Casament a la vista?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Passen pràcticament dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. S'està esveradot avui. I animat. Sí que s'està esverat.

La verola és aquesta. Jo estic esveradíssima. S'adnota. Jo, una ressaca. Saps com aquell dia que venen els pares a veure't a l'escola o en una funció perquè t'espien a la classe, no ho sé, però hi havia dies així a l'escola, que tu estàs com molt excitat, forçant una mica el personatge, és un d'aquests dies, carinyo. Estic molt ressacosa, després també he begut una mica després de dinar, llavors res ajuda.

Una copa una copa l'ideal no, no tot i que és el meu somni aquí ha passat alguna vegada i no va sortir bé jo no t'ho he notat ara ha passat

molta estona però que estic animada estic de divendres i a més avui estic una mica emocionada perquè avui és el nostre casament. Fins on vols explicar? A veure, sí. Havíem dit que dilluns ho explicarem millor, però avui fem la nostra petita celebració amb els nostres amics més íntims i gent de l'equip dels Ondas i aprofitarem per casar-nos. Qui? Nosaltres, no? Nosaltres tres? Teniu els vestits? Ell el porta ja. Portareu bé-li tot? Jo sí. A mi la Juliana m'ho ha pillat tot, igual que ella, a veure com em queda. No t'ho has provat encara? No, serà tot una prova en directe.

Dilluns tots els detalls del nostre casament. És el meu primer casament, eh? Sí, el meu també. Primer i últim, potser. Perquè clar, un ja en té 40, saps?

No, i quan un es casa es pensa que serà per tota la vida. Sí, és la màgia de la vida, sí. I ara ja no funciona així. No. Tot i que a mi la Millán sempre explicava, l'ara Millán, que ella s'havia casat, no sé, s'ha casat no sé quantes vegades i que ella es tornaria casat no sé quantes vegades més. De dir, per què no, saps? Què més dona? També hi ha gent que es casa perquè s'agrada molt, saps? I perquè els agrada fer una festa i si estàs molt i molt enamorat i tens moltíssima pasta.

Com aquell que fa un aniversari, montes un casament. Bé, passen quatre minuts d'un quart. Abans de res, ens n'hem d'anar fins a Las Vegas. On aquesta nit s'hi ha celebrat la gala dels Latin Grammy que ha tingut com a gran protagonista una catalana.

La Rosalía ha inaugurat una gala en la que s'ha acabat emocionant i gairebé plorant abraçada als periodistes en sortir del recinte. Muy feliz.

Una de las grandes ganadoras de esta noche. Muy agradecida, estoy en shock aún. Había compañeros que han hecho discazos, Milo, todos, todos, Paco y Catríol, me encantan. O sea, es que es un shock para mí. Mon, me encanta Mon también, así que en shock de haber recibido esto. Felicidades. Muchas gracias. Que lo disfrutes.

Una reacción absolutamente normal si tenim en compte que s'han portat cinc guardons del set a la que estava nominada, entre ells el de la cançó de l'any.

¡Madre mía! Primero de todo, ojalá poder compartir, cortarlo a pedacitos y compartirlo con todos ellos. Para todas las personas que me dijeron que no valía o que mi música es demasiado rara, gracias a no haberlos escuchado un carajo, ahora estoy ganando este premio. Y para todas las que se han encontrado con alguna perla, ojalá que la vida les tenga guardado un diamante, porque una ya no está pa' bisutería.

Per tant, un agraïment amb un parell de punyals amb noms i cognoms, no? Cadascun dels dos.

Ostres, a mi m'ha sorprès aquesta Rosalia, perquè la veia com en una era molt de repartir pau, saps? Com missatges molt conciliadors. I l'he vist, Garrera. No sé, Juliana, estàs molt en silenci. No, ella m'ha dit que últimament estava jugant a fer aquest paper com de profeta, saps? De jo vinc aquí a explicar la Bona Nova, des del paper de santa. Però jo entenc que aquest discurs, que ja hi ha portes no sé quants, perquè has guanyat 5 premis, ja has agraït a tothom, i guanyes per la cançó de La Perla, que a més a més ha estat el que més èxit ha fet de tota la teva gira, amb tot el tema del confessionari, hi ha hagut tot aquest lore, i entenc que vols fer-hi referència. Sí, en aquesta part de nòvios, diguéssim, o de persones que has conegut en el camí, vale, però aquesta professional, de tota la gent que deia que la meva música era massa rara o que em va dir que jo no valia, que jo crec que és per aquell càsting, bueno, aquell programa de tele del Tu sí que vales, amb la Noemi Galera, l'Àngel Llàcer. Però. Ella ja és tan important que això, quan et donen el primer premi o el segon, t'ho compres 100%, però hi ha aquestes alçades de la pel·lícula? El millor després, sí. És no fer preci. Tu diries una cosa així al discurs dels Ondas? No. No te'n recordaràs de la gent que no ha apostat per nosaltres mai de la vida. És que la gent que no ha apostat per nosaltres i que pensa que el que fem és una merda ja s'ho mengen patates. A tot això no em vull comparar un Ondas amb un Latin Grammy.

