Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 06/11/2026

Som el 2026 i encara molts catalans no poden triar com serà el seu funeral o el dels seus familiars. Òbviament encara hi ha molta gent que prefereix una cerimònia religiosa, ja sigui per convicció o pel que diran o per si de què, resulta que al final sí que ens espera una altra vida. Però hi ha part d'aquesta demanda que no és per desig, sinó per resignació. Molts pobles, petits i no tan petits, no tenen la possibilitat de tenir un lloc, una sala, un espai, on poder acomiadar algú de manera no religiosa. I això mentre creixen els comiats laics. Ho constaten les dades del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya.

Un augment molt alt de cerimònies laiques. L'any 2018 estàvem al voltant dels 12% i l'any 2025 ja estem quasi al 30%.

Pels habitants de les ciutats grans, a l'àrea metropolitana sembla una obvietat que efectivament es pugui acomiadar algú de manera civil, fora de l'església i dels discursos dels mossens. Però els pobles, alguns fins i tot capital de comarca, de vegades els familiars, han de fer filigranes per poder fer una cerimònia no religiosa.

Les famílies han improvisat un espai de comiat al mateix aparcament d'un dels dos sanatoris i també en els patis dels dos centres educatius.

En alguna ocasió s'ha utilitzat la iglésia per fer la cerimònia laica. Hem començat a utilitzar Cal Rosal, el pavelló de Suècia d'aquí a viure. Resumint, és que improvisem.

Diversos alcaldes amb qui hem parlat, com el de Tossa de Mar, han notat que, efectivament, hi ha una demanda social.

Sí que hi ha aquesta necessitat de tenir uns oratoris que es poguessin compatibilitzar tant a cerimònies laiques com religioses, perquè hi ha una gran demanda d'això.

Però en alguns municipis, sobretot els que són més petits, es troben que fer i gestionar un equipament així no és rendible per a una empresa privada. La pregunta és, el dret a celebrar un funeral laic al teu poble ha de dependre de números, del lucre? No hauria de ser un servei públic, independentment del lloc on es viu? Ser acomiadat sense cap rito religiós o poder decidir on, què es diu, què es llegeix o quina música sona, no és cap privilegi. És un últim gest de llibertat, de dignitat i de respecte cap a les conviccions de cadascú. Catalunya al dia. Us detallarem les dades de quants comiats laics es fan a Catalunya i de quin percentatge representen i de com han crescut. També ens fixarem com ara sentíeu en casos concrets. I a més a més, avui, Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Nou entrebanc en l'intent d'aplicar les controvertides zones de baixes emissions, aquestes restriccions per circular per segons quines vies en funció del grau de contaminació del vehicle que es fa servir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat per segona vegada ja la normativa que pretenia aplicar l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

I és que el tribunal dona la raó al gremi de tallers de Barcelona, que és qui havia portat la norma als jutjats. Ara temen que no passi com amb el cas de Barcelona Ciutat.

Que els vehicles no són

els únics que contaminen, evidentment ho són,

però no són els únics. Hi ha altres fonts de contaminació que no han estat estudiades. I en el cas de Sant Adrià, Especialment el tema de la incineradora a la terça.

I ara, des d'aquest gremi de tallers, també estan estudiant les ordenances de zones de baixes emissions d'altres municipis, com l'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. Farem també seguiment d'un altre dels temes que, com aquest de les baixes emissions, us hem anat explicant aquí al Catalunya al dia. És el tractament dels ictus greus a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. S'ha fet un pas més i s'ha ampliat el servei.

A partir de demà es podran atendre casos també els caps de setmana, encara que no totes les hores. Serà entre les 8 del matí i les 8 del vespre. Les associacions de pacients i familiars, però, continuen exigint que la cobertura sigui total.

Continuem tenint la nit sense estar coberta. Si una persona té un ictus greu, s'ha de treure a Barcelona a la nit. I, per tant, més possibilitats, si passa això, de seqüeles, perquè com més es triga tractalictus, pitjor. Al Catalunya el dia d'avui també parlarem de tonyines. Aquest cap de setmana a la Mella de Mar, al Vegebre, pescadors i científics treballaran plegats per estudiar el comportament

d'aquests peixos. Quins embarcacions hi participaran i ho faran amb les màximes garanties de seguretat i confort per a les tonyines?

L'animal no descansarà sobre una superfície dura, hi ha una camilla. Només pujar el barco se'l tranquilitza tapant-li els ulls amb un teixit especial, subministrant-li aigua de mar a pressió a les brànquies.

És divendres, comprovem si hi ha gent que ja comença a desfilar de cap de setmana. Equip diari, Clàudia Serra, retencions importants a aquesta hora? No, a aquesta hora de moment no, eh? A les carreteres en general sense complicacions. Només destaquem una mica més d'intensitat. D'entrada a Barcelona per la C58 i la C33 a Montcada, derivat d'un accident ja retirat a la Ronda Litoral a Santa Coloma, en sentit llobregat. I pel que fa al transport públic, sí que hi ha retards a diverses línies de Rodalies. Destaquem d'uns 15 minuts a la R1 i de gairebé mitja hora a la R2 Sud. I Jofre Janué, bon dia. Bon dia i bona hora. Quim Boa, avui es mantindrà aquest temps al cap de setmana?

Bé, no és que hagi de canviar molt, en el sentit que no esperen ni pluges, ni temps molt insegurs, ni molt de fred, sobretot durant les hores centrals del dia, però sí que hi haurà alguns núvols que potser facin que el cel no estigui tan serè, tan blau, tan assolellat, com estem tenint ara mateix pràcticament arreu. Hi ha algunes petites boires al Pla de Lleida, a la vall de l'Ebre, que han d'acabar de dissipar-se. Aquí el Ternot ha frenat, 11-12 graus a molt estirar, però a la resta el Ternot es nota que va pujant un palet més dintre d'aquest context d'ambient de tardor, Fins demà! De fet, a la tarda el sol pot imposar-se una mica, el terç oest del país, i amb unes temperatures que a les mínimes sí que tendeixen a pujar, i on menys glaçades. Probablement serà de tardor. Es suavitzarà una mica més diumenge, també encara amb el pas d'un altre front de núvols

que donarà poc de sí. Doncs el que toca, tardor. I en esports, què prepareu per explicar-nos el tram final del programa, Ricard Tisidro?

Doncs que el Barça, l'Espanyol,

el Girona i el Sabadell podran jugar aquest cap de setmana els seus partits de la primera i la segona divisió masculina de futbol, el mateix que el Barça,

l'Espanyol i el Badalona Women de la Femenina. La Federació Espanyola i les lligues masculina-femenina han arribat a un acord conjunt per homenatjar el futbolista difunt Jesús de Miguel en diferents actes a les preves dels partits. El Nàstic, per la seva banda, torna a jugar aquest cap de setmana fora del nou estadi. Els granes ho faran al Camp de l'Àguilas, buscant la primera victòria de la temporada com a visitant i amb bàsquet. Avui juguen l'Espar Girona i el Cadí Laseu a la Lliga Femenina. La Gironines, tot just 48 hores després d'haver jugat a la República, aixeca l'Eurocup. Rep a les 7 al València. L'equip urgellanc, per la seva banda, buscarà a les 9 davant el Jairis la quarta victòria consecutiva a la Lliga.

