Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 13/11/2026

Catalunya al dia

Amb Estel Baté. Crit d'alerta dels bombers. La situació en alguns parcs de Catalunya és crítica. Els bombers de Lleida denuncien que porten més d'un mes treballant a mínims de mínims. Si aquí el personal fixat en un parc de bombers és pel cap baix de 9 persones, ells creuen que hauria de ser superior, des de la primera setmana d'octubre al parc de Lleida s'han trobat amb 8 bombers, o menys, de guàrdia. Això els ha passat més de 20 dies, i no hi ha un únic motiu. Per exemple, hi té a veure el fet que s'hagin de destinar bombers a altres parcs perquè els n'hi falten.

Un d'aquests és Tàrrega, un altre és Sort, Terem ha començat que a primera hora del matí no hi havia ningú i en aquell moment són tres.

I també hi ha un altre factor, que és la negativa, fer hores extres com a mesura de pressió per negociar millors condicions. Aquest dèficit de personal no és exclusiu, com us dèiem, de les comarques de Lleida. Passa a altres llocs de Catalunya, i per això els sindicats han optat per traslladar la seva alarma als ajuntaments. Es faci força i es demani

explicacions al Departament d'Interior de què està passant amb els bombers. Què passa amb els bombers?

Amb una falta de personal que s'està tornant crònica, ja? I els ciutadans, què ens passarà si hi ha una emergència i no arriben a temps? Els bombers, que són un cos més necessari que mai en un moment d'alteracions climàtiques extremes, ho hem anat viscuent l'últim any, poden derivar en aiguats, inundacions, també incendis a l'estiu, no estem acostumats a veure tot això. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. I això que estan concretament té un culpable, és el Superniño. S'està gestant al Pacífic i ja està interferint en el clima aquí a Europa.

El Meteocat ha detectat senyals que aquest fenomen podria estar al darrere de la borrasca Charles i també de la debilitació del vòrtex polar fins al punt que amenaça en trencar-lo i alliberar l'aire fred de les regions polars. Els motoròlegs no descarten, per tant, que aquest fred àrtic ens acabi arribant. Això el que fa és facilitar que puntualment hi hagi

entrades d'aire fred dels pols cap al continent europeu o al continent americà. Podríem tenir algun episodi puntual de molt de fred.

Preparem-nos, doncs, perquè els efectes d'aquest superninho poden arribar a racons del planeta que fins ara n'havien quedat al marge. I tot això a les portes d'un cap de setmana de gran recap, d'un cap de setmana de solidaritat.

Bones, que voldria participar d'aquest gran recapte d'aliments. Sí, sí. Participa ja bastantes vegades,

sap com funciona? Cada any, cada any.

Els voluntaris del Banc dels Aliments ja han pres posicions a mercats i supermercats per recollir les aportacions dels clients, ja siguin forma de menjar o diners. I l'ajuda no és només pels més vulnerables, perquè la pobresa cada vegada fa menys distincions.

Persones que tenen feina i que tenen dificultats per arribar a final de mes un cop han pagat les seves despeses fixes, Persones jubilades que tenen pensions petites fan molt difícil mantenir una alimentació saludable. I al Catalunya al dia avui us parlarem també d'un assassí silenciós i invisible. És el gas radó, és un gas radioactiu d'origen natural, és a l'aire lliure i aquí es dissipa sense cap risc, per tant cap problema, però quan s'acumulen soterranis o espais tancats de les cases pot ser molt perillós.

Sí, quan s'inhala, el radó afecta el teixit pulmonar, i segons l'Organització Mundial de la Salut, és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac.

El garrador és un carcinogen de grup 1, que se li atrau un 3-14% dels càncers de pulmó. De fet, és dels principals factors de risc de càncer de pulmó en gent no fumadora.

Ara la Diputació de Barcelona posa en marxa una prova per detectar i prevenir l'acumulació d'alredor a tres municipis de la demarcació. L'oncòloga Teresa Gurrià n'ha parlat avui als veïns de Sant Salón i de Noia.

I a Riu de Canyes, al Baix Camp, estan recuperant una varietat autòctona d'olivera en perill d'extinció. És la varietat Lleida albassó. En queden uns 150 arbres, sobretot al Baix Camp i al nord del Priorat.

I ja s'ha començat a comercialitzar l'oli elaborat amb aquestes oliveres. Hem regressat a recuperar

una veritat autòctona de la nostra zona. Tenim exemplars que són molt antics. És un acte de bondat cap al nostre territori.

Ara volen plantar 600 oliveres més d'aquest tipus per garantir que la varietat no desaparegui.

Ha estat un nou matí de complicacions a Renfe. Això ja ha deixat de ser notícia. El que passa és que en si divendres hi ha gent que fa teletreball. Potser no s'ha notat tant com la resta de dies d'aquesta setmana, que ha estat veritablement un infern per moure's. Ara, com tenim el trànsit, equip viari, Clàudia Serra. Bon dia, doncs, a forces punts amb retencions a aquesta hora, a P7 i B30, entre Cerdanyola i Barberà, en tots dos sentits, C33 a Moncada i C17 a Parets, en direcció Barcelona, la C32 a Lella, cap a Mataró, la B20 a Santa Coloma, cap al Nus de la Trinitat, la C31 a Badalona, per enllaçar amb la Ronda Litoral, i a la Ronda, sobretot Ronda Litoral, a Sant Adrià, en sentit Besòs, i Ronda de Dalt, de Diagonal a Sarrià, en sentit Trinitat. I pel que fa al temps, quina previsió tenim per aquest cap de setmana? Dani Ramírez continua l'estiuet de Sant Martí?

Sí, però potser no tan amunt pel que fa a la temperatura. Ara en aquests moments estem arribant a 23, 23 i mig al Dober, també al Canà, a l'Aldea, a Ullacona 23, Tarragona 22, l'Abisbal d'Empordà 22, recordem que ahir vam arribar a 26, 27 a les Terres de l'Ebre i abans ahir 26 a Castelldaro. Per tant, sí, temperatura suau, però no tant com els últims dies, una mitjana de 2 a 4 graus més baixes. Demà la temperatura no canvia i diumenge, si fa o no fa, tot igual.

Parlem també de variabilitat. Aquesta tarda, a part del sol, que bona part del país anirà imposant al centre, al sud, a Ponena, a l'àrea de Barcelona, de l'Ebre, doncs hi haurà unes nulades al Pirineu i a les comarques de Girona algun ruixat, cap a l'Alt Empordà, punts de la Garrotxa, potser a part de l'Estany i Gironès, però especialment entre l'Albera i la zona de les Salines, nord de l'Alt Empordà. Demà, matí de sol cap a la costa, mitja nulada a l'interior, alguna gotallada al nord de Lleida, cap al Pallars, la Noguera, etcètera, a la Ribagorça, i demà a la tarda una mica més de pluja o plugims a l'interior del país, però poca pluja en general. Si neva, poqueta, 2.200, 2.300 metres. I diumenge, variable, mitja ennoblat, al matí sol, especialment al matí d'hora cap a la costa i Girona, i s'aniran ennoblant per l'interior. A la tarda, diumenge, algun ruixadet, novament a l'interior, a Ponent, i també cap als ports i a la

Terra Alta. Gràcies, Dani. I esports. També tindrem esports a la una i 54 minuts, ben puntuals. Què explicareu avui, Eric Artés i Drum? Mira, d'una banda, que el Barça col·lidera la classificació de la Champions femenina de futbol després de l'empat a un d'ahir davant l'Arsenal al Camp Nou. El club lacorana més ha informat que Vicky López estarà entre 6 i 8 setmanes més de baixa per una recaiguda a la seva lesió muscular al recte anterior.

