?

L'èxit del web? Del web, sí, sí. A veure, he estat. Soc una persona que intenta fer introspectiva i com em dedico a això i estic envoltat de gent que treballa a marketing i que treballa a coses de l'estil, doncs se m'impregna una mica, no? I tot. És a dir, no vull explicar la història perquè està molt trillada, no? Però tot va començar amb un tuit per potenciar una marca personal, que és la meva. Jo soc programador informàtic. Treballo en una empresa però faig coses de freelance i al final participo a conferències. Part del circuit de participar a conferències és que et coneguin també, perquè quan proposes una xerrada a una conferència molts cops no t'accepten si no tens com un recorregut. Jo vaig fer el tuit explicant tècnicament com s'havien generat els dibuixos amb intel·ligència artificial. I van començar a retuitejar gent que jo vaig començar a veure que no eren del cercle en absolut tecnològic de Catalunya ni d'Espanya. Llavors vaig començar a dir, ui, això està començant a créixer, créixer, créixer, fins que això ho va començar a retuitejar gent del Parlament de Catalunya, en Mainata va retuitejar també. Clar, jo em vaig llevar pel matí i vaig veure un missatge del meu veí que t'ho deia, diem, ostres, acaben d'obrir el davantal de RAC1 amb la teva. El teu tema. I jo flipava, jo deia, però què està passant, saps? És a dir que. Però va ser a Twitter és on va començar. Raro, perquè no és una xarxa mainstream, crec jo, no és una xarxa on.

No, Twitter sempre tothom critica, destrossa, és més Instagram,

no?, la que és una mica més I que no m'imagino el meu veí, en Jaume, que si m'escolta, que és molt fan del programa, no m'imagino en Jaume arribant a impactar, és a dir, sent impactat per PintarJagants.cat a través d'un tuit, no?, o a la Carme de Mollet del Vallès, que està comprant el pa,

no?, No sé si, clar, ara ja portes un temps, si tens clar què es descarrega la gent, o, clar, perquè és una cosa que tu no hi guanyes diners, tampoc no sé si n'has posat gaires, perquè tampoc, una mica ara ja.

Saps si la gent es descarrega aquest gegant o l'altre perquè són els que tenen més èxit?

Això és molt curiós perquè té a veure amb la meva feina. Al final, en analítica de dades, una de les coses que intento mantenir és mantenir la web el més lliure possible de cookies i de mogudes d'aquestes. Llavors no. No traquejo, no espio molt els usuaris, però l'espionatge normal que es fa és a través de les URLs, que es diuen, que són les direccions web, el barra, el que sigui. Llavors, clar, com el gegant que està sempre per sobre, la llista, són els gegants d'Abrera, que crec que, bueno, Abrera, no sé si volen que vagi a fer el paragó de les festes, però crec que. Crec que el gegant d'Abrera és el gegant més conegut de tota Catalunya ara mateix, perquè és el primer que surt a la llista. I si miro dades, no les tinc ara, però si miro dades jo estic segur que és el d'Abrera top 1. I després, dels que diguem compten, que són els que no estan a tope, els d'Alpí, els gegants d'Alpí, òbviament, de Barcelona, i sobretot Solsona, els de Solsona, que són molt graciosos. I el teu fill quin prefereix? És molt heavy perquè té preferències molt diferents. Va per temporades. Ara està pintant cada dia un que es diu Oink. Oink? Sí, que el vam afregir fa poc. No recordo d'on és, m'ho hauries d'haver mirat abans de venir. Però és un porc i crec que li posen patars i tal. I ha pintat també en sopetes el pintamol, el gegant de la porra, el té, i hi havia un altre, però ara no el recordo. Si me'n recordo, ho diré, perquè val la pena dir-ho,

perquè, home. Si no, ja el buscarem. No pateixis, que han acabat de sentir aquesta conversa, segur que truca algú per dir com es diu i d'on és aquest gegant, perquè aquest programa és així, que la gent sempre respon moltes de les coses. I ens ha quedat clar que tu vas generar aquests dibuixos amb IA, que tu ets molt respectuós amb les colles castelleres. Però clar, he pensat, els il·lustradors professionals que hi ha en aquest país. Potser algun alguna vegada sí que ha fet gegants, però se t'han queixat? Han dit alguna cosa? Han tingut algun interès?

Majoritàriament no, perdona per interrompre. Majoritàriament no, és a dir, sí que quan ho vaig posar al principi en un cercle molt reduït, no diré on, va haver-hi un il·lustrador molt proper d'allà del poble que es va queixar i és una queixa legítima, la queixa típica. Això hi ha, i nosaltres què, traieu feina. Però en general no. De fet, el que ha passat és que ens han escrit il·lustradors per dir, un, quina feina més guai, dos, quin gust a l'hora de respectar-nos, i ens agradaria ajudar-vos. Ah, sí? Sí, tenim un il·lustrador en concret que jo posaria dins del tier 1 d'il·lustradors, d'una persona relativament important en el món de l'editorial infantil que ens ha escrit, El que passa és que no sabem com manegar el tema encara per poder ser respectuosos. Això ho hem dit sempre, hi ha un pilar fonamental, perdó si m'extenc, però vull deixar-ho clar, que és que hi ha les il·lustracions. Si nosaltres fem qualsevol cosa, ha de ser un il·lustrador humà, qui hi hagi darrere, segon, la colla involucrada, en el cas que es faci algo d'un gegant concret, hi ha d'estar involucrada i hi ha de percebre un benefici econòmic, el que es pugui, òbviament, i òbviament nosaltres, com a editors o productors, òbviament també hi hem d'estar involucrats. Però en general, per resumir, que m'enrotllo, és més positiu que negatiu el que hem tingut.