Molt bé, doncs tot això al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la sotsa edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Miquel Jario, el control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al Dia, amb Estel Batet.

La societat canvia i també la manera d'acomiadar els nostres morts. Les cerimònies laiques s'han doblat en només set anys i més d'un de cada quatre funerals ja no són religiosos. A més, també continuen augmentant les incineracions, que ja suposen més del 56% de tots els serveis funeraris. Són les principals dades de l'informe del sector funerari a Catalunya del 2025 elaborat per l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya. Marriera, bon dia. Molt bon dia. Les cerimònies laiques han passat del 12% el 2018 al 27% el 2025, un augment que s'explica en part per la secularització de la societat i per l'increment d'espais per celebrar aquesta cerimònia, segons ha explicat aquest programa el president d'Esfuncat, Josep Maria Monts.

Un és que les famílies cada cop són menys religioses. També a Catalunya hi ha més diversitat de religions. I un altre fet és que abans totes les cerimònies de comiat s'havien de celebrar en una església o en una parròquia. Ara, actualment, les empreses de serveis funeraris, en els seus sanatoris, han adequat espais i han fet instal·lacions on es poden celebrar aquestes cerimònies de forma molt adequada.

L'informe inclou dades de les empreses funeràries de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona, però no les de Lleida, on no han pogut recopilar dades. I per què no tenim dades de Lleida, Noelia Casellas? Bon dia. Bon dia, doncs perquè les empreses que centralitzen els serveis funeraris aquí no les fan arribar a l'associació que les aplega. En formen part, però les dades no les comparteixen amb ells. En tot cas, sí que sabem, per fons del mateix sector, que en aquesta demarcació, la de Lleida, s'hi fan menys cerimònies laiques que a la resta de Catalunya, menys incineracions i hi ha també menys assegurances per desés. Sí, segons l'empresa que presta els serveis funeraris a Lleida Ciutat, les cerimònies laiques aquí no es porten textualment. Aseguren que la gran majoria de les que es fan a la sala ecumènica del tanatori són religioses, tot i que evidentment també en pot acollir de laiques. I si es tria un comiat no religiós, doncs no s'ofereix orador, l'ha de portar la família. Què passa fora de llei de ciutat? Doncs les capitals de comarca tenen sala ecumènica, excepte les Borges Blanques, el Pont de Suert i Sort. Això obligat a fer comiats en llocs poc habituals, com explica l'alcalde de les Borges Blanques, Josep Ferran.

Les famílies han improvisat un espai de comiat per aquesta cerimònia civil al mateix aparcament d'un dels dos sanatoris, que ho permet, i també alguna cerimònia d'aquest tipus s'ha donat en els patis dels dos centres educatius, tant el públic com el concertat.

Doncs ja ho sentim. Aparcaments, escoles i els pobles. Situació molt més complicada, encara que siguin pobles grans. El carrer, amb 10.000 habitants, no té cap sala per fer comiats no religiosos. Jordi Castany és l'alcalde. És un tema que tenim pendent.

No tenim un espai per poder fer aquest tipus de funerals, però ho tenim previst de poder-ho fer en breu,

també, amb pressupost, per poder donar aquest servei a la ciutat que ara mateix no disfrutem.

I com més petits són els pobles, ja t'ho pots imaginar, menys opcions. A Torrefeta i Florejacs, a les Sagarres, se n'han arribat a fer a l'església. Laics, però a l'església. Josep Maria Castellan és l'alcalde. Aquí al municipi de

Torrefeta i Florejacs, en alguna ocasió, s'ha utilitzat la església

per fer la cerimònia laica. No tenim espais i aprofitant això no hem ficat cap inconvenient.

Tothom dret al cementiri o una plaça del poble són altres vies que algunes famílies han trobat per no haver de marxar a fora per fer la cerimònia que volen fer. Alternatives, però, que han de buscar moments que ja són prou complicats. I això que es veuen obligades, a més a més, a improvisar, com sentíem al principi, i acabar, per exemple, fent una cerimònia en un aparcament o en un pati d'escola. Gràcies, Noelia, bon dia. Bon dia. Seguim recopilant exemples d'altres indrets de Catalunya, però els de Lluçanès, per exemple, que té menys de 3.000 habitants, tampoc tenen sales multiconfessionals. Si la cerimònia laica és en petit comitè, ho fan a la mateixa sala de velles, però si són més de 50 persones, la cosa ja es complica. Podrien recórrer al pavelló, a la sala polivalent o a l'espai d'entitats. El problema és, Nati i Adell, que sempre estan ocupats aquests espais. Això mateix, Estel, són espais on s'hi programen constantment activitats del poble. Ho ha explicat aquesta missora l'alcalde de Prats,

Jordi Bruc. Podem tenir convocada una explicació, una reunió, una exposició, el que sigui en aquesta sala, i està clar que les cerimònies, aquestes fonebres, surten per un dia o per l'altre. Llavors, què fan?

Recorren sense problema a l'església. Hem de pensar que als pobles, ens confessava l'alcalde, el que diran encara pesa molt. I al Berguedà, Nati, han trobat altres solucions, oi? Sí, cada cop es troben més gent que prefereix directament incinerar i després fer un petit comiat íntim a la casa de pagès o on sigui, quan sí que demanen una cerimònia. En el 10% dels casos es tracta de cerimònia laica. Llavors, davant la falta d'espais específics, les funeràries se les han d'enginyar per trobar solucions. Mireia Ferran és la propietària i gerent de la funerària Ferran,

cinquena generació del negoci. Depèn del tipus de cerimònia, espais com podria ser un espai obert al cementiri. Hem començat a utilitzar aquella cal Rosal per a cerimònies més grans. El pavelló de Suècia d'aquí a Berga, que també estem fent cerimònies laiques. Resumint, és que improvisem.

A les comarques de Girona ens hem volgut fixar en dues poblacions, Tossa de Mar, a la selva, i Ribes de Faraser, és a dir, mar i muntanya. En cap dels dos hi ha un tanatori on fer cerimònies no religioses, però ho afronten, ja veureu per què, de manera diferent. Com ho fan? Fèlix Martín, bon dia.

Hola, bon dia. Doncs mira, a Tossa de Mar han arribat a deixar una sala municipal de l'Ajuntament per fer cerimònies de comiat no religioses, però s'han trobat també amb situacions esperpèntiques, reconeix l'alcalde Martí Pujals.

Sí, a Tossa tenim una sala d'abelles molt precària, molt petita.

La sala d'espera fa 6 metres quadrats. A més a més, està ubicada a la zona on aparquen els autobus dels turistes i ens entren els turistes allà pensant

que són uns lavabos. Ja ho sents, un petit tanatori que alguns turistes confonen amb lavabos públics. El projecte de fer un tanatori privat a Tossa de Mar ha quedat desert aquest mandat i l'alcalde ens reconeix que haurà d'assumir-ho l'Ajuntament. I és veritat que cada

vegada més la gent no vol anar tant a l'església i ens trobem que molta gent ara el que fem, que també és molt precari, Fem petites cerimònies a la petita capella que hi ha al cementiri. I al Ripollès què passa? Doncs, per exemple, a Ribes de Frazer, l'alcaldessa Mònica Sant Jaume reconeix que, tot i no disposades a la pròpia, doncs la majoria de familiars encara opta per fer el

funeral de comiat a l'Església. Heu de pensar una cosa,

que aquí a Ribes encara hi ha una població força envellida que encara solen voler fer la missa.

