Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 04/11/2026

Catalunya al dia. Amb Estel Baté. L'Agència Catalana de l'Aigua ha obert un expedient sancionador a l'empresa Icing Recycling, dedicada a reciclar residus metàl·lics i que està situada a l'antic polígon d'Arbúcies. El motiu per obrir-los expedient, l'abocament d'aigua residuals en una riera del Montseny, la riera Xica, que va aparar a la riera d'Arbúcies i que acaba desembocant a la Tordera. La que ha fet dues inspeccions i en els dos punts no autoritzats on s'han fet aquests abocaments, les analítiques indiquen que hi ha restes d'amoni, de fòsfor, de crom, d'alumini, de ferro, de coure o de zinc que superen els límits permesos. L'alcalde d'Arbúcies demana a la Generalitat que els traslladi els resultats d'aquestes proves i que actuï.

S'està creant una psicosis de malaltia, d'un tema de salut. Que tot està bé ajudarà molt a tranquil·litzar tothom. I si està malament, els posi la sanció corresponent que els faci tancar el temps que els hagi de fer tancar.

Van aixecar la llibre sobre els abocaments a la Riera als veïns de la zona. Fa temps que es queixen del fum, de la pols i del soroll que surt d'aquesta fàbrica i alerten del risc d'episodis com aquest.

El que fan és triturar-ho i esmicolar-ho. Aleshores, com que tot és aire lliure i no hi ha cap mesura de protecció, surten disparades cap a la carretera que passa

justament a tocar la sàbrica. Restes metàl·liques adverteixen que això ha passat diverses vegades. L'entitat Preservem el Montseny denuncia a la seva pàgina web que dissabte passat justament un objecte metàl·lic d'uns 350 grams va impactar contra el parabrisa d'un cotxe que circulava per la carretera just davant de l'empresa de Sint Recycling. Per tot plegat, han convocat una acció de protesta per dissabte 21 de novembre. Catalunya al dia. De seguida us explicarem tot el que sabem d'aquest cas, dels abocaments d'aquesta empresa de reciclatge de residus metàl·lics a arbusties. També avui tenim dues noves dades, i no pas bones, sobre l'ús del català. Només el 15% de nens i joves que van a l'esflai parlen entre ells en català. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel.

L'ús del català puja una mica quan els nens i joves s'adrecen als monitors. La meitat en aquests casos ho fan en català. Ho indica un estudi de Fundesplay i la Universitat de Girona. Uns resultats que admeten que els han sorprès.

Probablement no esperàvem aquests resultats tal qual han sortit, perquè en l'àmbit del lleure és un àmbit on seria relativament fàcil i jo crec que és un dels àmbits privilegiats.

També parlarem del primer inventari de llacs, estanys i basses del Pirineu.

N'hi ha més de 6.300 que per primer cop han quedat amb noms, mesures i ubicacions a fi de facilitar la feina als estudiosos.

Hi ha una certa necessitat d'una eina que harmonitzi una informació de catàleg, que quan vas a fer un estudi és molt habitual que hagis de calcular aquestes coses, doncs aquí ja es donen fetes.

Ja han quedat registrades en aquest catàleg. I avui us presentarem també un mamífer parent d'hipopòtams i balenes que va habitar Catalunya a la Conca de l'Ebre concretament fa 30 milions d'anys.

Se lo coneix com a porc de l'infern i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Cruz de Font de Sabadell ara n'ha fet una reconstrucció inèdita. Té una quantitat de nens

tremendes amb unes canines que fan por. Pensa que la boca s'obria com la d'un cocodril. Havia de ser espantós trobar-te un animal d'aquests i sort que ja estan extingits.

Mirem també cap a les carreteres per saber si hi ha cap incidència important a aquesta hora, també als transports públics. Equip viari, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia. A aquesta hora destaquem que un accident obligat allà a la Nacional 2, a Girona, hi ha retencions d'un quilòmetre en tots dos sentits de la marxa. L'antitud també a la C61, Arenys de Munt, en tots dos sentits, aquí per unes obres i pel que fa a l'àrea de Barcelona, més tranquil·litat, sense incidències ni retencions destacades. I pel que fa al temps, avui ho acabem de confirmar, ha arribat el fred. Francesc Mauri, bon dia.

Bon dia. Sí, ha arribat el fred i aquesta matinada, després d'un dia i més aviat hivernal que no pas de tardor, doncs s'ha mantingut. La propera nit encara serà prou freda, però en dies posteriors va cap amunt. El termòmetre primer, pujaran les mínimes, i la setmana que ve, tan mínimes com màximes. Podríem dir primera urpa amb característiques hivernals, dura poc, però en definitiva roba de bric. Avui, però, amb un dia ben diferent al d'ahir, assolellat a moltes comarques, tot i que ha començat amb núvols baixos o boires en algunes zones fondes de l'interior i en algunes àrees del Pirineu, sobretot les valls. Demà, petita recolada del temps estable, roixats dispersos, més núvols per tornar

al sol divendres. Doncs tornem a preparar els paraigües, gràcies, Francesc. I en esports, Montserrat, ja tenim una última hora del Barça. Sí, el migcampista del Barça, Rodri, és baixa, segura, per diumenge contra l'Atlètic de Madrid a la Lliga i ja es veurà com evoluciona. Avui li han fet proves, té una petita lesió al bíceps femoral de la cama dreta. Per tant. Baixa per diumenge contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes van superar i 3-0 l'Aston Villa a la Champions. Pel que fa a l'Espar Girona de bàsquet, juga avui a la pista de l'Ostrava a l'Eurocup femenina. Ai, victòria de l'equip masculí a la FIBA i Europe Cup. El president de l'Ilerna, Lleida, de bàsquet, Albert Aliaga, llança un missatge de tranquil·litat davant la situació esportiva de l'equip, però al mateix temps fa un toc d'atenció als jugadors. 5 partits que perden. I els camps de golf d'Infinitum a Salou acullen aquesta setmana l'escola de qualificació del DP World Tour. Més de 150 jugadors busquen la targeta per la pròxima temporada entre ells a Barcelona i Pablo Larrazabal. Doncs tot això, el Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la sotsa edició, amb l'Aurora Guindo, la producció, amb en Dani Jiménez, el control tècnic, i amb en Miquel Jario, el control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

L'Agència Catalana de l'Aigua ha obert un expedient sancionador a una empresa de reciclatge de residus metàl·lics d'arbúcies. Per què? Doncs pels abocaments d'aigua residuals en una riera del Montseny. Un grup de veïns, alerta de l'impacte, exigeix que tanqui i convoca una manifestació per dissabte 21 de novembre. Des de l'Ajuntament reclamen a la Generalitat que els informi dels resultats de les inspeccions i prengui mesures contra aquesta empresa.

Es diu Actividades Integrales Costa Brava, amb el nom comercial Athin Recycling. És una de les grans empreses de reciclatge del país. Amb molts anys d'experiència, en la seva pàgina corporativa, precisament, posen valor al seu compromís mediambiental. Erbúcies i recullen tot tipus de residus metàl·lics. Processen 150.000 tones l'any amb l'objectiu de separar-los i transformar-los i que tornin a la cadena industrial.

Doncs aquest és el perfil en la descripció d'aquesta empresa de Sint Recycling. Anem a Girona. Félix Martín, bon dia. Hola, bon dia. Quina és la conclusió de l'expedient sancionador que els ha obert l'Agència Catalana de l'Aigua?

