Carles Porta contesta a Aitana, fan de "Crims"

Va, passa un minut de dos quarts de cinc de la tarda. Moment de ser amb aquesta sintonia. Què li ha fotut la tarda en l'aire a la Marta Montaner?

Mira, Garriga, avui és un d'aquells dies que fa mal. Ai, per què? Fa mal, perquè qui me l'ha fotut en l'aire a la tarda és una persona a qui jo m'estimo. Me l'estimo com si fos una més de la família, pràcticament. I d'aquí parlem gairebé cada dia el que no surti d'aquí. És així. Aquesta persona és la cantant Aitana Ocaña.

I per què t'ha fotut de tarda en l'aire si ahir al concert del Plau Sant Jordi va parlar tota l'estona en català?

Estava parlant aquests dies amb les meves amigues i els hi vaig dir mira, vull que em parleu català perquè és veritat que ells amb mi no canten català perquè jo no acostumo a parlar-lo. I els hi vaig dir sisplau, parlem català aquests dies perquè m'encantaria l'últim dia a Barcelona parlar tota l'estona en català. Has de millorar-lo, això sí. Bueno, segur, perquè. Faig moltes castellanades, jo ho sé, jo ho sé.

Deies, la Itana va parlar ahir al seu concert, l'últim, del Sant Jordi's que tenia, tota l'estona en català. I jo et dic, justament per això, Garriga, justament per això. És que aquí hi ha debat, eh? El primer debat, i per mi no és ni debat, és que tu recordes que el company Marc Andreu i jo mateixa vam assistir al primer d'aquests quatre concerts a Barcelona, de l'Aitana. I divendres, no? Exacte, divendres passat. I saps quanta estona vaig recatar la l'Aitana? Vinga. M'ho ha apuntat, eh? Ho has cronometrat. He anat a buscar la gravació, la podria haver posat correcta, però he pensat, transcriu-ho. Vaig a fer de periodista antiga, vaig a transcriure. Bueno, doncs van ser 30 segons. I va ser, bona nit Barcelona, no sabeu la il·lusió que em fa estar aquí, amb les meves amigues, la família, són quatre Palau Sant Jordi, és una locura. A una es va acabar el català. Aquí ja va dir. A l'última paraula ja. Però què ha passat entre el primer i l'últim? Ah, és molt bona pregunta, Queco. Perquè, clar, ara potser hi arribarem. Potser hi arribarem. Això, aquests 30 segons, van ser tot al concert de divendres, però també hi hem de sumar una figura de cartró ploma d'ella de preadolescent amb la samarreta del Barça d'Unicef que li va regalar una fan i

ella ho va recollir i ho va fer servir com a trezzo. Suma catalanós, sí. I una altra figura de

cartró ploma d'ella vestida de pobilla, molt probablement creada a Mia, amb intel·ligència artificial, perquè jo mai he vist la Itana disfressada de pobilla.

Però, per tant, no estàs contenta que fes ahir tot el concert en català. El concert, la part no cantada.

La Aitana és nascuda a Catalunya i va estudiar fins als 18 anys aquí, a l'Institut, a Viladecans. La Juliana Canet, de fet, el va visitar per la docu-sèrie del que no sortia d'aquí, El Descobert, que si no l'heu vist, jo us la recomano, disponible a Trescat, Queco, no sé si has tingut. També l'he vist. Sí o no? Ho ha vist tot el Queco. Ets el senyor Trescat, tu. El dispensi, senyor Trescat, és Queco.

És que consumeixo molt de ficció.