També en futbol, avui Joan Nàstic, a la primera federació, trepa el Real Madrid Castella a un quart de deu del vespre. Demà ho farà el Girona, en aquest cas, a partir de la 14a jornada de segona divisió, al camp de l'Oviedo, pendents de les declaracions

del tècnic del conjunt gironí Kike Álvarez.

I acabarem amb l'Enoli Borges Vall, que ha arrencat amb victòria la lliqueta de la segona ronda de l'Europa Cup, després de superar l'Olesno Polonès per 3 a 2. Demà, els burgens s'enfrontaran al Primero de Mayo

portuguès i dimenge al Wells austriac. Som al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer a la sotsa edició, Aurora Guindo a la producció, Dani Jiménez al control tècnic i Joan Massant al control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al Dia, amb Estel Batet.

Sense hores extres no hi ha prou bombers. Aquest és el crit d'alerta que fan els bombers del Parc de Lleida, però que es repeteix en molts altres punts de Catalunya. Han deixat de fer hores extres de manera voluntària, com a mesura de pressió, i això s'ha traduït, en el cas de Lleida, en un parc que molts dies no arriba al mínim d'efectius que es considera necessari. I temen que, clar, acabi repercutint en el servei. La direcció, en ment mancances, però, demana tranquil·litat. Anem a Lleida, Noelia Casellas, bon dia. Bon dia, Estel. A veure, primera pregunta, quants bombers hauria de tenir el parc de Lleida? Doncs mira, el mínim està fixat en 9 efectius actualment, però els sindicats creuen que n'haurien de ser 12 o més. Això per donar servei al Sagrià, on viuen unes 220.000 persones. Ara bé, des de principis d'octubre, el parc ha estat amb 8 efectius o menys, per tant, sense arribar al mínim fixat, durant 20 dies. I per què? Doncs perquè no fan hores extras voluntàries per cobrir torns i també perquè des de Lleida cobreixen mancances d'altres parcs, com explica el fons Tormo de la Intersindical.

Doncs Lleida ha començat amb 9 persones i en aquest moment són 7 persones. Per què? Doncs perquè hi ha parts que els falta gent. Un d'aquests és Tàrrega, un altre és Sort, Trem ha començat que a primera hora del matí no hi havia ningú i en aquell moment són 3, doncs aquests 3 bombers han vingut d'altres parts que tenien un sobrant.

I és clar, els preocupa que en cas d'incidents, sobretot si són simultanis, la resposta no sigui l'adequada i posi en perill tant persones com bombers. A més, tenint en compte que són parcs de llocs on tampoc és un fàcil accés ni estar relativament a prop dels altres parcs que han de subministrar aquesta falta de bombers. I els sindicats denuncien, Noelia, que aquesta situació no només passa a Lleida, sinó que a altres llocs de Catalunya també estan igual, eh? Exacte, diuen que això passa, bàsicament, arreu. I per això estan enviant cartes als ajuntaments, com el de Lleida, perquè sàpiguen les mancances de cobertura amb què conviuen Joan Botes, el delegat, a Lleida de Comissions Obreres.

A nivell d'ajuntaments es faci força i es demani explicacions al Departament d'Interior de què està passant amb els bombers. Si això no es fa arribar a tots els ajuntaments, això queda difuminat.

I des de la direcció dels bombers, què hi diuen? Doncs hi han parlat també i admeten la falta puntual d'efectius. Juanjo Bellostas és l'inspector cap de la regió d'emergències de Lleida.

Hem determinat dies i puntualment no assolim els mínims òptims que hauria de tenir un part de la categoria de Lleida. Ara bé, llancen un missatge de

tranquil·litat, ho deies al principi, perquè asseguren que el sistema en xarxa permet que bombers de qualsevol part de Catalunya, doncs, poguessin acudir si fos necessari. Doncs tot això en un context en què la meteorologia, els fenòmens cada vegada més extrems, fan que aquest cos sigui cada vegada més necessari. Gràcies, Noelia, des de Lleida. Bon dia. Bon dia.

I això ho diem perquè el meteocat ha detectat dos senyals que el Niño ja podria estar alterant el nostre clima. Com sabeu, és un fenomen que s'està gestant en aigües del Pacífic amb una intensitat mai vista fins ara, amb efectes a la zona zero, però també en altres punts del planeta, i sembla que Catalunya serà un d'aquests punts. Montse Poblet, de quins senyals parlem i quins efectes tindran? Mira, d'una banda sembla que el Niño està influint en el debilitament del vòrtex polar, que és el corrent de vents que gira al voltant dels pols i que en condicions normals confina l'aire fred a les regions polars. Si s'afableix o es trenca, com es preveu que passi a finals d'aquest mes, el fred àrtic ens pot arribar fins i tot a nosaltres. L'altre senyal que el Meteocat associa al Niño és l'arribada d'una gran massa de vapor d'aigua procedent de zones tropicals i subtropicals que explicaria la intensitat de la borrasca Chals. Toni Barreira, tècnic del Servei Meteorològic, no creu que es quedi aquí. De fet, preveu que influiran la intensitat de les pluges dels pròxims mesos, sobretot a la cara sud del Pirineu, fins al punt que podria acabar amb la sequera que afecta les capçaleres de les Nogueras i del Segre.

Aquesta situació podria tenir una freqüència elevada i, per tant, la meitat nord-occidental del país, que es troba ara en una situació de sequera incipient superficial, doncs pugui recuperar la seva situació hídrica normal.

I s'està fent alguna cosa per preparar-nos per poder fer front a tot això? Fa unes setmanes es va publicar una carta firmada per 700 persones, entre les quals alguns científics destacats en l'estudi del canvi climàtic, en què es demana al govern que es prepari pel pitjor escenari, amb reserves d'aliments i de medicaments, que revisin les infraestructures o les vies de comunicació, etcètera. Des del Govern no s'ha respost a aquesta carta, però Protecció Civil el que ens diu és que des del punt de vista de l'emergència no hi ha una resposta específica pel niño. El que sí que hi ha és un canvi d'estratègia que ja fa anys que apliquen pel salt d'escala que suposen els nous fenòmens meteorològics extrems, com les onades de calor o les inundacions.

Dos minuts i un quart de dues, canviem de tema ara. Els 52 joves detinguts a la vaga general de l'11 de novembre passen aquests dies davant del jutge. Toni Fortesa, bon dia. Bon dia. De què se'ls acusa?

Doncs se'ls acusa de danys, d'aldarulls i, en algun cas, d'atemptat. Ho explica en Martí Abril, advocat del Sindicat d'Habitatge Socialista. El Ministeri Fiscal,

el que depèn de l'executiu, a més a més està demanant presó provisional per a tots aquells que estan denunciats per atemptat contra agents de l'autoritat. Així i tot, de moment, no se n'ha acordat cap. En canvi, sí que s'estan acordant mesures provisionals, com és la prohibició d'acostament en manifestacions a la ciutat de Barcelona.

I la defensa, els advocats, fan una interpretació concreta d'aquest judici? Molt concreta, molt específic.

Segons Abril, el precedent de blocos ha servit per assentar les bases de criminalització del moviment de protesta.

Per nosaltres és un càstig exemplar, també perquè som conscients que. Venen onades mobilitzatòries, com està passant arreu d'Europa, i volen anar preparant el terreny per desanimar l'exercici dels drets polítics, com és el dret de concentració de manifestació, i anar advertint que protestar té conseqüències.

De fet, la defensa preveu que la instrucció s'allargui anys tot i que no hi ha proves condemnatòries. És el que els advocats coneixen com a pena de banqueta, passar molt temps pendent dels tribunals encara que la cosa acabi en absolució.