Doncs des de la que han confirmat al Catalunya al Dia que després de dues inspeccions que van fer el mes de maig han constatat l'abocament d'aigües residuals en

concret en dos punts no autoritzats a la riera Xica, a Arbúcies. Les analítiques que hi han fet hi van trobar restes, entre d'altres, de moni, fòsfor, crom, alumini, ferro, coure o zinc, amb paràmetres no autoritzats que superen els límits permesos. Siguin tots aquests elements, evidentment, procedents d'aquests residus que trituren i després reciclen. Per això, els han obert un expedient sancionador i ara l'empresa hi pot presentar al·legacions. I sabem quines al·legacions? Si és que en presentarà, sabem què hi diu l'empresa, tot això? A veure, avui hem insistit, i més d'una vegada, de parlar-hi, però no ha estat possible. Sí que arran de les primeres inspeccions que es van fer des de l'ACA, n'hem parlat més d'una ocasió, des de l'empresa Jabandí fa uns dies a Trescat, que havia estat una incidència puntual i que ja s'ha arreglat. Escoltem Joan Catmajor, que és el CEO de l'empresa Actividades Integrales Costa Brava.

Vam tenir una incidència que la vam solventar el més ràpid possible. Hem anat més enllà, hem comprat uns equips auxiliars. Crec que és indispensable que les empreses puguin conviure amb el territori. Per situar-nos una mica,

aquesta planta de rústies està situada a tocar de la carretera G550, a l'antic polígon del poble, està envoltada de boscos i de muntanya i és molt a prop del parc natural del Montseny.

Sentíem aquest CEO de l'empresa en sí en declaracions, no pas d'ara, sinó que com que no és la primera vegada que hi ha polèmica amb aquesta empresa, ell parlava d'aquesta convivència de la seva activitat amb el territori. Això convence els veïns d'aquesta zona?

Jo diria que gens ni mica. Fins i tot hi ha un grup que han fet una associació

que han batejat amb el nom de Preservem el Montseny. Es queixen del fum i de la pols que surt d'aquesta empresa, també del soroll, de l'impacte alumínic, del trànsit continu de camions, evidentment, però sobretot dels abocaments continuats que hi ha en aquesta riera. Això ens ho explicava la presidenta del col·lectiu, l'Olga Riera.

Està provocant danys de vessaments que no són puntuals, sinó que són recurrents. Vessaments de gelatines grisoses i que són restes del decantament del procés de reciclatge, que hem pogut comprovar amb analítiques que té un alt contingut de contaminants de tots tipus. Això, per una banda, que va parar en una riera, que és una fluent de la riera d'Arbúcies, que va directa a la Tordera,

I, Fèlix, hem vist també a la web d'aquesta associació del Preservem Montseny algunes de les peces que han pogut recollir, que han sortit disparades d'aquesta empresa. Diuen una, dissabte passat, el 31 d'octubre, va impactar el parabrisa d'un vehicle i, clar, alerten del risc que això pot tenir si impacta contra un ciclista o

un passejant en aquesta zona. Publicaven això a les xarxes socials. Cal veure si han presentat alguna denúncia o no.

A tot això, què hi diu l'Ajuntament? Perquè, clar, hem sentit els veïns, que s'han agrupat també en aquesta associació Preservem el Montseny, que és qui ha convocat aquesta acció de protesta el 21 de novembre. Hem intentat parlar amb l'empresa, que no ens ha volgut dir res. L'Ajuntament què hi diu? Doncs que des de l'ACA s'analitzi l'estat de la Riera i que el Departament de Territori facin una campanya de vigilància de la qualitat de l'aire de forma periòdica. I no només el nucli urbà d'Arbúcies, també les urbanitzacions més pròximes. L'alcalde Pere Garriga exigeix que informin l'Ajuntament d'aquests expedients i,

sobretot, que aquests estudis siguin públics.

Perquè, si no, s'estan creant unes psicosis de malaltia, d'un tema de salut a Arbúcies. I això no és bo. Per tant, si nosaltres tenim les dades que ha tret l'ACA sobre contaminació de l'Ariera Xica, si ha de tenir qualitat ambiental sobre la contaminació de l'aire, etc., doncs nosaltres aquestes dades les volem fer públiques. I si està malament, la Generalitat, com a responsable màxima i única en aquests temes de residus, tot això, doncs que els hi posi l'ascensió corresponent, que els faci tancar al temps que els hagi de fer tancar,

Ací en aquesta empresa és propietària del polígon de

Ací en aquesta empresa és propietària del polígon de Can Aulet, que abans havia estat ocupat per una empresa de fabricació de peces de l'automoció i també per una carrocera de fabricació d'autobusos, la Noge d'Arbúcies. Té més de 150 treballadors i expedients a banda, doncs ja preveu ampliar el volum de reciclatge i també ampliar plantilla. Entesos, doncs Fèlix, anirem seguint com acaba aquest expedient sancionador. Gràcies i bon dia. Bon dia.

3 minuts i mig ja haurem arribat a un quart de dues del migdia. Una xifra, ara un percentatge baix. Només el 15% dels infants i joves que van a l'esplai fan servir el català per parlar entre ells. Això, malgrat que 3 de cada 4 monitors sí que se'ls adrecen en aquesta llengua. És la conclusió d'un estudi de Fundesplai sobre la funció socioeducativa d'aquests centres que ha elaborat la Universitat de Girona. Miquel Jarque, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Quina llengua fan servir els nens quan s'adrecen als monitors? Doncs també amb les notícies,

la meitat asseguren que ho fan en català. Ara bé, quan parlen amb els companys, l'ús del català cau de manera pronunciada. Només l'utilitzen un 15,4% dels infants i joves. El 46% dels encastats diuen que parlen en castellà i la resta fan servir les dues llengües. En parla l'autor de l'estudi catedràtic de pedagogia de la Universitat de Girona, Pere Soler. Probablement no esperàvem

aquests resultats tal qual han sortit. És veritat que la situació no va en la direcció que hauríem d'anar i això és una dada més que reafirma que estem en un moment d'estancament o de retrocés del català, diguem-ho així. Perquè en l'àmbit del lleure és un àmbit on seria relativament fàcil i jo crec que és un dels àmbits privilegiats on pots aprendre la llengua d'una manera més natural, espontània, divertida, lúdica.

És una recerca, com dèiem, de Fundesplay amb la Universitat de Girona i a banda d'analitzar la llengua en què parlen els nanos, els joves i també com s'adrecen als monitors, també es fixa en com els infants perceben la discriminació.

Sí, una discriminació que ells noten principalment a l'escola. I poc a l'esplai diari. Per tant, el consideren un espai segur. Un 15% dels infants asseguren que han patit discriminació a l'escola pel seu origen cultural o pel seu aspecte físic, mentre que l'esplai és percebut, com et dèiem, com un espai segur i el percentatge no arriba al 3%.

És un espai obert segurament amb equip de monitors i monitores que estan a prop del nen i probablement aquest nen o aquesta nena et troba referents amb molta més proximitat i facilitat que no a l'aula. També té de tradició el costum de parlar molt més de com te sents, com estàs, com t'ho has passat. Al final es fan moltes assemblees, hi ha molt de treball amb el propi grup.

En aquesta recerca de la Universitat de Girona hi han participat més de 870 persones, entre infants, joves i monitus, i de 44 esplais diaris i de cap de setmana.