Molts funerals de Ribes també els fan alternatori que hi ha entre Ripoll i Camp de Bànul, però què passa que, lògicament, és un enrenou, sobretot per la gent més gran de Ribes, perquè s'hi han de desplaçar en cotxe.

I a la demarcació de Tarragona també es percep aquest increment de la demanda de cerimònies laiques. Aquí hi ha diverses iniciatives públiques i privades per facilitar serveis funeraris públics i la celebració de cerimònies no religioses. Clara Chavarria, Domingo.

La regidora de Bon Govern de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, diu que ja fa anys que fan possible aquests actes. Als anys 90 es va posar una sala que permet l'ús

en qualsevol confessió i també en la no confessió.

D'aquí 4 o 5 mesos el Cuber també tindrà un espai per fer conviats laics. Robert Figueres n'és l'alcalde. Els temps han canviat, el fet d'incorporar un nou espai habilitat perquè es puguin realitzar cerimònies de totes les religions i a més a més laiques, el que ampliem és la possibilitat que tothom se senti integrat en el nostre municipi.

A Bater, a la Terra Alta, fa anys que el consistori treballa per oferir un servei funerari públic, un projecte judicialitzat pels recursos presentats per una funerària. En tot cas, aquest servei municipal consta d'una sara de velles, però no d'un espai públic per fer funerals laics. L'alcalde ens explica que la majoria se celebren a l'església i en casos molt puntuals ho fan al cementiri, a casa seva o al carrer.

En altres àrees de la demarcació, la resposta a aquesta demanda s'ha fet esperar. La funerària Priorat Rivera d'Ebre a Terra Alta gestiona diversos sanatoris, com ara el de Falset, on aquestes cerimònies es poden fer al vestíbul mentre s'hi habilita un espai. A Mora d'Ebre i Mora de Nova ja tenen dependències per a aquests comiats

i també properament a Flix.

Doncs és el resum de com ha anat evolucionant la manera que tenim d'acomiadar els nostres morts com en pocs anys. Vuit, s'ha duplicat el nombre de cerimònies laiques i probablement en serien més si fos més fàcil, si hi hagués més opcions com hem recollit en aquests casos. No pas pocs que hem recopilat aquí al Catalunya del Dia amb l'ajuda de les nostres delegacions. Ara passen dos minuts d'un quart de dues del migdia.

Dimecres que ve, dia 11 de novembre, hi ha convocatòria de vaga general que ja té serveis mínims. Avui els publica el Diari Oficial de la Generalitat i aquests en són els principals.

Tots els transports públics, urbans, interurbans, hauran de garantir el 25% del servei habitual durant les hores punta.

Això és de dos quarts de set a dos quarts de deu del matí, de dos quarts de cinc de la tarda a les nou del vespre.

La resta del dia no es garanteix el servei, no hi ha mínims fixats i dependrà del seguiment que tingui la vaga entre els operadors de transport.

Pel que fa a l'educació, tots els centres no universitaris hauran de garantir la presència d'una persona de l'equip directiu.

A més, a infantil i primària cal que hi hagi un docent per cada 6 classes.

A l'educació especial, el 50% de la plantilla i el 33% a les escoles bressol i els menjadors escolars.

En sanitat es mantindran les urgències, les UCIs i els tractaments vitals.

L'atenció primària funcionarà amb el 25% de la plantilla.

Com ho veuen els diferents actors implicats directament amb aquesta vaga? Doncs bé, els sindicats d'una banda, amb bons ulls, ho veuen, amb alguna excepció. Sentim Belén López, secretària general de Comissions Obreres. Una part dels serveis mínims crec que recull el sentit d'aquesta aturada

de vaga general, però hi ha una altra part que pensem que no, que és sobretot el tema de l'atenció a les persones i les residències de gent gran, etcètera. Que ja venim d'unes plantilles molt marmades i que, per tant, amb aquests serveis mínims d'un 85%, dificultaran molt que les persones puguin exercir el dret a vaga.

Els empresaris, en canvi, es mostren sorpresos per uns serveis mínims que troben que són escassos. Josep Ginesta és secretari general de la PIMEC.

Som davant d'uns serveis mínims extraordinàriament baixos. I quan succeeix això, el que acaba afectant és la possibilitat que aquelles persones que puguin, vulguin treballar aquell dia i no vulguin secundar la vaga, tinguin dificultats per fer-ho. Especialment en una qüestió tan sensible com la mobilitat en el nostre país.

Una convocatòria de vaga que recordem ho és per exigir el dret a un habitatge digne. Doncs bé, sobre aquesta crisi habitacional, la Generalitat i una seixantena d'Ajuntaments de Catalunya han acordat la cessió de solars municipals per construir-hi més de 1.500 habitatges de lloguer assequible. En l'acte de signatura dels convenis, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat al sector financer que posi recursos també per l'habitatge públic. Palau de la Generalitat, Sara Riera, bon dia. És la segona signatura d'acords que fa la Generalitat amb els ajuntaments per anar ampliant el parc d'habitatge públic de Catalunya. En la primera se van implicar una trentena de consistoris per poder aixecar fins a 600 pisos i ara les xifres es doblen. Caldrà, però, que a partir d'ara s'impliquin els promotors. El govern demana que hi participin també els més petits, els dels municipis, perquè les licitacions no acabin només en mans de grans constructores. El president Illa ha recordat que sense diners tot això no va enlloc i ha reclamat al sector financer que posi recursos.

Que me'n recordo jo encara molt bé com vosaltres, dels actius tòxics, després de la gran recessió, i del banc d'ovent, i vam assumir-ho des del sector públic. Tenen un deure amb la societat, el sector financer. Tenen un deure. Ara que facin els números ben fets, però que donin finançament per construir mitjans, que és el que necessita el país. Els ajuntaments que cedeixin solars,

que un cop més n'hi ha de tot Catalunya, han demanat a la Generalitat que aquesta política d'habitatge sigui sostinguda en el temps perquè la gent es pugui quedar a viure al seu poble o ciutat.

La 1 i 21 minuts, Rodalies ha perdut usuaris arran de la crisi de l'accident de Gelida de principis d'any. Gairebé la meitat dels passatgers agafen menys el tren des d'aleshores. Això ho revela l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió que hem conegut fa poca estona, Albert Prat.

Sí. Perquè un 45% dels usuaris de Rodalies ha canviat d'hàbit després de l'accident de finals de gener, on va morir el maquinista, es va haver de parar en sec el funcionament de la xarxa i es va seguir amb talls intermitents arreu del país. Aquella crisi ha fet desconfiar del servei a gairebé la meitat dels passatgers, sobretot les dones i els joves, davant d'un 55% dels usuaris que segueixen pujant al tren amb la mateixa regularitat. Els encastats culpen a parts iguals tant a Renfe com a la generalitat del funcionament de la xarxa. En canvi, no carreguen la mateixa responsabilitat a ADIF, l'encarregat de la infraestructura. Hem de tenir en compte, però, que aquesta enquesta es va fer entre finals de juny i principis de setembre. Per tant, no contempla l'impacte que hi pugui haver hagut arran de l'accident de l'AVE a Toledo. Per cert, sobre mobilitat, a gairebé la meitat dels encastats els ha passat pel cap canviar de feina per estalviar-se el transport.