Tot això per als aldarulls que va haver-hi un cop s'havia desconvocat ja la manifestació feta amb motiu. De la vaga per reclamar el dret a l'habitatge, que justament l'habitatge es manté, una enquesta més, com la principal preocupació dels catalans, segons l'últim sondeig que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, és el primer problema per un de cada tres ciutadans i els amoïna especialment el preu, tant de compra com de lloguer. Mirem les dades amb més detall. Pilar Garcia, bon dia. Hola, bon dia. Doncs si tenir un lloc per viure és el tema més important per als catalans en totes les franges d'edat, però preocupa especialment els que tenen entre 25 i 34 anys i menys els que són més grans de 65 anys. I el principal problema és el que costa econòmicament comprar o llogar un pis, pel que fa a la propietat, el preu inquieta, sobretot els que tenen entre 50 i 64 anys, i en el cas del lloguer, el grup entre 25 i 34 anys. I una altra dada, aquesta enquesta del CEO, és que més del 20% dels catalans destina més de la meitat del que guanya a pagar la casa on viu. Sí, i un de cada quatre, entre el 25 i el 50% del que ingressa. L'enquesta del CEO també revela que la meitat dels catalans viu en un pis de la seva propietat i un 18% en una casa propietat dels pares o d'un familiar. Els que viuen de lloguer són el 28%. Per tant, l'habitatge, primera preocupació, però al darrere, què hi ha? Doncs mira, a diferència d'altres enquestes, la immigració no està en segon lloc, passa a quarta posició. De fet, més de la meitat dels catalans creu que la regularització de migrants que ha impulsat el govern espanyol pot tenir un impacte positiu per a l'economia catalana. El segon tema que més preocupa és el sistema sanitari i al darrere, la seguretat ciutadana. Doncs, curiós aquest nou retrat que fa el CEO. Gràcies, Pilar, bon dia. Bon dia.

Aquí tenim ja en marxa el gran recapte, que fins demà recull aliments en més de 2.000 supermercats i mercats d'arreu del país. També es poden fer donatius econòmics. És una cita solidària. Arriba la 18a edició i participen prop de 15.000 voluntaris. N'hem seguit alguns aquest matí des de Barcelona. Marriera, bon dia. Molt bon dia. Aquest any es posa el focus relacionat amb això que dèiem de l'habitatge, en les noves pobreses. Sí, es tracta de treballadors, o ara pensionistes, que després de pagar el lloguer i els subministraments no poden omplir la nevera, com ens ha explicat el president del Banc d'Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó Vila, que fa una crida a participar i donar menjar.

Aquests problemes que hi ha per pagar el teu habitatge, l'habitació, el que sigui, queden agreujats amb increment que tenen en aquest moment els preus d'aliments. Per tant, avui és una jornada per prendre consciència que els que podem continuar ens hem de sentir privilegiats i alhora solidaris amb totes aquestes persones que ho estan passant malament.

El gran recapte que comença avui. Marta, tu ja has pogut visitar aquest matí diversos mercats i supermercats. Com has vist el ritme de recollida? Doncs mira, hem començat al mercat del Clot, on ens ha fet el tret de sortida aquest gran recapte. Després hem passat per un supermercat d'una gran superfície, on ja hem vist caixes molt plenes d'oli, conserves i llet. I ara som a un petit comerç de barri i la cosa també s'està animant i sobretot s'espera a la tarda. I és que són moltes les persones que donen i que ho fan des de fa anys.

L'estat ideal seria que això no fes falta fer-ho.

Malauradament, doncs, no estem en aquesta situació. Bueno, pues ajudes i ja està. Quasi cada any dono, o sigui, que és una cosa, una costum de cada any, i ja està. Jo crec que donem més als que tenen menys que als que tenen més. Que solidaritat.

Que hay gente que no puede comprarlo,

entonces, lógicamente, a veces que no hay otro motivo, pues solidaridad. Porque a mí me gustaría que me lo hicieran a mí también. Fins demà hi ha temps per donar aliments, però també es pot col·laborar amb donatius econòmics fins al 29 de novembre. L'any passat el Gran Recapta va aconseguir més de 5 milions d'euros i l'any de la pandèmia, recordem, es va arribar a la xifra rècord de més de 7 milions d'euros. Gràcies, Marriera. Bon dia. Bon dia. Doncs aquest gran recapte ha centrat aquest any, com dèiem, en les noves pobreses, que també repercuteix en infants i joves. 3 de cada 4 alumnes vulnerables de secundària a Catalunya no tenen garantit un plat calent per dinar. I el principal motiu és que més de la meitat dels instituts catalans no tenen ni menjador ni cantina. I, per tant, els alumnes. Encara que podrien tenir una beca per tenir aquest menjador, no poden rebre'l. Sara Cañete, bon dia. Sí, així ho alerta un informe del síndic de Greuges que diu que, malgrat que en els últims 15 anys s'ha triplicat el nombre de beques menjador a l'etapa de secundària, continua sent una assignatura pendent. Ho denuncia Trescat Info, l'adjunta de la síndica de Greuges pels drets dels infants i adolescents, Aida Rodríguez. El motiu és totalment estructural. Si resulta que més de la meitat dels instituts públics de Catalunya han perdut el menjador o bé els de nova construcció sovint s'han construït ja sense menjador, doncs és evident que no hi haurà directament l'opció del servei. I per tant, aquest alumnat evidentment no podrà optar a l'ajut de menjador. Si en el cas dels centres públics el problema és aquest, que no existeix aquest espai on fer els àpats, en el cas dels centres concertats expliquen que la bretxa s'eixampla perquè el preu de menjador és més alt que el dels centres públics i la beca no cobreix el total de l'import. Això és perquè aquestes beques es calculant en base al preu màxim que es decreta des del govern. En el cas del centre concertat aquest preu pot ser superior i aquest marge de diferència que haurien de posar les famílies és el que fa que sovint també desisteixin. Amb tot plegat, què diu la sindicatura de Greuges? Demana al Departament d'Educació que el menjador sigui un dret garantit i que els instituts recuperin tots aquest espai. Molt bé, gràcies Sara. Bon dia. Bon dia.

Ho estem seguint aquesta setmana. És el cas que s'instrueix als jutjats de Martorell per la mort d'Isaac Candí, que els agents de la Unitat d'Intervenció de Muntanya dels Mossos d'Esquadra declaren avui davant de la jutja que no poden acreditar ni descartar tampoc que el fundador de Mango rebés una empenta. Això és el que han dit aquests Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Intervenció de Muntanya. Als jutjats de Martorell hi tenim un dia més en Miquel Hart, que avui ha acompanyat el suport tècnic d'en David Mendoza. Miquel, bon dia. Hola, bon dia, Estel. A veure, què sabem d'aquesta declaració

dels Mossos davant de la jutja? Doncs mira, han explicat que, Isaac, han dit que no poden determinar amb seguretat si la caiguda va ser accidental o va ser provocada. Per tant, ni inculpen ni exculpen el seu fill, Jonathan. En realitat, s'han ratificat en l'informe pericial que van presentar en el seu dia aquesta unitat especialitzada en rescats no ha pogut trobar una prova definitiva i no ha pogut aïllar la incògnita de si va caure o no de forma fortuita.

Quan va sortir l'escrit de la jutgessa se'n va parlar molt, parlava d'aquesta petjada que hi havia en el lloc dels fets on havia caigut Isaac Candí, que es va precipitar. N'ha explicat alguna cosa sobre això?

