Carreteres intel·ligents

Fa pocs dies el govern de la Generalitat va aprovar el programa de carreteres connectades intel·ligents, una acció que combina la digitalització de les infraestructures, la implantació de sistemes per la millora de la seguretat i la gestió i el desplegament de corredors connectats. Això suposa una inversió de més de 66 milions d'euros i contempla actuacions en 6.000 quilòmetres de carreteres, que són els que formen part de la xarxa de la Generalitat. Josep Lluís Merles, com estàs? Bon dia. Bon dia i bona hora, Freddy. Aviam, això, per entendre's, com ens afecta? Els que agafem el cotxe i anem per les carreteres del país. Què hi guanyarem?

Doncs en diversos aspectes. Ens hauria d'afectar, d'entrada, en fer la mobilitat molt més segura, aquest és el principal objectiu, fer-la també més sostenible, perquè ara ho explicarem a través d'aquestes informacions. Que circulen per aquestes carreteres connectades. Es pot fer una millor gestió de la mobilitat i, per tant, també de la sostenibilitat. I, en tercer lloc, tindrem també la possibilitat de desenvolupar eines per fer la futura connexió autònoma d'una manera molt més eficaç.

Llavors, per exemple, l'altre dia que parlàvem de la P7, això ho resoldrà, diguem-ne? No, de moment no. T'agraeixo la contundència de la resposta.

De moment no, i t'explico per què. Tu has comentat, quan començàvem aquest tema, dius que aquest pla del govern de Catalunya per aprovar el programa de carreteres connectades contempla. Els 6.000 km de carretera que formen la xarxa, la Generalitat. I encara que l'AP-7 és una via conflictiva, la via més conflictiva que tenim ara mateix a Catalunya des de diversos punts de vista, com que aquesta no és de titularitat de la Generalitat, per tant, aquest programa no pot actuar sobre una carretera que no és seva, perquè pertany a l'Estat, en aquest cas. Per tant, quan tu veus el mapa de les carreteres que seran objecte d'aquest pla de carreteres connectades, et trobes a faltar justament la via més important i que no està pintada de color. Per què? Perquè de moment no hi poden fer res. Per entendre'ns, perquè la gent ho vegi d'una manera molt més visual. Tu fas servir el Waze, Freddy, per exemple? El Waze no el faig servir, no.

Però hi ha molta gent que sí. Sí, sí, no sé per què. A vegades em renyen perquè no el faig servir.

Va bé. Va bé, no? No sempre, però en la majoria de casos va bé, per entendre'ns. El Waze, la informació, arriba a través d'aquest sistema de cooperació col·lectiva, on som els usuaris els que aportem la informació de com està la xarxa viària en aquells moments. Doncs bé. Imaginem que aquest programa és un Waze a l'engròs, però en aquest cas les informacions no les subministren els usuaris, sinó que són unes informacions que queden recollides a través de la via per diversos sistemes i conceptes que requereixen d'una explicació tècnica.

Doncs per aquesta explicació tècnica saludem ara mateix el senyor Ferran Camps, que és el director general de Descarbonització i Carreteres Intel·ligents de la Generalitat del Departament de Territori, Hibitatge i Transició Ecològica. Senyor Camps, com estem? Molt bon dia. Hola, bon dia. Explica'm això que dèiem, exactament què és una carretera connectada?

Una carretera connectada és una carretera que es parla amb els conductors, que es parla. Amb els propis cotxes, i que gràcies a parlar i poder interactuar amb aquests cotxes, amb aquests conductors, fa que el sistema millori, diguem-ne, el sistema de mobilitat sigui més coloratiu. És una nova tecnologia que ens permet oferir nous serveis que fins ara no tenim a la xarxa viària catalana.

És a dir, quan es parlava, o es parlava, dels telèfons intel·ligents o de les teles intel·ligents, això és una carretera intel·ligent?

Efectivament, tenim ja cotxes intel·ligents la gràcia que hem tingut sempre a persones intel·ligents

que condueixen cotxes No tots, no tots però bé, Déu-n'hi-do, sí, sí.

