Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 01/10/2026

Catalunya al dia. Quan un poble queda abandonat, a més de perdre les cases i la gent, també perd el seu patrimoni immaterial, tradicions i costums que s'han anat transmetent de generació en generació i que explica qui som. Un poble és una església, un pont, una borda o una casa pairal, però un poble és també una manera de treballar la terra, una festa major, un camí, una paraula pròpia d'allà, una recepta. Quan un poble queda buit, tot aquest patrimoni immaterial s'apaga, sense fer soroll, i amb això s'apaga també una part de la nostra memòria col·lectiva. I què fem davant d'aquest fenomen? Podem veure el despoblament com un problema, que ho és, però també com un recurs territorial. La pregunta no és què es pot fer perquè la gent no marxi d'aquests llocs, sinó què es pot fer perquè altres persones hi vulguin anar a construir una nova vida. Com es poden crear les condicions perquè altres famílies rehabilitin aquests nuclis? Recuperar aquests pobles no vol dir tornar al passat, vol dir donar-los un futur. Catalunya al dia. Avui parlarem de despoblament coincidint amb el congrés que comença a Barcelona dedicat a aquest fenomen i també al procés de recuperació d'alguns d'aquests nuclers que han quedat abandonats. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Repassarem les dades que recopila l'Institut Ramon Montaner amb un ampli, acurat, interactiu mapa de Catalunya que pot consultar tothom.

I que assenyala algunes causes d'aquest despoblament. Les polítiques hidràuliques i forestals, les comunicacions dues,

allunyament de serveis que tenien abans o que no arribaven, per exemple, metges, cola.

O subministraments bàsics, com l'aigua i la llum, serem a quatre nuclis cadascun amb una situació diferent.

Per exemple, a Tendruivell, el Pallars Jussà, a mitjans dels anys 60, va quedar completament deshabitat a causa, sobretot, de la seva orografia.

També coneixerem el cas de Castelló, a Bandallós i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Hi viu una sola família.

S'hi van instal·lar fa 18 anys, procedents de Barcelona.

No hi ha millor manera de cuidar el territori que seny. El territori no el podem deixar buit, perquè llavors perd tota l'essència al nostre país.

Serem també a les mines d'ozó, a la selva, que s'està recuperant.

Res, era una colònia totalment abandonada, sostres acaiguts, un poble abandonat. I a partir d'aquí, piqui-paga, ens ha construït, hem arribat ara.

I visitarem Gis Claran i el Berguedà, un dels 700 nuclis de menys de 30 habitants que té Catalunya. Si t'agrada la natura, això és perfecte. Els contras, que depèn del cotxe. Si no tens cap servei.

Doncs aquest tipus de pobles, aquestes casuístiques, dedicarem avui bona part del programa, però també estarem molt pendents de l'alerta que hi ha, novament per pluges. Francesc Mauri, bon dia. Bon dia i bona hora. On han de descarregar i amb quanta intensitat?

Doncs de moment, primera tongada, plou de valent amb intensitat torrencial ara mateix en alguns trams de la Costa Daurada. Molta precaució, és la primera part, amb aiguats semblants als que hem tingut els últims dies, les últimes setmanes, irregulars, locals i violents. Però hi ha una segona situació que encara preocupa més, que és la que podria viure aquesta nit. I demà l'àrea del Montsià-Bagebre, en menor mesures comarques del voltant, i Matarranya i comarques de Castelló. En tot aquest sector hi pot haver registres superiors a 200 litres per metre quadrat, pluges continuades, persistents, molt abundants, I en àrees de muntanya no descartem algun màxim proper als 400. Això vol dir que són pluges, aquestes, les de la nit i demà, no tant les de la tarda, potencialment perilloses per les persones i els vents. Molta alerta, seguiu els consells i, sobretot, seny. I tant,

doncs això amb molta precaució, n'estarem molt pendents, sobretot de cara a la tarda, nit i demà, al sud del país, com deien Francesc Montsià i Vegebre, amb aquestes acumulacions que poden ser de 200 litres per metre quadrat. Són episodis que sovint requereixen la intervenció dels serveis d'emergència. En alguns casos, una minoria, també s'ha de dir, es podrien evitar si s'actués amb més prudència. Avui hem sabut que els bombers només han reclamat els costos en 17 dels més de 23.000 rescats que han fet en els últims 15 anys.

Reclamen que es paguen només quan són imprudències flagrants o rescats que s'han reclamat però que eren innecessaris.

I sentirem la queixa dels estudiants de l'Institut de l'Ebre. És un dels més importants del país en l'àmbit de la formació professional. No tenen transfer públic per tornar a casa.

Els més perjudicats són els alumnes que viuen a la ribera d'Ebre.

És un greuge comparatiu. El que nosaltres proposem a les administracions és que fiquen el que se'n diu un bus de demanda.

I parlant de transport públic, com el tenim a aquesta hora? Equip viari, Mireia Sala, i el trànsit? Bon dia, Estel.

Doncs pel que fa al transport públic, a les línies de Rodalies, Herradós, Herradós Nord i Herradós Sud, els trens tenen retards de més de 20 minuts a causa d'una incidència en la infraestructura ja solucionada. I pel que fa al trànsit, hi ha pocs problemes. Destaquem, però, la C-17, amb retencions a la Garriga i de Canovelles a Granollers en sentit Barcelona, i a l'Anoia, a l'A2, hi ha retencions en sentit Lleida per un carril tallat al Bruc per obres.

I també, doncs, atenció al transport públic i al transport privat en general de cara a aquests episodis de fortes pluses que s'estan tornant a repetir ja, de fet, a la Costa Dourada i plou aquesta hora de valent. També tindrem esforç avui. Eudald Serra, bon dia. Bon dia. Què destaquem?

El Barça femení que ha sumat la seva segona victòria consecutiva a la Champions, golejant la Roma per 0-6, abans d'afrontar diumenge el partit de Lliga davant el Madrid al Camp Nou. L'Espart Girona queda fora de l'Eurolliga femenina de bàsquet després de perdre ahir a Fontejau contra l'Emlak Konut de Turquia. Ara les gironines hauran de jugar l'Eurocup. Encara en bàsquet, la tercera federació s'estrena aquest cap de setmana. Amb el derbi de la demarcació de Tarragona entre el Valls i el Salou, a jugar a porta tancada per l'ascensió que arrossega l'equip vellenc de la passada temporada. I el nou Lleida Club de Futbol començarà el camí del retorn aquest diumenge amb el primer partit de Lliga a quarta catalana, l'última categoria del futbol català. El nou projecte, però, neix amb força, amb gairebé 4.000 socis i més de 40 empreses implicades.

Som al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer a la XVI edició, Aurora Guindo i Alba Monclús a la producció, Dani Jiménez al control tècnic i Xavi Batlle avui al control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. L'estudi. En total s'han analitzat 1.500 nuclis de territoris de parla catalana.

D'aquests, 1.059 són a Catalunya. Es tracta de pobles o nuclis de població, no pas de municipis. Les dades. 747 són nuclis de menys de 30 habitants.

206 estan totalment abandonats. I 106 es troben en procés

de recuperació o tenen usos estacionals. El cas de Lleida i el Pirineu. Més d'un terç de tots aquests municipis, 589, són a les comarques de Lleida.

Les comarques amb més pobles molt petits o

Les comarques amb més pobles molt petits o abandonats són el Pallars, Jussà i el Sobirà, l'Alt Urgell, la Noguera i la Sagarra. Qui ha fet l'estudi? L'estudi l'ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Ramon Montaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Totes les dades es poden consultar al web poblesabandonats.cat.

