Casa Comalats: una escapada rural amb encant al cor de la Segarra

Bé, ens escapem i ho fem cap a Ponent, ho fem cap a la zona de la vall del riu Corp. Una escapada que ens l'explicarà una de les ambaixadores de la zona. Per no dir l'ambaixadora de la zona, més dinàmica de la zona en el món del vi i en el món de l'agroturisme i altres vessants. Tenim a l'altra banda de la línia digital l'Eva. Eva, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Eva Bonet, no t'he dit el cognom, disculpa. Eva Bonet, tu ets un referent a la Vall del Corp, oi? Tu ara em diràs, no, no, no, però ja t'ho dic jo. No. A veure, soc agitadora cultural, això t'ho compro. Bé, doncs ja està, ja està, m'agrada, m'agrada, agitadora cultural. Perfecte, va, va, va, va. Doncs, escolta'm, agitadora cultural, Eva Bonet, Vall del Corp. ¿qué els pots oferir a les persones que vulguin venir a casa teva al teu poble?

Aviam, el nostre allotjament, que és Casa Comalats, és un allotjament independent, de tal manera que la gent rep les claus i viuen d'una forma independent, com es diu, i té tres habitacions dobles, Hi ha molts espais exteriors, espais exteriors que estan sota cobert, espais exteriors on hi toca el sol, on hi ha una pèrgola, amb unes vistes increïbles cap a tota la posta de sol, cap en direcció oponent. I després la tranquil·litat del poble de la Mella de Segarra, el silenci, els camins infinits per poder fer excursions caminant, rutes circulars. La gent que els agrada anar amb bicicleta, tant de carretera com BTT, tenen l'opció de a casa llogar bicicletes, si és que no se les porten. La zona de la vall del Riu Cop ja sé que la coneixes, té unes carreteres infinites també, amb poca circulació. Precioses. És un paraís bastant pel ciclisme de carretera, la veritat. I després, una mica també, jo crec que la gent el que disfruta de la casa és aquesta trobada en família, perquè és una casa petita, amb un tamany molt humà, és una casa com molt simple, pràcticament tota ella a peu pla, i llavors, on tot és molt evident, tot és molt visual, i llavors la gent, una mica, el feedback que tenim és que és com molt senzilla, molt planera, per passar-hi un cap de setmana no ve de pensar gaire. I per això, per gaudir en família o gaudir amb amics, amb un petit format, això.

Escolta'm, és una casa històrica, és una casa que, com molt bé has dit, té uns espais a fora magnífics, amb una barbacoa, hi ha piscina, m'imagino que utilitzable a l'estiu, i a l'interior, doncs, totes les comoditats, amb les tres habitacions, m'imagino que sis, set, vuit persones, potser. Sis, amb capacitat fins a set. Ah, d'acord, fantàstic. I, a més a més, clar, vosaltres esteu vinculats al que és el celler Cumelats. Per tant, l'enoturisme pot ser fantàstic i visitar, perquè em penso que la visita al celler és gratuïta si estàs allotjat a la casa. Sí, estàs allotjat. I el record que jo tinc del vi vostre Cumelats, quan vas estar aquí als Estudis de Catalunya Ràdio fa uns anys, és un vi d'una relació qualitat-preu que pocs indrets del planeta trobaríem.

És que una mica la Casa Rural també, també la idea era aquesta, no?, la de tancar el cercle. La Casa Rural és un projecte que comparteixo amb la meva parella, que és el Ricard Grau, que ell forma part d'un projecte que és la Boqueria Taller, que és un despatx d'arquitectes i que d'alguna manera, doncs, casa com a l'at, com a l'at, és fruit d'ells, el disseny que té, les estances, tota aquesta part, aquest caliu, aquesta manera de treballar, també amb materials sants, amb materials més orgànics, com la fusta, el morter de calç. Una mica la idea que teníem amb el Ricard era la de tancar el cercle amb tot això, ell també tenia molt clara quina projecció de casa rural havíem de fer, jo també, a nosaltres ens agradava molt, I la idea era aquesta, de poder també convidar la gent que venia a visitar el celler al fet de tancar l'experiència.

Perdona, i d'una manera absolutament integrada, natural, a la mella de Sagarra.

Sí, sí, és que la gent són veïns nostres, vivim costat per costat.

Clar, però ja ho deia també pel tipus de casa, que de vegades es fan cases rurals que trenquen una miqueta o bastant de vegades els esquemes de l'entorn.

No, amb això procurem tindre com molta sensibilitat, perquè som els primers crítics amb actuacions així. I no, la casa nostra, al final, el que era, era l'espai exterior de la casa pairal de Calbonet. Era l'espai exterior on la meva padrina netejava la roba, que on la meva padrina netejava la roba avui és la piscina. Simplement el que vam fer va ser conservar aquell espai, aquell gran safreig, ampliar-lo una miqueta més i avui és la piscina on es poden banyar els hòsters, que no l'entenem tant com una piscina sinó com una bassa per refrescar-se. Després, la zona on hi ha la pèrgola i on hi ha el jardí que mira més cap a la zona de ponent i pots gaudir de la posta de sol, allà és on hi havia l'hort. Hi ha espais a la casa que és on hi havia els corrals amb els animals. Eres l'exterior de la casa pairal de Calbonet. Llavors, l'estructura l'hem respectat al màxim, no hem ampliat absolutament, no hem augmentat volums. I el que et dic, també vam decidir treballar en materials nobles en el sentit d'aconseguir una casa passiva, una casa sana, una casa que respiri. I és una casa que molta gent té aquest misteri de dir, me n'aniré a passar l'estiu aponent i moriré de calor? És una pregunta molt recurrent per part dels hòsters, però ja era condicionat. Realment és una casa que bona part de la casa està sota terra, Mmm, d'acord. I la climatització, clar, entre l'aïllament que hi ha, el fet de treballar amb termoargila, amb morter de calç, amb aquest tipus de materials que vulguis que no respiren i troben l'equilibri entre l'estiu i l'hivern i l'interior de la casa, és una casa que realment té un caliu especial i té una energia bonica. No sé, convido a tothom a vindre i que ho experimentin.

