Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 02/11/2026

La Generalitat investiga si Globo, Amazon i Uber Eats van fer treballar els seus repartidors durant els episodis de pluges torrencials que hem tingut les últimes setmanes. És una actuació d'ofici que s'assuma a la denúncia que va presentar ja Comissions Obreres contra Uber Eats, concretament pel dia 6 d'octubre. Inspecció de Treball els ha demanat que presentin els seus protocols de protecció en cas de meteorologia adversa per a aquests repartidors. També se'ls coneix amb l'anglicisme de riders i aquests protocols, que són obligatoris per llei, han d'establir quan, en funció de l'adversitat climàtica, cal reduir el servei o directament suspendre'l.

A Espanya, des del 2021, que hi ha vigent la llei Raider, que obliga les plataformes a deliberar i a contractar els seus repartidors perquè deixen de ser falsos autònoms. Algunes d'aquestes plataformes han optat per externalitzar el servei, per subcontractar empreses que se'n facin càrrec d'aquest repartiment. Per això els sindicats reclamen que també s'hi posi el focus aquí.

Se debería, de alguna manera, fiscalizar a todas esas subcontratas para que estén cumpliendo con las medidas preventivas.

I ara faltaria fiscalitzar també els consumidors, no? Perquè qui és més culpable de fer sortir aquests riders amb la moto, amb la bici o amb el patinet en ple temporal? L'empresa de repartiment a domicili o el client inconscient i insolidari que truca perquè enmig de la tempesta li portin el menjar? Catalunya al dia. Avui és dilluns, és 2 de novembre. Avui hem conegut dades sobre com han evolucionat els preus dels lloguers. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. I dades que apunten que les zones tensionades, per tant, aquelles zones on està regulat per llei el preu del lloguer, ha pujat un 2,6%.

Un increment que la Generalitat atribueix a l'actualització de l'IPC alhora que defensa que els preus s'han estabilitzat des de l'entrada en vigor de la normativa dels lloguers al març del 2024. De seguida posarem la

lupa a aquestes dades. Us parlarem també de la plantada dels treballadors de l'empresa pública d'aigües de Girona. Es neguen a reparar les canonades d'amiant fins que no hi hagi un protocol que els asseguri que no corren cap risc a l'hora de manipular el fibrociment que, com sabeu, és cancerigen.

Segons els sindicats, un 30% dels tubs de la. La xarxa d'aigües de Girona, Sal i Sarrià de Ter encara són de miant. Ara, quan hi ha una avaria o una fuita, se n'encarrega una empresa externa que triga més a fer la reparació i costa el doble que si l'ofereix l'empresa pública Catse. Estem esperant que ens acabin d'aprovar el protocol nou. En generalitat, els propers dies, setmanes o pocs mesos, com a molt, esperem que estarà aprovat el nou protocol propi de Catse i podrem deixar de superar aquesta situació.

Tenim altres informacions sobre aigua. Avui, per exemple, al Prat del Comte encara no en tenen d'aigua potable i continuen anant amb garrafes per beure i per cuinar. Porten dos anys així perquè tenen l'aigua contaminada amb sulfits. I ens fixarem en una edat de rellevant representativa de la crisi de la pagesia. És la demanda d'aigua dels regants al pantà de Riu de Canyes, al Baix Camp.

Ha baixat un 40%, cosa que confirma l'abandonament de molts conreus al Camp de Tarragona.

Només cal donar un tomb pel territori i es veu un munt de camps abandonats. Si continuem així, potser el Camp de Tarragona, una part important, ha d'estar abandonada o semiabandonada, i crec que no ens ho podem permetre.

I per posar-hi una nota una mica més optimista, un estudi pioner al món fet a Lleida apunta que una de cada quatre persones amb diabetes tipus 2, que és la més comuna, podria estalviar-se de punxar-se insulina abans dels àpats.

Tenen menys punxades d'insulina, que té un impacte a nivell de qualitat de vida, perquè abans d'administrar-se aquestes dosis d'insulina ràpida s'han de mesurar la seva pròpia glicèmia.

Això serà possible gràcies a un marcador concret de l'analítica de sang que indica la producció d'insulina del pàncreas.

Comprovem també com està el trànsit en aquest dilluns. Equip viari, Clàudia Serra, bon dia, com ho tenim?

Bon dia, doncs, en general, carreteres força tranquil·les. Sí que destaquem retencions a la P7 a l'Empolla, en sentit Barcelona. Tallada la Nacional 420 a Mora la Nova per l'incendi d'un camió que els bombers ja han extingit. El trànsit s'està desviant per l'interior d'aquesta població i a l'àrea de Barcelona dues avaries tallant un carril a la B23, a Molins de Rei i al Papiol, en sentit Martorell. I pel que fa al temps, Francesc Mauri, bon dia, també. Bon dia i bona hora.

Avui s'ha notat la refrescada, però es notarà més per la pluja que ha de caure?

Sí, es nota sobretot aquesta refrescada en algunes àrees del país on està núvol. Són poques, perquè de fet ara mateix domina el sol en molts indrets de Catalunya, però aquests núvols de la costa i prelitoral central, Costa Daurada ara mateix, són el preludi d'un canvi de cara demà. Demà s'ha de notar fort el descens de temperatura, perquè la màxima, no pas la temperatura nocturna, però sí la diurna, quedarà curta. I és que demà serà un dia ennubolat a gran part de Catalunya, amb algunes clarianes matinals al Pirineu, a Ponent, però hi ha pluja litoral i prelitoral, central i de la Costa Daurada. On aquesta nit o demà podria ploure localment amb forta intensitat. I a la tarda s'hi afegirà punts de la costa Brava i fins i tot una mica de neu al Pirineu per sobre de 1.400-1.500 metres.

Doncs vinga, a punt els abrics i els paraigües també. I tindrem esports també puntualment quan faltin 6 minuts per les dues del migdia. Montserrat, ja què prepareu per avui?

Doncs hem de sentir Hansi Flick, l'entrenador del Barça, que no recupera cap defensa per rebre demà l'Aston Villa a la Champions de Futbol. Christensen, Koundé i Eric no s'han entrenat avui amb l'equip. Ara en uns minuts ha de parlar Gordon en la prèvia i després ho farà Flick. El Girona de Futbol acabarà la dotzena jornada de la Lliga a la segona divisió fora de la zona de play-off de Sens, si el Mallorca guanya aquest vespre en un dels partits pendents. El Girona, després de perdre dissabte al Camp de la Rei, al Societat B, acabarà la jornada a cinc punts de la Sens directa. Marc Marquet viatja aquesta setmana a Qatar. Per intentar ser campió del món de motociclisme per desena vegada. Mentrestant, el seu germà Àlex l'intervenen avui a Madrid d'una bursitis a l'espatlla dreta i a la primera federació de futbol el nàstic juga aquest vespre a quarts de nou al camp de l'Osca. Els granes, en cas de victòria, es poden situar en zona de play-off descents.

Doncs tot això al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer a la XIV edició, amb l'Aurora Guindo a la producció, en Dani Jiménez al control tècnic i Víctor Lorenz al control central. És la una i pràcticament set minuts. Comencem.

Catalunya al Dia, amb Estel Batet.