Jo sí que m'estava comparant sense cap mania. A més a més A veure, qui és més famosa? La Rosalia o tu? Home, això és evident. Però bueno. Home, no. Escolteu-me, a la gala evidentment també hi havia la Loli Bahía, que ho seguia tot des del públic, ho seguia molt de prop, i clar, contrasta molt, és a dir, la Rosalía va pujar un parell de cops a l'escenari a recollir aquests premis. I la segona vegada que hi va pujar va ser per recollir el premi a dins de l'any per luxe, un premi que li entregava Juanes, amb qui jo desconeixia, que tenia una relació super especial.

Tú fuiste los primeros en estar ahí en mis shows, cuando había solo 100 personas. Es que estoy flipando que tú me estés dando esto. Es que es muy fuerte. Cuando solo había 100 personas en una sala en Madrid, ahí estabas tú. Y siempre como que me ayudaste muchísimo en el inicio de mi carrera y sigues siempre estando ahí. Te lo agradezco mucho, mucho, mucho. Gracias a los míos, a mi familia, a mis amigos. Gracias por vuestro amor. Gracias mamá por hacerme así. Gracias, mamá, te lo voy a traer este Grammy en casa. No sé si te va a caer otro Grammy en casa, creo que no, pero. Mamá, te lo traigo igualmente porque tú siempre encuentras la manera para todo.

La Rosalía es súper emocionadísima. A diu, hi ha un moment que diu, Déu meu. I és el català que I si ara, Marta,

treus el DNI de la cartera, veuràs que ja és el DNI català, gràcies a aquestes dues paraules.

Atenció, perquè qui també ha estat a la gala dels Latin Grammy ha estat la nostra estimada de Batguiel.

La catalana estava nominada a la categoria de millor

àlbum de música urbana i tot i que finalment no ha estat premiada, sí que ha pujat a l'escenari al costat de Daddy Yankee. Però Batguiel no només ha estat protagonista dalt de l'escenari, sinó que també ho ha estat a la catifa vermella on ha aprofitat per parlar de la crisi de l'habitatge.

Comparto el 100%, pues. Esa necesidad de compartir, de gritar alto, que es un problema enorme que tenemos y que debería de cambiar ya, porque la gente joven y la población de España en general no tiene ningún tipo de calidad de vida y recordemos que es un derecho básico. Así que es un gran problema que tenemos. Tengo un buen nivel de vida, pero he estado también en el otro lado y soy consciente de lo que cuestan las cosas y cada vez la situación es más difícil, entonces tiene que cambiar sí o sí. Per tant, com ja vam comentar.

La veig més farelo que mai últimament a la Batguiel. Físicament, dius. En tot. La manera de parlar, la manera de cridar els quatre vents el que pensa, sense cap mania, la veig molt més alliberada. No? Sí. No la veieu molt farelo? I molt farelo també en

el sentit d'activista, perquè recordem que ja explicàvem que els seus pares, la seva germana, la Musca, també van anar a la manifestació de Barcelona. I hauria pogut anar ella? Jo no sé si l'hauríem vist. De tan famosa dic que és. Correcte, sí, sí. Jo crec que no l'hauríem vist, encara que fos a Barcelona. Per un tema de. D'ordre públic. De ser massa famosa, que es liat un cristo allà.

Avui l'Irma ha penjat una publicació al seu Instagram secundari dient que estava tan i tan contenta i que ella ho havia guanyat tot, que cada dia que es lleva amb la Marta. La huineta. Que és la persona més afortunada del món. Ja l'he vist. Quant porten?

Dos anys, eh? Poder dir això després de dos anys. És una meravella. Tu ja ho dius amb aquell

punt de recança de que volies que la Marta fos la teva nòvia, però,

nen, la vida va com va. Home, no, que ho dic que després de dos anys sentir-se tan ple, doncs, meravellós. Ho envejo una mica.

A tu quan se't passava l'enamorament? Als dos anys hi ha una crisi, ho sap tothom. Te'n recordes que hi va haver una època d'elles dues que vam dir, ai, fa molt que no publiquen res, estaran bé? Tu ja saps que les lesbianes també és com els futbolistes o els gossos que tenen processos accelerats. Ah, doncs potser la crisi la van passar fa un any. Elles és com si portessin quatre anys. Que també pot haver-hi una crisi, els quatre. Sí, perquè els quatre. Els anys per ells són dolents. També hi ha un moment que tots els anys són dolents. Si t'hi fixes, perquè cada any. Jo ho he viscut, això.

Dius, l'any que ve. Dius, no, bueno, va, esperem l'altre. Bon any nou, carinyo. I vas viatjant, vas provant coses i anant-ho.

Te'n vas molt lluny, al sud-est asiàtic, i no hi ha manera. I hi ha un moment que la relació està tan malament que és igual el viatge que et clavis. És que ja estàs allà dinant. Com més lluny te'n vas, pitjor estàs. Clar. Perquè aquí amb la rutina, mira, vas tirant. Perquè voleu fugir l'un de l'altre, l'únic que feu és fugir junts. Llavors és que això és l'error més gran.

Prefereixo que no diguis noms a partir d'ara i et vaig avisar l'altre dia. Però ja tothom sap qui són les teves ex. Sí, però m'escriuen cada cop que senten el nom. Normal. A més, Maria, perdona, però és el nom més posat de Catalunya. Tres minuts.

Sí, però és que. La d'en Roger és només una Maria, saps? És la Maria.

