Carles Planchart: "En comptes de buscar riquesa tàctica, busca el conflicte i la confrontació"

Un home que el va patir, si és que ho podem dir així de prop, era assistent de Guardiola en aquella època al Barça, i és, a part, comentarista habitual al matí de Catalunya Ràdio. Carles Planchard, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bé, i tu?

Bé, anar fent, anar fent, aquí preparant també, estalvant una mica el clàssic. T'has posat de mala llet o no sentint això? Home, pues sí, igual que et emociones una mica quan recordes, no sé, que et passen a vegades gols, sobretot el d'Estanford Bridge i coses d'aquestes que et ve pell de gallina, doncs igual quan sento aquests comentaris i sento haver de parlar d'això també cansa, això ja cansa, forma part del passat i és millor oblidar-ho. Vull dir. Ara et preguntarem per

aquella tongada de quatre partits que jo crec que probablement és el més estressant i. Sí, sí, va ser el punt culminant. I pitjor que es va viure durant l'època de Mourinho, però us recordàvem ara el primer clàssic contra Mourinho, és un 5-0 del Barça, és un festival. Us va sorprendre aquell partit de. En teoria Mourinho tenia certa reputació com a tècnic i us ho havia posat molt difícil per exemple amb l'Inter i us va sorprendre que fos tan fàcil per dir-ho així?

Bueno, el partit es va donar com es va donar, en aquell moment nosaltres estàvem bé, no és que ens sorprengués, simplement que els hi vam passar per sobre i això és una de les maneres que li va anar fent mal i que es va anar autoalimentant d'aquest odi, d'aquesta agressivitat, d'aquest. Manera d'actuar que a poc a poc ho va anar demostrant en els següents enfrontaments.

És a dir que tot el que feia Mourinho actuava com a gasolina en positiu per vosaltres.

En certa manera sí, el que passa que haver-ho de viure en aquell moment això desgasta. Això, tot el que és l'extra esportiu, el que és l'extra que correspon al joc, Això tant pel Pep com pels jugadors era durillo. Ja veníem d'això, d'haver patit el que vam patir amb l'Inter i comentaris que sabies que havien passat després del post-Inter i després ve el Madrid i comença amb mica en mica i és un partit, passa el que passa, després es dona la conseqüència d'aquests quatre partits i tot això va anar augmentant, va anar encreixent-ho.

Potser en aquell 5-0 Mourinho va descobrir que jugar-li de tu a tu a aquell Barça comportava aquesta mena de riscos, que sortir-ne escaldat en un 5-0. Vau notar molt la diferència de tàctiques de Mourinho des d'aquell primer novembre al que us trobeu l'abril següent?

Jo suposo que allò va ser la conseqüència d'aquest canvi brutal del que era Mourinho. No sé si amb anterioritat plantejava els partits més tàcticament i tenia el seu pla de partit i devia buscar recursos i arguments com per poder guanyar un partit i després es va convertir purament en lo extraesportiu, en voler guanyar el partit. Amb les armes que estaven fora del que eren els aspectes tàctics, els aspectes esportius. I això és el que l'ha mantingut, en certa manera, perquè nosaltres també l'hem patit quan vam anar al City i ell estava al United i s'ha convertit en un entrenador. Com amb una mica d'odi en contra, jo diria fins i tot ja no només al Barça, sinó contra Pep Guardiola.

Em crida l'atenció que diguis això perquè he tingut la sensació que en els últims cops que he sentit Guardiola parlar de Mourinho. No diria que l'ha perdonat, però sí que ha passat pàgina.

Exactament, el temps ho cura tot, no? I t'has de dedicar el que t'has de dedicar. I suposo que, per un costat, el Pep ha tingut un èxit, li han anat bé les coses, i això fa que estiguis a dalt i t'ho miris des d'una altra perspectiva, no? I la persona que està a baix manté aquesta, jo diria, entre cometes, ràbia, que de no haver pogut aconseguir l'èxit d'aquesta manera i segueix mantinguent-se d'aquesta manera, perquè ara us ho podem veure amb el clàssic, tot i que no és contra Pep Guardiola, però sí que és contra el Barça, que això ja ve des que Pep Guardiola va entrar al Barça, quan el van escollir amb ell en vez d'escollir a Mourinho, que perquè era una altra possibilitat de ser entrenador del Barça.

Potser perquè ho teníem més lluny, però jo pensava que l'etapa d'Anglaterra havia estat una mica més calmada entre tots dos.

Sí, perquè potser Anglaterra es viu d'una altra manera, no? No és com un Barça-Madrid, que aquí, allà, tot i que sigui en el derbi de la ciutat, doncs, realment en aquells moments. Es vivia de manera diferent, i allà sí que en el moment del partit és molt intens, però ni el previ partit ni el postpartit, una vegada la gent ha acabat el partit i allà tothom va fer cervesa junts, és una altra mentalitat. No us trobàveu per manches, perquè és petit? Sí, i tant, i havíem conversat, i havíem estat junts, i sobretot, més que amb ell. Jo me'n recordo els primers mesos de quan estava jo, per exemple, vivint a l'hotel, ell vivia allà en el mateix hotel, vull dir que ens havíem trobat un munt de vegades. Sí, sí, i tant, hi havíem conversat i sobretot amb el seu staff, perquè el seu staff també era una colla de gent portuguesa i que també estaven per allà i ens trobàvem molt sovint. Però bueno, és una relació més que normal i cordial.

D'aquells Barça-Madrid, sobretot de la primera temporada, perquè insistim que probablement el clímax de la tensió van ser aquelles quatre partits seguits amb la Copa del Rei i les males arts, si vols, de la Copa del Rei. Què és el que més et va saber greu de les seves males arts?