Comencem parlant del preu del lloguer que es frena a Catalunya. A les zones tensionades ha pujat un 2,6% l'últim any, que és per sota de la inflació. Això segons les últimes dades publicades per l'Incasol. A Barcelona gairebé no ha pujat gens. Avui dia, el preu mitjà que es paga per un lloguer ronda els 900 euros a les zones on hi ha topall de preu, mentre que a Barcelona Ciutat supera els 1.100 euros. A més, l'oferta de pisos de lloguer residencial no cau, a diferència dels contractes de temporada, que sí que s'han reduït un 40% concretament. Ara, cada cop més propietaris opten per llogar habitacions. De tot plegat, en parlem amb la Sara Riera. Sara, bon dia. Hola, bon dia. I aquí, en el lloguer d'habitacions, és on hi hauria, sembla ser, la nova fuga del sistema, no?

Sí, és aquí on estan centrats ara els inspectors de la Generalitat. El mercat del lloguer d'habitacions, malgrat que també està regulat, com l'altre, és el que més propietaris estarien utilitzant en aquests moments per saltar-se el topall de preus. Si fem balanç, però, d'aquests dos anys que fa que la Generalitat aplica la llei d'habitatge espanyola, els preus han contingut. La pujada just d'un 0,7% i a Barcelona el preu ha caigut al voltant d'un 4%. Són xifres que contrasten amb l'increment de l'11% del preu que s'ha registrat a les zones considerades no tensionades. I tot això sense que hi hagi hagut el tan pronosticat transbassament del lloguer a la compra. Aquest segon trimestre hi ha un saldo positiu de més de 2.500 contractes a tot el país.

En el cas de Barcelona Pro, aquest saldo és de només 88 contractes de lloguer. Com s'explica això?

Doncs perquè la gent ja no ha d'anar canviant tant de pis. Per dir-ho ras i curt, com que si canvies d'inquilí li has de cobrar el mateix pel lloguer, no li pots apujar perquè està topat, doncs la majoria dels propietaris estan optant per renovar el contracte al lloguer que ja tenen. Per cert, avui la consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, ha comentat que la regulació està afectant positivament el mercat de la compravenda.

Aquella matriu de compra que havíem vist en anys passats de grans fons comprant grans bosses d'habitatge, en aquests moments no s'està produint o s'està començant a retirar. Per això entenem que també hi ha hagut aquest efecte col·lateral que celebrem que també es produeixi a Catalunya.

Els pròxims anys la perspectiva és que aquesta regulació continuï contenint els preus perquè algun dia pugui baixar, que al principi era l'objectiu de la llei, doncs caldrà tenir construït tot l'habitatge públic que hi ha projectat ara mateix. Aleshores sí que es podria començar a canviar la dinàmica al mercat immobiliari.

Ara mateix, però, el que dèiem, tenim uns preus congelats. Us hem preparat alguns exemples.

Sant Vicenç de Montal, al Maresme. 1.728 euros. Alilla, al Maresme. 1.700. Olidella, al Garraf. 1.500. Mata de Pere, Vallès Occidental. 1.460. Sant Cugat, Vallès Occidental. 1.450. Vegas, al Baix Llobregat, Tiana, al Maresme i Port de la Selva, a l'Alt Empordà. 1.400 euros al mes.

Taial, al Maresme. 1.350. Castelldefels, al Baix Llobregat. 1.160. I Barcelona. 1.140.

Aquests són els últims preus que disposem en algunes ciutats catalanes i avui continuem parlant d'habitatge. S'ha desallotjat un bloc de pisos que estava ocupat a la seu d'Urgell. Feia anys que els veïns denunciaven problemes de convivència i d'incivisme, però fins ara no s'hi havia pogut actuar. Anem doncs cap allà. Joaquim Albalater, bon dia. Hola, bon dia. I l'Ajuntament els ha pogut desallotjar elegant motius de seguretat.

Sí, amb un informe de l'arquitecte municipal que ha evidenciat els problemes que nosaltres mateixos hem pogut veure en primera persona. Tot ple de brutícia, en molt mal estat i amb connexions irregulars i perilloses a les xarxes de llum i d'aigua. També hi havia hagut queixes i denúncies per soroll i per tràfic de drogues. Els veïns feien anys que s'encaixaven, així com una escola i el CAP que hi ha a tocar. Els pisos són propietat de la Sarep i l'alcalde, Joan Barrera, denunciava que el banc dolent no ha fet pràcticament res per solucionar el problema.

No ha estat fàcil perquè les lleis moltes vegades no ajuden. Hem trobat la manera, que és a nivell de seguretat, que està en molt males condicions. Per fi hem desallotjat i ara es farà les obres per adaptar-ho correctament.

S'han desallotjat 8 famílies en situació vulnerable i se les ha reallotjat en diferents espais de la ciutat. La resta han marxat sense oposar resistència. Ara l'edifici està piarant mentre la Sareb decideix què en fa. L'Estat s'havia compromès a cedir-lo a l'Ajuntament per al lloguer social.

El govern vol saber si empreses com Uber Eats, Globo o Amazon van fer treballar els seus repartidors durant els últims aiguats. Inspecció de Treball els ha obert un expedient d'ofici per reclamar-los informació al respecte. A més, hi ha un altre expedient obert arran d'una denúncia de comissions obreres contra Uber Eats que assegura que la companyia va mantenir els riders al carrer durant el temporal del 6 d'octubre. Això ho ha pogut avançar el matí de Catalunya Ràdio. Jordi Canel, bon dia.

Bon dia. La Generalitat ha demanat a les tres empreses que presentin els protocols de protecció que apliquen quan hi ha una alerta meteorològica i que són obligatoris per llei. Si no en disposen, els demanarà que l'elaborin i valorarà la possibilitat de multar-les. Laura Freixas és la directora general d'Inspecció de Treball.

En el cas que es constatés que no es disposa d'aquest protocol, és a dir, d'aquesta avaluació de riscos, l'inspecció de treball requeriria perquè efectivament es disposi d'aquest protocol. En funció de les circumstàncies i dels elements de convicció que es recollin a la investigació, es determinarà si només s'afecta un requeriment o, en el seu cas, s'inicia un procediment sancionat.

Si efectivamente no tienen los protocolos activados, bueno, tendrían que sancionar a la empresa o a las empresas. Hay muchas subcontratas. Lo que nosotros creemos es que se debería, de alguna manera, fiscalizar a todas esas subcontratas para que estén cumpliendo con las medidas preventivas. Les companyies amb qui també ha contactat el matí de Catalunya Ràdio Defensa en Globo assegura que compleix amb la regulació vigent. Uber diu que té un protocol de seguretat i Amazon argumenta que no té una flota de repartidors pròpia, però que disposa de procediments per reaccionar a les alertes.

Els treballadors de l'empresa pública d'Aigües de Girona es neguen a reparar les canonades amiant fins que hi hagi un protocol i s'asseguri que el material de protecció de seguretat els protegeix realment del risc que suposa treballar amb aquest material. Els sindicats denuncien que falta inversió i que un 30% dels tubs de la xarxa de Girona i l'àrea urbana de sal i serrià de terra encara són d'aquest fibrociment que si es remena i es converteix en pols és cancerigen. Des de Girona, Fèlix Martín, si hi ha una avaria o una fuita en aquestes canonades i ells no ho reparen, què passa? Qui ho fa?

Hola, bon dia. Doncs com que ells no ho fan, han de contractar una empresa externa perquè realitzi aquests treballs de reparació. Segons el president del comitè d'empresa de CAATSA, César Sánchez, això implica un sobrecoste afegit. La reparació, diu, costa gairebé el doble que si la fessin ells. I, de retruc, fa que la solució al problema no sigui tan immediata i, per tant, afecta també els usuaris. A partir de ara, s'han d'arribar molt més les actuacions en les averies d'aigua.

