Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 13/10/2026

Catalunya al dia. Amb Estel Baté.

Quan no he rodalies és l'alta velocitat, però sempre és renfe. L'última, milers de passatgers, 13.000, afectats pel desori d'horaris als trens A-B arran de l'incendi ahir d'un tren a Ricla, Saragossa. Va paralitzar la circulació durant 5 hores i avui els retards encara s'acumulen. Incertesa, espera i desesperació, sobretot, sense ni un lloc on caure morts en el cas de l'estació de Sants de Barcelona. Perquè a les andanes de l'alta velocitat l'accés està restringit als usuaris que ja tenien via assignada per al seu tan anhelat viatge. Només aquests poden accedir a les zones d'espera un cop superats els controls de seguretat i quan ja poden baixar les andanes amb les escales mecàniques. La resta s'han d'esperar al vestíbul de l'estació, un lloc absolutament inhòspit, sense cafeteries, sense botigues on matar l'estona i sense ni tan sols lavabos públics. S'ha de pagar un euro i passar per un torn per accedir a un espai extravagant de vinils estampats i música alta. A Sants no hi pots fer cap cafè, però t'hi pots dutxar per un euro. I de nou, la falta de comunicació. Les primeres víctimes de la desinformació, els mateixos maquinistes.

Alguns passatgers ahir fins a 10 hores van estar dins dels trens.

Renfe, també Irio i Wigo envien correus als passatgers afectats en què els avisen que hi ha retards, però cap pista sobre quan sortirà el tren que esperen. Catalunya al dia. Altres desastres naturals són els que han provocat les últimes pluges. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Serem a Calafell, per exemple. La platja d'aquest municipi del Baix Penedès ha quedat reduïda a la meitat. Ja fa anys que aquesta platja agonitza i cada any s'ha de transportar sorra des del vendrell del municipi veí que té port i on s'acumula la sorra que es perd a Calafell. I a Lloret de Mar, a la selva, encara tenen equipaments i espais tancats al públic perquè segueixen reparant els desperfectes derivats dels aiguats. La biblioteca municipal té algunes àrees tancades per goteres i a la piscina municipal s'estan avaluant els danys a l'estructura. A Poblat Iber de Turorrodó s'hi va esfondrar una coberta i no s'hi pot accedir i fins avui també estaven tancats els jardins de Santa Clotilda. Un altre dels nostres punts d'atenció avui és Sant Roma de Sau, a Osona. Aquí hi ha una vintena de cases ocupades per una trentena de persones. Aquí ara l'Agència Catalana de l'Aigua, que és la propietària d'aquests immobles, vol desnonar.

Diu que és per motius de seguretat perquè cal enderrocar aquestes cases.

L'alcalde dona suport a la decisió de l'ACA i, per tant, de la Generalitat. De fora es veuen molt maques,

molt precioses, però resulta que no compleixen

res d'habitabilitat. Allà s'ha d'urbanitzar tot, eh?

Tot. Però els que hi viuen defensen just el contrari.

No hem tret la casa a ningú, portàvem 30 anys abandonades. Ja hem arreglat les cases, hem invertit temps, cèntims.

I de nou avui a Catalunya al dia tornen els coloms de Balaguer. Sí, tornen a ser notícia perquè la plataforma veïnal, que lluita per eliminar la plaga de coloms, han escalat la seva denúncia a la síndica de greuges de Catalunya. Es queixen que l'Ajuntament no fa prou per reduir

la població d'aquests ocells. A veure, a qui li podem dir?

Doni-li un clatellot. Posa la simbicatura de greuges. Escolti'm, posi'l de cara a la paret. Fàcil, posar de color vermell.

I avui coneixerem Sònia Malkine, una dona francesa que ara s'ha descobert que va tenir un paper clau en l'operació Reconquesta, guiant convois amb 700 guerrillers que van entrar a la Vall d'Aran l'octubre del 1944 amb la voluntat de derrocar la dictadura franquista. Ha estat un metge amb vocació d'historiador i fill de bussost que ha tret a la llum la història de Sònia Malkine. Va estirar un fil que va trobar llegint les memòries de qui va comandar l'operació Reconquesta, Vicente López Tobar. Les Jesuies Memories,

Vicente López Tobar, parla de la chica, que era su agent d'enlace. Aquí os acaba, en un ditarre més, un dit cam nom, que te comences a demanar aquí ella, que está la chica.

Doncs de seguida descobrirem qui era aquesta xica. Avui és un dimarts disfressat de dilluns, però amb tot el que això comporta també s'ha notat a les carreteres. Equip Viari, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia.

Doncs sí, perquè ha estat un matí amb diverses incidències que han complicat encara més del que és habitual la circulació. A aquesta hora a la P7 es mantenen les retencions de Martorell, el Papiol, en sentit nord, per un camió avariat que acaben de retirar.

I pel que fa al temps, ja som a mitjans d'octubre en alguns llocs de Catalunya, però els termòmetres s'acosten als 30 graus. Francesc Mauri, la calor no marxarà mai, o què? Bon dia. Bon dia, algun dia sí.

Esperem que no passi, per exemple, com l'octubre del 2022, any de moltíssima calor, i que el darrer 30 va ser el 30 d'octubre. Per tant, podríem dir que amb aquell rècord, o respecte a aquell rècord, encara tenim marge positiva. Però efectivament ahir es va arribar als 30 en alguns punts de l'Ebre i de moment a aquesta hora Tarragona amb 27 graus, la ciutat, doncs és el valor més elevat i efectivament s'hi poden acostar en alguns punts del sud. El temps més assolellat aquesta tarda al terç oest de Catalunya i també al nord de la costa Brava. A la resta, intervals de núvols, no és impossible alguna gotellada o ruixat molt feble i local al litoral i prelitoral central.

I com és habitual, una castanyada més a comprar castanyes amb manigà curta, Francesc. A veure,

queden dies, haurem d'esperar. Però ja hi són, les parades, ja s'hi pot comprar castanyes. Sí, clar, també hi comença a haver llums de Nadal en algunes viles i ciutats i de moment acaba d'acabar l'estiu.

Molt bé, gràcies, Francesc. Bon dia. Adéu-siau. I també tindrem esports, com sempre, quan faltin 6 minuts per les dues del migdia. Audel Serra, què preparem per avui?

Doncs, per exemple, el Barça, que buscarà aquest vespre la segona victòria a la fase de la Lliga de la Champions. Els de Hansi Flick jugaran a partir de les 9 al camp del

Galata Saray Turk. El Girona empata un al camp del Tenerife en el partit que tancava la novena jornada de Lliga de Segona

i ara es setè la classificació amb 15 punts. El Lleida Club de Futbol ja té 4.674 socis, la xifra més alta de tot el segle XXI i supera

els de la temporada 2005-2006, l'última del Lleida a segona divisió. I ahir es va tancar a la Terraco Arena els Special Olímpics. Ha estat una edició amb diversos rècords, tant de públic com també de participants, amb més de 1.600 esportistes. Doncs tot això al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la XVI edició, Aurora Quindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Montse Durán, el control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Bater.