Parlem de la FACAR, que és la federació que agrupa les associacions de famílies dels centres públics. Demana a les escoles que aixequin el boicot a les sortides i a les colònies i que ho substitueixin per una campanya d'insubmissió en el copagament de les quotes. Creuen que aquesta seria una mesura de pressió més eficient per obligar el govern a reprendre les negociacions pel problema de finançament que generarien. Anem a Barcelona per ampliar-ho. Tenim una unitat mòbil amb en Martí Cuní, la Sara Cañete. Sara, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Doncs mira, si des de la FAC el que diuen és que la suspensió d'aquestes sortides i colònies és una mesura de pressió que van engegar els docents al curs passat, però que no ha fet reaccionar, consideren, el govern. Insisteixen, però, que aquestes activitats s'han de compensar i s'han de blindar. De fet, això ho explicàvem ahir, havíem presentat aquesta petició al departament, però com a mesura de pressió, com dèiem, no la consideren eficient, i el que plantegen ara és substituir-la per una campanya de no cobrament de les quotes que paguen els pares també als centres públics. Creuen que aquesta és una mesura de pressió que faria evident, a més, l'infrafinançament dels centres públics i això sí obligaria el govern a moure fitxa o a explicar-li a Don Gasull, que és la directora de la FAC. Creiem que el no cobrament de quotes a les famílies sí que poder el faria moure,

perquè això significaria tenir un problema molt gran, perquè el pressupost de despeses en funcionament de centre que tenen els centres actualment està completament infravalorat, perquè el Departament s'ha acostumat a que els centres educatius demanen aquestes quantitats a les famílies i per tant no li estan demanant al Departament d'Educació. La FAC ha presentat avui el seu darrer informe sobre l'estat al dret a l'educació amb diagnòstic i en reptes i ha posat l'accent en la necessitat de revisar la planificació de places, el finançament i la dotació de l'escola inclusiva per tenir, diuen, un sistema educatiu públic fort. Sobre aquest darrer punt, sobre la revisió del model d'escola inclusiva, també ha retret el govern que en qüestioni el funcionament quan és el responsable de no haver invertit, diuen, els recursos suficients. I lamenta que es prenguin decisions pel que fa a aquesta revisió en base a estats d'opinió i no a evidències. Diuen que les evidències que hi ha actualment sobre el model d'escola inclusiva mostren que l'alumnat sí que aprèn en aquests contextos. Sara, i aquesta campanya d'insubmissió, que ara diu a punt a la FAC que seria potser una mesura de més pressió, és el que ja s'havia començat a aplicar a alguns centres de Barcelona, que ens ho havies explicat? Sí, de fet ho vam poder explicar. Una escola de Barcelona, dic de memòria l'escola El Turó, situada a Nou Barris, era la pionera, crec.

Perquè aquest curs ja ho havien aplicat i a partir d'aquesta proposta, que també es va compartir amb la FAC, imagino que els ha semblat prou interessant com per ara fer aquest intent de proposar-la, estendre-la a la resta de centres. De moment sabem que hi ha aquesta primera escola i quan vam parlar amb ells ens van dir que hi havia dos o tres centres més de Nou Barris que, com a mínim, la FAC s'havia votat i s'havia votat de manera favorable, de manera que es materialitzaria a partir del curs que ve. Ara la crida ja ve directament de la Federació, de l'entitat que els fa de paraigües a totes, i veurem si aquest altaveu fa que aquesta campanya prengui volada amb més o menys força. Molt bé, gràcies, Sara Cañete. Bon dia. Bon dia.

És un quart i tres minuts de dues. Un home ha reconegut aquest matí a l'audiència de Lleida haver agredit sexualment les seves tres nebodes entre els anys 2019 i 2024. La Fiscalia, que demanava 65 anys de presó, ha rebaixat finalment la petició de pena. L'home porta dos anys en presó preventiva. Anem cap a Lleida. Genís Casanovas, bon dia. Bon dia. Quants anys de presó ha demanat,

doncs, finalment, la Fiscalia? 53 anys i 6 mesos. Aquesta és la pena de presó que ha demanat avui la Fiscalia durant el judici a l'acusat després d'haver agredit sexualment i en repetides ocasions les seves tres nevodes. Això suposa 11 anys i mig menys del que s'havia demanat inicialment, tot i que es mantenen els 90.000 euros d'indemnització per a les víctimes, que en el moment dels fets eren menors d'edat. Durant el judici celebrat aquest matí, l'acusat ha reconegut els fets.

La defensa i l'acusació particular s'han mostrat conformes amb la petició de la Fiscalia i el judici ha quedat vist per sentència.

I han detingut un home de 48 anys per fer tractaments de medicina estètica sense titulació en una clínica clandestina de l'esquerra de l'Eixample de Barcelona. Està acusat d'intrusisme professional, de lesions, de delicte contra la salut pública i d'estafa. És, a més a més, la segona vegada que muntava un xiringuito estètic a Barcelona. Fa dos anys que el Departament de Salut ja va ordenar el tancament d'una altra clínica vinculada també al principal investigat. Miquel, és una investigació que comença per una denúncia d'una pacient.

Sí, i a finals d'abril, quan aquesta pacient va denunciar deformacions al rostre per lesions i efectes secundaris després de sotmetre's a un tractament estètic i que no li volguessin tornar els diners. La víctima havia contractat diversos tractaments facials amb sessions de bòtox i àcid hialurònic per un import de 2.600 euros. Fan una crida a les persones que s'han pogut fer tractaments en aquesta clínica del carrer Mallorca de Barcelona perquè s'adressin a denunciar els fets a la comissaria de l'Eixample. Així ho ha explicat aquesta emissora el subinspector dels mous d'esquadra, Josep Maria Pujol. Bàsicament ens arriba

per una denúncia d'una víctima que fer el tractament i posar-li productes que no són legals va tenir una contraindicació i va tenir repercussions a nivell de salut mental. Aprofito per fer una crida si alguna altra persona es troba en aquesta situació o ha tingut alguna reacció pel tractament rebut.

Dijous passat, al lloc on s'aplicaven els tractaments, els agents hi van trobar xeringues, vials de bòtox, àcid hialurònic i anestèsics. Serien productes que

no són legals al nostre país i que, per tant, no podien ser posats en els tractaments.

I és notícia també de fa poca estona. Hi ha hagut una nova detenció d'una persona vinculada als canals de blocos que van promoure els aldarulls el 24 d'octubre a Barcelona. Sí,

ha estat una operació conjunta de la Policia Nacional i els mons d'esquadra. Han detingut una jove de 18 anys. Segons la policia, promovia i coordinava accions a través d'un canal de WhatsApp de forma activa. És la setena detenció per aquests fets a Catalunya. Dos són majors d'edat, recordem-ho, han ingressat a la presó provisional. Sense fiança, hi ha un menor internat en un centre de règim tancat i dues noies menors que han quedat en llibertat.

Molt bé, gràcies, Miquel. Bon dia. Bon dia. I la justícia dona la raó als veïns del Bloc Tarragona, l'edifici de 120 habitatges de Barcelona que fa uns anys la propietat va voler convertir en pisos turístics. El Tribunal Superior de Justícia ha estimat un dels recursos que va interposar l'Ajuntament i ha retirat definitivament la llicència turística d'un dels pisos on encara hi viuen llogaters, en Alfonso. Dels 120 pisos del Bloc Tarragona, ara n'hi ha 33 per a turistes i 9 de lloguer de temporada. I la convivència és molt complicada, com explica l'Enric, que fa 25 anys que viu al Bloc.