El nou protocol és un tema pendent, però no l'únic. També critiquen que la xarxa d'aigües de Girona és vella i falta personal.

L'empresa d'aigües de Girona ara és pública. Per tant, ho heu anat a demanar a l'Ajuntament i quina resposta us han donat?

Doncs ho hem preguntat al regidor a Girona i conseller delegat a l'empresa CAATSA, Sergi Cot, diu que confia que abans que s'acabi aquest any, la Generalitat ja els hagi aprovat el nou pla d'actuació per poder treballar l'amiant de les canonades. Estem esperant que ens acabin d'aprovar el protocol nou, la Generalitat, perquè està ara al seu terreny i sabem que els propers dies, setmanes o pocs mesos, com a molt, esperem. Estarà tot en marxa, estarà aprovat el nou protocol propi de Catse, i no el que vam subrogar de Gissa, i, per tant, tot tornarà una mica a la normalitat i podrem deixar de subrogar. En aquesta empresa pública, Catse hi treballen 90 persones. S'encarrega de la xarxa de subministrament d'aigua i del clavegueram de l'àrea urbana de Girona, Sal i Sarria de Ter, on hi viuen unes 150.000 persones.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Passa un minut d'un quart de dues del migdia, us parlem de blocos ara, concretament de les convocatòries d'aquest dissabte passat i també dels aldarulls que va haver-hi el dissabte anterior. 79 joves detinguts han passat per la Fiscalia de Menors a Barcelona. Els magistrats han acordat un total de 5 internaments en règim tancat. A més, en les pròximes hores està previst que passi, a disposició judicial, el quart detingut relacionat amb les convocatòries de blocos. És un jove de 21 anys, de Cabrera de Noia, que el van detenir dissabte. Miquel Jarque, bon dia. Hola, bon dia, Estel. A banda dels cinc internaments, en quina situació han quedat la resta de detinguts?

Doncs la Fiscalia de Menors ha acordat 32 llibertats vigilades amb prohibició d'assistir a manifestacions, 40 llibertats vigilades, i per a dos dels menors no s'ha acordat cap mesura cautelar. Cal recordar que el procés d'atenció a un menor té un procediment una mica diferent. No és el jutge qui decideix si se l'interna o se li apliquen mesures, és directament la fiscalia qui acorda en un període molt més curt que en el cas dels adults si va o no a un centre d'internament o se li aplica alguna sanció. L'advocada Anai Zarate, que defensa 35 dels menors detinguts el dissabte passat, ha confirmat al Matí de Catalunya Ràdio que no actuaven sota cap ideologia i que els tutors hauran de respondre dels saquejos. Asegura que la gran majoria dels menors no se'ls pot atribuir un perfil delictiu.

Nanos que en la seva majoria no eren molt conscients del que estava passant. De fet, no podria dir-te que hi ha un perfil d'elitiu en si, sinó persones que, bueno, havia arribat una crida per TikTok i havien anat una mica a veure què passava i què era això.

I aquest dissabte passat, abans d'ahir, va haver-hi un gran blindatge de segons quines ciutats catalanes, sobretot Barcelona. Quin balanç hi ha aquí?

Doncs 2.000 persones, més de 2.000 persones identificades. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca la coordinació policial que hi va haver. Este sábado se ha podido preservar la normalidad gracias a la prevención y a la excelente coordinación entre el Cuerpo de Mossos d'Esquadra y la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cuando las instituciones trabajan juntas y actúan con eficacia, la ciudadanía gana.

Hi havia pendent també que passés a disposició del jutge, un jove major d'edat en aquest cas, la investigació policial ha acreditat que era l'administrador d'un perfil de TikTok.

Sí, es veu que és un perfil molt actiu a través del qual ella anava difonent un codi QR amb accés directe a un canal més privat de WhatsApp on s'animava els saquejos i els robatoris. Ja es donaven instruccions.

Explicàvem que funcionava d'una manera un xic diferent amb aquest codi QR per restringir els usuaris d'aquell perfil. Gràcies, Miquel, bon dia.

I ara us parlem dels usuaris de les línies d'autobús que uneixen els municipis de la Costa Brava centre amb Girona i que alerten de la saturació dels vehicles, sobretot a primera hora del matí, amb molts usuaris que han d'anar drets i altres que fins i tot no poden ni pujar en aquest autobús perquè ja va ple i ha de buscar una alternativa, per tant, per desplaçar-se fins a Girona. El problema es concentra sobretot en la línia que fa el recorregut de Palafrugell a Girona i a primera hora del matí, no, Girona Clara Jordan? Sí, Estel, són els autobusos que

agafen molts estudiants per anar a la universitat o a fer els cicles formatius. A més, al Baix Empordà no hi ha cap altra alternativa

de transport públic perquè no hi ha tren en aquesta zona. La Laia Font i la Laia Pi estudien a la Universitat de Girona i agafen l'autobús a Palamós.

Fem una hora i mitja de trajecte i hi ha gent que una hora i mitja està de peu.

I a sobre no hi ha per agafar-se, o sigui, no hi ha un pal al mig. Fa respecte, perquè no tenen prudència a l'hora de conduir, fan uns frenassos que fa por, uns girs que dius, bueno, la gent de peu pobre, doncs mira. S'ha d'aguantar perquè no posen solució.

Un problema que s'agregeix a Platja d'Aro quan ja

no hi ha seients lliures i moltes vegades ja n'hi paren perquè no hi cap ningú més. Un problema que, diuen,

es troben també en el viatge de tornada quan acaben les classes a les 3 del migdia.

I els ajuntaments de la zona, que són els que reben les queixes dels veïns, s'han mogut ja per intentar que posin més freqüències. Què els diuen? Què els han contestat?

Doncs segons el regidor de mobilitat de

Platja d'Aro, Joan Amat, han demanat millores tant a l'empresa concessionària com al govern, però els han dit que de moment no és possible. No ho hem aconseguit. Ens diuen que posar un altre autobús o el que seria doblar la línia té un cost molt elevat i que tenen dubtes que hi hagi retorn. L'alcalde de Santa Cristina d'Aro, Josep Xifra, que és el municipi on para aquesta línia, i també la de la companyia Teissa,

que fa el trajecte des de Sant Feliu de Guíxols, lamenta les condicions en què van els seus veïns.

Que és una bestiesa, i darrerament, amb tot el que ens estem trobant, els usuaris hagin d'anar drets. Això és intolerable.

Per cert, Estel, que el govern ha anunciat avui que abans d'acabar l'any ampliarà el servei

de la línia que connecta Lloret de Mar i Vidreres a la comarca de la Selva. Justament dissabte explicàvem en aquesta emissora els problemes de saturació que també pateixen els usuaris d'aquest trajecte. Molt bé, gràcies, Clara.

I sobre autobusos, encara avui han entrat en servei noves parades a la Meridiana, a Barcelona. Joan Garcia, bon dia.

Hola, bon dia. En efecte, s'han creat dues noves àrees d'intercanvi, a la Sagrera i al Clot, que reforcen les connexions amb el metro i amb Rodalies. A la de la Sagrera surten autobusos principalment cap al Vallès, Osona i també cap al Maresme. Hi ha quatre punts de sortida de la ciutat i dos d'entrada. I la del Clot facilita els intercanvis als usuaris dels autobusos que connecten amb Mollet del Vallès, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Santa Maria d'Oló.