Matí complicat a la línia d'alta velocitat que uneix Catalunya i Madrid pels problemes que s'arrosseguen encara de l'incendi d'ahir en un tren. A l'estació de Sants de Barcelona s'han format llargues cues de passatgers esperant uns convois que circulen amb retards que són molt importants. El tren incendiat encara no s'ha pogut retirar, per la qual cosa les afectacions continuaran. No hi ha de moment data de normalització. Anem doncs un dia més a l'estació de Sants de Barcelona. Joan Garcia, bon dia. Bon dia, Estel.A veure, quina és la situació actual? Avui parlem de l'alta velocitat.

Ara no hi ha cues, però sí molts retards d'entre mitja hora i dues hores, perquè hi ha un tram de 25 km entre Rida i Plasencia, això és a l'Aragó, que s'ha de fer a 80 km per hora i en via única. Això vol dir menys capacitat

a tot el corredor i esperes a les estacions. És el panorama un dia que ha començat entre 6 i 7 del matí, amb trens que encara arribaven a Sants previstos per ahir. Ho feien amb 7 hores de retard, 10 hores dins un tren per molts usuaris. Així ens explicava la Laura la seva experiència.

Primer ens deien que no viatjàvem, però finalment ens van dir que sí, i clar, hem hagut de passar tota la nit al tren, només ens han donat aigües, i tot el que volíem consumir de menjar ho hem hagut de pagar nosaltres en el bar, i quedava molt poca quantitat de menjar, i la veritat que ha estat una nit molt pesada, molt incerta,

Després s'ha format un tap de centenars de persones aquí a l'estíbul de Sants per passar els controls,

perquè el passatge dels trens en retard s'ha afegit al dels previstos a primera hora del matí feiner,

primer matí feiner després de tres dies de festa, i per tant la mobilitat laboral feia buscar alternatives.

Sortim a les 7 i 27, són les 7 i 10. No hi ha guia ara mateix i posa que està demorat. O sigui que anirem a veure què passa, si podem sortir perquè anem a treballar. Llavors anem a l'aeroport a agafar un avió perquè hem de treballar sí o sí. Amb el vestíbul col·lapsat ha aparegut un altre

dia la figura aquella de l'home del megàfon, que ens hi hem referit algunes vegades. L'home del megàfon és personal de DIF que ordena

multituds en funció del tren que ha de sortir primer. Avui donava aquestes consignes. Para el tren de las 8.30,

10 y cuarto ya pueden pasar, por favor.

Pot semblar rudimentari, però us hem de dir que l'ombrador megafon és un sistema altament efectiu en una estació amb obres, com la de Sanz, on la megafonia, el sentiu de fons, costa d'entendre.

A més, hi ha hagut certa confusió, que si anaven els monitors, si no hi havia megafonia, però després dintre els trens i no fora. Sí, això era Rodalies per això, i no ha sigut a les estacions, sinó un problema en la

megafonia i a les pantalles de l'interior dels trens. Renfa ha fet un tuit, ho ha difós per xarxes socials equivocadament, semblava que era a les estacions,

finalment ha aclarit que no, que era un problema de l'interior dels trens de Rodalies. Per acabar, Renfo el que està fent és treure trens amb doble composició, això vol dir dos trens enganxats, de manera que mira de compensar la menor capacitat del corredor per aquests problemes de la via única amb trens que tinguin el doble de capacitat. Doncs bé, Joan, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, acaba d'avançar que aquests endarreriments, aquests retards a la línia d'alta velocitat, duraran encara uns dies.

Ens diuen 15 minuts de mitjana d'enderreriment que hi haurà els propers dies a l'alta velocitat pel fet que s'ha de circular per via única. Per tant, aquesta és la informació que hem rebut, de ben segur que les coses es poden fer millor.

I tant de bo siguin 15 minuts, com ara deia la consellera, perquè avui deies que fins a dues hores arribaven els retards, eh? Sí, els primers.

Ara s'han normalitzat alguns, en retards, el poc que fa els aves, entre mitja hora i una hora,

almenys tots els previstos per avui, veurem com s'organitza l'operativa de demà.

Molt bé, doncs moltes gràcies, Joan Garcia, des de l'Estació de Sants. Bon dia. Bon dia. Tres minuts haurem arribat a un quart de dues del migdia i una setmana després dels forts aiguats. Encara parlem de les seves conseqüències. Per exemple, la part central de la platja de Calafell té aquests dies un talús de sorra de més d'un metre. Aquí s'ha fet evident la falta de sorra després de les tempestes de les últimes setmanes. L'Ajuntament ja havia advertit que la suspensió del trasllat de sorra des del port de Comarruga tindria conseqüències si venien nous temporals de cara a aquesta tardor. Corresponsal al Baix Penedès, Montse Gené Riba, bon dia. En quina situació t'has trobat, tu? Hola, Estel, bon dia. Mira, doncs que hi ha, com dius, un bon salt entre els primers metres de sorra des del passeig i la resta de la platja per arribar al mar.

Avui ho comentaven els usuaris de la platja, sorpresos per l'escarpament abrupte del relleu i les dificultats que tenien per baixar si volien arribar a la vora del mar. Sentim la Ximena i el José.

Pero ya aquí un esgrado muy grande y es perilloso. Sí nos sorprendió porque tuvimos ya, no somos muy jóvenes, tuvimos que saltar y estábamos así con miedo de caer. Se nota la falta de arena, por supuesto, yo hace ocho años, casi nueve, que vengo a veranear acá y la falta de arena se nota, es bastante evidente.

L'Ajuntament lamenta aquesta falta de sorra en la part que toca el mar que ha fet aflorar pedres a la vora de l'aigua. Aaron Marcos és el regidor

d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Calafell i recorda que el trasllat de sorra del mes de maig amb camions per la platja va ser aturat quan es portaven traslladats 7.000 metres cúbics de sorra. En aquell moment es va aturar per la presència de nius d'ocell, de l'espècie Corriol-Camanegra, una espècie amenaçada. Sentim l'Aaron Marcos.

Això era una cosa previsible, perquè, com marquen els nostres estudis, aquesta platja necessita una alimentació contínua, que està xifrada aproximadament en 10.000 metres cúbics, i això no s'ha completat en cap dels dos últims anys, per diferents coses, per diferents motius, i això fa que, com que la platja no té suficient sediment, quan arriba un temporal pateixi, i és en el cas que estem ara. Marcos demana que es faci alguna d'aquestes coses. O que ens deixin fer o que les faci el Ministeri, però que l'hi deixin fer, perquè l'últim cop la Generalitat va aturar les obres i és evident que així no es pot estar.

El servei de costes de la demarcació de Tarragona ens ha dit que no està prevista cap més aportació de sorra ni a la tardor ni a l'hivern perquè els temporals se l'emportarien.

Haurà de ser la primavera que ve, a no ser que un fort temporal amenacés el passeig marítim i calgués actuar amb urgència. A la zona de Seguda, Calafet, ja s'ha de. Us recordareu, eh? Es va haver de construir una plaça dura que hi havia sobre la platja, que formava part del passeig, que era la plaça del Milenari, per donar més espai a la platja. Ara la zona afectada és la central, la més concorreguda de la platja i del passeig.

Aquí s'està ajuntant el fet que en marxa la sorra perquè té un port pròxim, que això passa a moltes localitats, A més a més, amb aquest impacte devastador dels últims temporals i que han deixat escenes, i ho podreu veure al nostre web a través de les fotografies que ens ha passat la Montse de com ha quedat aquesta platja a Calafell, amb aquest talús que ara ella ens comentava. Ho anirem seguint. Gràcies, Montse.

