Carles Porta: "Quan hi hagi sentència del cas Jubany, farem un especial de 'Crims'"

Això és la tarda de Catalunya Ràdio, això és viure en directe com un guió de 18 pàgines, se'n podran executar només 3.

O dues, però no passa absolutament res, ja sabem que estem fent ràdio i la ràdio està viva, no? I sobretot això, que és que no ens ho esperàvem, eh? 100%, clar, la jutgessa havia dit que no dictaria.

Havia dit no dilluns, dimarts o dimecres, ens hem pensat, doncs, dimecres. I sobretot, divendres tarda, que per l'experiència que tenim, els que tenim experiència amb juzgats, condemnes i tot això. Espera, que el que té molta experiència, com a mínim, a explicar-ho això, és el Carles Porta. Carles Porta, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Parlàvem amb el Joan Joan fa un moment i ens deia que han estat 25 anys esperant aquest moment i també deia que sense el crims no hi hauria hagut l'empenta social o el disgust social com perquè aquest cas morís en l'oblit just ara que fa gairebé 25 anys del cas. Com estàs tu ara mateix?

Bé, bé, bé. Jo estic sorprès perquè realment això són passos molt importants. Però també voldria deixar molt clar que això és feina d'advocats, llutges, de Joan Joan, de tota la gent que els ha ajudat. Nosaltres, des de Crims, estem contents si la família de la víctima està contenta, però no és feina nostra portar gent a judici. Si aquest senyor, el sant i la Iglesia, va a judici, és perquè tot un sistema ha considerat que hi ha prou indicis com per portar-lo a judici. Jo crec que això no és mèrit de crims o del Carles Porta. Això és mèrit d'un periodisme ben fet i sobretot és mèrit. D'uns advocats i d'un sistema que de vegades funciona. Si no ets indep, funciona.

Sí, hi ha sempre asteriscus en el sistema, però en aquest cas ha trigat molt de temps, però ara faig un viatge en el temps, però quan el crims tot just creixia a la ràdio i fèieu el podcast i molts vam descobrir el cas de l'Helena Jubany a través d'aquells, crec que eren 6 capítols, 5 o 6 capítols.

Sí senyor, 6 capítols, va ser el primer cas que vam fer aquest. Crims a Catalunya Ràdio per iniciativa de la Lídia Oriol. Imagina't.

Llavors era un cas, un, desconegut, i dos, que semblava enterrat per sempre. Sí, sí. No sé si era imaginable saber alguna cosa d'això. Imaginar que acabaria amb judici això.

Mira, almenys jo no m'ho imaginava ni quan vam emetre el Crims a TV3. És a dir, aquella nit, fixeu-vos-hi que van coincidir diverses coses. Feia just una setmana que s'havia declarat el confinament general de la pandèmia. És veritat. Aquell episodi de crims el va veure tot Déu. Tothom a casa. Allò va provocar un moviment de gent a través d'internet per intentar esbrinar coses. Va provocar que el Benet Salelles, que deu anys abans havia dit que no a acceptar el cas, digués, hòstia, aquest cas és aquell que jo no vaig poder acceptar. Ara sí que el vull acceptar. I va provocar, el que acabàveu de dir, que ha dit el Joan Jovany, una onada, una mena d'efecte papallona social, que ha mogut moltes coses, entre altres, una actitud d'un sistema judicial que estava aletargat, i en aquest cas s'ha mogut bé. O sigui, el jutge primer que hi havia estava d'ell, i agafa això, ho fa créixer, i el que ve després encara més.

Doncs ara veurem com acaba. En tot cas, ho seguirem, evidentment, amb molta atenció als mitjans de comunicació i, segurament, per documentar-se, anirà molt bé posar-se podcast de ràdio o documentals de televisió per agafar el fil.