És la teva Maria. Si podem deixar de dir el nom. No, sí, sí. Dos minuts i dos quarts. A veure, molt ràpidament, el 6-77-27-10-58, un oient ens porta nova informació de la relació entre Exter Expósito i Carlos González, que és l'actor de La bola negra, que ahir ens va sorprendre veure'l junts a la manifestació de Don Hòstia. Diu, bon dia Juliana, Roger i Marta. Sobre el que us preguntàveu d'on venia l'amistat entre l'Esther i el Carlos, després d'aparèixer junts a la manifestació de Sant Sebastià, resulta que tots dos estan rodant a Guipúscoa La Regenta, una nova adaptació de la novela de Clarín dirigida per la catalana Marc Oll. Esther interpreta la protagonista i Carlos dona vida a Frigilis. De fet, uns dies abans de la manifestació ja se'ls havia vist passejant junts per la platja de la Conxa en Bernús. També ens diu que no és la primera vegada que coincideixen, crec que ho vam comentar aquí, diria perquè tots dos ja havien participat a Veneno el 2020 amb els Javis.

I la meva cosa preferida és que firma el missatge dient un petonet de caramel salat per tots tres. Una escena identitària potent, aquesta. Sí, sí. Sí, no l'he provat mai. Aquí hi ha una petjada forta. Últimament el nostre orientat està excel·lent, eh? Amb les cròniques i missatges que ens envia. Encara ens arriben missatges d'apel·latius, afectuosos, d'aquests sobrenoms. No, no. Me'n penedeixo des del minut zero d'haver-ho plantejat. Quan ho vam plantejar ja vam dir sabem el que estem a punt de fer. No ho sabíem. Ho retiro tot. Tu com li deies a la Maria, Roger?

Jo t'ho dic si tu em dius l'últim nom que estàs dient. Jo ja et vaig explicar. El més recent, el més recent.

No, jo ja et vaig explicar que després de molts anys d'apostar molt fort per depèn de 15 palatius carinyosos, jo ja no treballo aquest món.

No, ja et dic, jo crec que vam allargar un punt massa el món babueta.

Però no li deies pel nom, no li deies un gordi, no se't va escapar mai un gordi.

Que no soc capaç de reproduir baueta amb nom, a més a més.

Ja, només era una cosa o l'altra. Sí. Per tant, ens hem d'imaginar Roger Carandell amb la maleta feta per anar a Filipines. Una cosa, creus que tres calçotets n'hi ha prou? Agafo més.

Hola guapos, seguint la tendència dels noms carinyosos, el meu pare des de sempre li ha dit a la meva mare Tussi, com a diminutiu del dolç Tussinet de mel.

Mira, no ho havia sentit mai. Hola, per cert, jo soc aquí també, agraeixo tant estar fora de les vostres discussions. No sabeu prou. Marta, i sort que fas, perquè jo si parlessis t'atacaria. No, ja ho sé, que a mi podries acarnissar de valent. T'estic protegint. Tussinet de mel no t'agrada a tu, Marta? Jo el trobo llant, també. No em funciona, però el puc valorar com a observadora externa. Tu quin seria el teu top 2? De sobrenom? De preferits, de que t'agradi, perquè et diguin i per mi. No n'he trobat cap que em convenci gaire. Per edat ets amore, tu. No, amore ni de broma. Amore prohibit. Que ningú em digui amore mai. A no ser que sigui algú, no sé, algú pel carrer. Un amore de gent que no m'importa gaire, a mi ja m'està bé. Però un amore, tu imagina't ara això, la teva mare dient-te amore. No. Amore, que véns a dinar? No, si em dius amore segur que no vinc a dinar. De moment el top 1 hi va guapa. El guapa, el guapa. Ja ho va dir l'oreja de Van Gogh, que és que el guapa. El guapa no caduca. No, el guapa és preciós. Bé, passa un minut de dos quarts de set. Vinga, nosaltres podem. Anem endavant. Vinga, a veure si es pot.

Ara obrirem una carpeta que fa temps que teníem oblidada al calaix, que és la dels Márquez Pinto.

La parella de guapos catalans formada per la publicista influencer Gemma Pinto i el pilot Marc Márquez, que Roger, si no m'equivoco, perquè jo el tema del motor no l'acabo de dominar, però si no m'equivoco és a punt de guanyar el seu vuitè mundial de MotoGP, és així? Això és important, no? Depèn de què passi aquest cap de setmana. Podria fer-ho aquest cap de setmana, és molt important, una fita que jo crec que. Hi ha algú que hagi guanyat tants mundials en el món del motor? Vinga, anem-ho a buscar. No sé ni si fa moto o cotxe o què fa. Pregúntale al xat, a veure què et diu. Eh. Segueix Marta, ja ens ho diràs. És que canviaré molt de registre,

perquè el motor a mi no m'importa gens. Quants ha guanyat Marc Márquez? No, ja sé quants. La persona que més. Ah. Saps? Que m'ho compari. Molt bé. Ja, perquè a vegades si no fas aquest double check. Ara han obert l'aixeta del Géminis i ara m'ho passen. Vale. Podríem fer baixar algun esport,

que ens ho digués també. S'està bé, no?

Ara també? El que més ha guanyat en la història ha estat Giacomo Agostini, de fa molts anys, eh? Estem parlant dels anys 60 i 70. I quants anys en va fer? Va fer. Vuit títols més set en dues categories diferents. I Marc Márquez porta un més un més set. Per tant, està molt lluny de ser el que ha guanyat més títols a la història del.