Doncs sí, se'ls ha preguntat. Ells la van trobar al punt de la caiguda al camí de les faixades i en el seu informe asseguraven que estava feta a propòsit. S'han ratificat, han explicat que sí, que això és així, ells això ho han pogut determinar, però també han explicat que no poden especificar en quin moment es va fer aquesta petjada i, per tant, podria ser antiga. Segons han explicat davant la jutge, aquesta petjada estava humida per la pluja que havia caigut hores abans i això va complicar la detecció que no es va poder determinar. També han reconegut que no va quedar protegida i que és una prova en definitiva que podia haver estat contaminada per altres excursionistes. Per tant, amb aquesta declaració queda, diguem, avui surt reforçada la defensa d'Isaac, de Jonathan Handik pel que fa a les sospites que hi ha sobre l'homicidi del seu pare. També ha declarat avui un esportista aquí a Martorell que estava fent escalada a Montserrat. S'ha ratificat també ell en la seva declaració davant els Mossos i ha assegurat que no va veure res aquell dia.

Això és la segona jornada de declaracions d'aquesta setmana, després que ho fessin també la secretaria del fundador de Mango i altres Mossos d'Esquadra. Continua dilluns això, eh, Miquel? Aquí han cridat la jutja instructora, qui ha citat a declarar dilluns?

Sí, doncs mira, dilluns tindrem un testimoni molt interessant. És el notari que s'encarregava del testament d'Isaac Andíc. Isaac han dit que el fundador de Mango solia revisar anualment el seu testament i també hi haurà dues persones del servei domèstic de la família propietària de Mango. Aquí el que també busca és veure si hi havia el pes del mòbil econòmic, si és que hi havia aquí, hi va haver un mòbil, i també el servei domèstic podrà. Ratificar, això és el que s'està buscant, si hi havia bona o mala relació, la jutge està molt interessada en saber quina era la relació pare i fill, doncs aquí tindrà un altre punt on també es podrà acreditar aquest tipus de relació i podrà esclarir i determinar si finalment enviar judici al fill del fundador de Mango.

Entesos, Miquel, doncs ho tornem a explicar novament dilluns amb aquestes noves declaracions, és del jutge Atza Martorell, amb el suport tècnic de David Mendoza. Gràcies, Miquel, bon dia. Molt bon dia, Estel. I dues dones més s'han afegit a les denúncies per tocaments contra un traumatòleg de Girona a qui han apartat de les consultes i que els Mossos van detenir dissabte. Al Col·legi de Metges també li ha obert un expedient. Girona, Fèlix Martín fins ara no havia actuat al col·legi. Què ha canviat, per tant? Què ho fa possible?

Hola, bon dia, doncs, que directament el col·legi ha rebut més d'una queixa de les afectades. Això ha permès convocar una reunió extraordinària de la Junta i obrir l'expedient informatiu. En aquest cas es tramita en paral·lel a les actuacions dels Mossos. Ho ha explicat la presidenta del Col·legi de Metges de Girona, Carme López.

Procediments independents i paral·lels. Per tant, per això és important que a nosaltres se'ns notifiquin les queixes, perquè és veritat que preval la via penal, són fets prou greus com perquè les persones que s'hagin sentit agredides, el primer que han de fer és anar a Mossos a presentar la denúncia, però paral·lelament també una altra via que tenen, i que potser hi ha gent que ho desconeix, és que ens pot fer arribar la queixa directament al col·legi de metges.

Recordem que hi havia constància de tres denúncies per agressió sexual, encara que la primera del 2024 es va arxivar. Per tant, en quedaven dues per tocaments. Ara s'hi afegeixen aquestes dues de noves, també pel mateix motiu. Haurien passat el mes de maig o l'octubre a la consulta de traumatologia de la clínica privada on treballava. No es descarta que apareguin més casos.

4 minuts, dos quarts de dues, Renfe i els sindicats ferroviaris de Catalunya estan reunits a aquesta hora per tractar alguns dels temes que provoquen el conflicte amb els maquinistes. Un conflicte que avui torna a generar problemes al servei de rodalies i regionals i que, a més a més, s'han vist agraujats per un intent de robatori de cable de coure. Al llarg del matí hi ha hagut una setantena de cancel·lacions i nombrosos retards a la majoria de línies Jordi Canal.

Si una quinzena de maquinistes no s'han presentat a la feina en l'inici de la jornada o si ho han fet han dit que el convoy no estava en condicions de sortir. Això ha provocat les alteracions que dèiem en el servei. La Generalitat ha requerit a Renfa l'obertura d'expedients per determinar si hi ha alguna responsabilitat per part d'aquests conductors. Segons l'executiu, hi ha protocols i criteris fixats en matèria de seguretat i cal verificar si avui es complien o no. L'actitud dels maquinistes tindria a veure amb el trencament de les negociacions amb l'empresa. Això ha desfet alguns pactes, com que els conductors dels trens puguin anar directament de casa a l'estació on han de començar el servei. Ara, en canvi,

han de passar primer per Sants, a Barcelona, i després dirigir-se al punt d'inici de la seva jornada. Aquesta és una de les qüestions que s'han de

discutir en la reunió que mantenen avui, com dèiem, segons algunes fonts sindicals, però difícilment hi haurà progressos. A més a més, hi ha hagut un intent de robatori, un acte vandàlic a l'estació de Fabra i Puig, i han tallat vuit cables de coure. Això també entorpeix la prestació del servei.

Renfa ha mobilitzat una vuitantena d'autobusos per reforçar la mobilitat dels usuaris.

Doncs justament sobre autobusos, que, com us hem anat explicant aquí, han vist incrementada la seva demanda arran del caos a Rodalies, a finals d'aquest mes la Generalitat reforçarà el transport públic per carretera a l'Almaresma amb noves connexions amb autobusos. Quim?

Serà això a partir del 30 de novembre, quan es posaran en servei noves connexions en un àmbit geogràfic on els usuaris han denunciat reiteradament moltes mancances. Sílvia Paneque és la consellera de Territori.

A partir del dia 30 també podrem anar entrant en funcionament millores en les línies de bus entre Pineda, Calella i Sant Pol, també la de Malgrat a Can Ruti a Barcelona i també la de Tordera, Blanes i Barcelona. Per tant, allà també hi ha moltes plataformes que també ens estan traslladant aquestes mancances que hi ha, aquestes incomoditats.

Paral·lelament i també a partir del 30 de novembre, Territori augmentarà de 26 a 36 les expedicions diàries per sentit de la línia de bus que connecta Lloret de Mar amb Girona. Això suposarà incorporar 10 expedicions més d'anada i 10 de tornada amb nous horaris a primera hora del matí, al migdia i al vespre.

Demà, més de 200 persones s'examinaran del carnet de conduir a la seu d'Urgell. És el primer macroexamen que es fa al Pirineu per reduir les llistes d'espera per treure's el carnet en un lloc on és força necessari per moure's i per treballar. La seu d'Urgell, Joaquim Albalà, té bon dia. Hola, Estel, bon dia. Perquè ara la llista d'espera aquí és força llarga. Sí, hi ha uns 550 alumnes que esperen per fer l'examen pràctic a la seu i això suposa que s'han d'esperar fins a cinc mesos després d'aprovar el teòric. Per això demà es fa aquest macroexamen. Raúl Viladric és el president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya.

És necessari perquè portem durant molts anys una manca de personal administratiu i examinador a la demarcació de Lleida. Els exàmens que es fan normalment cada deu dies no puguin absorbir ni les proves de pista, ni les proves teòriques i molt menys les proves de circulació.