Tiren polides per tot arreu, tenim vomitades al pati, gent dormint perquè s'han equivocat i no saben en quin pis està, dormint a les escales, algo insuportable.

Els 78 pisos restants tenen llicències turístiques que l'Ajuntament va poder aturar temporalment. Ara el TSJ n'ha retirat una de forma definitiva i això pot marcar un precedent, com explica Rebeca Pérez, portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya.

Existeix el precedent jurídic, existeix la jurisprudència que va creixent i que sí que ens va a favor i el podem utilitzar com una eina perquè els següents pisos també es puguin aturar les llicències turístiques.

Doncs justament per contribuir a resoldre el conflicte habitacional, també per encarar nous reptes derivats del canvi climàtic, s'ha proposat el gran aparador de les solucions urbanes intel·ligents. Aquests dies es fa l'Smart City Expo World Congress a la Fira Gran Via de l'Hospitalet, amb més de 1.200 expositors, més de 1.000 ciutats representades i més de 27.000 professionals que passaran per aquesta fira. David Àngela, el futur ja és aquí, podríem dir.

Hola Estel, bon dia. Doncs ben bé aquí no, però pel que ens diuen a la Xina sí que ja hi ha arribat el futur. Allà, per exemple, ja hi funcionen els taxis voladors autònoms, és a dir, sense pilot. L'empresa xinesa HeHank ja està operant amb aquests taxis allà en el seu país i ara està treballant per introduir aquest aparells aquí a Europa. Carlos Ortega és el vicepresident de l'empresa aquí al continent i en fer servei a un client que justament ja els ha utilitzat.

No sólo el transporte de pasajeros punto a punto como sátel, nuevas experiencias para los turistas en cuanto al turismo aéreo que puedan ver las ciudades a vista de pájaro y luego evidentemente servicios de emergencias ¿no? poder mandar una tripulación médica atender un evento o rescate de personas". De hecho, tengo el vídeo aquí para

dar fe de que ha sido así, que no estoy mintiendo.

Y la verdad es que es una experiencia.

Bueno, es el Uber del futuro, pero para el próximo jueves, no dentro de dos años o tres.

A banda de la mobilitat i la connectivitat, a la fira també s'hi troben moltes propostes per combatre els efectes del canvi climàtic. En Tiago Márquez és el CEO de Greenmetric, una empresa que desenvolupa sistemes de deteccions

precoces d'inundacions a les ciutats amb un sistema d'ascensors.

Estamos también desarrollando capacidades predictivas que utilizamos un histórico de tres años y con esta información creamos modelos predictivos que nos avisan aún con más antelación, que puede ser de dos a seis horas y permitir a las autoridades de emergencia enviar vehículos, recursos para cerrar una calle o un puente o evacuar un edificio o un barrio.

D'altra banda, aquest any s'exposen al Saló 50 solucions climàtiques dins d'una cúpula en un espectacle immersiu. És el Terra 50, extracte de solucions que ja s'han aplicat amb èxit en una trentena de ciutats.

Doncs solucions per fer front al canvi climàtic que passen des de com fer front a inundacions sobtades, però també. Saqueras. La regeneració, més que no pas la desalinizació, és la solució més sostenible i més eficaç per tenir aigua en temps de saquera. Aquesta és una de les principals qüestions que s'han posat sobre la taula, en aquest cas a les jornades que es fan avui a Banyoles, al Pla de l'Estany, on s'analitza si ens estem preparant prou per afrontar la pròxima saquera, que vindrà, segur que vindrà. Banyoles, Clara Jordan, justament les comarques de Girona es tiraran endavant un projecte que fa un pas més enllà perquè l'aigua no tan sols es regenera, sinó que es converteix en potable. Sí, Estel, és el projecte Aiguaneix, única a Catalunya, que no tan sols regenera l'aigua, sinó que la purifica i la retorna a l'equífer. La prova pilota Roses ha funcionat i ara està previst que es faci la primera planta a llençar. Es calcula que s'hi podrà produir el 30% de l'aigua que es consumeix en un any, com explicava Banyoles. El director tècnic del Consorci d'Aigües de la Costa Brava, Lluís Sala.

La sequera està un 30% més lluny, perquè un 30% de l'aigua ja ens la produiríem nosaltres mateixos. Creiem que de mica en mica no hauríem de tenir equífers postaners, buits i salinitzats, sinó plens d'una aigua amb qualitat suficient com per, fins i tot, tornar a ser utilitzada en l'abastament.

I, Clara, per què ara creuen que és millor regenerar i no dessalinitzar? Doncs directament perquè és molt més sostenible, com explicava el director de l'Observatori Fabra, Javier Martín Vide.

També la dessalació, en alguns casos, però és una aigua que costa molt, que té un impacte també al medi, és l'aigua regenerada, que és la més sostenible, és local, sempre tindrem perquè sempre tenim aigües, generem aigües brises.

Per això els experts esperen que la generació i gestió de l'aigua regenerada queden recollits a la futura llei de la transició hídrica que ara es debat al Parlament.

Doncs tornant a les fortes pluges al Vendrell, aquest migdia s'està col·locant un nou pont sobre la riera de l'Abisbal que substitueix l'antiga passera que es va enderrocar a principis d'any. El nou pont, segons l'Ajuntament, resistirà millor als episodis de riuades fortes. Corresponsal al Baix Penedès, Montse Generri, va, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Ho podeu sentir avui, els treballs per col·locar el Gran Pont Vermell en una grua arriben al seu punt culminant. El risc d'inundacions per la baixa alçària de l'anterior pont va portar l'Ajuntament, dirigit per l'alcalde Kenneth Martínez, a enderrocar l'antiga passera el mes de gener i substituir-la per un pont de vianants, un dels grans projectes d'aquest 2026 al vendrell.

La substituïm per un pont, un pont en aquest cas amb la supraestructura de sustentació en vertical, arançada, amb un arc que canviarà el perfil d'aquesta part del vendrell.

Avui hi ha expectació per l'enlairament, per dir-ho així, del nou pont fins a la seva col·locació. Hi ha opinions per tots els gustos. Sentim el Josep Anton i també la Maria Teresa.

El van treure per evitar que acumulés brossa de l'aigua, però aquest és igual de pla, vull dir que fa l'efecte que no varia gaire.

N'han de posar una. No havíem d'estar tant de temps sense passarel·la, perquè jo tinc amistats d'aquest barri d'aquí i han de sortir a la carretera per traspassar.

El Joaquín i l'Araceli no acaben de veure que s'hagi prioritzat aquesta inversió.

Es un capricho porque el puente que había, que era un puente resistente, era un puente que estaba muy bien.

Todo lo que se haga bien para el pueblo está bien, pero hay cosas que corren más prisa. I aquí ho aplaudeix, com el Simón.

Estoy contento. Me gusta, además, mucho más que lo que había antes.

L'obra s'emmarca en el projecte de renaturalització de la riera per fer un entorn més amable, amb menys formigó i més vegetació i que tingui més amplada.

La plataforma Trens Dignes de les Terres de l'Ebre demana més seguretat a les línies de busos interurbans que connecten el Baix Gibre i el Montsià. A banda, també reclamen a l'Ajuntament de Tortosa un canvi en el funcionament que tindrà el nou aparcament que hi haurà al costat de l'estació de tren. Tortosa, Jordi Barranca. Hola Estel, bon dia.