Però clar, si et fixessis només en la categoria de MotoGP.

Set i l'altre vuit podria igualar-lo. Podria igualar-lo, exacte. Doncs mira, bones notícies.

I sembla que no seria l'única que els envolta. Jo fa anys que soc molt pesada, jo ho reconec, però pesada a uns nivells estratosfèrics. Tu m'has dit pesada moltes vegades. No, jo t'he dit que no t'he dit pesada mai. Però ho has dit amb el llenguatge corporal. He dit que jo no et creia i no estava en aquest vaixell. No pots mentir, se't veu a la cara. Jo insistia molt, si vols, podem dir així, jo insistia molt en una qüestió geològica. Més concretament sobre pedres precioses que els humans ens posem al dit. A cada pronòstic d'any nou o d'estiu que fèiem aquí al programa, a mi l'instint sempre em portava a dir que en Marc i la Gemma es casaran. Que al padrós costa el caure. Perquè és una cosa que sol passar amb aquestes edats, no? Quan voltes i superes la trentena, i fa tres anys que vas junt I ets milionari. I ets un milionari. I ets un milionari. I estàs en un entorn molt heteronormatiu, on tothom es casa, té fills i segueix aquest patró. Que a la Gemma ja se la veu que si no li demanes de casar-se també et munta un espectacle. Jo no la veig que sigui nòvia que arrenya ella, eh? No, no. Però d'un espectacle ben donat de davantant. Jo no la veig gens de muntar cacaos ni pollastres. Això em decebria moltíssim. I crec que ell tampoc, jo crec que no es barallen. Que no discuteixen. Però entenc-me que ella, i em sembla genial, crec que és una noia que per al món d'on surt li deu importar molt casar-se. Ells, per cert, diuen Amore 100%.

I tant, t'ho compro molt. Cap dubte. Fany que no es diuen pel nom. No sabem ni com es diu el seu nom.

Exacte, dubten, allò que hi ha dubtes. Diuen, tu estàs sortint amb el Marc Màrquez, qui, perdó? L'Amore Màrquez. I què és el que diuen, Roger, que això és un problema? Això ja saps que a la Berta li va passar això, a la Berta Roca, amb el Cuquet, això és que menys bromes, perquè això passa. I tothom li deia Cuquet a ell, mai tenia nom, no tenia nom, aquell noi. Ell segur que va anar a bodes i el regalen aquelles figures típiques de sou els següents. Però anaven passant els mesos, els anys fins i tot, i de moviment res, moviment només als circuits de motos, perquè en aquelles mans no hi apareixia cap anell. Fins que. Aquest estiu, més concretament el 27 de juliol del 2026. Santa Juliana. Ah, mira, és veritat, potser ho van fer per tu. Mira, missatget per la Juliana Canet. Com són, pensant en mi cada dia. Gemma Pinto publica un carrusel de fotos amb en Marc al seu Instagram a l'illa de Menorca, amb aquesta cançó de fons. És la cançó més amore de la història. El text només.

Amore list. Llista privada.

Vital tenir una llista privada. Sobretot si tens aquestes putes merdes dins de la llista. Es porten per gustos colors. Aquí no hi ha colors que valguin. El text d'aquesta publicació només. Un emoji. El símbolo d'Infinit. També tan millenial. I un total de cinc imatges d'ells. Algunes de les fotos semblaven de sessió de models, allò mirant a càmera, com en un posat per la revista Hola, i d'altres, en canvi, semblaven més espontànies, com fotos en moviment, abraçant-se, com si estiguessin celebrant una gran notícia. Són guapos, els dos, però a rebiar, eh? I curiosament, en aquestes fotos, hi havia uns anells que podien ser de compromís. Ara arrenca la cinta. Perfecte. I aquest va ser un dels temes amb què vam arrencar temporada el que no sorti d'aquí, aquest curs. La Juliana, de seguida que vam comentar aquestes fotos, ja se'n van riure de mi, dient que no abandono mai el vaixell, que soc com la capitana d'un barco, que soc l'última i que m'enfonso amb la nau. Doncs et diré que sort que no he abandonat la nau, perquè em temo que els pàlpits són més reals que mai. Hòstia, això és bestial. Pregunta-m'ho. Quines proves tens, Marta? Quines proves tens, Marta? Doncs d'entrada, Juliana, que la Gemma Pinto va fixar a dalt del tot, i nosaltres no ho sabíem, a dalt del tot del seu compte d'Instagram, aquesta sessió fotogràfica tan evident amb els anells. I com de celebració d'un gran anunci.