Doncs això, simplement que portés el partit a aquests extrems tan exagerats. Jo recordo sobretot el partit de la Copa del Rei, les agressions sense pilota, quan la pilota estava a 40 metres a l'altra àrea, de l'Arbeló amb el David Villa. Això és una cosa que ho havia viscut jo en el futbol de regional del meu poble. Però així és el nivell. Allò era instrucció de Mourinho, clarament. Bueno, suposem que sí, perquè si no, no crec que el jugador també.

Ho han reconegut els protagonistes de les hores. Crec que Di Maria va reconèixer que Mourinho ho va dir als seus jugadors.

Sí, sí, i per exemple, jo recordo d'haver tingut converses amb el Milito quan estava a l'Inter, que també es deia de converses una mica. Fora de context respecte de com havien de tractar els jugadors del Barça, quan es havien d'enfrontar contra ells. Aquestes coses se'n van molt més enllà del que és el futbol. Les armes, inclús per desviar, quan no tens arguments en joc, has de portar el partit aquí, allà on tu veus que pots ser millor, que pots treure fins i tot el rival de Polleguera i que això els faci distreure una miqueta i que puguis treure avantatge d'aquestes situacions. A mi això em sembla una mica llestimós, perquè en definitiva el futbol, qui ho fa millor teòricament té més possibilitats de guanyar-ho. I si ells són millors, que ho demostrin i que guanyin. Això és la concepció que tenim nosaltres del món del futbol. En aquest cas, aquestes coses, aquestes artimanyes, això del prepartit, d'escalfar les coses, d'involucrar els àrbits. El que estem veient ara és que està fora de context. Això ja és una cosa arcaic. Ara, quan ja no poden controlar, per exemple, el tema de les càmeres, amb la quantitat de càmeres que hi ha, ara un jugador, el que estava comentant ara d'Arbeló, estaria sancionat. Estaria. Doncs clar, ara ha de buscar altres coses. Ara ens fiquem amb els àrbits. I totes aquestes coses, aquests arguments, jo crec que han passat ja a la història. El futbol ha evolucionat en molts aspectes. I principalment el que ha evolucionat més per mi el futbol és la modernitat que s'ha fet un pas més en el tema tàctic en el tema de futbol hi ha moltes coses que fins i tot penso que nosaltres si ara juguessin de la manera que jugava el Pep Guardiola fa 15 anys enrere. Tindrien problemes. El mateix Pep Guardiola al Manchester City ha hagut d'evolucionar, ha hagut de buscar i adaptar-se a altres maneres de jugar, que és l'últim any que va estar allà, precisament per això, perquè ha evolucionat molt. I quan veus aquesta riquesa d'aspectes tàctics, de millores, de coses que han de canviar, i hi ha una persona que es dedica, en lloc de buscar la riquesa tàctica i les evolucions i les progressions i les millores en aspectes tàctics, a buscar el conflicte, la confrontació, els aspectes aquests més bruts, per dir-ho d'alguna manera, penso que ja està tot això, ja està passat a la història.

Carles, acabo. Com veus el clàssic de diumenge? Tenim la impressió que el Barça actual està molt per damunt del Madrid, però no sé si t'ha canviat la perspectiva, la derrota a París, les quatre victòries seguides del Madrid.

Sí, veig moltes coses, perquè realment segueixo molt ara el Barça, i veig moltes coses que crec que ara està un pas per sobre del Madrid, estem-ho per un pas per sobre del Madrid. A mi, la meva preocupació, que ja porto temps amb la meva preocupació, és amb els aspectes, no dic defensius, no dels defenses, sinó dels aspectes defensius. A vegades tenim un equip que taquem, que som molt verticals, que fins i tot, exageradament, potser perdem la pilota massa ràpid, perquè no madurem les jugades, i això fa que el rival tingui possibilitats. Tots els rivals ens han arribat, tots els rivals ens fan ens han pogut fer mal. I l'altre dia tenim el clar exemple que quan jugues davant d'un equip on el rival té gent potent davant, també té els seus arguments i et pot fer mal. El que va ser l'altre dia l'exemple del París. Doncs això és l'única, entre cometes, dubte o por que puc tenir respecte al partit del Clàssic. Que ells, puguis o no, d'alt, també tenen la seva pòlvora i que els hi podria sortir bé, no? Si no és per això, a nivell de joc no ens superaran, a nivell d'intensitat no ens superaran, a nivell de saber-estar, de la mentalitat aquesta de flic, de gent d'atac, de ser verticals, de ser intensos a la pressió d'alt. Això no ens podran superar, no crec que ells estiguin bé, i ho han demostrat en els darrers partits, no és allò que diguis, no, ara per aquest partit, perquè és el clàssic, ens enxufarem. Que els hi pot sortir bé, sí, per mi, per probabilitat, allà per estadística, per probabilitat, tenen poques probabilitats de guanyar el clàssic. Ara, tot pot passar, per què? Perquè és el típic equip que si els hi dones opcions, i el Barça, si un defecte té, és aquest, que dona moltes opcions al rival doncs aquests les poden aprofitar. És d'aquells equips que, com el va aprofitar el Paris Saint-Germain, aquests també el poden aprofitar.

Doncs la mirada prudent, tot i que optimista, del Carles Planchar, que a més ens ha ajudat a recordar aquells tensíssims duels Barça-Madrid en l'era Mourinho. Carles, gràcies, una abraçada i a gaudir del Clàssic.

Un plaer, així ho farem. Gaudirem del Clàssic i guanyarem segur.

Així m'agrada. Gràcies, Carles.