Impressiona bastant, sí. Ho hem vist, ho hem vist. Gràcies, bon dia. Adéu-siau, bon dia.

I Lloret de Mar, a la comarca de la Selva, encara arrossega també d'anys pels aiguats de fa dos caps de setmana. La piscina municipal i el turó Rodó, el jaciment, estan tancats i hi ha restriccions a diversos llocs. Anem, doncs, cap allà. Cap a Girona, laia Claret, segueixen treballant per anar arreglant desperfectes. Bon dia. Sí, exacte, bon dia.

El poblat del Turó Rodó, un dels jaciments i bars que hi ha al municipi, ara mateix està tancat perquè s'ha enfonsat la coberta d'una de les construccions. I la piscina municipal està tancada perquè s'avaluen els danys. Ho detalla l'alcalde, Adrià Lamelas.

A la piscina s'estan fent estudis tècnics perquè hi ha un conjunt d'estructures que s'han vist visualment malmeses, i ara s'estan fent els estudis per calcular bé quina és l'afectació, quina és l'afectació en l'estructura.

La biblioteca municipal té afectades les zones de còmic, de manga i d'història de les plantes d'adults. En aquest cas estan acordonades a causa de les goteres. Els centres cívics Can Carbó i Roca Grossa són els més afectats pels aiguats, però només funcionen a demanda de les entitats i es treballa perquè tornin a la normalitat. Els jardins de Santa Clotilda han estat tancats fins avui mateix pel risc de caiguda d'arbres i feines de manteniment. Ara mateix ens diuen que ja estan oberts.

Això pel que fa a espais, equipaments públics, però és que a més a Lloret hi ha moltes urbanitzacions amb zones que també han quedat fetes malbé per la pluja.

Exacte, n'hi ha desenes i a més a més tenen molta massa forestal en aquest municipi. L'alcalde remarca com hi estan treballant.

Les urbanitzacions encara ens queda una fina a fer perquè hi ha molt de quilòmetre de carrers i vials, però sí que és veritat que el que estem fent ara principalment és neteja del carrer.

També va quedar afectat l'aparcament de sota l'estació d'autobusos de Lloret, va quedar fora de servei, però, segons l'Ajuntament, va recuperant progressivament la normalitat.

Un quari, dos minuts de dues del migdia.

L'Agència Catalana de l'Aigua té previst enderrocar 19 cases a Sant Romà de Sau, a Osona, ocupades per una trentena de persones que fa temps que reclamen un lloguer social. La Generalitat, amb el suport de l'Ajuntament, alega motius de seguretat per fer-ho, per enderrocar aquestes cases. Pels afectats no té ni cap ni peus gastar-se un milió i mig d'euros, que és el que costaria tirar-ho tot a terra, amb els problemes d'habitatge que hi ha. Connectem en directe amb Vilanova de Sau, allà hi tenim la nostra corresponsal, la Nati Adell. Nati, bon dia. Hola, bon dia, Estel. A veure, com està el tema? Mira, el rellotge va corrent, podríem dir. D'aquí 10 dies s'acaba el període d'exposició pública d'aquest projecte de 1.500 pàgines.

Fa una setmana, per exemple, en un ple molt crispat, l'oposició va intentar, deia, salvar les cases, però l'emoció per rehabilitar-les no va prosperar. Les cases era on s'allotjaven els tècnics mentre feien el pantà de sau.

Als anys 80 el poble va quedar abandonat fins que va començar a instal·lar-s'hi gent. L'any passat l'ACA va obrir una via administrativa per fer fora els ocupes, però els afectats van contraatacar i van denunciar l'ACA i l'Ajuntament en considerar que es vulneraven els seus drets. La justícia encara no ho ha resolt i, mentrestant, la propietat, com explicàvem, ha iniciat aquests tràmits de desmantellament i d'enderroc. I més o menys, per tant, podem dir que fa més de 40 anys que hi ha aquesta ocupació d'aquest espai, no? S'hi va quedar abandonat cap als anys 80 o ha estat més recent? No, ha estat més recent. Fa pocs anys que hi són, per exemple, hem parlat amb alguns que porten 3 anys, aproximadament. Val, què diuen les parts, Nati?

Mira, segons l'alcalde Jaume Orra, costa més arreglar aquestes cases que tirar-les a terra. De fora es veuen molt maques,

molt precioses, però resulta que no compleixen res d'habitabilitat ni d'eficiència energètica.

Clar, s'aterren cases quan falta tanta vivienda. El problema no són les cases. Allà s'ha d'urbanitzar tot, eh?

Tot. I els que hi viuen, els ocupes, què hi diuen? Doncs no ho veuen així. L'Héctor Buenas Mañanas porta 3 anys a Sant Romà.

No hem tret la casa a ningú, portàvem 30 anys abandonades. Hem arreglat les cases, hem invertit temps, cèntims, i ara no entenem que vulguin tirar terra. A Vilanova de Sau no hi ha habitatge, zero, i aquestes cases estan bé. S'han de fer quatre coses, però estan bé per viure.

També diu que fa temps que intenten regularitzar la situació, però que l'administració no s'hi posa bé. Els arguments del Consistori són aquests.

Els ocupes per mi són d'oincuents. Primer han ocupat una vivienda que no és seva,

i la propietat privada ha de ser sagrada. Després estan robant l'Ajuntament, perquè tenen l'aigua punxada.

Estan robant la companyia elèctrica. Jo no em faré responsable de la gent que viuen en aquelles cases. No n'han per donar cap mentre sigui cauda.

I si no, també n'hi hauré oïtint.

És que això, a més a més, s'embolica perquè no s'havia acordat fa anys amb l'ACA la cessió d'aquests habitatges. Sí, de fet, sí, es va acordar per 99 anys, ho vam explicar, però va ser sota el mandat de Joan Riera, ara el sentirem de seguida, però amb el canvi d'alcaldia tot va quedar en paper mullat.

Jo no defenso els ocupes en cap moment, jo el que defenso és l'habitatge. Tenim un govern de la Generalitat que està dient que promou l'habitatge, som un poble que som 327 habitants,

habitatge no n'hi ha, i un jove que es vulgui establir aquí a dia d'avui és zero. Si això se'n va tot a terra, no hi tornarà a haver mai ningú.

I el Santi, que viu en una d'aquestes cases que volen tirar a terra, deia això.

Volem salvar aquest poble. El van enfonsar una vegada i ara el volen aterrar. I seria com fer desaparèixer Sant Romà de Sau per segona vegada. I que es vulguin gastar un milló i mig per tirar les cases no té cap sentit, la veritat.

I si finalment aquestes 19 cases que era on s'allotjaven els obrers quan es va construir la presa del pantà de Sau, si finalment van a terra, es farà res per cobrir la demanda d'habitatge en aquest municipi? Això hem preguntat a l'Ajuntament, que has explicat, per exemple, que ha adquirit un solar al nucli urbà, on volen concentrar-ho tot, per fer-hi uns 10-12 apartaments de protecció oficial. Molt bé, doncs, Nati i Adell, veurem com acaben. Gràcies, bon dia. Estarem pendents, bon dia.