És el primer macroexamen que no es fa en una capital de província i, a més, també el primer on, a més del carnet de cotxe, també es faran exàmens de camió, d'autobús o de moto. I aquest macroexamen servirà per eliminar aquestes llistes d'espera?

Doncs encara no, perquè aquesta bossa d'alumnes sí que es reduirà, però encara en quedaran més de 300. El que reclamen les autoescoles és que es cobreixin tots els llocs.

Si DGT ens diu que la demarcació de Lleida hi ha d'haver 10 examinadors, No obstant, el que demanem és una plantilla estable, fixa al territori i que facin la seva feina.

De fet, a Lleida també hi haurà un macroexamen com aquest el dia 28, però a tota la demarcació hi ha 5.600 candidats que esperen per examinar-se i, per tant, tampoc solucionarà gran cosa.

Doncs gràcies, Joaquim. Bon dia. Adeu, bon dia.

I al punt de dos quarts de dues anem al concurs del Catalunya al dia, al nostre Trivial, amb preguntes sobre el país. Divendres sabeu que toca pregunta de tradicions.

Que avui és quina, Quim?

Doncs mira, ara que ja s'acosta el cicle nadalenc, us preguntem, ¿a quina ciutat se celebra la cavalcada de reis més antiga de Catalunya?

Tenim, com sempre, tres opcions, amb la A. Sant Vicenç dels Horts. Amb la B. Igualada. O amb la C. Mataró. Doncs la resposta correcta la sabreu a la una i cinquanta-nou minuts. Catalunya al dia, amb Estel Baté.

I ara fem un cop d'ull. Què diu l'app i el web del 3catinfo? Quins continguts destacats hi podem trobar? Mar Vidal, bon dia.

Què tal? Bon dia, Estel. Doncs mira, avui us proposo anar a saber una mica quina és la cara i la creu del reciclatge a Catalunya, que és aquesta informació

que tenim a la web i l'app del 3catinfo. Tema molt polèmic i recurrent aquí al Catalunya al dia.

Totalment, totalment. Aquí, diguem que ens podem adreçar a les dades. Voreu per comarques quina és la que recicla més, quina és la que recicla menys. Que sapigueu que entre les millors hi ha, per exemple, Osona, Conca de Barberà, Urgell, Curiós, sí i també podeu anar directament a veure quin és el municipi que més recicla de Catalunya i el que menys. El que sapigueu que recicla més està el Moianès, és Sant Quirce-Safaja, el que menys és Fígols, crec que és el Berguedà, però vaja, podeu jugar i també podeu veure d'alguna manera quin és el que ha millorat més i el que ha millorat menys entre el 24 i el 25. Sempre estem parlant, òbviament, d'estadístiques, com sabeu, però vaja, qui ha fet més els deures, per dir-ho d'alguna manera, i qui ha fet menys. Com sempre, ens trobem també sorpreses en el sentit que són els petits municipis. Els que ho fan millor, sí. Els que segurament tenen una recollida. Potser més fàcil, depèn de com. Exacte, més fàcil. En aquest cas estan els gironers, a la comarca dels gironers. Per exemple, Sant Andreu de Salou, que ha millorat un 50% el reciclatge, per tant, això, grans èxits. I Sant Quirce Safaja, al Mollanès, que recicla el 97% del que genera,

per tant. Doncs, escolta, enhorabona per la feina feta. Gràcies, Marc Vidal, i bon cap de setmana.

La Diputació de Barcelona du a terme una prova pilot a tres municipis de la demarcació per detectar la presència de gas radó a les cases i prevenir-ne els riscos. Els veïns han d'instal·lar detectors a casa seva per recollir dades durant tres mesos per saber quins nivells tenen del gas radó.

El radó és un gas radioactiu d'origen natural que es produeix a partir de la desintegració de l'urani present a les roques al sol i a l'aigua. No té color, olor ni gust i només es detecta mitjançant aparells específics. A l'aire lliure es dilueixen ràpidament i no suposen perill. Però es pot filtrar a l'interior dels edificis i acumular-se en espais poc ventilats com ara soterranis o plantes baixes. Quan s'inhala, les partícules radioactives poden danyar els pulmons. Segons l'OMS, és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac.

Doncs un dels municipis on es fa aquesta prova pilot és Sant Sadurní de Noia, l'Alpanadès. Avui els responsables de la Diputació de Barcelona han donat explicacions als veïns. Des de Sant Sadurní, Montse Gené arriba. Bon dia. Bon dia. Tu que eres allà amb els veïns, què els han explicat? Mira, aquí he tranquil·litzat saber el baix risc que hi ha, com de fet a bona part de Catalunya. Han explicat com funciona el pla pilot, en què se'ls entrega un detector que han de tenir situat a casa durant tres mesos i contestar un qüestionari. Sabran quin nivell tenen d'aquest gas a casa. La major part dels veïns no n'havia sentit a parlar.

Bueno, jo vaig veure que es feia i no havia sentit a parlar mai d'aquest gas i va ser curiositat

i aquí estic per això.

És una cosa per fer i si no tenim aquí de gas radó, doncs millor. La cap de la

Unitat de Sanitat Ambiental

de la Diputació, Clara Finanzi, ha explicat què és això del gas radó. A les zones on hi ha més concentració d'urani, és a dir, roques bàsicament granítiques, hi ha més risc que hi hagi agarrador. Però és un mapa basat en la composició del sol, no en mesures fetes efectivament en superfície. Fins que no fem mesures als edificis, no sabem si efectivament hi ha agarrador en cadascuna de les zones.

Ella ha dit que el Maresme i el Pirineu tenen risc alt, per això una de les poblacions on es fa la detecció és al Masnou. I també es fa a Corbera, que és de risc moderat. Aquí a Sansadorní és de risc zero, com diu l'alcalde Pere Bernet.

Necesitaven un municipi per fer de blanc, per poder comparar els resultats dels altres municipis.

I Montse, aquest gas, ho sentíem, ha començat a tenir relació amb el càncer de pulmó. Se sap quina és la incidència? És una matèria que s'està estudiant molt. La investigadora del Clínic i de l'IDIVAPS, Teresa Gurrià, ho fixa entre el 3 i el 14% dels càncers de pulmó.

El Garrado és un carcinogen de grup 1 que se li atrau un 3-14% dels càncers de pulmó. És dels principals factors de risc de càncer de pulmó en gent no fumadora i la segona causa en gent fumadora. Per tant, per això creiem que és important que se sàpiga sobre aquest factor de risc.

Aquí, a Sant Sadurní, els detectors es començaran a entregar el dia 23 a l'Ajuntament. Per cert, que qui tingui curiositat, els detectors també es poden comprar i te'ls pots posar a casa.

L'Institut de Recerca de Sant Pau aconsegueix detectar la malaltia de Huntington quan encara no han aparegut els primers símptomes. Això ha de permetre desenvolupar tractaments per frenar aquesta malaltia, que és una malaltia minoritària, molt greu i sense curació, abans que comenci la neurodegeneració del cervell. Mònica Mas, bon dia. Bon dia. Expliquem alguna cosa més d'aquesta malaltia de Huntington. Doncs mira, és una alteració genètica que s'hereta de pares a fills i provoca moviments incontrolats molt incapacitants i també deteriorament cognitiu. És per això que els investigadors, a través de comparar mostres de sang i de líquid del cervell de prop de 300 persones portadores d'aquest gen, han descobert que 5 anys abans que la malaltia de Huntington doni símptomes, ja hi ha danys al cervell que es poden detectar. El doctor Jesús Pérez Pérez és investigador del grup de trastorns del moviment de Sant Pau.

