Catalani romani sumus

I ara us volem parlar d'un estudi, un estudi internacional liderat per científics catalans, que mostra el gran impacte dels romans a la nostra genètica. El treball, que recull mostres d'ADN de restes humanes de diversos jaciments i també de museus del país, conclou que la influència romana va ser molt superior a la que van tenir els pobles del nord i del centre d'Europa, és a dir, Visigoths, Sueus i Alans. Tarragona, Ricard Buigues, bon dia. Hola, bon dia. I per què va passar això?

Doncs mira, per la gran mobilitat humana que es va produir durant la romanització, va acabar modificant profundament la composició demogràfica de la Hispania romana. Aquest és el primer estudi a gran escala per saber la història genètica de la Península Ibèrica entre el segle I i VIII. La recerca, liderada per l'Institut de Biologia Evolutiva, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat de Harvard i la del País Basc, ha analitzat més de 240 mostres d'ADN d'humans localitzats en una trentena de jaciments. Hem parlat amb l'investigador de l'IBE, el director del Museu de Ciències Naturals, Carles Aldueza, i ha concretat l'impacte sobretot de les migracions del Mediterrani Oriental. L'ancestralitat de la

península Ibèrica respecte a l'anterior, que és la de l'edat del ferro, es torna molt més diversa, la qual cosa té un cert sentit, perquè tenim un primer intent de globalització, que és l'imperi romà, però a més a més queda com esbiaixada cap a l'est del Mediterrani. I això segurament està relacionat amb el fet que les grans ciutats de l'imperi romà, amb l'excepció del capital, estaven en realitat a l'est.

Val a dir que la influència posterior de Visigot, Sueus i Alans va ser molt menor, no va aconseguir esborrar l'herència genètica romana.

I per poder arribar a aquestes conclusions, calen evidències, calen mostres, com s'han recollit?

Doncs mira, sobretot amb la complicitat dels museus que tenen restes humanes. Una de les àrees clau on s'han recollit mostres d'ADN ha estat aquí, a l'antiga Tàrraco i la seva zona d'influència. L'investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana, Josep Maria Vergés, ens ha explicat que aquí s'han recollit una quarantena de mostres d'una dezena de jaciments.

En aquest cas el que agafàvem eren dents. Llavors nosaltres el que fèiem era separar els diferents individus i extreure una dent sencera de cada un. Llavors ells de la dent feien l'extracció de l'ADN.

Mira, i ara si tenim una mica de temps t'explicaré que aquests anàlisis d'ADN també han tret a la llum algunes històries familiars. Per exemple, a Cambrils, al Baix Camp, al jaciment dels Massos, han pogut identificar tres individus que formaven part d'una mateixa família, una mare, un pare i una filla. Fins ara això no ho sabien. Ara, la troballa que crida més l'atenció és la que té com a protagonistes dos germans. Els han trobat enterrats a una distància de 725 quilòmetres, uns 20 dies viatjant en carro. Un estava enterrat a Augusta Mérida, l'actual Mérida, i l'altre al costat de l'avió Augusta a l'altura de la posta romana d'Induma, a Castelló. Potser es dirigia cap a Tarroco. És molta casualitat, si tenim en compte que s'han analitzat només poc més de 240 mostres de tota la península ibèrica. Bé, la Lueza diu que ja disposen d'uns 500 genomes del període islàmic per seguir dibuixant l'evolució genètica dels habitants de la Península Ibèrica fins a l'actualitat.

Doncs que interessant i que sorprenent. Gràcies i adéu, Ricard. Adéu, bon dia.