L'Audiència de Barcelona jutja un pare d'acollida acusat de violar durant quatre anys seguits la menor que tenia sota la seva custòdia, que era la seva neboda. La víctima ha detallat els fets davant del tribunal i ha dit que quan vivia amb ell, el tiet l'agrairia gairebé cada nit. Audiència de Barcelona, Anna Alfonso, bon dia.

Bon dia. La menor estava desemparada. El seu pare biològic va morir quan ella tenia 10 anys. La mare tenia un grau alt de discapacitat i la nena va quedar sota tutela de la DGAIA. Al cap de dos anys, quan en tenia 12, va anar a viure amb el seu tiet, de 37, que en va assumir l'acollida. Davant del tribunal, la noia ha explicat que el tiet la va violar repetides vegades, en algunes èpoques gairebé cada nit, fins que ella va fer 16 anys. En una declaració sense contradiccions i amb molts detalls, també ha dit que el tiet li feia prendre alcohol i cocaïna i que mai va fer servir preservatiu en les pràctiques sexuals que li feia fer. Quan va poder, la menor va decidir tornar a viure al centre d'acollida, però quan tornava a casa del tiet els caps de setmana, segons explica, ell la tornava a violar. El processat només ha respost a les preguntes del seu advocat i ha negat les agressions. La fiscal l'acusa d'haver-se aprofitat de la confiança de la nena i del rol de pare que tenia. Li atribueix un delicte d'agressió sexual continuat en penetració i li demana 12 anys de presó. El judici ha quedat vist per sentència.

I en tres anys s'han reduït gairebé la meitat els espais on els Top Manta posen les seves mercaderies al Passeig de Roses, a l'Alempordà, això segons fons de l'Ajuntament. I han incidit, sobretot, la possibilitat judicial d'intervenir en els domicilis que es fan servir com a magatzems. Girona, Maria Rubirà.

Segons el regidor de l'àrea de Seguretat Ciutadana, Josep Maria Martínez, des del 2023 ha anat disminuint progressivament el nombre d'espais que habiliten els manters. Dels més de 400 del 2023 es va passar a 282 el 2024, 232 l'any passat i 210 aquest any. Les mesures preses per l'Ajuntament, la coordinació policial i els registres han contribuït a aquesta reducció.

Ha sigut una bateria de situacions ja d'alguna manera organitzades, de controls de carretera,

les ocupacions de l'espai amb terrasses o amb new jerseys, les intervencions autoritzades per jutge en els habitatges

i en els locals, etc. Tot això, el cúmul de tot, ha fet possible avui estar parlant amb aquestes xifres de la Maita.

Un aspecte dissuasori ha estat la pressió que es fa sobre els manters al fet que judicialment es permetin fer escorcolls als domicilis. Se n'han fet tres aquest estiu i un l'any passat.

Les ordres judicials que ajuden molt aquestes persones ara sí que tenen por. Abans tenien el refugi de casa seva, no es podia entrar i en canvi ara veuen que en qualsevol moment els hi poden entrar a casa. També hi han contribuït

iniciatives de l'Ajuntament com permetre l'ampliació de terrasses als llocs on es posaven els manters i la col·locació d'obstacles de mobiliari urbà.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Doncs vinga, seguim, 5 minuts, dos quarts de dues. La multinacional Química 10 redueix de 138 a 116 els acomiadaments previstos a l'expedient de regulació que vol aplicar a les plantes de l'Estat, la majoria de les quals a Tarragona. Els sindicats s'hi oposen frontalment i demanen més implicació del govern espanyol i també de la Generalitat per evitar aquests acomiadaments. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, el comitè ha rebut justament aquest matí els documents oficials per part de l'empresa que preveu retallar la plantilla de daun a tot l'estat en aquests 116 treballadors. Són menys dels previstos inicialment. La gran majoria, però, dels més de 700 treballadors que la multinacional té a tot l'estat són les plantes de producció dels polígons químics de Tarragona. Avui, més d'un centenar de treballadors s'han concentrat a les portes del complex químic d'aquesta empresa, el Polígon Sud, per expressar el rebuig d'aquests plans de la direcció. David Navarro, president del comitè, Creu que el pla és un despropòsit, tot i la reducció d'acomiadaments que generarà molts problemes als afectats.

Se'ns segueix semblant un número excessiu. 116 persones, treballar de la mateixa forma, treballar igual amb 116 persones menys, és una cosa que no contemplem. Són 116 famílies que aniran a l'atur.

L'edat mitjana de la plantilla són 42 anys. O sigui, agafa tothom amb fills, hipoteca.

Els treballadors estan decebuts també amb la inacció dels governs català i de Madrid, amb qui han tingut diversos contactes per intentar frenar l'expedient de regulació.

Ara estudiaran els detalls del document que han rebut avui per preparar l'estratègia d'oposició i el calendari de mobilitzacions. L'empresa alega causes organitzatives per justificar la retallada de plantilla.

I a Balaguer, la plataforma veïnal que reclama solucions per eliminar la plaga de Coloms ha fet un pas més a la seva denúncia. Els veïns han recorregut ara a la Síndica de Greuges de Catalunya. Lleida Ara, Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia, Estel. I també han presentat una instància a l'Ajuntament on denuncien la falta d'actuació per reduir-ne la població.

I és que recorden que l'Ajuntament va aprovar per unanimitat el febrer del 2024 actuar sobre la plaga després d'una iniciativa ciutadana

que va recollir més de 700 signatures. Doncs bé, malgrat això,

els denunciants asseguren que el consistori no ha executat aquest any cap actuació material per reduir-ne la població. Sentim Jaume Angeri, membre de la Comissió Ciutadana. I resulta que l'Ajuntament es despista,

o el que sigui, el 2026 i no fot res.

Volen que l'Ajuntament concreti un calendari d'actuacions, un Ajuntament que, a través d'un comunicat, assegura que el Consistori ha impulsat aquest any

una licitació que combina captures amb gàbies i

amb que no llança xarxes, un procés que ja està bastant avançat però que encara s'està tramitant. L'Ajuntament diu que comparteix la preocupació per la plaga de coloms, que estimen uns 1.300, amb una densitat de 550 coloms per quilòmetre quadrat, per sobre del llintar de sobrepoblació, i reconeix que les mesures aplicades fins ara no

han estat suficients.

L'Hospital Vall d'Hebron és l'únic centre de l'estat espanyol que aplica una tècnica poc invasiva sense cirurgia oberta per reparar en infants una obstrucció en la vena porta que canalitza la sang de l'intestí i la melsa cap al fetge. Es tracta d'una intervenció feta amb el suport de radiologia que només se van fer tres o quatre centres a tot el món i un és aquí a Barcelona. Mònica Mas, bon dia. Hola, bon dia. Perquè veurem què consisteix exactament aquesta tècnica.

Doncs mira, es fan dues incisions mil·limètriques a la melsa i al fetge per on s'introdueixen uns tubs molt fins amb ajuda, com deies, de la radiologia. Això permet arribar fins a la vena porta i desfer el coàgul que hi ha i posar-hi un extensor o un estent perquè no es torni a obstruir. Abans aquest procediment era molt complex i amb altres taxes de complicacions postoperatòries. Ho explica el doctor Jesús Quintero, que és el cap de secció de patologia i transplantament pediàtric de Vall d'Hebron.