Quan som capaços de detectar els primers marcadors que defineixen el procés neurodegeneratiu i quant temps transcurre des que comencem a veure aquests primers canvis fins que els pacients desenvolupen la malaltia i en aquesta finestra d'oportunitat intentar tractar els pacients.

Avui és el Dia Mundial de la Malaltia de Huntington. L'any passat a Catalunya hi havia 875 persones amb aquesta patologia i es van registrar 69 casos nous. Doncs de l'àmbit sanitari, encara la plataforma pel nou Hospital de les Terres de l'Ebre pressiona l'Ajuntament de Tortosa perquè agilitzi els terminis de compra dels terrenys on anirà el futur centre sanitari. El mes de setembre, la Generalitat va catalogar com a prioritari el projecte. Des de Tortosa, Jordi Barranca.

La plataforma recorda com amb el tripartit l'any 2006 es va anunciar la construcció d'un nou hospital de referència aquí a les Terres de l'Ebre. 20 anys més tard, estem al mateix punt. Mentre estan a l'espera que la Generalitat redacti el pla funcional i director del centre, l'Ajuntament és qui ha d'adquirir els terrenys al barri de Sant Llàcer i cedir-los al govern. Sis colors a portaveu de l'entitat.

Però els nostres tècnics ens diuen que, bé, si no us enteneu amb els propietaris, independentment d'això, podeu iniciar un procés d'expropiació com a arma perquè els propietaris entenguin que aquests arrenys seran sí o sí per a la construcció d'un nou hospital.

Fons a l'Ajuntament el que explica en aquesta emissora és que s'estan intensificant aquestes converses amb els propietaris. L'entitat calcula que es porta gairebé un any d'enderrariment en el projecte.

El mes d'abril ja tenien que estar adquirits els terrenys o bé iniciat el procés d'expropiació. I això no hi és. Tota la qüestió del pla funcional i el pla director inicialment també ha de ser solucionat o en tràmits, però no s'ha de fer només des de l'avisament merament sanitari, sinó també des de l'avisament docent i d'investigació per part de la universitat.

El futur nou hospital de referència és una demanda històrica aquí a les Terres de l'Ebre. Serà també un centre universitari i el projecte va en paral·lel al de la rehabilitació que s'està fent al Berge de la Cinta, un centre que aquest mateix mes de novembre compleix 50 anys.

A Riu de Canyes, al Baix Camp, estan recuperant una varietat autòctona d'olivera en perill d'extinció. És el projecte Fontanelles 103, l'impulsen quatre joves del poble, comercialitza oli bessó, que està elaborat exclusivament amb la varietat Llei del Bessó, de la qual queden molt pocs exemplars. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia. En queden molts arbres. Quines característiques té aquest oli?

Sí, es calcula que hi ha unes 100 o 150 oliveres de riu de canyes al Baix Camp i alguna més a Cabassés, al Priorat, d'on es creu que són originàries. I és que un frara franciscà les va dur del Priorat al convent d'Escorralbou durant el segle XVI. La varietat es diu llei del bessó, que té unes característiques organolèptiques i de productivitat que, segons explica Antonia Ninot, investigadora de l'Institut de Recerca Agroalimentària, l'IRTA, la fan molt apta com

a varietat potencial a recuperar. Que és una varietat molt productiva, tan productiva com pot ser una arbequina, i que també és poc alternant com ho és la varietat arbequina. Té un fruitet molt espectacular i uns aromes vegetals molt interessants. També hem trobat que les característiques sensorials d'aquesta varietat són molt bones.

I Manel, què s'està fent exactament per recuperar aquesta varietat?

Doncs, si hem posat a treballar un grup de pagesos joves de Riu de Canyes, el que volen és recuperar aquesta varietat de forma comercial, de forma potent. Albert Espallargues, pagès d'agricultura regenerativa i impulsor del projecte, crec que és un deute que tenia amb l'entorn.

Però el que sí que estem segurs és que hem reivindicat recuperar una veritat autòctona de la nostra zona. Tenim exemplars que són molt antics i pensem que això és un acte de bondat cap al nostre territori.

I, de fet, ara volen plantar 600 oliveres més d'aquest tipus per garantir-ne la seva continuïtat.

I si s'està recuperant és que un dia es va perdre. Sabem per què es va abandonar el conreu d'aquests arbres.

Doncs el conreu d'aquesta varietat es va abandonar bàsicament perquè van proliferar molt i molt les herbaquines. Ara mateix, de fet, queden molt pocs arbres d'aquesta mena, com us explicava al començament, i molt antics, com els de la Maria Josepa, que és la propietària d'una de les finques amb aquestes oliveres ancestrals a Riu de Canyes.

El meu home estava orgullós perquè era tan grossa, però sempre deia que si fos com una ceba ja l'hagués arrencat per plantar, perquè al lloc on hi ha aquest n'hi caben sis més, tres per cada costat. Però bueno, no ho vam arribar a fer mai.

I ara d'aquestes oliveres n'ha sortit el primer oli de Llei del Besò, que s'ha començat a comercialitzar.

De fet, són només 200 ampolles de mig litre.

Veurem si té continuïtat els pròxims anys. Doncs veurem.

Gràcies, Manel, bon dia. Adéu, bon dia.

I veurem si aquest oli d'aquí uns anys s'acaba venent també al barri de Gràcia de Barcelona, que recuperarà a partir de dimarts el mercat de la Bassaria. Fa més de set anys que es va traslladar a una ubicació provisional, al Passeig de Sant Joan, mentre duraven les obres de reforma, a les quals s'ha destinat un pressupost de 38 milions d'euros. Anna Escura, bon dia. Bon dia. Demà serà l'últim dia que els paradistes serviran des del mercat provisional. Des que tanquin i fins dimarts, s'aniran traslladant al nou mercat i, tan bon punt estiguin en disposició de fer-ho, podran obrir i començar a treballar. El nou espai té 14.350 metres quadrats i hi haurà 36 parades, 30 d'interiors i 6 d'exteriors, i també un supermercat. La regidora de Mercat, Raquel Gil, ha explicat que el nou edifici recupera molts dels elements que tenia l'antic.

Però incorporant innovació, incorporant disseny, incorporant nous espais. És un mercat que obrirà amb 37 establiments en marxa, un autoservei de 1.200 metres quadrats i amb una planta soterrània on hi ha també, a part dels espais d'utilització del mercat propi, espai per a les entitats del barri per tenir també llocs amagats a matxa i espais que s'havien demanat.

Dels 38 milions d'euros de pressupost s'han destinat a enderrocar l'antic mercat, edificar el nou, fer les obres de la carpa provisional, fer els treballs per al canvi de sentit de la travessera de Gràcia i urbanitzar els voltants de l'edifici. El dissabte 21 de la setmana que ve, al matí, els comerciants han organitzat diverses activitats per celebrar l'obertura del nou equipament. Molt bé, gràcies, Anna Escura. Bon dia. Bon dia.

Un minut i mig, ja haurem arribat a tres quarts de dues. Us parlem ara d'un projecte impulsat des de Lleida per documentar i difondre en una web els espanyols que van morir a l'exili entre el 1936 i el 1944. De moment, se n'han constatat prop de 5.600, la gran majoria a França, al departament dels Pirineus Orientals. La iniciativa, que han tirat endavant tres historiadors, és única a tot l'estat. Tornem, per tant, a Lleida. Pere Joan Alvarez, què hi podem trobar?

Hola Estel, doncs una fitxa de la víctima amb el nom i cognoms, data i municipi de naixement, comarca i comunitat autònoma, estat civil i data i lloc de defunció. En alguns casos s'aporta fins i tot el nom dels pares. Tot plegat en un llistat digitalitzat de moment de 1.654 persones del total de les 5.600 que estan documentades i que a través de l'Institut d'Estudis i l'ARDENS ja es pot consultar al web moriralexili.iei.cat. La historiadora Noemí Riudor, una de les impulsores, explica com van començar a investigar els arxius.