Aquestes dades ja es van presentar a Lleida, però s'analitzaran ara també a Barcelona. Des d'avui, durant tres dies, es fa a l'Institut d'Estudis Catalans el Congrés Internacional d'Esabandonament. És una trobada que vol tractar els processos d'abandonament i transformació dels territoris des de diferents prismes, des de diferents disciplines. La geografia, el patrimoni, la memòria, són conceptes que es tractaran aquests dies, des d'avui fins dissabte, a l'Institut d'Estudis Catalans, a l'IEC.

Podem parlar en aquesta hora amb la Maria Carme Jiménez. Ella és directora de l'Institut Ramon Montaner i coordinadora del projecte Pobles Abandonats. Maria Carme, bon dia. Hola, bon dia. Totes aquestes xifres que ara sentíem, quina evolució indica? En tenim més o menys despoblament que fa, per posar un exemple, 50 anys?

A veure, el que ens indiquen és que a part que hi ha hagut nuclis que s'han abandonat al llarg del temps i que hi ha moltes casuístiques que ho han generat, el que sí que tenim són molts nuclis petits encara vius en una població de menys de 30 habitants sobre els quals hem de posar el focus d'atenció.

Quins són aquests senyals d'alarma que ens pot indicar anticipar l'abandonament d'un poble?

Doncs normalment és la manca de serveis, perquè l'accessibilitat és el que ja fa que normalment es comenci a despoblar un nucli, però quan comencen a desaparèixer determinats serveis, això normalment porta cap a l'abandonament d'aquest nucli, a no ser que per distància els serveis que necessita estiguin pròxims al nucli. Nosaltres, en el marc del projecte, hem generat uns índexs que es poden consultar a la pàgina web, un índex d'abandonament. I un índex de recuperació que justament posa el focus en això, és en veure a partir d'aquests serveis, d'aquesta localització, de la distància respecte a nuclis més grans, quines són les seves possibilitats de viabilitat.

Ara que parlaves del web, és molt recomanable consultar-lo, és molt exhaustiu, podem consultar molts d'aquests pobles distribuïts per aquestes categories que ara comentaves, però sobre els serveis bàsics que deies, serien metge, escola, botiga, bar? Una mica?

Aquests són molt importants, sí, sí, però també espais de socialització i evidentment l'habitatge també és fonamental.

És que li deia perquè ara últimament ens hem trobat que reobrien botigues o bars que portaven molt temps tancats i que justament el menys important era què s'hi feia o què s'hi venia en aquell lloc, sinó que actuaven això com a pols de socialització, punts de trobada de la gent del poble i que això contribuïa a generar aquest sentiment de comunitat. L'altra cosa que comentaves és la distància amb un poble on sí que hi hagi aquests serveis. Teniu calculat més o menys a quina distància d'estar perquè un poble amb menys serveis es pugui mantenir?

Depèn molt de la geografia de l'espai, però nosaltres ho hem mesurat en dos ítems. Un és la distància real en quilòmetres i l'altre és la distància en temps, que a vegades no és el mateix. És a dir, moltes vegades la distància en quilòmetres pot ser molt poca, però que en canvi la carretera o el camí que et condueix fins a aquell nucli per les seves característiques fa que el recorregut es doble respecte a un altre territori. Per tant, nosaltres no podem donar una dada exacta de quina distància o en quin temps perquè. Nosaltres pensem en la referència proximitat comarca i a vegades els serveis estan a l'altre costat. Veiem que s'ha de tenir cura de molts elements d'una manera integral, posar-lo molt en el seu context. Un nucli per si sol és molt difícil que es pugui recuperar o fer-lo més viable, però sí que associat al context en el que es troba, sí que podem trobar solucions. Que és una baula més en l'ecosistema,

diguéssim, intrínsecament relacionat amb tots els agents del voltant. Sobre això i com han anat canviant, ja no dic els que estan absolutament abandonats i despoblats, però els que han anat perdent població o els que han anat recuperant, com hi ha influït, per exemple, la crisi de l'habitatge o el fet que hi hagi cada vegada més gent que teletreballi? Això hi té a veure? Sí,

en algun moment ha tingut a veure. S'han vist moviments, sobretot quan la Covid, molta gent que va fer aquesta opció de marxar cap a nuclis fora de l'àrea urbana. Però no sempre només anar a viure per teletreballar allà és indicador d'èxit, tot i que l'accessibilitat a serveis de connectivitat és molt important. Però moltes vegades és molt important el convenciment i el fet que aquell grup de persones que es desplacen realment tinguin clar que volen viure en aquest context i s'integrin a la comunitat. Que no marxin perquè tenen aquesta necessitat puntual d'habitatge, perquè segurament si és una necessitat molt concreta, quan aquesta necessitat se pugui suplir d'una altra manera, tornarà a anar a l'origen. Però sí que és veritat que amb els problemes d'habitatge cada vegada hi ha més gent que pensa en sortir de les ciutats, totes arreu del projecte. Hem rebut trucades de gent que ha tingut interès per desplaçar-se a aquests nuclis, per intentar evitar alguna d'aquestes cases abandonades. Per tant, l'interès sí és.

La que deu topar a vegades l'imatge bucòlica que se'n té o una idea molt mitificada d'un cop arribes allà, la cara ve, deu ser dura en aquests pobles. Per això, perquè no hi ha serveis, perquè s'ha de rehabilitar, perquè s'ha de fer una feina. L'administració hauria d'intervenir-hi més a l'hora de preservar pobles que estan en perill d'extinció? Tots sí, tots no, i com?

No, evidentment no tots són viables, ni el que pretén el projecte és demanar que tots els que estan abandonats o. O estan en risc siguin recuperats. Però sí que el que creiem és que el projecte ofereix dades com per poder situar aquests nuclis en el seu context i veure quins són més viables per afavorir que la població s'hi pugui instal·lar, que puguin tenir continuïtat, que doni opcions per a la gent que té aquest interès per fer aquest pas. També intentar treballar més de manera, com deia abans, integral, interrelacionar economia, habitatge, territori, i sobretot també amb polítiques que tinguin en compte aquella realitat concreta, sobretot aquesta connexió amb el seu entorn proper, que al final és el que fa que pugui ser viable. I que moltes vegades aquests serveis propers és el que facilita també els temes de rehabilitació. Un cop mires el nucli en context, és més fàcil començar a veure possibilitats per aquells nuclis.

Doncs són algunes de les dades d'un projecte molt ambiciós i molt ben treballat, amb una web que us diem que val molt la pena, Pobles Abandonats. On podeu cercar per municipi, per comarca i per tipus de poble, si és una colònia, si és un polígon d'habitatge, si és una urbanització, un mas, cases aïllades, etc. I que aporten aquestes dades, com dèiem, molt valuoses d'aquests set anys que ha estudiat. Moltes gràcies, Maricarma, per atendre'ns. Moltes gràcies a vosaltres. Comencem ara un recorregut per exemples diferents del que podem trobar en aquest inventari de pobles abandonats.

Primera parada, Tendruivell, al Pallars Jussà. Es va despoblar fa 60 anys, sobretot per les dures condicions de vida. Tendruivell és un turó a 650 metres d'altitud. No tenia aigua, s'havia d'anar a buscar la Font del Lleó, que està situada al barranc. Cada vegada més joves van anar a viure a Trem i a Barcelona. L'estocada final per Tendruivell va ser una gran allau a mitjans dels 60 que va provocar l'enfonsament d'algunes cases i va suposar el seu despoblament definitiu.