Doncs mira, justament això hi posem xifres arran del CEO, però ahir ja pensàvem que s'havia portat al Parlament la queixa de la saturació dels autobusos en part arran de la crisi a Rodalies. Doncs bé, el govern calcula que caldrien entre 700 i 800 autobusos més per garantir que poguessin anar asseguts tots els passatgers de les línies interurbanes de Catalunya. Això és el que reclamaven, entre altres coses, diverses plataformes d'usuaris. Fons del Departament de Territori, Quim, apunten que també caldria incorporar.

En efecte, i és que l'accident d'un autobús interurbà el 25 d'octubre passat a Fogàs d'en Clús, al Montseny, ha situat al centre del debat la qüestió de la seguretat dels passatgers d'aquest mitjà de transport, ja que molts han d'anar a drets i els que estan asseguts no porten cinturó de seguretat. Aquesta és una de les reivindicacions dels usuaris del Maresme que diuen que aquest canvi normatiu hauria d'anar acompanyat d'un redimensionament del servei amb més freqüències i més vehicles. I com deia l'Albert, una situació que s'ha agreujat amb la crisi de rodalies que ha fet que molts usuaris del tren hagin optat pel transport de carretera sense que s'hagi ampliat la xarxa d'autobusos.

Doncs bé, l'impacte que ha tingut sobre el transport, la crisi a Rodalies, és un dels principals titulars que deixa aquest últim CEO, aquest òmnibus, perquè tracta d'àmbits diferents. Quines altres conclusions tenim,

Albert? Doncs, per exemple, que la meitat dels catalans creuen que els menors haurien de tenir prohibit l'accés a les xarxes socials, per exemple a Instagram o a TikTok, fins que no tinguin 16 anys. Més coses. La gran majoria de gent creu que el més útil per trobar feina és tenir estudis de formació professional i només un 20% tenir una carrera universitària. Pràcticament tothom creu que són útils les alertes de protecció civil al mòbil i gairebé el 70% dels encastats consideren que estan poc o gens preparats per fer front a una inundació o a un incendi. I un 80% dels catalans creu que l'impacte econòmic del turisme per Catalunya és bo o molt bo. Però la meitat creuen que cal posar-hi límits. I 7 de cada 10 encastats estan a favor que el català sigui llengua oficial a les institucions europees.

Molt bé, gràcies Albert Prat. Bon dia. Bon dia.

Tornem ara a un nou capítol sobre la implantació o fallida implantació per ara de la zona de baixes emissions. El Gremi de Tallers de Barcelona valora positivament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anula aquesta normativa a Sant Adrià de Besòs, però adverteix que són davant d'una carrera de fons. El gremi està satisfet que el tribunal els doni la raó pels defectes en la tramitació d'aquesta segona ordenança d'aquest ajuntament del barcelonès. La primera també la va tombar la justícia, però lamenta que la sentència no hagi entrat a valorar el contingut d'aquesta norma, d'aquesta zona de baixes emissions. David Àngel, tot i això, potser hi ha alguna sensació agredolça, no? Hola, bon dia.

Enorme satisfacció del Gremi de Tallers de Barcelona a l'hora que adverteixen que, al no ser una sentència ferma, segurament, com ja va fer el de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Adrià recorrerà el Suprem. D'altra banda, el secretari general del Gremi, en Ramon Casas, lamenta que la sentència no hagi volgut entrar a valorar el fons de l'ordenança.

A nosaltres ens hauria agradat que hagués valorat la manca evident d'objectius quantificables del que

suposaria la posta en pràctica d'aquesta mesura a

Sant Adrià. Jo, com a ciutadà, el que esperaria és que si m'imposen unes mesures que impliquen unes restriccions, doncs em diguin que s'obtindrà a nivell local conseqüència d'aquest esforç que jo faré per no circular amb el meu vehicle.

Casas, davant un previsible recurs al Suprem, reconeix que no tenen prou musculatura per fer front a l'administració, però que no per això es rendiran.

Ens guanya per esgotament, però la nostra funció és,

com a mínim, seguir-t'ho a l'avant en aquella mesura que podem allà on podem. Els tribunals, en algun dels casos, veiem que hi ha alguna cosa molt flagrant.

Si nosaltres ara estem estudiant les noves ordenances, que ja preveuen una restricció. D'altra banda, els serveis jurídics

de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs estan estudiant justament els passos que faran a partir d'ara.

Doncs justament encara relacionat amb mobilitat, l'Ajuntament de Barcelona ha multat amb 150.000 euros l'empresa concessionària del bici per problemes de manteniment, bicicletes en mal estat, avaries als frens i falta de disponibilitat.

A dia d'avui les bicicletes elèctriques representen el 62% de la flota i els dies laborables es fan servir una mitjana de 16 cops al dia. Això implica que els vehicles es desgastin més i necessitin més manteniment i reparacions. El consistori ha penalitzat l'empresa concessionària perquè hi ha problemes relatius al servei, a la disponibilitat de bicicletes i al manteniment. Fons municipals asseguren que el bici serà 100% elèctric a partir de l'estiu.

L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida tractarà els ictus greus els caps de setmana a partir de demà. El servei s'amplia a tots els dies de la setmana entre les 8 del matí i les 8 del vespre. Anem a Lleida, Sergi Guiu, bon dia. Bon dia. De fet, fins al juny, l'hospital només feia aquestes intervencions de dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia, oi?

Exacte, va ser al juny, quan es van ampliar els tractaments dictus greus de les 8 del matí a les 8 del vespre entre setmana. Ara, mantenint aquest horari, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida també realitzarà trombectomies mecàniques els caps de setmana. L'ampliació d'aquesta intervenció ha estat ben rebuda per part d'associacions com la de malalts i familiars dictus de Lleida. Carmen Monsola, la presidenta, afegia, però, que cal que s'acabi ampliant a les 24 hores del dia, durant tota la setmana, i evitar el desplaçament a Barcelona quan el servei a Lleida no estigui disponible.

Sí que jo crec, personalment, que sí, que s'acabarà fent, perquè és un gran què, perquè ara pensa que a la nit continuem tenint la nit sense estar cobertes. Si una persona té un ictus greu, s'ha de treure a Barcelona a la nit, d'acord? Per tant, com més tardarem en donar resposta amb aquest ictus, més possibilitats tenim i aquí queden més seqüeles.

La voluntat del Departament de Salut és poder oferir el servei 24 hores a partir de l'últim quadrimestre del 2027.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Avui parlem d'un altre crim que també va deixar un fort impacte social. L'advocat de les famílies dels joves assassinats a trets al pantà de Susqueda a l'agost del 2017 avala la tesi de la Fiscalia en l'escrit d'acusació que prepara contra Jordi Magentí. El fiscal demana per Magentí 52 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada. Girona, laia claret, què passarà a partir d'ara en aquest cas? Doncs hola, bon dia. Mira, ara hi ha cinc dies perquè es presenti l'escrit de l'acusació, tot i que podria demanar una pròrroga de 15 dies, i després serà el torn de la defensa. La Fiscalia demana 25 anys per l'assassinat de cada víctima, dos pertinents a d'armes i després deu de llibertat vigilada. Carles Montguilot, l'advocat de l'acusació, assegura que no demanarà de nou presó provisional per margentí i que seguirà la línia de la Fiscalia amb la petició de pena.