I la segona prova és que he preguntat, algun panot de Barcelona? Últimament xerren. Estan d'un xerraire, són les cotorres argentines. Sí. I aquest panot m'ha dit que fa tota la pinta que en Marc Márquez i la Gemma Pinto estan compromesos. Insisteixo, que ara no ens treguin l'ondes, vale? Insisteixo que és més un rumor provinent d'un panot proper a la parella que no pas d'una informació. Potser d'aquí uns dies li podrem donar més forma, com si fóssis una escultura o una joia. Potser li podrem anar donant forma a aquest rumor. Però per seguir alimentant el debat i aquest meme etern de jo no encertant-la mai amb el casament d'aquest parell. Tu Juliana comentaves amb mi que és ben estranya aquesta manera ambigua d'anunciar un compromís que és com ho dic però no ho dic alhora. No ho dic però alhora ho fixo al dalt de tot del meu Instagram. Si tu m'expliques això que m'has dit ara, i és que jo t'ho compro tot Marta, si és que estem al mateix vaixell. Tot això em fa pinta de casament, em fa pinta d'anell de compromís. El que m'estranya moltíssim, i més tenint en compte el nivell de perfil públic que gasten aquest parell, és que ho hagin fet mig públic d'aquesta manera, que és tan evident i al mateix temps no és explícita del tot. Vull dir-te, en el món dels casaments

tu penses que Nadine Romero va amagar-se l'anell fins que ho va fer públic? Com no ho ha de fer això Gemma Pint? Però és un tipus de famós, si m'ho permets, diferent. Bueno, és molt més famosa la Gemma Pinto, per això mateix no podrien. És a dir, l'Anadine, entén-me, a ningú li importaria si es veiés un anell de compromís, ningú li diria res, i tot i així ella se'l tapava. Vull afegir una altra informació que m'ha arribat fa pocs minuts. Una font molt valuosa, que en cap cas vull que quedi clar, col·labora mai en aquest problema. Doncs testimoni protegit. Un testimoni molt protegit. Em diu, ostres, molts dubtes. Jo crec que realment sí, eh? De veritat. Només hi ha una persona que escrigui així. Doncs ja està, imagina-te-la i ja està. Sigui com sigui, en aquesta parella hi ha projecte de futur plegats, amb Pedrusco o sense, i la voluntat de, si es pot, ampliar la família.

Estem molt afortunats. Dorme o no? Dorme sempre. Sí, eh? Hòstia.

Aquest que sona és un vídeo de Zon, de fa unes dues setmanes, on hi apareixen uns quants pilots de MotoGP, Marc Márquez inclòs, i estan xerrant en diferents idiomes, estan en un moment distès, xerrant en italià, castellà, uns tals Jorge Martín i Peco Bañaya, doncs algú ara mateix acaba de ser feliç perquè hem pronunciat aquests noms al que no ha sortit d'aquí. Que estan parlant de tenir fills, i diuen, és que és un pas tenir un fill, eh? I l'altre, ara li toca a en Marc, Marc Marquet, i vinga tots tres a riure, un d'ells diu, ja hi està treballant, i vinga més jijijaja, més rialles, i en Marc Marquet diu, amb un gos sí que sé com es fa. I acaba dient, primer el gos, i després ja.

Ui, me cagas, ui, ai! Podem ser conducants? Vigiau, vigiau, amb calma.

Veurem, veurem. Amb calma. Ens domina l'italià de puta mare. Home, està un equip. Quin equip està? Deu estar Ducati, no? No, està en italià, clar. Tampoc és el que parla, anant amb moto, eh? Bueno, per què no parlar-lo? Escolta'm, però estan obligats a fer tantes compareixences i a parlar tant amb la premsa. Hi ha milions de jugadors del Barça que juguen aquí no sé quant de temps. Mira el Ter Stegen, ni una paraula en català. Entén-me.

Bueno, però hi ha gent que té més capacitat i d'altres que menys amb els idiomes. Sí, hi ha una mica de tot.

Doncs bé, de moment, el gos. Ja veurem què passarà amb els fills. Recordem que aquest gos que tenen el van adoptar amb la Gemma el passat mes de febrer. Es diu Turco. I seguirem informant dels passos que fa la parella. A tot això, segueixen vivint en aquest univers estrany per nosaltres, que és els afores de Madrid, que és tot per nosaltres la mateixa urbanització, amb el germà. Hi havia l'Àlex Márquez i la Gemma. No sé si encara comparteixen tots menció. Investigarem, doncs. Clar, és que eren tres fins

que el germà ja va portar la nòvia, també. Per mi això canvia molt la dinàmica, eh? És només una persona, però t'ho canvia tot. Però bueno, ha de viure ells, no jo. Marc Andreu, bona tarda. Bona tarda, amores. Què tal?

Tu sí que ets de diamore, no? Gens. Perfecte. Però volia provocar la Marta, però la Marta ho ha rebut molt bé.

¿Què t'agradaria que et diguessin així, d'apelatiu carinyós, afectuós? Que hi hagués algú que m'ho digués,

si ho voldria això. Realment.

Exacte, jo ara mateix. Que em diguin Marc Andreu directament. I que et faci una veueta. Prou, és que em posaré tendre ja, només per imaginar-m'ho, mare meva.

Minustasèviles a les relacions i després. És tot un cristo, eh? Ah, sí, és. Que coses dolentes, també, eh? No, la major part de coses són dolentes. Però n'hi ha poques de bones que compensen tota la resta. A tu no t'ha compensat mai de la vida. No sé de què parles. Jo no sé de què parleu perquè he desconnectat.

Sí, i hem d'anar a publicitat, ara.

A Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

Un ondas és una bona excusa de celebració. La millor manera de celebrar-ho amb Activia Kèfir. Cremós, deliciós i un aliat de la microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.

Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Has de fer un documental de la teva vida. Això no és de The Office? Sí, perquè he estat passejant molt últimament pels passadissos de la redacció. Com sempre, Nino. Exacte. Tu te diques això? Ets passejador? Exacte. I a l'estrava en lloc de fitxar amb el. En el tabler d'anuncis de Trescat m'ha sorprès una cosa que he vist avui. De fet, perdoneu, però no ho han actualitzat el tabler d'anuncis i aquí darrere, ara mateix, està menjant-se el pla de la Marta una senyalització que ens toca molt de prop perquè diu dissabte 21 de novembre no aparqueu. Filmació. De dues a onze de la nit. O sigui, tindrem una filmació aquí davant de l'estudi i encara no sabem de què pot ser.

Jo crec que. Tu saps què és? Una filmació just en

aquesta cantonada. Ah, és Crims. És Crims, segur. Que torna aviat.

I ve a les portes a gravar la part aquella de Comencem i tot això.

Ara gravar aquí a la una i mitja de matinada, tela, eh? Però ara estem fent una crida perquè hi vagi tota la gent.

No, fins a les onze de la nit és. Ah, bueno, és veritat. Bueno, també fem el mateix amb la Úrsula Corbero quan veiem una filmació, no? A veure si vol venir gent,

ho veuran això i ho veuran des de lluny.

ho veuran això i ho veuran des de lluny. Us vaig dir que passaria per la roca del Vallès a veure això de l'Úrsula i al final em vaig despistar moltíssim.

No vas poder, no passa res.

Em vaig veure més del compte i no és broma, em penedeixo molt i no hi vaig pensar. No passa res, home.

Doncs el que sí que he vist en el tabler d'anuncis de 3CAT, que això sí que està actualitzat, és un cartell d'un esdeveniment que passarà dissabte, la setmana que ve, a Terrassa. M'ha sorprès i diu Rock and Roll Party, on un dels tres DJs que anuncien aquest cartell en aquesta festa és Marc Ribas. És un. No, t'equivoques.

DJ Marc Matxef Ribas.

Ah, el seu alter ego com a punxadiscos, deu ser, doncs. DJ té un nom artístic.

Els tios, a partir dels 45, se'ls ha de tancar. Que no puguin sortir al carrer. Que facin lo seu, però s'han tancat.

Doncs es veu que ell juntament amb el també periodista Òscar Armengol seran punxadiscos en una festa del Cafè de l'Aula. Perdona'm una cosa, Òscar Armengol no és el que està els matins amb l'altre? Sí, per això. Ah, sí? Sí. Però què està passant a Catalunya? És un món. Doncs estarà en aquesta festa del Cafè de l'Aula del carrer Doctor Ullés de Terrassa. I per promocionar aquest esdeveniment he estat buscant i aquesta setmana els tres DJs han passat per un programa que es diu La nit histèrica de Ràdio Terrassa. I allà el Marc. Ha dit la seva, perquè és cuiner, però, nois, té un passat, sí, clar. Fa molt que no poso música.

On havia posat música eren una ràdio, un programeta ràdio Barberà, a última hora, que explicàvem cosetes de rock and roll, regabili, de trash, dels 50 i tot això. Tinc un passat, com tothom, i tinc un passat nocturn per la zona hermètica de Sabadell i Rodalies, que era relacions públiques d'allà i una miqueta feia el que em donava la gana, sí també que és veritat que de vegades entrava a la cabina i feia les meves cosetes. Però comença ara, sóc debutant com a disco grífer que la gent balli rock and roll i rockabilly.

Doncs dissabte, la setmana que ve, mentre aquí estigui Carles Porta, allà ja haurà Marc Ribas punxant. Bueno, bon pla. Debutant com a punxadiscos. I també en aquest programa de ràdio explicant com van ser els inicis, i crec que a Carandella, a tu, et tocarà una mica de fibra.

Quan jo havia posat, posava el que a mi em donava la gana, i tenia els meus 10 minuts de glòria, eh? Vull dir que anava en el dijoguer de torn, que a més a més és l'Andreu Presas, amb l'últim que vaig estar treballant, que era dijoguer de música comercial, exacte. I després m'hi posava jo, i posava 3-4 cosetes meves, i tornava a marxar. Que allò era un baixón per la pista important, sí. Sí, eh?

Tu també has volgut ser punxadiscos o n'has sigut, no?

Jo no ho volia ser i ho vaig haver de ser quan estava a Flashback, precisament. Anava a festes majors a punxar. Star Chips, de Nicki Minaj, Ellen Fao. Ja t'he dit que la Nicki Minaj l'hem cancelat, Roger. Bueno, però.

Lligava amb el 12, no ho sabia. Lliga molt en general, el nen. Tot i que s'ha posat guapo, Roger va tenir una època difícil. Qui fa ara de punxadiscos és la Jenna. És que a TV3 està tothom fent de punxadiscos. La Jenna, per ser justos, fa de tot. És bona punxadiscos. Ella fa de tot. Han muntat per ser un

running club de 3CAT, no sé si us interessa, però em vaig trobar la gent aquí, aquí fora. I fan diagonal amunt, diagonal a baix. Amb qui? De la ràdio, la teoria. El moment que m'han dit ha sigut la Jenna, que és una mica la fundadora. Llavors, Nil Marvà. Per això, perdona, això en horari laboral? No, això després. Juliana, això no és horari laboral, és al vespre. Ara potser passen per aquí darrere de corrent. No, no dic corra, dic muntar el running club.