I a tot això, avui és el primer dia del tall a la línia 2 del metro. És la Lila, entre les estacions de la Pau i el Gorg, a Badalona. No està comportant greus alteracions als desplaçaments. Els usuaris es reparteixen entre les diferents alternatives de transport públic que hi ha a la zona. Tu has pogut seguir des d'allà mateix, Joan, des de primera hora. Què estan fent, sobretot, els afectats?

Doncs mira, reparteixen principalment entre les línies 10 nord de metro per arribar a Sagrera, on poden connectar amb les línies 1 i 5, i el bus llançadora que cobreix el tram tallat. A més, també tenen l'opció de Rodalies, el tramvia o el bus H10 que va a Sants. Aquest primer dia de tall hem trobat, podríem dir, que diferents tipologies d'usuari. Mira, en primer lloc, sentireu un clàssic d'un primer dia de tall, l'usuari sorprès.

Usuari sorprès que contrastaria amb l'usuari previngut. Més o menys el temps és el mateix, una miqueta més complicat, has de fer dos transportaments. També hem trobat qui ens ha dit que aprovarà totes les combinacions abans d'agafar Rodalies.

He d'anar a Glòries i llavors aniré des d'aquí fins a la Sagrera en la línia vermella a Glòries. A veure com va això, si no, hauré d'agafar el tren.

I, finalment, el que podríem dir que ha triat un mal dia per passar-se el transport públic. Jo abans ho feia en cotxe, és un dia especial avui, perquè hi ha canvi de feina i canvi de transport. Per mi és el primer dia de transport i he hagut de canviar. I s'ha trobat el tall. I m'he trobat el tall, sí, sí. Pues agafaré la línia 10, aniré a la Sagrera, i la Sagrera agafarà la línia 1, fins a passar a Espanya.

Doncs són els perfils sociològics fruit de la investigació i l'experimentació i l'observació, bàsicament, de Joan García. Hi ha de tot, a primera hora. Molt bé. Joan, el servei es normalitza quan?

El 4 de desembre. És un tall important perquè afecta 25.000 persones.

Molt bé, gràcies, Joan. Bon dia. Bon dia.

I aquests són els treballadors de la multinacional química Dou que s'han concentrat aquest matí als accessos de la planta del polígon químic nord de Tarragona. Estan en contra de l'expedient de regulació d'ocupació que pretén acomiadar 116 treballadors, la gran majoria de les plantes de Tarragona. Anem cap allà, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia. I sembla que no serà l'única acció de protesta pels pròxims dies.

Sí, s'espera un novembre calent, segons ha anunciat des del comitè d'empresa. La d'avui, de fet, ha estat la primera de les accions programades. Ha començat a primera hora del matí, tallant els accessos que l'empresa DAU té a la pobla de Mafomet, al Tarragonès. Arriba després de les primeres reunions infructuoses per negociar l'expedient de regulació, segons David Navarro, que és el president del comitè, que també anuncia noves accions i una vaga de quatre dies. Avui ha sigut la primera de les accions i aquesta setmana hi haurà més accions. Pels dies 10, 11, 12 i 13 hem convocat una vaga, pararem totes les unitats de producció i aquesta serà la tònica fins que l'empresa no triï amb raó i seguim a negociar d'una manera real. Les plantes de Tarragona són les que concentren la gran majoria dels més de 700 treballadors que la multinacional DAU té a l'Estat i, per tant, seran les principals perjudicades en aquest ajustament que l'empresa justifica per causes operatives. Aquest mes serà mogut el sector químic. Demà, també, el sindicat ECTR, majoritària Repsol, ha convocat una aturada de dos dies a les refineries i a les plantes químiques del grup a tot l'Estat en plenes negociacions pel conveni marc per reclamar millores salarials.

4 minuts i dos quarts de dues. El Solsonès estrena un nou model de recollida de residus. A partir d'ara s'incorporaran els contenidors tancats a les zones on no es fa el porta a porta i també hi haurà, atenció, la figura del mestre compostaire. Joaquim Albalate serà algú que vigilarà que tothom recicli com toca?

Exacte, farà pedagogia a les zones més rurals, on no es recull orgànica, sinó que es fa autocompostatge. I més enllà d'ensenyar i explicar, també valorarà si es recicla correctament per aplicar possibles bonificacions a la taxa de residus. Claustra Suñé és la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès.

Una de les coses que ens diferencia d'altres comarques és que no fem recollida d'orgànica. A les masies els hi facilitarem uns autocompostadors per poder tirar l'orgànica i la figura aquesta del mestre compostaire el que farà és ensenyar-los com funciona i anirà fent un seguiment que aquesta fracció es reculli bé.

El nou contracte s'anirà desplegant els pròxims mesos amb contenidors que s'hauran d'obrir amb una targeta, tot plegat per millorar el percentatge de recollida selectiva, que és desigual.

Tenim unes dades de recollida força bones, perquè tenim Solsona, que és el nucli de població gran que fa el porta-porta, i per tant aquí tenen bones dades, però la resta de la comarca no són tan bones, aquestes dades de recollida, i per tant, al canvi d'aquest sistema, esperem que puguem millorar aquestes dades que tenim.

A més, des d'avui Sant Llorenç de Morons, Guixers i La Coma i La Pedra també canvien de contracte i el servei s'unificarà amb la resta de la comarca.

I el municipi de Prat de Comte, a la Terra Alta, fa dos anys que no té aigua potable ni per cuinar ni per beure. Des de fa mesos, l'Ajuntament està pendent d'una ajuda de la Generalitat per tirar endavant la connexió del dipòsit municipal amb dos pous que tenen aigua apta per al consum, aquesta sí. Tortós, ara Jordi Barranca, de quina quantitat d'aigua parlem?

Hola Estel, bon dia. Doncs mira, parlem de 106.000 euros que, segons l'Ajuntament, primer els van dir que els pagarien aquests mesos de setembre-octubre d'enguany. Miquel Trilla és l'alcalde de Prat de Comte i ens ho explicava així en declaracions aquí a 3catinfo. Nosaltres sí que podríem mirar de treure la licitació i de dir, bueno, i creure'ns que ja ens pagaran i tirar milles, no? Però clar, volem mirar, doncs, de tenir clar i de concretar que aquests diners arribaran. I ara per ara no tenim cap mena de cosa que ens ho confirmi, no? El problema d'aquest poble ve del 2024, quan es van detectar uns índexs massa elevats, en aquest cas de sulfits, que triplicaven els límits per mesos. De fet, fins i tot la mateixa XE, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, els va fer un requeriment. La Generalitat confirma això que deia l'alcalde, però remarca que treballen per resoldre el problema el més aviat possible. Xavier Amor és el secretari de Governs Locals. Estem intentant que en el pressupost 27 puguem encabir aquesta ajuda, tot i que estem fent aquesta setmana algunes gestions per veure si això ho podem avançar. El cost total del projecte per fer arribar l'aigua potable al dipòsit municipal s'enfila fins als 375.000 euros i qui ho lidera tot és la Diputació de Tarragona.

La caiguda d'un 40% de la demanda d'aigua dels regants al pantà de Riu de Canyes, al Baix Camp, confirma l'abandonament de molts conreus al camp de Tarragona. La llarga sequera i la manca de relleu generacional són les principals causes d'aquest descens en la demanda d'aigua dels regants. Tarragona, Ricard Boigas, bon dia. Hola, bon dia. Hi ha estat un descens progressiu? Doncs mira, pensa que l'any passat,

quan els comuners de Riu de Canyes van poder tornar a regar després de dos anys de sequera, el Pantà va registrar ja un descens de la demanda d'aigua del 30%, molt important. Doncs bé, enguany aquesta caiguda, com bé destacaves, ha arribat al 40%. L'administradora de la comunitat de Regans, Miquel Àngel Prats, ho té clar. Només cal donar un tomb pel territori i es veu un munt de camps abandonats. Hem parlat amb el responsable de l'aigua a la Unió de Pagesos del Tarragonès, Martí Macías, i ens ha exposat les causes d'aquest augment dels conreus abandonats.