En el cas dels autobusos interurbans, assenyalen sobretot les línies que venen de la Ràpita, el Montsià o l'Aldea Quilbagebre, com les que més gent porten que no va asseguda. Cinta Galeana, portaveu.

Ens poden dir que és legal, sí, però també és molt perillós. Però nosaltres el que estem denunciant és que són rejectes molt llargs i per carretera, que només que hi hagi un moviment brusc o una frenada, Una petita topada, hi ha gent que pot anar al terra i fer-se molt de mal.

Pel que fa a l'aparcament als antics terrenys de DIF, ara està en marxa la seva construcció. L'espai pretén resoldre els problemes actuals d'aparcament al centre de la ciutat. L'Ajuntament contempla que sigui gratuït durant dues hores i mitja i a partir d'aleshores el vehicle s'hauria de canviar de lloc. Un fet bastant difícil, segons denuncien des de la plataforma.

Aquí a Tortosa ve molta gent dels pobles d'alrededor i d'entitats municipals descentralitzades a treballar a Tortosa que no poden canviar el cotxe de lloc cada dues hores. I després un altre cas que se'ls pot donar és gent que ve també dels pobles i ha de deixar el seu cotxe tren a Tarragona o a Barcelona en tren o en autobús. A l'aparcament hi cabran 201 vehicles i 83 motos. Hem arribat així a dos quarts de dues del migdia. De fet, passa ja un minut. Al Pirineu hi ha més de 6.000 llacs, estanys i basses. Ara, per primer cop, es poden trobar tots en un catàleg que recull totes les seves dades, com les mesures, els noms i les ubicacions. Joaquim Albalà té bon dia. Hola, Estel, bon dia. I volen que això serveixi com a base per a tot tipus d'investigacions. Exacte, vol ser un catàleg, un inventari, perquè totes les cerques que es facin al voltant

d'aquests estanys parteixin del mateix lloc i no hagin de perdre el temps buscant i mesurant cadascun d'aquests llacs i basses. Un dels seus autors és l'investigador del CREAF, Jordi Catalán.

Ho hem fet gairebé com una eina per posar al servei de la gent que estudia això. Hi ha una certa necessitat d'una eina que ens posi, harmonitzi i ens referim de la mateixa manera a cada una de les coses. Una informació de catàleg, que quan vas a fer un estudi és molt habitual que hagis de calcular aquestes coses, doncs aquí ja es donen fetes.

És un catàleg que és el resultat de dècades de recerca i de recollida de dades. Una de les novetats és que, a més dels estands grans, també recull basses molt petites, de fins a dos metres quadrats, i que fins i tot desapareixen a l'estiu, però que poden tenir

un gran interès científic.

Les basses són, en molts aspectes, més interessants que els estanys, en el sentit que hi ha més diversitat d'insectes, d'infibis, de plantes.

Llavors, molts naturalistes, diguéssim, que no estudien els estanys per ells mateixos, però estudien tots aquests grups d'organismes, també els pot ser molt útil, això, no?

I tot plegat servirà, per exemple, per comparar els estanys i basses del Pirineu amb els de la resta del món, i per estudiar, per exemple, els efectes del canvi climàtic.

I parlant d'estanys i de llacs, al pantà de la Llosa del Cavall hi ha un nou habitant. És una medusa d'aigua dolça, que és una espècie invasora, procedent, en aquest cas, de la Xina, Joaquim. Exacte, l'han localitzat els agents rurals en aquest embassament del Solsonès. L'espècie es diu Graspedacusta sauerbayi, però en podem dir medusa d'aigua dolça, que és més fàcil, i és molt petita. Fa fins a dos centímetres i mig i és pràcticament transparent. Té uns 600 tentacles, però no és perillosa per a les persones perquè és tan petita que les picades ni es perceben. Però sí que suposa un risc per als ecosistemes perquè s'alimenta dels petits organismes que diuen el seu hàbitat i, per tant, fa una competència important als peixos i la resta d'animals i pot alterar la cadena tròfica. I clar, doncs, com que és una espècie invasora i comporta tots aquests riscos, ara intentaran que no s'estengui, no? Sí, els agents rurals faran el seguiment d'aquesta espècie i, sobretot, recomanen desinfectar bé les embarcacions que es facin servir al pantà per evitar que aquesta medusa es pugui moure cap a altres masses d'aigua. A Catalunya, en tot cas, no és la primera vegada que es detecta, perquè ja fa més de 50 anys que es va trobar

al pantà de Sau i a l'estany de Banyoles i també s'ha detectat al Pallars, al Bages o a la Garrotxa.

Molt bé, doncs gràcies, Joaquim. Bon dia. Adéu, bon dia.

I ara us parlem d'un mamífer emparentat amb hipopòtams i balenes que habitava Catalunya fa 30 milions d'anys. Un estudi de l'Institut Català de Paleontologia, Miquel Cruzafont, confirma la presència del conegut com a porc de l'infern a la conca de l'Ebre durant l'Uli Gosset i ara se n'ha fet una reconstrucció inèdita que, per cert, podeu trobar al portal 3catinfo per veure com era aquest animal, aquest mamífer. Coneguem més detalls d'aquest animal. Nom científic. Entelodon.

Nom popular. Port de l'Infern o Port Gegant. Parentiu llunyà. Tot i el nom i semblances amb un senglar, són més propers als hipopòtams i als cetacis, que són mamífers. Època en què va habitar Catalunya. Entre l'Eocè i l'Oligocè, fa 30 milions d'anys. Tipus d'alimentació. Tot i ser omnívors, eren uns grans depredadors i carronyers. Característiques físiques. Podia arribar a fer uns dos metres d'alçada, pesar entre 300 i 500 quilos i comptava amb una dentadura formada per 44 dents.

Des de Lleida, Sergi Guiu, bon dia. Bon dia. Tot i que fa ben poc que s'ha sabut que el port de l'Infern va habitar a Catalunya fa 30 milions d'anys, les restes fòssils que s'han analitzat ara es van trobar fa més de 50 anys, oi?

Doncs sí, va ser el 1970, en una capa de roca,

les obres de remodelació que s'estaven duent a terme a l'església de Rocallaura, a prop de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Concretament, es van trobar un fragment de mandíbula i dues peces d'endals. L'investigador. De l'Institut Català de Paleontologia Albert Vidal Martí explicava què feia dels entelodòntids uns mamífers perillosos.

L'animal aquest té unes característiques tremendes. Té una quantitat de dents tremendes, amb unes canines que fan por. Pensa que la boca s'obria com la d'un cocodril. Havia de ser espantós trobar-te un animal d'aquest i sort que ja estan extingits, perquè trobes això per la muntanya i tens un problema.

Ara els investigadors analitzen restes de fòssils

Ara els investigadors analitzen restes de fòssils en jaciments propers, com el que hi ha al Talladell, a l'Urgell, per descriure millor els entelodòntids que vagaven per la conca de l'Ebre. L'estudi inclou una reconstrucció científica inèdita d'un entelodòntid en el paisatge que envoltava roca lloura

realitzada per Jesús Gamarra, investigador també de l'Institut Català de Paleontologia.

Molt bé, gràcies, Sergi, bon dia. Bon dia. Dos quarts i sis minuts de dues.

I avui que tenim tantes informacions sobre ciència i natura, també li dediquem, com cada dimecres, la pregunta del concurs del Catalunya al dia, el nostre Trivial amb preguntes sobre el país.

Preguntes sobre ciència avui concretament, Quim? Sí, us preguntem.