Millor que no diguem nosaltres què fem en horari laboral, tampoc. També podríem comparar sous. També van animar que ens apuntéssim. Però qui més hi ha? Más dixena i mil barba. Això no és un club. Això són dues persones.

Hi ha dos amics que diuen anem a córrer. Que també hi havia i altra gent que no coneixien. Crec que de moment són quatre o cinc persones. Jo potser m'apunto. És el meu malson.

Un running club. Però ja t'arribarà, Juli. Em sembla horrible córrer. Em sembla encara pitjor córrer acompanyada. Córrer a Barcelona. A Barcelona amb gent de tres mans. A Diagonal. Darrere un bus del Mago Pop.

Plens de cartets. Doncs no sé si us imagineu el Marc Ribas punxant vinils. Gràcies a Déu, no. Doncs ell es veu que escolta i connecta molt

amb el públic. La sessió és viva, i quan és viva tu no saps mai qui tu trobaràs, ni com viure. La sessió mai la pots fer per tu, l'has de fer per ells. I el rock and roll és una música de ball, i és una música per passar-t'ho bé. No acostuma a ser música profunda, malgrat que hi ha temes molt profuns. I la gent ha de ballar, els hem de fer ballar. Igual passa amb un menú degustació. Si en un menú degustació entro amb molta potència des del principi, acabes totalment col·lapsada, de sabors, no sabràs, ostres, ara, ara més i més i més, i al final no notaràs res. Per tant, el protagonista de la sessió de rock and roll no són els DJs, sinó que és la gent que vingui a ballar. Parla molt bé.

Sí, i vam anar a fer l'entrevista després de sortir del gimnàs perquè realment l'outfit que ens presenta és un vestit d'esport i molt vissa per veure-ho.

Mira, jo, si hagués nascut en un altre moment i sobretot si tingués més o menys l'edat d'en Marc, me'n podria enamorar d'ell. Sé que sorprèn. Jo crec que podria enamorar-me. No és gens el teu estil. És veritat que no sé tampoc quin és el teu estil. Jo m'enamoro de l'ànima de la gent. Soc eclèctica.

Amoré eclèctica. Doncs això, si voleu obrir el calender, dissabte 21, a dos quarts d'onze, el cafè de l'aula, de Terrassa.

La que és aquí, que és la Laura Scani, és que avui he estat pensant molta estona en què va estar amb el Risto Mejide. Perdona'm una cosa, però l'Álvaro de Luna i en Joan Berdusson, molt semblants, críticament. Encara que ara tingués un tercer nòvio que fos exactament igual, per mi no compensa, o sigui, per mi la diferència amb Risto Mejide és tan abismal que segueix sent atlèctica. És que és molt fort que estigués amb Risto Mejide i que ara estigui amb en Joan. Sí. O que estigués amb l'Álvaro. Com està la Laura? Fa molt que no parlem d'ella. Mira, vaig con ella fa molt poquet. Em va dir que està. De fet, ho ha estat compartint per Instagram. També està una mica saturada últimament. Jo crec que està una mica farta de la relació a distància. Li agradaria potser anar a viure a Andorra, però no pot perquè té la nena. Ui, és un titular gros aquest, eh? Ella ja ens ho ha dit moltes vegades, que ella amb la relació amb en Joan no vol que sigui tota la vida a distància. I en Joan per feina sí que ha de viure a Andorra. I ella, en canvi, els vídeos tenés on els faci. I a la docuesseria també va dir que a Madrid. Però té una filla que està escolaritzada a Madrid. Aquest és el problema. Bueno. Seguim amb Marc Ribas? Sí. Jo preferiria parlar de la Laura, però endavant. Ah, que parlem de la Laura?

No, perquè veig que tens aquí un guió de 80 pàgines de Marc Ribas. Sé que sempre saltes. Jo porto Rossegan com tres setmanes. Sí, fa molt temps, no? Que ho tens preparat? Sí, la temporada passada. Bueno, encara sort la festa no ha passat. Llavors sí que ja. No, això és el fil que he estirat per ara colar-vos, que fa unes setmanes, uns dies, va anar al podcast gastronòmic de Time Out Barcelona, La Cullerada, que presenta l'Andreu Joanola i l'Alba Miró.

Un altre amor molt important d'en Roger, l'Alba Miró.

L'únic que ella mai ha sapigut que jo existeixo. No t'ha vist mai. Això no impedeix que tu admiris una persona. Jo l'he entrevistat, però no m'ha vist mai. Ja heu coincidit milers de vegades. A mi em veu pixelat, però jo ho entenc. Perquè hi ha persones que no les veus, no passa res.

Ella és. Hi ha cares que no retens en aquesta vida, però ho fa el cervell també per protegir-te, perquè si no seria la vida inassumible. Ella és genial, o sigui, és una tia. Fa molt bé, eh? No, no, és una tia esplèndida, que jo poques vegades he vist una tia tan guapa, però és que a part és simpàtica, divertidíssima, intel·ligent, fa un fàstic, jo, o sigui, no la suporto. I en el podcast ho fa molt bé.

És que ho fa genial. Fa molt bé, fa molt bé. Fa molt bona companyia amb l'Andreu, doncs allà el Marc parla molt de cuina i de feina, i l'Andreu li fa la pregunta. Però t'has cansat de la televisió?