Nosaltres considerem que hem d'anar a judici, que hi ha proves contra aquesta persona per recordar-lo del doble assassinat i en aquest sentit farem l'escrit.

Des de la defensa de Magentín demanen l'absolució perquè argumenten que no hi ha proves concluents que el condemnin. En l'escrit de la Fiscalia s'hi descriu que els trets mortals es podien haver disparat amb dos tipus d'armes. Per la defensa això invalida les proves de so i afegeix que no queda demostrat que l'acusat en tingués cap. La Fiscalia demana que el jurat popular del cas visiti la zona dels fets i que qui ensenyi el terreny sigui el golier al paritatge. Sobre per què han passat 9 anys des de l'assassinat i encara no hi ha hagut judici, el fiscal argumenta que per la dificultat de trobar proves després que el presumpte autor les destruís. Avui ha començat el judici a l'home acusat de matar brutalment un taxista fa quatre anys a Lleida. La fiscalia en aquest cas demana 22 anys i mig de presó i la defensa assegura que és innocent. Ell declararà dilluns vinent. Tornem a Lleida, Manjanís. El judici es fa amb jurat popular.

Sí, 6 dones i 5 homes decidiran sobre la seva culpabilitat o innocència. Els fets es remunten a la nit del 10 d'abril del 2022, al carrer Sifó de Lleida, on, segons el fiscal, l'acusat va pujar al taxi de la víctima i li va clavar 27 punyalades que li van acabar causant la mort.

El acusado atacó de forma sorpresiva al señor Etxeraiga cuando este se encontraba conduciendo, transportando a un cliente, a un pasajero, y por lo tanto sin que pudiera esperar en modo alguno, estando de espaldas, ser atacado como lo fue.

L'acusat, veí de Lleida, va ser detingut un any després i va ingressar a presó provisional sense fiança després de negar-se a declarar. El seu ADN i el de la víctima van ser trobats en l'arma del crim, un ganivet que s'havia llançat en un contenidor proper a l'escenari dels fets. Avui ha començat el judici a l'Audiència de Lleida, amb selecció del jurat, i dilluns declararà l'acusat. A qui la Fiscalia demana 22 anys i 6 mesos de presó, a més de 5 anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat d'entreguidoria i acarnissament, i també demana el pagament d'una indemnització de 296.000 euros a la viuda i als dos fills de l'home. L'acusació particular eleva la petició fins als 23 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i 430.000 euros d'indemnització.

Dos quarts i dos minuts de dues.

Doncs som en temps ja del concurs del Catalunya al Dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui, divendres, avui toca Pregunta de Tradicions. Vinga, Quim, dispara'm.

Doncs mira, en un santuari català hi ha una olla on, segons la tradició, les dones que volen tenir fills han de posar-hi el cap a dins. On trobem aquesta olla?

Com sempre, teniu 3 possibles opcions de resposta amb la A.

El Santuari de Núria, al Ripollès. Amb la B. El Santuari de la Mare de Déu del Món, a la Garotxa. O amb la C. El Santuari de Sant Ramon, no nat, a la Sagarra.

Doncs ja ho sabeu, teniu fins a la 1 i 59 minuts per anar-ho pensant i a l'últim minut del programa tindreu la resposta correcta.

Seguim i ho fem parlant d'oli ara. Moltes de les denominacions d'origen protegit de l'oli rebutgen la mesura del govern espanyol que, per primer cop, ha decretat l'emmagatzematge obligatori del 12% de la producció per evitar que el preu de l'oli d'oliva es desplomi. La campanya arrenca moltes reserves i unes bones previsions de producció que han provocat un excés de l'oferta. Núria Hart, bon dia. Bon dia. Tu has pogut parlar amb diversos productors catalans d'oli. Creuen que la mesura els perjudica perquè no tenen en compte la seva realitat. Sí, aquí, aquest any, ens explicaven que la campanya no ha estat especialment forta, però la mesura afecta tot l'estat per igual. Els responsables de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, i de la DOP Ciurana, Pere Albà, creuen que els petits

productors del país hi surten perdent.

No podem aplicar les mateixes mesures a tots els territoris.

L'excedent d'oli s'explica per les bones condicions meteorològiques de la primavera passada, que han afavorit una bona floració de les oliveres. Però des de les DOP catalanes creuen que l'excés d'oferta també s'explica per les importacions. Abans de res d'aplicar

aquesta mesura, poder que apliquem la mesura de tot l'oli que s'està entrant d'importació, com és de Tunísia, com és del Marroc i com és de Portugal. Això està molt bé de

cara a la galeria, però escolta, tenim excedents per no impulsar quan importar un disbarat d'oli del nord de l'Àfrica.

La mesura, publicada avui al BOE, estarà vigent fins a finals de temporada, al setembre de l'any que ve.

Fins diumenge, la Mella de Mar, al Baix Gebre, és l'epicentre de la col·laboració entre científics i pescadors per monitoritzar els moviments de la tonyina vermella. Quins embarcacions, tant catalanes com del conjunt de l'Estat, participen en la quarta edició del Tegging Tour? Anem cap a la Mella de Mar, Jordi Barranca.

Hola Estel, bon dia. Sí, l'objectiu és saber els moviments de les tonyines vermelles i sobretot com es comporten. Per això es fan aquests marcatges seguint, això sí, uns protocols que resumeix d'aquesta forma l'organitzador del projecte, Frederic Valls.

Primer, que l'animal no descansarà sobre una superfície dura. Hi ha una camilla. que només puja al barco se'l tranquilitza tapant-li els ulls amb un teixit especial. Eliminem un sentit. suministrant-li aigua de mar a pressió a les brànquies. Primer, perquè absorbirà algo d'oxigen i segon, perquè no se li enganxin. Si s'enganxen les brànquies, després tenim un problema.

La pesca de la tonyina vermella va ser molt important aquí a l'Ametlla en el passat i també ho és atenció avui amb l'empresa local Balfegor, líder mundial en aquest sector.

Gràcies, Jordi. Quan falta una setmana per al gran recapte, els bancs d'aliments de Catalunya fan una crida urgent per aconseguir 7.000 voluntaris més. És la meitat dels que fan falta per cobrir tots els punts de recollida físics per la cita solidària que es farà els propers dies 13 i 14 de novembre. Elisabet Viladomiu és la directora del Banc dels Aliments de Barcelona. Si hi ha voluntaris, si hi ha persones en els fons de recollida en els supermercats, la gent dona, dona més. Perquè tens una persona que et pregunta que coneix el Gran Recapte, que vols fer una donació. Doncs aquests voluntaris fa falta, sobretot, en alguns punts del barcelonès, del vellès, de la noia i també del baixès.

Catalunya al dia.