Hem enviat en Pau Rovira, el nostre corresponsal al Pallars, a Tendruy Vell. Pau, com és aquest poble? Hola Estel, què tal? Bon dia, doncs sí, estic caminant per Tendruy Vell.

I el primer que sorprèn és justament això, el silenci. Ara estic envoltat de les restes de les antigues cases. S'hi veu una part de l'església, una part del castell,

alguns murs de pedra, cantonades, alguns portals, però no hi ha cap resta

de presència humana, només hi ha ruïnes. No hi ha carrers, com els imaginaríem, en un poble viu, i el camí, si és que es pot dir així, perquè és bastant abrupte, diguéssim que el camí passa entre les ruïnes i la vegetació s'ha anat menjant bona part d'aquest espai, podríem dir gairebé tot. I deu tenir un aire un xic inquietant, fins i tot. Mentre caminem per aquí, tenim constantment la sensació que estem a mig camí entre un poble i un paisatge, és a dir, hi ha les cases, però no hi ha veïns, no hi ha activitat. No hi ha moviment, només aquestes restes i els sons de l'entorn. Hem vist algunes restes d'animals. Suposem que, com que no hi ha gaires persones, doncs els animals s'hi animen més a venir. Des d'aquí dalt també es pot veure, des d'aquest punt elevat,

una panoràmica molt bona de la conca de Trem, molt oberta.

I a poca distància hi ha el tendruí que encara

està habitat. Exacte, sí, això fa que el contrast sigui especialment evident, perquè allà hi ha persones, hi ha animals, hi ha una granja, hi ha cotxes, hi ha moviment, i aquí, doncs, ja ho sentiu.

Per tant, t'endurir serveix gairebé com a fotografiar d'aquest procés.

Doncs això és precisament el que volem entendre avui. Què hi ha darrere d'aquest procés i fins a quin punt el que ha passat aquí es pot repetir en altres pobles d'aquí del Pallars Jussà i del Pirineu. Per parlar-ne ens acompanya, tenim aquí amb nosaltres, en Carles Barrull, que és tècnic de l'Institut Ramon Montaner i un dels experts del projecte Pobles Abandonats. Què tal, Carles, com estàs? Bon dia. Hola, bon dia. Quan parlem d'un poble abandonat, què ha passat perquè s'arribi fins a aquest punt?

Normalment hi ha mortes casuístiques, perquè tenim que els habitants l'han abandonat per manca de serveis o perquè tenien un ajuntament i uns serveis l'han traslladat i l'han ficat a un altre ajuntament més gran. Això des de la creació dels ajuntaments del segle XIX es veu moltíssim, 1847, 1860. I sobretot aquí a la Conca de Trem amb l'Ajuntament de Trem que es va crear el 1970, que és un macroajuntament que té moltíssims ajuntaments que depenen d'ell i per tant una gran extensió que fa que sempre s'hagi de recórrer a Trem, estigues a 10 minuts com una hora.

Però aquí a Tendruy tenim un cas una mica diferent, no? Perquè hi ha un factor físic molt clar, aquesta inestabilitat del terreny.

Fins a quin punt aquestes causes naturals influeixen, també hi ha causes econòmiques, socials, com ho veus? Aquí influeixen moltíssim, tant a Tendruy com a Puigcercós vell, com serà ahir a la Vall de Boí, que tens unes sèries avissades, tens uns focs, no? I llavors la gent diu, bueno, si ja no tinc la casa o estan runes,

pues me'n vaig a l'altra banda del barranc o a baix a potser el cos nou o al costat del barranc estaré més seguit i almenys

tindré aigua, no? Doncs Estel, aquí no cal imaginar-se què passa quan un poble perd la vida. Ho tenim davant dels ulls. I potser aquesta és la principal lliçó d'aquests pobles abandonats, que abans de convertir-se en ruïnes, doncs durant molts anys han estat pobles vius.

Moltes gràcies, Pau. Trasllada també el nostre agraïment a Carles Barrull, un dels experts del projecte Pobles Abandonats, que avui ens ha acompanyat en aquesta passejada per Tandro i Bell. Adéu, que vagi bé. Un exemple similar al de Tendruí, però amb una gran diferència, ara us ho explicarem, és Castelló, a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. És un dels exemples més actius de recuperació de nuclis abandonats. Aquí, a Castelló, fa anys que s'estan fent activitats culturals i camps de treball per tornar a donar vida al poble, que es va quedar deshabitat als anys 50, i conservar les cases i les masies. I allà hi tenim, en directe, en Manel Sastre, amb el suport tècnic de l'Albert Cots. Manel, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Comencem per ubicar-nos una mica on és exactament aquest nucli de Castelló. Mira, a Castelló, per arribar aquí hem hagut de pujar un petit caminet asfaltat que hi ha a mig camí del poble de Bandellós, perquè això és un nucli, és un dels espais del terme municipal de Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant, a prop del nucli de Masboquera. Està situat a uns 390 metres d'altura, sobre el nivell del mar,

sota la cinglera dels dadals que tenim just aquí al darrere nostre. Ara s'hi poden veure. Tots aquests espais, unes quantes cases que estan parcialment reconstruïdes, però això sí, deshabitades. Moltes, la majoria, no tenen sostre. Tenen unes plaques de terriss a l'entrada amb els noms dels diferents propietaris. Llegim Cal Miquel, Cal Guirró, Cal Pacara, Cal Quicosanto, per citar-ne només alguns. I aquí, com sentíem a la crònica anterior, també impera el so de la natura. No se sent res més que els ocells. I nosaltres ens hem acostat fins a un mirador que hi ha a la part més alta d'aquest nucli. Un mirador des d'on ara veiem, per exemple, com avança la gran tempesta que es veu davant de la costa. De moment aquí no plou, però no crec que tardi massa en arribar a l'aigua. I es nota una mica la baixada de la temperatura.

I estem pendents per si ens hem de posar en un cobert que tenim aquí. Aquest nucli és d'origen medieval, va arribar a tenir 140 habitants a finals del segle XIX, va quedar totalment abandonat, com deies, als anys 50 del segle passat, i en aquest municipi hi ha, com aquest municipi, hi ha molts nuclis abandonats aquí a Vandellós,

hi ha Fatges, hi ha Gavadà, Genesies. Aquí ara mateix, però, en el nucli on ens en trobem, a Castelló, només hi viu el Ramon Bartolomé, en qui hem parlat fa 18 anys, que ho va deixar tot per venir a Barcelona

i ens explicava per què ho va fer. La Míriam i jo vivíem a Barcelona. Vam baixar aquí per conèixer on jo havia passat la meva joventut i ella es va enamorar de l'entorn i el meu germà tenia una casa aquí a Castelló i li vam demanar si li podíem comprar amb una idea de tenir una segona residència. Una mica impulsiu, una mica per intuïció, vam decidir fer un canvi i venir a viure aquí a la masia de Castelló i deixar Barcelona pels caps de setmana en tot cas.

I viuen sols aquí, eh? Una família i prou. Una família i prou, són els únics que viuen en aquest nucli. La seva casa té de tot,

però diu que ha hagut de superar alguns problemes,

però ell diu que tot plegat ha valgut la pena.

Vivir en un lloc on està deshabitat des de fa molts anys, on no està a prop dels nuclis urbans, on els serveis no estan del tot regulats, doncs no és fàcil, té els seus inconvenients, però ens ha compensat molt l'espai on es viu, la tranquil·litat amb la que es viu, com s'han pogut desenvolupar els nostres tres fills aquí a Castelló.

En parlar ara amb la Maricarma Jiménez de l'Institut Ramon Montaner, que un dels principals problemes i el que inicia, de fet, el despoblament són els serveis, serveis bàsics. Aquí com s'ho fan?