Doncs això, que la Aitana ha estudiat en català. Perquè era ficció, no? El nostre. També és molt bona pregunta. Avui estàs molt inspirat, eh? Això, que l'Aitana ha estudiat en català i que potser podria, no sé, potser és una idea molt esbojarrada, però potser podria haver parlat en català als quatre concerts tota l'estona. Que estem celebrant i agafant aquestes engronetes com si fos un gran Tiberi al bufet d'un hotel. Quan en el fons és una victòria la merda trista. I que tenim nosaltres, oients, gairebé assajant-nos al WhatsApp del programa, el que no surti, que ens han passat aquest discurs d'ahir de la Ita en el concert dient "Ella és una reina i ha proclamat la independència de Catalunya". Home. Uns quants matisos aquí. Home, home. No, recordem que ella gairebé es posa a jugar a la final del Mundial de Futbol amb la Roja. Veig molt dura, eh, amb la Icana. Amb aquesta cançó de superestrella. A veure, és veritat, jo sempre soc molt dura amb la gent que estimo. Però això és una demostració d'amor també. Saps poder dir les coses, no? I penso que la culpa tampoc no és de l'Aitana, és més un retrat d'en quina situació ens trobem i una reflexió també ara que ha començat el curs escolar, que a mi sí que em provoca tristesa, em fa pena. I d'altra banda, això no treu que jo li vulgui agrair a l'Aitana moltes coses. Uns quants punts, per exemple, del seu discurs d'ahir al Sant Jordi, perquè és veritat que ella té un públic molt ampli, molt divers, amb edats de tot tipus, per començar, però també sensibilitats de totes les menes. I segurament tot el ventall ideològic que et puguis imaginar, saps totes les paperetes d'un col·legi electoral? Segurament ella les reuneix entre els seus espectadors. I potser més d'algun costat que de l'altre. Podria ser perfectament. I ahir la Itana al concert va fer una defensa de l'escola catalana.

Jo soc amb la meva família més castellano parlant. Poder practicar-ho més,

molt bé.

Mira, tu també ja t'estàs fixant en les coses que fan patir més, però la part aquesta de dir sense l'escola catalana jo no hauria après la llengua, això dona sentit també?

No, això té raó. A la immersió. Això té raó. Vaja, té raó, no sé si té raó. A Catalunya sense escola no pots aprendre català.

Jo crec que el gran èxit de la immersió és que. No ho sé. Una altra cosa és que no es parli, però que entendre'l. Sí, sí. L'entén tothom. En tot cas és un reconeixement al model d'immersió. L'entén tothom perquè l'han estudiat a l'escola.

Doncs jo aquí l'aplaudeixo, Garriga, igual que quan va dir també que té ganes de fer classes de català per millorar-lo.

I ara que porto tant de temps fora, m'he adonat que no és igual, que no és tan fluït, que no és tan fàcil per mi. I m'agradaria tornar a fer classes de català, m'agradaria mantenir la llengua, perquè és el més important que tenim també aquí a Catalunya.

A mi que acabi dient m'agradaria aquesta nit intentar-ho com si fos pujar a l'Everest, què vols que et digui?

Mira, et passo el guió de la secció. Ai, perdona. No, no, no, en el sentit que veus com tu també ets d'Humla i Tana. Home, sí, clar, però jo no tinc attachment emocional. Tu no l'estimes, no? Sí que sorprèn una noia de 18 anys escolaritzada tota la vida a Catalunya que digui intento parlar català. A veure, jo m'agafo en aquesta part, per prendre-m'ho d'una manera positiva també, aquesta voluntat que ens ha expressat d'estudiar la llengua, de fer classes, perquè és una demostració d'amor al seu idioma, que respecta la llengua que li interessa i que vol cuidar-la i preservar-la. I malauradament, sí, en els temps que corren, això s'ha de celebrar.

Però atenció, perquè el que també va fer Aitan ahir va ser parlar de Trescat.

I en Carles Porta em penso que està molt content.

Però bueno, si és per tant, a vegades, quan he crescut aquí a Catalunya, encara que les nostres famílies no parlin castellà, perdona, català, veure pel·lícules en català, on m'encanta Cris, perquè era ingenial, però la pel·lícula en català tenia altres fonts per poder parlar català, per poder practicar-ho.

Li encanta crims. Li encanta crims.

Home, aquí no. Sí, clar. Exacte, exacte. Però en Porta li encanta la Itana. Ho sabeu, no? Heu vist aquest missatge que ha escrit Aix, l'antic Twitter, que li ha escrit un missatge a la Itana dient, nosaltres també som fans teus, admirada Itana.

Doncs atenció, perquè la tarda de Catalunya Ràdio s'ha posat en contacte amb Carles Porta. Bravo.

Tenim la reacció en exclusiva de Carles Porta. Carles Porta contesta a la tarda de Catalunya Ràdio. A la cantant Aitana, i ho fa així.