Habitualment, quan teníem això, teníem una cirurgia altament complexa, de moltes hores de cirurgia, una postoperadora tremenda, amb unes taxes de complicacions molt grans. I en canvi, ara això ho soluciona la Pere i el seu equip amb dues hores i dues tirites. És a dir, que és un canvi molt important, una innovació tecnològica molt important.

Dues hores i dues tirites, és un bon resum. Per què passa això? Per què s'obstruïa aquesta vena porta del fetge?

Doncs aquestes obstruccions passen quan es fa un coàgul en aquesta vena i això pot provocar, de fet, una hemorràgia interna amb conseqüències greus. En els infants sovint es relaciona amb factors de risc, com la prematuritat, les alteracions de coagulació i la col·locació de catèters a través del cordó umbilical durant els primers dies de vida. Segons el doctor Quintero, aquesta obstrucció pot passar desapercebuda durant anys i manifestar-se per primera vegada a la preadolescència o adolescència entre els 10 i els 15 anys. Des del 2018 s'han tractat amb aquesta tècnica 12 nens i nenes d'un total de 24. Molt bé, gràcies Mònica. Bon dia. Bon dia.

I també amb en Marc Vidal per fer un cop d'ull. A la web hi ha l'app de 3catinfo. Què tal, Marc? Bon dia. Què destaquem avui?

Avui parlem de la ceràmica negra de verdú. No sé si la recordeu, són aquests cantis amb aquest color característic.

En aquesta informació del 3catinfo veureu per què tenen aquest color. Qüestió, diguem, del material i del fornejat, i també veureu que estan en perill d'extinció en el sentit més figurat, doncs, perquè això, sobretot, les neveres que van implantar-se, diguem, per refrescar l'aigua, sobretot, doncs ja fan aquesta funció que feien els cantis, que és refrescar l'aigua, i hi ha moltes altres qüestions, evidentment, la falta de relleu, llegireu també en aquesta informació, altres que tinc foc. Però la veritat és que

són molt útils els cantis, eh? Per molt de nevera que tinguis. I que encara refresquen, com més que la fa. I tant, i tant. Una altra informació referent als gegants. En aquest cas ens porta

a Segòvia i parlem dels gegants de Segòvia.

En fi, és curiós que a Segòvia també hi hagi gegants, però com sabeu és una tradició que ja ha escampat arreu d'Europa, Bèlgica, França, Itàlia. En aquest cas els han portat al taller a Vall Patrimoni Viu de Reus i han descobert que són uns gegants molt més antics dels que pensaven, perquè es pensaven que les peces eren del 1920 i finalment. Les peces aquestes, en concret, estan datades al 1697,

per tant, 200 anys abans. Déu-n'hi-do. Doncs gràcies, Marc. Fins demà. Adéu-siau, bon dia.

Vinga, i ara el concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui és dimarts, avui toca preguntes sobre geografia.

Vinga, Quim Balaguer, i la pregunta avui és. Mira, els set turons de Barcelona són les set petites elevacions històriques repartides per la ciutat entre Collserola i el mar. El turó de la Caravata del Coll,

del Putxet, del Carmel, de la Rovira, de la Caravata del Coll, de Monterols, de Mudoleig i el turó de la Peira. Quin és el més elevat?

Pregunta avui que us formulem, pregunta de geografia, com sempre us donem tres opcions, amb la A. Turó Budolell. Amb la B. Turó de la Rovira. I amb la C. Turó del Carmel. Doncs vinga, aneu-hi pensant, la resposta a l'últim minut del programa.

Catalunya al dia. Ella era Sònia Aniel i la seva història i la importància del seu paper en aquesta operació, coneguda com a Operació Reconquesta, l'ha rescatat del calaix de la memòria dels vençuts, un metge de Bussost. Voleu saber com ho ha aconseguit? Doncs no us perdeu aquest reportatge de la nostra corresponsal a la Vall d'Aran, la Sofia Cabanes.

19 d'octubre de 1944. La gent d'enllaç Sonia Aniel encapsala el convoy i guia els camions carregats d'armes i amb més de 700 guerrillers en direcció a la frontera aranesa de Pont de Rei. L'objectiu arriba a Bosost. És l'inici de l'operació Reconquesta i ella,

l'única guerrillera que participa en la invasió en territori aranès.

Guiaràs el convoy i aniràs amb el primer camió, i aquí tens el permís per passar la frontera. Em vaig sentir com John Wayne, 700 homes amb armes i tots cap a Espanya. Déu meu, quina aventura!

Aquesta és la seva veu en una entrevista realitzada pel Museu Militar de l'Estat de Nova York el 2001. No obstant, el seu paper transcendental en esta operació que pretenia derrocar el règim franquista, aprofitant la caiguda del nazisme a Europa, ha passat completament desapercebut fins ara. Qui l'ha redescobert ha estat l'investigador Joan Carles Riera i Socasau, fill de Busost.

Tu comences a dar-me les memóries de Vicente López Tobar, ¿no? Les llevo a les memóries que Vicente López Tobar parla de la chica, que era su agent de enlace, ¿no? Aquí os acabo, no he dit arremés, no he dit cap nom, y te comences a demanar aquí ella que está, la chica, ¿no?

La xica és el sobrenom de Sònia Aniel. Nascuda a París el 1923, va heretar, en bona part, els ideals de la mare, Meik Piquégué, una important figura de l'anarquisme francès. Sònia s'uniria a la resistència i, des d'aquí, treballaria com a agent d'enllaç amb els guerrillers espanyols a l'exili. Aquí coneix Vicente López Tobar, qui seria cap de l'operació Reconquesta.

Serà clar, hi ha persones ideals i hautes, diguem, per la relació sentimental que hi havia amb Vicente López Tobar. I aleshores, bueno, arriba un moment que Vicente Tobar li diu, ja pots anar a ser captó murralet, que sí que ell és de nosaltres. Era l'única guerrillera que ho hem documentat, que entreguem vosaltres i Sònia Marquine.

Però, deu dies després de començar, l'operació Reconquesta fracassa. Un cop torna a França, Sònia Aniel coneix el pintor surrealista George Malkine, amb qui es casa, i n'adopta el cognom. Els Malkine emigren als Estats Units i allà, lluny de les trinxeres, Sònia inicia als anys 60 una fructífera carrera com a cantant de folk. Passen els anys i els records sobre la guerra

i la resistència són cada cop més llunyans, però la vida encara li portaria un darrer gir de guió, perquè quatre dècades més tard, Malkine i López Tobar es tornarien a trobar. Va ser a França, en una trobada d'antics membres de la resistència. Aquí, la seva història,

inicia el capítol final. He dit.

I a partir d'aquí es van veient tots els suens.

Malkiné acabaria els seus dies a Nova York i ara està enterrada al cementeri d'artistes de Woodstock. És aquí on estirant el fil de la xica, Riera Socasau va trobar la primera pista i un gest petit

però immens serviria per obrir una nova pàgina a la història.

I sense cap esperança d'arrencar, escribí al cementerio. Me envié un e-mail, dic, bueno, pues la comunicarán, ja està. Passa un mes, en Nadal, recebí un e-mail, me diuen, Sofern Malkínez era ella de Sónia Malkínez.