Merlos, què deies, perdona? En aquest sentit, eh? Només la portava la persona que conduïa, diguem-ne, i ara estem afegint capes amb els cotxes, amb càmeres, des de les carreteres, etcètera, amb tota l'ascensòrica que estem afegint a l'entorn d'aquest sistema tan important.

Merlos, què deies? No, que això de que les persones, tota la intel·ligència, la mobilitat, recaia únicament en les persones, que això és una mica discutible, però vaja.

És el que deia jo, sí, sí. Ho compro, ho compro.

Merlos, en tot cas, això existeix en alguns països d'Europa, no?, aquestes carreteres. Sí, això ja ha començat a països com Àustria i Alemanya. Allà en tenen una gran experiència i, d'alguna manera, Catalunya, a través d'aquest programa, pretén ser capdavantera amb aquesta gestió intel·ligent de la mobilitat. I, de moment, anem per davant en aquest sentit. Si bé és veritat que altres indrets de l'Estat, com ara, per exemple, a Madrid, ja estan començant a fer alguna prova pilot, però encara estan molt a les beceroles del que hauria de ser aquesta experiència en un funcionament eficaç.

Perquè aquestes proves pilot que ara deia que fèiem, que ja estan fent a Catalunya amb aquest mètode, estan funcionant bé?

De moment, les experiències que hi ha són prou positives. De moment, a Catalunya portem un temps fent proves pilots, posant antenes, posant sensors, posant balisses a alguns trams de carretera. Concretament, el senyor Camps ens ho pot explicar millor, concretament a l'àrea del Garraf. Ja portem una temporada experimentant això, i de fet, les primeres actuacions, justament, que es pretenen fer amb aquest programa de carreteres connectades, són una mica una extensió d'això. Ara comencen les obres per connectar un tram de 19 quilòmetres de la C31 i la C32, que va des del sud de Castelldefels fins a l'Hospitalet. Senyor Camps.

Sí, efectivament, com comentava en Josep Lluís, tenim un tram, diguem-ne, on ja fa temps que estem experimentant aquesta nova mobilitat, que és la C32 aquí al Garraf, entre el que seria Castelldefels i Cambrils. I, com comentava també en Josep Lluís, ara, diguem-ne, estem, ja hi hem licitat, estem en fase de licitació per executar a principis de l'any que ve, estendre aquests nous serveis de mobilitat a la xarxa viària fins a arribar a Barcelona, amb tota la zona, diguem-ne, del Prat, tota la zona aquí de Sant Vall d'Ebregat, el que són la C30 i la C32, arribar fins a les rondes de Barcelona.

Hi ha dos grans objectius pel que estàvem comentant ara. Un és una mobilitat més sostenible i després, sobretot, l'accidentalitat que es redueixi. Com ajuda el fet de tenir carreteres intel·ligents, com dèiem ara, com ajuda en aquesta finalitat que ara de Bucosta deia?

Com comentava Josep Lluís, en el fons aquestes carreteres riegents és el pas no suficient però necessari per començar a caminar cap a unes carreteres, a una conducció autònoma 100%, que és una mica el paradigma de la carretera segura. Quan ens plantegem un objectiu de zero accidents mortals i ho plantegem a nivell tècnic, tothom planteja quan tinguem una conducció 100% autònoma, no sé quin any, no sé si el 2045 o el 2050.

Perdó, conducció autònoma vol dir que jo no hagi de fer res, que ho ha fet tot el cotxe?