És molt bonic que l'Aitana miri crims, però encara és més bonic que ho digui en públic, en un concert, i encara és més bonic que hagi fet aquesta declaració d'amor cap al català. Clar, aquesta noia, a part de cantar molt bé i de ser molt guapa, se la veu llesta, molt llesta. I que una persona intel·ligent faci aquest tipus de declaracions enmig d'un concert i que parli de crims amb lo carinyo amb que en va parlar, és molt bonic. Més que sorprenent, és molt bonic. Nosaltres, per sort, tenim una altra Aitana que també és molt fan, que és l'Aitana Bonmatí, i el Pau Covarsí, i molta gent, especialment jove, que mos mira, i és una passada. El que hem acabat creant entre tots amb aquest fenomen de crims és absolutament increïble.

Això és el que pensa el Carles Porta. Deixem afegir una altra

famosa que és molt fan de Crimps, la cantant Bat Gyal. La filla d'Eduard Farelo. Ho ha dit, això? Sí, ho va dir en el Late Night Show d'en Marc Giró. Ah, sí, va parlar de Crimps? Va dir que s'ho posava per dormir. I que de vegades canviava el capítol perquè li feia massa mal.

Abans que acabi la Marta, deixa'm dir que ahir et vaig sentir Javier Bardem i m'està passant una cosa semblant que tu. M'estic enamorant de Javier Bardem. O sigui, m'està passant que m'estic enamorant de Javier. Vaig anar a veure El Ser Querido, que us la recomano mil vegades. Mil vegades. Perquè el Sorogoian és una bèstia fent pel·lícules, i el Verdem i la Victòria Luengo estan esplèndid. Llavors, a Instagram, d'això del puto algoritme, només m'estan sortint coses del Ser Querido. Rodes de premsa, declaracions. Llavors m'estic enamorant del Verdem.

Mira. Crec que és un mal comú, eh? Crec que és com el refredat que ara corre tant. Ja passa.

Hi ha una canxa de verdemitis bèstia. I no ha canviat, aquest noi. Jo crec que ha sigut així sempre, però mira ara. Però, Queco, està pillat, eh?

I molt! És igual,

però en aquests enamoraments platònics. Me'n sentí molt rabiosa, per això. Bé, escolteu, que estàvem amb el Carles Porta, i clar, ja que el teníem amb nosaltres i hem pogut parlar amb ell, li hem demanat, escolta'm, això del Crim, t'emociona que es faci servir per escoltar i per aprendre el català? I de passada! Quan torna el crims a la ràdio, a la tele, tindrem més crims? Carles Porta.

A nosaltres ja fa molt temps que mos escriu gent de tota la zona de parla llatinoamericana que aprenen català veient crims. És una passada. I a Catalunya passa moltíssima gent i molts estrangers. Que miren crims per aprendre català. És una passada, és una cosa absolutament increïble. I això mos obliga a treballar cada vegada més bé, amb més rigor, amb més força. I abans que m'ho pregunteu, tornarem a principis d'any. Bé! A principis d'any, per la data exacta, la de decidir TV3. A principis d'any tornarem amb crims. Molt bé. I a la ràdio continuarem fent molts capítols de Crims, perquè la veritat és que estan tenint un èxit impressionant, i és una passada, és una passada. I que això, a més a més, ajudi que el català sigui estimat i que ajudi a fer créixer el català, doncs és un orgull, és una cosa molt bonica, de veritat que sí. Moltes gràcies. I moltes gràcies a l'Aitana. Un petó molt gran, noia. Doncs ja ho tenim. Això que diu el Porta

ens passa també al Polònia. Ah, sí, eh? De gent que, no tant de Llatinoamèrica, però sí de la resta de l'estat. Ara potser tenim allà a Bolívia una comunitat que saben perfectament què és el 155. No, que sí.

Es miren al Polònia i

Es miren al Polònia i a vegades ja amb comentaris a dir, l'estic aprenent, l'estic acostumant a sentir parlar català.

I com que comines català i castellà en algun gag, doncs també es fa accessible, no? Sí. Bé, doncs això és el que volíem explicar avui de la Aitana i que li ha fotut la tarda en l'aire una mica a la Marta Montaner.

Sí, però ara em porta també amb la cava d'arreglar. Ens hem reconciliat una miqueta. Sí, i que jo a la Aitana, eh, l'adoro, eh.