El primer moment va ser una publicació que es va fer en el BOE l'any 40 sobre un llistat de gent que havien mort a l'exili i que. El cónsul a Perpinyà facilitava aquesta informació. I a partir d'aquí vam rebre aquesta informació, la vam començar a tractar.

Dèiem que és un estudi acotat al període comprès entre el 1936 i el 1944, segur que hi ha un motiu. Per què, Pere Joan?

Doncs el 1936 és evident, és quan comença la Guerra Civil a Espanya i marxen els primers exiliats polítics. I el 1944 perquè aquell any els aliats alliberen França dels nazis. Tenint en compte també

que l'any 39 és el lloc en el que rep aquesta afluència tan intensa d'exiliats, amb unes condicions molt precàries.

El projecte de recerca es presenta aquesta tarda públicament a les 6 a l'aula magna de l'Institut d'Estudis i l'Ardenys.

Catalunya al dia.

El Festival Càntut de Caçà de la Selva encet avui la seva desena edició amb una programació protagonitzada per noms com Masoni, Roger Mas i Judit Nederman. La mostra de cançó de tradició oral proposa fins diumenge una trentena d'activitats, com concerts, xerrades, tallers i moments per cantar en grup, en col·lectiu. Girona Maria Rovira. El Cántut es farà en 12 espais de Caça de la Selva i arrenca avui amb diverses propostes, com l'exposició Xesco Boix encara canta o l'estrena de les cançons de la mentida d'Amazoni, un projecte coproduït pel mateix Cántut en què s'exploren totes les formes que té la mentida dins la cançó tradicional. Al vespre es farà el concert dels 10 anys del festival amb Jaume Arnella i els solistes de la Costa. La desena edició consolida el Cántut com una proposta que va més enllà de la majoria de festivals, segons el seu director Albert Massip.

Continuem amb les mateixes línies, la mateixa il·lusió del primer any, però sí que realment el primer any, el 2016, no sabíem quin era el nostre horitzó. Destaca, sobretot, l'arrelament al territori. Aquesta implicació en el territori, el tipus de repertori, que els espais més venuts, que parlàvem també, siguin els espais on la gent pot fer festa cantant, ostres, això és el que creiem que no és la línia de la gran majoria de festivals.

El Cantut portarà dissabte una de les propostes més populars, el vermut cantat a la plaça de la Coma. Al vespre, Roger Mas i la Copla Sant Jordi interpretaran cançons de tradició oral i la segona jornada acabarà a l'hostal Cantut amb Joan Garriga i Carles Velda. Diumenge, Judit Nederman presentarà amb el trio Fortuny el projecte Bora i el festival es tancarà amb un remei com Cal, Debrie Night, al pati de Cantrinxeria. I també arrenca avui a Girona el festival Flamenchi. Con los nutillos.

És la vuitena edició d'aquest flamenci amb protagonisme per les dones i pel paper que han tingut en l'evolució d'aquest gènere musical, i ho fa Clara Jordan amb un concert a les escales de la catedral amb una de les principals veus del flamenc actual, que és Solea Morente. Sí, un concert en acústic de la filla mitjana del mític Enrique Morente, l'inici d'una edició que combinarà de nou grans noms de l'escena musical amb noves generacions i propostes trencadores dins del flamenc. També una altra vegada, el festival escamparà la música per diferents municipis de la demarcació, com explicava la directora Noemí Osorio.

Per exemple, el guitarrista Rafael Riqueni, que estarà aquest diumenge a Banyoles, o Jorge Pardo, amb el seu flamenc jazz,

que el tindrem divendres vinent al Teatre de la Bisbal. A més, com sempre, hi haurà activitats pedagògiques de la Marfà, de Girona, i tancarem com cada any amb una rosada popular i el grup de rumba Els nois del poble sec. I al costat dels grans noms, el talent jove també hi és present. Maria Terremoto, una de les figures emergents que marca tendència en el flamenc actual. Olela Soto, una cantant que recull l'herència d'una de les grans nissagues del gènere amb una mirada contemporània. El flamenc ja s'allargarà fins al 28 de novembre.

It's just a restless feeling.

I al Palau Martorell de Barcelona obre avui al públic una de les mostres més importants d'Andy Warhol a la ciutat. Són més de 180 obres procedents de col·leccions privades, moltes de les quals inèdites al nostre país, i que commemoren el 40è aniversari de la mort de l'artista nord-americà, que, com sabeu, és el pare del pop-art. Montse Mas, bon dia. Bon dia, sí. L'exposició es titula Pop Icons i reuneix algunes de les obres més conegudes de l'artista nord-americà, des de les inconfusibles llaunes de Sopa Campbells i els retrats de Marilyn Monroe o Mick Jagger, fins a fotografies i portades de discos mítiques, com la de The Velvet Underground. Una de les comissàries de la mostra, Lola Durant, ens ho explicava així en Declaracions a Catalunya Ràdio. El título ya los lo dice, iconos, se presentan los grandes iconos de la obra de Warhol, es decir, que vamos a poder ver Marilyn, Liz Taylor, Mao, sus latas de sopa, sus vacas, es decir, todas aquellas piezas que en cuanto las vemos son perfectamente reconocibles. Y también hay algo para piezas menos conegudas o, si no, curiosas, ¿no? Sí, són treballs més desconeguts, com els dels seus inicis com a dibuixant publicitari als anys 50 a Nova York o els vinculats a la seva faceta religiosa, que mantenia en la més estricta intimitat.

Lo primero que vemos es un gran retrato de Julia Barjola, que es la madre de Andy. Es ella la que la introduce en su fe religiosa. Y además es muy curioso porque hay algunos estudiosos que hablan que la visión del iconostasio, con todas esas figuras planas, rodeadas de oro pudo influir de alguna manera también en la obra posterior de Andy Warhol.

La mostra es pot visitar el Palau Martorell fins a principis d'abril.

I el Festival de Cinema de

Muntanya de Torelló, a Osona, arriba a l'edició número 44, torna a batre a rècords. El certamen que se celebra des d'avui fins al 22 de novembre ha superat per primer cop les 200 pel·lícules inscrites, 30 més que l'any passat. Ja han arribat propostes de 40 països diferents amb 4 estrenes mundials. L'espectacle inaugural d'aquest vespre va sobre el cercle polar àrtic. Des de Torelló, Nati Adell. De la llau de propostes rebudes, més que mai s'han seleccionat 58 pel·lícules de 18 països que són les que es projectaran durant els 10 dies del festival. Per a Torelló passaran un cop més desenes de realitzadors i protagonistes d'arreu del món per presentar els seus muntatges. Joan Salerich és el director del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló.

Aquest any hi haurà quatre estrenes mundials, tres estrenes internacionals, que s'han projectat en el país d'origen però no s'han projectat enlloc més, tres estrenes també europees i una quarantena de pel·lícules que són estrenes estatals.

Al marge de la secció competitiva a l'espectacle inaugural, el festival posarà el focus en les regions àrtiques, on habiten pobles nadius des de fa milers d'anys i objectiu avui de les grans potències mundials que veuen en el desglàs una oportunitat comercial. A banda de la projecció de pel·lícules, fins al dia 22 també hi haurà exposicions, taules rodones, conferències i altres activitats complementàries.