En la majoria de casos sí, sempre hi haurà alguna cosa que hauràs d'acabar fent tu, però ara hi ha molts dels casos durs que hi ha cotxes autònoms que estan funcionant. Aquí el tema és com això sigui de forma generalitzada. Ara estarem en un transitori on de percentatges petits d'aquest tipus de conducció o de semi-autònoma, diguem-ne, amb ajudes de la conducció molt avançada, passem al 100%. Sempre, com comentaves, amb un objectiu de millor estat viària, L'objectiu dels accidentes mortals el tindrem quan ho tinguem 100% autònom i ara ja tenim tots els sistemes d'ajuda a la conducció que ens ajuden a tenir aquesta millora. Per exemple, un exemple perquè ho veiem. El que comentava també el Joan Lluís. Ara el que estem fent amb les carteres i aquestes intel·ligents i connectades és que tots els cotxes, que nosaltres ara quan anem, jo els cotxes diem de nous, quan estem conduint ja rebem com a conductors una sèrie d'informació que ens ajuda a conduir millor, que en diuen les ajudes a la conducció. Si t'acostes massa, el cotxe davant et dona una alerta, fins i tot potser et baixa una mica la velocitat del cotxe. Però, per exemple, tenim un element, perquè els nostres cotxes ara tenen càmeres i tenen, diguem-ne tota una casuística, que d'aquestes càmeres la informació que els arriba la processen i prenen decisions, o fins i tot identifiquen incidències. Doncs un exemple concret són el que en diuen els camicases, quan amb una cartera, amb una autopista o un autovia et pot venir un vehicle amb sentit contrari. La majoria dels cotxes moderns ja ho identifiquen. Ara s'ho queda al propi vehicle, diguem-ne, i ho informa al conductor, que també ho veu, evidentment. La gràcia de la carretera connectada és que aquesta informació automàticament queda geoposicionada, queda identificada i es comunica a tot el sistema, permetent prendre mesures a nivell dels equips d'emergència, a nivell de aplicar plans de contingència. Això és un exemple concret, per exemple.

Merlos, n'havíem parlat alguna vegada, de la conducció autònoma, eh?

Ara amb els incendis, Freddy, podríem tenir un exemple de com aplicaríem aquest sistema de missatges. Imagina't que tu estàs circulant per una carretera i que la teva ruta diu que d'aquí tants quilòmetres has d'agafar un trencall per anar a no sé on. Doncs tu rebràs a través d'aquest sistema de carreteres intel·ligents, un missatge personalitzat al teu cotxe, perquè aquest sistema de carreteres intel·ligents detectarà per on estàs circulant i cap a on vas, i aquest missatge dirà, ep, no vagis per allà, perquè aquesta carretera està tallada per un incendi. O aquí hi ha hagut un accident i ha volcat un camió i estan els dos carrils de l'autopista tallats. Aquestes informacions que ara rebem d'una manera no oficial per entendre'ns, amb sistemes de navegació assistida com pugui ser això que et deia el Waze o el Google Maps, per exemple, aquestes informacions ara ens arribaran des d'una manera oficial per entendre'ns. I podem tenir aquesta informació personalitzada, de manera que si nosaltres estem conduint, doncs el head-up display del cotxe o el tablier s'encendrà un indicador personalitzat que ens donarà aquesta mena d'informacions, que evidentment d'entrada no seran molt sofisticades, però a mesura que vagi incrementant la xarxa d'unes antenes que es denominen tècnicament RCU, doncs aquesta informació anirà millorant. O també en rebrem informació sobre la qualitat de l'aire, perquè aquestes carreteres connectades també incorporen sensors que miden la qualitat de l'aire, no? I ens diuen, ostres, aquí hi ha hagut un incendi, l'aire és molt dens, està molt contaminat, no sé què. Doncs tot això ho rebrem al cotxe. Senyor Camps, i els autobusos?

Els autobusos també, en diem de. Aquests sistemes, diguem-ne, evidentment, estan pensats per connectar i per col·laborar amb tot tipus de vehicles, inclòs els autousos, i en tota la para transport públic és una de les línies de treball on ja s'està implantant. Pensa que nosaltres ja, amb tot el que són els serveis de manteniment. De conservació ja ho estem implantant i amb els autobusos també hi ha exemples, diguem-ne, on ja es fan que els autobusos ja surten intel·ligents de fàbrica i es connecten amb sistemes, per exemple, per fer les onades d'aver, d'aquest tipus de solucions, diguem-ne, per afavorir també tot el tema de la gestió del transport públic.

