Carme Llasat: "La probabilitat de pluges intenses és més alta per l'augment de la temperatura"

Doncs bé, amb aquest advertiment llançat per part del govern de la Generalitat, avui ja ens volem també assessorar amb una de les persones que ens poden explicar molt i molt bé quin és el fenomen que estem vivint actualment i què és el que pot passar segons els mapes, els pronòstics, etcètera, en els pròxims mesos. Podem saludar Carme Llasat, ella és catedràtica de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona. Bona nit. Molt bona nit, Onés. És evident que ningú sap exactament què és el que passarà, però sí que veient les previsions del Meteocat i aquesta campanya de protecció civil per risc d'inundacions sí que ens preguntem, amb la informació que professionals com tu teniu a l'abast, a quin nivell ens hem de preocupar.

Bé, aquí jo diria que ens hem de preocupar i ens hem d'ocupar, que són dues coses. El fet de la preocupació és que, degut a aquest augment de temperatura del que heu estat parlant ja abans, l'aire té una capacitat molt més gran de generar tempestes intenses perquè també ha augmentat molt l'humitat. Per tant, això ens diu que la probabilitat. De que tinguem pluges més intenses del que estaríem habituats en termes mitjans de tardor, és més alt. Situacions. Estem parlant de fenòmens,

per exemple, sobtats, com ja n'hem vist en els últims anys, aquest aiguat sobtat, que són difícils d'apredir?

Sí, sí, efectivament. El que caracteritza més el nostre país és aquest tipus d'aiguat, que sobretot es produeix a la costa i que té tot el factor greugeant, que és on tenim més exposició i més vulnerabilitat. Són les inundacions sobtades, que precisament són molt més difícils d'apredir que un fenomen que sigui molt més global, molt més extens. Un fenomen com podria ser la. La terrible dana que afecta València, és un fenomen de més extensió que produeix inundacions subtiles per dins un fenomen molt més ampli i, per tant, amb més temps per avisar la població, com a mínim, que hi ha un perill alt d'unes intensitats ja molt altes. Un fenomen local, com podria ser el que va passar a Roda de Barà, encara presenta moltes dificultats dins de tot el que seria la predicció meteorològica, perquè l'atmosfera és molt complexa i encara tenim incerteses. I per això necessitem eines també d'ajuda com poden ser el retard meteorològic.

Això lliga molt amb el lema d'aquesta campanya de la qual n'estem parlant, tot pot canviar de cop. Carme, també et volíem preguntar pel fenomen del niño. Anem veient publicacions, n'anem sentint a parlar, què és el niño i això d'alguna manera a nosaltres ens pot afectar?

Bé, el Niño és un fenomen pel qual hi ha un canvi, un augment de la temperatura en l'oceà Pacífic, sobretot el que seria davant de les costes del Perú, de la part de Sudamèrica. És un fenomen que, diríem, la part més important, que es preveu que ella és un fenomen extraordinari del niño, no arriba fins més tard, per això té aquest nom, el niño, perquè el van descobrir, el van identificar al Nadal, i per això va ser així. Llavors, aquest fenomen indiscutiblement té efectes directes sobre el que seria Amèrica, sobretot tota la part sudamericana i centroamericana. També té fenòmens directes sobre l'altra part del Pacífic, com pot ser Austràlia. Aquest ninho produirà més inundacions, més pluges intenses sobre el que seria la part de Perú, per exemple, però pot produir més situacions de sequera sobre la part d'Austràlia. Fixeu-vos que si parlem del Pacífic. A nivell d'Europa, la seva influència directa no està determinada encara. No s'ha comprovat que puguem dir que tindrem més freqüència de situacions favorables a pluges intenses o menys. El que sí que podem dir és que el Niño contribueix a aquest augment de temperatura que hi ha el propi canvi climàtic antropogènic, està produint. És a dir, que aquestes temperatures que són altes, doncs encara poden ser més altes per aquesta contribució. I per tant, tot el que es derivi d'això sí que ens pot afectar.

Carme, et volia fer una última pregunta, perquè ja fa molts anys, de fet, que els mitjans de comunicació parlem amb professionals com tu, que us demanem pel canvi climàtic, i n'hem parlat moltes vegades, i per tu és una evidència, però sí que et volia demanar si està anant més ràpid del que podíeu imaginar.

Gairebé si tingués que donar una resposta de prensa, la resposta seria sí. El que seria, per exemple, s'estan trobant sorpreses amb tot el que és la part de gel, la pèrdua de gel, que afecta molt tant sigui al nivell del mar, tant a l'entrada d'aigua dolça sobre el mar, o fins i tot augmenta aquest canvi climàtic, s'està produint més ràpid del que estava previst. I per tant, tota la realimentació. També està sent més ràpida. A nivell de l'augment de temperatura, doncs encara estem per aquests escenaris en els quals, clar, està afectant. Encara tota aquesta emissió de gasos d'efecte hivernacle i que avisen els usos dels sols en els que, lamentablement, també influeix molt la producció d'incendis forestals degut a aquest propi augment de temperatura i, per tant, realimenta aquest problema.

Doncs bé, des d'aquí el que podem fer és. Permetre aquest tipus de converses perquè ens arribi el missatge i subratllar, en tot cas, aquesta campanya que s'ha anunciat avui de protecció i de vigilància de cara als pròxims mesos. Carme Allasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona. Moltes gràcies per atendre'ns.

Moltes gràcies a vosaltres.