En tenen? Mira, aquí l'únic que tenen és aigua corrent, però l'electricitat se l'han de fer amb plaques solars, l'emmagatzem amb bateries per la resta del dia que no hi ha sol,

els residus també els han de gestionar ells. El Ramon demana ara, després de tot plegat, després de l'experiència que ha tingut aquests anys, que les administracions s'impeguin una mica més també per facilitar l'arribada de més veïns, tot i que l'actual planejament urbanístic d'aquí ara per ara no ho permetria, perquè tota aquesta zona no s'hi pot viure. Caldria canviar-ho, més tenint en compte que aquesta zona també ha estat declarada bé cultural d'interès local i s'haurien de fer algunes modificacions per permetre que hi visqués més gent.

Si hi poguéssim haver alguna família més, per nosaltres seria genial. Ara mateix no es pot, pel com està el pla urbanístic. Jo crec que amb el temps anirem recuperant els pobles, perquè la qualitat de vida que hi ha a l'entorn rural, cada cop crec que la gent no l'anirà apreciant més.

Perquè, com diu el Ramon, fomentar la recuperació d'aquests nuclis també ajudarà molt a protegir aquest entorn. No hi ha millor manera

de cuidar el territori que sent-hi. I, per tant, la gent, quan estem en un poblet, encara que siguem una sola família, la zona de Castelló ja és una part del territori on hi ha gent. I on hi ha gent, hi ha vida. I on hi ha vida, hi ha estima per l'entorn. Hem de recuperar els pobles. El territori no el podem deixar buit, perquè llavors perd tota l'essència al nostre país.

I més enllà d'aquesta família, la del Bartolomé, dèiem que és un dels exemples de més activitat per recuperar aquest poble. Què s'està fent concretament?

Doncs mira, si vols parlem amb un de les ànimes de les

persones que ha treballat més per revitalitzar Castelló,

que és membre de l'associació Masia Castelló, una entitat que va néixer el 1998,

és el Santi Nomen, que és el president de l'entitat, que el tenim aquí amb nosaltres. Santi, explica'ns una mica com va néixer aquesta entitat i què és el que esteu fent per recuperar aquest espai.

Bueno, va néixer d'una trobada d'una nit, d'un ball, i que això ja sol havia un sender que es podia passar, i amb els companys de moltes hores de la matinada vam decidir fer un pessebre. Llavors el pessebre ens ha sigut el motiu econòmic i social també, perquè jo sempre dic que aquesta recuperació d'aquest poble és diferent a tot el. Han passejat molt per tota Catalunya i el model aquest que han fet nosaltres ha sigut fet del poble per al poble. Vol dir que la gent va vindre aquí sense ànim de lucre, sense fer res, sol per fer un pessebre vivent, vam anar recuperant les cases, netejant-les i els propietaris, uns ens les van cedir, com tenim unes quantes, i ara en tenim unes 16 cases que els propietaris ens les van donar. Que gràcies a això hem pogut anar fent pesebre any rere any, que portarem ara en guany 39 anys, i amb el mateix diner. Perdona, 29 anys, amb el mateix diner que ens genera la cosa cultural, podem restaurar el poble. I això vol dir que estem fent patrimoni. Llavors, aquí, durant l'any, anem fent activitats culturals. És un pessebre que es fa, evidentment, és el pessebre dels Estels, per si algú no ho connectava tot plegat, venen unes 5.000 persones cada any, és una tradició de les grosses que es fan aquí. Quin és el plantejament de futur que us feu a part d'això? Ara estem amb el peu, com havíem dit al Ramon. Volem plantejar un pla especial urbanístic, posar a cada casa la seva manera de fer o l'activitat que hem de fer. Llavors, a partir d'aquí, ja legalitzar-ho i tirar una mica que això sigui una activitat cultural. Cultural vol dir que hi vinguin artistes a fer coses, a fer el seu projecte, i nosaltres puguem fer i realitzar activitats culturals per tota la comarca. Perquè ara ja ho fem, fem la Rustic Festa, fem altres activitats, i ara fem, per exemple, el fang, fem activitats diverses de cultura. Llavors això ha de ser un nucli que el Camp de Tarragona i tota la gent del seu voltant pugui treballar-hi.

Gràcies, Santi. El cas de Castelló és únic aquí per la llau d'activitats que sentíem que s'hi fan per recuperar-lo, però al Camp de Tarragona i també a les Terres de l'Ebre hi ha desenes de nuclis que s'han anat abandonant i intents de recuperació que han fracassat, com per exemple aquí mateix a Vandellós, ho van intentar el 2001 a Fatges, però no van tenir massa èxit. No sabem si també van tenir a veure les històries de llegendes tenebroses, de crims i de bruixeria, que es diu el que passaven en aquest nucli, però la veritat és que alguns funcionen i d'altres no funcionen. Esperem que aquest que ha començat de forma tan important aquí, a Castelló, continuï.

Home, segur que sí, tenint en compte que fa 29 anys que fan aquest Passebre dels Estels i que justament les tradicions, com dèiem, i les activitats culturals són bona part del que donen sentit al manteniment i a la supervivència d'un poble. N'hem parlat amb Santi Nomen, que és el president de l'entitat que està revitalitzant l'associació La Masia de Castelló, és una entitat que va néixer l'any 98, i també ens hem passejat per aquí amb en Manel Sastre, amb el suport tècnic de l'Albert Cots. Gràcies a tots tres, bon dia. Adeu, bon dia. Bon dia. Bon dia. Pobles abandonats o gairebé deshabitats i pobles que, per contra, es van refent. Laia Claret, on ets? Hola Estel, bon dia. Doncs mira, soc en una herbereda asseguda al costat d'una casa de colònies i aquí davant hi veig quatre cases de quatre colors, una de blava, una de groga, una de verda i una de vermella. I sentim, no sé si ho podeu sentir, la riera d'Ozó i els ocells. Per entrar-hi hem creuat per un pont la riera d'Ozó. Som en el que era una colònia tèxtil que després es va convertir en minera fins que va acabar l'explotació i es va acabar abandonant cap als 80. Som a Can Clerc. El nucli de les mines d'Uzó, a quatre quilòmetres del poble d'Uzó, a la comarca de la Selva. La colònia la va comprar la família Forés Capdevila, Martí Forés. Bon dia. Bon dia. Com us la vau trobar en un inici als 80? Primer m'imagino que va ser la reconstrucció de tot com era. Res,

era una colònia totalment abandonada, sostres, acaiguts, un poble abandonat.

I a partir d'aquí, pic i paga, fins a construir on hem arribat ara.

Ara quantes persones hi viuen? Quantes cases hi ha? Una casa de colònies i apartaments? Si no ho tinc mal entès, què hi ha?

Actualment, fixes, hi viuen unes 10 persones. Després tenim apartaments turístics i a la casa colònies,

en els grups que ens entren, segons la quantitat de gent que ve,

fins a 105, aquí hi estem. Aquí teniu els serveis bàsics. Com els cobriu? Llum, aigua? L'aigua tenim a través d'un pou i la llum estem connectats a la companyia i. No tenim pas problema de serveis. Si no tinc mal entès, això ho va comprar el teu besavi per invertir íntegri, no? Sí, sí, va ser una inversió en el seu moment, a l'any 60, va comprar això com a inversió. I circumstàncies de la vida per herència li va passar al meu pare i des de l'any 80 el meu pare està aquí treballant-hi. Com va anar la història a partir dels 80? Als 80 es va convertir en segona residència. Molta gent de l'extrarreia de Barcelona va venir aquí i es va instal·lar com a segona residència, venint els caps de setmana amb els fills. I a mica a mica que els fills anaven fent grans,

clar, aquí estem al mig, envoltats de muntanyes, i van anar deixant les

cases i el que vàrem fer nosaltres, mentre que anàvem deixant les cases perquè no es anessin allò tancant i fent malbé, doncs els vam anar restaurant.