Acabarem explicant-vos que les fortes ventades que van tenir lloc ahir a Barcelona van destrossar una instal·lació amb 300 làmines de vidre que just s'acabava d'inaugurar al pavelló Mies van der Rohe a Montjuïc. Marta Vives, bon dia. Bon dia. Mireu, es tracta de l'obra Pavelló Laberint, un projecte conjunt de l'arquitecte argentí Ciro Nahle i el català Josep Ferrando, destinat a modificar de manera efímera durant 10 dies l'aspecte de l'emblemàtic pavelló minimalista de l'any 1929. Les feines per construir un recorregut laberíntic i transparent a l'interior de l'edifici van durar més d'una setmana i estava previst que es pogués visitar fins al 22 de novembre. Poc després de la inauguració, però, ahir al migdia, el vent va trencar i escardar bona part d'aquests vidres sense causar danys personals. La Fundació Mies van der Rohe ha explicat que reforçarà els criteris de seguretat vinculats a alertes meteorològiques i que està treballant en aquesta reparació que es podrà visitar, com estava previst, en grups reduïts i amb reserva prèvia. Doncs justament si voleu veure com van quedar tots aquests vidres trencats per culpa del vent, a 3catinfo hi ha un article amb les fotografies d'aquest malaurat. Pabelló Mies Banderroem, aquesta instal·lació afimarà que, com deia ara la Marta, es podrà recuperar i es podrà visitar, això sí, amb visita prèvia. A punt d'arribar ja el temps als escorts.

Perquè som a 6 minuts per les dues del migdia i, com sempre, en dediquem 5 a parlar d'esports en desconexió per les 4 demarcacions. A Barcelona, Ricard Tisidro, bon dia. Bon dia. El Barça col·lidera la classificació de la Champions femenina de futbol després de l'empat d'ahir contra l'Arsenal al Camp Nou. Empata un del Barça a la quarta jornada de la fase Lliga de la Champions amb un gol de Caroline Graham que igualava el de Manu per les lundinenques. La golejadora noruega considerava just el resultat, el tècnic blaugrana Pere Romeu estava satisfet malgrat

no haver guanyat, en canvi Irene Paredes considerava que mereixien més.

Es un empate que sale a poco. Con todas las ocasiones tan claras que hemos generado, sobre todo en la primera parte, parece mentira que no hayamos podido meter en la primera parte, que hayamos tenido que meter en la segunda. Hay que darle valor al trabajo defensivo que ha hecho el Arsenal. Es un equipo que está entre los mejores de Europa a corregir cosas y a seguir trabajando.

Ara la classificació del Barça és segona amb 10 punts, empatat, però, amb el Lió, amb 3 victòries i un empat en 4 partits. Aquest enfrontament, per cert, no el va jugar Vicky López, que encara no s'ha recuperat de la lesió muscular que es va fer al setembre i que inicialment l'havia de tenir de baixa dues setmanes. Doncs bé, les noves proves mèdiques han determinat que la

jugadora presenta una reagudització de la lesió, una recaiguda, al recte anterior. Per aquest motiu, els serveis bèdics blaugranes han establert un nou període de recuperació d'entre 6 i 8 setmanes.

I recordem que aquest cap de setmana no hi ha competició a la primera divisió masculina pels compromisos de seleccions. I aprofitant aquesta aturada, l'Espanyol està fent una estada a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa, amb un amistós inclòs. Un partit que ha acabat fa uns minuts amb un clar triomf blanquiblau per 6 a 1. Marcos ha estat el més destacat amb 3 gols. També han marcat Javi, Boado, Cala i Pere Milla. Demà acaba aquest petit estaix que serveix d'estrena per al nou entrenador blanquiblau Eder Sarabia, que debutarà oficialment a la banqueta de l'Espanyol divendres de la setmana vinent.

Encara en futbol, l'Europa femení va estar a punt de donar la sorpresa.

L'equip gracienc que disputa la Segona Federació va perdre per 0 a 1 davant tot un primera divisió com el Deportiu de la

Corunya al setzens de final de la Copa de la Reina. Hi ha dues categories de diferència. I el Barça de Bàsquet juga avui contra el Panathinaikos, el líder de l'Eurolliga, a partir d'un quart de vuit.

Després de les deu primeres jornades, el conjunt grec ha guanyat vuit partits, un més que el blaugrana. Alexander Sekulic, l'entrenador del Barça, creu que encara tenen marge de millorar.

No crec que estiguem

jugant el nostre millor bàsquet encara. Crec que tenim marge per jugar millor, per ser més sòlids en defensa, més durs i cometre menys errades en defensa també. I de la mateixa manera podem fer-ho millor en atac. O sigui que crec que aquest equip pot créixer més i practicar un millor bàsquet.

Umoia Gibson finalment ha rebut l'alta mèdica i podrà jugar. En canvi, Juan Núñez s'ha quedat de Barcelona i se suma a les vages de Kevin Panter, Tosa, Neuoma i Macondo.

Aquest paracenicós Barça el podreu seguir a transmissió de l'Eurolliga al Tot Gira, a l'app i al web de Catalunya Ràdio

i a la plataforma 3CAT. I l'agenda esportiva d'avui divendres passa també per Waterpolo i per Envol. A la Champions Masculina de Waterpolo, l'Atlètic Barceloneta rep l'emblados croat a dos quarts de nou del vespre a la tercera jornada de la competició. L'Atlètic Barceloneta lidera el grup C amb dues victòries en dos partits i rep el segon classificat, que té dos punts menys.

Ahir, per cert, a l'Eurocamp Masculina de Waterpolo, triomfs del Club Natació Terrassa i del Club Natació Barcelona. Que ahir van superar la Polo Esports Georgia per 14-15 i la Polo Nesmirnis Grec per 22-19 en partit de la tercera jornada de la competició. A la Lliga Femenina, també jugat ahir, Mediterrani 7, Catalunya 9. Anem vol a la Lliga Sobal. El Barça rep el Sevilla a les 8 del vespre en partit de la novena jornada. Demà el Granollers visitarà el Ciutat de Logroño. El Club Vallès ha, per cert, ha fet oficial. La renovació del lateral Gerard Domingo fins al 30 de juny del 2028. El jugador de les franqueses, de 23 anys, va arribar al club granullerí fa 12 anys. També ha jugat ahir, derrota clara, del Granollers femení davant l'Elda per 19 a 34 a la novena jornada de Lliga. Un resultat que situa l'equip Vallès a terceres per la cua de la classificació. I Terrassa acollirà una sortida d'etapa de la 106 edició de la Volta Ciclista a Catalunya, que es currarà el mes de març, després de 52 anys de la seva última presència a la Ronda Catalana. I tornant al futbol,

o acabem de saber, l'exentrenador i exjugador de l'Espanyol Mauricio Pochettino és el nou entrenador del Manchester United de la Premier League. Ricard, gràcies, bon cap de setmana. Igualment.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Doncs va, som-hi, últim minut del programa per respondre la resposta correcta del concurs del Catalunya al dia. El nostre trivial en preguntes sobre el país. Avui divendres, pregunta de tradicions. Què era quina, Quim?

Doncs ja amb la vista posada al cicle nadalenc, us preguntàvem a quina ciutat se celebra la cavalcada de reis més antiga de Catalunya. I teníeu tres respostes, possibles respostes, amb la. Sant Vicenç dels Horts.

Amb la B. Igualada. O amb la C. Mataró. I la resposta correcta.

És la ve igualada, la cavalcada de la capital d'Alenoya. Se celebra de manera ininterrompuda des de l'any 1895 i va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat. Sant Vicenç dels Horts és la segona i va néixer un any després, el 1896.

Molt bé, doncs ho deixem aquí, que passeu tots un bon cap de setmana i tornem dilluns a la una del migdia.