Carles Sagués, Badalona: "A Sant Roc, el 99,9% dels pisos que desnonen són de fons d'inversió"

Abans per això anem cap a Badalona, a Sant Roc, que és un dels barris, com sabeu, de l'àrea metropolitana de Barcelona, on es registren més desnonaments. Allà avui volem conversar amb una persona que fa temps que ho viu de primera mà, que és el Carles Segués, que és membre dels col·lectius Sant Roc, Som Badalona i Badalona Cull. L'acompanya la Marta Viana. Marta, bon dia, on et trobes?

Hola, molt bon dia, Ricard. Mira, som a l'Ateneu del barri de Sant Roc. Com deies, ens acompanya a aquesta hora el Carles Segués. Està fa molts anys, 17, em deia ara, que està al capdavant d'aquestes dues entitats que reben constantment, diari, un degoteig d'avisos de desnonaments. Carles, molt bon dia. Hola, bon dia. Abans de res, com valores tu els decrets que vol aprovar demà el govern espanyol? Són suficients?

No, si comencem per aquí, no són suficients perquè no van al fons de canviar una estructura, un funcionament, una cosa està basada en el que el mercat està per davant de tot. Per tant, no són suficients, però són un pas endavant, un pas imprescindible i un pas necessari. I sobretot ho dic veient i sabent i vivint cada dia famílies que estan amenaçades pels desdonaments el patiment que significa i el que significa si s'executa aquest desdonament i a més a més si s'executa a Badalona on la resposta dels serveis socials per desgràcia malgrat l'esforç del personal doncs és mínim els recursos que s'hi dediquen per tant tot el que sigui anar a minorir el. L'apatiment aquest i anar a impedir que s'executin alguns d'aquests desdonaments tot això és benvingut sigui espero que avui se's pugui aprovar.

Enric, perquè et facis una imatge que he vist aquest matí quan hem arribat aquí amb el Carles. Ell ha arribat amb un feix de papers, amb tot de fitxes dels casos que els arriben només al col·lectiu. Estàvem mirant i durant el mes de setembre, només aquí al col·lectiu, n'han rebut una quarantena. Tots els casos, em deien, que tenen informe de vulnerabilitat. I avui, a Badalona, ja hi ha dos desnonaments, ara sí, previstos. Avui, Carles, és dijous. Què passa els dijous? Diries que és el pitjor dia?

Sí, és el pitjor dia perquè ja des de fa uns mesos vam començar a detectar, després ja ha sigut una realitat, que és el dia que assisteixen sempre els dijous al servei de Mossos d'Esquadra d'Antibelots, l'equipament ARRO, que són els que quan participen arriben a. 4 o 5 furgonetes, etc. I llavors fan que pràcticament sigui impossible suspendre aquell desdonament. Per tant, avui, dels dos que hi havia, un l'hem pogut negociar i suspendre i l'altre s'executarà d'aquí un parell d'hores en presència d'Arro. I farem el que podrem, però sabem, segur, a més a més, que és el més trist que si s'executa aquest desdonament amb aquesta, que és una mare amb dues filles, doncs no tindran,

no rebaran cap alternativa per part de l'administració. I llavors què passa, Carles? Quan hi ha alternatives, què passa amb aquests casos?

On van a parar? Van donant voltes per aquí i per allà. Nosaltres, com a col·lectiu, que no tenim cap recurs econòmic, no tenim cap subvenció de ningú, no tenim ingressos, però traiem recursos d'aquí i d'allà, intentem parar el cop d'alguna manera i podem, a vegades, pagar alguns dies d'alguna pensió, alguna cosa així, però aquestes famílies no tenen altra alternativa que tornar a entrar a caure en la. Amb la irregularitat d'alguna manera i està en algun altre habitatge, doncs que potser hi accedeixen a partir que algú els hi ofereix, els hi lloga entre cometes o els hi ven unes claus i entrem en aquesta dinàmica que és com un peix que es mossega la cua, que no s'afronta el problema de veritat i es va reproduint d'una o altra manera. I el més trist de tot això és que tothom ho sap. Nosaltres, quan estem amb tants anys, cada dia, cada dia, i hi ha dies que en tenim tres o quatre, ja tenim una relació amb la gent del jutjat, amb els Mossos d'Esquadra, amb els procuradors de les parts contràries. I tothom sap el que hi ha. Saben que no se'n sortiran. Que aquell habitatge, que són uns habitatges tan i tan degradats, que és impossible. No penses per què el vol la propietat, no?

Perquè la majoria de propietaris que trobes en aquests casos, estem parlant de grans propietaris, fons d'inversió, la majoria?

El 99,9%. Dibarian, Promontoria, Avir, Living Center, Building Center, Gramina Homes, Coral Homes, etcètera, etcètera, etcètera. Que la majoria deuen tenir pisos que no deuen ni llogar, o sigui, deuen estar buits. Sí, estan buits. Per això també ara el dir això de pisos buits em ve també una cosa que jo quan sento moltes tertúlies i tal, i gent que pina molt bé, però també jo penso que hi ha un espai que és aquest que es viu a les zones com Sant Croc, la Salut i tal, que està per sota de la problemàtica que ara estem parlant, no? Ara parlem. Una mica una problemàtica que ha arribat fins a les classes mitjanes, per entendre'ns, així simplificant. Però el que hi ha aquí està per sota d'això. És una pobresa cronificada, on les persones d'aquí no tenen cap tipus d'accés. I per tant, la solució aquí no passa per construir habitatge públic. Aquí els pisos ja hi són. Que està en mans de tot aquest grup que he anat dient, i el que es tractaria és de seure's a negociar amb ells i veure de quina manera tots aquests habitatges poden passar a un servei públic i exequible per la majoria de la gent. I això es pot fer en molt poc temps. Per tant, és molt més ràpid, més efectiu això, que no la construir habitatge públic, que també s'ha de fer.

Sí, és a dir, que hi hagi una solució d'emergència, que és on ens trobem. És a dir, quan hi ha emergència, s'ha d'actuar en emergència. Carles Segués, gràcies, una abraçada i bona feina, com sempre. Que vagi bé, Carles.

Un moment, Ricard, que no t'estava sentint. Ricard, ho sento, hi ha hagut un problema

de cascos i no t'he sentit. Només t'agraïa que ens hagis atès, Carles, una abraçada. Molt bé, doncs gràcies a vosaltres. Carles Segués és membre del col·lectiu Sant Roxon Badalona i Badalona a Cull.