Tornem a Lleida a aquesta hora perquè tenim novetats sobre les detingudes relacionades amb blocos. Noelia Casellas, bon dia de nou. Hola, bon dia. Què sabem? Doncs mira, llibertat vigilada per a les dues menors detingudes a Lleida per la seva vinculació al grup blocos. Això és el que ha decidit la plaça de menors del Tribunal d'Instància de Lleida. N'ha decretat llibertat vigilada després que les detinguessin per estar vinculades, doncs això, amb les accions de blocos que s'han fet a les xarxes socials per promoure aldarulls, robatoris i pillatges. Són dues noies de 15 anys a qui va detenir la Policia Nacional. Recordem que aquí, a les comarques de Lleida, ja hi va haver un altre detingut. Va ser dijous de la setmana passada, en aquest cas un noi de 16 anys, de Bellmunt d'Urgell. Des que van començar els primers aldarulls, a Catalunya s'han detingut un total de 9 persones d'entre 14 i 21 anys. Entesos, gràcies, Noelia Casellas, des de Lleida. Bon dia. Bon dia.

I ara parlem d'estacions d'esquí.

Les que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat obriran la temporada divendres 4 de desembre, d'aquí a un mes mal comptat. La novetat d'aquest any serà l'anomenat Dia de l'Esquiador. Els dimecres, els usuaris que visitin una de les sis estacions del grup podran tenir els forfets a meitat de preu.

Aquesta és la gran novetat de conjunt, però hi ha novetats estació per estació. La repassem. La Molina, acaba els treballs d'ampliació del niu de l'Àliga. Vall de Núria, amplia les activitats de tarda-vespre amb sortides i tallers d'astronomia. Vallter, amplia la terrassa de la Brasseria. Espot, incorpora un nou espai de coworking. Buita Ull, obrirà durant tot l'hivern la tirolina doble més llarga de Catalunya i el telescopi panoràmic. I Portainer, presenta un nou espai gastronòmic. I a partir d'ara gaudir d'aquesta oferta entre setmana serà més profitós. Enric Sierra és el subdirector de muntanya de Ferrocarrils.

Cada vegada hem notat, sobretot després de la pandèmia, que tenim més gent entre setmana, però molt concentrada en dos o tres dies. Llavors volem que tinguem el petit cap de setmana dintre la setmana i plantegem una proposta dels dimecres com a Dia de l'Esquiador, que no només serà gaudir de potser un preu molt bo, sinó també que passin coses aquell dia a les estacions.

També hi haurà una nova botiga online on l'usuari podrà comprar productes de qualsevol de les sis estacions en un mateix espai.

20 minuts i les dues del migdia, els grups ecologistes CELNET i JAPEC han boicotejat la taula de la qualitat de l'aire del Camp de Tarragona, que s'ha tornat a reunir avui després d'anys d'inactivitat. No s'hi han presentat perquè diuen que en 10 anys aquest ENS no ha servit per res. Aquesta reunió s'està fent a la pobla de Mafunmet, allà hi tenim seguint la Manel Sastre. Manel, bon dia. Hola, bon dia. Una reunió que de fet encara dura. Crec que a partir d'aquesta hora estava previst que parlés o hi assistís la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Quins són els arguments que han donat aquesta part de grups ecologistes per fer aquesta plantada?

Sí, la consellera ha arribat fa una estona a la part final d'aquesta taula que ja està reunida aquí des de fa més d'una hora. Els ecologistes diuen que és una taula que és inútil, que és ineficaç, que s'ha convertit en una eina de distracció política i poca cosa més. De fet, recordem que ara fa quatre anys que no es reunia. Hem parlat amb el Xavier Jiménez, que és president del GPEC, un dels grups integrants de la taula, que assegura que des de la seva creació no hi ha hagut cap resultat tangible i l'ENS no ha ajudat a resoldre la problemàtica de la contaminació industrial al camp de Tarragona.

És que és una taula que no serveix per res, que tot i crear debat no aporta propostes tangibles, les poques propostes tangibles que aporta no són assumides per l'administració.

El mateix ens diu Adrià Pallejar del col·lectiu Solnet, que recorda que les solucions científiques ja hi són, ja s'han presentat i exigeixen que les implementi el govern.

Aquests passen per un control efectiu de la xarxa instal·lant els equips que es van licitar fa més de tres anys i mig, la regulació de compostos com l'U3, l'ATD i el benzep, que sabem que són tòxics, per períodes inferiors a 24 hores. El que no necessitem són taules de la qualitat de l'aire, necessitem voluntat política per impulsar d'una vegada aquestes solucions tècniques.

La consellera de Territori i Transició Ecològica,

Sílvia Paneque, està tancant en aquesta hora una reunió. Tot just ara s'està fent ja la part final d'una trobada de la que no ens han facilitat els temes que han tractat. Esperarem a veure si hi ha hagut algun consens i algun acord destacat. Molt bé, doncs ho anirem seguint.

Gràcies, Manel Sastre, des de la pobla de Mafomet. Bon dia. Bon dia. Doncs hem parlat de la qualitat de l'aire i ara parlem de la qualitat del cel. Sant Arada i la Conca de Dalt s'incorporaran a les zones de màxima protecció contra la contaminació lumínica del món sec. L'ampliació vol afavorir les condicions per la recerca astronòmica aquí al Pirineu, corresponsal al Pallars Jussà. Pau Rovira, bon dia.

Hola Estel, bon dia. Exacte, la incorporació d'aquests dos municipis és un dels passos previstos en el nou pla per preservar el cel nocturn del Montsec fins al 2030. La idea és crear un gran corredor de foscor que connecti diferents espais protegits del Pirineu i que més endavant pugui tenir continuïtat cap a l'Aragó i l'Ariege, a França. Per als observatoris, tenir un cel fosc no és només una qüestió de paisatge. La contaminació lumínica dificulta l'observació dels astres, tal com explica Quique Herrero, director de l'Observatori del Montsec.

El Pla també preveu actuar sobre l'enllumenat dels municipis de l'entorn amb lluminàries que evitin projectar llum cap al cel i crear una xarxa de miradors astronòmics.

I ara cavalls, els cavalls que tornen aquest cap de setmana a la tradicional fira de Puigcerdà després de dos anys sense animals per la dermatosi nodular contagiosa. Puigcerdà, Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. I n'hi haurà més de 700. Sí, exacte, la majoria arribats de la Cerdanya. La mostra i el concurs de bestiar, que fa 44 anys que es fa, tornaran a ser el gran atractiu de la fira després que l'any passat, i tampoc la passada primavera, es poguessin fer. Nerea Espada és la regidora de ramaderia de Puigcerdà.

No només és una exhibició, sinó també és una manera de posar en valor tota aquesta feina i aquesta selecció de la cria que fan les explotacions al territori i el seu esforç per preservar aquestes races i continuar millorant la qualitat d'aquests exemplars. Els cavalls són el gran atractiu de la fira, que té més de 700 anys d'història, però també hi haurà unes

300 parades i activitats de tot tipus que ompliran la capital de la Cerdanya. Joan Manel Serran és l'alcalde.

És segurament la data més important o una de les més importants de les festes o les activitats anuals que té Puigcerdà. És també un punt de trobada comercial que fa que durant dos dies Puigcerdà sigui el pols important de la comarca i de les comarques veïnes. S'espera que en total aquest cap de setmana passin per Puigcerdà unes 30.000 persones.