En part ve donat per la sequera del 23-24. Hi va haver moltes finques que depenen només del pantat de riu de Canyes. Sobretot els avalents van quedar molt tocats. I a partir d'aquí, doncs, rellotgerà nacional, la gent està avorrida, però, bueno, natural que fem és lluitar

perquè això es pugui revertir. Bé, Prats diu que el descens d'aquesta demanda no està afectant les arques de la comunitat de Regans perquè els comuners, encara que no demanin aigua, han de seguir pagant el manteniment de les infraestructures. De moment, els impagaments no han crescut respecte d'anys anteriors a la sequera. Passa que ens preocupa, perquè si això va en augment, doncs pot ser que ens vegem afectats directament. Però, bueno, de moment ho podem resistir, no? Macías considera que per revertir aquesta situació és indispensable garantir l'aigua als regants davant de seguides futures. Sí, continuem així.

Potser el camp de Tarragona, una part important, quedarà abandonada o semiabandonada, i crec que no ens ho podem permetre.

Precisament per això, Prats demana al govern que es cursi els terminis per enllestir les obres per canalitzar els conreus, l'aigua regenerada de la depuradora de Reus.

Passa un minut de dos quarts de dues. L'associació Dret a morir dignament fa una crida a la societat per defensar la llei de l'eutanàsia davant l'horitzó d'unes eleccions generals en què dos dels partits que tenen opcions de guanyar la qüestionen aquesta llei. Mònica Mas.

Sí, la presidenta de l'entitat, Cristina Vallès, creu que més enllà que puguin derogar la llei de l'eutanàsia, el problema és que PP i Vox, allà on governen, obstaculitzen l'aplicació d'aquesta norma que permet

decidir com i quan volem morir. Quasi bé no els cal retocar la Constitució ni tirar la llei per terra, perquè moltes vegades ho diuen però després no ho poden fer, és molt difícil. Però, realment, en no facilitar-ho ells com a administració en el personal mèdic, posem el cas, ja n'hi ha prou. Prou i és el que està passant en algunes comunitats.

Cristina Vallès creu que el dret a morir dignament no admet un debat ideològic perquè no és una obligació, sinó un dret a escollir blindat constitucionalment. També demana que a nivell judicial qualsevol al·legació que es presenti en contra de l'eutanàsia d'un familiar s'hagi de resoldre com a màxim en 10 dies. Avui és el Dia Internacional

de la Mort Digna. I avui és també el dia dels difunts i aquest curs s'ha estrenat un nou grau de serveis funeraris, uns estudis de formació professional de grau mitjà, llargament reivindicats pel sector, que demana tenir personal qualificat per treballar alternatori. La demanda, amb 120 sol·licituds, ha doblat l'oferta, que era de 62 places a Saracanyete.

Sí, el perfil d'alumnes és força jove perquè hi tenen accés preferent aquests estudiants de 16 anys. La docència està repartida entre l'institut i la funerària perquè els alumnes coneguin des

del primer dia el lloc on treballaran. Laura Pérez és la cap d'estudis de l'Institut

Montserrat Roig de Terrassa. Hem vist difunts i fins ara, de moment, no hi ha ningú que s'hagi donat de baixa. Sí que hem trobat algun alumne més aprensiu, però no tant com per renunciar a la plaça al cicle. Els alumnes valoren que és un sector laboral estable i diuen que no els fa res treballar en un tanatori.

Alguns volen fer tanatoestètica i d'altres pensen més en l'acompanyament en el dol. La Inoa i la Rosa són dues de les alumnes del cicle.

A aquest curs,

el grau es fa només a dos centres públics de Catalunya, però Educació ja estudia sumar-ne de nous al curs que ve.

Catalunya al dia, amb Estel Baté.

I també amb en Marc Vidal per fer un cop d'ull a la web i a l'app del 3 Catinfo. Marc, què tal, bon dia. Avui una mica relacionat

amb això que parlàvem dels lloguers. Sí, justament, la qüestió del dol, ara que és tots sants, 1 de novembre, 2 de novembre, doncs això. Avui el que us proposem és anar d'excursió al tenatori, és un altre enfoc diferent. En aquest cas és un institut de Torelló que fa formació en dol als alumnes. Tot va començar perquè la mort prematura de tres dels alumnes del centre va provocar, va ser l'espurna per engegar aquest projecte dol amb el qual els alumnes de l'institut visiten tanatoris i també esglésies, mesquites, un cementiri, per contextualitzar i donar una mica de sentit a tot el que envolta la mort.

Això és un dels temes que hem tractat. L'altre, el preu dels lloguers, com dèiem, hi ha una infografia

que podem consultar. Sí, sí, correcte. Sobretot la qüestió del preu dels lloguers, que n'heu parlat aquí al Catalunya al Dia ampliamente fa una estona,

aquest preu. Creixement del 2,6%, sapigueu que a la web i a l'app del 3catinfo trobareu municipi a municipi com ha pujat i com ha baixat, si és que ha baixat el lloguer, cosa més difícil, on es paga més car i també on hi ha hagut una variació més alta. Per exemple, la variació més alta en aquest cas que ens ha sortit és la de Badia del Vallès, que ha augmentat més d'un 100%,

però hi ha altres municipis. L'estadística sempre té aquestes coses de les lectures diferents, però Massaret de la Sela també ha pujat, Sant Joan de les Fonts, Santa Oliva, etcètera. Vull dir que ho podreu trobar. Molt bé, doncs gràcies, Marc. Fins demà.

I ara al concurs del Catalunya al dia, el nostre Trivial amb preguntes sobre el país. Avui, dilluns, toca pregunta d'història.

I avui la pregunta que us plantegem és, Quim.

El març del 1951 Barcelona va dur a terme la primera mobilització ciutadana des de final de la Guerra Civil. La protesta va durar dues setmanes fins que el govern va fer marxa enrere. Quina va ser la causa?

Com sempre, teniu tres possibles respostes. Amb la A, l'augment del preu del pa. Amb la B, l'obligació d'anar a missa almenys un cop a la setmana. O amb la C, l'increment del bitllet dels tramvies. Doncs ja ho sabeu, aneu-hi donant voltes i a la una i cinquanta-nou minuts tindreu la resposta correcta.

Catalunya al dia.

La població de Catalunya ha crescut en prop de 27.000 persones el primer semestre d'aquest any, això segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquest nou increment situa la població en 8.237.000 habitants. És l'últim informe que detecta un descens en el nombre de menors de 16 anys de prop de 13.000 persones i un increment per contra de tota la resta de franges d'edat. Aquest fenomen del descens del segment més jove es manté constant des del 2018. Per tant, som una societat que tenim a l'envelliment. Les xifres també constaten que el nombre de centenaris ha pujat molt i ja arriba als 3.361. És una xifra que comporta un augment d'un 10% respecte a l'any passat i suposa el doble que fa 14 anys. I més dades encara. Fa un parell de setmanes que a l'Institut Espanyol d'Estadística l'INE publicava les dades dels municipis amb renda per càpita més alta, que a Catalunya tornava a donar el primer lloc del rànquing a Matadepera, al Vallès Occidental. Però és que en segona posició hi ha un poble de menys de 200 habitants. Quin poble és aquest? Doncs és Santa Cecília de Voltregà, a la comarca d'Osona, la comarca que, per cert, té més municipis en el top 20 dels més rics de Catalunya. I ens hem preguntat per què. Curs responsable a Osona, Nati Adell. Què té la comarca i, més concretament, què té Santa Cecília de Voltregà, que la fa posicionar tan amunt en el rànquing de més renda per càpita a Catalunya? Hola, bon dia.