Clar, senyor Camps, això i una altra qüestió és la privacitat, és a dir, donar totes aquestes dades dona la sensació, i faig una mica d'advocat del diable, d'estarem tots plegats molt més controlats, no?

Va, la realitat és que tindrem molta informació per prendre decisions, però serà informació que està anonimitzada. Nosaltres dient-nos, saps que hi ha un cotxe, saps que hi ha una publicitat concreta, però no saps ni qui conduix aquell cotxe, ni saps què vull dir. En aquest sentit, aquest sí que és un tema que sobretot a nivell europeu, aquí hi ha diferents estandes a nivell mundial, però a nivell europeu és un tema que s'està vigilant moltíssim i que s'està, diguem-ne, sent molt curós perquè, diguem-ne, en aquest sentit, els sistemes que s'estan plantejant també de ciberseguretat per aquests sistemes són molt potents.

Merles és un dels temes, també, a tenir en compte. Sí, clar, i perquè pensa que hi ha un potencial a parc mòbil circulant que és susceptible de ser hackejat, precisament. Per què? Perquè cada vegada que obrim les portes a la informació externa del nostre vehicle, També estem obrint les portes de casa a la possibilitat que entri algun hacker i que ens pugui piratejar, no únicament el cas bàsic, robar-nos informació personalitzada, el cas extrem, fins i tot manipular la conducció d'aquest cotxe. Alterar el guiatge del vehicle, la direcció, els frens, l'accelerador. Per tant, com bé diu el senyor Camps, les institucions i els fabricants estan treballant conjuntament d'una manera molt intensiva per evitar que aquestes portes quedin massa obertes a les persones o les entitats que vulguin robar-nos aquesta informació o adulterar el nostre comportament a través d'aquesta informació. El senyor Camps ho ha dit molt clar. Diu, podem controlar la velocitat a la que circula un cotxe. Per tant, a partir d'aquí, s'obre el debat de dir, i per tant, poden multar aquest mateix cotxe si supera la velocitat? Anava a dir això,

senyor Camps, és a dir, si vostè és, ara ho caricaturitzo, per la pantalla de l'ordinador et surt, ui, hi ha un cotxe a la P7 que està anant a 140 o 160, se'l pot multar a distància, llavors?

Jo el que puc explicar és que nosaltres no sabrem qui conduix aquest cotxe ni quina matrícula té, però sabrem que hi ha un cotxe que està circulant a 140 n·l per hora o 150 per l'autopista, efectivament. I, evidentment, es poden analitzar els equips d'emergència o de policia perquè li facin el que hagin de fer. Però com es faria això, llavors?

S'avisaria als Mossos, escolta, que a tal punt en aquesta carretera hi ha un cotxe.

Clar, igual que et comentava que de cop, diguem-ne, és que això qui t'està informant són els altres cotxes també. En aquest sentit, igual que t'està informant que pot venir un cotxe en sentit contrari per dintre l'autopista, també es podrà informar, si és una de les alertes que està identificada, un cotxe que està circulant a 200 km per autopista. Evidentment serà una incidència. Un cotxe circulant a 200 km per autopista és una incidència a tenir, a processar i a prendre mesures perquè no passi.

I això, Merlos, també s'aplica en altres coses, com, què sé jo, està parlant pel mòbil i conduint, no?, per exemple. Per exemple, ahir,