Per construir amb apartaments turístics. Pots dormir en una casa on hi havia famílies mineres i a la casa Colònies, per exemple, és on hi havia els miners solters.

I tenim un entorn que crec que és envejable. Doncs Martí Forés, fill del propietari d'aquí, de Can Clerc, bon dia i moltes gràcies. Bon dia i moltes gràcies.

I ens queda una categoria segons la classificació de l'extensiu Estudi de l'Institut Ramon Montaner. Són els pobles de menys de 30 habitants. Un d'aquests pobles és Gisclareny, al Berguedà. És el segon municipi menys poblat del país, frec a frec, sovant alternant, amb Sant Jaume de Frontanyà, la mateixa comarca. La Nati Adell s'ha passejat per Gisclareny. Doncs mira, Estel, hem arribat en aquest poble de només 28 habitants, amb un paisatge fantàstic, i la veritat és que hem trobat més gent del que ens pensàvem, perquè, tot i que en el dia a dia acaben sent una quinzena de persones, i la meitat estan fora treballant, com la mateixa alcaldessa, al parc natural del Cadí Moixeró, sí que hem trobat alguns veïns una mica atrafegats, perquè aquest cap de setmana és festa major. Com et dius? Jo, Josep.

Molt bé, què estàs fent? Tallant tot el que són les herbes i una mica tot, arreglant-ho.

Per deixar-ho bé per la festa major? Per la festa major, sí. Gràcies. Molt bé. I ens trobem una filla de Gis Clarenc, que ara viu a Guardiola, la Fina. La de casa que allà on vam néixer la tenim aquí, ara hi anem. Sou més o menys gent que fa 80 anys? Menys, sí, abans teníem col·legi. I finalment trobem algú que viu aquí,

l'Eduard. Bon dia. Nosaltres vam venir aquí fa uns 40 anys. Veníem cap de setmana i, un cop ens van jubilar, doncs, estem aquí vivint constantment. Jo soc na sua a Barcelona, la meva dona a Sant Carles de la Ràpita. Vam viure a Osona i, posteriorment, vam venir aquí. I com ho gestiona, el tema de la compra, del metge? Aquí depèn del cotxe, ja està tot explicat. Quan no tinguis cotxe no pots viure aquí perquè no hi ha cap servei. L'únic que hi ha són algunes cases rurals.

I els veïns, clar, viviu molt lluny uns dels altres.

Déu-n'hi-do, estem bastant separats, sí. El que passa és que tenim un punt de reunió, que és l'Ajuntament, i hi ha un bon ambient. Pensa que aquí, en aquest poble, només queda una família que sigui autòctona. És la família de l'alcaldessa. Aquí el problema no és tant d'aquest despobli

com de que no es puguin fer més cases, perquè a l'estadi dins del parc natural hi ha un català molt estricte, per tant, això, en realitat, no té perspectives de creixement.

Aquí pots passar hores sense creuar-te amb ningú, per tant, avui hem estat molt de sort,

perquè són, penseu, cases molt disseminades. Llavors, d'una punta a l'altra del poble, ben bé, podrà haver-hi 15 minuts, no peu, eh?, en cotxe. Doncs bé, que fem el cotxe i anem a conèixer l'únic negoci que hi ha al poble, una casa de turisme rural. Oriol Baño se'l porta. Hola, bon dia. A l'hora de gestionar el negoci, quins impediments té, diguem-ne, estar en un poble tan menut,

una mica apartat de tot? Tu has de pensar una mica abans, o sigui, clar, no pots haver deixat la sala al comerç més proper, que està a 20 minuts, per tant, és un cop per setmana fer les comandes correctes i tenim sort que alguns distribuïdors ens venen aquí i nosaltres anem a buscar altre tipus d'alimentació.

Tu ets de Gisclareny o t'hi has, diguem-ne, assentat com tants altres?

Vam començar venint a estiuejar i ens van agradant, ens van agradant, llavors vam pensar, doncs potser que muntem un negoci. Llavors els meus pares van vendre la casa de Cornellà per muntar la casa rural Rostipilella, és on vivim ara, i lloguem habitacions, oferim màpets pels clients que hi dormen. Has vist evolucionar aquests 22 anys, Gis Clavent? El por al despoblament no el tenim perquè, mica en mica, va augmentant la gent. El teletreball ha sigut un gran canvi que ha favorit. Els primers anys no hi havia cobertura de cap companyia. Internet que ens ha facilitat l'Ajuntament. Veiem que, mica en mica, hi ha algunes famílies o bé que vénen a estiuejar i s'estan temporades, o gent jubilada que també s'està, potser, la meitat de l'any aquí, i algunes famílies que vénen de nou a viure. O sigui que, mica en mica, molt a poc a poc, però anem augmentant la població. Amb el cotxe, llavors aprofites el moment i t'atures amb els dos cotxes al mig de la carretera per xerrar de quatre coses. Sí, és així. Molt bé, gràcies per atendre'ns. Gràcies a tu. Bé, doncs, Estel,

ho deixem aquí perquè comença a ploure i ens hem de refugiar. Fins ara. Doncs aquests són els quatre casos que hem volgut tractar avui al Catalunya del Dia. Tendruí, Castelló, les mines d'Ozó i, per últim, Gisclareny, reflex d'aquest exhaustiu inventari que han fet des de l'Institut Ramon Montaner i altres entitats a poblesabandonats.cat, ho podeu consultar, la web val molt la pena, i que indica que a Catalunya hi ha 200 pobles totalment abandonats, més de 700 que no arriben als 30 habitants, com Gisclareny, I de tots aquests, més d'una tercera part són les comarques de Lleida, sent el Pallars la comarca més afectada per aquest despoblament. I l'objectiu de totes aquestes dades, saber quina és aquesta realitat, prendre-li realment el pols i entendre les claus del despoblament per planificar, de cara al futur, mesures que el puguin frenar.

Són dos quarts i sis minuts de dues. De seguida seguim amb altres qüestions de l'actualitat d'aquest dijous. Però abans, la pregunta del concurs. Avui és dijous, avui toca cultura. I en Quim Balaguer ens proposa la pregunta d'avui.

Aquest any en fa 50 del naixement del Teatre Lliure, fundat a Barcelona per un grup cooperatiu d'artistes. Qui en va ser el principal impulsor? Com sempre, us donem tres opcions. La A. Lluís Pasqual. La B. Julio Manrique. I la C. Fabià Puigcerver.

I ja ho sabeu, la resposta a l'últim minut del programa, a la una i cinquanta-nou minuts.

Catalunya al dia.

I aquest actualitzat de l'1 d'octubre, d'aquest dijous 1 d'octubre, marcada novament per la meteorologia, Protecció Civil avisa del risc per les pluges molt, molt intenses que es preveuen des d'aquest migdia fins a la matinada.