Doncs mira, el primer que cal tenir en compte és que, al ser tan pocs habitants, no arriben ni als 200, l'estructura de la renda pot estar molt condicionada per un nombre reduït de llars. De fet, analitzant les dades, veiem que un percentatge elevat de la renda del municipi ve del patrimoni. Parlem de llars, per tant, amb rendes altes. És gent amb alt poder adquisitiu. El percentatge de la renda que prové dels salaris és inferior a la mitjana de Catalunya. Unes dades també rellevants a tenir en compte. Per entendre tot això, al municipi no hi ha atur. La taxa d'ocupació és del 90,5%. De fet, només consta una sola persona que estigui aturada ara mateix. I entre la vuitantena de salariats, només hi apareixen tres estrangers. Tot i ser un poble molt petit, hi ha 15 empreses operatives. Ho hem parlat amb la Sandra Alamó de l'Observatori Socioeconòmic de Creacció.

A Santa Cecília de Voltrega, per exemple, només el 57,2% dels ingressos provenen dels salaris, davant del 62,5% el conjunt de Catalunya. En canvi, el 25,4% dels ingressos provenen de rendes del capital i altres rendiments patrimonials, mentre que a Catalunya aquest només representa el 14%.

Doncs això mateix, que a nivell d'ingressos, un de cada quatre euros ve del patrimoni a Santa Cecília, tancant el rànquing d'aquests deu municipis més adinerats del país. Hi trobem també Gurb. De fet, Osona és una de les comarques amb més municipis en el top 20 dels més rics de Catalunya pel que fa al nivell de renda per càpita. El Bruy està en dotzena posició i Malla en quinzena. Tot això sense oblidar, i aquest és un aspecte important a tenir en compte, que estem parlant d'un rànquing amb una tipologia de municipis molt diferents entre si.

Han detingut al barri del Clot de Barcelona un home amb dues pistoles carregades després d'encarar-se amb agents de la Guàrdia Urbana. Els fets van passar dissabte però s'han sabut avui. Es van produir a l'Avinguda Meridiana davant la parada del metro del Clot. L'home va sortir de l'estació, es va dirigir als policies que estaven fent una identificació. Justament, els agents van veure moviments sospitosos a la zona de la cintura i van creure que podia portar un arma de foc. El van immobilitzar a terra, el van escorcollar, i efectivament van trobar dues armes de foc carregades. El detingut no tenia permís per tenir aquestes armes. I han arxivat el cas contra dos investigats per cremar una bandera espanyola durant un concert de fires de Girona l'any 2024. El jutge considera que no es pot enmarcar en un delicte d'ultratge a Espanya. Girona, Núria Pereire.

El 1 de novembre de fa dos anys, un grup de persones va pujar a l'escenari durant un concert de la banda inadaptats i van cremar una bandera espanyola. A finals d'any, la Policia Nacional va citar dues persones. La interlocutòria resol que no es pot considerar un delicte d'ultratge a Espanya i la Fiscalia avala la petició de la defensa, que exposa que la crema de la bandera s'hauria fet davant un públic d'ideologia d'extrema esquerra i separatista. Afegeix que no consta cap ofensa de cap dels assistents ni a terceres persones. Un dels investigats és regidor de la CUP a Sant Gregori.

I ara us parlem d'un estudi fet de Lleida i pioner al món que demostra que una de cada quatre persones amb diabetis tipus 2, la més comuna, podria reduir la dosi diària d'insulina.

La diabetes tipus 2 és una malaltia crònica que provoca que la glucosa s'acumuli a la sang en comptes d'entrar a les cèl·lules per generar energia. Això passa perquè el cos no utilitza correctament la insulina, que és l'hormona carregada de fer aquesta funció. Si la malaltia no es controla de manera adequada, l'excés crònic de sucre a la sang fa malbé als vasos sanguinis i als nervis, provocant complicacions greus a llarg termini. La diabetes tipus 2 representa el 90% dels casos d'aquesta malaltia.

Doncs la clau per aconseguir que aquests diabètics de tipus 2 s'hagin de punxar menys és un paràmetre que marca la producció d'insulina que fa el pàncreas.

Un paràmetre que es pot valorar a través d'una analítica, d'una anàlisi de sang, i Lleida Pere Joan Alvarez és una recerca que,

de fet, ja s'aplica. Exacte, l'estudi desenvolupat per professionals d'atenció primària de la Regió Sanitària de Lleida i de l'Hospital Arnau de Vilanova identifica quins pacients poden deixar d'administrar-se insulina abans dels àpats sense envitjorar el control de la diabetes. Sentim Rosa Giner, infermera de l'atenció primària i coordinadora de l'estudi.

El que nosaltres vam fer és analitzar aquesta proteïna, que es pot mirar amb una analítica de sang ordinària, i en funció d'uns paràmetres, d'uns valors, nosaltres sabíem si aquell pacient, el seu pàncreas, produïa suficient insulina encara, o si la producció d'insulina que ell produïa de forma autònoma ja era molt baixa i per tant no es podia plantejar una retirada d'aquesta insulina.

La reducció en l'administració d'insulina ajuda els pacients a tenir més bona qualitat de vida. Àngels Molló, metgessa de Família de l'Atenció Primària de Lleida i també referent territorial de Diabetes.

Tenen menys punxades d'insulina, que té un impacte a nivell de qualitat de vida, perquè abans d'administrar-se aquestes dosis d'insulina ràpida s'han de mesurar la seva pròpia glosèmia i això els condiciona, perquè a més el fet de punxar-te una insulina ràpida fa que en un moment determinat puguis tenir un event d'una hipoglosèmia, que és una baixada de sucre. Que et pot provocar un mareig, una caiguda, alguna situació adversa. Pere Joaní, aquesta investigació com s'ha fet?

A partir de quines dades?

Doncs amb la participació de 262 persones amb diabetes tipus 2 de 21 centres d'atenció primària de Lleida i de l'Hospital Arnau de Vilanova. Es calcula que un 7% de la població de Lleida és diabètica, una mitjana semblant a la de la resta de països mediterranis. I com es pot prevenir la diabetes?

Tenir una dieta saludable, seguir la dieta mediterrània, que és bàsicament fruites i verdures i moure's. És fonamental fer exercici físic, prevenir l'obesitat i el sobrepès, i això també ens ajuda a prevenir la diabetes.

L'estudi fet a Lleida es publicarà properament en una revista científica internacional, ja s'ha presentat a nivell europeu i coincideix amb la celebració el 14 de novembre del Dia Mundial de la Diabetes.

Atenció a aquesta notícia, el CSIC, que és el Consell Superior d'Investigacions Científiques, està fent un estudi al port de la selva, a l'Alempordà, per comprovar si els peixos veuen els banyistes com un escut que els protegeix dels depredadors i dels pescadors. Laia Claret, bon dia, com ho estan fent, això?