Molt bé, gràcies, Joaquim. Bon dia. Adéu, bon dia.

Així sona el musical Tots els colors del riu, que s'estrena aquest cap de setmana a l'Atlàntida, de Vic. Un musical de gran format, inspirat en la història de les adobaries. Un muntatge trencador, ideat i executat per una vintena de joves, actors i actrius, músics i ballarins de la comarca d'Osona. Des de Vic, Nati Adell. L'acció passa l'any 36, a Vic, a les portes de la Guerra Civil. Una història d'amor, esperança i misèria compartida. La protagonista és la Neus, la petita d'una família humil que busca la manera de pagar un tractament per la mare que està malalta. Acaba treballant a la palleteria més important de la ciutat, on coneix un jove anarquista que ha fugit de Barcelona. Amb només 22 anys, la Maia Vilarrasa Cubí, la més jove del repartiment, és qui farà Neus.

És un projecte que a mi personalment em fa molta il·lusió perquè m'encanta la música, m'encanta el text, vull dir, crec que és molt xulo realment. Sobretot il·lusió, nervis també, però venen de la il·lusió. Aquest és el primer gran

projecte que escriuen, composen, dirigeixen i produeixen junts l'Edu Vergés i l'Arnau Moles, que també representa, per cert, el líder del comitè antifeixista de Vic.

Els nostres pares, els nostres avis, ja han viscut en aquests espais, han treballat fins i tot en aquests espais, però ells ja donen per fet que no hi són. I nosaltres, en canvi, donem per fet que són abandonats. Portar l'escenari des de la nostra mirada, més que jutjar-los, tornar-los a donar el

valor i el mèrit que tenen. Què volem? Doncs reivindicar que no sempre ens n'anem d'anar a fora, no sempre ens n'anem d'anar a Amèrica, sobretot, per tenir històries que poden ser bones.

Teatre, música en directe i dansa per a un musical de nova creació que construeix un univers gairebé oníric que combina la foscor de l'amor industrial amb la riquesa visual dels colors i les textures. La directora de l'Atlàntida, la Montse Callà, explica per què han apostat per aquest planter de talent jove de la comarca. Tot un grup de joves amb un talent increïble, una energia desbordant, i per tant és admirable,

i l'Atlàntida adopta el compromís absolut de donar-los suport i generar aquest espai perquè puguin exhibir la seva feina.

El musical, que gairebé ha durat tres hores, s'estrena demà i demà passat a l'Atlàntida de Vic, amb la idea posterior de fer gira per Catalunya.

Aquesta és la meva casa, de la qual me deixo el confort per el setembre, per explorar l'Atlàntida de Vic.

I can see you. I'm really excited about this.

I can see you. I'm really excited about this. Thank you for the opportunity. I'm very glad. I'm very glad. Reivindica el found footage, el subgènere de matratxa trobat o recuperat, i per això torna a projectar a la gran pantalla aquesta peça icònica de Blair Witch Project. En la seva 45a edició, Terror, Terror Molins, ofereix des d'avui fins al dia 15 una trentena de llargmatratxes i una cinquantena de curs. Des de Molins de Rei, David Ángel. Els pares de Blair Witch Project

aterren a Terror Molins en una edició dedicada al terror més realista. Els cineastes Daniel Míric i Eduardo Sánchez tornen junts a Europa 27 anys després per rebre

l'homenatge i el reconeixement del festival. Gloria Massana, la seva directora, justifica aquesta distinció.

Va trencar, jo diria fins i tot les fronteres de la pantalla, és a dir, aquesta distància entre la pantalla i l'espectador i les butaques, i sobretot aquest fet que el protagonista, és a dir, la persona a la que li estan passant coses o que és en certa manera la víctima, A la vegada també és el director, també és el subjecte.

Tot i la mirada internacional, Terror Molins manté el seu compromís amb el gènere fet a casa. En aquest sentit, Massana destaca la jornada

inaugural amb la participació de Víctor Català i Calle Casas.

Nosaltres hem apuntat molt per la inauguració. Poder sempre, sempre, sempre que es pugui, que aquell any ho permeti, poder estrenar a casa nostra, cuidant, posant tots els mitjans, una producció que sigui més propera. I en aquest cas és el que farem aquest any amb Los que vienen, de Víctor Català, acompanyada del curt d'un director que estimem molt a Terror Molins, que és Calle Casas, que podrem veure el seu últim curtmetratge, que és Amor de Padre.

A banda de l'oferta presencial, el festival amplia el seu radi amb un canal específic oferint el preàmbul amb la col·lecció

Filming Found Footage i amb la col·laboració de la plataforma 3Cat, que també oferirà una tria de curtmetratges.

Seguim amb altres propostes per aquest cap de setmana. Avui arrenca la quinzena edició del Festival Mira, aquí aposta per la intersecció entre l'avantguarda de la música electrònica i l'art digital. El festival se celebrarà fins demà a la Fira de Montjuïc de Barcelona Marina Vall. A través d'una tria de directes audiovisuals, concerts, DJs i la programació artística, es convida el públic a explorar tots els vessants de la creació digital. Amb aquestes propostes, també es busca articular un diàleg entre figures fundacionals de l'electrònica i noms claus de l'escena

internacional actual. El cartell musical d'aquesta edició el conformen 27 propostes, entre les quals destaquen Arca, Shy Girl, Max Cooper o el duet del creador visual Liliban i el músic austríac Fenes, amb qui han pogut parlar els independents d'ICAT sobre la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona.

I tant que és molt important, perquè va ser l'inici de la meva carrera internacional. Tot va començar a Barcelona quan em van convidar a tocar al Festival Sónar. Crec que era la segona o la tercera edició, així que aquest va ser el principi d'una llarga trajectòria musical internacional. I Barcelona em va ser el punt de partida. És un detall que mai oblidaré i que sempre tindré present.

Tota la programació es pot consultar a la web del festival.

La nit de les lletres catalanes incrementa la dotació de quatre guardons a obra inèdita. Incorpora també dos premis, un és el de pensament de l'IEC i l'altre el Ramon Llull de traducció. La gala s'avança, es farà el 20 de febrer de l'any que ve al Museu Nacional d'Art de Catalunya, novament, per no estar tan junta amb les dates de Sant Jordi, i la dirigirà el dramaturg Marc Russic. Montse Camps, bon dia. Bon dia. Sí, són els pocs detalls de moment que han transcendit de la gala que s'inspirarà en els elements de la nit. Serà una nit de les lletres que es consolida en un moment excel·lent per la projecció de la literatura catalana segons el president d'Ònium, Xavier Antic.

Catalana havia estat tan ben representada en un acte únic i això pensem que ens enforteix i que ens enorgulleix com a país perquè volem que la nit serveixi per descobrir nous talents, perquè contribueixi a prestigiar i a difondre la nostra literatura i perquè esdevingui encara més una cita cultural de referència per al sector als països catalans.