Ha estat gràcies a la sessió per part de la família de les seues memòries i documents que la història de Malkine ha pogut ser contada 82 anys més tard a Bossost i ara es posarà en context en la propera recreació històrica sobre els maquis que celebrarà el municipi este dissabte 17 d'octubre.

Jo considero que hi ha evitat perquè hi ha hagut un pes important en l'operació

Reconquista, com a Etna, i que ara, en cap de loc, s'ha citat jo a Etna en aquesta operació.

Doncs una història apassionant que, com heu sentit, ara es pot explicar gairebé per casualitat, gràcies a la curiositat d'aquest metge apassionat per la història, que llegint les memòries de Vicente López Tobar, es va preguntar qui era la xica. Si en voleu saber més, en Joan Riera Socasau explicarà qui era Sònia Malkine a la recreació històrica Arant 1944, que es farà aquest dissabte a Bussost.

I seguim parlant de maquis, encara a l'exposició Les Rutes dels Maquis, al Museu Memorial de l'Exili de la Junquera, explora els passos clandestins de frontera del Pirineu Oriental que es feien servir als anys 40 per enfortir la lluita antifranquista. A la mostra del moment s'hi recullen informes, testimonis i fotografies dels paisatges i escenaris d'aquest trànsit de guerrilles. Girona, Maria Rovira.

L'eix central són les rutes entre el Vallespí i la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa, que van seguir els maquis vinculats al Partit Comunista i al PSUC entre el 1944

i el 1952 per entrar i sortir de l'Espanya

franquista i mantenir viva la lluita antifeixista. Raúl Valls és president de l'amical d'Antics Guerrillers de Catalunya i un dels comissaris de la mostra, juntament amb Josep Serra i Joan Boada, també membres de l'amical. Era la manera en què el moviment guerriller de l'interior es podia comunicar amb l'exterior, amb les direccions del moviment i del partit a França, que aquestes rutes complien un paper fonamental. I aquesta és l'aportació del nostre territori, del que seria el Pirineu gigoní, sobretot.

Han reconstruït tres d'aquestes rutes arran d'uns informes que els guerrillers portaven a les direccions dels partits, que eren a França i que estan conservats a l'arxiu del Partit Comunista a Madrid. I un altre element destacat era la figura dels guies de passos.

Els hem recuperat a partir de tot el treball d'investigació que hem fet, que s'ha basat en cròniques.

De guerrillers que van escriure i sobretot els informes que havien de redactar quan tornaven a França. Pensem que hi ha moments en que ells parlen que passen per tal muntanya, per tal riu, fins i tot amb nivells de descripció molt exactes perquè evidentment es

coneixien molt bé el camí.

A banda de mapes, biografies i testimonis, l'exposició s'acompanya de fotografies d'Ernest Costa dels paisatges d'unes rutes que la majoria encara es poden fer actualment.

Doncs relacionat amb això, sapigueu que la futura llei de memòria democràtica donarà un termini màxim d'un any per retirar el monument franquista de Tortosa. El PSC, Junts, Esquerra, Els Comuns i la CUP s'han posat d'acord per aprovar la nova llei al ple de la setmana que ve. Tan bon punt el Parlament convalidi la norma, començarà el compte enrere per treure del riu el monument a la Batalla de l'Ebre. Serà l'enèsim intent per retirar aquest símbol franquista, però per primera vegada quedarà regulat en una llei aprovada pel Parlament. La norma donarà més marge als municipis per retirar la resta de símbols franquistes que encara hi ha arreu del país. 4 minuts i tres quarts de dues, l'any que ve arribarà als cinemes l'última pel·lícula del vilanoví Sergi López, Memorial, un drama íntim sobre el dol i la memòria. És el segon llargmetratge del director i guionista terrasenc Sergi Pérez i s'ha acabat de rodar a la Fira Sabadell. Ens en parla la Marta Vallès.

En Manel, interpretat per en Sergi López, és conservador d'un gran museu de Madrid. A la pel·lícula fa un viatge físic i mental. Ha de portar a Bèlgica un quadre amb el que té una vinculació molt especial mentre passa per moments difícils. Ha mort el seu marit i es retroba amb la filla amb qui ha tingut molt poca relació. L'actor ens parla de com és aquest home. Entranyable,

que arrossega una mena de tendresa, crec jo. El coneixem en un moment molt vulnerable de la seva vida, passant aquest dol. A la vida li fa bola, una mica.

Líria del Río dona vida a la Laia, la seva filla.

Una dona valenta i alhora covarda, i plena de pors, i alhora molt fidel. És una peli tremendament bonica, que segurament farà una mica de mal, però perquè crec que toca un lloc molt clau, que és com la certesa que estem de pas i que la impermanència és un fet del que no podem escapar.

La pel·lícula entrellassa diferents trames. Sergi Pérez és el director i coguionista.

Sobre mantenir el lligam, sobre mantenir també la memòria, sobre mantenir el vincle, no? La filla apareix també per ajudar-lo en el dol. Crec, espero, sí, un homenatge per als armariats. El meu protagonista és un gay boomer, va néixer als 60, i que d'alguna forma ha viscut la sortida a l'armari de forma molt més complexa que altres generacions, no?

Memorial s'ha rodat a diferents localitzacions de Barcelona i de Madrid, com ara la sala Rubens del Museu del Prado.

Potser sí que és una pel·lícula que s'exagerarà, jo crec, a través, potser, de l'emoció, però és una pel·lícula que també obre una porta a una mena d'antídot, no?, que és la bellesa, encara l'amor. Catalunya al dia. La Taneu de Tàrrega serà la primera parada el 15 de novembre de l'aposta que fa l'Orfeo Lleida Tà per estendre la música clàssica en tot distès arreu de les comarques de Lleida. I les protagonistes, les que sentim, el dúo Malibran amb soprano i guitarra. És la tercera temporada del Clàssica Oberta i la primera que ofereix una programació compartida entre la capital del Segrià i set municipis més. Des de Lleida, Estela Bosoms, per on més passarà aquesta gira territorial de música clàssica? Hola, Estel. De moment, aquest novembre i desembre, per dos municipis més

de la comarca de l'Urgell, Verdú i la Fuliola, i més endavant farà parada a Térmens, a la Noguera, a la Granadella, a les Garrigues, a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i a Vilallé, a l'Alta Ribagorça. Són propostes amb ambient distès i amb un conductor que explica l'entrellat del concert i fa interactuar públic i intèrprets. El cicle es fa amb el suport de la nova entitat de joventuts musicals de Lleida, Pirineu i Aran, que presideix Francesc Calabert.

El director de l'Orfeo Lleiretaxe, Viquín Quillà, afegeix que fora de les grans capitals també cal programar cultura de forma estable.

El que hem d'aspirar en termes de drets culturals és que qualsevol poble, micropoble de la demarcació, hagi una oferta cultural de qualitat de forma continuada, no puntual, no només puntual. I una mica el que pretenem modestament amb el Clàssic Oberta és anar caminant cap aquí.

En total seran 16 concerts a Lleida i al territori, amb una aposta renovada pel talent emergent local i internacional, amb noms com Pax Cordacambre, la pianista japonesa Karen Kuronuma o la proposta innovadora de clàssica amb saxo amb la premiada Aina Font. Gràcies, Estela.