I a les zones més afectades, 9 comarques de la meitat sud del país han sonat ja dos avisos de l'ESA Alert als telèfons mòbils per demanar precaució a la mobilitat. El principal risc es preveu a les Terres de l'Ebre. A partir del vespre serà, i no faria net, fins ben bé demà al matí. Anem a recopilar tots els detalls des de la seu de Protecció Civil Montse Poblet. Bon dia. L'episodi de pluges intenses amb registres que poden arribar als 200 litres per metre quadrat comença al Garrafa, a l'Ibaix Penedès, a l'Ibaix Camp i Tarragonès, però després baixarà cap a les Terres de l'Ebre, que és la zona que més preocupa, perquè allà la tempesta es pot aturar sobre zones de barrancs i provocar torrentades. El Meteocat considera que estem al davant d'un risc 5 sobre 6, com explicava Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic.

Aquí és on creiem que hem de fer la vigilància més exhaustiva perquè precisament la situació meteorològica que afectarà Castelló pot arribar al sud de Catalunya i en aquesta zona mantenir-se de manera estàtica durant 12-18 hores. Malgrat el perill,

de moment no hi ha previst restringir activitats, però Imma Soler, sots directora d'Emergències de Protecció Civil, recomana extremar la prudència.

Sobretot recordar zones inundables i sobretot d'alleres de rius petites, de barrancs, de rieres, de rambles, que amb aquesta intensitat que estem veient amb algunes precipitacions locals que hi ha, acumulen moltíssima aigua en molt poca estona i això no es pot engolir, no té sortida i, per tant, el que fa és acumular-se.

Com sempre, no us desplaceu si no és necessari, no baixeu a soterranis ni aneu a treure els cotxes de rieres quan ja ha començat a ploure. L'episodi s'allargarà tota la nit i matinada i fins i tot demà al matí. Doncs molta prudència, sobretot la mateixa que demanen els bombers, i malgrat això, dels més de 23.000 rescats que han fet en els últims 15 anys, s'han hagut de reclamar costos en 17 casos, només 17 casos. La suma de tots aquests expedients puja a prop de 72.000 euros i se n'han recuperat 11.000, que representen només un 15% d'aquest total. Manel Laborda, bon dia. Hola, bon dia.

Els rescats dels bombers, per norma, no es cobren. Només es reclamen els costos quan es generen per imprudències flagrants o si es demanen sense que siguin necessaris. Aquí en teniu alguns exemples.

Rescat d'un home que esquiava fora pistes en una zona amb accés tancat a la Masella. Es mobilitzen 3 helicòpters, 9 vehicles i 35 bombers.

Cost del rescat, 18.000 euros, que amb el recurs presentat per l'afectat es van rebaixar a 2.300 i que ja s'han cobrat. Rescat d'un home que

s'havia tirat a l'aigua des de les roques en una zona no apta pel bany i degudament senyalitzada al cap de Creus.

Cost del rescat, 7.000 euros. Es van mobilitzar 4 efectius i un helicòpter. El Servei de Correus de França ha retornat la carta de pagament. A l'adreça que hi havia, no hi viu l'home rescatat.

Rescat de dos excursionistes al Moixeró. Malgrat que era març i la previsió meteorològica era molt adversa, no duien roba de bric. Van pujar a 2.000 metres i es van perdre.

Cost del rescat, 14.600 euros. Es van mobilitzar 5 unitats dels Grae i un helicòpter amb 13 professionals. Encara no s'ha cobrat. Aquests són alguns casos en què s'ha demanat que es compensi, que es cobri aquest rescat, però són una minoria, Manel.

Sí, en total, en 15 anys, els bombers només han obert expedient per cobrar els costos a 17 en rescats. Oriol Vilalta, cap dels grups d'actuacions especials, subraia el fet que, malgrat el que es pugui pensar, els rescats associats a imprudències o un mal ús del recurs públic són excepcionals.

Som una societat molt més responsable del que ens pensem. Nosaltres. Analitzem cada setmana tots els rescats que hi ha i no ens trobem imprudències, que la gent tendeix a pensar que ha sigut una imprudència, s'ha d'apagar, etc. De fet,

de vegades, la por al cobrament del rescat fa que la gent trigui a demanar ajuda i això acaba complicant encara més els rescats.

I de fet, aquesta matinada, els bombers han activat un dispositiu de rescat amb un roig del camp perquè dos nois que anaven beguts havien entrat al mar i no en sortien. Quatre dotacions del cos, la policia local i també un helicòpter de salvament. Els han buscat per terra, resseguint la línia de la costa, i per mar, també, amb tres rescatadors amb pàdals. Finalment, els Mossos els han localitzat il·lesos al pàrquing d'un càmping i els han dut a comissaria per identificar-los.

Tres minuts tres quarts de dues. Estem pendents també del judici pel cas de Roger Espanyol. Aquest matí el tribunal ha decidit ajornar-lo perquè un dels policies acusats no s'hi ha presentat. Avui, precisament nou anys després que una bala de goma li buidés un ull a Espanyol, va ser l'1 d'octubre del 2017, el judici havia de quedar vist per sentència. I per tant, audiència de Barcelona, Miquel Jarque, bon dia. Hola, molt bon dia, Estel. S'ha reprès o no el final aquest judici?

Sí, s'ha reprès amb el visionat d'un vídeo i ara mateix estan declarant el primer dels policies nacionals que són els acusats. Aquests quatre policies, tres comandaments i l'escopeter. L'absència a primera hora d'un dels inspectors ha fet que es retardés. Ha portat documentació, finalment, a partir de les 11. Ha anat a explicar aquesta documentació, que ha anat a un centre de salut perquè no es trobava bé. Davant d'això, l'advocacia de l'Estat el que ha demanat és la suspensió de la sessió. Els advocats de Roger Espanyol s'han mostrat indignats. De fet, Benet Salella s'ha demanat un ordre de cerca i captura al policia perquè, entre altres coses, té una pena, cau sobre ell, l'amenaça d'una pena de 13 anys de presó. Finalment s'hi ha presentat i ara s'ha reprès aquest judici que s'allargarà ben bé durant tota la tarda si no és que el tribunal decideix aplaçar-lo per un altre dia. A primera hora hi ha hagut una primera concentració d'entitats en suport a Roger Espanyol. Roger Espanyol que ha volgut sobrellar que aquest és l'únic judici que es fa contra la violència.

I no només per fer memòria d'allò que l'estat espanyol ens va fer i ens seguirà fent, sinó per també fer memòria de tot el que som capaços de fer, com vam fer aquell 1 d'octubre. Per altra banda, també és un dia per lluitar contra la impunitat policial, especialment quan hi ha moviments independentistes implicats.

I aquest dilluns comença la campanya de vacunació de la grip i la Covid a Catalunya. Com cada any es farà de manera esglaonada i amb l'objectiu d'incrementar les taxes de cobertura en persones més grans de 60 anys i també en nens de fins a 5. Mònica Mas, bon dia. Bon dia. Sabem com serà el virus de la grip, perquè sabem que va variant. El que ha de venir aquest hivern, com serà? Sí, amb tota la prudència, però el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha explicat que s'espera que es comporti com l'any passat.

Esperem una campanya semblant en el temps, no a l'anterior, sinó a l'anterior, i sobre la virulència del virus sabem que és un clàudio que el coneixem. I l'any passat realment va ser molt infecciós, però no va variar pràcticament l'impacte en hospitalitzacions i ingressos en UCI.