Incrementa la dotació el premi Marcel Doreda de contes, que serà de 9.000 euros, el Carles Riba de poesia i el Folky Torres, que passen a 6.000 euros, i el Joaquim Ruira, que està dotat amb 8.000 euros. Doncs són les novetats d'aquesta gala, d'aquesta nit de les lletres catalanes, que, a més d'incrementar la dotació en quatre guardons, també inclou dos nous premis, i que es farà el 20 de febrer, novament, al Manac, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

No se m'acudia millor manera d'acomiadar la setmana que amb el flying free. Marta Vives, què tal? Bon dia. No és quantes, no és quantes. A veure, i això no és gratuït, que ho posem més enllà de les ganes de festa que tinguem per al cap de setmana, i és que Catalunya Ràdio estrena el podcast La Zona Hermètica, basat en la icònica Zona de Festes de Sabadell. Doncs sí, mireu dirigit per la directora i guionista Carola Soler. Està format de 8 capítols de 25 minuts i explica què va significar aquest epicentre de la festa durant els 90 i principis dels 2000 a través d'anècdotes com aquesta, atenció, que revela Javier Toledano, cap de la sala del Bora Bora, local icònic de l'Hermètica.

La Rosa Peral va ser cambrera meva i la vaig contractar jo. Ja apuntava maneres quan la teníem allà. Era molt liantària.

I va, perquè l'escolteu dos bonus track més, un sobre la creació d'aquest himne màquina que estem escoltant i que hem vellat tantes vegades, i l'altre, una reflexió sobre el sentit de l'oci nocturn.

Bona tarda.

La decisió conjunta de la Federació Espanyola, la Lliga de Futbol Professional i la Lliga EFA limita un seguit d'actes d'homenatge abans i durant els partits a Jesús de Miguel, el futbolista del Tenerife, que va morir dimarts al matí després de rebre un cop fatal al pit als minuts finals del partit amb l'Andorra. A la segona divisió, en canvi, no jugaran tres duels, el Granada-Tenerife, l'Andorra-Mallorca i el Castelló-Eiberg, ja que Jesús de Miguel va jugar l'equip castellonenc en aquesta categoria. El Sabadell, a més, ha decidit dedicar el frontal de la seva samarreta al partit de dilluns contra el filial de la Real Sociedad a la memòria del futbolista i col·laborant a la campanya solidària per la família del jugador. A la Lliga Femenina també s'ha jornat el Tenerife a l'Aves. El Barça, per la seva banda, jugarà contra el Madrid Club de Futbol, l'Espanyol Femení visitarà el Granada i el Badalona Women jugarà al camp de l'Atlètic de Madrid. Per cert, l'equip badaloní s'ha reforçat a les últimes hores amb la defensa internacional marroquina Zineb Redouani, de 26 anys, procedent del rebat del seu país.

Per tant, el Barça tancarà definitivament diumenge la dotzena jornada de la primera divisió al camp de l'Atlètic de Madrid.

Serà el primer partit després de l'ampliació del contracte de Rafinha com a jugador del Barça

fins al 30 de juny del 2030. Rafinha reivindica la seva feina des que va

arribar el 2022 davant els rumors que el situaven fora de l'equip diverses vegades.

En mi opinión, he hecho lo mismo que estoy haciendo ahora. Siempre he dado mi vida con intensidad. He hecho muchos goles en las dos primeras temporadas. O sea, un jugador que llega de un equipo que no tiene la grandeza del Barcelona y mete 10 goles en la temporada,

creo que es algo que tenemos que considerarlo bien. Y al final lo he hecho las dos temporadas que querían esposarme del club.

Sabiendo que va a ser un partido complicado, con una plantilla con mucho talento, que ahora con el cambio de entrenador van a tener ese plus de activación, entiendo que el estadio va a empujar muchísimo mañana, especialmente en los primeros minutos, y a partir de ahí tenemos que tener ese punto de concentración que tienes que tener en todos los partidos.

Recordem que l'espanyol Eder Sarabi encara no pot asseure's a la banqueta per l'ascensió carrossega de quan era entrenador de l'Ells, i que compareixerà aquesta mateixa tarda en la roda de premsa prèvia al partit. Per cert, 5 jugadors del Barça, Joan Garcia, Pau Covarsí, Lamín Llamal, Pedri i Fermín, i un de l'espanyol, Roberto Fernández, han entrat a la llista de Luis de la Fuente per jugar als partits de la selecció espanyola contra la República Txeka i Anglaterra.

El Barça de bàsquet, per la seva banda, segueix amb la bona ratxa

de resultats. Ahir va aconseguir la sisena victòria consecutiva, la quarta a l'Eurolliga, després de superar un rival complicat, el Hapoel de Tel Aviv, per 90-93,

en partit disputat a Sofia, a Bulgària, Alexander Sekulic. L'entrada blaugrana qualificava el triomf d'ahir com a molt important.

Hem jugat contra un bon equip, els números no enganyen. Felicito als jugadors per la manera com han jugat, han cregut en el que intentaven fer, en com aturar-los. Crec que tenen moltíssimes armes en atac i és molt difícil defensar-los. El més important és que hem jugat junts, des del principi fins al final, independentment del que passés a la pista. És una victòria molt important per a nosaltres.

Darío Brizuela amb 22 punts va ser el màximo notador. Ara el Barça és cinquè a la classificació provisional amb un balanç de 7 triomfs per 3 derrotes.

En motor, demà passat Toni Bou celebrarà els seus 40 títols mundials d'una manera ben especial.

Sí, ho farà amb una exhibició al moll de la Marina de Barcelona i el més important, oberta al públic. A més a l'exhibició, El públic podrà visitar una petita exposició commemorativa al camió de l'equip, on hi haurà algunes de les peces més emblemàtiques de la trajectòria esportiva del campió de Piera. S'obriran portes a dos quarts de quatre de la tarda. Des d'avui fins diumenge es disputa la fase prèvia de la Conference Cup femenina, la tercera competició europea, amb dos equips catalans i tots dos juguen aquesta tarda al Mediterrani. Juga contra el Gior d'Hongria a la 5 en una fase que es disputa a Romania, mentre que el Sant Feliu jugarà 3-4-9 davant amb l'Emblados des d'Agrep Croat als Països Baixos. I cal afegir que també en Vaterpolo, el Terrassa i el Barcelona

van empatar ahir a 11 en el partit que els enfrontava la segona jornada de l'Eurocamp Masculina. La victòria se la va endur, però l'equip barceloní a la tanda de penals.

Doncs ja som a l'últim minut del programa, ja podem resoldre la pregunta del concurs del Catalunya al Dia, que avui, que era divendres, i tocava pregunta de tradicions, era.

Doncs volíem saber en quin santuari català hi ha una olla on, segons la tradició, les dones que volen tenir fills han de posar-hi el cap a dins. Amb tres possibles respostes. Amb la A. Santuari de Núria, al Ribollès. Amb la B. Santuari de la Mare de Déu del Món, a la Garrotxa. O amb la C. Santuari de Sant Ramon Nonat, a la Segarra. I la resposta correcta. És la A, el Santuari de Núria. La llegenda diu que cal posar el cap a dins de l'olla mentre es fa sonar una campana que hi ha al costat tantes vegades com fins es vol atreir.

Doncs no sé si serà efectiu per la fertilitat, però una mica amb el cap emboïdat deus sortir d'allà dins. Ho deixem aquí, bon cap de setmana tingueu i tornem dilluns a la una del migdia.