És a dir, que si parlem de com evolucionarà pintargegants.cat, podria anar cap a la participació d'algun il·lustrador, il·lustradora, no sé si som molt dona, perquè en aquest país hi ha moltes dones que il·lustren.

Hi ha un parell de projectes on hi ha un noi i una noia. Hi ha dos projectes, un més arrencat que l'altre, on ja estem tenint converses amb una noia, i hi ha un altre que és una mica més complex, que estem parlant amb un noi.

He vist que a Instagram tu dius hem rebut una proposta per editar un llibre de pintar gegants

i hem dit que no. Sí, és que el dia següent d'explotar tot això vam rebre una proposta, que des d'aquí màxim respecte, qui la va fer, però bé, potser no la va fer amb el tacte i amb el gust que a nosaltres ens agradava, i va dir, no, fem un llibre de pintar gegants, això per la diada ho podem tenir, molt ràpid, tal, no sé què. Per la diada? Ja, llavors, clar, jo ja sabia per on anava el teu, que era agafar els dibuixos de la web i vinga, posar-los i imprimir-los, no? Jo vaig donar una resposta bueno, coherent, però molt amateur, de dir, ei, no estem interessats en això, creiem que hem de tenir el vistiplau de les colles, hi ha 1.370 dibuixos, no podem tenir el vistiplau de totes les colles, és impossible i es dilueix molt la participació, les colles recibirien, perdona, rebrien, no sé, dos euros. Llavors vam dir que no, va insistir, com dient, no, això dels drets, ja, és igual, El trobarem. Una mica a voltor, ho diria. I vam haver de dir més taxativament, parlant amb un amic que és advocat, i enviem un missatge una mica més real i contundent dient que no. Però bueno, que oberts. Nosaltres estem oberts a propostes sempre i quan siguin propostes que respectin el triangle aquest que hem dit. Il·lustració, colles geganteres i nosaltres mateixos.

Tenim clar que hi ha aquesta vessant dels il·lustradors i il·lustradores, i no sé, algú de la Generalitat, algú del Departament de Cultura, algú t'ha dit. Carles, quina gran idea, espera que t'ajudarem.

Que no, és a dir, oficialment no. Jo no sé si de totes les persones que han fet retuit aixins de Parlament i tot això, hi ha algú involucrat a Cultura, però no. Ningú ha despanyat el telèfon per dir. No, no sé si tampoc li vull donar voltes, és a dir, al final.

No, no, és per saber, perquè a vegades, quan la idea bona ve de fora, també està bé sumar-se al carro a vegades, no?

Jo crec que seria guai, perquè al final és un projecte que té un recorregut, al final, no lucratiu, el web es mantindrà no lucratiu, 100%, vamos, m'hi deixaré jo a la pell, perquè així sigui, si surten projectes a satèl·lit, òbviament, aquests projectes, al final, nosaltres. Estem destinant moltíssim temps a arreglar gegants, a crear gegants nou. Llavors, si es pot tenir un algo, ho podem parlar, però a nivell cultura, ostres, sí que es fa una promoció molt guai de la cultura de Catalunya. Hem tingut gent de Valladolid que ens ha escrit, dient, ostres, nos gustaría añadir unos gigantes. De Valladolid? Sí, clar, però a nosaltres em sembla que no vaig ni contestar, perquè va ser, ostres,

a veure, és un pintagegants.cat. Clar, clar, clar. Però bueno. Massa gros. I de l'àmbit privat? Potser algú pot pensar, home, pintar dibuixos de gegants, o potser els nens els voldrien col·leccionar, abans ens deia el Marc que se'ls enganxarà a l'habitació i farà un museu, no? No sé, i si fessin cromos dels gegants? Perquè clar, en aquest país els cromos també és un èxit absolut

entre la canalla. Sí, És a dir, la idea està sobre la taula, tampoc vull donar moltíssima informació, perquè al final això, tant bon punt tens la idea com després no s'enlaira, però sí que hi ha una idea envers això, sobre la taula, que s'ha d'explorar, al final, perquè totes aquestes coses són. Una idea per fer cromos, vull dir. No per fer. És a dir, la idea dels cromos la tenim al cap, el que passa és que estem. És a dir, jo personalment el que estic fent és intentar seguir els passos correctes, sobretot pel que dic, per tenir el màxim respecte a les colles, que al final són les que mantenen viva la transformació. És a dir, la imatge pot ser de l'ajuntament de X, perquè això passa molt. La imatge és de l'ajuntament de no sé on, però després qui manté el gegant, qui s'encarga de portar-lo arreu, que es conegui, que tot, són les colles. Llavors, és a dir, tots els projectes que tenim sobre la taula els estem analitzant envers de fer-ho d'una manera respectuosa.

Doncs a veure cap on va, pinteja.cat, crec que en continuarem parlant, perquè això anirà cap a alguna banda, però anirà evolucionant segurament. Carles Núñez, moltes gràcies per venir a la nit dels ignorants. A vosaltres. I escolta'm, fes-li una abraçada al teu fill, perquè aquest nano t'ha

canviat la vida, em sembla. Gràcies.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.