Doncs tenim música clàssica en ruta per les comarques lleidatanes i també tenim pianos als espais públics de Girona.

És la iniciativa Pianos al Carrer, promogut entre d'altres per l'Associació del Concurs Internacional Maria Canals. Durant tot el dia, fins a les 8 del vespre, els gironins. Teniu dos pianos de cua a la vostra disposició per mostrar les vostres habilitats o per posar també les mans per primera vegada en un teclat. La Clara Jordà s'ha passejat per aquests espais on hi ha instal·lats aquests pianos de cua. Gaire gent, Clara, s'ha animat a posar-se davant del teclat o què? Doncs la veritat és que sí, Estel. M'ha estat una bona estona a la Rambla i a la plaça Independència, on hi ha aquests dos pianos instal·lats durant tot el dia, i malgrat que la majoria no sabien que avui arribava aquesta iniciativa a Girona, s'aturen per escoltar molta gent i aplaudir alguns, per tocar, òbviament, altres, o per demanar cançons. El que tocava aquesta peça que sentíem ara, per exemple, House of the Rising Sun, dels Animals, és en Jairo.

Com de connectar amb un mateix, com de parar una mica dins de la rutina i la productivitat, una mica fer com una pausa i com estar amb tu mateix.

I els que en saben poc o no en saben gens també s'hi han posat amb l'ajuda dels més experimentats com l'Enric. Me acompanyes?

Claro que sí, encantada. Molt bé, amb molt de gust.

Vinga, tu em deixes el pedal a mi? Un, dos, tres, vinga.

El piano és per tots aquells que vulguin, estudiants inclosos, com aquests alumnes de sisè de primària de l'Escola Badrona de Girona que ens hem trobat a la plaça Independència. Escoltar música a mi

m'agrada molt i jo trobo que és un art. He tocat a Million Dreams i una que no me sé el seu nom. Crec que la música és molt important i que inspira molt a les persones, pot ajudar molt. M'agrada molt perquè és com una manera de

desafogar-te i transmetre emocions tocant música. He tocat Bad Guy de la Billie Eilish. Alumnes que, com sentim,

s'han animat fins i tot a cantar el Girona me enamora.

Doncs aquest és l'ambient al centre de Girona avui, on la música ha agafat el protagonisme amb aquesta iniciativa, Pianos al carrer.

I alegria, les veies deixaven de riure, i els dies s'acaben i els parts il·luminen les góndoles entre les tasses.

I l'alegria d'Antònia Font per parlar de la revista Andarrock, que arriba al seu número 400. I és una bona alegria, amb una edició que recull els 400 millors discos catalans del segle XXI, una fita editorial que celebraran aquest vespre amb una festa a l'antiga fàbrica Adam. Òscar Callau, bon dia. Hola, bon dia. Per tant, una edició de luxe, no?

Doncs sí, des de la portada, amb un gran número 400 d'argent que ens introdueix en aquesta edició especial de 200 pàgines amb la discoteca bàsica dels 400 millors discos de la música moderna catalana del segle XXI. Ho fan en ordre cronològic, des de Rússia, d'Antònia Font, del 2000, fins Paco de Lux, de Triquell, del 2025. Ens ho ha explicat Lluís Gendrau, president del grup Andarroc.

La idea era celebrar els 400 números d'Andarrock amb un número d'aquells que són antològics. A partir d'aquí hem fet una llista de 400, però sobretot hi ha un top 50 discos que són de referència.

Clar, 400 discos són molts. Com s'ha elaborat aquesta llista?

Doncs d'una manera col·lectiva.

Enderrock ha fet una enquesta amb 50 experts musicals d'arreu dels països catalans i de diverses generacions, amb noms, per cert, de Catalunya Ràdio, com Albert Puig, Blay, Mercè, Fran Lluís Giró o Montse Virgili. Cada crític signa un article per als 50 millors discos dels 400. I tot plegat culmina amb un top 10 que encapsala,

precisament, el disc Alegria d'Antònia Font.

En aquest Top 50 hi ha tres artistes que tenen tres discos cadascú, que són Antonia Font, Manel i Roger Mas. Per tant, ja veiem quina és la tendència que marca la crítica musical, l'esperitisme musical.

I no s'acaba aquí la celebració amb aquesta edició de luxe i amb aquesta festa d'avui, no, Òscar?

No, perquè la revista del mateix grup, 440 Clàssica Jazz, treu el número 100, amb un recull d'un centenar de grans compositors catalans de totes les èpoques. Enderrock presentarà els dos especials en una festa aquest vespre a l'antiga Fàbrica Damm de Barcelona. L'entrada és lliure, amb reserva, però limitada a l'aforament.

Yo cuento esta historia para despedirme de mi hermano.

Lo siento. Teatro hecho por los muertos para dar fuerza a los vivos.

El Teatro Nacional de Catalunya estrena La última noche con mi hermano d'Alfredo Sansol y coproduida pel Centro Dramático Nacional. És una història que explora els vincles familiars i el que queda per dir quan una persona estimada mor. Es podrà veure des d'aquest dijous fins l'1 de novembre a la sala gran del TNC. Marta Vivas. Explica el director i dramaturg navarrès Alfredo Sanzol que l'obra parteix d'una conversa real que va tenir amb una amiga que havia perdut el seu germà el desembre del 2024. I d'aquí aquesta història que vol ser un cant a la vida, a la fraternitat i a l'amor.

Escoltem. La pèrdua sempre és una cosa que necessitamos purificar, tornar sobre ella, acceptar.

L'obra protagonitzada per l'actriu Núria Mencía i que en el repartiment compta amb els actors catalans Biel Montoro i Ariadna Llobet reflexiona sobre el tabú de la mort i el dol per la pèrdua d'un ser estimat a través d'un tec real, poètic i confessional. Això sí, amb un punt d'humor, perquè, com assegura la protagonista, Núria Mencía. Aunque la vida sea muy dura, creo que el drama va de la mano de la comedia y eso es real, eso nos hace a todos poder respirar. La última noche con mi hermano ha fet temporada a Madrid i gira per diferents ciutats espanyoles. Ara a terra al TNC, que juntament amb el Centro Dramático Nacional n'és coproductor.

A Tarragona l'arribada de la tardor és sinònim també de llibres, de lectures i d'activitats de caràcter familiar per acostar la lectura al carrer. És temps de la tardor literària que al llarg de tres mesos proposa activitats des de presentacions de llibres i tallers d'escriptura a rutes, rutes literàries, contacontes o la promoció de la lectura abordant-la des d'altres disciplines artístiques. Tarragona, Clara Echevarría, Domingo, la programació encara no està del tot tancada però s'han previst més de 120 activitats.

Hola, doncs sí, algunes promogudes pel mateix Ajuntament, o la Casa de les Lletres, Òmnium Cultural i altres entitats. És el cas de la iniciativa Veus i Mirades Compartides, desenvolupada al barri de Sant Salvador, caracteritzat per una amplia diversitat cultural,

i on la lectura i l'escriptura s'han utilitzat com una eina de cohesió social. S'hi ha referit la regidora de Cultura, Sandra Ramos.

Una cinquantena de persones han escrit i han il·lustrat relats sobre la seva relació amb el seu barri. Els relats els tindrem editats en un catàleg

que acompanya també una exposició que mostrarà aquesta joia de procés.