No, no, no, a veure, clar, m'estàs parlant, en definitiva, de l'essència de les nostres construccions, vull dir, plantejar-se avui en dia, hi ha l'aire condicionat en algunes zones, per desgràcia, comença a treure el nas, i en algunes zones directament, Però clar, els que aneu amb termoargila, els que teniu una part de la vivenda sota terra, els que teniu un edifici parit amb un mestre de cerimònies com és la teva parella i la teva sensibilitat, doncs clar, això ja és una garantia realment important. Escolta'm, un altre aspecte, el tema del vi, m'imagino. M'imagino que es pot visitar el celler. Si vols en parlem un altre dia del celler i dels vins. Hi ha la possibilitat, potser, de demanar menjar fora, amb algun indret, i portar-lo aquí, si un no vol, doncs, cansar-se, diguem.

Jo els hi passo una oferta, perquè justament a la baix del riu Corp, que hi ha. Hi ha gent molt potent i fent projectes molt bonics. Un d'ells és una noia que es diu Sopa de Pedres. I ella, per exemple, et pot fer un càtering a domicili. Hi ha una altra noia que es diu Eva, d'un altre municipi que també. Després hi ha els típics llocs. Jo a la gent, quan hi ha sallotges, hi passo un PDF espectacular. No ho dubtava pas, Eva. Si vols aquest tipus de cuina, hi ha aquest restaurant. Si voleu fer barbacoa, heu d'anar a aquesta carnisseria, Guspí, a Cervera. Si voleu menjar ecològic o tal i qual, fem Cadena Targa. Absolutament tot detallat, no hi ha perdo, la gent ho agraeix moltíssim. A banda de que llavors, com a celler com a lat, jo els ofereixo, si volen, que això sí que ja té un cos extra, perquè ja és més que la visita, un esmorzar entre vinyes, que si volen s'ha de fer la reserva prèvia. Sí que és veritat que l'esmorzar el fem més a primavera i tardor, perquè a l'estiu.

Entre vinyes i a l'hivern.

Correcte, hivern i estiu és una mica més. Millor la llar de foc. Sí, i llavors jo els ofereixo això, sinó també a la pàgina web, que és www.casacomalats.cat, allà hi trobaran els serveis extras, com el que comentava del lloguer de bicicletes, després si la gent vol també els podem oferir un lot de vins, i els fem un sortit de vins que els deixem a la casa rural i se'l troben quan arriben, o si volen també una cistella d'esmorzar pensada per cap de setmana i pels sis hostes, on amb aquella cistella hi poso una mica tot de productes, tant de la vall del riu Cort com de la zona, de la Segarra, Urgell, tot el que serien productes quilòmetre zero, la major part d'ells de cultura ecològica, i algun pastís o alguna cosa dolça que és d'elaboració pròpia,

Vaja, que no hi trobarem magdalenes envasades una per una en plàstic i bolleria industrial d'aquest tip. No, no, no. Ja m'ho imaginava, ja m'ho imaginava. Escolta'm, acabo aquí l'entrevista, t'emplaço a. A parlar del vi les properes setmanes d'aquest celler de la vall del riu Corp, costés del Segre, de l'ADO, excepcional. Abans d'acabar, recorda'm el nom d'aquell negre que vas portar durant l'entrevista i que ens va seduir en una relació. Jo sé, no el deus recordar potser tu. Ui, aviam. Era un negre, ja amb un preu una mica superior al més bàsic, i escolta'm, jo vaig. És que pot ser que fos el Comalats Cuprum. Potser sí, eh? Em sona. Potser sí. Potser no sé.

El Comalats Cuprum per nosaltres és el 20, entre cometes, no?

Doncs devia ser aquest, perquè, escolta'm, a casa el recordem molt temps, eh? I la Núria Ventura, l'anterior productora, encara el recorda també, jo crec. Pot ser que fos, no sé, en Bolsonaro, però. Escolta, n'haurem de parlar. Vinga, ens posarem el dia.

Per acabar l'entrevista, invitar tothom a conèixer la vall del riu Corp, perquè és un territori molt desconegut i és un territori que val molt la pena i crec que a tothom el sorprendrà. Que la gent sempre té la cosa aquesta de pujar cap a dalt i cap a baix també hi ha coses meravelloses i no estem tan lluny.

I cap a ponent també. Molt bé, doncs Eva Bonet, vaixell insígnia de Cumelats i vaixell insígnia no tan sols de la Casa Rural, sinó també d'aquest celler, juntament amb la seva parella, aquest arquitecte, doncs, que ha parit literalment aquest allotjament. Això mateix. Moltíssimes gràcies. És veritat, és veritat. Doncs vinga, Eva, una abraçada molt gran.

Merci, una abraçada. Adeu-siau. Adeu.