Els primers a vacunar-se seran les persones que viuen en residències, gent més gran de 80 anys, infants, embarassades i personal sanitari. I a partir del 26 d'octubre s'obrirà a la resta. A l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida comença el gruix de les obres per remodelar l'àrea quirúrgica. Són uns treballs que obliguen a ampliar el nombre d'operacions que es traslladen a altres centres, tant públics com privats. Lleida Estela Busoms, com queda a partir d'ara l'activitat quirúrgica de l'Arnau? Hola, Estel. Doncs a partir d'aquest mes d'octubre ja es deriva el 60% de l'activitat, més o menys, mentre que a l'Arnau s'hi mantenen les operacions més complexes i les oncològiques de pacients amb càncer. De fet, al maig ja es van començar a derivar operacions a l'Hospital de Santa Maria, que és públic, i a Nova Aliança, que és privat, i aquest octubre s'hi suma una altra clínica privada, la Perpetua Socorro, on es faran les intervencions de traumatologia que no necessitin un ingrés prolongat, entre 15 i 25 setmanals.

Parlem ara de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials que reclama doblar la inversió en dependència i millorar especialment l'atenció domiciliària i també els centres de dia. Segons un informe propi d'aquesta patronal, actualment a Catalunya hi ha més de 38.000 persones amb un grau de dependència reconegut que estan pendents de rebre una prestació. És una llista d'espera que triplica, per exemple, la que tenen a Andalusia. La presidenta d'ACRA, Cinta Pascual, reclama destinar el 2% del PIB a independència, lluny del 0,88% que hi destinarà Catalunya, tenint en compte la inversió estatal anunciada per l'any que ve, pràcticament la meitat de la mitjana de l'OCDE. Pascual lamenta que la Generalitat hagi reduït un 20% l'atenció domiciliària a un servei que molta gent demana perquè vol continuar vivint a casa seva i demana un canvi de model més enllà de les residències. Aquest ha de fer un canvi de legislació, som conscients d'això. És a dir, no podem fer que una residència sigui una residència. El que hem de fer és que realment sigui una plataforma de serveis amb atenció domiciliària, amb centres de dia que inclouen el transport i que, per tant, aquests serveis funcionin i funcionin de qualitat. La gent gran de Girona denuncia que les discriminacions per edat, el que es coneix com a edatisme, està normalitzat a la societat, també a les institucions i a l'atenció sanitària. Ho han expressat en un acte unitari amb motiu que avui és el Dia Internacional de les Persones Grans. Girona, Pau Bertolí.

Sí, Dolors Kerr, secretària del Consell de la Gent Gran de Girona, descriu una situació d'edatisme habitual. Quan tu vas al metge,

que això jo ho he viscut, i el metge, en lloc de dirigir-se a mi, es dirigeix a la meva filla, perquè la meva filla ho entendrà millor que jo, no?

Kerr denuncia diferents tipus d'edatisme, l'autoinfligit, el social, l'institucional, i avisa que moltes vegades prové de dins de casa, com la situació que explica Martí Vallès, exalcalde de Caçada la Selva.

Deixeu-me que jo decideixi com em gasto els meus diners. Jo sé que soc gran. Ja sé que m'ho dieu amb carinyo i tal, però per favor, deixeu-me que decideixis, que arriba un moment que et sents amb una sobreprotecció que et fa mal.

Martí Besart, assistent a l'acte, anima tothom a reaccionar.

Ens hem d'acostumar a dir-ho en aquell moment. L'hi has d'explicar, perquè serà l'única manera que lograrem que això es vagi rectificant amb el temps.

Besart reconeix que a vegades la gent gran també és edatista amb els joves, per això és un problema, diuen, que afecta tota la societat.

I ara us expliquem això que us avançàvem a començar, aquest problema que tenen els estudiants de l'Institut de l'Ebre. Una cinquantena d'aquest centre, que és un dels més importants del país en l'àmbit de la formació professional, no tenen transport públic per tornar a casa seva. I això afecta els estudiants que són de fora de Tortosa, sobretot els que viuen a la Ribera d'Ebre. Des de Tortosa, Jordi Barranca. Sí, la situació afecta els

estudiants com la Maria Vilanova, que fa entorn de tarda.

Vam començar a mirar a l'estiu, a mirar els busos que ja havien disponibles per tornar. I ens trobem amb la situació que no hi ha ningun bus directe de Tortosa al Moc Poble. Vam buscar alternatives. Vam trobar un bus que sí que n'hi ha un que és de Tortosa a Gandesa.

Una solució passaria per posar busos específics a demanda a Cinta Galeana. És la porta veu de trens i transports dignes.

És un greuge comparatiu. El que nosaltres proposem a les administracions és que posin el que se'n diu un bus a demanda. I és estudiar, per exemple, si aquests 40 alumnes de Ribera d'Ebre tenen un bus a les 8 de la tarda, posar 5 tardes a la setmana solament, este bus per a Torna. És una petició molt senzilla de fer i d'un cost econòmic no molt elevat. Problemes semblants tan

trobats tant a la Ribera d'Ebre com també al mateix Baix Ebre, Francesc Barabero i Antoni Gilabert són els presidents dels respectius Consells Comarcals.

Hi hauria possibilitat d'articular solucions parcials, afegint parades, retrasant o avançant

pocs minuts algunes de les línies ja existents. Se proposa reforçar els retorns des de Tortosa i Emposta al vespre, millorar també la connexió entre la sessió de tren de l'aldea durant el matí, crear una línia directa entre la menja de mar

i Emposta i una altra entre Tortosa i la Ràpida. Territori ja treballa per solucionar-ho.

I l'aeroport de la seu amplia destinacions. A partir del gener, els vols de Madrid i Palma s'hi sumaran també els de París. Andorra, la vella, Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. I la novetat és que també es podrà volar a altres ciutats de França.

Exacte, a l'estiu també es podrà volar de la seu a Nice i a Lió, i a l'hivern, a Nantes. Hi anirà la companyia francesa Chalert, que és qui ha guanyat el concurs del govern andorrà, que porta uns 5 milions d'euros cada any per garantir aquests vols. David Fornés, el secretari d'Estat de Mobilitat d'Andorra.

Adjudiquem aquesta empresa del 2027 al 2030 amb vols nous a París amb tres freqüències setmanals que van a Madrid i fins a sis rutes totals des de l'aeroport de la Seu. S'hi afegiran les connexions estacionals de Nice, Lyon i també Nantes. També reforçarem Palma amb tres freqüències durant l'hivern.

Vuit minuts i mig i les dues del migdia, alcaldes de diversos municipis aposten per la rehabilitació com a via per disposar de més habitatges i reclamen a la Sareb, que es va quedar amb milers de pisos de les antigues caixes d'estalvi, que els cedeixi als ajuntaments. Pila Garcia, bon dia. Hola, bon dia. Els ajuntaments alerten que amb l'habitatge de protecció oficial de qui disposa no poden cobrir tota la demanda, que no para de créixer,

arran l'encariment dels preus al mercat lliure. Antoni Balmón és alcalde de Cornellà de Llobregat, del PSC. Abans a Cornellà,

les persones que volien accedir a l'habitatge de protecció oficial eren economies molt modestes. El problema que tu tens ara és que els que abans podien accedir al mercat lliure ja no poden.

I estan treballant en solucions com la rehabilitació, però també reclamen a la Sareb que mogui fitxa, com han explicat al Matí de Catalunya Ràdio. Albert Castells és alcalde de Vic de Junts.

Tenim més de 2.000 habitatges buits a la ciutat, per tant, el camí més curt per aconseguir aflorar habitatge és rehabilitar-lo. Jo demanaria, faig una petició també, la Sareb té a la ciutat 167 pisos. Si parlem de polítiques concretes, que se'ns traspassi la gestió.

Emar Caloi és el batlle de Manresa d'Esquerra.