El 22 de març del 2021 es va posar en òrbita el primer nanosatèl·lit català que va arribar a l'espai a bord d'un coet rus Soyuz-2 que es va enlairar des del Cosmodrome de Baikonur. Això és el Kazakhstan. Quin nom se li va posar?

Teniu, com sempre, tres possibles opcions de resposta. Amb la A. Nanocat. Amb la B. Robocat. O amb la C. Enxaneta. Doncs sabrem, quan falti un minut per acabar el programa, com es diu aquest primer nanosatèl·lit català que es va posar en òrbita.

Catalunya al dia.

Un parell d'informacions ara relacionades amb inversions en pressupostos per equipaments culturals. D'una banda, el campanar de Sant Climent de Taüll, que rebrà una inversió de més d'un milió d'euros per fer-hi obres de restauració i millora. És una de les tres actuacions aprovades a les comarques de Lleida amb el finançament del 2% cultural del govern espanyol. La Vall d'Avui, Pau Rovira, bon dia. Hola Estel, bon dia.

Doncs sí, el projecte té un pressupost d'1.033.000 euros i se centra en el Campanar de Sant Climent, un dels elements més emblemàtics del conjunt romànic. Una església consagrada l'any 1123 i que forma part del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. La intervenció vol actuar sobre el monument i millorar-ne també la manera com es mostra i es visita, a través de tres actuacions que detalla el gerent del romànic, Adrià Marín. La primera és les actuacions de consolidació de les

capes pictòriques exteriors del campanar de Sant Climent de Taüll, que fins ara estan molt poc estudiades i també servirà per a l'estudi d'aquestes capes. La segona, per a recuperar el toc manual de campanes de Sant Climent de Taüll. Recordem que aquest toc manual també és patrimoni material de l'UNESCO i a Sant Climent tenim un conjunt de campanes excepcional. I, en tercer lloc, també servirà per a millorar la il·luminació monumental.

El finançament arribar del programa del 2% Cultural. Aquesta no és l'única actuació patrimonial prevista a les comarques de Lleida. A Vinaixa, a les Garrigues, els ajuts permetran continuar la rehabilitació de l'església de Sant Joan Baptista i intervenir també en l'antiga muralla medieval de la Vila Closa i el Castell. Gràcies, Pau.

I també el Ministeri de Cultura ha aprovat gairebé 4 milions d'euros per la reforma del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El vaig emportar per convertir-lo en el futur museu Ticent. Segons l'Ajuntament, tres empreses s'han presentat al concurs per les obres i els diners de l'Estat permeten completar el finançament per poder començar-les, finalment. Laia Claret, en principi aquestes obres han de començar d'aquí a uns mesos, sí, no? Bon dia. Sí, exacte, hola, bon dia.

L'alcalde Carles Motes insisteix que han de començar a principis de l'any que ve.

El fet destacat és que després de molts anys de feina,

El fet destacat és que després de molts anys de feina, dificultats per trobar aquest finançament, finalment hem arribat en aquest punt de la licitació de les obres i l'inici de les obres

just a primers de l'any 2027 i l'obertura i l'acabament d'aquestes obres durant el 2028.

L'Ajuntament especifica que demà començarà a estudiar les tres propostes amb l'objectiu d'adjudicar el contracte abans de les vacances de Nadal. Són ofertes d'empreses amb expertesa en el sector segur a motes.

Tenen una experiència molt contrastada amb patrimoni molt important del nostre país. Han estat treballant en projectes molt importants.

Amb aquests 4 milions d'euros s'acaba el finançament per la primera fase del projecte, que és d'un total de 9 milions.

I ara us volem parlar de l'antiga presó de Pilats. Està ubicada a l'actual torre del pretori de Tarragona i ha estat declarada lloc de memòria democràtica per l'Estat. És un dels dos espais que han estat reconeguts a Catalunya. L'altre és la comissaria de la policia de la Via Laietana a Barcelona. Ho expliquem en aquest reportatge de Clara Echevarría Domingo amb el muntatge de Xavier Espelt. Amb aquesta declaració, l'Estat identifica i reconeix aquells espais vinculats a la lluita per les llibertats, la repressió i la defensa dels valors democràtics i,

segons els experts, la presó de Pilats, com a lloc de reclusió, representa perfectament aquests valors. La torre del Pretori va fer de presó provincial des de mitjans del segle XIX fins al 1953 i les xifres lligades a l'activitat penitenciària, sobretot durant la postguerra, són eloqüents.

Són els que van passar per la presó al llarg de 10 anys un cop acabada la Guerra Civil. És el nombre de presos que entre el 1939 i el

1940 van passar per una presó amb capacitat per un centenar d'interns. I van morir a conseqüència de les pèssimes i inhumanes condicions de vida. És la xifra de presos que en van sortir per ser afusellats en plena repressió franquista.

Pel director de l'Arxiu Municipal de Tarragona, Quim Nolla, l'objectiu és no oblidar

el que va passar i convidar la reflexió, sobretot als més joves.

A vegades hi ha gent jove que diu que la dictadura era molt millor. Molt bé, però què és per tu una dictadura? Saps que en un determinat de la teva vida no tindries llibertat sexual? Saps que en un determinat de la teva vida no podries. Prendre decisions com obrir com a dona un compte corrent. Saps que potser no podries viatjar sola sense el permís del pare o de l'home. Tot això són aquestes reflexions que a vegades aprofitem espais de memòria per a reelaborar una mica el discurs que si no potser no l'hem tocat gaire acadèmicament.

Ara hi ha uns 20 espais reconeguts arreu de l'Estat, dos dels quals a Catalunya, la Comissaria de la Policia de la Via Laguitana de Barcelona i ara la Presó de Pilats.

El municipi de Borbó també aspira a ser reconegut com a lloc de pas tant per a aquells que van fugir de la guerra i el franquisme com per als que van fugir del nazisme.

Catalunya al dia. Fa 100 anys, després del desastre de Noal, Espanya bombardeja el rift marroquí. El nombre de víctimes mai no s'ha pogut quantificar. I ara us parlem del documental Operació Hiperita, que obre avui la 21a edició del Festival Internacional de Cinema Memori Maj de Reus al Baix Camp. És un treball coproduït per aquesta casa, pel 3CAT, que investiga el paper de Catalunya en els primers bombardejos sistemàtics amb armes químiques sobre població civil durant la Guerra del Rif al Marroc fa 100 anys.

Bàsicament, el documental exposa el que els llibres d'història no expliquen. Hi ha moltes referències als bombardejos d'Espanya al nord del Marroc durant

la dictadura de Primo de Rivera, però no hi ha tants detalls

la dictadura de Primo de Rivera, però no hi ha tants detalls del primer atac amb armes químiques a la població civil i que productes com l'hiperita, el gas mostassa, es van fabricar aquí a Catalunya. Hem parlat amb el codirector d'Operació Hiperita, Tòrio Nensans. Ens explica per què.

És difícil perquè és incòmode. És a dir, van ser bombardejos sobre població civil que van contaminar l'aigua, que van contaminar els conreus, en els quals costa molt. És a dir, no hi ha xifres de morts oficials. I, diguéssim, això se suma a un altre episodi, diguéssim, que és que la guerra del Marroc, aquesta dels anys 20, diguéssim, és un episodi fosc per a Espanya.

Lorenz Sanz també ha explicat el paper de

l'electroquímica de Flisch, una empresa de titularitat alemanya que feia clor. Va ser un dels principals centres de producció d'armes químiques.