la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, i el director del Servei Català del Trànsit, el senyor Ramon Lamiel, van presentar un estudi pilot d'un sistema innovador basat en la intel·ligència artificial capaç d'identificar de manera automàtica determinades conductes de risc durant la conducció. Concretament aquesta tecnologia que s'ha estat provant durant els mesos de juny i juliol, no únicament a Catalunya sinó també a altres indrets d'Europa, a través d'un conjunt de càmeres situades en posicions diferents en aquest mateix carro i sobretot a través de la IA, de l'utilització de la IA, es pot detectar l'ús fraudulent d'un telèfon mòbil per part del conductor d'un cotxe o també l'ús o nous d'incorrecte del cinturó de seguretat. És a dir, si porten o no porten el cinturó de seguretat acordat al conductor o als ocupants d'aquest vehicle. I això s'ha desenvolupat durant les últimes setmanes en dos trams de l'autovia A2 i de l'autopista AP7, curiosament. A l'autovia A2 s'ha detectat un grandíssim ús del telèfon sense sistemes de mans lliures, és a dir, allò, fan un telèfon convencional directament a l'orella o senzillament col·locant-lo entre les cames, que és un hàbit que tenen molts conductors, quan està demostrat que molts dels accidents que passen a Catalunya passen precisament per l'utilització del telèfon mòbil mentre conduïm, forma part d'aquest conjunt de distraccions que són més que la velocitat els causants de la majoria dels accidents, doncs això passa sobretot a l'AP2, perdó, a l'A2,

però en canvi hi ha una dada curiosa i és que s'ha detectat que de nit els usuaris de l'AP7 tenen majoritàriament una majoritàriament. Els usuaris infractors no utilitzen el cintura de seguretat en la conducció nocturna. I no estic parlant de poques coses, perquè durant aquestes setmanes s'han analitzat més de 300.000 vehicles. Doncs bé, no han estat multats, perquè això és una prova pilot que s'ha estat fent, però sí que s'ha advertit, per exemple, 8.500 conductors que estaven utilitzant el telèfon mòbil de manera. A legal, és a dir, sense un dispositiu de mans lliures, i 4.500 conductors estaven conduint de nit per aquesta AP-7 sense el cinturó de seguretat posat. La qual cosa, doncs, ostres, que l'any 2026 encara haguem d'estar insistint en el tema del cinturó de seguretat, Doncs això és el que em connecta, ja que parlem de carreteres connectades, amb aquell argument que dèiem al principi, que els humans. La intel·ligència que dèiem abans, no? Exacte. A veure, els superexperts en conducció autònoma, els grans enginyers de les grans factories de producció d'automòbils, diuen que el pitjor cotxe autònom. Tindrà un comportament molt més segur que el millor dels conductors humans. Això és una mica discutible, perquè, de moment, i tot del que estem parlant avui dia, en aquest programa ara mateix, és un de moment. Perquè jo, que he tingut experiències amb cotxes autònoms, Algunes no han estat gaire reixides, però d'altres sí.

Tot depèn del nivell d'autonomia que esperem d'aquest vehicle. Si el que pretenem és pujar el cotxe i posar-nos a dormir i que ens porti a la nostra destinació, de moment encara som molt lluny de tot això. Però sí que és veritat que aquests cotxes autònoms cada vegada ens permeten la possibilitat d'alegar més en el vehicle responsabilitats de la conducció que fins ara rauen exclusivament en els humans. Tot això, d'alguna manera, jo penso que és un. Un gran pas, aquest programa de carreteres connectades intel·ligents, però que evidentment no és la panacea, no és la solució definitiva. I sobretot, perquè no pensem només en les multes, que és el fàcil i el temptador, sobretot pensem en això, en la seguretat, en la sostenibilitat, en la intercomunicació, perquè no únicament rebrem informació de la xarxa d'antennes i de balisses connectades, sinó que rebrem informació dels altres cotxes que tenim al voltant. Serà una xarxa que s'anirà retroalimentant i això, evidentment, té moltes coses positives. I, per tant, jo penso que ens hem de quedar, sobretot en aquesta part d'aquest programa més que en l'altre, i, sobretot, en el gran camí cap al futur que se'ns obre.

Doncs avui hem volgut parlar de carreteres connectades i intel·ligents. És a dir, com ja ha dit el Ferran Camps, el director general de descarbonització i carreteres intel·ligents de la Generalitat del Departament de Territori. Senyor Canza, de boca, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Molt bé, gràcies. Merlos, mil gràcies a tu també. Una abraçada forta.

Una abraçada, Freddy, i a tots els oients.