L'Estat es va gastar 30.000 milions d'euros rescatant aquests habitatges i que amb la Sareb a nosaltres també ens ha incomplert un contracte per cedir-nos 60 habitatges. Evidentment, el Pla de Barris ajudarà, Manresa també, la meitat del Pla de Barris el destinem a ajudes a la rehabilitació. I el

Centre de Protecció Internacional de Berga, l'alberg de refugiats, tancarà a finals d'any. És una decisió que no entenen la dezena de treballadors afectats. Berga, Nati Adell. Hem parlat amb l'Albert Vilardell, treballador del centre i representant sindical de la CGT. El que fem aquí és l'acompanyament

integral, la manutenció i una mica acompanyar-los als primers passos per tal de facilitar el seu procés d'integració. Aprenentatge de la llengua, orientació laboral, perquè ells al màxim de ràpid puguin ser autònoms i no dependre de cap organisme. Molts fan un ús breu del programa perquè són gent que s'espavilen ràpidament, altres estan més temps perquè hi ha més barreres idiomàtiques o el que sigui, i la durada màxima del programa és de 18 mesos.

Durant 10 anys, han passat per l'alberg de refugiats de Berga més de 900 persones de 44 nacionalitats. Iuleima García, de Venezuela, porta 5 mesos aquí al centre, després de passar per Madrid, fugint, ens explicava, de la misèria del seu país. El tacament serà, diu, un nou sotrac per ella i per la resta d'usuaris.

Tanto psicológicamente como espiritualmente. Hay una cantidad de niños que los afecta también en cuanto al cierre del albergue.

L'Ajuntament diu que farà costat als treballadors i la Creu Roja diu que la decisió depèn del Ministeri.

Doncs ara ens dediquem a la informació esportiva, com sempre, en desconexió per les quatre delegacions, aquí a Barcelona o del Serra. Bon dia. Bon dia. Comencem parlant del Barça femení, que va sumar ahir a la tarda la segona victòria consecutiva a la Lligueta de la Champions, després de golejar la Roma a domicili per 0 a 6, i ara ja es pot començar a centrar en el partit de Lliga d'aquest diumenge al Camp Nou contra el Madrid.

Les blaugranes van ser molt superiors a les italianes en tot moment, amb dos gols de Caroline Graham, dos més de Claudia Pina, un de Vapaior i un altre de Oladipo en pròpia porta. L'entrenador blaugrana Pere Romeu no amagava la seva satisfacció al final del partit. Volíem un partit com l'hem fet,

un partit de control, un partit de molt passe, un partit on les nostres migcampistes no apareixin de tocar la pilota, que ens sentéssim bé el partit. Crec que ha sortit tot una mica com volíem, així que només podem dir paraules positives al partit d'avui.

Ara, doncs, com deies, les blaurenes ja poden pensar en el clàssic de diumenge davant el Madrid. Un Madrid que, per cert, avui encara ha de jugar el seu partit de la Champions al camp del Manchester City. La defensa, Irene Paredes, per la seva banda, fa una crida a l'afició perquè diumenge els donin

suport en aquest partit. Confiem molt en les colors. Sempre el Spotify Camp Nou és especial. Espero que molta gent vingui, que ens animi, que ens doni la força que ens donen sempre i, sobretot, que acabi el partit bé.

I un apunt més sobre el Barça, però en aquest cas sobre el primer equip masculí. Rafinha arriba a Barcelona aquesta mateixa tarda. El davanter brasilè ha deixat la seva selecció per unes molèsties a la cuixa dreta, però tot apunta que no està lesionat.

En embol, el Barça jugarà aquest vespre la final del Mundial de Clubs a Egipte contra el Vespre mongarès.

Els hongaresos estan entrenats per l'extècnic blaurana Xavi Pasqual i compten també amb el porter Emil Nielsen. El Barça fins a la temporada passada. Del Vespre me'n parla el jugador blaurana Timoti Engesant.

Conocemos bien este equipo, hemos jugado contra ellos el año pasado. Conocemos este equipo, es un equipo que está en forma, que está jugando bien. Conocemos también a los jugadores, entrenadores también. Será un partidazo igual que el año pasado y nosotros estamos trabajando, hemos hecho buenas fases de grupo y a tope para esta final.

El partit entre el Barça i el Vespren començarà a les 8 del vespre. Ahir el fracking granollers es va estrenar a la Lliga Europea amb una derrota a la pista del Flensburg Alemany per 40-31. En fa una valoració el tècnic Antonio Rama. A segona part, ells han sortit millor, ens han proposat altres coses. En atac hem fallat una mica més, no hem aprofitat la superioritat. I, a final, amb un equip així, amb aquest tipus d'individualitats i amb tanta qualitat, et podem donar la volta ràpid amb el partit. Mentrestant, a la Lliga Sobal d'Embol, el CONC ha demanat l'ajornament del partit que han de jugar precisament aquest dissabte contra el Granollers al Palau Olímpic, corresponent a la quarta jornada. L'equip manxec argumenta falta d'efectius, ja que bona part de la plantilla, diuen en un comunicat, està afectada per una incidència sanitària.

I amb Aterpolo, l'Atlètic Barceloneta s'ha proclamat campió de la Supercopa Europea per segona vegada a la seva història.

Això després de guanyar ahir el Marsella a la piscina de Sant Sebastià de Barcelona per 10 a 8. Bernat Saneuger, jugador de l'Atlètic Barceloneta.

Ha començat molt bé, sobretot molt sòlids en defensa. En atac anàvem marcant les oportunitats que teníem. Però això és l'alta competició, seguíem jugant bé, l'únic que no acabàvem de marcar les importants i ells cada cop ens anaven retallant més. Crec que hem fet un parcial de 0-3, que els ha ficat en partit, però jo crec que també hi ha una mica l'experiència de l'equip d'aquests moments. Hem sabut mantenir la calma i ens hem pogut emportar a la final.

Els barcelonins fa ja prop d'un any que no perden un partit oficial. També ha jugat ahir a la Lliga Femenina de Waterpolo, Catalunya 5, Mataró 19.

En bàsquet, el Quintzenes Manresa va debutar ahir a l'Eurocup masculina amb una derrota.

Els bajencs van perdre a la pista del PAUC de Salónica, un dels equips més forts de la competició. Ho van fer per 93 a 78. El tècnic de l'equip, Diego Campo, va destacar que havien competit bé fins al darrer quart i, tot i la derrota, no es mostrava gens decebut amb el seu equip.

Estem convençuts que hem jugat un gran partit. El pla de partit era el correcte i l'hem executat molt bé. Hem defensat molt bé. Hem fallat també, això sí, algunes penetracions, alguns tirs lliures i alguns triples quan estàvem alliberats. I al final del partit això et penalitza quan jugues contra un equip com el PAUC de Salònica. Però hem persistit durant l'enfrontament i hem estat capaços de competir.

Avui començarà la tercera jornada de l'Eurolliga, tot i que el Barça no jugarà el seu partit fins demà a la pista del Besiktas d'Istanbul.

I també amb en Quim Balaguer per resoldre la pregunta que avui us proposàvem del Trivial del Catalunya al dia. Avui tocava la pregunta de cultura.

Recordem quina, Quim? Aquest any en fa 50 del naixement del Teatre Lliure, fundat a Barcelona per un grup cooperatiu d'artistes. Qui en va ser el principal impulsor? Amb tres opcions. I la resposta correcta? La C, Fabià Puigcerver, figura clau en la renovació del teatre català contemporani. Lluís Pasqual forma part del grup de fundadors i va dirigir la primera obra que s'hi va representar. I Julio Manrique, com sabeu, és l'actual director.

Per tant, tots tres relacionats amb el teatre lliure que està d'aniversari 50 anys. Catalunya al dia torna demà a la una del migdia. Salutacions.