No. No, eh? No. I sí. És a dir, per mi anar a fer el cuines és fantàstic, és el mateix equip de sempre, anem allà, cuinem. Una o dues jornades de gravació cada dues setmanes, set hores del tirón, és com un servei llarg. I vas cuinant, i s'acaba, i cap a casa. Llavors a les tres ets a casa perquè comencem molt d'hora al matí. Quants anys que estàs en cuines? Farà onze. Uf! Llavors és guai perquè és la mateixa gent,

tinc el meu equip allà de cuina. Aquest programa m'agrada, però potser n'hi ha un altre que no tant. El joc em va cansar. T'has cansat del joc de cazos? Sí. Per què?

Una de les coses és que crec que jo ja no tinc res més a dir. Ja. És a dir, ja, què més podem fer? No, ja s'estava. Llavors. Rizando el rizos, estava. Tot el que crec jo que queda per fer, no ho vull ser jo, que ho faci.

És com un punt de crítica que és massa reality que ha perdut. És una mica el que deia.

Últimament ella sempre va amb gorra, està apostant per una nova marca personal. Ella abans no anava amb gorra sempre i ara va a estil Nils Moliner, veig. O Gerard Romero, que el Gerard Romero també tira molt de gorra. El tema de la gorra no passa res.

Hi ha una edat, també, màxima. Hi ha una edat. Ara ho sap tothom, a més. Tu em vas dir que la de suadora era fins als 30 i pocs.

I tu ja t'has passat. Però Gerard Piqué és un d'aquests que tampoc et fa cas, eh? Té la mateixa edat que en Carandell i tira molt, crec que de gorra i de suadora. Per mi és l'únic error que té, Gerard Piqué. L'únic. Algun altre l'hi trobaríem. Algún altre defecte l'hi trobaríem. Marta, et recordo que Gerard Piqué i tu vau ser parell el dia que ens haurem trobar a la Farga. Va venir a saludar-nos i jo estava desitjant que em mirés, dient, soc aquí, mira'm, desitja'm. I no et va veure. Va ser la meva alba, miro. Ell no sap que jo hi era. I vaig parlar amb ella i ella va contestar. Aquesta anècdota està creixent. Però a mida de monstre, que no és veritat. Que estem construint una bola de neu de mentida. Hem d'anar a parlar amb els cambrers i que expliquin ells, pobres, el seu testimoni de com van haver de recollir tots els cafès que va tirar en Gerard Piqué Terra per follar-te a sobre de la taula.

No, home, no. No, home, no. Ja va anar just, tia. Però no va passar, això. Però va anar del canto d'un duro. Del canto d'un duro.

Vas a Rius, perquè saps que tens retret raó. Xàrar Piqué, Joan Dauzà, l'Adrià de la Pegadera, Busta Mante.

Tu et penses que la Marta no ho veu. Li encantes amb en Busta Mante,

Marta. No et coneix. No et coneix. No et coneix.

Si et conegués, fliparia. I espero que mai et creuïs amb Antonio Oroco.

I l'Alfred García, us l'heu deixat, és que clar.

L'Alfred García està fent barbaritats, eh? Atraria amb l'alcaldessa. Segueix una estratègia molt curiosa, eh? De tot, Marta, saps aquell comentari de la Demi Lovato, no? Gueta Job. Gueta Job. Me'l vaig trobar aquell

concert que va fer Guillem Gisbert per presentar un nou disc. Vas a uns llocs? Ah, el Club Carme. I també estava allà.

Que allà hi treballa el germà d'en Joan Dauzà. El Club Carme? Sí. Perdoneu, no sé qui és el Club Carme. No, aquestes sessions es diu així, Club Carme. Amb Social Carme, sí. Que fan sessions com de grups. El germà d'en Joan Dauzà, perdoneu, no treballa a Múnich.

No, no, va plegar l'altre dia. Ha canviat de fe. Crec que el van fer fora quan li va regalar a Múnich a la Marta.

A Múnich hi havia la nòvia d'en Joan Garcia, del porter del Barça. A Múnich ja no ens hi queda ningú. Podem tirar el currículum allà. Vas a comprar bambes i te'n donen una només ara. No és broma, jo al jorriol ja et picaré la porta. No, no. Va parlar de l'Arnau Marín.

Ah, de l'Arnau París. L'Arnau Marín no. Sí que és veritat, Carandel. L'Arnau Marín? Ens té nòvia. L'Arnau Marín està súper enamorat. Una dada important.

Tota l'estona que parlen del formatge de cartes no mencionen Arnau París fins que li fan el moment de la pregunta de la mossegada.

I per tant, quina és la teva mossegada preferida?

Mossegada preferida? Que m'ho han fet o? No, cuidado. Per mi és el pa xinès farcit de caviar del disfrutar. Allò que et fiques a la boca un cop i dius. Aquí s'han dit coca de sucre amb fuet. No, això no. Pues això ho va dir Arnau París, aquest substituent de xoc de cartes. No, no. Serà un bon programa.

Hi ha com una tensió. A part de que en Marc s'ha fet.

Crec que s'ha fet el blanquejament dental al mateix lloc que en Jaume Miranda, perquè va amb les dents perfectes. A banda d'això, hi ha una tensió que flipes. Una tensió que flipes.

Mira, no em facis parlar. Diumenge al Teatre de Barcelona, al Coliseum, potser. És veritat. Som-hi. Anem de casament.

Dilluns tots els detalls. Bon cap de setmana a tothom. Visca els noves.