De fet, el crims del Carles, hola, Carles, soc la Pineda. Hola, Pineda. Hola, rei. El crim tant de Catalunya Ràdio com de TV3 entra en el detall més absolut. O sigui, no es deixen cap detallet per esbrinar, per arrascar i per O sigui. Estan molt treballats i de fet. No, Carles, llavors, a partir d'aquí és quan tothom se n'adona de la barbaritat que s'havia fet en el seu dia.

Bueno, és que són projectes com fem nosaltres, amb molta serietat, amb molt rigor, intentant que cada cosa estigui al seu lloc, ben contrastada, ben dita, no busquem espectacle, busquem serietat, rigor, i quan construïm. És el mateix que ha passat amb la intervenció del Benet Salellas com a advocat, que és molt important el que ha fet ell. I la gent que els ha ajudat, perquè hi ha hagut molta gent que els ha ajudat a desxifrar proves, a fer coses. Tot això, quan està basat en la serietat i no en l'espectacle, Acostuma a donar fruits, i en aquest cas, portar un sospitós a judici després de 25 anys no sé si té massa precedents a l'estat espanyol. Crec que no n'hi ha massa. És una cosa, jo crec que important, interessant, no m'ho vull atribuir a. Si despresta resultat, perfecte. Però això, com a mínim, és un mèrit col·lectiu. I sobretot de la família del Joan Jovany, de no haver-se rendit mai. I menys ara, que se li va morir el pare no fa gaire. Aquesta gent mereix, com a mínim, companyia. Ara, què hem de pensar? Que el jurat continuarà el procés correctament i que el jurat popular, que tocarà jutjar això. Ho farà amb serietat, amb rigor, amb els vots necessaris, i si condemnen el Santi, doncs mira, mala sort per ell, i bona sort per la gent que vegi bé la condemna, però si l'absolen, hem d'entendre que el sistema funciona així també, eh?

Cuida-ho. No, no, evidentment, eh? És a dir, aquí tot just tenim un judici sobre la taula. I a partir d'aquí, doncs, que la justícia segueixi el seu camí, lent, però que el segueixi. Entenc, Carles, que tothom et demanarà si hi ha una sentència, un capítol extra, no?, com un bon ostrac d'epíleg d'aquesta història. No, no, no, no,

farem algo més que un sol capítol, perquè penseu que des del 2020, que vam emetre els dos capítols de crims, han passat sis anys, quan hagi. Suposo que el judici serà dins del 2027, hauran sigut set anys, han donat per molt, hi ha hagut molts girs, molta atenció, molta cosa per explicar, i recordarem, evidentment, d'on ve aquest cas. Això segurament serà un especial crims, pel 2018, una cosa així. Depende de quan sigui el judici.

Imagineu-vos quina previsió que Carles Porta ja té als projectes del 2028 i nosaltres no sabem ni què farem dilluns a les 4 de la tarda. Carles, t'acomiado jo, però no me'n puc estar. Imagino que hauràs rebut molts missatges de gent dient-te que el Roger Mas l'altre dia a la Renaixença, el músic, va dir que sabia qui havia matat a Sansa, però que no l'hi havies dit tu, sobretot. Has parlat amb el Roger Mas?

Sí, sí, he parlat, he parlat. Ell, exactament, no va dir això. Ell va acceptar un sí. Però, bueno, aquestes coses. Aquestes coses. Ja arribarà, també, ja arribarà.

A veure si serà el Roger Mas, si serà la sorpresa final.

No, que era molt jove. No, no, no. Ell hi posarà música. Si fem alguna cosa més, també, tornarem a comptar amb el Roger Mas. No dic que no.

Mira, ja tenim una altra exclusiva de la tarda. Carles Porta, moltes gràcies per atendre la nostra trucada, que sempre ets molt amable amb nosaltres, i sé que estàs sempre amunt i avall, però avui ha estat molt bé també poder escoltar la teva valoració. Gràcies a vosaltres. Doncs va, ara sí, ja tenim el cas encarrilat i cap a judici, el cas de l'Helena Jubany va a judici. Farem una pausa i veiem què fem.

Ara ens aclarirem aviam què fem amb aquest tio.