Doncs mira, hola, bon dia. Mesuren de manera empírica el nivell de por que tenen els peixos durant l'estiu, quan hi ha turistes, i just després d'acabar la temporada. I com ho fan? Doncs l'any 2024 van aconseguir finançament de l'Agència Estatal d'Investigació i van fer la primera fase de l'estudi anomenat Human Fear. Aquestes noves investigacions donen continuïtat a les que van començar el 2018 i van permetre determinar que els peixos saben diferenciar entre un pescador i un bussejador. Ara s'ha mesurat a quina distància un peix fuig quan s'acosta un depredador o un banyista. Aquest any s'han posat 14 càmeres submarines que han permès delimitar un perímetre d'uns dos quilòmetres. L'estudi vol aprofundir en el comportament dels animals i confirmar o desmentir hipòtesis com ara si els banyistes o la gent que fa snorkel ajuden a rebaixar el nivell de por dels peixos. Ho explica Valerios Bragaglia, responsable del projecte.

Lo que estamos investigando es ver cómo, sobre todo durante la estación de bañistas, de turismo, los peces bajan su nivel de miedo y sobre todo cambian el uso del espacio costero, porque lo ven como una human shield, sería un escudo de protección de los humanos de cara a predadores o otros humanos que pueden ser depredadores como pescadores.

Especifica que les dades que s'acaben obtenint de l'estudi final es podran utilitzar com

a eina de gestió d'espais. Al mismo tiempo, sospechamos, no tenemos todavía datos robustos, que hayan una relación positiva entre bañistas y snorkelers con peces, sobre todo una relación trófica de alimentación.

Per concloure l'estudi, les dades que s'han extret aquest any es compararan amb les de l'any que ve.

En marxa al recinte Fidel de Gran Via, a Barcelona, la primera jornada del Gastronòmic Fòrum Barcelona, amb 450 firmes, expositores i un ampli programa de ponències. A l'Hospitalet de Llobregat hi tenim seguint-ho l'Òscar Callau. Òscar, bon dia. Quines xerrades has pogut seguir avui?

Bon dia. Doncs al programa hi ha xefs que presenten les noves tendències culinàries, caps de sala que parlen dels nous formats dels restaurants i també científics que analitzen els aliments i les seves transformacions quan els cuinem. Pere Castells, president del Science and Cooking World Congress, ha presentat les aportacions de la ciència a la nova edició del Corpus de la Cuina Catalana, per exemple, quan determina l'estructura molecular d'elaboracions úniques de la cuina catalana. I vam agafar cinc picades amb els productes, les vam enviar a un centre tècnic i ens va fer l'anàlisi de les molècules associades i ens va fer un informe de 40 pàgines dient que teníem un producte que pensem que és diferencial respecte a les altres cuines del món. Carles Tejedor, estret col·laborador del xef José Andrés al seu grup internacional de restauració, també aplica ciència culinària quan col·labora amb la NASA per estudiar la millor manera de portar aliments a l'espai. Els cuiners, la nostra missió, i sobretot a casa nostra, és obrir-nos a la quantitat de tècniques, productes i evolució que hi ha en aquest món. La NASA ens ha obert un món que és increïble. Jo no hauria pensat mai de poder enviar una paella a la Lluna o d'enviar el pernil a la Lluna. Sota el lema revisitar la tradició, el gruix del programa de ponències del Saló compta amb xefs que durant tres dies explicaran com s'inspiren en la cuina tradicional per fer receptes innovadores.

I el xef pastisser Lluc Cruzelles reobre la històrica botiga de xocolates Fargas al carrer del Pi de Barcelona. L'establiment obrirà les portes al públic aquest divendres que ve, Valeria Obareda.

Sí, i oferirà tant els grans clàssics de la casa, fundada el 1827, com les creacions innovadores del millor xocolater mundial del 2022.

Els productes més emblemàtics de la xocolateria de Fargas, com és la xocolata a la pedra, les llengües de gat, les trufes gelades, tota la part de bomboneria també molt important, i llavors també tota la nostra gama de productes, ja siguin també rajoles, bombons, torrons, i llavors, evidentment, per campanyes, doncs, mones, Sant Jordi, la Diada, la Mercè.

És un local petit on no es podran prendre consumicions. Per això, Cruzelles aposta per la xocolata desfeta en format per emportar.

No tenim degustació com a tal, però per poder passejar pel barri gòtic menjant un bon suís de xocolata amb nata i un bon melindro, crec que el barri gòtic respira xocolata i per això és una oportunitat per nosaltres per ajudar i aportar el nostre granet de sorra a la xocolateria.

A la nova xocolateria Fargas Lluc Cruzelles hi conviu la tradició amb la modernitat. Conserva el mobiliari d'època, l'anticobrador i eines de fabricació artesanal com un molí de pedra per moldre el cacau.

10 minuts i les dues, pas endavant perquè la Casa de Cultura de Girona s'acabi convertint en la seu global de la Diputació amb els serveis escampats en diferents espais. A la Casa de Cultura ara mateix i a la seu del Conservatori de Música i de Retruc comportarà el seu trasllat a un altre edifici que és just al darrere on hi havia estat la seu de Telefònica. Des de Girona, Maria Rovira, la Diputació ha aprovat ara el projecte d'aquesta reubicació.

Sí, de fet, la rehabilitació de l'edifici on s'ha de traslladar el Conservatori de Música costarà uns 5 milions d'euros i permetrà avançar en la reconversió de la Casa de Cultura com a nova seu de la Diputació de Girona. La idea és ubicar la corporació davant de la delegació del Govern a Girona i convertir-se en una administració més accessible i unificada. Segons el president de la Diputació de Girona, Miquel Nogué, aquest trasllat del Conservatori permetrà unificar espais, tenint en compte que en aquesta mateixa finca ja hi tenen altres serveis. Tota aquella finca estarà en mans de la Diputació, que és allà on hi ha Xaloc, el patronat de turisme, la part de davant i la part de darrere, que era telefònica, seria la part que hi hauria el Conservatori de Música. Llavors aquesta és la voluntat de començar per aquí. El Conservatori de Música podrà anar allà, que també li convenen tenir unes noves instal·lacions i llavors poder fer amb tranquil·litat les obres de la nova seu de la Diputació perquè sigui el màxim de pràctica que ha de ser. Ha afegit que, tot i la remodelació per convertir-la en espai d'oficines, es vol que la Casa de Cultura continuï com un pol cultural de la ciutat. Per això, el projecte preveu dedicar la planta baixa a usos culturals. La Casa de Cultura hi haurà d'haver la biblioteca, les sales d'exposicions i el mateix auditori, que això, inclús en una primera fase, les obres del que és la planta baixa, que és la part de cultura, també ja els aportarem a terme. I segon, que a la resta de l'edifici hi puguin haver tants serveis de la Diputació com siguin possibles, perquè ara tenim serveis escampats a diferents llocs.

Ara, segons Miquel Noguer, s'està pendent d'un canvi d'usos que ha d'aprovar l'Ajuntament de Girona perquè la Casa de Cultura

pugui mantenir els serveis culturals i els converteixi en alça d'usos d'oficines. Un cop enllestits els tràmits urbanístics, tiraran endavant la reforma global de tot l'equipament.

Son especiales. Complicados. Tienen su pequeño país dentro de Cataluña.

I això és per parlar-vos del Festival de Sèries de Barcelona, el Serializados, que tanca l'edició presencial més exitosa, amb més de 18.000 espectadors, i també fa un balanç molt positiu des del punt de vista del contingut, Valeria.