Flisch ho tenia tot. Tenia la connexió amb Alemanya, la base de producció que permitia la investigació i el desenvolupament ràpid de la producció, la recerca que hem fet. Diguéssim, tant en arxius de França com d'Alemanya, aquesta és la gran por, que Flix es pot convertir en una indústria de guerra química com aquella que diu d'avui per demà.

Val a dir que també hi va tenir un paper destacat la química a cross de Badalona. El documental, produït per TAC12 i coproduït per 3K, TRTB i la xarxa, també ha viatjat al Marroc. La codirectora Joana Zapata ens ha explicat que fins fa poc també era un capítol desconegut.

I al Marroc vam gravar a l'Historia de Mim Monazisa i també a un representant de l'Associació de Memòria del Rif, perquè d'uns anys cap aquí sí que hi ha hagut aquest intent de recuperació de la memòria respecte a la Guerra del Rif. Bé, diuen que de moment ni

a Espanya ni al Marroc han reconegut els fets ni les víctimes. Hi ha entitats que relacionen un augment dels casos de càncer a la zona amb els bombardejos amb armes químiques. La xifra de morts que van causar són una incògnita. Operació Iparita obre avui al Festival Memoria i Imatge a les 9 del vespre al Teatre Bertrina de Reus i després, per cert, hi ha també una xerrada amb els dos directors que acabeu d'escoltar al Catalunya al Dia.

Doncs aquest és el resum d'aquest documental d'operació i perita que avui obre el Memorimage a Reus i un resum que ens ha fet des de Tarragona en Ricard Boigas.

Per primera vegada, la història de Catalunya s'explica amb una concepció femenina en el llibre Història de les Dones. En el contingut hi han col·laborat 91 persones sota la direcció de la catedràtica Montserrat Duc. En total, han recuperat un centenar d'episodis de diferents àmbits en què les dones van tenir un protagonisme decisiu. Ens ho explica des de Barcelona, la Montse Caps. Des de la prehistòria fins a l'època contemporània, el llibre recorre els treballs, sabers i maneres de fer de les catalanes en les relacions familiars, la reproducció, la religió, el món laboral o el pensament. Explora i revela com van participar les dones, per exemple, en el poder i els moviments socials, com explica la directora d'aquesta obra monumental, Montserrat Duc. Hem de dir que les dones

han estat excloses de les institucions fins al darrer terç del segle XX. Poques, poquíssimes, han detentat poder. En aquest sentit, les abadesses en serien un exemple. En canvi, veiem dones en molts moviments socials. Veiem les republicanes, també les catòliques, les milicianes antifeixistes, les exilades, fins a les feministes de la transició.

Un llibre d'alta divulgació que arriba en un moment en què els missatges de l'ultradreta i contra la memòria ha arribat als més joves.

Revelar-nos contra els discursos d'extrema dreta, avui en dia, és més factible fer-ho si tenim un coneixement d'una història, d'una història del nostre país, més inclusiva.

Edicions 62 publica el llibre que enllaça amb els tres volums que ha dirigit Borja de Riquet sobre la història de Catalunya.

I sobre una altra dona, justament, el Disseny Hub Barcelona obre avui al públic la primera gran exposició sobre Assumpción vestida, figura clau i injustament oblidada de l'alta costura del segle XX. La mostra reuneix fotografies, documents i peces icòniques de la dissenyadora barcelonina. Montse Mas, bon dia. Comparar a cualquiera con Chanel siempre se va a quedar corto, entendámonos. Pero es realmente para hacer un atajo rápido a una mujer que fue una gran pionera, como Chanel. Chanel introdujo el algodón en la alta costura, ya lo sabemos, en París, pero Bastida lo introduce aquí. Y como ellas son mujeres en una época muy complicada en un mundo de hombres. La mostra reuneix peces tèxtils, fotografies de moda i figurins originals, entre d'altres, que provenen del mateix The Hub i d'altres fons públics i privats, com el de la maniquí Vicky Ballarín. Tieta-àvia de la comissaria i que va treballar per a la dissenyadora durant més de 30 anys. En esta exposición se puede ver todo ese archivo inédito de Vicky Vallarin, pero también y sobre todo todos los fondos museográficos que tenía el diseñ. El diseñ tiene gran parte de la colección de figurines de Asunción Bastida, todas las revistas que ella lanzó, el boletín de la moda y muchas piezas textiles que, como es la primera retrospectiva de la dissenyadora, Entre la trentena de vestits exposats, destaca el gris perla de blonda amb què Lola Flores es va casar amb el pescaïll el 1957 i que va protagonitzar totes les portades de l'època.

De viure a Barcelona, construir la seva pròpia formatgeria al Moianès. Un projecte liderat per tres dones, novament dones joves, que han fugit de la ciutat per portar un ramat de 90 cabres i 350 ovelles. A més de gestionar una àmplia extensió de cultiu i de bosc, van començar a fer formatge a l'obrador compartit del PENS, el Lluçanès, i ara estan construint una formatgeria al costat del Corral, a Santa Maria d'Oló. Agafen el relleu a un matrimoni que jubila, perquè cap de les seves quatre filles vol continuar amb aquest ofici. Anem, doncs, cap a Santa Maria. Dolor, Nati Adell.

El projecte

es diu Verdissa, una planta resistent al canvi climàtic amb força per sobreviure en les pitjors condicions. Una manera d'explicar com van ser els inicis del projecte, quan tot semblava que els anava en contra. Ja sabíem de molta gent que estava plegant, també sabíem que hi havia molta dificultat a nivell d'accés a la terra i realment així ens ho vam trobar. Vam començar el 2022, el 2023 hi va haver una sequera molt, molt forta i això també era una adversitat i això ens espantava, però alhora amb moltes ganes és Júlia Casanelles, una de les impulsores del projecte al costat de Marta López i Helena Villamor. Tot i les dificultats dels primers passos, van continuar ramant. Cap de les tres sòcies ve de família ramadera, però fa anys que van decidir aparcar l'asfalt i apostar pel món rural. S'han format a l'Escola Agrària de Manresa i a l'Escola de Pastors de Catalunya, al Pirineu. Vam marxar de Barcelona bastant ràpid, bastant joves, vivint cada cop més en entorns rurals, vam estar treballant per altres, en alguns ramats, i allà vam veure que ens agradava, que teníem ganes de començar amb un projecte nostre, i llavors el 2022 vam decidir d'arrencar amb un ramat nostre i de tirar-ho endavant. Fa tres anys que laburen formatges ecològics a l'obrador compartit del Lluçanès, però volien fer un pas més. Van estar molt temps buscant la finca adequada per portar el seu propi negoci i, finalment, van fer una troballa. Van conèixer el Jaume i la Roser, un matrimoni que es vol jubilar, però sense relleu familiar. El negoci funciona i volien que tingués continuïtat. Sentim la Marta, que ara porta el ramat, i el Jaume.

Per nosaltres ha sigut increïble. És un privilegi tenir el Jaume i la Roser al costat perquè guanya el territori.

Sí, perquè d'altra manera, o millor això, es lloga una finca per tirar porins i és l'únic que no volíem. Volíem conservar el tema ecològic i cada cop entrar més en l'agricultura regenerativa i tot això, no?

Com un ramadet petit però que no es perdin les ovelles, no? I el Jaume, encantat.

Ens agradava que algú continués a la finca i amb l'activitat que fèiem, si no haguéssim anat reduint i haguéssim anat continuant, però és millor ja que algú agafi moltes ganes i pugui continuar.

