Castellolí recupera la seva botiga

I ara marxem cap a Castellolí, a la Noia, un poble que torna a tenir botiga.

Pels seus 670 habitants han estat molts anys haver de fer 10 quilòmetres en cotxe fins a Igualada per comprar el més bàsic, un problema que tenen molts pobles petits, on els ajuntaments moltes vegades s'han d'implicar fins i tot econòmicament per trobar una solució. A Castellolí van fer una convocatòria pública per trobar algú que volgués tornar-se a posar davant de Calparet, que és la històrica botiga del poble. I a Castellolí tenim la nostra corresponsal que ha anat a veure com està engegant com els hi van aquests primers dies en aquest nou projecte. Montse Gené arriba, bon dia.

Hola Estel, bon dia. Sí, soc al carrer principal de Castellolí, l'Avinguda de la Unió, on Calparet ha tornat a la vida. Aquella convocatòria que ara deies va aconseguir 57 candidats i de tots es va seleccionar la Sandra Safont de Matadepera, que ja s'ha posat darrere el taulell i comença una nova vida a Castellolí amb la seva família. L'anem a conèixer. Bon dia, benvinguda a Calparet. Moltes gràcies, que bé, no? Veure una botiga en vida.

Fa patxoca, sí, sí, sí, sí. És una satisfacció veure el poble que ja comença a venir cap aquí, que ja comença a tenir vida, això. Comença a ser el centre neuràlgic del poble, que era l'objectiu. És com un somni fet realitat. És una mica tornar una mica això, els orígens, el territori, el poble, el coneixe'ns tots. Aquí tens productes d'aquí del Parc Agrari, de Montserrat. Sí, intentem tenir productes del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, del Parc Rural de Montserrat, i el que volem és això, intentar donar suport a tots els productors locals, propers, perquè ens hem d'ajudar entre tots nosaltres.

Tens els vermells, que són més grossos, i els més molets, que són els al dalt. Aquí tens, reina. Molt bé. 13,69, sisplau.

Què li sembla que ara tingui botiga aquí?

Mira, és el segon dia que compro i de moment bé. És una comoditat tenir-ho tan a prop. Perdoni, bon dia. Com es diu vostè? Isabel. Què? Contenta. Perquè realment feia falta. Hi ha gent que no va en cotxe i per ells encara és més necessari. Doncs endavant. Gràcies. Gràcies.

Entra i xafardeja, així et aniràs ubicant i veuràs tot on està i tu mateixa, i qualsevol cosa aquí estic. Jo, com sempre us dic, tinc les orelles ben obertes per agafar tot. El meu net va fer un suggeriment,

però si no has de portar, no ho portis. Em va dir, iaia, no hi ha xutxes.

Tens raó, no hi ha xutxes, però està apuntat a la llibertat. Ai, em sembla que et conec.

Sí, Joan Serra, alcalde de Castellolí. Ja m'ho semblava. Molt content, no?

Sí, avui és un dia de molt goig veure la botiga plena, tothom comprant. És una mica l'essència del que buscàvem, que la gent tingués proximitat i tingués un lloc on anar a comprar, que fins fa molts anys això no era possible.

Ha hagut de sorgir des de l'Ajuntament perquè no hi havia una iniciativa privada que s'atrevís.

No, de fet, no hi ha hagut cap proposta en els últims 15 anys en aquest sentit i, per tant, nosaltres ens hem bellugat per fer-ho possible. Començarem a no pensar en tindre un congelador i en fer servir més la nevera i el menjar diari. Molt bé, moltes gràcies, alcalde. I aprofitaré i compraré una mica de tomàquet d'aquí, de la Conca d'Odena. Doncs endavant.

Adéu-siau, gràcies.