Aquest any ha sumat 2.000 espectadors respecte a l'assistència que va tenir l'any passat. En parla Beto Martínez Molero, codirector del festival.

Serializados portem 13 edicions i la veritat és que cada any anem creixent aquest 12%, més o menys, i és l'objectiu anual, intentar arribar aquí i també créixer una mica amb el fenomen de les sèries. I, en definitiva, establint també Barcelona com la capital de la sèrie.

Però també destaca la qualitat de les sèries que s'ofereixen.

Aquesta edició de series de fredors la recordarem per sèries de grandíssima qualitat. En total al festival hi ha més de 30 estrenes. Destacen sèries com Matar a un oso, que va ser la millor sèrie del festival, creada pel Germán Sánchez Cabezudo. I també una mica la idea del festival és destacar sèries que estiguin connectades a la realitat i a temes socials.

Tot i el final de l'edició presencial, Serializados continuarà del 10 al 22 de novembre a Filmin, amb l'edició online.

I nova fita internacional per Eva Baltassà, la seva penúltima novela, Ocas y Fascinación, publicada a Club Editor el 2024 i traduïda al francès per Annie Batts, ha guanyat el Premi Médicis Etranger, un dels guardors més destacats del panorama literari francès que s'atorga a la millor novela traduïda de l'any.

Sis minuts i les dues del migdia. En dediquem cinc, com sempre, a esforç en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserratia, bon dia. Hola, bon dia. Hansi Flick, l'entrenador del Barça, no pot recuperar cap defensa per al partit de demà contra l'Aston Villa a la Champions al Camp Nou.

Sí, Christensen, Eric Garcia i Koundé s'han entrenat aquest matí al marge. El tècnic del Barça parlava del cas de Christensen.

Hem d'esperar. Ahir va entrenar amb nosaltres, però només. El tema del joc full posicional i ara el següent pas que hem de fer, vull dir, va estar bé però ara hem d'esperar una mica a veure què passa de cara al cap de setmana.

Flick ha cridat diferents joves per completar la sessió d'entrenament. Són Alex Campos, Guillem Víctor i Orian Goren. El jugador Anthony Gordon, ex del Newcastle, coneix el rival de demà i elogia el tècnic de l'Aston Villa, Unai Emery.

L'Aston Villa és un molt bon equip. Jugar-hi un parell de cops amb diferents resultats. Tenen un gran entrenador, un dels millors del món, crec, ara mateix, que ha tingut molts èxits a la seva carrera, i molts grans jugadors. Sé que aporten bona ratxa, a més, últimament. És a dir, que serà un partit complicat.

Un Barça que continua com a líder a la Lliga amb dos punts sobre l'Atlètic de Madrid, a qui justament visitarà aquest diumenge a les 9 del vespre, i manté els tres punts sobre Madrid, que és tercer. Pel que fa a l'Espanyol,

s'entrena avui en doble sessió, en el segon dia amb Eder Sarabia dirigint l'entrenament. La presentació d'Eder

com a nou tècnic de l'Espanyol serà demà. Sarabia es troba l'equip 14è a la Lliga amb 11 punts, un punt per sobre del descens, gràcies al triomf 0-1 al camp del Vila-Real el dissabte. I des de Barcelona, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán, ha dit que veu factible que el camp nou aculli la final del Mundial 2030.

El estadio probablemente va a ser casi el mejor de Europa, por no decirlo el más reciente.

Declaracions de l'Ozan durant la inauguració de l'exposició Reis del Món, que a partir d'avui permetrà veure a l'Ajuntament de Barcelona el trofeu de la Copa del Món de Futbol, guanyada l'estiu passat per l'equip espanyol.

A la Lliga Femenina de Futbol, la lesió de la jugadora del Barça, Clara Serra Jordi, no presenta signes de gravetat i caldrà veure com evoluciona durant la setmana. Serra Jordi es va atorçar

ahir el turmell i no va poder completar a partir que les blaugranes van superar el Badalona Women 0-4. Van marcar Graham, Clàudia Pina i Dublet de la brasilera Kérol.

Bueno, estoy muy feliz, creo que estoy feliz por la victoria, feliz por también hacer goles, creo que soy delantera, entonces vivo de eso. Y bueno, marcar es muy importante para seguir ganando confianza, seguir creciendo en el equipo y ayudar de la forma que puedo.

Confirma de la baixa de Kika Nazaret per cinc setmanes arran d'una lesió al recte anterior de la cama dreta. Un Barça que lidera la Lliga F amb 24 punts, dos més que Madrid. El Badalona suma 8 punts, és en zona de descens, i l'Espanyol és 6è amb 12 punts.

I a la Lliga d'en Vol, victòria del Barça a la pista del Granollers, 25 a 36.

I amb rècord d'assistència al Palau de Granollers ahir, amb 5.350 persones. Adrià Figuera, jugador del Granollers, diu que malgrat les baixes han donat la cara contra el Barça.

La primera part hem estat bé. Si no hagués sigut per 4 o 5 pilotes que hem perdut, hauríem estat encara més a prop. Ells han pujat, nosaltres físicament no hem aguantat i crec que el partit ha acabat justament per ells.

A la primera jornada de la Lliga d'Hockey Patins Masculina, triomf del Barça ahir sobre l'Igualada, 4-3. I a la Lliga de Bàsquet, el Barça és setè després de guanyar la pista de l'Unicaja, 88-92. Derrotes del Kitsen es manresa. La pista del Baskonia és el coer. I de la penya catorzena que va caure ahir contra el Bilbao.

Amb motor el gran premi del Qatar de MotoGP que es disputa aquesta setmana ha tensionat el paddock. Yamaha, com a marca, no viatjarà perquè no vol que els seus quatre pilots de la categoria reina es posin en perill. A Barcelona, Alex Rins,

per tant, s'ho mirarà des de casa seva a Andorra. El seu company de marca, Jack Miller, assegurava que 19 pilots de MotoGP no volen anar a l'Emirat del Golf per la situació de conflicte a la zona.

Jo no hi vull anar, com tothom. Som 19 pilots que no volem. No hem de competir en aquestes condicions. Hem estat molt clars. Aviam què passa, però els pilots estem units. Nosaltres hem pressionat MotoGP tant com hem pogut i ho hem fet per tothom. El 50% del paddock no hi vol anar. No entenc per què hi hem anat. No entiendo por qué necesitamos eso.

Catalunya al dia amb Estel Batet.

Doncs vinga, de seguida resolem el concurs del Catalunya al dia. Avui dilluns tocava pregunta d'història. Recordem quina era, Quim.

El març de l'any 1951 Barcelona va fer la primera mobilització ciutadana des del final de la Guerra Civil, una protesta de dues setmanes. Quina en va ser la causa? Amb la A us proposàvem que la resposta fos. L'augment del preu del pa. Amb la B. L'obligació d'anar a missa almenys un cop a la setmana. O amb la C. L'increment del bitllet dels tranvies. I la resposta correcta. És la C, la pujada de 20 cèntims en el preu del bitllet del tramvia que quedava molt per sobre del que es pagava a Madrid. Durant dues setmanes, milers de ciutadans van fer un boicot actiu i van deixar d'agafar el tramvia. Finalment es va anul·lar la pujada de preus i el governador civil i l'alcalde de Barcelona van ser destituïts.

Doncs vinga, una cosa més. Demà tornarem al Catalunya al Dia amb més històries i més preguntes que acabeu de passar. Un bon dilluns.