Altres propostes ens arriben en forma de ruta literària, com la basada en el llibre La nit, de Joan Caballer, per revisitar la Tarragona del postfranquisme,

o una guia botànica de Tarragona. Natàlia Sabater és tècnica municipal. Serà una ruta pel voltant de, sortint des del punt de lectura, anirem al pont de les Ferreres, entre d'altres. I veurem les Garrigues. Llavors podrà observar les plantes botàniques i les plantes medicinals del voltant de Tarragona. D'altra banda s'impulsen activitats promogudes

des de les biblioteques i els punts de lectura, com a novetat el del barri de Sant Pere i Sant Pau, que ofereix activitats de caràcter familiar per poder obrir-se i arribar a la ciutadania.

Molt bé, doncs, gràcies, Clara Xavarría. Set minuts, haurem arribat a les dues del migdia. Encara afegirem, abans dels esports, que a partir d'avui els barcelonins poden demanar els vals de 10 euros de descompte que dona l'Ajuntament de la ciutat per gastar-los en botigues de barri i mercats municipals. Una iniciativa vegetejada com a bonus consum per promoure les compres de proximitat a la qual s'han adherit un miler de comerços de moment. La petició dels vals s'ha de fer a través del web del consistori. Qui s'inscrigui pot rebre un màxim de 3 vals de 10 euros cadascun a gastar a partir de la setmana que ve. Aquests bons es podran fer servir en compres superiors als 30 euros en els establiments que s'adhereixin a la campanya. Han de ser negocis establerts a Barcelona, amb seu social a Catalunya, que tinguin una superfície de menys de 800 metres quadrats.

Doncs ara sí, temps per la informació esportiva en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Eudald Serra, bon dia. Bon dia, Estel. El Barça buscarà aquest vespre la segona victòria consecutiva a la Champions. Els de Hansi Flick s'enfrontaran al Galata Saray a domicili després d'haver guanyat la jornada inaugural al Feyenoord. De l'equip turc i de l'ambient que es viu a l'estadi Ali Samiyen, en parla Hansi Flick.

Hem d'estar preparats per l'ambient, és un dels millors del món. És impressionant, es pot veure pels resultats que han aconseguit contra grans equips. A més, han millorat molt, tenen molt bons jugadors, especialment al davant. Per nosaltres és important treballar junts en defensa i que tothom hi estigui implicat. Això és el que vull veure del meu equip.

Mentrestant, el president Joan Laporta també ha parlat del bon moment de joc blaugrana.

Ho ha fet abans al dinar de directives entre els dos clubs.

El Barça és el que ho dic amb tota la humilitat, però penso que estem practicant el millor futbol d'Europa i, per tant, el millor futbol del món. I altres equips que jo crec que també estan molt bé, com el PSG, com el Bayern de Múnich, són equips que també són candidats a guanyar les competicions en les que participem i després sempre salta algun equip que és una sorpresa i i has d'estar atent a tot això. Però a nivell de qualitat del futbol, penso que en aquests moments som els que estem jugant millor.

I és que els blaugranes arriben a aquest partit havent guanyat els 9 partits que han disputat, 8 a la Lliga i 1 a la Champions. Tot i això, el defensa Pau Cobercí assegura que continuen

tocant de peus a terra. Imperables, perquè al final cada

tocant de peus a terra. Imperables, perquè al final cada partit és un món, com diuen, però sí que estem en una dinàmica molt bona, estem molt positius, amb molta confiança. Jo crec que també hem de seguir així, fent les coses com les estem fent i no frenar.

El Galatasaray-Barça començarà a les 9 del vespre i en podreu seguir la transmissió a la TDT de Catalunya a ràdio partit d'una hora abans. A banda d'aquest partit, avui se'n juguen 8 més de Champions.

En destaquem aquests, Atlètic de Madrid, Manchester United, Villarreal, Nàpols o Arsenal-Lilla.

I mitja hora abans del partit del Barça de futbol, avui també té partit el Barça de bàsquet.

Els blaugranà tenen aquest partit de la cinquena jornada de l'Eurolliga. El Palau Blaugrana, els d'Alexander Sekulic, reben el Maccabi de Tel Aviv.

El Maccabi no ha començat gaire bé la temporada, però crec que ara mateix està jugant un bàsquet molt millor. Venen de guanyar l'últim partit contra el Milà, és un equip molt atlètic, pressiona molt, utilitzen molt bé els seus jugadors físics en defensa i en atac, juguen d'una manera diferent. Controlen el ritme del partit i ataquen els avantatges que tenen. Disposen d'interiors molt bons i molt mòbils, i això és una de les coses que hem d'intentar neutralitzar.

El partit començarà, com dèiem, a dos quarts de nou i el podreu seguir a la transmissió que en farem per l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT. I també juga avui el Quintzenàs Manresa a l'EuroCup. Els del Bages afronten el partit a la tercera jornada d'aquesta competició a la pista del Basatsegir d'Istanbul. Del rival en parla el segon entrenador manresà, Carlos Flores. És veritat que juguem

contra un equip molt bo a nivell europeu. En el nostre grup, el Basatsegir, és un dels rivals. Que està més en forma que en els últims partits que ha disputat, ha guanyat inclús equips de nivell d'Euroliga, com és el Fenerbahçe. Però això ens ha de servir una mica com a motivació.

Aquest partit començarà a les 6. Els turcs són líders de grup amb dues victòries cap derrota. Per la seva banda, els manresans tenen fins ara un triomf i una derrota. I més partits de competicions continentals per equips a la demarcació de Barcelona, en aquest cas d'en Vols.

I en aquest cas parlem del Freiking Granollers, que aquest vespre jugarà a la pista de l'Agua Santas Portuguès.

És un partit de la tercera jornada de la Lliga Europea. En parla l'entrenador dels Vallèsans, Antonio Rama. Penso que ara l'equip

té un repte majúscul, que és guanyar aquest primer partit contra Agua Santas. Sí que és veritat que després ens queda un mes fins al següent partit de competició europea, però si ens mirem la competició europea única i exclusivament, tenim els dos partits seguits d'Agua Santas, que si els traiem. Estaríem classificats, o virtualment classificats, en funció d'altres resultats. Però penso que això és un repte que la gent ho té claríssim, que la competició europea és diferent, que tenim ganes de tornar a fer-ho bé.

El partit entre l'Agua Santas i el Granollers començarà a tres quarts de nou. Molt bé, doncs gràcies, Eudald. Fins demà.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Vinga, doncs som-hi. Temps pel concurs del Catalunya al dia. El nostre trivial amb preguntes sobre el país avui dimarts. Tocava pregunta de geografia. I recordem quina era la pregunta. Doncs d'entre els set turons de Barcelona us preguntàvem quin és el més elevat. I teníem tres possibles respostes, amb la. Turó modulell. Amb la B. Turó de la Rovira. O amb la C. Turó del Carmel. I la resposta correcta és.

La C, el turó del Carmel, que arriba a la cota de 289 metres. El de la Rovira és el segon, amb 267, mentre que el turó de Mudolell és el més baix, amb 108 metres sobre el nivell del mar.

Doncs vinga, un dia més, marxareu sapiguent una cosa més d'aquest programa, el Catalunya al dia, que torna demà amb més històries i més preguntes, que acabeu de passar un bon dimarts.