Ara les joves ramaderes se paguen un lloguer per la finca i van comprant de manera progressiva tota la infraestructura. Van començar pel ramat d'ovelles i ara és el torn dels tractors i les eines. Per la Júlia, que s'alimenta de l'experiència del Jaume i la Roser, és just el que buscaven. Voler tancar el cercle aquí mateix, a la finca. Cultivem aquests camps, gestionem aquests boscos, pasturem el ramat, munyim les cabres i aquesta llet mateixa és la llet que elaborem aquí mateix. Petita producció artesana com algo que relata el territori i que cobreix una necessitat avançant cap a la sobirania alimentària.

A la velina! Venga! Venga, venga!

Doncs després de parlar de cabres i de formatges, el mig minut que ens queda abans d'arribar a esports, us explicarem que des d'avui es pot demanar el nou bonus cultura de 20 euros amb què l'Ajuntament de Barcelona vol fomentar el consum cultural i crear nous públics a la capital catalana. Es pot a demanar a tothom que sigui major d'edat a través del web bonusbarcelonacultura.cat, se'l concedeix en un moneder digital, amb 20 euros que pots gastar en propostes culturals i els establiments adherits en aquest programa. Són teatres, cinemes, llibreries i altres espais culturals.

Doncs ara sí, anem a esports en aquests sis minuts que queden per arribar a les dues del migdia, com sempre en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserrat, bon dia. Hola, bon dia. Ho dèiem en començar aquesta última hora. El Barça confirmen que Rodri no podrà jugar diumenge al camp de l'Atlètic de Madrid en partit de Lliga. Es va lesionar ahir. Al mig campista blaugrana el van canviar la mitja part contra l'Aston Villa perquè va notar molèsties. Avui li han fet proves, té una petita lesió al bíceps femoral de la cama dreta. És baixa, segura per a diumenge i segons l'evolució de la lesió es veurà quan repren l'activitat. Caldrà veure de cara a diumenge si Hans Eiflik recupera alguns dels lesionats en defensa. Christensen, Koundé, Eric o Spar. Un Barça que ha sumat 3 punts més a la Champions després de superar i 3-0 l'Aston Villa en un partit jugat sota una intensa pluja al Camp Nou. Va marcar la milla mala a la primera part i va fer dos gols Rafinha a la segona. A més, els blaugranes van mantenir la porteria a zero a la Champions després de 18 partits seguits encaixant algun gol. L'entrenador del Barça, Hans de Flick, es mostra satisfet amb la feina de la defensa.

Crec que avui era molt important que defenséssim tots junts, que estiguéssim realment compactes i crec que la nostra línia defensiva ha jugat a un nivell extraordinari, ho han defensat pràcticament tot, ha estat fantàstic també en Joan Garcia, però quan veus com de joves són aquests jugadors i que en aquesta fase de la Champions siguin capaços de jugar a aquest nivell, estic realment molt content.

El Barça suma 9 punts de 12 possibles, amb 3 victòries en 4 partits. El pròxim partit dels blaugranes a la Champions serà el dimecres, 25 de novembre, contra el Sabah a l'Azerbaijan. La mort del jugador del Tenerife, Jesús de Miguel, fa que, com és del tot lògic, ni el seu equip ni tampoc l'Andorra juguin aquest cap de setmana a la segona divisa de futbol. De moment s'han confirmat aquestes suspensions dels partits Granada-Tenerife i Andorra-Mallorca. L'Andorra havia demanat aquesta suspensió després de l'acció entre De Miguel i el porter de l'Andorra Uono i les seves tràgiques conseqüències. El president de l'Andorra, Ferran Vilaseca, ofereix suport psicològic a l'equip.

Son momentos especialmente duros para todos y queremos asegurarnos de que nadie tenga que afrontarlos solos. Por ello, el club está facilitando apoyo psicológico a todas las personas que lo necesiten. De moment, ni el Sabadell ni el

Girona tenen constància que sospenguen els seus partits del cap de setmana a la segona divisió. L'Associació de Futbolistes ha demanat que se sospengui tota la jornada del cap de setmana, primera i segona, però la Lliga encara no ha confirmat res. No es jugaran els partits de Copa Previstos per avui, entre els quals Lutero Sabadell i el Reus Baracaldo, ni els de Copa de la Reina, Europa, Depor i Huelva, Badalona de demà. I un dels actes que ahir va quedar ajornat per la mort també del futbolista del Tenerife és la presentació oficial d'Eder Sarabia com a nou entrenador de l'Espanyol. Una presentació que just ha començat ara mateix. Eder Sarabia firma com a nou tècnic blanc i blau fins al 2028 amb l'objectiu de redreçar la situació de l'equip. No podrà debutar a la banqueta encara perquè té dos partits de sanció de l'anterior equip, l'Elche, un ja l'ha completat. Al Barça femení, Vicky López continua de baixa per una recaiguda de la lesió que es va fer al recte anterior de la cuixa dreta, segons es explica al podcast Fem Futbol de Catalunya Ràdio. López es va lesionar al setembre, s'esperava que estigués unes dues setmanes de baixa, però de moment ja fa un mes i mig que no juga. Al Barça no tenen clar quan podrà reaparèixer ni si podrà estar disponible per jugar contra l'Arsenal a la Champions dijous que ve. El Barça de Bàsquet viatja aquesta tarda cap a Bulgària per jugar demà a l'Eurolliga i condicionats un cop més per les lesions. Juan Núñez i Macundo són baixa, mentre Gibson no s'ha entrenat avui. En canvi, sí que viatja a Balcerouski recuperat dels problemes d'espatlla. El Barça s'enfronta a la Puel de Tel Aviv, que juga com a local a Sofia. Mentre tant, el Manresa juga aquesta tarda a la 6 a la pista del Llic Tabilis de Lituània. L'Eurocup masculina Timmy Allen i Rafa Villar no han viatjat per lesió. L'entrenador assistent del Manresa, Lluís Riera, parla del rival d'avui.

És un equip que juga totalment oposat al que nosaltres ens acostumem a trobar a l'ACB. És un equip que juga a un ritme molt lent. És l'equip que juga més lent de tota la Lliga. El segon punt és que són molt bons també ells amb el rebot ofensiu. Per tant, és clau per a tots els jugadors. Assegurar el nostre rebot defensiu, perquè a més això ens permet jugar a aquest ritme alt que nosaltres volem. I després la defensa a l'1 contra 1, que serà un dels aspectes més importants del partit.

S'han sortejat els votants de final de la Champions masculina de futbol sala. Barça jugarà contra l'Olmissum de Croàcia a l'anada del 23. A Croàcia, la tornada el 4 de desembre al Palau.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Doncs ja hi som, a l'últim minut del programa. Per tant, és temps de resoldre la pregunta que avui us formulàvem al concurs del Catalunya al dia, que era quina, Quim?

Era quin nom se li va posar al primer nanosatèl·lit català que va ser posat en òrbit el 22 de març del 2021. Teníeu tres opcions de resposta, amb la A. Nanocat. Amb la B. Robocat. O amb la C. Enxaneta. I la resposta correcta. És la C, en xaneta, en homenatge al membre més petit de les colles castelleres que fent l'aleta corona la construcció. El nom el van triar nens de tot Catalunya a través del programa InfoK del Canal Super3. Doncs ho deixem aquí per avui.

El Catalunya al dia torna demà a partir de la una del migdia, que acabeu de passar un bon dimecres.